Teoria ORIENTACIÓ. 4t eso

1.- DEFINICIÓ D’ORIENTACIÓ:

Es podria dir que orientar-ser és una qualitat que tot ésser viu ha desenvolupat per poder subsistir.

Orientar-se significa conèixer de manera bastant precisa on ens trobam en relació als objectes que ens envolten i escollir correctament la direcció per arribar a un lloc determinat.

Es tracta de saber on estic, on vull anar, i com arribar-hi.

2.- ELS PUNTS CARDINALS:

Els punts cardinals són els punts de referència universals que ens serveixen per orientar-nos en l'espai. Són quatre: NORD, SUD, EST i OEST.

Entre aquestos hi ha quatre punts semicardinals que es defineixen com a NORD-EST, SUD-EST, SUD-OEST i NORD-OEST.

Quin és l'origen dels punts cardinals?

Els punts cardinals tenen el seu origen en el nom de les direccions dels VENTS, i les antigues cartes de navegació que s'utilitzaven des del segle XVIII fins al segle XVI i que estaven marcades amb les inicial dels noms dels vuit vents que es coneixien en els països del nord del mediterrani.

Els vents es diferencien segons la direcció en què bufen. Per conveni, sempre es pren la direcció d'allà on vénen.

Sabent on està el nord podem trobar els altres punts cardinals. El nord és el punt cardinal de referència que ens permet identificar els altres.

Però, com podem saber on està el nord? A partir d'aquí s'explicaran diferents mètodes per a poder trobar-lo.

3- ELS MÈTODES NATURALS D'ORIENTACIÓ:

Des dels seus orígens, els homes i les dones han elaborat els seus propis sistemes d'orientació. Aquestos van des dels més primaris (sol, estels, natura...), passant pels aparells que s'utilitzaven fa centenars d'anys (primeres brúixoles i mapes, sextans...), fins arribar a les actuals brúixoles i mapes, fotografies aèries, satèl·lits i, evidentment, el GPS, els quals ens proporciona, amb l'ajuda dels satèl·lits, la nostra posició exacta. En aquest punt anam a conèixer diferents mètodes per saber on està el nord si no disposam d'una brúixola, plànol o GPS.

3.1- Els mètodes naturals d'orientació de dia:

* El Sol:

Sempre hem sentit a dir que el sol surt per l’est i s’oculta per l’oest. En realitat això és una veritat a mitges, ja que d'aquesta manera només succeeix en l'Equinocci de Primavera (al voltant del 21 de març) i en l'Equinocci de Tardor (cap al 23 de setembre).

A partir de l'Equinocci de Primavera el sol es desvia cap al Nord arribant a sortir pel Nord-est al Solstici d'Estiu (22 de juny, el dia més llarg de l'any). Desprès regressa novament a sortir cada vegada més a prop de l'Est, sobrepassant-lo i desviant-se cap al Sud, fins arribar al Solstici d'Hivern (22 de desembre, el dia més curt de l'any), quan surt pel Sud-est.

Això sí, al migdia sempre passa pel sud.

* El sol i un rellotge analògic:

Amb un rellotge analògic (amb manetes) és molt fàcil orientar-se, sempre i quan tinguis el sol a la vista. El mètode és el següent:

1. Corregir l'hora del rellotge a l'hora solar (menys dos en estiu, menys una en hivern).

2. Apunta cap al sol amb la maneta petita.

3. La bisectriu de l'angle que forma la maneta petita i les 12 del rellotge t'assenyala el Sud.

* El sol i l'ombra d'un pal:

Per a orientar-nos amb aquest mètode hem de seguir els següents passos:

1. Clavam un pal en un terreny pla i marcam l'extrem de l'ombra.

2. Amb un cordó feim una circumferència usant com a radi la longitud de l'ombra.

3. Ara hem d'esperar a que el sol es mogui. L'ombra s'anirà fent més petita a mesura que ens apropam al migdia, que és quan arriba a la menor longitud, per després tornar a créixer.

4. Quan l'ombra torna a tocar la circumferència que havíem fet, posarem una altra marca.

5. Unint les dos marques tindrem la línea Est-Oest.

3.2- Els mètodes naturals d'orientació a la nit:

* La Lluna:

També pot proporcionar-nos una aproximació als punts cardinals. Durant la fase creixent presenta les seues banyes apuntant a l'est. Durant la seua fase decreixent les banyes apunten cap a l'oest. Si tens dubtes per saber quan està de una o una altra manera, pensa que la lluna sempre menteix: quan té forma de “C” està “Decreixent”, i quan te forma de “D” està “Creixent”.

* L’Estel Polar:

És un petit estel que està situat en l’extrem de la constel·lació Osa Menor, i senyala el Pol Nord geogràfic. És l'únic estel fixo en el firmament; al voltant d'ell giren tots els altres. Com localitzar-lo? Prolongant la línia imaginaria que uneix els dos estels posteriors de les quatre que formen el carro de la Osa Major i augmentant cinc vegades la distància que separa aquestes estreles.

3.3- Altres mètodes d'orientació naturals:

Són mètodes poc segurs, però interessants d'observar, i aunant-los ens poden servir per a contrastar i confirmar la nostra orientació en un moment determinat. Per exemple:

1. La vegetació d’un bosc és més abundant en la cara nord, al no donar-li tant el Sol.

2. La neu desapareix abans per la cara sud de les muntanyes, al rebre la llum del Sol amb més intensitat.

3. La cara nord de les roques normalment té més molsa, al no donar-li tant el Sol.

4. El tronc d’un arbre talat mostra anelles més amples per la cara sud, al rebre la llum del Sol amb més intensitat.

5. Els formiguers: si mires amb una bruíxola l'orientació d'un formiguer et sorprendràs de veure que està perfectament orientat al sud. Les formigues també volen aprofitar la màxima llum i calor del sol.

4- ORIENTACIÓ PRECISA:

* L’Altímetre: és un instrument que indica la posició en relació a l’altura sobre el nivell del mar.

* El GPS: és un instrument que permet donar les coordenades de qualsevol punt de la terra, mitjançant una senyal transmesa per satèl·lits.

* LA BRÚIXOLA: és un aparell composat per una agulla magnètica que marca de forma continuada la direcció Nord-Sud. L’agulla imantada pot girar lliurement sobre un suport vertical fixat en el centre d’un cercle graduat de 360º anomenat limbe. La numeració del limbe es fa en el sentit de les agulles del rellotge i en ell estan senyalats els quatre punts cardinals. A més, tots els elements estan col·locats en l’interior d’una caixa de fusta, metall o plàstic amb la cara superior transparent. L’agulla té un dispositiu que permet reconèixer l’extrem que senyala el Nord.

* Com utilitzar la brúixola de forma correcta:

OPCIÓ 1: Volem saber en quina direcció (graus) es troba un determinat punt.

• 1. Es col·loca la fletxa de direcció unint el punt on estam i el punt on volem anar.

  2. Amb la base de la brúixola suportada amb fermesa, completament plana, es gira el limbe fins que la part vermella de l’agulla magenètica coincideix amb l’agulla nord.

  3. El rumb serà aquell que marca el limbe just sobre la fletxa de direcció.

OPCIÓ 2: Hem de seguir una direcció determinada (donada en graus).

• 1. Giram el limbe fins que els graus donats coincideixen amb la fletxa de direcció.

  2. Giram la brúixola fins que l’agulla magnètica coincideix amb l’agulla nord.

  3. La direcció a seguir ve donada per la fletxa de direcció.

En una cursa d’orientació s’utilitza el segon mètode. Es a dir, s’indiquen uns graus i una distància, i amb aquestes dades hem de trobar un punt determinat.

* EL MAPA: és la representació a escala del terreny, amb els diferents accidents geogràfics, muntanyes, rius, camins, carreteres i pobles, de manera precisa i a dimensió reduïda. Alguns dels aspectes que apareixen en el mapa són:

1.- Escala: mostra la relació constant entre les dimensions del mapa i les dimensions reals del terreny. Existeixen dos tipus d’escales: la numèrica, sent la més empleada en el mapa 1:15.000, on cada centímetre del mapa equival a 150 metres reals (1 mil·límetre a 15.000 mil·límetres). I la gràfica, amb un dibuix de l’escala numèrica (línia horitzontal dividida en parts).

2.- Corbes de nivell: són unes línies imaginàries que uneixen tots els punts que tenen la mateixa altitud sobre el terreny.

5- CURSA D’ORIENTACIÓ:

Consisteix en realitzar un recorregut per la natura en el menor temps possible, de forma individual o en petits grups, passant per una sèrie de senyals, anomenades punts de control, pistes o balises, col·locades en el terreny prèviament, i senyalats amb precisió en el mapa. Els participants hauran de passar per totes les senyals amb l’ajuda d’un mapa i una brúixola. Les balises s’encontren situades en llocs molt característics, visibles des de lluny.

Aspectes a destacar:

1.- El corredor certifica el seu pas pels controls, copiant lletres, números, codis, o perforant el seu cartró de controls amb un punxó.

2.- El corredor durà una targeta de registre on haurà de picar en el control corresponent a mesura que vaja passant pels distints controls. A cada corredor se li marca l’hora de sortida en una fitxa.

3.- La targeta de descripció de controls ofereix tota la informació necessària per a realitzar el recorregut. En ella apareix la distància total del recorregut en línia recta, el desnivell, el codi del control, la situació i característiques, punts d’avituallament...

4.- Durant tot el recorregut:

- És obligatori realitzar tot el recorregut en l’ordre establert.

- Tot corredor que abandoni el recorregut ha de regressar a la sortida o meta i avisar.

- Ha de realitzar-se el recorregut amb col·laboració dels altres participants.

- És molt important respectar la natura, evitant deixar escombraries o destruint elements naturals.

CONCEPTE TALONAR:

Consisteix en conèixer el número de dobles passes que fem en una distància.

És a dir, saber mesurar distàncies, comptant passes.

Així, al buscar una balissa, ens orientarem millor en el espai.

Exemple:

Primer hauria de saber quants metres vaig avançant al caminar.

Per fer això, he de comptar el nº de passes que faig per recòrrer 20 metres al pati (mitja pista de futbito).

Imagina que, al fer-ho, et surt que has caminat 30 passes.

Si estic en una prova d'orientació, i he d'anar fins un punt de control, i el mapa em diu que està a 200 metres.

Llavors hauré de seguir en aquella direcció caminant (i comptant) 300 passes.