El mètode Orff és utilitzat en molts països per la riquesa pedagògica que conté.

Aquesta metodologia rítmica és senzilla i molt pràctica en la seva aplicació. Per aquesta raó pot emprar-se a totes les edats: s’utilitza amb nens des de l’edat pre-escolar fins als cursos avançats de primària i també (amb molt d’èxit) en centres de rehabilitació per a nens i adults.

Més que un mètode d’ensenyament en el sentit tradicional, Orff va crear un sistema educatiu amb propostes pedagògiques per a estimular l’evolució natural dels nens i desenvolupar el seu sentit rítmic, la improvisació de sons i moviments com a forma d’expressió.

El plantejament educatiu d’Orff es eminentment actiu, donat que parteix de la base que el millor ensenyament és aquell on les persones participen, interpreten, creen. Per això, d’alguna manera se’l considera continuador de Dalcroze, en qui es va inspirar, sobretot pel que fa a la relació amb la rítmica, el moviment corporal i la improvisació. Malgrat tot, la veritable importància internacional actual d’Orff rau en la difusió dels instruments escolars i per l’esforç en recuperar les flautes de bec, a les que també va integrar a l’orquestra escolar. Aquest material didàctic ha estat molt acceptat a tota Europa i s’utilitza en la majoria de centres educatius.

Origen i difusió

Carl Orff (1895-1982), va ser director d’orquestra i un del grans compositors alemanys del segle XX, amb obres importants i conegudes com Carmina Burana, Cartulli carmina, Da mond, Die Fluge and Antigonae. És també conegut internacionalment com a educador musical i creador del mètode per a nens, fruit del treball de més de trenta anys. També és mèrit seu el ressorgiment de la música antiga: la majoria de les seves obres musicals estan inspirades en l’època medieval.

El 1924, Carl Orff va crear, junt amb Dorothee Gunther, la “Gunther Schul” a Munich. De bon començament, es va fundar per a la pràctica de la gimnàstica, la dansa i la música per a adolescents. Des dels orígens, el treball d’Orff era profundament interdisciplinari. La Schulwerk comença a funcionar a partir del 1948, amb uns programes de radio Baviera dedicats als nens i realitzats amb ells.

Carl Orff va deixar pocs testimonis escrits de la seva activitat pedagògica, malgrat que aquesta experiència es va plasmar en cinc volums segons continguts i edats als qual va adreçat coneguts com Das Schulwerk als països germànics i Music for children a la versió anglesa i americana. Conté rimes, refranys, exercicis rítmics instrumentals, vocals i de coneixement de formes elementals d'altres cultures i contextos diferents a l’alemany on va néixer.

A França i Bèlgica el mètode va ser adaptat pel pedagog Jos Wuytack, que treballa globalment l’expressió verbal, l’expressió musical i l’expressió corporal. És el gran difusor del mètode Orff a través dels cursos que realitza per tot el món.

L’institut Orff de Salzburg ofereix ensenyament del mètode a músics i professors de tot el món.

Principis fonamentals: paraula, música i moviment

1. percussió corporal (còpia del que fa el professor)

2. preguntes i respostes rítmiques

3. creació de nous ritmes (creativitat de l'alumne)

4. aprenentatge del "Gràfic Orff", practica de la seva lectura

5. recitat de paraules, frases, refranys i pregons

6. coneixement i pràctica de l’Instrument Orff.

El gràfic Orff

Aquest gràfic es llegeix en quatre línies paral·leles que separen les percussions que es fan amb peus, mans, genolls, i dits. Exemple:

Del gràfic es pot aconseguir una lectura bastant correcta després de treballar un temps amb els nens. Tanmateix, per treballar específicament el ritme amb el "Sistema Orff", és necessari substituir els signes gràfics d'Orff pels signes de duració de la música (rodona, blanca, negra, corxeres).

Ex. 1

Ex. 2

Ex. 3

Ex. 4

Els gestos sonors presenten diverses possibilitats didàctiques: treball de les formes musicals, interpretació de ritmes, lectura musical, improvisació i acompanyament de cançons.

Ex. 5.

Fer tres grups: 1. cant, 2 dits i mans 3 genolls. Cançó de 8 compassos com “plou i fa sol”.

Vigència

La creativitat del professor que imparteix aquest sistema o mètode rítmic és la que determinarà la quantitat d' exercicis que els nens poden fer, i segurament es veurà compensat àmpliament el seu desig de fer el ritme de forma agradable per als nens.

L’instrumental Orff és plenament vigent a principis al segle XXI tot i que, sense por a trair l’esperit del fundador del mètode, es pot afirmar que avui dia possiblement el propi Orff hi hauria incorporat tota una gamma de nous instruments electrònics com ara teclats, guitarres, sintetitzadors, baix elèctric, i digitals com l'iPd o els telèfons mòbils. Tenen en comú la facilitat i alhora poden enriquir i complementar el resultat tímbric,a més de multiplicar-ne les possibilitats. Aquests instruments, a més, atrauen enormement a gent de totes les edats però especialment als nens i adolescents.

El mètode Orff està en constant revisió i desenvolupament i els seus seguidors han creat altres mètodes nacionals adaptats als diferents contextos geogràfics, en els que s’inclouen elements no només del folklore autòcton sinó també de la música popular moderna (jazz, pop, rock, etc. )

L’orquestra escolar és un excel·lent mitjà de socialització i afavoreix la tasca corporativa. Permet el treballar la diversitat (de nivells, d’estils, etc.) i pot ser una eina d’integració multicultural. Permet treballar valors com el treball en equip, la disciplina, el respecte, etc. Permet que cada persona tingui un paper actiu , permet conservar el repertori tradicional i enriqueix el bagatge cultural de la persona. Es poden utilitzar a tots els àmbit de l’ensenyament musical: a educació infantil, primària, secundària, escoles de música, etc.

Cada vegada més, aquest tipus d’instruments són utilitzats per camps com la Musicoterapia , on són considerats com a “objectes intermediaris” entre el subjecte i el musicoterapeuta. De la mateixa manera són útils en l’educació especial.

Audició, ritme i moviment

• Pulsació i fraseig. Marxa de Ketelvey. Caminar o picar la pulsació. Improvisació (Joc del què fa el rei fa la mona, per frases)

• Alternança / Trens. Dansa xinesa de la suite trencanous Txaikovski. Treball del fraseig: alternança cada 8 pulsacions del flautí i pizzicatto corda. Permet un treball de dos grups, dos trens, alternar cada frase picant mans / genolls, cadena de 8 pulsacions, etc. Hi ha 6 alternances de 8 c. + 2 frases junts al final.

• Cadenes: imitació directa / fantasma / creuada

• Tipus de pulsacions / tempo canviant: Dansa Hongaresa núm. 5 de J. Brahms

• Jocs d'eco: ,Aria en eco de Lalande

• Canvis d'intensitat: Simfonia de la sorpresa de F.J. Haydn o alguna peça barroca, per exemple de Vivaldi (Quan sona fluix caminar de puntetes, quan soni fort saltar i moure's de manera improvisada)

• Jocs rítmics. Cada membre del grup proposa un obstinat rítmic acumulatiu. A criteri del director uns acompanyen i un fa un solo improvisat.

La paraula com a generadora del ritme i la melodia.

Aquest mètode rítmic està basat en l'estreta relació que existeix entre el llenguatge oral i el ritme. Afirma, a més a més, que la "cèl·lula" generadora del ritme i de la melodia és la paraula. Cantar és una continuació de parlar. Com ja hem dit, la seva música està inspirada en l’època medieval i, en aquells temps, la recitació precedia quasi sempre el cant i els "joglars", que eren improvisadors i actors al mateix temps, es basaven en l'accentuació i la melodia del text parlat. El Mètode Orff dóna especial importància als recitatius, pregons i refranys.

Propostes:

• Mengem a bon ritme: buscar paraules de coses de menjar que tinguin 1, 2, 3, 4 síl·labes.

1r. Jugar amb dos grups un a cada mà.

2n Jugar amb dos directors

• Identificar començament (anacrusic, tètic o acèfal) i final (masculí o femení) del propi nom i cognoms.

• Escriure el ritme, accents, compàs, del propi nom i cognoms.

• Cercar el ritme de poesies o refranys / Creació d’obstinats rítmics i polirítmies amb noms d’objectes casolans.

• Cercar el ritme d'un rodolí

  • Escriu el ritme que creguis més natural. Troba les paraules més importants amb els seus accents i les seves rimes, cerca’n la mètrica si n'hi ha.

    • Després juga a fer unes elaboracions rítmiques del rodolí en els següents compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 6/8, 9/8 i també pots provar en un compàs d'amalgama (5/8, 7/8...). Reelabora el rodolí, repetint paraules, tallant a mitja frase o fins i tot paraula de manera que faci més necessària encara la resolució esperada de la rima. És una manera de fer créixer el rodolí, creant més espai de temps. Pots provar de jugar dins de diverses tonalitats i modes cercant allò que se li escaigui millor al rodolí.

  • Fer un rap: cerca una base rítmica a youtube o spotify, cerca una pàgina amb receptes de cuina

  • Paper del folklore

Per tal de re-descobrir la funció educadora de la tradició folklòrica, Orff proposa els següents elements : onomatopeies, jocs sonors, contes populars, endevinalles, refranys i dites, cançons, etc...

Propostes de refranys, dites, poesies

(Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Recull folklòric per LLIBRERIA EDITORIAL MILLÀ.-1965.)

Altres

Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.

Per Nadal, cada ovella al seu corral.

Per l’abril, cada gota en val mil

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla.

Procés:

• Buscar el ritme de cada refrany o poema.

• Picar-lo utilitzant els quatre plans corporals: peus, mans a, mans, dits.

• Instrumentar-lo amb percussió petita.

Amb el treball sobre aquests continguts procedimentals s’assoleix:

• Una bona educació de l’oïda

• Una bona formació rítmica

• Un clar sentit de la dinàmica

• Un bon hàbit del treball en grup

• Una bona expressivitat

• Una bona coordinació dels moviments corporals, i

• Una correcte actitud corporal.

Propostes pràctiques:

Fem un blues o un rock, a partir de poesía

Creació de melodies partint de textos

Selecció de poesies

HARMONIA

Iniciació a l'harmonia (Josep Guallar)

Creació d'un cànon

• Veure apunts sobre el cànon

• Exemple: "Aigua, element vital". Blanquerna Curs estiu 2007. Partitura : PDF

Amanida catalana (Antoni Miralpeix)

A partir de l'anàlisi harmònic de les cançons podem fer combinacions com aquesta.

Obstinats melòdics (cor de cavalls) Partitura PDF

FORMA / ESTRUCTURA

Respectant l’evolució històrica natural de l’home, Orff és partidari d’instrumentar petites composicions melòdiques, establint a l’inici un petit acompanyament monorítmic. Com a conseqüència lògica i natural de les formes elementals, sorgiran les grans formes musicals, essencials en el repertori dels infants. ORFF proposa com a mínim les següents estructures: Motiu-frase / lied A B A / Cànon / Rondó

Ritme i forma

• Rondó a la turca de Mozart.

Versió 1, molt fàcil: Permet fer tres grups A, B i C. Quan sona A piquen la pulsació amb les mans, amb la B percudeixen als genolls amb el ritme ti-ti-ta, a la C es freguen les mans amb un moviment circular. Estructura : AABABACC

Versió 2:

Polirítmia: Sonata "Alla turca", KV 331. W.A. Mozart. Piano Mª. Joao Pires

Anàlisi de les principals formes musicals

Rondó improvisat

Escolliu un tema A, interpreteu-lo i aneu-lo alternant amb intervencions solístiques improvisades.

INSTRUMENTACIÓ / ARRANJAMENT

Els Instruments Orff

Orff recrea i inventa instruments simples tècnicament que permeten l’execució d’obres que moltes vegades són creades per ell mateix o adaptades. Són instruments inventats o escollits per la seva facilitat, per poder ser tocats per nens, així com per la seva riquesa tímbrica i versatilitat per expressar idees musicals, per estimular la dansa i la improvisació

Criteris bàsics d'instrumentació i arranjament

Un bon arranjament és posar la base indispensable per poder aconseguir que els que interpreten i els qui escolten gaudeixin del que estan fent.

Aspectes atenir en compte:

• • Coneixement dels instruments. Cal :

    • • saber la tessitura real que pot fer amb comoditat cada instrument

      • sonoritat, característiques del so: timbre, durada, alçada, intensitat.

      • conèixer la tècnica bàsica d’execució dels instruments

      • ser conscient de les possibilitats tècniques...(té notes cromàtiques?) i de les limitacions (sib, fa#)

      • conèixer les possibilitats d’expressió dinàmica, d’articulació, etc..

• • Adequació a:

    • • l'edat a qui va adreçat

      • el nivell dels intèrprets. Procurar que hi hagi un paper pels alumnes avantatjats i parts molt fàcils pels qui els hi costa.

      • la dificultat de la partitura

      • la quantitat de músics

      • instruments en què es compta.

      • l'acústica i equipament material del local

• • Estratègies habituals i consells:

    • • Cal tenir en compte tots els elements bàsics d'un arranjament: melodia / acompanyament / baix / percussió.

      • Comptar amb la possibilitat de canvis tímbrics lligats a la forma musical. Quan hi ha un canvi de secció hi sol haver un canvi d'instrumentació.

      • Vetllar per l'equilibri agut / greu. Sovint predomina quantitativament l'agut de les flautes i carillons i cal compensar-ho amb instruments de tessitura mitjana i greu tipus guitarra, piano, xil. baix, etc.

      • Percussió indefinida: utilitzar-la amb discreció.

      • Omplir els espais buits. Sovint cal un enllaç o pont a càrrec del baix o percussió entre el final d'una frase i el començament de l’altre.

      • L’instrument més greu fa el baix, normalment amb la fonamental al 1r. temps del compàs .

      • Si hi ha text, vetllar per l’adequació amb la música: accents, ritme i mètrica

      • Les noves tecnologies (Internet, editors, seqüenciadors, etc.) són eines de gran utilitat i ens faciliten la feina quan les coneixem.

      • És important que tothom s’ho passi bé tocant. Per això cal adaptar l’arranjament de manera que no sigui ni massa fàcil que avorreixi o massa difícil de tocar que provoca el desànim. També cal procurar (en la mesura que sigui possible) que totes les veus tinguin interès i que el conjunt estigui equilibrat.

      • Cal anar provant diferents textures.

      • Escoltar diferents versions d’una mateixa cançó per veure’n les diferències i com una cançó es transforma totalment segons l’arranjament.

  • Característiques instruments Orff:

    • • Instruments de placa metàl·lica: tenen molta ressonància . Ideal per arpegis i notes llargues

      • Placa fusta (xilòfons): amb un so sec. Ideal per passatges ràpids i dissenys rítmics.

      • Flauta i carilló: sonen 8ª alta: ideal per fer la melodia.

Arranjaments segons criteri evolutiu

Acompanyament d'una melodia (Ireneu Segarra)

IMPROVISACIÓ

En qualsevol dels tipus d’improvisació, cal partir sempre de la cèl·lula més elemental fins arribar a la frase quadrada, amb la segona meitat igual o diferent de la primera. A partir de la improvisació es treballen molts aspectes musicals: accents, dinàmica, expressió, sentit de l’espai, melodia, ritme lliure, quadratura, mètrica, frase, motius rítmics, formes simples ...

La improvisació melòdica, Orff propugna iniciar-la en el sistema pentatònic.

Recursos per a la improvisació

• Diàlegs

• Improvisació instrumental, partint sempre del cos i la veu per anar a parar als instruments. Sempre de la cèl·lula més elemental fins arribar a la frase quadrada amb la segona meitat igual o diferent de la primera

Recursos per a la instrumentació:

• L’obstinato

• La nota pedal

• El bordó o nota pedal doble, com a primer pas per a l’harmonització vocal o instrumental

Jocs d'improvisació

CREACIÓ

Poesia + música = cançó

Crea un tema o acompanyament instrumental online

Crea un obstinats rítmics / melòdics amb l'iPad (Keezy)

Creació de música electrònica amb l'iPad (Garage band)

MOSTRES DE REPERTORI

VUELA PALOMITA, Versió estiu 2007

Antoni Miralpeix, juny 2014

Parcual, P. (2002). Didáctica de la música. Madrid: Pearson.