1. Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca
i em deia: -Quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
Ai de l'amor!
2. -Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l'hora més impensada.
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
Ai de l'amor!
3. La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava:
-Això serà el temporal
d'una nineta encantada.
Bufa ventet de garbí,
vent en popa i bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
Ai de l'amor!
4. L'arbre n'és un tros de p,
la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d'un pam no fan a l'aigua.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
Ai de l'amor!