Introducció.
Recorda que, dins l'assignatura d'Educació Física, sempre hi ha un bloc de continguts que fa referència a l'Expressió Corporal i el Ritme.
Aquest és un bloc de continguts on també té importància l'esforç físic, l'adquisició d'habilitats, l'autosuperació, la competitivitat sana ... però té moltíssima més importància la creativitat (personal i grupal).
És fonamental tenir iniciativa i capacitat de proposar idees, de crear composicions pròpies.
Has de ser original.
No has d'estar sempre a l'espera d'ordres de companys o del professor, has de ser tu qui vagis creant el teu propi aprenentatge.
Has de ser autònom.
En aquest sentit, també és bàsic saber treballar en equip.
Saber proposar idees però també saber escoltar als altres.
A partir d'ahí, heu de saber arribar a punts en comú, trobar un consens i avançar de forma coordinada.
En aquest curs, practicam activitats de mim.
La mímica és una tècnica teatral que serveix per representar accions i trasmetre diferents missatges, sense necessitat de parlar.
Per tant, al mim és fonamental desenvolupar el llenguatge corporal.
Has d'usar totes les eines possibles de la teva imaginació per dir les coses (per contar una història), sense necessitat d'usar paraules.
Els actors que fan mímica, moltes vegades sí emeten sorolls (onomatopèies) o s'ajuden d'elements musicals.
Altres vegades, l'ajuda la fa un narrador extern, el qual completa la història visual i dóna més informació a l'espectador.
Inclús, en certs moments, també poden aparèixer missatges escrits, que van reorientant la història representada.
La història del mim.
La mímica s'ha practicat des de fa milers d'anys (ja des de l'antiga Grècia i Roma).
Tradicionalment, s'ha usat en teatres grans on tothom no podia escoltar les converses.
També es va utilitzar molt al començament (els primers anys) del cinema.
Ja que les primeres pel·lícules sols tenien imatge però encara no sabien com posar-li so.
En aquestos primers anys el cine era mut.
Grans actors que dominaven la mímica eren Buster Keaton, Charles Chaplin, Rowan Atkinson (Mr Bean) i també el petit dels germans Marx.
El mim als nostres dies.
Avui en dia, el mim s'usa com a recurs en diferents obres teatrals i escenificacions.
També s'utilitza molt en espectacles infantils, ja que els nens queden més impactats amb les imatges que amb les paraules.
Inclús, també té molta repercussió als espectacles de carrer, on el públic pot ser de diferents llocs i no tots entenen una mateixa llengua.
El més important, tothom en el nostre dia dia, usam el mim. Tots movem les mans al parlar, tots fem "carasses", tots guinyam un ull ...
Hi ha moltes companyies teatrals especialitzades en contar històries per mitjà del mim.
Un grup professional molt important, que ha fet mim durant molts anys i amb molt d'èxit és TRICICLE.
El mim en tot el món.
Amb tot el que acabam de dir, és fàcil entendre que la mímica (i el llenguatge corporal) és un llenguatge universal (que es dóna arreu del món).
Ara bé, també has de saber que, depèn del lloc, els codis de comunicació canvien.
No és el mateix donar la mà en uns països que en altres.
No és el mateix fer una "butifarra" (corte de mangas) o fer una "peineta" en tots els llocs.
En certs llocs del planeta donar un bes és un signe d'estima i apreci. En altres llocs és una ofensa i no es pot fer en públic.
El significat dels diferents gestos, canvia d'uns països a altres.
Tot va lligat a la tradició cultural.
Què has de fer tu???
Per tots aquestos motius, és bo que obris la porta de la teva imaginació.
Posa't a explorar múltiples possibilitats de comunicar missatges amb el teu cos.
Amplia les teves perspectives i les dels teus companys.
Experimenta múltiples accions.
Comunica missatges i emocions. Fes-nos riure i fes-nos plorar.
No tinguis vergonya (amb les teves accions) i siguis tolerant (amb les dels altres).
Sols així aconseguiràs madurar i millorar com a persona.
Recorda, que aquestes habilitats et serviran per a moltes coses en la teva vida (en les relacions socials, al teu treball ...).