4.0 Text Marc
L’evolució dels homínids* o procés d’hominització* va realitzar-se en un període de temps molt llarg de més de 3 milions d’anys. Aquest espai de temps rep el nom de Prehistòria*.
Sembla que els grans canvis climàtics que van tenir lloc fa aproximadament entre 7 i 5 milions d’anys, van fer desaparèixer grans extensions de boscos. En aquest context, obligats a desplaçar-se per regions herbàcies, uns primers homínids es van anar diferenciant dels seus parents més propers, els simis, i van començar a adoptar la postura bípeda; es a dir, caminar només amb els dos peus.
Així que els homínids van ser capaços de caminar dempeus van experimentar unes modificacions físiques* extraordinàries. El gran canvi d’aquests últims va ser la transformació de l’espina dorsal (en els simis l’espinada és horitzontal respecte al crani i en els bípedes* és vertical) de manera que el cap va quedar sobre les espatlles, afavorint d’aquesta manera el desenvolupament del cervell i una gran millora en la visió.
El crani* i el cervell també van evolucionar; les cames es van enfortir i adreçar, facilitant d’aquesta manera la marxa més ràpida. Les mans van restar lliures, així els dits es van diferenciar entre ells i van augmentar la seva precisió i habilitat.
Al mateix temps que es desenvolupava aquesta capacitat mental i habilitat manual, els humans, van aprendre i descobrir moltes altres coses, veiem-les:
Saber fer foc* i controlar-lo. Va representar una gran millora en les condicions de vida, alimentació, salut i seguretat.
Dissenyar i fer eines*. Van aprendre a utilitzar i a elaborar instruments que els ajudessin a augmentar les seves habilitats i facilitar les activitats per viure. Primer van fer servir pals i pedres, però desprès van millorar-los per treure’n el màxim profit.
Caçar*. L’aprofitament de les peces animals trobades o caçades, la cocció dels aliments i el fet de disposar d’armes i altres utensilis van permetre una millor alimentació i van fer disminuir la mortalitat. El creixement numèric dels petits grups humans va permetre millorar la capacitat de recol·lecció, les tècniques de cacera i la defensa del grup.
Organitzar-se socialment*. La vida en manada, convertida en petites comunitats, va ser l’inici d’una organització social que va anar creant costums i creences.
Comunicar-se*. La vida social va anar creant diferents vies d’expressió; per exemple, el llenguatge o l’art, que han estat el gran motor del desenvolupament humà.
