Com tractar l’instrument

• Cal muntar i desmuntar suaument
• Abans de bufar s’ha d’escalfar el cap i el cos amb les mans, i el bisell amb l’alè.
• Si s’embussa cal posar un dit al bisell (compte no fer-ho amb l’ungla !!) i bufar sense por pel canal.
• No mosseguis el bec amb les dents
• Desar-la sempre dins l’estoig i no deixar-la mai al costat d’una estufa o radiador, ni a raig de sol.

Exercicis de tècnica elementals

• Exercicis de respiració
• Jocs de bufar ( espelmes, globus, xiular..)
• Exercicis d’aire: comptar fins a quatre vegades entrar i sortir aire de la flauta
• Exercicis de contrastos. Bufar fort, fluix, xiuxiueja, parla, sospira...
• Practica amb silenci. Nota com passa l’aire pel coll i com l’empenys. Prova-ho amb sospir i amb bufada.
• Inventa sons movent els dits pel tub i pel bisell
• Pica ritmes damunt la taula (anar canviant de dit)
• Escolta l’afinació segons la intensitat de la bufada !!
• Practica les noves digitacions i notes amb silenci. Practica el moviment contrari
• Practica la imitació, el contrast
• Improvisa, juga amb el so.
• Si cal respirar enmig d’una frase, fes-ho amb silenci
• Per tocar bé cal saber relaxar-se

Col·locació

• mà esquerra a dalt (polze, índex, mig i anular)
• mà dreta a baix (polze, índex, mig, anular i petit)
• el bec es recolza al llavi de baix ( no a les dents )
• La flauta se sosté amb el polze dret
• Esquena recta quan toquem drets i quan toquem asseguts
• Quan respiris, no aixequis les espatlles
• Nota com es mou el diafragma
• Per poder fer aguts cal bufar una mica més, obrir una mica el forat del darrere i doblegar suaument el polze esquerre, posant l’ungla dins el forat, sense prémer. No aixequis el canell .
• Per fer el greus cal bufar suau i tapar els forats sense fer força.
• Passeja els dits pels forats, ressegueix les vores de cada forat. Per tapar un forat no cal prémer, n’hi ha prou amb cloure’l molt suaument perquè no s’escapi l’aire.
• No moguis el canell ni el polze dret.
• En algunes ocasions convé col·locar el dit petit de la mà dreta entre els forats 6 i 7 per ajudar al sosteniment de la flauta.

Articulació

• Les consonants fan el ritme, les vocals la durada
• Exercicis amb la llengua. Practica ti (com si diguessis tip) i di (dit). La llengua ha de tocar el paladar.
• Més endavant provar amb di ri.
• Prova diferents possibilitats:

1. sense articulació: iiiiiiiiiiii

2. amb articulació d’inici: diiiiiiiiiiii

3. amb articulació al final. Iiiiiiiiiiid

4. amb articulació al inici i al final: diiiiiiiiid

• L’accent de l’aire es fa donant un petit cop al principi de la nota
• Exercici amb l'escala de do:
  1. notes picades: to, te, ti, ta, to, ta, ti, to.
  2. notes lligades: o, e, i, a, o, a, i, o.
  3. picat-lligat: do, de, di, da, do, da, di, do.

BIBLIOGRAFIA

- Galofré, F. La Flauta dolça, 1,2,3. Dossiers Rosa Sensat.

- Izquierdo, J, Jimenez, R, Montserrat,R. Peix de sabó 1 i 2. Més a prop 1 i 2. Flauta de bec. Barcanova.

- Saperas, J.Mª. El meu llibre de flauta. Grau elemental. Iniciació, primer i segon curs. Publicacions Abadia de Montserrat.

- Laurent, Guy. Flute a bec. Pour une autre approche de la musique. JM Fuzeau.

- Arnaus, Mª A. ; Crivillé,J. Apuntes para la iniciacion musical basados en la flauta dulce. 1974.

- Mönkemeyer, H. Método para tocar la flauta dulce soprano. Ed. Moeck núm. 2064.

- Hauwe, Walter van. Tractat modern de la flauta de bec. Virgili & Pagés. S.A.