1. Quan jo tenia pocs anys

el pare em duia a la barca

i em deia: -Quan siguis gran

no et fiïs mai de la calma.

Bufa, ventet de garbí,

vent en popa i bonança!

Anirem cap a llevant

fins a la ratlla de França.

Ai de l'amor!

2. -Ai, fill meu, quan siguis gran

no et fiïs mai de la calma,

que després ve un temporal

a l'hora més impensada.

Bufa ventet de garbí,

vent en popa i bonança!

Anirem cap a llevant

fins a la ratlla de França.

Ai de l'amor!

3. La mar semblava un mirall;

la lluna plata semblava:

-Això serà el temporal

d'una nineta encantada.

Bufa ventet de garbí,

vent en popa i bonança!

Anirem cap a llevant

fins a la ratlla de França.

Ai de l'amor!

4. L'arbre n'és un tros de p,

la barca una post corcada;

els rems en són afegits,

que d'un pam no fan a l'aigua.

Bufa, ventet de garbí,

vent en popa i bonança!

Anirem cap a llevant

fins a la ratlla de França.

Ai de l'amor!