7.1 El protagonisme de les màquines

Abans de la Revolució Industrial a Europa els productes es feien de forma artesanal. Aquesta indústria manufacturera podia ser urbana o rural. La indústria urbana estava en mans dels artesans agrupats en gremis. Aquestes entitats controlaven la producció, vigilant la seva qualitat i mirant que ningú no s’enriquís competint amb els altres (venent més barat o fent-se propaganda individualment). El mercat era limitat i els gremis se’l repartien, garantint-ne l’estabilitat amb regles molt estrictes que impedien, per exemple, la introducció de noves tècniques que trenquessin l’equilibri.

La indústria rural tenia un de caràcter domèstic i funcionava al marge dels gremis. La seva activitat era local, es limitava a intercanviar els seus productes amb els excedents dels pagesos o els venia al mercat pròxim. Alguns camperols, en el seu temps lliure, feien manufactures per compte d’altres; per exemple, compaginaven les feines del camp amb filar i teixir per vendre els teixits i fils als comerciants que anaven de casa en casa per tal de comprar o fer negocis. Anys més tard aquests comerciants o "paraires" proporcionaven eines i matèries primeres, com podien ser el cotó o les llanes, recollien el producte encarregat, i l’acabaven de tintar i afinar a les seves instal·lacions per vendre’l.

El pas de la manufactura a la fabricació industrial va ser un procés llarg i complex. La producció manufacturera artesanal va començar amb màquines elementals, manuals, o que necessitaven la força d’animals o la d’un salt d’aigua. Però per donar resposta a l'augment de la producció va caldre una innovació tècnica que al mateix temps en provocava una altra de més eficient.

L’aparició contínua de noves tècniques demanava una major inversió de capital, diners, per poder comprar la maquinària, les matèries primeres i fer front al pagament dels salaris dels treballadors. Amb la introducció de la màquina de vapor, com a font d’energia, va crear la necessitat de fer fàbriques o grans espais on concentrar la producció. Els obrers realitzaven només una part del procés industrial i cobraven per hora de treball, enlloc de per peça realitzada, com ho feien abans. Els propietaris de les fàbriques eren gent amb capital que formaven part del grup social anomenat burgesia.

El desenvolupament de la indústria tèxtil, suposava el de la indústria metal·lúrgica, estretament lligada a la producció de tota la maquinària tèxtil, la fabricació de les màquines de vapor i la construcció del ferrocarril, com a mitjà de transport, que farà possible la connexió de matèries primeres, fonts d’energia, mà d’obra i mercats.

El capital i els recursos que calien per muntar i fer funcionar una indústria eren cada vegada més grans. Aquest capital provenia de les fortunes familiars, de les rendes del camp que acumulaven els propietaris de terres, i d'altres negocis lícits, i a vegades no tant lícits com el tràfic d'esclaus.

Peu: DAENS (1993)

Títol original: Daens. Direcció: Stijn Coninx. Durada: 138 min. Gènere: Drama, històric, biogràfic

Sinopsi: Història biogràfica del sacerdot catòlic Daens, a la ciutat belga d’Aalst a finals del segle XIX. Mostra la brutal situación en què vou el proletariat: treball infantil, salaris molt baixos, llargues jornades laborals, accidents, manca d’higiene i cap dret laboral. Aquesta situació d’injustícia social el fa reaccionà i s’enfrontarà a la burgsia, sense el recolzament de la jerarquía eclesiàstica.

Activitat 1. A partir de la lectura del poema busca informació de les condicions de vida dels obrers i fes-ne una crònica periodística* que respongui a la qüestió: Per què la gent volia treballar a les fàbriques malgrat les dures condicions laborals exigides als treballadors?

L'Elionor, de Miquel Martí i Pol:

L’Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.

La gent se l’estimava,

l’Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l’escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l’Elionor no hauria

pas sabut dir d’on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.