Embedded Files
ORIGEN DE LA GIMNÀSTICA:
La gimnàstica té el seu origen a la Grècia clàssica.
Era un mètode educatiu del cos que incloïa la higiene, els exercicis, l’alimentació i l’esperit de sacrifici.
Molt més tard, a la primera meitat del segle XIX, l’alemany F.L. Jahn va incloure la gimnàstica en el seu mètode de formació física pensant que aquesta era fonamental en el desenvolupament integral del joves.
Per aquesta època, el suec P. H. Ling va publicar el llibre “Els fonaments generals de la gimnàstica”, i va impulsar una forma de fer gimnàstica que va inundar tota Europa.
Durant aquests inicis de la gimnàstica moderna no hi havia competicions com les que avui coneixem, sinó espectacles gimnàstics amb grans concentracions de gimnastes (que feien exercicis inverossímils per agradar al públic).
Quan van començar a comparar el nivell d'uns i altres, és quan va començar a fraguar la gimnàstica de competició, però això va passar bastant després (no des d'un principi).
Es considera el pare de la gimnàstica esportiva o artística a l’alemany A. Spiess qui la va pensar combinant dues corrents gimnàstiques:
-els moviments harmònics i àgils dels suecs
-els exercicis forts i potents del alemanys.
Hem de destacar que a l’inici del segle XIX la gimnàstica era l’únic contingut que es treballava en la nostra assignatura.
És per això que, durant molt de temps, en lloc de dir-li Educació Física, se la coneixia amb el nom de “Gimnasia”.
Ara sabem que l’Educació Física comprèn molts més continguts: esports individuals, d’equip, condició física, activitats al Medi Natural, Expressió corporal, gimnàstica ...
TIPUS DE GIMNÀSTICA:
Dins de la Gimnàstica podem distingir molts tipus diferents.
Tots tenen elements en comú, perquè provenen del mateix esport original, però han anat diferenciant-se amb el temps.
Algunes d’aquestes modalitats gimnàstiques són les següents:
Gimnàstica artística:
Abans se la coneixia com gimnàstica esportiva.
Per això aquest esport pot tenir dos noms que signifiquen el mateix: gimnàstica artística i gimnàstica esportiva.
És la més antiga de totes les gimnàstiques, i es basa en girs, equilibris i salts (en terra o en aparells).
Les competicions oficials les fan:
- amb sis aparells a la categoria masculina (terra, anelles, cavall amb arcs, barra fixa, paral·leles i salt de poltre)
- amb quatre aparells a la categoria femenina (terra, paral·leles asimètriques, barra d’equilibri i salt de poltre).
És una disciplina olímpica des dels primers JJ.OO. de l’època moderna, en 1898.
Gimnàstica rítmica:
Sorgeix com una variació de l'anterior (de la gimnàstica artística), fa poc més de 30 anys.
En ella és fonamental el ritme i, per això, duu aquest nom (ja es que tots els exercicis es fan amb música).
Es fa en terra i les gimnastes han de fer exercicis amb alguns dels cinc aparells: maces, cordes, cercles, pilotes i cintes.
És competició olímpica des de l’Olimpíada de Los Ángeles de 1984.
Aquest esport, tradicionalment, sols ha estat practicat per dones però en aquestos temps ja comencen a haver competicions mixtes i masculines.
Acrosport o gimnàstica acrobàtica:
Aquesta modalitat és molt nova en competició i consisteix en realitzar figures entre dos o més companys en posicions d’equilibri.
Es competeix per parelles, trios, grups de quatre...
Hi ha competició femenina, masculina i mixta.
Té molts d’elements comuns amb la gimnàstica artística.
Si segueixes estudiant al nostre institut, la practicaràs en 4t d'ESO.
Llit elàstic (trampolí):
És la competició menys coneguda, però no per això és menys espectacular ni arriscada.
Consisteix a fer diferents acrobàcies saltant (a molta alçada) en un matalàs elàstic.
Exigeix un gran domini corporal, ja que es fan moviments a l’espai, sense més recolzament que l’aire.
Hi ha competicions individuals i sincronitzades (per parelles).
Altres exemples:
Hi ha altres manifestacions d'habilitats gimnàstiques dins i fora del mon competitiu, com per exemple:
- espectacles circenses (com el Circ du Soleil)
- els Castellers catalans...
CAPACITATS i QUALITATS de la GIMNÀSTICA ARTÍSTICA
Mitjançant la pràctica de la gimnàstica artística es contribueix al desenvolupament de les Qualitats Motrius, ja que en totes les seves habilitats estan presents components de coordinació, equilibri i agilitat.
La coordinació és la qualitat motriu que ens permet realitzar qualsevol moviment de forma sincronitzada, i gastant només les energies necessàries per a aquest exercici.
La coordinació pot ser general (si en ella actua tot el cos) o específica (si només actua una part del cos).
L’equilibri és la qualitat motriu que ens permet controlar el cos a l’espai. L'equilibri pot ser estàtic o dinàmic.
L'agilitat és la qualitat motriu que ens permet realitzar un moviment amb la major rapidesa i fluïdesa.
La gimnàstica també precisa i desenvolupa les capacitats físiques bàsiques: força, velocitat, flexibilitat i resistència.
APARELLS GIMNÀSTICS:
I aquestos són els que trobam a un gimnàs escolar:
_ Plint
_ Poltre
_ Banc suec
_Espatllera
_Minitramp
_Matalàs
_Trampolí
ELEMENTS BÀSICS de la GIMNÀSTICA ARTÍSTICA:
Els girs:
Són exercicis en els quals el cos es mou al voltant de sí mateix (en horitzontal, vertical o lateral).
Exemples:
Gir horitzontal: tombarella (endavant o endarrera), paloma, flic-flac, mortal (frontflip i backflip).
Gir vertical: pirueta de ballet.
Gir lateral: roda lateral, rondada.
Els equilibris:
Són exercicis que tracten de mantenir el cos en posicions inestables sobre diferents bases de substentació, per tal d'aconseguir una estabilitat.
- Hi ha equilibris en posició normal, sobre els peus (com la “planxa”, o com quan caminam sobre una corda).
- Hi ha equilibris en posició invertida (com el “pi”, com el "clau" i com el "puntal").
- També hi ha equlibris agrupats, com "la mosca" (també anomenat "cuervo" o "bakasana" en ioga).
Els salts:
Són exercicis en els quals existeix una fase aèria, és a dir, el cos està en l’aire sense cap recolzament.
Les fases d’un salt són les següents:
Carrera (no és essencial, ja que també es pot fer un salt des d'aturat)
Impuls (quan perdem el contacte en terra)
Vol (és la fase aèria)
Caiguda o recepció.
Quan el salt es fa sobre un aparell (poltre, plint, …) hi ha que afegir alguna fase més:
Carrera
Impuls
Primer vol
Impuls sobre l’aparell.
Segon vol
Caiguda o recepció
En la gimnàstica artística, molts salts van combinats amb girs en l'aire.
NORMES DE SEGURETAT:
Per a evitar caigudes i lesions, hem de tenir en compte el següent:
Concentració: estam realitzant exercicis amb un cert risc, per tant, hem d’estar ben centrats amb el que feim per evitar tenir problemes. La concentració és tant de qui realitza l’exercici com dels companys que ajuden. Si l’ajudant no està atent, podem lesionar-nos.
Atendre les explicacions: quan s’expliquen els exercicis direm com s’han de fer correctament per no lesionar-nos. S’explica tant l’execució dels exercicis en sí, com les ajudes. Si no atenem, ho farem malament i, per tant, tenim un risc de lesió important.
Fer en cada moment el que toca: igual que escalfam per a prevenir lesions, els exercicis s’han de fer amb un ordre determinat, per anar recordant els exercicis fets, per tal que el cos es vagi acostumant als exercicis, per anar augmentant progressivament la dificultat, per a perdre la por... Encara que controlem exercicis més complexes, hem de realitzar primer els exercicis més senzills.
Mai treballis sol: els exercicis tenen determinat risc, així que sempre hem de treballar en grups, fent les ajudes de forma correcta. Encara que creguem que no necessitam ajuda, sempre tindrem a prop a un company per si de cas ens caiem. A més, sempre ens farà algun comentari sobre com s’ha executat l’exercici.
LES AJUDES:
En aquest vídeo podràs veure moltes de les habilitats treballades a classe i com pots ajudar als teus companys:
Tots els exercicis gimnàstics ens permetran la possibilitat de posar en pràctica la col·laboració amb altres companys i companyes.
Ajudar bé és un art que hi ha que aprendre per donar seguretat i confiança, i permetre un progrés adequat de la persona que està fent l’exercici.
Les qualitats més importants de la persona que ajuda són:
Atenció: estar pendent, no mirar a una altra banda o pensar en una altra cosa.
Seguretat: fer bé les agafades, amb força i al moment oportú.
Comunicació: indicar les errades que s’han comés durant tot el exercici.
El ritme d’aprenentatge de cada persona és diferent, a uns ens costa més temps una cosa que a uns altres.
Les ajudes són més necessàries al principi, quan encara no es controlen bé els exercicis. Però, poc a poc, en necessitarem menys.
No t’anticipis: abandona l’ajuda quan estiguis molt segur que ja ho fas bé.
Recorda: és millor fer un exercici bé amb ajuda, que treballar sense ajuda i fer l’exercici malament o fer-nos mal.
Veiem ara algunes de les ajudes treballades a classe:
Page updated
Report abuse