4.4 Les eines i el procés d’humanització

L’elaboració d’eines i estris diverses té una estreta relació amb el desenvolupament de la intel·ligència. No només exigeix fer servir les mans, sinó també preveure, planificar, recordar models apresos, etc. Podem dir que és una estratègia complexa.

La utilització de les mans per transformar fusta, ossos i pedres en eines o diferents estris, va canviar poc a poc la vida dels homínids. Fa uns 2,5 milions d’anys, es van començar a elaborar instruments amb fragments de roca, ho sabem perquè se n’han trobat a Àfrica, a la riba del llac Turkana (Kènia). De fet, en els jaciments arqueològics s’han trobat restes de còdols* que van ser manipulats amb l’ajut d’un altre estri per tal d’aconseguir cantells esmolats i tallants.

De les pedres tallades en van fer destrals i fletxes per a caçar, utensilis per tallar, trencar, perforar i punxar. Al llarg del dilatat període del paleolític (o edat de la pedra antiga) els humans van aprendre a treballar les pedres cada vegada amb més habilitat. Cap al final d’aquest període van aprendre a polir-les. Molt més tard, van descobrir els metalls i els van començar a utilitzar.

Amb aquestes millores tècniques, l’organització de la cacera i el millor aprofitament dels animals trobats o caçats impliquen una nova organització del grup i treure un nou profit dels recursos del territori, tals com pedreres i mines. La utilització d’eines va permetre obtenir més quantitat i variació d’aliments amb la conseqüent major aportació de proteïnes en la dieta, la qual va afavorir el desenvolupament del cervell.

Per tot plegat, doncs, podem afirmar que l’avenç tècnic que va suposar el domini del foc ha esdevingut un dels pilars del llarg procés d’humanització.

Activitat 4. Elabora amb imatges un cartell* pel taller de tecnologia on es pugui veure la relació que hi ha entre les eines utilitzades en la prehistòria i les que nosaltres fem servir avui. Cal observar amb atenció la seva utilitat per poder-les relacionar.