Embedded Files
LA CONDICIÓ FÍSICA I LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES
1- QUÈ ENTENEM PER CONDICIÓ FÍSICA?
Disposar d’una bona condició física és imprescindible per realitzar adequadament qualsevol tipus d’activitat física i gaudir d’una bona salut i, per tant, d’una bona qualitat de vida.
La Condició Física és fonamental per poder dur a terme les tasques físiques quotidianes o esportives sense patir una fatiga excessiva i, a més, ajuda a evitar determinades malalties o lesions.
A mesura que et vas fent gran, el cos es desenvolupa i la condició física millora. Fes memòria i recorda si l’any passat eres capaç de xutar tan fort o d’aixecar tant de pes.
Per una altra part, també t’adonaràs que totes les persones són diferents: n’hi ha que tenen més o menys pes, alçada, llargada de braços…
Pel que fa a la condició física passa el mateix, ja que tots som diferents. Observa les persones que practiquen esports diversos.
Veuràs com es dobleguen les gimnastes o els ballarins, amb quina força xuten els futbolistes, amb quina precisió encistellen els jugadors de bàsquet, com aguanten les curses els nedadors o com salten els atletes.
Aquestes capacitats s'anomenen capacitats físiques.
En conclusió, el concepte de Condició Física és molt ampli i difícil de definir.
Podem definir la Condició Física d’un individu com l’estat de forma física resultat de mesurar les diferents Capacitats Físiques Bàsiques.
Per tant, per millorar la Condició Física és necessari millorar les Capacitats Físiques Bàsiques.
2- QUÉ SÓN LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES?
Són condicions internes de cada organisme que determinen la Condició Física d’un individu, es milloren per mitjà de l’entrenament o preparació física, i permeten realitzar activitats motrius.
3- QUINES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES EXISTEIXEN?
Hi ha quatre capacitats que es consideren fonamentals, anomenades capacitats físiques bàsiques: la resistència, la flexibilitat, la força i la velocitat.
3.1- LA RESISTÈNCIA:
Segurament has anat alguna vegada d'excursió o has caminat moltes hores. A les curses ciclistes, els corredors fan més de cinc hores seguides d'exercici intens cada dia.
Potser tu també has participat alguna vegada en una cursa popular d'uns quants quilòmetres de recorregut en la teva població.
Per fer totes aquestes activitats cal tenir molta resistència.
La resistència permet treballar durant molta estona i lluitar contra el cansament.
La resistència és la capacitat de l’organisme per realitzar esforços eficaços durant un període de temps relativament llarg, oposant-se a la fatiga, i assolint una ràpida recuperació després d’aquest esforç.
* Tipus de resistència:
Segons la durada i la intensitat de l’esforç existèixen dos tipus de resistència:
Resistència aeròbica: quan l'esforç és lleu o mitjanament intens, però de llarga o molt llarga durada (més de tres minuts), com és el cas d'una cursa de 10.000 metres en atletisme o una cursa d'esquí de fons.
Resistència anaeròbica:quan l'esforç físic és gran i només podem resistir-lo durant un interval de temps curt (menys de tres minuts), com és el cas dels exercicis de gimnàstica o d'un atac d'handbol.
3.2- LA FORÇA:
És la capacitat que ens permet superar una resistència gràcies a la contracció muscular.
La força ens permet vèncer un pes u oposar-nos a ell gràcies a la tensió muscular.
Existeixen tres tipus de força: força màxima, força explosiva i força resistència.
* Tipus de força:
Força resistència: és la força que es necessita per fer un treball amb poc pes, però bastant de temps.
És la força que necessiten els remers, els tennistes, els windsurfistes, els escaladors…
Força explosiva o potència: és la força que es necessita per fer un treball amb un pes moderat (o solament el cos), però molt ràpidament.
És la força que necessiten els saltadors de llargada o els llançadors de pes.
Exemple d'entrenament de força explosiva:
Força màxima: és la força que es necessita per fer un treball amb el màxim pes possible.
És la que necessiten els practicants d’halterofília.
3.3- LA FLEXIBILITAT:
És la capacitat que ens permet realitzar moviments de gran amplitud en una articulació determinada (i sense lesionar-nos).
El moment de la nostra vida on som més flexibles és després del naixement però, poc a poc (i si no la treballam), es va perdent amb l’edat.
Per mantenir-la l’hem de treballar a diari.
Depèn de la mobilitat articular i de la elasticitat dels músculs.
• La mobilitat de les articulacions, que és la capacitat que tenen les articulacions de l'esquelet per funcionar amb la màxima amplitud i que depèn de la constitució del nostre cos.
• L'elasticitat dels músculs, que és la capacitat que aquests tenen per estirar-se, sense fer-se mal
*Tipus de flexibilitat:
En funció del moviment implicat:
_ flexibilitat dinàmica, amb moviment (com el salt d'alçada)
_ flexibilitat estàtica, sense moviment:
En funció d’on prové la força per endoblar-nos:
_ flexibilitat passiva, quan la força no la feim nosaltres:
_ flexibilitat activa (on la força per poder estirar-nos la realitzam nosaltres):
3.4- LA VELOCITAT:
En el món de l'activitat física, velocitat significa rapidesa d'acció.
Per exemple, un esgrimidor és ràpid amb el floret; un atleta en una cursa de 100 metres ha de córrer de pressa; un nedador ha de ser ràpid en els 50 metres lliures, i un ciclista en un esprint final.
Podem defirnir la velocitat com la capacitat que ens permet realitzar un moviment, o recórrer una distància en el menor temps possible.
Hi ha tres tipus de velocitat: gestual, de reacció i de desplaçament.
* Tipus de velocitat:
• Velocitat de reacció, que permet posar el cos en moviment el més ràpidament possible.
Per exemple, en una sortida d'atletisme o de natació, per esquivar una estocada en esgrima o per tornar un cop jugant a bàdminton, cal posar en joc una gran velocitat de reacció.
• Velocitat de desplaçament, que permet recórrer una distància amb el menor temps possible.
En les curses de 100 metres llisos, en atletisme, o de 50 metres lliures, en natació, s'ha de ser molt ràpid per arribar abans que ningú a la meta, i en un contraatac de bàsquet s'ha de ser més ràpid que els defenses.
• Velocitat gestual, que serveix per fer gestos ràpids.
Els moviments d'un porter o una portera d'handbol, o una esmaixada en el tennis, per exemple, han de ser molt ràpids. És a dir, necessiten una gran velocitat gestual.
4- FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA
Com s’ha comentat amb anterioritat, el concepte de Condició Física està molt relacionat amb el concepte de salut.
Per tant:
per disposar d’una bona salut és fonamental disposar d’un bon nivell de Condició Física, i
un empitjorament de la nostra salut influeix de forma negativa sobre la nostra Condició Física.
A més del nivell de Condició Física hi ha altres factors que influeixen sobre la nostra salut:
Aspectes que influeixen de forma negativa sobre la salut i, per tant, sobre la nostra condició física: falta d’exercici físic (vida sedentària), excés en la alimentació, nutrició deficient, estrès, consum de substàncies nocives (alcohol, tabac,...)
Aspectes que influeixen de forma positiva sobre la salut i, per tant, sobre la nostra condició física: realitzar exercici físic amb freqüència, tenir una alimentació adequada, realitzar els hàbits d’higiene personal a diari, descansar les hores necessàries, viure a zones amb poca contaminació, no consumir cap substància nociva per a la salut,...
5- SISTEMES I APARELLS DELS COS HUMÀ: L’APARELL LOCOMOTOR
L’aparell locomotor és el que permet el moviment de les diferents parts de cos.
Està format per un component passiu (el sistema osteoarticular) i per un component actiu (el sistema muscular).
5.1- EL SISTEMA OSTEOARTICULAR:
El sistema osteoarticular està format per molts ossos connectats entre si a través de les articulacions, les quals permeten que aquests puguin moure’s.
Els ossos són peces dures i resistents.
Les seves funcions principals són les de sustentació del cos i la protecció d’òrgans interns.
El nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats.
Cada part té una estructura òssia especial.
Els ossos del cap
El cap es divideix en cara i crani. Els ossos del crani protegeixen l’encèfal
Els ossos del tronc
En el tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica
La columna vertebral, formada per 33 vèrtebres, allotja al seu interior la medul·la espinal. És l’eix central de l’esquelet: subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats. Té forma sinuosa i està dotada d’una mica de mobilitat.
La caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles, que s’uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor i els pulmons.
Els ossos de les extremitats
Les extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors s’uneixen al tronc mitjançant l’omòplat i la clavícula, i les inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos soldats.
Les articulacions són els punts on s’uneixen els ossos. Poden ser de tres tipus:
Mòbils:
Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l’espatlla, el colze, el maluc i el genoll
Semimòbils:
Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna.
Fixes:
Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.
Les principals articulacions del cos humà són:
5.2- EL SISTEMA MUSCULAR:
El sistema muscular està constituït pels músculs, els quals estan formats per unes fibres amb la propietat de contreure’s i relaxar-se, permetent d’aquesta manera el moviment dels ossos entorn de les articulacions.
Els tendons s’encarreguen d’unir el múscul a l’os.
Mira't aquesta web, podràs consultar tots els músculs del teu cos:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/htm2/muscular.htm
Page updated
Report abuse