La presó de Lleida
2. Si n'hi ha trenta-tres presos
canten una cancó
la treta i l'ha dictada,
petita bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.
3. La nina se'ls escolta
de dalt del mirador
a cada posadeta,
petita, bonica,
ne devalla un graó,
lireta, liró.
4. Els presos se n'adonen
i paren la cançó.
- Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-me la cançó,
lireta, liró.
La presó de Lleida és una de les més famoses cançons tradicionals catalanes.
El seu origen és incert i el seu autor també, però se suposa que fou composada al voltant del segle XVII o fins i tot molt abans.
És una cançó de típica inspiració medieval, potser fou basada en algun fet històric català,
en el què la princesa protagonista del romanç hauria estat la filla del Compte-Rei Jaume I el conqueridor i Violant d'Hongria.
Cal fer esment que d'aquesta cançó se'n han fet moltes versions, com la de Joan Manuel Serrat l'any 1967. Tot i així, l'argument s'ha mantingut inalterable.