Compondre per a corals infantils

ELEMENTS MÉS IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE EN COMPONDRE PER A CORALS INFANTILS.


Una cançó o cantata és la unió d’un text i una música. Com més adients i ben combinats estiguin aquest elements, millor serà el resultat.
Compondre per a coral infantil suposa un repte i dificultat superior a compondre per a coral adulta donat que en aquest darrer cas pots escriure lletra i música sense tants condicionants, en canvi escriure per a mainada té la dificultat afegida de trobar o crear un text i una música adient a l’edat.

Aspectes literaris

El que més costa és trobar un tema original i interessant de que tracta la cançó o cantata. Cal que sigui un tema que puguin entendre i sigui engrescador per l’edat al qual va adreçat. Cal procurar no caure al parany d’un excessiu infantilisme en el sentit de no utilitzar arguments, vocabulari i expressions inapropiades com si els nens no poguessin entendre les coses dites pel seu nom (estic pensant amb els diminutius: no dir ocellet enlloc d’ocell, etc.).

Molt pocs escriptors estan acostumats a escriure per a mainada i gairebé és el primer repte que et trobes quan vols escriure una cançó: el text. Un cop aconseguit un bon text és molt més fàcil que brollin les idees musicals. Cal que estigui escrit en poesia perquè aquesta ja porta implícita la música dins seu, el ritme surt sol donat que els accents més importants de les paraules i els accents musicals han de coincidir, i això ja suggereix també el compàs. El text també condiciona l’estructura final de la cançó amb la quantitat d’estrofes, si hi ha tornada, la durada, etc. Per tant, sens dubte, aconseguir un bon text és molt important.

Aspectes musicals

La cançó infantil requereix cercar una melodia que encaixi perfectament amb el text i que tingui unes dificultats assumibles per l’edat al qual estigui escrita.

Aquestes característiques musicals importants a tenir en compte serien:

  • Interès musical. És imprescindible que musicalment sigui interessant (que no vol pas dir complicada o rebuscada, sovint serà al contrari). Això ja ve donat per la inspiració, però aquesta cal cercar-la. El primer estadi de composició requereix una recerca d’idees musicals i aquí hi entren elements com la improvisació i també l’atzar. Jo utilitzo la tècnica de pluja d’idees, que vol dir anar col·leccionant les idees interessants que vagi trobant amb l’ajut de la improvisació al piano o amb l’ordinador. 
  • Llenguatge sonor i harmonia: cal escollir entre un llenguatge tonal amb totes les seves possibilitats més agosarades o menys o cercar un llenguatge nou per a cada composició. Totes les persones estem influïdes per el nostre entorn i bagatge sonor i les nostres idees musicals sovint són una fusió d’aquestes influències. Majoritàriament en el repertori musical infantil i predomina la música tonal perquè és el que se sent en la majoria dels cassos, això no vol dir que no es pugui o que no sigui interessant utilitzar un llenguatge més agosarat, tot depèn amb la gracia que es faci. 
  • Nivell de dificultat. Vindrà condicionat per l’edat. Escriure pels més petits és un esforç de senzillesa: cal jugar amb els elements assumibles i això condiciona la composició. Cal que sigui senzill però no insípid, tot un repte. Massa sovint, en canvi, amb els més grans els límits de dificultat del repertori són els límits del director: a vegades fem cantar coses excessivament fàcils pensant que no poden cantar-ho quan el condicionant és la pròpia manca de nivell del director. Els cantaires més grans els convé que la partitura sigui un repte (que no sigui inabastable) i si aquest repte s’aconsegueix, la satisfacció i profit és molt superior que si els proposem repertori excessivament fàcil i això cal tenir-ho en compte a l’hora de composar. 
  • La tessitura: cal no abusar de les tessitures extremes tant agudes com greus i escriure pensant amb la veu dels cantaires als quals va adreçada, no amb la nostra. 
  • Acompanyament instrumental. L’acompanyament musical és un element molt important. Sense menystenir la bellesa d’un bon cant a l’uníson, cal tenir en compte que un acompanyament amb un instrument polifònic ens pot ser de gran ajut a l’hora de recolzar i enriquir el resultat sonor, sobre tot si el cant és a una sola veu. Les possibilitats tímbriques d’acompanyaments instrumentals són molt nombroses però cal vetllar que aquest acompanyament no esdevingui excessivament protagonista o tapi el cant. Una orquestra de corda pot acompanyar amb menys dificultats que una cobla, per posar un exemple. També s’ha de tenir en consideració que una instrumentació amb instruments i estils “moderns” o “populars” ben feta farà apropar els cantaires al gust per la música i que, per tant, poden ser una bona eina per a incentivar el conreu del cant. 
En definitiva el més gratificant d’escriure per a mainada, i amb això es veuen recompensats tots els esforços i els temps que s’hi hagi esmerçat, és quan arriba el moment màgic del concert i veus les cares dels cantaires i les del públic que ho escolta gaudint i que el que escoltem en fa feliços, ni que sigui per uns instants. La música és això, un glop de felicitat.

Antoni Miralpeix. Abril 2005
Comments