Els éssers vius evolucionen, de manera que una espècie pot donar lloc a una diversitat de famílies que tenen trets comuns i altres d’específics. De l’evolució de les espècies es disposa de proves molt sòlides gràcies als estudis dels fòssils trobats a diferents estrats. La teoria que explica el per què de la diversificació* dels éssers vius fou formulada per Darwin*.
El Darwinisme és el terme amb què es sintetitzen les idees de Darwin: l'arbre de la vida i l'evolució biològica per selecció natural.
Darwin pensava que alguns individus canvien per atzar, per mutació. Aquesta mutació moltes vegades fa que l’individu que la pateix sigui més feble i li produeix la mort. Però els individus que per mutació adquireixen caràcters més adequats a les necessitats del seu medi sobreviuen i es reprodueixen millor, i transmeten aquest caràcter a molts dels seus descendents. Tot això és el que explica que les espècies vegetals i animals vagin evolucionant al llarg de milers d’anys. És així, com les poblacions canvien i com les espècies es diversifiquen. En el moment en què els individus de dues poblacions separades han esdevingut tan diferents que no es poden reproduir entre ells, es pot dir que han esdevingut dues espècies diferents
Avui la ciència parteix de la idea de la selecció natural però tracta d’explicar l’aparició de caràcters nous restant importància a l’atzar i estudiant les combinacions possibles de les complicades cadenes genètiques i de les mutacions en els gens. També es pensa que les causes de les mutacions poden ser moltes, entre les quals té importància l’evolució del medi en el que viuen.
Activitat 2 Il·lustra el text següent, que explica el concepte de selecció natural, mitjançant una auca* que reflecteixi aquest procés esdevingut al llarg de milers d’anys.
“...en el passat hi devia haver girafes amb el coll curt i unes poques girafes amb el coll llarg. Les que tenen el coll llarg arribaven més amunt per alimentar-se i alimentar-se de les fulles de les capçades dels arbres més que les que tenen el coll curt. Aleshores, les girafes de coll llarg, més ben alimentades es podien reproduir més i passar el seus caràcters a la descendència de manera que cada cop hi hagué més girafes de coll llarg fins que totes les girafes tingueren el coll llarg”.