Jocs d'improvisació

ELS COLORS DE LA IMPROVISACIÓ

Una bona manera d'abordar el tema de la improvisació és escoltant primer exemples trets de diferents llocs i èpoques. Queda palès que el resultat del discurs musical de cada mostra és el fruit de de l'aportació individual de cada músic però que aquesta aportació està sotmesa a nombroses i diferents influències: la música americana té arrels africanes i europees, la música europea té influències àrabs i orientals, etc. Això no vol pas dir que perdin identitat sinó que s'adapten a l'entorn i a la manera de sentir de cada músic, evolucionen i s'enriqueixen mútuament. Aquesta simbiosi no es va produir plenament fins a finals del segle XIX quan les comunicacions van anar empetitint el globus.

Al llarg de la història els grans compositors sovint han estat també grans improvisadors, com és el cas de Bach o Beethoven per posar un parell d'exemples. És evident que la manca de sistemes d'enregistrament fins al segle XX ha fet que no pugem gaudir de mostres sonores d'aquests grans genis.

Les improvisacions són per definició irrepetibles, una mostra de fantasia, d'expressió personal de l'intèrpret, de llibertat que dona el domini tècnic de l'instrument; són el resultat de l'exploració sonora a la recerca d'una melodia i un discurs musical coherent, sovint únicament sotmès a l'encaix dins uns patrons rítmics o harmònics establerts prèviament.

La major part de la música Occidental està basada en l'escriptura, a la resta de cultures del món predomina la improvisació, cosa que no vol pas dir que siguin de qualitat inferior.

Simplificant molt podem concretar tres orígens culturals diferenciats (tal i com s'esmenta a "La música i la seva evolució", Ed. Graó) d' Alsina i Sesé.

  • el "blanc", que comença a l'Àsia menor i es propaga per Europa. És la cultura que s'ha preocupat més de definir amb precisió l'afinació de les notes i que ha inventat l'escriptura més detallista.
  • el "negre", que sorgeix de l'Àfrica. La que més ha treballat el ritme.
  • el "groc" (a l'Extrem Orient). La que més s'ha preocupat del color dels sons, de l'ambient i dels sentiments que provoquen a les persones.

Àfrica.

Escoltarem Dougouba, del disc Tambours du monde, on es manifesta la característica principal de la música africana: la superposició de diferents ritmes que origina la polirítmia. Està treta del país centre africà Costa d'Ivori i interpretada pels instruments membranòfons Djembé, el Kenkeni (de dues membranes) i el Doundounba (el més greu).

Amèrica.

Escoltarem At the Jazz Band Ball, enregistrat per Bix Beiderbecke and his Gang el 1927. Al principi , la música de jazz fou executada per petites bandes en les que els músics improvisaven col·lectivament sobre una sèrie d'acords, combinat amb intervencions solistes.

Àsia.

ÍNDIA. Escoltarem un fragment de Karnataki, tret del discImprovisations , del cèlebre músic de sitar indi Ravi Shankar. Aquesta obra està basada en el raga Kirunvani del sistema Carnàtic del Sud de l'India (similar a l'escala menor harmònica). Un raga no és exactament una escala, un mode o una melodia però té a veure amb les tres coses. A cada raga li correspon una emoció o característica particular i, en rigor, una hora específica del dia (a l'alba, al mig dia, a mitja nit, etc.). Pel que fa als instruments, aquesta peça és un diàleg entre el sitar i la tabla.

INDONÈSIA. Escoltarem la dansa Legong, de Bali, interpretada per un gamelan, conjunt instrumental d'Indonesia compost fonamentalment per metal·lòfons, xilofons, gongs i tambors. Els instruments de registre més greu toquen la melodia principal , amb notes llargues, mentre que la resta d'instruments van improvisant versions diferents de la mateixa melodia.

Europa.

Escoltem un fragment de Buleria, treta del disc "Luzia" de Paco de Lucia. El flamenc és una de les manifestacions musicals més singulars, amb una gran diversitat d'estils i sempre amb el segell personal de cada intèrpret. Paco de Lucia és en aquest sentit un músic reconegut arreu. Les arrels o influències del flamenc es poden trobar a Orient Mitjà i al món àrab en general. La improvisació i l'expressió dels sentiments del moment són fonamentals.

PAISATGES SONORS

La música descriptiva sempre és un bon recurs per començar una exploració sonora ja que el fet de cercar els sons relacionats amb unes imatges dona una certa objectivitat i una referència molt clara del que es vol aconseguir.

Podem fer una improvisació descriptiva, retrat sonor d'una tempesta, un conte, rellotges, trens, etc.

La tempesta

La naturalesa sempre ha estat una font d'inspiració inesgotable pels compositors: les muntanyes, els ocells, el mar, etc. han suggerit sons i obres al llarg de totes les èpoques. Un dels fenomens més impressionants, sens dubte són les tempestes.

LA NOSTRA TEMPESTA:

Cal cercar un mínim de tres elements sonors per aconseguir-la:

  • VENT, amb un so continu i sinuós, amb vaivé, crescendos i diminuendos, glissandos, etc. Es pot realitzar amb sorolls amb la boca.
  • PLUJA, amb sons pizzicato aguts que aniran incrementant-se a mida que avança la tempesta. Es pot realitzar picant amb les mans, primer començant amb un sol dit i anar augmentant progressivament la intensitat.
  • TRONS, amb un so greu, brusc, fort, sobtat i no massa llarg. Un bon tro pot ser un cluster de notes greus amb un piano amb el pedal de ressonància obert.

A tot això s'hi pot sumar

  • AIGUA que llisca, a partir de mitja tempesta, amb un so produït pel fregament de paper o plàstic.
  • LLAMP, efecte visual fet amb el flaix d'una màquina fotogràfica.

Un cotxe enmig de la pluja

  • Escolta aquest vídeo i mira com ho varen fer...

IMPROVISACIÓ RÍTMICA

Fem un pica, pica !

Agafa dos llapis o baquetes o.... i fes ritmes al damunt d'una taula.

Fer un rap (a la planxa)

  • Ves pàgina amb receptes de cuina o bé llegeix el diari o bé recita una multa de transit, la llista de la compra, etc....seguint el ritme i posant èmfasi en el ritme i accents de les paraules.

Dóna LA nota

IMPROVISACIÓ MELÒDICA

La sopa d'alls, l'escala pentatónica: Do-re-mi-sol-la

Improvisació vocal

Cantem Blues (sense camps de cotó)

Improvisa a partir d'aquesta base (la m). També pots fer-ho amb un metal·lòfon o xilofon (traient el fa i el si) o teclat tecles blanques, ...

Trobo que fa SOL

  • Pentatònica de sol
  • Improvisació amb l’escala pentatònica de sol (base mi o base sol): es pot començar fent melodies amb només tres notes, el sol, la , si (només una mà esquerra de flauta) i baix mi (o sol) i més endavant afegir-hi la resta de notes de l’escala en tota la seva tessitura. Acompanyament amb acords de Sol M o mi m. Ex. Amb aquest ritme:
  • Roda d’acords : mi m / Do / SOL / RE . Ex. Cançó VIU. Mostra d’una cançó inventada pels alumnes de 3er. D’E:S:O.
  • Diatònica de Sol M.: obstinat del cànon Pachelbel (a ritme de bolero). Vídeo a ritme de rock Roda d'acords: Sol / Re7 / Mim / Sim / Do / Sol / C6 / Re7
  • Diatònica de Sol M i obstinat del cànon Wimowhe

Harmònica de RE

Play Bach

Expliqueu un conte encadenat. Cada u canta un fragment d'una història inventada, en cadena, acompanyat de la base musical del preludi núm.1 de Bach , com si fòssim cantants d'òpera. Permet improvisar melodies a l'estil de com va fer Gounoud amb l'Ave Maria.

Versió llarga, 10 minuts

preludi1-repetit4-10-min.mp3

Diàlegs

IMPROVISACIÓ TÍMBRICA

· Joc de sonoritats: cada u cerca tres sons personals ben diferents amb l’instrument (un de lliure, un de llarg i un de contrast). Segons les indicacions del director fer el so 1, 2 o 3 amb la dinàmica que vulgui el director.

IMPROVISACIÓ HARMÒNICA

· Improvisació sobre un acord: Ani Kuni. Jocs d’eco, dictat.

FEM UN RONDÓ?

· Rondo improvisant: Do / lam / rem / SOL . Tema A basat en la melodia de Love & Respect o el bolero Perfidia, ETC.. El tema el toca tothom (A) i cada u fa un solo en mig (B, C, etc. ). Semblant, salvant les diferències, als concert s barrocs de Vivaldi, per ex.

ENLLAÇOS

Músicas no escritas. El poder de la improvisación

http://www.march.es/musica/jovenes/musicas_no_escritas/introduccion.asp