Què és?
La crònica es el relat d’un periodista que ha presenciat o escoltat de fonts fiables els fets que relata. Per tant el que transmet el cronista és de primera mà.
Quan el periodista no ha pogut estar en el lloc dels fets, es fonamental el registre de fonts irrefutables (orals o documentals) amb l’afegit de la visió personal del narrador.
Quan no es possible la presencia viva del cronista en les escenes que es relaten, la crònica pot ser narrada de manera indirecta per a crear així una il·lusió de realitat.
Característiques de la crònica
Sempre està escrita cronològicament, es a dir en l’ordre que es succeïen els fets relatats.
Es crea un temps d’actualitat relatant els fets en present.
Estructura de la crònica
ContÉ elements de tres estils periodístics: la informació, el comentari i el reportatge.
De la informació, perquè es nodreix de fets
Del comentari ja que el cronista també valora i opina.
Del reportatge en tant que ofereix testimoni personal i integral d’uns fets.
La crònica té el segell de l’autor, tota crònica té una mirada personal del cronista.
La mirada del cronista es diferencia de la del reporter
El reporter es centra en l’explicació, l’anàlisi i la interpretació del que exposa (dades o fets)
El cronista mostra la seva mirada interior del que ha seleccionat, del que veu, escolta o viu per a mostrar-la al lector com un descobriment d’aquesta realitat i alhora transmet les seves impressions i valoracions.
El comentari del cronista té un enfocament peculiar, entre la proposició i una opinió que encara no està acabada. Per això prefereix mostrar molts matisos del fets abans que emetre conclusions d’aquests fets.
El llenguatge
El cronista pot utilitzar el llenguatge figurat