Fem un cànon

El cànon és la millor manera d’entrar en la polifonia

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

• Pot ser de 2 a 4 veus, amb obstinat opcional
• Amb acompanyament instrumental Orff o sense.
• Adreçat a cicle superior de primària
• Es valorarà la musicalitat global tenint en compte la bellesa melòdica (sovint la bellesa rau en la naturalitat i simplicitat), l'adequació rítmica i el conjunt harmònic.
• El punt de partida pot ser una idea rítmica o melòdica a partir de la qual es va construint. També es pot partir d’un acord, successió d’acords preestablerta o d’un obstinat.

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS

A/ melodia:

Una de les diferències fonamentals en comparació a una cançó a veus és que en un cànon tot ha de ser melodia principal. Normalment sol ser una melodia continua, sense punts morts i que enllaça les diferents frases amb naturalitat. Evidentment, ha de ser cantable per tothom per la qual cosa cal tenir en compte els salts melòdics i la tessitura (normalment de si 2 a mi 4 encara que excepcionalment pot superar lleument aquest àmbit si la música ho requereix i dura poc.). Si es vol que el final sigui conclusiu, caldrà acabar amb la tònica.

B/ ritme :

Cal respectar el ritme natural i els accents del text. Davant d’una síl·laba forta normalment hi ha línia divisòria, per això és molt important escollir bé el disseny rítmic i el compàs. Les poesies ja porten implícites unes possibilitats rítmiques determinades pel nombre de síl·labes i els accents de les paraules, només cal descobrir-lo i deixar-se portar per aquest ritme . Sovint les diferents veus es complementen de manera que es produeixen diàlegs i s’omplen les pauses o notes llargues donant una sensació de fluïdesa constant.

C/ harmonia:

L’harmonia es produeix per la suma i acumulació de les diferents veus. Pot ser tant simple com un sol acord i tant complicada com es vulgui. Recordeu que perquè un acord pugui ser reconegut com a tal cal la fonamental i la tercera.

TIPUS DE CÀNONS I EXEMPLES:

A/ Formats a partir d’un sol acord,

amb notes estranyes (notes de pas i brodadures , bàsicament). Per ex. “Frère Jacques” , “La vela blanca”, “Tres i tres i tres fan nou”, etc.

B/ Pentatònics:

parteixen melòdica i harmònicament amb la fàcil consonància de les melodies pentàfones. Ex. “Tin, Ton”.

C/ Successió d’acords:

parteixen d’un esquema harmònic determinat. Ex. IV-I-V-I “Tumbai”, I-IV-V-I “Pujarem dalt dels cims”, I-I-V-I “Eram , sam, sa”, I-I-I-V / V-V-V-I “Dins la fosca”, etc.

D/ Una roda d’acords

més o menys llarga i un baix obstinat sobre el qual es construeixen les melodies. Ex. El famós “Cànon de Pachelbel” o l’adaptació del “Bon dia” dels Pets.

E/ El resultat de la superposició per capes de diferents melodies.

Ex. “Zim, zim” (32, 1), El “cànon de la sardana” o “L’orquestra”.

F/ Amb obstinats.

Ex. “El vent del vespre”

G/ Amb entrades a diferents intervals.

Ex. “Fa la la là” de Praetorius o les “Variacions Goldberg” de Bach.

H/ Entrades a curta distància

i, per tant, amb ritme harmònic canviant segons l'evolució melòdica de l'antecedent . Ex. Cànon de Telemann

Etc...