Benefici brut: Diferència entre els ingressos i les despeses d'un exercici, abans de deduir-ne les amortitzacions i els impostos.
Benefici net: Diferència entre els ingressos i les despeses d'un exercici, després de deduir-ne les amortitzacions i els impostos.
Capital: Sinònim, en la seva accepció més corrent en termes econòmics, de diner. El capital pot ser monetari, financer, productiu, mercantil…
Deslocalització: Deslocalitzar és el fet de traslladar la producció d'una fàbrica o oficina a un altre indret on la suma de la producció més el transport resulta més econòmic que la producció a la primera ubicació. Aquesta pràctica afecta especialment el teixit industrial dels països del nord, que traslladen la producció a països del sud per tal de reduir costos de mà d’obra i incrementar els seus beneficis .
Així, sovint les empreses deslocalitzen la seva producció mogudes per la recerca de condicions laborals menys exigents, que no només inclouen sous més baixos, sinó també tot un relaxament en les mesures de seguretat laboral, higiene i respecte mediambiental que una empresa es veu obligada a respectar en determinats països i que li suposen una despesa econòmica més important.
Gremis: Un gremi és una agrupació de persones que fan el mateix ofici, a l’edat mitjana, els membres d'un gremi solien viure i treballar al mateix carrer, la seva funció era fixar el preus de productes, hi havia lleis específiques creades pels gremis. els artesans (mestres) ensenyaven a un deixeble (aprenent) l'ofici. quan aquest aprenent havia complert l'aprenentatge podia seguir treballant pel mestre com a oficial o obrir el seu propi taller quan el gremi així ho considerava i li donava el títol de mestre. El gremi controlava el treball, s'ocupava d'assegurar l'adquisició de les primeres matèries, reglamentava la producció i protegia els agremiats enfront de la competència. reglamentava també la quantitat i qualitat de productes per taller, el nombre d'oficials i d'instruments, i els salaris. El gremi era també una forma de solidaritat horitzontal entre productors i mestres de cada ofici, que s'ajudaven mútuament i es repartien el treball tot evitant la competència.els gremis van arribar a controlar gran part de l'economia de les ciutats encara es mantenen, especialment en algunes professions (gremi d'actors, gremi de transportistes, gremi de flequers,....)
Lliurecanvistes - lliure comerç: El comerç lliure consisteix en no carregat taxes i aranzels (una mena d’impostos) sobre els productes importats.
Locomotora: https://www.youtube.com/watch?v=RqScpCHA08U
Manera artesanal: El treball artesanal normalment està realitzat de forma manual per una persona amb l’ajut d’eines i sense l’auxili de maquinària o automatitzacions. L’artesà realitza normalment tot el procés de producció i el producte obtingut no és idèntic als altres.
El treball artesanal es diferencia del treball en sèrie o industrial, basat en la producció massiva de productes en sèrie (fordisme) en la que es redueix considerablement la quantitat de models en benefici de l’increment del nombre de peces fabricades. El treball en sèrie simplifica el procés productiu dividint-lo en passos simples i tasques repetitives per tal d’augmentar la productivitat i reduir la possibilitat d’error dels operaris
Màquina de vapor: https://www.youtube.com/watch?v=0-oYkiNHucM
Obrer/a: Persona que treballa, generalment en una fàbrica, un taller, una obra pública entre d’altres. Actualment el terme obrer ha desaparegut pràcticament dels textos legals fent servir denominacions més genèriques com ara empleat/empleada o treballador/treballadora.
Producció industrial (mercat industrial): Mercat constituït per persones físiques o jurídiques que compren béns i serveis per incorporar-los als processos de producció d'altres béns o serveis o per revendre'ls a altres consumidors o usuaris.
Proteccionistes: El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional així quan parlem de mesures proteccionistes és quan les administracions corresponents imposen el pagament de taxes i aranzels (impostos i contribucions) als productes internacionals per limitar-ne les importacions, afavorint el consum de productes nacionals.