6.0 Text marc

El progrés de la humanitat es deu, en part, a la seva capacitat d’intercanviar bens i serveis perquè ha fet possible cobrir tot un conjunt de necessitats dels éssers humans, desenvolupar els transports, obrir noves rutes i camins*, establir relacions entre pobles i societats diverses*, crear la moneda, créixer pobles i ciutats gràcies als mercats* i les fires, aprofitar recursos naturals i descobrir nous productes i noves tècniques.

Des de la prehistòria, els éssers humans han intercanviat els productes de què disposaven, per altres que els mancaven; com per exemple, l’obsidiana per fer armes i sal. Des del moment que l’agricultura va esdevenir la principal activitat econòmica, els productes agraris, com l’oli o el vi, es bescanviaven en funció de la seva escassetat o excedència. També comerciaven amb alguns productes manufacturats, com la ceràmica i els teixits.

Però, a part de tots aquests avantatges, el comerç també ha suposat que alguns pobles més avançats tecnològicament dominessin d’altres més endarrerits i, d’aquesta manera, apropiar-se per la força, dels productes i matèries primeres de l’altri. Algunes de les conseqüències d’aquest fet han estat: el comerç d’esclaus, les guerres colonials, l’exhauriment d’alguns recursos naturals, la creació d’imperis territorials amb finalitats econòmiques vinculades al comerç colonial*.

Actualment, el sistema capitalista ha provocat una gran expansió del comerç* de tota classe de productes i ha creat un mercat mundial, que afavoreix sobretot als països més rics. El sistema capitalista també ha facilitat la lliure circulació de diners o capitals a nivell mundial. El poder de les finances s’ha fet tan gran, que avui controlen l’economia mundial i influeixen notablement en la política internacional.