Tots els materials que formen la part sòlida del nostre plenata estan lligats a una sèrie de mecanismes de formació, transformació i destrucció.
Avui sabem que una gran part de l’energia necessària per a transformar la superficie de la Terra prové de l’interior d’aquest planeta. Els processos responsables dels moviments i de les deformacions de la listosfera originen l’aparició de nous relleus, com ara les muntanyes. Són els agents geològics interns.
Els elements radioactius que hi ha a l’interior de la Terra entren, progressivament, en descomposició. Aquest procés allibera energia en forma de calor. La calor surt a l’exterior travessant les diferents capes de roques. Però, com a conseqüència de la diversitat de propietats fisicoquímiques d’aquells materials, apareixen diferències de pressió i temperatura. Aquestes diferències són la causa de tensions i forces en les plaques tectòniques.
Els moviments de les plaques sotmeten a les roques que les formen a forces de compressió, tensió i cisalla i, segons la seva composició, presenten un tipus de comportament deformatiu o un altre.
Les fractures de l’escorça terrestre, anomenades falles, es produeixen on hi ha hagut un desplaçament de dos blocs. Les falles originen l’elevació d’algunes parts del terreny (horsts o pilars tectònics) i l’enfonsament d’altres (grabens o fosses tectòniques).
Els plecs, en canvi, són ondulacions de les roques de la superfície terrestre com a conseqüència de les deformacions provocades per forces de compressió.
En resum: una part important de l’aspecte que ofereix la superfície de la Terra és el resultat de l’acció lenta i continuada dels elements que contribuiexen a la formació del relleu.
Activitat 2. Les fractures poden provocar terratrèmols. Escolta aquesta entrevista a Radio 5 “Existeix a la Península Ibèrica el risc d’un terratrèmol destructiu?” realitzada a Rodríguez Pascua, investigador de l’Instituto Geológico y Minero d’ Espanya.
Redacta un text explicatiu* que respongui a la pregunta de l’entrevista.