Abans que res, entera't d'alguns aspectes generals:
Característiques del JOC:
_ És una manera d'ocupació del temps lliure.
_ És una activitat autoètica, desinteressada.
_ La seva finalitat és la diversió.
_ Vol cercar un objectiu pactant normes (és a dir, les normes dels jocs són molt variables).
_ Té una finalitat en si mateix.
-- Molts jocs, han seguit una evolució i han acabat convertint-se en ESPORT:
_ Han cercat una finalitat simuladora.
_ Han agafat una estratègia cooperativa.
_ Han adquirit una visió més competitiva.
_ S'han practicat amb unes normes (regles) fixes.
_ S'han anat institucionalitzat (gràcies a les Federacions esportives).
Utilitat de l’esport
* D’una manera molt general, i segons les teories fisiològiques, podem dir que:
L’esport produeix una sèrie d’alteracions neurològiques i bioquímiques que ens fan sentir millor i reequilibren el nostre organisme.
Utilitat de l’esport col·lectiu
Els esports col·lectius són aquells en els quals un equip s'enfronta a un altre en la recerca d'un mateix objectiu.
Segons les teories psicològiques, l'esport col·lectiu produeix una gran varietat d’experiències positives que satisfan diverses necessitats psicològiques i milloren el sentiment de domini personal.
A més, l’esport produeix millores terapèutiques en persones amb diferents tipus de problemes de relació, acceptació, motrius, etc.
També ajuda en l’educació formal i no formal fomentant la participació activa, el desenvolupament d'actituds i valors positius (com la igualtat, la cooperació, la solidaritat o la coeducació).
Utilitat de l’esport individual
Es pot definir com "aquells esports en els quals el practicant es troba solament en un espai, on ha de vèncer determinades dificultats, superant-se a si mateix en relació amb un temps, una distància o una execució tècnica, les quals poden ser comparades amb uns altres (que també les executen en les mateixes condicions)".
La valoració del resultats als esports individuals se centra, fonamentalment, en la superació d'un mateix.
Per aquest motiu, els aspectes psicològics respecte al control, concentració, estabilitat i responsabilitat personal adquireixen una importància fonamental.
D'aquesta manera faciliten el coneixement d'un mateix (la qual cosa té molt de valor dins l'àmbit educatiu).
Els aspectes tècnics i d'aprofitament de les qualitats físiques superen als aspectes tàctics.
Per això, són factibles de ser adaptats per discapacitats físiques i mentals.
Utilitat de l’esport d’adversari
Són aquells on el desenvolupament de l'acció es dóna sempre en presència d'una altra persona (adversari o oponent).
Els adversaris sempre tindran objectius oposats.
Aquest tipus d’esport, també té (com a característiques essencials) aspectes psicològics respecte al control, concentració, estabilitat i responsabilitat personal (com passa als esports individuals).
A més, als esports d'adversari s’afegeix la importància de la tàctica (per superar al contrari).
QUINES CARACTERÍSTIQUES HA DE TENIR L’ESPORT PER A TOTS?
_ Ha de ser una activitat en la que podem actuar com a espectadors o com a concursants
_ Que integri a tots els participants sense importar les seves discapacitats psíquiques o funcionals.
_ Afectarà, per tant, al nostre desenvolupament cognitiu (coneixements de l’activitat) i afectiu (emocions i actituds cap a un esport), a més del desenvolupament físic.
Dit això, és fàcil entendre que l’esport ens ha d’ajudar en el nostre desenvolupament personal.
L’ESPORT PER A TOTS té els següents objectius:
- Caràcter lúdic: recreació i diversió.
- Competició: però sols com a codificació de normes (no com a objectiu últim).
- Exercici físic.
- Esperit noble (heretat de l’esport anglès), ser respectuós, lleial i desinteressat cap al conflicte.
- Relació psico-afectiva amb els altres.
Molts dels esports col·lectius, dels esports individuals i d’adversari són perfectes per assolir els objectius que es cerquen en l’esport per a tots.
L’ESPORT ADAPTAT
És l’activitat física reglamentada que intenta possibilitar la pràctica esportiva a persones que presenten alguna discapacitat o disminució física, psíquica o sensorial, adaptant-se a elles.
Les adaptacions intenten que el subjecte s’integri tant com sigui possible a la societat en què viu i tingui la màxima autonomia en la vida diària (i en la pràctica física).
Alguns esports adaptats provenen d’esports tradicionals o convencionals, als quals s’han modificat diversos aspectes del reglament.
Molts dels esports col·lectius, dels esports individuals i d’adversari són factibles de ser modificats i adaptats a diferents discapacitats o diversitat funcional o psíquica. La llista seria interminable.
Altres esports s’han creat expressament per a persones amb alguna discapacitat concreta, com ara el goalball (ceguesa) o les botxes (paràlisis cerebral). Per això, totes les persones que participen al goalball han d'estar sense visió (natural o amb ulleres cegues).
A més, alguns esports presenten adaptacions perquè només hi puguin jugar persones amb discapacitats funcionalment similars, com ara les curses d’atletisme, de natació o d’esquí, entre altres.
ADAPTACIONS EN ESPORTS TRADICIONALS
Bàsquet:
Futbol:
Tennis:
Volei:
Ciclisme:
Esgrima:
ESPORTS AMB ADAPTACIONS PER PERSONES AMB DISCAPACITATS FUNCIONALS SIMILARS
ATLETISME:
ESQUÍ:
NATACIÓ:
ESPORTS CREATS EXPRESSAMENT PER UNES DISCAPACITATS:
Goalball
El goalball (pronunciat Golbol) és l'únic esport paralímpic creat específicament para persones invidents o amb deficiència visual.
_ Participen dos equips de 3 jugadors.
_ El joc es basa, principalment, en el sentit auditiu (per escoltar i detectar la trajectòria de la pilota)
_ El baló porta al seu interior cascavells que sonen al moviment de la pilota.
_ Aquest esport requereix una gran capacitat d'orientació espacial per poder interceptar la pilota, situar-se estratègicament en el camp i realitzar el llançament.
_ Durant el partit, es juguen dos temps de 10 minuts.
_ Cada equip se situa en un costat de la pista, al costat de la porteria de 9 metres d'ample.
_ L'objectiu és, mitjançant el llançament del baló amb la mà, introduir-ho en la porteria de l'equip rival.
_ La pilota sempre ha de tocar, prèviament, el camp de l'equip llançador.
_ Qualsevol dels tres membres de l'equip intentarà que la pilota no entri en la porteria (tots poden ser atacants i defensors)
.
_ La pista utilitzada per Goalball consistirà en un rectangle de 18 metres de llarg per 9 metres d'ample, i dividida en sis àrees.
_ Totes les línies del camp estaran marcades en relleu perquè siguin reconeixibles al tacte (amb la finalitat de que els jugadors puguin orientar-se amb facilitat).
_ Tot i ser un esport creat per a persones invidents, també hi poden jugar persones amb visió, ja que tots els jugadors estan obligats a portar un antifaç opac i, per tant, ningú hi pot veure.
Botxa (boccia o bocha)
_ La botxa és un esport originari de l'Antiga Grècia.
_ Fou recuperat (en els anys 1970) pels països nòrdics amb la finalitat d'adaptar-ho a les persones amb discapacitats.
_ És un esport similar a la petanca.
_ En ell únicament participen persones amb cadira de rodes (amb greus afectacions per paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes).
_ És un joc de precisió i d'estratègia (amb les seves pròpies regles recollides en un Reglament Internacional).
Les úniques categories que té la botxa, estan dividides en funció del grau de discapacitat que pateixin els esportistes.
Tots els esportistes, greument afectats (i per tant asseguts en cadires de rodes), llancen les boles amb les seves mans o peus.
* excepte els de la classe corresponent a la discapacitat més severa (que juguen amb l'ajuda d'una canaleta o rampa, sobre la qual (el seu auxiliar) diposita la bola una vegada escollida la direcció per part de l'esportista.
_ Existeixen proves individuals, per parelles i d'equips.
_ És un esport mixte, en el qual els homes i les dones competeixen entre si.
TIPUS DE DISCAPACITATS:
- Discapacitat física o motriu:
Deguda a una disminució anatòmica o física per causa d’una espina bífida, la poliomielitis, una amputació, etc.
Es manifesta en forma de monoplegia, paraplegia, hemiplegia o tetraplegia.
- Discapacitat sensorial:
Causada per una disminució fisiològica o bé sensorial (auditiva o visual)
* com per exemple la sordesa o la ceguesa.
- Discapacitat psíquica:
Deguda a una disminució psicològica o psíquica (lleugera, mitjana, severa o profunda).
- Discapacitat intel·lectual:
El terme Discapacitat Intel·lectual no ha estat definit com a tal.
S’entén com a limitacions substancials en el funcionament intel·lectual.
Es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana, que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d'habilitats d'adaptació: comunicació, cura pròpia, vida en la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autodirecció, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball.
El retard mental s'ha de manifestar abans dels 18 anys d'edat.
OLIMPIADES:
Dins l'esport adaptat, hi ha dues competicions d'alt nivell mundial, com són:
Els Jocs Paralímpics i els Special Olympics
- Jocs Paralímpics
Són, d’una banda, el vessant adaptat dels Jocs Olímpics i, per l’altra, representen la culminació de la pràctica esportiva adaptada.
Les proves es regeixen per unes classificacions que permeten reunir els esportistes en categories diferents, amb equilibri en el nivell de competició.
Com a curiositat, us comentem el programa oficial dels Jocs Paralímpics: atletisme, bàsquet, botxes, ciclisme, esgrima, futbol, goalball, halterofília, judo, natació, tennis, tennis de taula, tir olímpic i voleibol.
- Specials Olimpics
Són uns jocs que es van crear per oferir a les persones amb disminució psíquica l’oportunitat de culminar els seus esforços esportius.
Els esports que participen en el programa són: natació, salts aquàtics ornamentals, atletisme, bàdminton, bàsquet, bitlles, equitació, futbol, gimnàstica, patinatge sobre rodes, softbol, voleibol i beisbol.
ACLARACIONS TERMINOLÒGIQUES:
Per finalitzar, és molt important que tinguis clara la diferència entre Disminució, Discapacitat i Minusvalidesa.
DISMINUCIÓ:
S’entén com a la pèrdua o anomalia d'una estructura, o funció psicològica, fisiològica o anatòmica que pot comportar (o no) a una discapacitat.
És el terme més correcte per fer servir, ja què intenta eliminar o reduir les connotacions negatives de les expressions "persona discapacitada" o "persona minusvàlida".
A nivell administratiu no està acceptat i s’utilitza el terme discapacitat.
DISCAPACITAT
La discapacitat és aquella condició sota la qual certes persones presenten alguna deficiència física, mental, intel·lectual o sensorial, que a llarg termini afecten a la forma d'interactuar i participar plenament en la societat.
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per la ONU en 2006, defineix de manera genèrica a qui posseeix una o més discapacitats com a persona amb discapacitat.
En certs àmbits, termes com "discapacitats", "cecs", "sords"... encara són incorrectament emprats. A més, poden ser considerats despectius o pejoratius ja que, per a algunes persones, dits termes «etiqueten» a qui pateix la discapacitat.
En aquests casos és preferible usar les formes «persones amb discapacitat», «persones amb sordesa», «persones amb mobilitat reduïda» i uns altres per l'estil.
Però sempre hauríem de posar "persones" com un prefix, a fi de fer èmfasi en els seus drets humans i el seu dret a ser tractats amb igualtat.
MINUSVALIDESA:
“És una situació de desavantatge per a un individu determinat, d'una deficiència o d'una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d'un rol (que és normal) en funció de l'edat, sexe i factors culturals i socials.”
La situació de desavantatge a la qual al·ludeix la OMS, es manifesta en la relació entre la persona i el seu entorn.
Una persona pot tenir una discapacitat i no ser ni sentir-se minusvàlid.
Moltes vegades, la gent ens referim a les persones discapacitades amb el terme pejoratiu de "minusválido", el qual denota ignorància i/o falta de respecte per la nostra part.
,_,