Durant molts segles, els productes es feien a mà, de manera artesanal* amb eines pròpies de l’ofici. A partir del segle XIII, els artesans es van agrupar en gremis* i aquests van organitzar i controlar la producció fins que, al segle XIX, la producció artesanal no va poder aguantar la competència de la producció industrial*. Els artesans van passar progressivament a ser obrers de les fàbriques, van vendre la seva força de treball a canvi d’un sou. Actualment, molts productes artesanals han quedat reduïts a objectes singulars.
A partir del segle XVIII a Europa es va iniciar lentament el que s’anomena “revolució industrial”, que va començar a Anglaterra. L’inici del protagonisme de les màquines* va començar amb la invenció de les filadores i tel·lers per obtenir fils i teixir. Persones que tenien capital* van comprar màquines i les van muntar a les fàbriques on van anar a treballar els obrers*. Les indústries tèxtils de cotó van provocar un seguit de canvis tècnics, sobretot quan amb l'ús de la màquina a vapor* que funcionava moguda per la força del paor d'aigua i cremant molt carbó com a combustible. Aquesta necessitat de carbó va millorar la mineria i la demanda de peces de ferro per les màquines i les vies dels ferrocarrils va desenvolupar la indústria del ferro o siderúrgia.
A partir del segle XIX interessa augmentar la producció, per competir als mercats i obtenir més beneficis. Per assolir aquest augment de la productivitat* es milloren les tècniques i s'introdueixen noves fonts d’energia*, com el petroli, el gas i l’electricitat. Els obrers s’especialitzen de manera que es dóna una divisió tècnica del treball. L’interès de la burgesia industrial* era augmentar els beneficis* i reduir costos; a la vegada que buscaven tenir influència política i així poder reclamar lleis favorables als seus interessos.
Actualment, la indústria produeix tota mena de productes en grans quantitats i les empreses, per tenir més mercat i obtenir més beneficis, han adoptat diverses mesures: Han reduït costos; s’han unit entre elles i s’han fet grans, i a vegades han creat multinacionals; s’han deslocalitzat* i relocalitzat; i han fet publicitat per donar a conèixer els seus productes i augmentar-ne el consum. Tot aquest procés, ajudat per la innovació tecnològica, ha comportat la globalització* del procés industrial, la qual cosa ha representat la lliure circulació de béns i de recursos financers* a gran part del món.
El procés d’industrialització ha estat molt desigual. Els països desenvolupats són grans potències industrials, tenen empreses molt poderoses i gran influència política en els organismes internacionals. Els països subdesenvolupats* troben moltes dificultats per a competir amb els països coneguts com a desenvolupats. Aquests últims s'aprofiten de les seves matèries primeres i de la seva mà d’obra barata. Aquesta situació provoca que no es pugui dur a terme la industrialització dels països subdesenvolupats*. Actualment, hi ha un grup de països emergents* com Brasil o la Índia que tenen un notable creixement econòmic.