7.2 L’augment de la productivitat

En els segles XIX i XX, el procés industrialitzador es va estendre més enllà d’Anglaterra, arribant a molts països d’Europa, als Estats Units i al Japó. Aquest fet es coneix com la segona revolució industrial, una nova etapa de creixement econòmic, amb un extraordinari progrés científic i tècnic. Les seves característiques principals van ser: l’ús de noves fonts d’energia com el petroli, nous materials (acer o derivats del petroli), el desenvolupament de nous productes, noves maneres d’organitzar la producció i el treball, la concentració del capital empresarial (capitalisme) i la formació d’un mercat cada vegada més extens.

Aquest gran desenvolupament industrial va afavorir la recerca de noves fonts d’energia, més eficients i que fossin més a l'abast i més fàcils de transportar. És el cas del gas, el petroli i l'electricitat. Aquestes dues condicions van implicar la necessitat d'una xarxa d'infraestructures (vials, mitjans de transport organitzats...) molt potents per garantir el seu subministrament. Ara les indústries ja no depenien bàsicament de les mines de carbó o de la força de l'aigua, i es van instal·lar i concentrar en zones urbanes.

L’electricitat, el gas i el petroli es van imposar al vapor, el seu transport era molt més fàcil, i el seu accés més econòmic. L'ús d'aquests productes va anar més enllà de la indústria, es va expandir a tots els àmbits de la vida quotidiana (habitatges, enllumenat, transport...).

Al costat d'això, hi va haver un gran interès per innovar i aconseguir nous materials que fossin més resistents i manipulables. Materials com l’acer, l’alumini, el níquel o el plàstic van irrompre en molts àmbits, i van permetre el desenvolupament de moltes indústries noves: la cinematogràfica, la construcció, l'elèctrica, la siderúrgica, l'alimentació, l'automobilística, la química o la farmacèutica, entre d'altres.

L’organització industrial es va orientar a la fabricació de moltes unitats del mateix producte dita també producció en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, l'estalvi de temps i l'abaratiment de la producció. Aquest sistema es basava en la "cadena de producció", cada obrer s’ocupava d’unes tasques molt concretes i es pretenia eliminar tots els moviments inútils, per tal de rendibilitzar al màxim la mà d’obra. Aquest sistema de producció va comportar una deshumanització del treball. Un exempe clar va ser el sistema de producció a les fàbriques d’automòbils d’Henry Ford (fordisme).

La unió de la gran indústria i la gran banca van afavorir el naixement del capitalisme financer, que té com a objectiu dominar el mercat, tot eliminant la competència.

Les noves necessitats de consum i les noves possibilitats de producció van abocar a les grans potències industrials europees a la recerca de noves fonts d’energia, matèries primeres i mercats, cosa que va implicar l’expansió i el domini del món, mitjançant el colonialisme i l’imperialisme d’Àfrica i de l'Àsia, és a dir l'adquisició i domini d'altres territoris, i fer-se seves les possibilitats que ofereix el territori del qual s'apoderen. Aquestes relacions es basaven en la desigualtat entre les potències industrialitzades (que monopolitzaven la tecnologia i produïen les manufactures), i les colònies (que proveïen de matèries primeres i mà d’obra).

Peu: Temps moderns (1936)

Títol original: Modern Times

Direcció: Charles Chaplin. Durada: 83 min. Gènere: comèdia, drama, històric

Sinopsi: La pel·lícula és un retrat de les condicions desesperades que la classe obrera va haver de suportar en l'època de la Gran Depressió, durant la II Revolució Industrial. Aquestes dures condicions van ser promogudes per la recerca de l'eficàcia de la industrialització i la producció en cadena.

Activitat 2. A partir del quadre que hi ha continuació sobre la producció industrial. Interpreta el gràfic* i digues: Què faries per guanyar més? Què faries per reduir costos? Proposen un exemple. Comenteu-ho i discutiu-ho amb els companys. Després escriviu-ho en un full.