Poesia + música = cançó

El ritme

El ritme és l’element de la música que captem de manera més instintiva. Ens produeix un efecte directe i immediat, potser perquè el ritme també és a la natura. Molts dels fenòmens de la natura són cíclics, es repeteixen periòdicament i tenen punts culminants i moments de repòs. Així parlem del ritme de les estacions, del ritme dia/nit, del ritme de les marees...

També el nostre cos es manifesta rítmicament: un munt de moviments corporals estan relacionats amb els ritmes bàsics. El batec del cor, la circulació de la sang, pedalar, caminar, parlar, comporten una ordenació del temps i, per tant, un ritme. No és estrany, per tant, que quan sentim un ritme musical el nostre cos hi reaccioni immediatament, de vegades de manera imperceptible i de vegades de manera més visible. Així doncs podríem dir que el ritme és l’element de la música que mesura la durada dels sons i dels silencis.

L'expressió gràfica del ritme són les figures i els seus corresponents silencis.

El nom de pulsació suggereix la idea de batec regular. És la unitat de temps segons la qual s'estructura un discurs musical, independentment de ritmes, compassos i accents.

Compassos

Són el resultat de l’accentuació periòdica de les pulsacions i serveixen per organitzar el ritme en la música occidental. Hi ha diversos tipus de compàs segons si l'accent se situa cada dues, cada tres o cada quatre pulsacions.

Els compassos s'expressen amb dues xifres en forma de trencat que indiquen el valor fraccionari de la rodona que entra a cada compàs.

Exercici: cercar el ritme d'un rodolí

• Digues un refrany de 10 maneres diferents, canviant el ritme, la intensitat, el timbre, l'altura.....

• Escriu el ritme que creguis més natural. Troba les paraules més importants amb els seus accents i les seves rimes, cerca’n la mètrica si n'hi ha. Després juga a fer unes elaboracions rítmiques del rodolí en els següents compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 6/8, 9/8 i també pots provar en un compàs d'amalgama (5/8, 7/8...). Reelabora el rodolí, repetint paraules, tallant a mitja frase o fins i tot paraula de manera que faci més necessària encara la resolució esperada de la rima. És una manera de fer créixer el rodolí, creant més espai de temps. Pots provar de jugar dins de diverses tonalitats i modes cercant allò que se li escaigui millor al rodolí. Veure un exemple: Per Nadal cada ovella al seu corral

Tret de: http://grups.blanquerna.url.edu/m13/ritme/

La rima i el ritme

+Informació http://www.edu365.com/eso/muds/catala/literatura/index.htm#

Has escoltat mai un poema recitat? T'has adonat que fàcil és recordar-lo? Potser no tot, però algun fragment sempre queda a la memòria. No és estrany, perquè el poema conté alguns elements similars als d'una cançó: la rima i el ritme. La poesia, a diferència d'altres gèneres literaris, és un text per ésser dit. Per això, s'hi utilitzen recursos fonètics i rítmics que faciliten la recitació i l'audició del poema.

El ritme del poema s'obté alternant síl·labes tòniques i àtones. Cada vers exigeix dos accents rítmics: un de fort al final de cada vers, que recau en la vocal accentuada, i un altre de més feble, entre les quatre primeres síl·labes, que pot coincidir amb la vocal tònica o àtona.

La rima s'utilitza per obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos, repetint totalment o parcial els sons entres dos o més mots, a partir de la darrera vocal accentuada.

Segons el grau de coincidència entre la repetició dels sons, es poden distingir dos tipus de rima:

• Rima consonant, coincidència entre les vocals i les consonants.

• Rima assonant, coincidència entre les vocals.

Segons la posició de l'accent, la rima es pot classificar com a:

• Rima aguda o masculina, si recau en la darrera síl·laba del mot.

• Rima plana o femenina, si coincideix amb la penúltima síl·laba de la paraula.

• Rima esdrúixola, si recau a l'avantpenúltima.

La posició normal de la rima és a final de vers, on adopta quatre tipus de distribució:

• El continu: una successió d'una mateixa rima.

• L’apariat: combinació de dues rimes.

• L' altern o encadenat (abab).

• L'abraçat o croat (abba).

El poeta és l’arquitecte de les paraules. Quan construeix el poema, normalment, ho fa sobre una unitat anomenada estrofa, diferents versos enllaçats per la rima. Un poema tant pot estar format per una estrofa com per un nombre indeterminat d’estrofes.

La paraula com a generadora del ritme i la melodia segons el mètode Orff.

Un dels trets principals del mètode Orff (Carl Orff, alemanya 1895-1982) està basat en l'estreta relació que existeix entre el llenguatge oral i el ritme. Afirma, a més a més, que la "cèl·lula" generadora del ritme i de la melodia és la Paraula.

Cantar és una continuació de parlar (...).La seva música està inspirada en l’època medieval i, en aquells temps, la recitació precedia quasi sempre el cant i els "joglars", que eren improvisadors i actors al mateix temps, es basaven en l'accentuació i la melodia del text parlat. El Mètode Orff dóna especial importància als recitatius i refranys.

Unió de música i text

• • • • • • La música és un llenguatge fet amb sons però sense un significat concret.

          • En el llenguatge verbal, en canvi, els sons s’ordenen perquè formin un conjunt amb significat i ens transmeti informació.

          • La veu, la cançó, és l’únic instrument que pot unir el so musical amb el significat de la paraula.

          • La música estimula el sentiment i la imaginació, per això les mateixes paraules al ser cantades sonen amb més emoció.

          • Les paraules estan formades per vocals i consonants. Les consonants ens proporcionen el ritme i les vocals la melodia.

          • Cada paraula té la seva sonoritat i el seu ritme que ve donat per l'accentuació.

          • Per ajuntar música i lletra cal fer coincidir el caràcter, el ritme de les paraules i el ritme musical.

          • La relació entre la música i el text es pot observar des dels dos angles:

          • Des de la música, el text pot servir per concretar-ne i ampliar-ne el missatge.

          • Des de el text, la música pot servir de vehicle per donar-lo a conèixer i per potenciar-ne el sentit.

Exemples

• • • • El cor final de la 9ª simfonia de Beethoven que ha esdevingut un referent mundial, un cant de joia i de pau gràcies al missatge del poema de Schiller i gràcies a la simplicitat melòdica i caràcter triomfant de la música de Beethoven. Tot plegat sense necessitat d’entendre la lletra en alemany.

      • Les cançons de protesta, el espirituals negres, les cançons d’amor. El protagonista és el text però amb el suport de la música aquestes paraules produeixen un impacte més acusat i es difon amb més facilitat.

      • La unió de la música i el text ens aporta informació també d’una època, una cultura, un lloc, un estil i una edat determinada. Exemples: el cant gregorià o la música rap. Escolta alguna mostra a http://grups.blanquerna.url.edu/m26/veu/

      • A l’òpera la música participa de l’argument i contribueix a descriure els estats d’ànim i els sentiments dels protagonistes.

La cançó tradicional

La poesia popular que hi ha en la cançó posseeix uns valors històrics, lingüístics i semàntics que donen una informació necessària i molt valuosa si es vol conèixer a fons d’idioma corresponent. Igualment la música de les cançons ens documenta sobre l'idioma musical de l’àmbit cultural en que ens trobem (en general comú al de les cultures mediterrànies, però amb unes especificitats pròpies que li donen caràcter d'idioma musical matern). Música i text formen una unitat indissoluble i indispensable per a la funcionalitat que correspon a la cançó.

La cançó és una mena de dipòsit en la memòria col·lectiva, de conceptes i vivències de l’experiència del poble i dels individus. Un dipòsit dinàmic en constant canvi, i sempre a punt de tornar a ser reutilitzat (el fenomen de la variabilitat).

Tret de http://grups.blanquerna.url.edu/m45/

Formes literàries de la cançó tradicional

La unió del text i de la música formant la cançó és tant antiga com la música mateixa. La cançó ha estat sempre un dels ingredients de les pràctiques rituals lligades a les creences religioses, a la vida dels individus, a les comunitats socials o al transcurs de la vida durant l’any natural. El que distingeix la poesia de la prosa és sobretot la musicalitat. Un dels recursos per obtenir el ritme o la musicalitat del poema és la rima. Altres recursos per aconseguir el ritme en un poema són la combinació del nombre de síl·labes de cada vers i la distribució dels accents.

Una de les formes més elementals de la música popular és el Rodolí que consisteix en dos versos amb la mateixa rima.

Entre les formes poètiques més utilitzades en la cançó tradicional destaca la tècnicament anomenada Quarteta (o glosa) o sigui grups de quatre versos que rimen el primer amb el tercer i/o el segon amb el quart. En català per comptar les síl·labes fem servir el sistema galaic-provençal en que es compta fins a la última síl·laba accentuada. Hi ha quartetes de 5, 6, 7, 10 i 11 síl·labes. Cal notar que se sol complir l’anomenada “llei de l’alternança”: un final femení , un de masculí.

La quarteta és d’art menor amb 8 síl·labes o menys: abba (creuada), abab (encadenada). El quartet és d’art major quan té més de 8 síl·labes: ABBA (creuat), ABAB (encadenat). EXEMPLES DE QUARTETES I QUARTETS:

FORMA MUSICAL DE LA CANÇÓ TRADICIONAL. Tret de http://grups.blanquerna.url.edu/m45/2.4.htm

La forma de la cançó , tal i com avui la coneixem, no apareix amb tota propietat fins a l’època dels trobadors , segles XI a XIII, els quals amb un acompanyament instrumental improvisat canten les estrofes i repeteixen les tornades. D’aquestes formes de la cançó medieval ens ha arribat unes estructures que s’han mantingut en la cançó de tradició oral. L’aparició de les llengües modernes i les formes poètiques rimades van fer que les melodies entonades sobre aquells motlles estructurals anessin agafant fisonomies regulars, coincident determinades cadències mètric -textuals amb els acabaments melòdics, fet que es va anar imposant com a condicionant en la cançó.

Letras de canciones en castellano

• Letras de caciones (en castellano)

• Letras.com

Apps per aprendre poesia ( la majoria en anglès ): http://apple.ididactic.com/10-apps-para-aprender-poesia/

En construcció......