El pas de les societat de caçadors-recol·lectors nòmades a les societats sedentàries - agràries - ramaderes no va ser fortuït ni ràpid. Es va fer de manera gradual i per necessitat. Aquest fet es coneix com la revolució neolítica i va succeir fa uns 12.000 anys. En aquest període el progressiu escalfament de la terra va fer avançar el bosc sobre les pastures, i això va fer disminuir el número de grans herbívors. Aleshores els grups humans van haver de dependre en major grau de la recol·lecció per compensar la reducció de carn en la seva alimentació.
Aquests recol·lectors van acabar domesticant* aquelles espècies que els proporcionaven més aliment, els cereals. Aquests no van ser els mateixos a arreu del món: el blat a Europa, el mill a l’Àfrica, l’arròs a Àsia i el blat de moro a Amèrica.
La cura dels conreus i la domesticació dels animals va comportar la reunió de grups humans en poblats. Els primers focus sedentaris* es troben a les fèrtils terres de les valls dels rius, com ara a Mesopotàmia (Tigris i Eufrates) o la vall del Nil. Però també hi ha terres allunyades del riu, més pobres, sovint boscoses, on s’havia de practicar una agricultura itinerant pel foc*.
La reunió de grups humans en poblats va suposar un augment de la demanda d’aliments que s’aconseguien amb l’augment de la superfície conreada. Produir més aliments va facilitar un augment demogràfic en aquests nuclis de població, permetent una organització del treball en la què uns es dedicaven al conreu, altres a la caça, la pesca, fer ceràmica, teixir fibres, fabricar eines o tenir cura de la defensa del poblat, de les terres i dels ramats.
Activitat 1. Ordeneu les tres imatges cronològicament (fent un fris cronològic)*, descriviu-les i expliqueu els canvis i les continuïtats que es veuen en la seqüència.
(Font: A place to live - Jennifer Cochrane)