Segons alguns estudis recents, la capacitat de parlar es relaciona amb el desenvolupament tecnològic, artístic, al mateix temps que amb la planificació de la cacera i la defensa. Aquestes activitats impliquen un augment de la capacitat mental i d’una determinada estructura del cervell. Però, quan apareix el llenguatge? i per què?
No hi ha proves definitives per a permetre als científics afirmar que, a mitjans del Paleolític, hi havia capacitat d’abstracció, és a dir, de poder-se comunicar, per exemple, a través de paraules, sense veure allò que representen.
Per demostrar que els primers homínids podien parlar, s’haurien d’haver conservat evidències que ara no podem tenir de cap manera, i per tant, s’ha d’arribar a aquesta conclusió de forma indirecta: Podem deduir-ho per la mida de la capacitat cranial o per la forma dels ossos del cap, entre altres aspectes.
Les restes trobades de l’aparell de fonació dels homínids més recents ens permeten afirmar que emetien sons gràcies a la forma de les cordes vocals, la laringe, la faringe, la cavitat bucal, la nasal i la tràquea.
Pel que fa a l’art, com a capacitat d’expressió gràfica, com en el cas del llenguatge, no es pot afirmar en quin període va començar. Si entenem com art allò relacionat amb l’expressió humana, també podem parlar de la dansa, el cant o les pintures a sobre el propi cos, però cap d’aquestes activitats deixa restes materials, per la qual cosa, no es pot dir exactament en quin moment sorgeixen. De fet, hom creu que uns ossos d’elefant, gravats amb unes ratlles, de fa 400.000 anys, són ja objectes d’art, com també ho és la representació del que sembla una figura femenina, actualment anomenada Venus. Ara bé, hi ha científics que creuen que les ratlles marcades en ossos d’elefants no són més que senyals d’ullals de hienes deixats en menjar-se aquests animals i que les Venus no són sinó pedres que casualment aparenten tenir característiques femenines.
Davant de les pintures rupestres* que els homo sapiens sapiens van fer fa uns 35.000 anys, sembla que tothom afirma amb rotunditat que es parla d’art.
Peu de fotografia: Sense tot aquest sistema tan complex que es veu a la imatge, no podríem parlar. Van haver de passar milions d’anys perquè l’homo sapiens sapiens pogués parlar com ho fem actualment.
Peu de fotografia: Aquestes dues figuretes es creuen que són les representacions femenines més antigues.
Peu de fotografia: Venus de Willendorf. Es pot veure com el que ressalta d’aquesta estatueta són els pits, els malucs i els genitals, atribucions que tenen la clara voluntat de representar les atribucions femenines. Però quina funció tenien? Ritual, màgica, decorativa... són realment símbols de la fertilitat?
Activitat 7. Expressa mitjançant gestos o mímica la manera d’obtenir els aliments els homes i les dones primitius. Si no te’n surts prova de fer-ho amb paraules. En treball de grup valoreu la importància del llenguatge, i a continuació elaboreu un text explicatiu* sobre aquest tema.