Embedded Files
Els viatges de descobriment dels europeus a l’Edat Moderna: en el segle XV, un fet com el tancament de la ruta de la seda als europeus, va tenir repercussió sobre l’interès per obrir noves rutes comercials marítimes i, de retruc, va estimular la innovació en el disseny de vaixells, ampliar els coneixements geogràfics i nàutics, entre altres, saber fer càlculs astronòmics per conèixer la posició de les naus en el mar. L’invent de les caravel·les, un vaixell petit i veloç de dos màstils i veles llatines quadrades, que requeria poca tripulació, permeté fer viatges més llargs. Els portuguesos vorejaren tota la costa atlàntica d’Àfrica cap al sud. I el 1488, Vasco de Gama arribà al cap de Bona Esperança. Va obrir una ruta que facilitaria arribà a la Índia atravessant l’Atlàntic i l’Oceà Índic, per trobar espècies. Amb l’observació dels vents, aquests mariners portuguesos, aprengueren que els que bufaven de l’hemisferi sud seguien una pauta inversa als que venien del l’hemisferi nord. Un altre mariner molt conegut, Cristòfol Colom, volent arribar al mateix lloc que Vasco de Gama, va navegar Atlàntic endins cap a l’oest, descobrint de manera accidental una terra desconeguda fins llavors pels europeus, una terra que més tard anomenarien Amèrica.
Els viatges per terra eren difícils. El principal problema amb què es troba el transport per terra és que cal obrir camins per terrenys irregulars, amb nombrosos obstacles , com rius, muntanyes, rius i altres accidents difícils de travessar. A l’actualitat es destinen molts diners a la construcció i manteniment de carreteres. De fet, obrir rutes és una empresa humana que data de les primeres civilitzacions, gràcies a la domesticació d’animals i la invenció del carro. Els inques, per posar un exemple, tingueren molt d’èxit en construir obra pública. Construïren una xarxa de carreteres d’entre 25.000 i 40.000 km als Andes i al llarg de la costa del Pacífic, una empresa que comportà la construcció de grans obres d’enginyeria.
Fa 60 anys, a Alfara de Carles, un poblet agrícola tortosí situat a la comarca dels Ports, la gran majoria dels pagesos es desplaçaven en ases o mules. Més que carregar persones, aquests animals s’usaven per transportar els productes en sàrries de llata de margalló i per arrossegar els carros. Els més rics, quatre mal comptats, tenien cavall. Les carreteres eren de terra, amb clots i farcits de pedres no es van asfaltar fins fa 40 anys. Els camins de muntanya els mantenien els veïns que hi passaven. Si la pluja, la neu o altres fenòmens meteorològics els feia malbé, els veïns s’encarregaven d’adobar-los ells mateixos. Els animals de càrrega, com mules i ases, vivien als estables i el corral era a la planta baixa de la casa del pagès.
Un pagès no solia fer grans trajectes, diàriament es desplaçava de casa a la terra, a 4 km i, a vegades, viatjaven fins a algun poble del voltant per anar al mercat a vendre i comprar alguns productes de primera necessitat. Com a molt lluny arribava a Tortosa, a uns 16 km, sobretot per fer tràmits amb l’administració i potser adquirir allò que no trobava al seu poble.
Els viatges de la Flota del Tresor van demostrar el poder tecnològic xinès, la seva capacitat organitzativa d’aquest poble, alhora que van proporcionar a la navegació un important fons de cartes nàutiques. Com no tenien una tradició colonial, els xinesos no van annexionar-se nous territoris. Després de la mort de l’emperador Zhu Di hi van haver gran canvis.
Seguint les idees de Confuci s’imposa una manera diferent d’entendre el món, es trenquen les relacions diplomàtiques amb l’exterior i s’inicia una etapa d’aïllament i de destrucció de documents a mans de mandarins. Sembla que les embarcacions xineses empeses pel vent i els corrents marins van remuntar el cap de Bona Esperança quaranta anys abans que els europeus el veiessin per primera vegada. Els corrents els van endinsar a l’Atlàntic fins a les costes de l’actual Senegal. Els capitans de Zheng He van portar un grup de girafes a l’emperador Zhu Di, demostració que aquell viatge va ser realitat.
El mapa Kangnido (1403) ens mostra Àfrica. Sembla que els xinesos empesos pels vents i els corrents marins van doblar el cap de Bona Esperança 40 anys abans que els europeus el veiessin per primera vegada. Els corrents els van endinsar a l’Atlàntic fins a les costes de l’actual Senegal. Els capitans de Zheng He van portar un grup de girafes a l’emperador Zhu Di:
Triangle del comerç colonial: al segle XIX, a l’Atlàntic s’hi practicava el que es coneix com a comerç triangular; és a dir, una activitat comercial que implicava tres continents, el recorregut entre els quals formava una figura triangular: d’Europa a l’Àfrica, d’Àfrica a Amèrica i d’Amèrica altra vegada cap a Europa. Per exemple, en el cas de Catalunya al segle XIX, un vaixell carregat de vi i aiguardent per comercialitzar-lo amb Cuba o Puerto Rico, de camí,, abans de travessar l’Atlàntic, parava a les costes occidentals africanes i intercanviava esclaus per productes europeus, normalment de poc valor. Durant quatre segles, 11 milions de persones van ser transportades – en 54.200 viatges – en els fons de les bodegues, com si fossin mercaderia. I a Amèrica, on es deixaven els esclaus a canvi de diners, es canviava el vi i aiguardent per tabac i sucre i també per cafè, cacau veneçolà que, de tornada, duien a Catalunya.
El transport i el Corredor Mediterrani: elements per sortir de la crisi (Adaptació): són moltes les notícies que ens recorden la situació de crisi econòmica que estem vivint i poques les explicacions presentades per a poder sortir de les dificultats en què ens trobem.
En els últims anys, degut a la globalització, el comerç internacional ha crescut de forma espectacular i els principals representants polítics, empresaris i presidents de les autoritats dels País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i Múrcia, mostren la voluntat de desenvolupar una de les infraestructures més importants, tant a nivell d’Espanya com internacional: el corredor mediterrani.
La necessitat de traslladar matèries primeres i béns per satisfer la demanda creixent de productes als mercats, fa que les indústries busquin àrees on els costos de producció siguin menors. Al mateix temps, necessiten d’unes millors xarxes d’infraestructures de transport, l’establiment d’una bona cadena d’enllaç entre el transport marítim, fluvial, ferroviari i terrestre. La forta relació existent entre el transport i l’activitat econòmica fa que la inversió en aquest tipus d’infraestructures sigui un factor clau pel creixement econòmic.
L’Estat espanyol es troba en una situació geogràfica molt favorable respecte el transport marítim internacional. No es pot ignorar la importància dels ports espanyols a nivell econòmic, si bé tot i això es veu necessària el millorament de les connexions entre els ports perquè aquestes infraestructures puguin continuar exercint de motor de l’economia espanyola.
Perspectives. El Corredor Mediterrani: el conjunt de les instal·lacions i serveis del ferrocarril a Espanya presenta, entre altres, una forta limitació: l’ample de la via no té l’amplada internacional. Aquesta diferència d’amplada és un fort obstacle pel transport ferroviari cap a fora del país. El canvi de l’amplada de la via a la frontera francesa suposa, per un tren que té com a destinació Europa, un canvi d’eixos als vagons o el trasllat de la mercaderia, amb el consegüent augment dels costos de transport, i de temps.
La major part de les mercaderies que arriben a Europa des d’Àsia desembarquen en ports del nord, com Rotterdam, Anvers o Hamburg, i totes utilitzen el canal de Suez com a porta d’entrada als mars europeus. Desembarquen a aquests ports de l’Atlàntic en comptes de fer-ho en un del Mediterrani, encara que impliqui més dies de navegació, perquè busquen l’eficàcia i el millor rendiment dels ports del nord d’Europa perquè presenten unes infraestructures terrestres, marítimes i fluvials de millor qualitat, de manera que la connexió amb el centre d’Europa resulta menys costosa.
És necessari que els ports del sud d’Europa disposin d’unes infraestructures terrestres adequades i sobretot, d’una bona connexió ferroviària amb la xarxa principal europea. Si hi hagués una bona connexió entre la xarxa de ferrocarril i els ports mediterranis, aquests serien més atractius per la càrrega procedent d’Àsia. El compliment d’aquest aspecte faria que els ports espanyols, en general – i els catalans en particular- fossin molt més competitius, amb les implicacions positives per a l’economia nacional.
Amb l’objectiu d’unificar la xarxa de ferrocarril a Europa, la Comissió Europea va aprova el 17 de setembre de 2010, la creació d’un espai ferroviari únic, i a finals de 2011 es va establir el pla de finançament de la inversió a les xarxes considerades prioritàries per al transport de mercaderies i passatgers.
El moviment de contenidors als ports mediterranis espanyols concentra més del 80% del total del país. Enviar els productes espanyols cap a Europa sense necessitat d’haver de manipular la càrrega a la frontera francesa suposaria un estalvi de temps, un increment de la capacitat de càrrega de transport i una oportunitat per al creixement regional i el desenvolupament de la indústria del nostre país.
Per tant, un dels elements claus per sortir de la situació de crisi actual és un ferm propòsit per la inversió en infraestructures portuàries i millora, a la vegada, de les connexions amb altres sistemes de transport, com es el cas del ferrocarril en el corredor mediterrani; és a dir, un traçat de vies d’ample internacional que partint de Múrcia arribes a la frontera amb França, passant per Valencia i Catalunya, aprofitant d’aquesta manera la situació geogràfica a Europa per millorar les expectatives econòmiques.
L’oferta i la demanda: aquestes dues accions designen respectivament la quantitat de béns i serveis que els actors d’un mercat estan disposats a vendre (oferta) o a comprar (demanda) a un determinat preu.
La teoria de l’oferta i de la demanda permet comprendre els mecanismes que regulen els preus del mercat.
L’economista Alfred Marshall va desenvolupar la teoria de l’equilibri parcial entre l’oferta i la demanda, en la qual intenta descriure, explicar i preveure els preus o la quantitat dels béns venuts en els mercats com a conseqüència de la competència.
En el mercat, compradors i venedors determinen els preus i les quantitats de mercaderies diferents comprades i venudes. La demanda expressa la quantitat que s’està disposat a comprar, segons necessitats, preus actuals, previsió de preus futurs i nivell d’ingressos del comprador.
L’oferta d’un bé expressa la quantitat de productes que es vol vendre a un preu determinat per part d’aquell que ven. L’oferta serà més alta si el preu de venda també és més alt. En el cas de preveure alces de preus en un futur proper, l’oferta serà més baixa i la demanda serà més alta.
El consumidor no sempre és lliure per decidir el què vol comprar. Tothom es pot sentir condicionat per la publicitat, el marketing, la habilitat dels venedors a l’hora d’oferir una producte i altres factors que hi poden intervenir o influenciar a qui compra. L’entorn social pot incidir de maneres diverses sobre el consum:
- Per l’efecte imitació, que fa que la demanda estigui influenciada per hàbits i costums de l’entorn social, i que d’alguna manera pot donar a qui compra un sentiment de pertinença a un determinat grup com, posem per cas, una tribu urbana de moda
- Perquè el consumidor busca l’exclusivitat, és a dir, pretén una manera de fer que li doni un suposa prestigi i estatus social.
Els fenicis: intercanvi comercial a la Mediterrània en l’època antiga. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=j4fHrs-iZ_U
Mà d’obra esclava: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25863&p_alg=comer%E7&p_num=3
Mitjans de transport i infraestructures: http://www.slideshare.net/GAJENJO/el-comer-i-el-transport
Comerç just: http://www.youtube.com/watch?v=U2JlIrrspnA
Hans Rosling: el creixement de la població mundial
http://www.youtube.com/watch?v=Sbb0ddcLjnw
http://www.youtube.com/watch?v=TY9Na5wmViQ&feature=relmfu
Consum responsable: El consum responsable és una forma de vida que consisteix en consumir els productes suficients per satisfer les necessitats humanes afavorint una explotació més racional dels recursos naturals, la sobreexplotació dels treballadors i l’equilibri mediambiental.
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1654743
http://www.kaidara.org/upload/92/Consumista_actividad_CAT.pdf
http://www.youtube.com/watch?v=_7XMZ-nxiJY
Page updated
Google Sites
Report abuse