Embedded Files
Introducció
L'esport de Lluita olímpica és un dels més antics que s'han practicat al llarg de la història.
També va ser un dels primers esports en formar part dels Jocs Olímpics, en concret va ser el segon esport dels JJ.OO. (després de l'atletisme).
Actualment està una mica a la corda fluixa, ja que el COI (Comité Olímpic Internacional) ha decidit treure la lluita del programa de les olimpíades, diverses ocasions, però finalment, l'ha tornat a incloure. Així doncs, sembla que la seva presència està en perill.
A Espanya, al llarg de la història, s'han practicat multitud de modalitats de la lluita. Però, amb el pas dels anys, quasi que sols han sobreviscut dues formes de lluites tradicionals molt arrelades: la Lluita Canària i la Lluita Lleonesa, i dues més desconegudes: l'Aluche (a Cantàbria) i la Lluita Baltu (a Astúries).
Un peculiaritat de la Lluita respecte a altres esports similars ( i arts marcials), és que a la Lluita sols podem agafar, empentar, immobilitzar i llançar a terra a l'oponent, però NO PODEM COLPEJAR-LO en cap moment.
Modalitats
Dins la Lluita olímpica podem trobar, bàsicament, dues modalitats: la Lluita Lliure i la Lluita Grecorromana.
Als darrers anys s'han introduït unes variant de la lluita lliure, i que són la Lluita Femenina i la Lluita a la Platja.
_ La Lluita Lliure és un esport on podem agafar a l'adversari per tot el cos, amb la intenció de llançar-lo a terra i immobilitzar-lo.
_ Per la seva banda, la Lluita Grecorromana és semblant a l'anterior, però no podem usar les nostres cames ni tampoc podem fer tècniques (claus) sobre les cames de l'oponent.
És a dir, només podrem agafar-lo per dalt de la cintura.
**Dins la Lluita, hi ha una modalitat que s'anomena GRAPLING, i que és la que practicam a 2n d'ESO. El Grapling és un esport de lluita on podem agafar a l'oponent i derribar-lo però també podem usar tècniques de rendició (estrangulacions, luxacions i presses de dolor). Aquestes tècniques NO es poden usar a la lluita olímpica.
Objectius
L'objectiu consisteix en guanyar el combat fent caure a l'oponent al terra i mantenint ambdues espatlles (hombros) del rival fixes sobre el tapís el temps suficient per què l'àrbitre es doni compte d'això.
O també es pot guanyar per puntuació: mitjançant la valoració de les tècniques i accions aconseguides sobre l'adversari.
Segons les claus (tècniques) que aconseguim fer-li al rival, els àrbitres ens aniran donant més o menys punts.
Com hem dit, en el GRAPLING, també podem guanyar el combat si aconseguim que l'oponent es rendeixi, és a dir, quan li fem una tècnica d'estrangulació, luxació o una pressa de dolor.
El terreny de joc (el tapís)
El terreny de joc (el tapís)
El combat es disputa sobre un tapís quadrat de 12x12 metres dividit en dues zones: zona de combat i zona de protecció (de color blau).
La superfície de combat és un cercle de 9 m de diàmetre, dividit (a més) en dues zones:
_la zona central de lluita, de color groc (de 7 m de diàmetre)
_la zona de passivitat, corona exterior a la zona central de 1 m d'amplada i de color vermell
Si algun lluitador toca (estan dret) amb el peu per fora d'aquestes dues zones (i trepitja la zona de protecció blava), automàticament se li dóna un punt al seu rival.
Vestimenta
Vestimenta
Els lluitadors vesteixen amb un maillot ("butarga" o "malla") d'una peça.
Cada lluitador ha d'anar d'un color. Un lluitador anirà de color vermell i l'altre lluitador anirà de blau, segons els correspongui.
Als peus, solen dur unes botes per dalt dels turmells.
Categories
Categories
Com a la majoria dels esports de lluita i de les arts marcials, els lluitadors que poden competir han d'estar (més o menys) en igualtat de condicions.
Per això els combats es desenvolupen segons unes categories, dividides en funció de:
_ EDAT
_ PES
_ SEXE
Àrbitres i jutges
Àrbitres i jutges
En cada combat, solen haver fins a 6 àrbitres:
_ un que està dins del terreny (seguint les accions de prop).
_ els altres que estan fora de la zona de combat, valorant les accions i tècniques dels lluitadors, anotant els punts i portant el control del temps.
La Guàrdia
A la lluita, la guàrdia pot ser de 2 maneres diferents, en funció de si estam agafats al contrari o ens trobam a una certa distància. Així trobam:
-guàrdia amb contacte
-guàrdia a distància
Al mateix temps, qualsevol d'aquestes guàrdies pot ser:
- alta
- mitja
- baixa
en funció de l'altura del cos (de si el tronc està més recte o flexionat endavant, de si les cames estan estirades o més flexionades ...).
Cada vegada que hi hagi una acció violenta (amb perill evident de lesió), o que algun dels dos adversaris surti del camp de lluita, l'àrbitre pararà el combat i tornarà a posar als lluitadors en posició de guàrdia, reanudant novament el combat.
El combat
El combat
Cada combat está dividit en 3 períodes independents, de 2 minuts cada un, amb un descans entre ells de 30 segons.
Hi ha, principalment, dues formes de guanyar un combat:
- Per tocat: quan un lluitador manté controlat amb els dos omoplats sobre el tapís al seu adversari, el temps suficient per què els àrbitres ho vegin.
*Si fan aquesta acció ja guanyen el combat, sense importar el marcador.
- Guanyant dos dels tres períodes.
*Si un lluitador guanya els dos primers períodes, el tercer ja no es disputa.
Existeixen vàries formes de guanyar un període:
- Per superioritat tècnica (3 casos):
- diferència de 6 punts
- dues tècniques de 3 punts
- una tècnica de 5 punts.
- Per punts: quan s'acaba el temps d'un període. Guanyarà qui abans compleixi (ordenats) aquestos requisits:
- major número de punts
- menor número d'amonestacions
- número de tècniques de major puntuació (si ha marcat alguna de 3 i el número de tècniques de 2 punts)
- darrer punt marcat.
**En cas d'empat a zero, s'efectuarà una pròrroga de 30 segons en la qual un lluitador (per sorteig) agafa una cama del rival i si no és capaç d'anotar perdrà.
Tècniques bàsiques
Agarres
Són les tècniques on intentam subjectar al contrari (amb una mà nostra) per alguna part del seu cos, normalment intentam subjectar el cap, el coll o alguna part dels braços.
Controls
Seria el mateix que l'agarre, però quan subjectam al contrari amb les dues mans nostres. Per tant, es tracta d'una tècnica més evolucionada i amb major control sobre l'oponent, ja que l'agafem amb les dues mans fent un fort nus.
Podem "fusionar" les nostres mans, per mitjà dels dits, dels canells, de l'avantbraç ...
El que és important dir, per evitar riscos i lesions innecessàries, és que mai hem de fer un control entrellaçant els nostres dits, ja que ens podríem causar una fractura als dits fàcilment.
Projeccions
Són tots aquells desequilibris que causem a l'adversari. És a dir, és quan aconseguim llançar a l'oponent a terra.
Per realitzar les projeccions, ho podem fer de diferents maneres:
_ empentant al contrincant amb els nostres braços
_ estirant a l'adversari (en direcció a terra) amb els braços
_ utilitzant alguna part del nostre cos (cames, malucs, esquena ...) per fer de palanca
_ realitzant una trabeta (una "zancadilla")
_ agafant a l'oponent en l'aire i llançar-lo a terra
Sigui quina sigui la tècnica utilitzada, els aspectes més importants són:
- enganyar al contrari
- tractar de treure el centre de gravetat del punt d'equilibri
- reduir la base de sustentació
- fer moviments ràpids i explosius
Immobilitzacions: Estrangulacions, Pressions i Luxacions.
(recorda que aquestes tècniques sols s'usen al Grapling)
Es tracta d'aquelles accions on cercam la rendició del contrari. Per tant, el que volem és causar un cert dolor a l'oponent que faci que aquest es rendeixi (perquè no pot suportar el dolor).
Cal dir, que aquestes accions estan molt delimitades pel reglament, i no podem fer qualsevol cosa per causar dolor, sinó que ens hem d'ajustar a unes regles.
A més, és important que la persona que han immobilitzat doni un cop (unes palmades) amb la mà a terra, per indicar a l'àrbitre que vol rendir-se. En aquell moment, l'executor de la immobilització ha de parar instantàniament, i guanya el combat.
Bàsicament, i com el seu nom indica, les estrangulacions són aquelles on fem pressió sobre el coll de l'adversari, per tractar que li arribi poca sang al cervell (i amb poc oxigen).
Per realitzar aquesta pressió, podem utilitzar diferents tècniques amb les nostres mans, braços i cames.
Quan ens referim a pressions, volem dir apretar en llocs del cos de l'oponent on li causem gran dolor. Aquestos llocs solen estar en llocs desprotegits del cos, com solen ser les articulacions.
En aquest sentit, hem de dir, que es sol apretar en el canell (la "muñeca") o en la part trasera del genoll ( "el hueco poplíteo").
Per últim tenim les luxacions, que són les tècniques on tractem de treure del seu lloc alguna articulació. És a dir, volem estirar fins el límit tots els components que formen una articulació (lligaments, tendons, etc.).
Per exemple, si el colze es flexiona sols cap endavant, una tècnica de luxació seria estirar-lo cap endarrera.
A l'hora de realitzar les luxacions, solem utilitzar qualsevol part del nostre cos per fer palanca.
Caigudes
Es tracta de totes aquelles tècniques destinades a evitar fer-nos mal quan perdem l'equilibri, a causa d'algun desequilibri nostre o perquè l'adversari ens tira a terra.
En tots els esports de lluita es sol caure a terra habitualment. Per tant, és important saber fer-ho bé. Així evitarem lesions i mals majors. són tècniques de defensa i seguretat.
Les caigudes poden ser, bàsicament, en 3 direccions:
-caigudes enrere
-caigudes laterals
-caigudes endavant
Dins d'aquestes darreres caigudes, moltes vegades el que fem al caure, per aprofitar la inèrcia del moviment, és fer una tombarella ("voltereta").
Alliberacions
Evidentment, de totes les tècniques explicades anteriorment d'atac, existeixen tècniques de defensa i contraatac, la majoria de les quals volen lliurar-se del control i domini de l'atacant, evitant que aconsegueixi el seu objectiu.
Per tant, és important saber realitzar les tècniques d'alliberació defensiva davant qualsevol acció atacant.
Si ens volen controlar i immobilitzar, hem de saber escapar-nos i tornar a estar lliures i en disposició d'atac.
Si ens volen projectar i llançar a terra, hem de saber evitar-ho i, si pot ser, aprofitar aquesta força per llançar nosaltres a terra a l'oponent.
Si ens volen tenir quiets a terra o fer-nos mal (pressió) en alguna articulació, hem de saber alliberar-nos d'aquest domini i quedar solts de nou.
Puntuació
Les accions realitzades pels lluitadors poden ser puntuades pels àrbitres amb 1, 2, 3 o 5 punts.
1 punt:
-Derribar al rival però no posa l'esquena a terra d'esquena.
-Accions de terra controlant per darrera al rival.
-Si el rival s'escapa d'una tècnica o del tapís, si el rival surt de peu de la superfície de combat (trepitjant la zona de protecció).
-Per mantenir 5 segons en “posició de perill” (d'esquena, sobrepassant els 90º) al rival.
-Si el rival realitza una acció il·legal, però no impedeix el seu oponent realitzar una tècnica.
2 punts:
-Tècnica de terra que posa al rival en “posició de perill” o de tocat immediat.
-Quan el rival surt de la superfície de combat en “posició de perill”.
-Si el rival realitza una acció il·legal que impedeix realitzar la teva tècnica.
-Al lluitador que bloqueja i posa en “posició de perill” al rival després d'haver sofert ell una projecció.
3 punts:
-Tècnica de peu que posa al rival en “posició de perill”, inclús si l'ha aixecat des d'una posició de terra.
-Tècnica de peu de “gran amplitud” (que descriu un gran arc en l'espai) que no posa al rival en “posició de perill”, inclús si l'ha aixecat des d'una posició de terra.
5 punts:
-Tècnica de peu de “gran amplitud” (que descriu un gran arc en l'espai) que posa al rival en “posició de perill”, inclús si l'ha aixecat des d'una posició de terra.
Amonestacions
Són totes aquelles tècniques il·legals que no suposen una desqualificació directa.
Qui rep tres amonestacions perd el combat.
En general, estan prohibides totes aquelles accions doloroses i/o perilloses.
Dins les possibles accions i tècniques il·legals, trobam:
- Tècnica de gola.
- Torsió de braç a més de 90º.
- Tècnica de braç per dalt, efectuada sobre l'avantbraç.
- Tècnica de cap i de coll amb les dues mans, així com totes les situacions i posicions d'estrangulament.
- Doble tècnica de coll (Nelson), si no és executada de costat, sense ninguna intervenció de les cames sobre part alguna del cos de l'adversari.
- Portar el braç de l'adversari darrera de la seva esquena exercint, simultàniament, una pressió i en una posició que l'avantbraç amb el braç formi un angle agut.
- Executar una tècnica en contra de la columna vertebral de l'adversari.
- Fer la "corbata" en qualsevol sentit.
- A més, en les tècniques de peu i per darrera, mentre l'adversari està girat cap avall (amb la cintura al revés), la projecció no s'ha de realitzar més que cap a un costat, però mai de dalt a baix (en picat).
- En l'execució d'una tècnica, agafar el cap o el coll de l'adversari amb els dos braços.
- Aixecar a l'adversari que estigui fent el pont i tirar-lo immediatament al tapís.
- Enfonsar el pont empentant en el sentit del cap.
- Fer la tisora tancada amb els peus creuats sobre el cap, sobre el coll o sobre el cos.
Igualment està prohibit:
- Dur embenatges als canells, braços o turmells (excepte lesió).
- Presentar-se en estat de sudoració excessiva.
- Embadurnar-se el cos amb matèria grassa o pegalosa.
- Dur qualsevol objecte susceptible de ferir a l'adversari com anells, polseres, etc.
Page updated
Report abuse