Material tret de: EL GALOP. El sac de danses. Ed. Alta Fulla. 1996. (Molt recomanable, amb CD). Aquí tant sols us presentem una síntesi, al llibre i CD aporta el so i les propostes concretes de diferents danses catalanes, i ha esdevingut un referent en aquest tema.

LA DANSA EN EL MÓN EDUCATIU DEL NEN (Pere Godall)

En el passat i el present de totes les civilitzacions, la dansa sempre ha tingut i té un lloc inqüestionable, tot i que aquest lloc ha variat en funció de les característiques de cada cultura. Quan observem els infants, sovint constatem que espontàniament es belluguen amb moviments rítmics tot escoltant qualsevol música o so ritmat; i, dins l'escala de valors dels nens, tot el que és ritme, tot el que és moviment, té molt significat. La necessitat d'expressar amb gestos els diversos estímuls que els arriben és innat en ells.

Apropant-nos a la realitat educativa, ens adonem que la dansa té un lloc petit a l'escola, si és que n'hi té. Sí que cal reconèixer un cert reviscolament de les festes populars, i, amb aquestes, de les activitats que les acompanyen; però totes resten tan sols com a actes puntuals al costat de la tasca quotidiana que exigeix tota matèria amb un cert reconeixement. Ballar danses tradicionals i populars pot ser un aspecte més o menys important dins del món escolar, però cal transcendir l'element festiu i arribar a desenvolupar unes bases més solides sobre les quals existeix la dansa: el propi cos i els llenguatges corresponents.

Aquest cos rep informació i l'expressa mitjançant els diferents canals de comunicació que són els llenguatges, els quals permeten a l' ésser humà comprendre i comunicar-se amb l'entorn natural i social. Cada llenguatge té les seves característiques específiques, i cadascun obre les portes d'un món determinat: el món de la llum, de les formes, dels colors ... (plàstic); el món del so pur (musical); el món del so fet paraula (verbal); el món de l'abstracció (matemàtic); i el món del gest, del moviment del cos (corporal).

La vivència, però, és sempre global. L’estructuració del coneixement humà en llenguatges, àrees, matèries, assignatures, conceptes ... , existeix tan sols a la ment, en l'abstracció de la realitat. En les experiències, en les activitats, les diverses «àrees» actuen complementariament, i així, mentre es parla, s'acompanyen els sons amb una cantarella determinada, amb gestos concrets, amb el suport d'una imatge corporal i activant complexes funcions intel·lectuals pròpies del món matemàtic.

La dansa, la cançó, el conte, el dibuix, la pintura, la música, la plàstica, la llengua, l'esport, el joc, les relacions entre les coses, els nombres, el món que ens envolta, el gest, el so, la llum, la capacitat d'abstracció, el món interior, el cos, etc., tots són conceptes, amb un significat més o menys transcendent segons per a qui i en quin moment. Però també són una part de tot allò que el nen ha de tenir en el seu entorn per a poder rebre una educació en el sentit més profund d'aquesta paraula, ajudant-lo en el seu creixement intern, en el desenvolupament de les seves capacitats.

Algunes persones creiem en una educació corporal a l' escola a partir de la qual el cos del nen es desenvoluparia harmònicament. Una educació corporal en que sempre es tenen presents una part física i una part psíquica, interrelacionades, i que es fonamenta en un llenguatge corporal basic i natural que engloba l' esport, la dansa i aspectes de salut. Aprofundint-ne el coneixement, l'escola replantejaria els seus recursos i respectaria més la necessitat que té el nen de moure's, de modificar la postura, d'expressar-se corporalment, de viure amb tot el cos.

I la dansa, com un pilar més de l' escola, hi seria present quotidianament. I al seu voltant els nens escoltarien música, cantarien, parlarien, escriurien, es mourien per l'espai vivenciant formes geomètriques; tindrien cura de l'element visual, de la plasticitat de les postures, del vestuari; es relacionarien amb els companys dins una clara disciplina de grup de la qual depèn el resultat final, etc., sempre amb el gest (extern o intern) com a estendard.

Estimula observar que la inquietud dels educadors és considerable malgrat la gran manca de recursos (formació, materials, espais, dedicació ... ), i que cada cop la dansa és més present a l' escola. I, en alguns casos, és gratificant constatar el canvi d'actitud dels mestres que han pogut treballar amb un bon especialista de dansa a la seva escola: redescobreixen una vegada més la globalitat dels ensenyaments (dansa, gimnàstica, música, llengua, matemàtiques, plàstica ... ) i constaten el buit que impera en les estructures escolars pel que fa a l'educació artística del moviment.

I la paraula bàsica és aquesta: moviment. La vida és moviment, sigui internament, sigui externament. I res no l' atura sinó la mort. La vida és moviment, i totes les activitats que el considerin com un contingut bàsic haurien de tenir un pes específic més gran en el món educatiu i, per extensió, en la nostra societat.

PERE GODALL

PROCÉS D'APRENENTATGE D'UNA DANSA (Joan Serra)

Presentem aquest procés d'aprenentatge partint de la base que, a mesura que anem ensenyant una dansa, hi anem descobrint el que és millor, el que ens cal per a aprendre-la bé i gaudir-ne.

Els punts de partida però a aquest procés són:

- Recollida d'informació i de material divers de la dansa.

- Integració dins de la programació de llenguatge del cos.

- Ensenyament.

- Síntesi de tot el treball.

La informació que necessitem d'una dansa pot referir-se a:

- Nom, localització, data de celebració, historia, llegenda, text de la cançó, caràcter, font, publicacions.

- Partitura, compàs, anacrusi, esquema rítmico-melòdic, edat per a poder aprendre la cançó, font de la partitura, enregistraments.

- Posició inicial, punts de dansa, moviment, guió de les evolucions.

- Cos i moviment, blocs i components, objecte, edat per a poder aprendre la dansa, dificultats, propostes de treball, lligam amb unes altres matèries, audio-visuals.

- Experiències.

PROCÉS D'APRENENTATGE

Com hem d’introduir-la

A partir de:

- Conte, historia, llegenda.

- Cançó o melodia.

- Joc.

- Element propi de la dansa.

- Dramatització d' algun aspecte.

- És coneguda per algun noi o alguna noia de la c1asse.

- Necessitat d'alguna altra matèria o bé per un motiu concret.

- Imitació del moviment del mestre, sense parlar, amb música o sense.

- Nom de la dansa: treballar-lo sil·làbicament, vocalitzar-lo, jugar-hi, posar-hi moviment.

Com hem de donar-li caràcter

Cal destacar a cada dansa els aspectes més característics que li donen entitat. Sovint aquest pas del procés és completat a la «síntesi del treball».

Audició de la melodia

Cantada pel mestre o bé per enregistrament.

- Escoltar-la.

- Posar-li moviment lliurement. Asseguts. Drets, al mateix lloc o amb desplaçament.

- Picar i posar moviment a les pulsacions o bé als ritmes específics.

- Distingir-hi l'inici i la fi de la melodia.

- Distingir-hi els diferents blocs de moviment.

- Descobrir-hi la importància del suport musical.

Blocs de moviment i components

Els BLOCS són les parts en que hem de dividir la dansa segons els moviments i/o les evolucions propis.

Mantenir o bé variar el punt no té importància a l'hora de fer les partions en blocs.

Sovint haurem de tenir en compte les frases musicals de la melodia.

El COMPONENT és l'acció, el moviment o l'evolució curta que trobarem generalment al final d'un bloc diferenciant-se del conjunt.

-Haurem de treballar partint de fer tants grups com blocs tingui la dansa.

- Cada grup haurà de fer moviments previs als punts propis de la dansa.

- Després haurà de fer els punts en concreto. En alguns casos caldrà que marquem també els canvis de sentit o direcció o els grups de dansaires que es trobaran a l'hora de ballar-la.

- Cada grup haurà d' anar passant pels diferents blocs. D'aquesta manera, a partir del fet de visualitzar o bé de ballar cada bloc, aconseguirem distingir-ne els matisos.

Punts de dansa

- Cal tenir en compte que els punts que treballarem en cada curs seran apropiats per a fer o per a practicar segons l' edat dels nois i de les noies.

Estarem atents no únicament a la mecànica i la tècnica del punt, sinó també al seu aire i a la seva fluïdesa.

Els aspectes bàsics hauran de ser: la molla, els canvis de pes, el ritme i els impulsos. També, el treball de coordinació del moviment dels braços i de les faldilles.

- Cal fer fer el punt a lloc o bé amb desplaçament. Individualment o bé per parelles o trios, sense agafar-se. Ens haurem d' agafar de maneres diferents.

- Haurem de marcar: «pam, pam», o bé «pam, pam, pam», o bé algun so semblant, per a assenyalar els punts. Així ens estalviem de numerar-los.

- Podem agafar un mocador amb la mà per poder fer el treball de coordinació i d'aire. Haurem de tenir en compte les imatges que ens dóna el moviment dels mocadors. Podem utilitzar uns altres elements de dansa.

VALORACIÓ

- Haurem de veure la filmació de la dansa al poble d' origen en cas que encara s'hi balli.

- Haurem de comparar el nostre ball amb el del poble.

- Haurem de filmar la dansa un cop l'hagin apresa.

- L'haurem de visionar i cada nen o nena haurà d' escriure un comentari bo i un de dolent del resultat individual o col·lectiu.

- La tasca pot continuar.

PROPOSTES DE TREBALL (abans, entre i després del procés)

- Jocs i exercicis:

Cos i moviment

- Tacte - «Roda, moliner».

- Individualitat del moviment - «El petit vailet».

- Coordinació - «La Caterineta».

- Qualitats del moviment - «L'indiot».

- Accions - «El ball de Sant Corneli».

Ritme

- Marcar amb les mans el que fem amb els peus - «El patatuf».

- Dibuixar damunt el paper la pulsació o el ritme - «Els esclops d'en Pau».

- Espai. Sentit. Direcció. Figures.

- Espai - «Punta i taló».

- Canvi de sentit - «La Caterineta».

- El quadrat - «Els Nans Vells».

Element

- El mocador - «El ball de mocadors».

Simbologia. Grafia

- Simbologia - «Els quatre llauradors».

Globalització

Localització. Text de la cançó. Transformació de les diferents figures. Vestuari. Plàstica. Historia.

JOAN SERRA