Didàctica de l'audició

VALORS ESPECÍFICAMENT MUSICALS

Crear en el nen l’hàbit d’escoltar (en silenci , amb respecte, en postura adient...).

Donar-li un cert repertori que l’ajudarà a perfilar el seu propi gust estètic musical.

La selecció d’obres ha estat feta pensant que tant les cançons com els instruments escollits són molt propers al nens.

Distinció de:

• VEUS: homes, dones, nens
• INSTRUMENTS: piano, guitarra, trompeta, percussió Orff, violí, instruments populars de Catalunya

La distinció de les qualitats del so:

• agut-greu,
• fort-fluix (forte-piano)
• curt -llarg
• ràpid-lent
• timbre específic de veus o instruments
• molts-pocs?

Tendir a emprar al més aviat possible el vocabulari específicament musical.

Reconeixement de melodies conegudes, cantades o tocades.

Potenciar la memòria musical mitjançant la repetició = reconeixement de les audicions anteriors, més o menys llunyanes.

Acumular al llarg del període educatiu escolar els coneixements musicals que s’inicien en aquesta edat, amb les mateixes obres-autors, ampliant detalls. Exemple: ritme i melodia del tema principal; instruments, autor, època, estil, forma musical, etc.

Relacionar la música amb d'altres matèries de l'ensenyament.

Relacionar els nens amb el medi ambient musical del seu entorn (festes, instruments populars,esdeveniments,...).

SUGGERIMENTS.

• Tot i tenint ben clar que la finalitat de l’audició és posar el nen en contacte amb la música interpretada par altres, creiem útils unes cartes normes metodològiques que hi ajudin.
• Els suggeriments que es donen en aquest apartat no cal que segueixin sempre la mateixa seqüència. Hi ha maneres diverses de presentar l’audició. El mestre haurà de veure quina és la més adequada par a cada cas.
• L’actitud del mestre, serena, tranquil·la i receptiva, condicionarà amb tota seguretat l’actitud classe.
• L’audició podrà tenir un comentari previ, però sempre n’ha de tenir un de posterior.
• El mestre és qui ha de buscar la millor manera de transmetre als nens un fragment musical. És per això que procurarà cercar aquells elements que facilitin aquesta comunicació: motivació, descoberta, valoració.
• És important la dosificació adient de l’estona d’audició; en aquesta edat, de 2 a 3 minuts són suficients.
• La freqüència de les audicions: una cada dia com a mínim. Si una sessió no es pot acabar, és important refer-la o continuar-la al més aviat possible, quan el record encara és viu.
• És convenient insistir en l’audició dels fragments que els nens ja coneixen, per dos motius:
  • a/ El goig de tornar a escoltar quelcom que ha agradat.
  • b/ La verificació per part del mestre del grau d’assimilació dels nens.
• L'excessiva varietat d'obres dispersa l'atenció dels nens i els priva d'un bon reconeixement i assimilació de les obres. El nen estima la música que va fent seva, en la mesura que la pot reconèixer.
• Els aparells amb que s’hagi de reproduir la música convé que estiguin en les millors condicions. I el mateix cal dir del material enregistrat que caldrà que ho sigui en versions de qualitat.
• Els nens hauran de veure que el mestre vetlla i respecta tot aquest material. Més endavant podrem fer-los responsables d’aquesta tasca.
• La intensitat serà el més acostat a la realitat.
• Si el final de l'audició no coincideix amb un final ben clar, és convenient no tallar de cop el so, sinó fer-ho tot disminuint el volum.