Definició i objectiu de l'esport.
És un esport de raqueta on s'enfronten dues persones (1 contra 1) o també poden enfrontar-se 4 persones (2 contra 2).
El joc transcorre damunt d'una taula, que està dividida (en 2 parts iguals) per mitjà d'una xarxa.
Per tant, és un esport que pertany a la família dels jocs de canxa dividida.
**En aquestos esports, cada equip pot jugar sols en la seva meitat del terreny, però no pot passar mai a camp contrari (com en el volei, el bàdminton, el tennis ...).
L'objectiu del joc és colpejar la pilota amb la pala, per tractar d'enviar-la (superant la xarxa) a camp contrari.
El jugador que aconsegueix enviar la seva pilota a camp contrari, i aconsegueix que el seu adversari no la torni, guanyarà el punt.
Un pilota es considera que està en camp contrari quan ha passat per damunt la xarxa i ha tocat la taula del contrari.
Per tant, si la pilota passa per dalt la xarxa però no toca la taula, l'acció no serà vàlida.
**Mira quin punt més espectacular van realitzar aquestos dos jugadors:
Història del tennis taula
És un esport amb un orige un poc dubtòs, ja que alguna gent afirma que es va inventar als EE.UU. i altres persones, en canvi, afirmen que va començar a Anglaterra (com la majoria dels esports).
El que sí és cert, és que es tracta d'un esport derivat del tennis que va començar a finals del segle XIX. Es suposa que, quan les condicions meteorològiques no eren bones per practicar tennis a l'aire lliure, van cercar una solució per poder jugar a cobert i sense necessitar massa espai.
Les primeres vegades que van jugar a tennis de taula, ho van fer damunt d'una taula de billar, amb pales de fusta (o amb capses de sabates), i amb pilotes infantils. Però amb el pas del temps, van anar introduint canvis en el material i el tamany de les pales, la xarxa, la taula i les pilotes.
**en algun temps es va provar amb raquetes petites amb cordes (com les de tennis), però la idea no va tenir èxit, ja que no hi havia molt de control sobre la bola.
El tamany i el material dels instruments de joc ha anat evolucionant segons les errades que veien, segons com ha anat evolucionant la ciència i segons les necessitats de joc de cada moment.
La intenció d'aquesta evolució era aconseguir un esport fàcil de jugar, el més barat possible, que sigui vistòs (i espectacular) i que hi hagi molt de dinamisme i velocitat.
El nom de ping pong va sorgir a partir del so que feia l'impacte de la bola amb la pala i la taula, però el nom de l'esport oficial, reconegut per la Federació Internacional, és el de TENNIS de TAULA.
La primera meitat del segle XX, va estar dominada pels jugadors europeus, ja que era aquí on es celebraven les principals competicions.
Però a partir de 1950 i endavant, l'esport va tenir un gran furor en Àsia i, per això, els grans dominadors són els japonesos, els xinesos i els coreans.
Així i tot, el millor jugador de tots els temps (algo així com el Messi del tennis de taula), ha estat considerat el suec Jan-Ove Waldner, qui ha guanyat infinitat de campionats.
El tennis de taula es va introduir als Jocs Olímpics a partir de Seúl 1988. Des de llavors ha tingut una gran acceptació i expansió mundial.
Material bàsic
_ La Taula
Com ja hem dit abans, al llarg dels temps, el tamany i el material de construcció ha anat evolucionant.
Però avui en dia, les regles internacionals fixen que la taula ha de ser un rectangle amb aquestes mesures:
-76 cm d'alçada
-274 cm de llarg (cada camp té 137 cm de llarg)
-152 cm d'ample
Normalment, la majoria de les taules solen ser de colors verd o blau, encara que poden haver molts altres colors.
El que sí solen tenir en comú és que són taules de colors foscos i en mate (sense brillo).
Al principi les taules solien ser de fusta, però avui en dia ja es fabriquen de fibra de vidre i altres compostos sintètics, que són més resistents i li donen major velocitat al joc.
_ La Xarxa
Està situada enmig de la taula, separant els dos camps de joc de forma transversal.
És una malla de fil o material sintètic, que ha d'estar tensa i ha de tenir una alçada de 15 cm.
**la pista de joc (en la modalitat de dobles) està dividida també de forma longitudinal per una línia central, que serveix per definir el costat dret i esquerre de cada meitat de camp, la qual cosa s'usa en els serveis ("los saques").
_ La Pala
Al principi s'usaven pales més grans i pesades, però amb la investigació i després de provar-ne moltes, avui en dia s'usen pales de fusta amb aquestes característiques:
-la fulla
No hi ha normes que marquin el tamany de pala. Per tant, podrà ser de qualsevol forma, tamany i pes.
Però el més habitual, és que sigui una fulla de fusta (o amb algun recobriment de fibra de vidre o carboni), amb forma de pua (paregut a una mitja esfera), del tamany un poc més gran que una mà oberta.
-el mànec
També sol ser de fusta (o barrejat amb materials sintètics). Al principi s'usaven mànecs de més de 40 cm de llarg, però avui en dia s'empren mànecs de menys de la meitat de llargada. Són mànecs on sols cap la mà ben aferrada.
-les gomes
És la part principal de la pala. Són com uns adhessius que s'aferren al cor de la fulla de fusta amb diferents tipus de cola ("pegamento").
Hi ha gomes de molts materials i textures, la qual cosa fa que el toc de la pilota sigui diferent. Hi ha gomes llises, rugoses, amb picos (puntejades), etc.
Els materials i el tamany de les gomes està regulat per les Federacions corresponents.
Cada jugador, segons les característiques del seu joc o segons les necessitats de cada partit, pot anar usant unes gomes o altres.
A cada costat de la pala es posarà una goma de cada color.
En un costat es posa una goma de color vermell i en l'altre es posa una goma negra.
A més, els jugadors professionals també solen usar cola per posar-la per sobre de les gomes, la qual cosa també varia l'impacte de la pilota.
_ La Pilota
Es sol jugar amb pilotes esfèriques, de 40mm de diàmetre, fabricades en materials plàstics (com el cel·luloide).
Són pilotes lleugeres (d'uns 2'7 grams) que tenen una bona capacitat de bot.
No són pilotes massa dures, per tant, amb el transcurs del temps acaben trencant-se i cal canviar-les (o quan algun bruto fa un ús indegut).
Les pilotes també han de ser sense brillo (en mate), i la majoria són de color blanc o taronja.
**El material bàsic de tennis de taula és relativament barat (segons amb què ho comparem). Així doncs, podríem jugar per 20 €: en la taula del menjador de casa, amb una xarxa desenrotllable (com les de Decathlon) i amb pales i boles dels xinos.
O, si ens va agradant més l'esport i ens ho podem permetre, podem comprar taules específiques (entre 200, 500€ o més) i pales bones (de 20, 60 € o més).
Regles fonamentals
_ Com ja havíem dit, hi ha dues modalitats per jugar al tennis de taula: individuals (1 contra 1) i dobles (2 contra 2).
_ El joc comença amb el sorteig del torn per treure.
En aquest sorteig, cada jugador podrà triar el camp on vol començar a jugar o si vol treure o restar (rebre el servei).
_ El servei ("el saque") és l'únic cop on la bola s'ha de colpejar amb la pala, botar primer en el nostre camp, passar per sobre la xarxa i botar en camp contrari.
_ A partir d'ahí, tots els cops que donin els jugadors durant un punt s'han de colpejar i enviar-los directament a camp contrari.
_ El servei, en individuals, és lliure.
Això vol dir que podem colpejar la bola en qualsevol lloc del nostre camp i que vagi en qualsevol direcció del camp contrari (ja sigui la part esquerra o dreta).
_ Però el servei de dobles no és lliure, sinó que és en diagonal.
Per tant, treurem des costat dret del nostre camp i la bola haurà de botar en el costat oposat del camp contrari (que també és la seva dreta).
_ Una regla molt important per treure és que, sols podem colpejar la bola des de fora de la taula, per darrere de la línia de fons.
NO és vàlid colpejar la bola amb la pala sobre la taula.
_ La pilota no pot tocar la xarxa durant el servei (serà considerat " LET " i haurà de tornar a repetir-lo).
Però si, durant el transcurs del punt, la pilota toca la xarxa i aconsegueix passar a camp contrari l'acció és vàlida.
_ En cada punt, el jugador que treu sols té un intent.
Per tant si fem el servei i el fallem, serà punt per al jugador contrari (no hi ha "2n saque").
_ Cada jugador serà l'encarregat de treure en 2 punts.
Quan es juguin 2 punts, els següents 2 punts els treurà l'altre jugador (sense importar qui els hagi guanyat).
**Quan siguis molt bo podràs treure així (jejejeje).
Mira quins efectes més bons:
_ Durant el transcurs de qualsevol punt, cada jugador anirà colpejant sols 1 vegada alternativament.
És a dir, ningú pot donar-li 2 vegades seguides.
_ A més, en un partit de dobles, el torn de colpeig també serà rotatori entre els membres de la parella.
**Exemple: colpeja jugador 1 de la parella A, colpeja jugador 1 de la parella B, colpeja jugador 2 de la parella A, colpeja jugador 2 de la parella B i així successivament.
_ No podem mai donar-li a la bola de volea.
Això vol dir que sempre hem d'esperar a que la pilota reboti primer en la taula per poder colpejar-la.
_ Els jugadors no poden tocar la taula ni la xarxa durant el joc.
Per tant, si ens recolzem amb la mà a la taula o la toquem amb el pantaló (encara que sigui involuntari), serà punt per al jugador contrari.
_ Els partits es solen jugar al millor de 5 o 7 jocs (sets), depenent de la categoria.
Per tant, el jugador que superi abans la meitat dels jocs (3 o 4 respectivament) haurà guanyat el partit.
_ Cada joc (cada set) es juga a 11 punts.
El jugador que arribi abans a 11 punts ha guanyat aquell joc.
_ Però si els dos jugadors arriben empatats a 10 punts, el joc no acaba en el punt nº 11, sinó que hauran d'aconseguir una diferència de 2 punts.
_ Sols podem colpejar la pilota amb la pala (o també amb la mà que tenim agafada la pala).
Per tant, si tenim la pala agafada i la bola ens dóna als dits (cosa molt habitual) serà una acció vàlida.
_ Però si la bola ens toca al braç o qualsevol altra part del cos, serà punt per al jugador contrari.
Evidentment, tampoc podem donar-li a la bola amb la nostra mà (si no tenim la pala empunyada).
_ Igual que passa amb altres esports de raqueta i xarxa (com el tennis), s'ha de passar la bola a l'altre camp per dalt de la xarxa.
Però si ens tiren una pilota molt angulada (que surt pel costat), podrem tornar-la a qualsevol alçada (per dalt de la xarxa o no), i serà vàlida si aconseguim que doni sobre la taula del contrari.
Mira aquest vídeo a càmera lenta, on pots apreciar molts detalls d'aquest esport:
Tècnica bàsica
En primer lloc hem de tenir clar com podem agafar la pala.
Cal dir que no hi ha cap norma i que cadascú pot fer-ho com li doni la gana (ja sigui pel mànec, per la fulla ...).
Però hi ha unes formes més comuns per empunyar la pala:
- empunyadura xinesa (oriental)
- empunyadura tradicional (occidental o de pistola)
El que hem de triar és la forma que ens sigui més còmoda per colpejar i que ens doni major seguretat i control, ja sigui una d'aquestes dues o qualsevol altra.
La bola sol colpejar-se amb les 2 cares de la pala, per tant existeixen tocs de drive (que seria quan tenim la palma de la mà mirant endavant) i tocs de revès (quan colpegem amb la palma de la mà mirant a la nostra panxa).
El que farem nosaltres és girar l'avantbraç per colpejar la pilota amb una cara o altra segons ens interessi en cada moment.
Per a una persona que empunya la pala amb la mà dreta, farà tocs de drive quan la bola li vingui a la part dreta del seu cos, i farà cops de revès quan la pilota li arriba directa al cos o a la seva esquerra.
Els cops de drive solen efectuar-se amb el braç quasi extés, molt separat del cos.
Però els tocs de revès es realitzen amb el braç més flexionat, portant la pala des de la panxa cap endavant.
Els cops són el producte del moviment de tot el cos, des dels peus, el tronc, fins el braç i la pròpia mà.
El que hem de fer és intentar situar-nos una mica de perfil (o almenys fer una rotació del tronc), per armar el braç endarrere i adalt, i quan tenim la bola just davant, passar amb velocitat tot el braç endavant per colpejar la bola en direcció a camp contrari.
El tennis de taula és un esport on se li pot donar amb facilitat molt d'efecte a la bola, per enganyar al contrari i dificultar-li el seu colpeig.
Gràcies a l'adherència de les gomes de les pales, podem imprimir grans efectes a la pilota i fer que reboti de manera "anormal".
Per poder colpejar la bola, i segons com impacta la cara de la pala sobre la pilota, podrem donar-li 3 tipus de cops bàsics:
- Cop pla
És quan la cara de la pala impacta de ple sobre la bola.
Normalment, la cara de la pala ha d'estar perpendicular a la bola i la colpeja endavant.
Aquest cop s'usa molt en tocs defensius per bloquejar una bola que ve molt ràpida.
- Cop amb efecte liftat ("topspin")
És quan la cara de la pala està inclinada un poc endavant i tracta de "pentinar" la bola endavant i cap a dalt.
Tractam de fer un moviment parabòlic amb el braç (li entra per baix i endarrere i surt per dalt i endavant).
Amb aquest cop aconseguim accelerar molt la pilota, ja que surt rodant sobre ella (endavant) a gran velocitat, la qual cosa fa que quan boti la pilota, a la taula del contrari, doni un gran bot (amb molt alçada).
És un cop típic d'atac, molt agressiu.
- Cop amb efecte tallat ("backspin")
És el cop que li entra a la bola per baix.
Hem d'obrir molt la pala (inclinar-la endarrera) i colpejar la pilota com si volguèssim "tallar-li les potes".
Amb aquest cop aconseguim que la bola giri sobre ella mateixa en direcció cap endarrera, i per tant, quan toqui la taula contrària, farà un bot molt baix, inclús relliscarà sobre la taula.
Dins dels cops tallats, segons per on impactem la bola (per darrera, per l'esquerra o per la dreta), podrem imprimir-li un efecte endimoniat difícil de llegir pel contrari, ja que la bola sortirà molt desviada des del lloc on ha botat.
És un dels cops defensius per excel·lència, ja que és una manera molt fàcil de restar velocitat a pilotes ràpides que ens envia el contrari.
Però també és un cop d'atac molt vàlid, ja que l'efecte de la bola fa que la direcció on aquesta anirà sigui molt difícil de preveure pel contrari.
A banda de com colpegem la bola, una cosa fonamental (com en tots els esports) és la preparació dels cops.
Per tant, és importantíssim realitzar un bon moviment de peus.
Molta gent pensa que el tennis de taula és un esport molt passiu, però si comences a jugar i agafes un poc de nivell, ràpidament et donaràs compte com la mobilitat és un factor primordial.
Fa falta molta condició física per jugar bé a aquest esport (velocitat, explossivitat, resistència, reflexes, flexibilitat, coordinació ...).
Si veus un partit (amb un cert nivell), veuràs com els jugadors no paren de moure's en cap moment del punt.
D'aquesta manera aconsegueixen arribar bé a totes les boles, i situar el seu cos en la millor posició per colpejar la pilota.
Mira aquest vídeo amb els principals fonaments técnics de l'aprenentatge del tennis de taula:
Principals tàctiques de joc
Encara que la gent que juga de forma habitual o professional a aquest esport sol usar multitud de tàctiques diferents, podem englobar-les totes (de manera simplificada) en 3 tipus de tàctiques:
_ Tàctica ofensiva
És quan el jugador intenta colpejar amb força la majoria de les vegades, utilitzant cops liftats (amb topspin), per tal de desplaçar a l'oponent i fent que no arribi a les boles (o que arribi mal i les falli).
**És una tàctica tipus Barça.
_ Tàctica defensiva
És quan el jugador adopta un rol més passiu, més a l'expectativa
(com el R.Madrid).
El jugador no sol donar-li massa força als seus cops, sinó que es limita a frenar el cops contraris, esperant que al final l'adversari es desesperi, llenci la pilota massa forta i vagi fora.
Els jugadors defensius solen donar la majoria dels seus cops plans i tallats.
_ Tàctica mixta
És quan un jugador va adoptant tàctiques ofensives o defensives segons com vagi el partit.
També pot anar variant la seva tàctica durant un mateix punt, per enganyar al contrari, anar variant-li la direcció i els efectes dels cops, ser menys previsible, etc.
Evidentment, aquesta és la tàctica més habitual, ja que és molt arriscat estar tot un partit atacant "a saco" o sols limitant-se a defensar i esperar l'errada del contrari.
La goma que trien per jugar anirà d'acord amb la tàctica que usen els jugadors.
És a dir, un jugador defensiu, usarà gomes punxegudes i molt grosses (per frenar la potència del contrari).
Mentre que els jugadors ofensius juguen amb gomes més llises (que afavoreixen el topspin) i amb molta duresa (per guanyar velocitat).
Hi ha tota una nomenclatura per definir el tipus de jugador que és cadascú segons els tipus de pala i de gomes que utilitza:
_ Els jugadors defensius solen usar pales tipus DEF i DEF+
_ Els jugadors mixtes solen usar pales "all around" ALL i ALL+
_ Els jugadors mixtes usen pales i gomes OFF, OFF- i OFF+
**Però al final, el que sí és important en la tàctica de joc, és ser el més intel·ligent possible.
Per tant, quan juguis a tennis de taula fixa't en controlar aquestos aspectes:
- saber quins són els nostres punts forts i tractar d'imposar-los.
- saber veure les debilitats del contrari i aprofitar-les.
- enviar boles a diferents llocs de la taula (anar movent al contrari d'un costat a l'altre).
- fer cops amb distints efectes.
- colpejar amb diverses velocitats a la bola, segons com ens quedi de còmoda i com estigui l'adversari.
- cansar i debilitar físicament a l'altre jugador.
- intentar que el contrari perdi la paciència.
- etc.
Mira alguns bons punts.
Segur que tu ho faràs millor: