INTRODUCCIÓ
Com ja sabràs, el futbol és l'esport rei arreu del món.
I és així perquè és l'esport més practicat i amb més seguidors (als camps i per televisió).
Les raons per les quals és un esport amb molts aficionats són múltiples i variades,
PERÒ AIXÒ NO VOL DIR QUE SIGUI EL MILLOR ESPORT DE TOTS (ni molt menys).
La realitat és que, el millor esport és aquell que li agrada a cada persona.
Segons els gustos personals, ens decantarem més per uns esports o altres.
Però, com hem dit, una evidència és que el futbol és un esport de masses (que arrastra a moltíssima gent).
Això comporta molts valors i coses bones (passions pels equips, il·lusions per guanyar tornejos, espectacle, jugades impressionants, emocions fortes, jugadors que són ídols, elevats negocis, identificació amb un club o un país ... ).
Però també és un esport que genera coses negatives (violència entre les persones, despreci pels perdedors, faltes de respecte als rivals i als àrbitres, acaparament dels diners de la TV, desprestigi i menyspreu dels altres esports, etc.).
El futbol NO és un dels esports més antics, ja que es va inventar a finals del segle XIX (encara que molts anys abans ja existiren alguns antecedents amb normes similars), però sí que és dels esports que més èxit ha tingut arreu del nostre planeta.
Es va inventar a Anglaterra (com la majoria dels esports d'equip), però es pot dir que (històricament) els millors jugadors i equips han sigut els brasilers.
Per això, encara que va nèixer a Gran Bretanya, es sol dir que el bressol (la "cuna") del futbol és Brasil.
Un dels trets més distintius del futbol respecte de molts esports és que es juga amb els peus (ja que la majoria d'esports dominen el baló, la pilota o el que sigui, amb les mans).
Tal vegada per això, és un dels esports amb caràcter propi.
A banda de l'esport rei, el futbol, també han anat sorgint (amb el pas dels anys) diferents modalitats que tenen moltes coses en comú, però també algunes diferències (en el seu reglament, el seu camp de joc, el baló, el nº de jugadors, etc.).
Així, entre les modalitats del futbol trobem:
_ Futbol 11
És l'esport més conegut. On participen 11 jugadors en cada equip, i juguen en camps rectangulars grans de gespa.
_ Futbol 8
És una varietat del futbol 11, però aquí només participen 8 jugadors per equip. Per tant, es juga en camps més petits (normalment són la meitat de grans que al futbol 11, i es juguen a l'ample dels camps de futbol).
_ Futbol Sala
És l'esport que practiquem a classe i que, més a baix, explicarem els seus fonaments.
_ Futbol Platja
És com una variant del futbol sala, però que es juga en l'arena de la platja. El camp té unes dimensions similars, però té la particularitat que és un esport molt exigent (molt dur físicament), ja que controlar el baló i córrer per l'arena costa moltíssim.
_ Fut-volei
És un esport on es barreja el futbol (ja que es juga sense utilitzar els braços) i el volei (ja que es juga en un camp similar al volei platja). Es sol jugar per parelles, és a dir, partits de 2 contra 2.
El FUTBOL SALA: conceptes bàsics
És un esport que va nèixer a Uruguai (Sud-Amèrica) sobre l'any 1930 i que, ràpidament, es va difondre per tot aquell continent. Amb el pas dels anys ja es va conèixer per tot el món. Avui en dia, hi ha competicions en la majoria dels països desenvolupats, i també hi ha competicions continentals i mundials.
La Selecció espanyola de Futbol Sala, en els darrers 10-15 anys, ha tingut molts èxits internacionals, guanyant en diverses ocasions els Campionats d'Europa i del Món (bastants més vegades que els jugadors de futbol 11). Així tenim que, en els darrers 6 Campionats del Món, Espanya ha guanyat 2 vegades, ha quedat segona en 3 ocasions, i una vegada ha quedat 3a.
Aquí tens un resum del Campionat Mundial de futbol sala 2016. Mira que bé juguen:
Es tracta d'un esport col·lectiu, on s'enfronten 2 equips, amb 5 jugadors cadascun (més els suplents).
A la banqueta poden haver un màxim de 7 jugadors suplents.
Es poden fer tots els canvis que es vulguin (no hi ha límit). Però sempre ha d'abandonar primer el camp un jugador abans que entri un altre a substituir-lo.
L'objectiu del joc és aconseguir marcar més gols que l'equip contrari, per poder guanyar el partit.
El temps de joc són 2 períodes de 20 minuts cadascun, separats per un descans de 10 minuts.
En cada període, els entrenadors dels equips poden demanar "temps mort", per aturar el temps, reunir els seus jugadors, i donar-los les ordres oportunes, durant 1 minut.
Els gols s'han de marcar introduint el baló en la porteria contrària.
Les porteries són d'unes dimensions de 3 metres d'ample per 2 metres d'alt (com les de l'handbol).
Es juga en camps rectangulars amb una superfície dura (goma, ciment, parqué, etc.).
El camp té unes dimensions de 20x40 metres.
De vegades es juga a l'aire lliure, però totes les competicions importants es solen jugar en pavellons coberts.
Per poder controlar el baló (per fer tocs, passes, conduccions, llançaments a porteria, etc.) els jugadors han d'utilitzar qualsevol part del seu cos excepte els braços.
Normalment, la gent utilitza més els peus per conduir el baló, però també es poden fer tocs amb les cames, amb el pit, amb l'esquena o amb el cap.
Dels cinc jugadors que hi ha al camp, un sempre és el porter, el qual, dins la seva àrea (semicercle de 6 metres des de la seva porteria) podrà tocar el baló amb totes les parts del seu cos (incloent els braços i les mans).
Però si el porter surt (en algun moment) de la seva àrea, s'haurà de comportar com un jugador més (sense usar els braços).
Aquesta situació (d'un porter sortint de la porteria i jugant com un altre jugador de camp) sol donar-se als darrers minuts dels partits, quan un equip va perdent i vol marcar desesperadament.
Però és una situació que comporta molts riscos de rebre gol en contra.
Els 4 jugadors de camp, solen ubicar-se en una posició de rombe, ja que sempre sol haver un més endarrerit (el "cierre"), dos jugador en mig camp més oberts (les 2 ales), i un altre més avançat, en posició de davanter (el pivot).
Encara que cada jugador es sol especialitzar en una funció i sol jugar més en un zona del camp, has de saber que al futbol sala els jugadors solen moure's molt i solen intercanviar constantment les seves posicions (fent moviment amunt i abaix, i rotant les seves posicions).
És per aquest motiu que, tots els jugadors fan funcions ofensives (i totes poden marcar gols), però també tots ells col·laboren en defensa per ajudar al porter, evitar gols i recuperar el baló.
El baló és més petit que al futbol gran. Concretament sol tenir una circumferència d'uns 60 cm.
A més, sol tenir un pes i una pressió d'unflat que fan que no tingui un bot massa gran (bota poc el baló), la qual cosa fa que es jugui més per terra i no es descontroli el baló (sortint fora del camp).
Un altra diferència amb el "seu germà major", és que al futbol sala les sabatilles de joc no duen tacos, sinó que porten una sola amb molta adherència (ja que molts controls i regats es fan amb aquesta zona) i amb la puntera reforçada (ja que molts xuts es fan amb aquesta part).
A l'inici de cada període i després de cada gol, el joc començarà amb un servei des de la línia de mig camp, amb un passe entre dos jugadors d'un equip.
Si el baló surt del camp, l'equip contrari (el que no ha tirat el baló) treurà des de la línia de banda fent un passe amb el peu.
Des d'aquesta posició NO es pot marcar directament gol.
Però si el baló ha sortit per la línia de fons, l'equip atacant treurà des del cantó amb un llançament de còrner.
Des d'aquesta posició SI que es pot marcar gol directament.
Com en tots els esports, els jugadors han de respectar unes normes i comportar-se de manera esportiva.
Però si no compleixen les regles, els àrbitres xiularan falta.
Un jugador que comet una falta "normal", no tindrà més conseqüències, però si comet una falta més greu podrà ser amonestat pels àrbitres amb una cartolina groga o vermella (expulsió del partit).
Quan es xiula una falta i l'equip atacant va a reanudar el joc xutant, normalment, l'equip defensor posa a 2 o 3 jugadors formant un petita barrera (a 5 metres de distància), per tapar un possible llançament cap a la porteria.
Les faltes de cada equip van acumulant-se, de manera que quan arriben a les 5 faltes d'equip en un període, a partir d'aquell moment, totes les faltes les llançarà l'equip contrari sense barrera.
Llançament de falta sense barrera:
Exemples de possibles faltes o infraccions (quines coses no poden fer els jugadors):
_ donar patades o posar una trabeta ("zancadilla") a un contrari
_ carregar amb el nostre cos sobre el contrari
_ colpejar, empentar i/o subjectar a un rival
_ escopir a l'adversari
_ tocar el baló amb les mans (excepte el porter en la seva àrea)
_ llançar-se a terra per recuperar un baló
**Si un defensor fa una falta dins de la seva pròpia àrea de porteria això suposarà que els àrbitres xiulin un penal a favor de l'equip atacant. En aquell moment, podran realitzar un xut a porteria (sense barrera) per intentar marcar gol al porter. Aquest penal es llança des del borde frontal de l'àrea (a 6 metres de la línia de gol).
FONAMENTS TÈCNICS del FUTBOL SALA
1. Quan un jugador SÍ que té el baló, entre altres coses, podrà fer les següents accions:
_ Controlar el baló (rebre el baló i amortiguar-lo)
_ Passar a un company (o fer-se un autopasse a un mateix)
_ Fer una paret (realitzar diversos passes al primer toc amb un company)
_ Driblar (conduir) el baló i regatejar (evitar) contraris
_ Fer un túnel a un contrari (passar-li el baló per sota de les seves cames)
_ Fer una vaselina a un contrari (elevar el baló per dalt d'un contrari)
_ Xutar a porteria
Totes aquestes accions es poden fer tocant el baló amb qualsevol part del cos (excepte els braços), encara que el més habitual és fer-ho amb els peus.
A banda d'això, has de saber que segons la zona del peu, es pot controlar, passar o xutar el baló amb:
_ L'empeine
_ L'exterior del peu
_ L'interior del peu
_ El tacó
_ La planta del peu
_ La puntera
**Aquestes 2 darreres són molt habituals en el futbol sala, i no es solen veure tant en el futbol 11.
Fonaments tècnics futbol sala:
2. Quan un jugador atacant NO té el baló, entre altres coses, podrà fer les següents accions:
_ Desmarcar-se (oferir-se) per rebre un passe
_ Fer una finta amb el cos per enganyar al seu defensor
_ Recolzar ("apoyar") al seu company amb baló, per tal que no el perdi
_ Moure's de la seva posició (desplaçament) i reemplaçar la posició on estava un altre company, per tal de generar espais i ocupar-ne altres
3. Quan un jugador està EN DEFENSA (sense baló el seu equip), entre altres coses, podrà fer les següents accions:
_ Anticipar-se a un passe
_ Interceptar un passe, un dribling o un xut de l'equip rival
_ Fer una finta amb el cos per enganyar a un jugador atacant
_ Realitzar un marcatge a un jugador atacant (estar molt pendent d'ell)
_ Realitzar una entrada a la persona que porta el baló, amb la intenció de furtar-li-lo
_ Ajudar als altres companys defensors que puguin estar en problemes
Sistemes Defensius futbol sala:
FONAMENTS TÀCTICS del FUTBOL SALA
Com en totes les activitats físiques, el més important per practicar un esport és ser intel·ligent (i demostrar-ho). No és suficient amb ser ràpid i habilidòs, sinó que has de saber jugar segons les circumstàncies, aprofitant els teus punts forts i els punts febles dels rivals.
Per tant, per jugar bé al futbol sala has de llegir què està passant al camp, i prendre les millors decissions possibles per ajudar al teu equip a guanyar. Recorda que és un esport d'equip on (segurament) podràs fer més coses cooperant amb els teus companys que no fent la guerra pel teu compte.
Ja hem dit abans que la disposició dels jugadors al camp sol ser en rombe (un darrere, dos enmig i un davant). Encara que també (en ocasions) hi ha equips que decideixen jugar amb dos jugadors darrere i dos davant (amb forma de quadrat).
Però sigui quina sigui la ubicació dels jugadors al camp, aquest és un esport on tots han de col·laborar i fer "de tot un poc". Per això, és molt habitual que els jugadors intercanviin les seves posicions constantment, tant en defensa com en atac.
És molt comú veure desplaçaments circulars, on els jugadors van movent-se com si fossin les agulles del rellotge, passant per les distintes posicions del camp (cierre, ala dreta, pivot, ala esquerra, cierre, ala dreta ...).
Donades les dimensions del camp (molt més petites que al futbol 11), els jugadors han de realitzar (moltes vegades) moviments explossius. Això vol dir que hauran de fer constantment canvis de direcció i de velocitat.
A diferència del futbol 11, en el futbol sala no existeix la regla del fora de joc. Per tant, els jugadors podran estar en la zona del camp que els doni la gana. Ara bé, com hem dit abans, si ets intel·ligent, has d'ocupar els espais lliures on puguis treure benefici, i no els llocs que no tenen relevància per al joc.
Fonaments Tàctics futbol Sala:
Si t'agrada el món del futbol sala, però no tens equip on jugar no passa res. Tú pots divertir-te tot sól.
Mira quines acrobàcies i quin domini del baló tenen aquestes persones:
Finals redbull futbol freestyle 2012:
Com