Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n’hi peta una als morros,

ja en tenim marrameu mort.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort. (x2)

Marrameu i marrameua,

s’embolica amb un llençol;

feia veure que era un home

i era una fulla de col.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.(x2)

Marrameu ja no s’enfila

per terrats ni per balcons,

que té una gateta a casa

que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.(x2)