1.4 Per saber-ne més

Ptolomeu: La Terra, centre de l’Univers. El sistema geocèntric.

Ptolomeu va néixer a Egipte cap a l’any 90 dC i a Alexandria va desenvolupar la seva pràctica astronòmica. Va morir a l’any 168 dC. Amb els seus estudis, va canviar la visió de l'Univers. Abans d’ell, es pensava en un cel ple de déus i figures (les constel·lacions) que interferien en la vida dels humans.

Ptolomeu va voler explicar científicament la mecànica dels astres, observant les constel·lacions i el seu desplaçament en el cel.

Ptolomeu va defensar una Terra i quieta en el centre d’un Univers que gira al seu voltant, és la teoria geocèntrica. Descriu una Terra envoltada per vuit esferes que transporten la Lluna, el Sol, les estrelles i els cinc planetes coneguts en aquell temps: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Segons ell, els planetes es movien en cercles mes petits anellats a les seves respectives esferes i així explicava les seves trajectòries celestes.

Copèrnic: La terra gira al voltant del Sol. El sistema heliocèntric

Copèrnic va néixer l’any 1473 a Polònia i va morir al 1543. Aquest astrònom va afirmar que no era el Sol qui girava al voltant de la Terra, sinó a l’inrevés.

Copèrnic pensava que això era perfectament possible, si es prenien com a referència les observacions dels cossos celestes que existien. Va dir que la raó per la qual la gent sempre havia cregut que el Sol girava al voltant de la Terra era que la Terra gira al voltant del seu propi eix. I va assenyalar que totes les observacions dels cossos celestes eren molt fàcils d’entendre si s’assumia que tant la Terra com els altres planetes giren al voltant del Sol. Això s’ha anomenat “visió heliocèntrica” del món, que vol dir que tot gira al voltant del Sol.

Copèrnic també creia que la Terra i els altres planetes es mouen en òrbites circulars al voltant del Sol.

Galileu: El debat entre la Ciència i la Fe

Galileu va néixer a Pisa l’any 1564 i va morir al 1642. Era un gran defensor que les veritats havien de ser comprovades mitjançant l’experimentació.

Galileu va construir la seva pròpia ullera per observar el cel que tant l’apassionava. Va publicar obres on es manifestava clarament defensor del sistema heliocèntric, teoria que l’església condemnava. Afirmava que la Terra no és el centre de l’Univers sinó que gira al voltant del Sol de manera que la Terra és un element més de l’Univers. Per aquestes idees va ser jutjat com heretge pel tribunal de la Santa Inquisició i per por de morir a la foguera, es va retractar. Tanmateix ell va seguir pensant el mateix, i per això diuen que va dir al sortir del tribunal dient: “ E pur si muove” que vol dir, “tanmateix es mou”.

Galileu és el creador de la ciència moderna. El pensament es converteix en el fonament de l’ésser humà perquè qualsevol fenomen considerat real ha de justificar-se. Només el pensament lliure de prejudicis pot orientar l’acció humana. L’investigador, el pensador, l’ésser humà en definitiva, adquireix d’aquesta manera la seva plena dignitat, exigint la seva llibertat com a element indispensable per al progrés del coneixement.

Newton: La llegenda de la poma i la Llei de la Gravitació Universal

Newton va néixer a Anglaterra a l'any 1643 i va morir al 1726. Va dedicar bona part de la seva vida a la ciència. Va estudiar i ampliar tots els descobriments fets fins aleshores. Els seus experiments en física i l'elaboració de càlculs matemàtics li van permetre elaborar la fórmula de la Llei de Gravitació Universal.

Segons la llegenda popular, Newton va començar a investigar sobre la Llei de Gravetat quan un dia, assegut sota d’una pomera, li va caure una poma al cap. Es va posar a pensar sobre el fet que tot caigués cap al terra.

La llei de la gravetat relaciona la massa dels cossos i la distància respecte dels altres per poder saber la força amb que s'atrauen . Així es va poder calcular com tots els cossos de l'univers s'atrauen; com són les òrbites dels planetes i descobrir nous astres a l'univers.,

L'aplicació dels principis de matemàtica i física formulats per Newton va permetre una nova revolució en la mesura i coneixement de l'Univers, més enllà del Sistema solar i de la Via Làctica.

En l’actualitat, el conjunt de lleis de matemàtica i física formulades per Newton són a la base dels càlculs per al llançament de coets i satèl·lits a l’espai .

Einstein: Expansió o contracció de l’Univers?

Einstein va néixer a Alemanya l'any 1879. Va dedicar la seva vida a la ciència i va fer un dels descobriments més importants de la física de principis de segle: la teoria de la relativitat. Aquesta teoría aporta una nova visió dels conceptes físics sobre l’espai , el temps , la matèria i l’energia.

Einstein, en estudiar l’Univers a partir del Big Bang va veure que l’Univers s’expandia, i va pensar que, malgrat aquest procés d’expansió, l’Univers acabaria frenant la seva acceleració inicial fins a aturar totalment el seu creixement. Afirmava que l’Univers estava perdent velocitat de creixement a causa d’un fre molt efectiu: la força de la gravetat.

Però els científics que l’han succeït ens diuen que l’Univers continua creixent. Que segueix augmentat de grandària, en contra del model plantejat per Einstein.

*Estrelles*: La vida d’algunes estrelles , sobretot les més grans , és molt agitada i violenta. Després d’una explosió, s’enregistren temperatures elevades amb molta gravetat i densitat de massa , la qual cosa produeix sistemes planetaris .

*Forats negres*: Els forats negres són restes d’estrelles massives que van explotar i tenen una atracció gravitatòria tan gran que no deixen escapar radiació. El radi d’un forat negre amb una massa igual a la del Sol podria arribar a ser de 3 Km. A la Via Làctia, hi ha un forat negre enorme amb una massa molt més gran que el Sol. Les estrelles més pròximes al centre van caient al forat negre i augmenten en energia. Als forats negres, l’espai i el temps perden el sentit i ens són totalment inaccessibles. Com que moltíssimes estrelles segurament s’han convertit en forats negres, el seu nombre pot ser molt gran. Potser un d’aquests forats va originar el Big Bang, en el qual va començar tot.

*Matèria i energia fosca*: Només el 4% de matèria que hi ha a l’Univers és matèria coneguda per nosaltres (àtoms), del 96% restant, el 23% es conegut com a matèria fosca que no podem detectar amb mitjans normals i de la qual no sabem pràcticament res, i la resta, es a dir , un 73% seria energia fosca que podria ser la responsable de l’acceleració que ha presidit l’expansió de l’Univers, però que tampoc se sap exactament ja que és un mur per la ciència, tot i que la majoria de científics creuen en la seva existència basant-se en observacions d’explosions d’estrelles. El costat fosc de l’Univers és gairebé tot.