Teoria Futbol 1r Bat.

0. INTRODUCCIÓ.

“Visca el coneixement i l'alegria del joc adornada amb un joc de fantasia.

Futbol en colors, bocada de gourmet, punta de ganxet, canyella fina.”

Autor: Joan Manuel Serrat.

Cançó dedicada a l'antic jugador del Barça: Ladislao Kubala

Com ja sabràs, el futbol és l'esport rei arreu del món.

I és així perquè és l'esport més practicat i amb més seguidors (als camps i per televisió).

Les raons per les quals és un esport amb molts aficionats són múltiples i variades,

PERÒ AIXÒ NO VOL DIR QUE SIGUI EL MILLOR ESPORT DE TOTS (ni molt menys).

La realitat és que, el millor esport és aquell que li agrada a cada persona.

Segons els gustos personals, ens decantarem més per uns esports o altres.

Però, com hem dit, una evidència és que el futbol és un esport de masses (que arrastra a moltíssima gent).

Això comporta molts valors i coses bones (passions pels equips, il·lusions per guanyar tornejos, espectacle, jugades impressionants, emocions fortes, jugadors que són ídols, elevats negocis, identificació amb un club o un país ... ).

Però també és un esport que genera coses negatives (violència entre les persones, despreci pels perdedors, faltes de respecte als rivals i als àrbitres, acaparament dels diners de la TV, desprestigi i menyspreu dels altres esports, etc.).

El futbol NO és un dels esports més antics, ja que es va inventar a finals del segle XIX (encara que molts anys abans ja existiren alguns antecedents amb normes similars), però sí que és dels esports que més èxit ha tingut arreu del nostre planeta.

Es va inventar a Anglaterra (com la majoria dels esports d'equip), però es pot dir que (històricament) els millors jugadors i equips han sigut els brasilers.

Per això, encara que va nèixer a Gran Bretanya, es sol dir que el bressol (la "cuna") del futbol és Brasil.

Un dels trets més distintius del futbol respecte de molts esports és que es juga amb els peus (ja que la majoria d'esports dominen el baló, la pilota o el que sigui, amb les mans).

Tal vegada per això, és un dels esports amb caràcter propi.

A banda de l'esport rei, el futbol, també han anat sorgint (amb el pas dels anys) diferents modalitats que tenen moltes coses en comú, però també algunes diferències (en el seu reglament, el seu camp de joc, el baló, el nº de jugadors, etc.).

Dins l'esport originari de futbol, trobem múltiples modalitats que han derivat d'ell, i que han conformat esports diferents (amb les seves pròpies regles oficials).

D'entre les moltes modalitats del futbol trobem aquestes més importants:

_ Futbol 11

És l'esport més conegut. On participen 11 jugadors en cada equip, i juguen en camps rectangulars grans de gespa.

_ Futbol 7

És una varietat del futbol 11, però aquí només participen 7 jugadors per equip. Per tant, es juga en camps més petits (normalment són la meitat de grans que al futbol 11, i es juguen a l'ample dels camps de futbol).

_ Futbol Sala

És l'esport que practiquem a classe i que, més a baix, explicarem els seus fonaments.

_ Futbol Platja

És com una variant del futbol sala, però que es juga en l'arena de la platja. El camp té unes dimensions similars, però té la particularitat que és un esport molt exigent (molt dur físicament), ja que controlar el baló i córrer per l'arena costa moltíssim.

_ Fut-volei

És un esport on es barreja el futbol (ja que es juga sense utilitzar els braços) i el volei (ja que es juga en un camp similar al volei platja). Es sol jugar per parelles, és a dir, partits de 2 contra 2.

1. HISTÒRIA

1.1 Orígens:

Es creu que ja a la Cultura Maia hi havia un joc que es desenvolupava amb una pilota i que l'anomenaven Pok ta pok, però també podríem trobar jocs similars a Groenlandia i fins i tot al continent americà.

Però l'activitat més antiga que es sembli al futbol data dels segles II i III abans de Crist i es feien a la Xina, l'anomenaven Tsu chu o Cuju i consistia a llançar una pilota amb els peus cap a una petita xarxa, amb l'oposició dels rivals i formava part d'un tipus d'entrenament militar.

També al Japó hi havia el Kemari, que tenia un caràcter més cerimonial i que consistia a passar-se la pilota a l'aire entre diferents jugadors del mateix equip (a Birmània hi ha un joc similar).

A la zona Mediterrània es poden destacar dues formes de joc similar del qual es té poca informació: el Harpastum a Roma i l'epislcyros a Grècia, i la característica comú d'ambdós era la disputa de dos equips en un camp rectangular dividit per la meitat, els jugadors es passaven la pilota i l'objectiu era passar la pilota a l'altre camp.

1.2 Evolució històrica

Però si parlem de futbol ens hem de fixar en l'evolució del joc a les Illes Britàniques, les quals adaptaren les variants del futbol de carnaval italià (massa violentes) i en feren un tipus d'activitats que formassin part de les activitats esportives a les classes d'Educació Física de les escoles britàniques.

D'aquests jocs podríem destacar el joc de la paret, que es jugava en un camp estret amb un mur al seu costat on l'objectiu era portar la pilota a l'extrem contrari, o el de Winchester, que es jugava en un camp de 73 x 24,5 mts amb xarxes laterals perquè la pilota no sortís del terreny de joc.

Durant els segles XVII i XVIII es varen anar oficialitzant aquests jocs, on encara es podien utilitzar tant les mans com els peus, fins que a Eton i Harrow es va introduir una variant del joc a grans espais a l'aire lliure, el que facilità més l'ús dels peus. Al 1848 diversos col·legis es donaren cita a la Universitat de Cambridge per a unificar els seus codis i crear un nou joc de regles.

El 26 d'octubre de 1863 es va crear la Football Association a Anglaterra i es va redactar el reglament del que es coneix com futbol modern. A diferència de l'anterior, aquest prohibia explícitament tocar la pilota amb les mans, el que representava la ruptura definitiva entre el futbol i el rugbi.

El primer partit entre seleccions nacionals va ser un Escòcia vs Anglaterra a l'any 1879.

La FIFA (Federació Internacional d'Associacions de Futbol) es va crear l'any 1904 i va ser olímpic als Jocs Olímpics de Londres, al 1908.

El primer Campionat del Món es va fer a l'Uruguay al 1930.

A Espanya el futbol va aparèixer l'any 1873 amb un partit que es va jugar a Huelva entre treballadors anglesos; en aquesta ciutat es va fundar, l'any 1889, el primer club de futbol: el Club Recreativo de Huelva.

2. ASPECTES REGLAMENTARIS

El reglament de futbol, com el de molts altres esports, estableix unes normes generals per a regular aspectes del terreny de joc, dels jugadors i la relació entre ells, de l'àrbitre i els seus ajudants (si en té), i de les normes que es concreten en faltes i sancions.

2.1 El terreny de joc

El futbol es juga en un camp de dimensions de 90 a 120 metres de llarg i de 45 a 90 metres d'amplada.

Aquesta varietat fa que ens podem trobar camps molt diferents, uns de molt grans i d'altres molt més petits.

La porteria fa 7,32 mts d'ample i 2,44 mts. d'alçada.

2.2 Com es juga?

Jugadors: és un esport on el col·lectiu és molt important ja que al terreny de joc hi han de coincidir 11 jugadors de cada equip (10 més un porter); a més hi ha una série de jugadors (entre 5 i 7) que no participen inicialment del joc i que estan preparats per entrar quan el seu entrenador així ho decideixi.

Objectiu: consisteix a introduir la pilota a la porteria de l'equip adversari i només es pot manejar amb els peus (menys al porter, que pot jugar amb les mans a la seva àrea de porteria).

Guanya l'equip que aconsegueix marcar més gols.

Inici del partit: Cada equip resta en la seva meitat del camp (que es sorteja prèviament) i un dels dos equips posa la pilota en joc des del centre del terreny.

Puntuació: s'aconsegueix un gol cada cop que la pilota travessa completament la línia de porteria.

Duració: es juguen dues parts de 45 minuts i 15 minuts de descans. En algunes competicions es juga una pròrroga si acaba el partit en empat.

2.3 Reglament bàsic:

Accions que NO pots fer:

• Jugar de forma perillosa.

• Trobar-se, en el moment de la passada d'un company, al camp de l'adversari i més proper de la línia de fons que la pilota i menys de dos adversaris. D'això s'en diu Fora de joc.

• Envestir al porter a la seva àrea de porteria.

• Envestir amb l'espatlla a l'adversari o impedir-li el pas sense jugar la pilota.

Totes les accions anteriors es sancionen amb un tir lliure indirecte. En aquestes faltes, el jugador que posa en joc la pilota no pot rematar directament a la porteria, sinó que l'ha de passar prèviament a un company.

• Tocar la pilota amb les mans de forma deliberada, tret del porter i a la seva àrea de porteria.

• Fer la traveta, donar una empenta a un contrari, o subjectar-lo o donar-li una puntada de peu.

***Aquestes accions es sancionen amb un tir lliure directe (que es pot posar en joc amb una rematada directa a la porteria), i, si la falta s'ha comesa a dins l'àrea de porteria de l'equip infractor, es sanciona amb un penal (tir directe des dels 11 metres (situats a l'àrea de porteria) i amb l'oposició només del porter.

Sancions disciplinàries:

Quan el comportament dels jugadors o membres de l'equip no és l'adient, l'àrbitre té la potestat de sancionar a qui transgredeix el reglament amb:

1. Amonestació: que s'aplica quan es produeix una manca de respecte o quan perilla la integritat física d'un jugador a causa de l'acció d'un altre. L'infractor és sancionat amb una tarja groga.

2. Expulsió: s'aplica davant una acció que pot provocar una lesió a l'adversari o per una agressió i es sanciona amb una tarja vermella i l'obligació d'abandonar el terreny de joc. També s'aplica al jugador que acumuli dues targes grogues en un mateix partit.

Límits i zones del camp:

Es considera que la pilota està en joc si no surt dels límits del camp; quan això passa, l'equip que no ha tirat la pilota fora dels límits ha de posar en joc la mateixa a través d'un servei.

• Serà servei de banda si la pilota ha sortit dels límits laterals del terreny. S'executa agafant la pilota amb les dues mans per sobre del cap.

• Serà còrner si surt per la línia de fons impulsada per un defensor. S'executa amb el peu des de l'angle més proper d'on ha sortit la pilota.

• Serà servei de porteria si la pilota ha sortit per la línia de fons impulsada per l'equip atacant. S'executa amb el peu i ho farà un membre de l'equip defensor des del cantó de l'àrea de porteria (normalment ho fa el porter).

3. FONAMENTS TÈCNICS DEL FUTBOL

3.1 La conducció

És l'acció tècnica que consisteix a córrer portant la pilota controlada amb els peus. Es poden utilitzar diferents superfícies de contacte del peu, tot i que alguns no s'usin en excés, com la punta i el taló. Per fer-ho és important impactar amb la pilota molts cops i no tenir-la massa allunyada i alternar la visió de la pilota amb la visió de l'entorn.

3.2 El driblatge

Acció tècnica molt lligada a la conducció i que ens serveix per “escapar-nos” d'un adversari i superar-lo. Es fa combinant una conducció ràpida i enganys i fintes per tal de desconcertar a l'adversari.

3.3 La passada

Acció tècnica individual d'enviar la pilota a un company a través de l'impuls de la pilota amb el peu, el pit o el cap (tot i que l'habitual és amb el peu). La superfície més utilitzada del peu és l'interior (la més segura, sobre tot a passades curtes i mitges) i l'empenya interior (si la distància és més llarga).

3.4 El control

Acció tècnica de fer-te la pilota teva i disposada per a jugar-la un altre cop. És, també, una acció bàsica del joc ja que permet que es pugui enllaçar amb altres accions de forma ràpida (com la passada o la rematada).

3.5 La rematada

Cop que es dóna a la pilota amb l'objectiu de marcar gol. S'utilitzen bàsicament el cap i el peu, i cada un pot fer ús de diferents superfícies depenent de la trajectiòria que volem assoleixi la pilota.

3.6 L'entrada

Acció tècnica individual defensiva que consisteix en intentar fer-se amb el control de la pilota que porta l'adversari (o fer que perdi la possessió).

4. FONAMENTS TÀCTICS

Si amb els fonaments tècnics ens fixem amb l'acció individual, amb la tàctica la lògica ens indica quin tipus d'actitud hem d'assolir en relació al col·lectiu i a la relació que puc establir amb els meus companys (propers i llunyans) i adversaris (propers i llunyans).

És a dir, podem definir com dues fases tàctiques del joc: atac i defensa.

Si el meu equip té la possessió de la pilota: ataco

Si el meu equip no te la possessió de la pilota: defenso

4.1. Tàctica d'Atac.

Té a veure amb tots els fonaments que hem de seguir si tenim la pilota.

He de saber què fer segons la zona del camp que està la pilota i també segons on estic situat jo.

És molt important tenir clar les característiques dels jugadors (cada jugador té unes virtuds i unes habilitats).

Hem de fer arribar la pilota el més ràpid a les zones properes a la porteria adversària i que els jugadors més hàbils puguin ser els responsables d'aconseguir rematades a la porteria.

Per això és important ocupar de forma racional el terreny (tant en amplitud com en profunditat per a què l'adversari no pugui preveure les nostres accions)

També és important passar-se ràpidament la pilota (per tal que els defensors tinguin més dificultats en seguir-nos i robar-nos el baló).

___Objectius en atac:

Aconseguir un el gol

Avançar cap a la zona de marca contrària

Assegurar-nos la possessió de la pilota

___Davant del tipus de defensa adversària:

Mobilitat dels jugadors

Jugar amb amplitud i profunditat (situació dels jugadors en el terreny)

4.2. Tàctica en Defensa.

Si no tenim la possessió i on la té l'equip adversari on estic situat jo.

Aquí es important reduir els espais (acumular molts efectius a la zona on hi ha la pilota) per a dificultar l'acció col·lectiva de l'equip adversari i poder recuperar la possessió de la pilota.

És molt important saber en quina zona del camp ens interessa que l'equip adversari tingui la possessió de la pilota (la norma del fora de joc ens ajuda en aquest sentit).

___Objectius en defensa:

Evitar el gol

Impedir que l’equip contrari avanci

Recuperar la pilota

___Tipus de defensa:

Defensa individual (molt poc utilitzada en el futbol actual)

Defensa en zona (la més utilitzada en el món professional)

Defensa mixta (mescla de les dues anteriors)

4.3. Distribució al camp.

A més, és important, com una part important de la tàctica, prestar atenció a la col·locació dels jugadors en el terreny de joc.

Al futbol 11 els jugadors es distribueixen en tres línies de joc (a part del porter):

_ una línia de defensa

_ una línia de mig camp

_ una línia atacant.

Aquesta disposició de jugadors al camp serveix per l'atac i per defensar (encara que poden haver petites variacions).

Depenent del nombre de jugadors que hi distribueix l'entrenador en aquestes línies, parlarem de diferents sistemes de joc.

Així, parlaríem de sistema 1-4-4-2 (quan es distribueixen 1 porter, 4 defenses, 4 migcampistes i 2 davanters), però també podríem parlar d'altres sistemes:

_1-4-3-3

_1-3-4-3

_1-3-5-2.

*Com ja hauràs comprovat a classe, a les instal·lacions del nostre institut no podem practicar el futbol en camps grans, per tant, el que solem fer es practicar una modalitat, que és un esport propi: el futbol sala.

El FUTBOL SALA: conceptes bàsics

És un esport que va nèixer a Uruguai (Sud-Amèrica) sobre l'any 1930 i que, ràpidament, es va difondre per tot aquell continent.

Amb el pas dels anys ja es va conèixer per tot el món.

Avui en dia, hi ha competicions en la majoria dels països desenvolupats, i també hi ha competicions continentals i mundials.

La Selecció espanyola de Futbol Sala, en els darrers 10-15 anys, ha tingut molts èxits internacionals, guanyant en diverses ocasions els Campionats d'Europa i del Món (bastants més vegades que els jugadors de futbol 11).

Així tenim que, en els darrers Campionats del Món, Espanya ha guanyat 2 vegades, ha quedat segona en 3 ocasions, i una vegada ha quedat 3a.

Aquí tens algunes jugades espectaculars dels millors jugadors del món. Mira què bé juguen:

Es tracta d'un esport col·lectiu, on s'enfronten 2 equips, amb 5 jugadors cadascun (més els suplents).

A la banqueta poden haver un màxim de 7 jugadors suplents.

Es poden fer tots els canvis que es vulguin (no hi ha límit). Però sempre ha d'abandonar primer el camp un jugador abans que entri un altre a substituir-lo.

L'objectiu del joc és aconseguir marcar més gols que l'equip contrari, per poder guanyar el partit.

El temps de joc són 2 períodes de 20 minuts cadascun, separats per un descans de 10 minuts.

En cada període, els entrenadors dels equips poden demanar "temps mort", per aturar el temps, reunir els seus jugadors, i donar-los les ordres oportunes, durant 1 minut.

Els gols s'han de marcar introduint el baló en la porteria contrària.

Les porteries són d'unes dimensions de 3 metres d'ample per 2 metres d'alt (com les de l'handbol).

Es juga en camps rectangulars amb una superfície dura (goma, ciment, parqué, etc.).

El camp té unes dimensions de 20x40 metres.

De vegades es juga a l'aire lliure, però totes les competicions importants es solen jugar en pavellons coberts.

Per poder controlar el baló (per fer tocs, passes, conduccions, llançaments a porteria, etc.) els jugadors han d'utilitzar qualsevol part del seu cos excepte els braços.

Normalment, la gent utilitza més els peus per conduir el baló, però també es poden fer tocs amb les cames, amb el pit, amb l'esquena o amb el cap.

Dels cinc jugadors que hi ha al camp, un sempre és el porter, el qual, dins la seva àrea (semicercle de 6 metres des de la seva porteria) podrà tocar el baló amb totes les parts del seu cos (incloent els braços i les mans).

Però si el porter surt (en algun moment) de la seva àrea, s'haurà de comportar com un jugador més (sense usar els braços).

Aquesta situació (d'un porter sortint de la porteria i jugant com un altre jugador de camp) sol donar-se als darrers minuts dels partits, quan un equip va perdent i vol marcar desesperadament.

Però és una situació que comporta molts riscos de rebre gol en contra.

Els 4 jugadors de camp, solen ubicar-se en una posició de rombe, ja que sempre sol haver un més endarrerit (el "cierre"), dos jugador en mig camp més oberts (les 2 ales), i un altre més avançat, en posició de davanter (el pivot).

Encara que cada jugador es sol especialitzar en una funció i sol jugar més en un zona del camp, has de saber que al futbol sala els jugadors solen moure's molt i solen intercanviar constantment les seves posicions (fent moviment amunt i abaix, i rotant les seves posicions).

És per aquest motiu que, tots els jugadors fan funcions ofensives (i totes poden marcar gols), però també tots ells col·laboren en defensa per ajudar al porter, evitar gols i recuperar el baló.

El baló és més petit que al futbol gran. Concretament sol tenir una circumferència d'uns 60 cm.

A més, sol tenir un pes i una pressió d'unflat que fan que no tingui un bot massa gran (bota poc el baló), la qual cosa fa que es jugui més per terra i no es descontroli el baló (sortint fora del camp).

Un altra diferència amb el "seu germà major", és que al futbol sala les sabatilles de joc no duen tacos, sinó que porten una sola amb molta adherència (ja que molts controls i regats es fan amb aquesta zona) i amb la puntera reforçada (ja que molts xuts es fan amb aquesta part).

A l'inici de cada període i després de cada gol, el joc començarà amb un servei des de la línia de mig camp, amb un passe entre dos jugadors d'un equip.

Si el baló surt del camp, l'equip contrari (el que no ha tirat el baló) treurà des de la línia de banda fent un passe amb el peu.

Des d'aquesta posició NO es pot marcar directament gol.

Però si el baló ha sortit per la línia de fons, l'equip atacant treurà des del cantó amb un llançament de còrner.

Des d'aquesta posició SI que es pot marcar gol directament.

Com en tots els esports, els jugadors han de respectar unes normes i comportar-se de manera esportiva.

Però si no compleixen les regles, els àrbitres xiularan falta.

Un jugador que comet una falta "normal", no tindrà més conseqüències, però si comet una falta més greu podrà ser amonestat pels àrbitres amb una cartolina groga o vermella (expulsió del partit).

Quan es xiula una falta i l'equip atacant va a reanudar el joc xutant, normalment, l'equip defensor posa a 2 o 3 jugadors formant un petita barrera (a 5 metres de distància), per tapar un possible llançament cap a la porteria.

Les faltes de cada equip van acumulant-se, de manera que quan arriben a les 5 faltes d'equip en un període, a partir d'aquell moment, totes les faltes les llançarà l'equip contrari sense barrera.

Llançament de falta sense barrera:

Exemples de possibles faltes o infraccions (quines coses no poden fer els jugadors):

_ donar patades o posar una trabeta ("zancadilla") a un contrari

_ carregar amb el nostre cos sobre el contrari

_ colpejar, empentar i/o subjectar a un rival

_ escopir a l'adversari

_ tocar el baló amb les mans (excepte el porter en la seva àrea)

_ llançar-se a terra per recuperar un baló

**Si un defensor fa una falta dins de la seva pròpia àrea de porteria això suposarà que els àrbitres xiulin un penal a favor de l'equip atacant. En aquell moment, podran realitzar un xut a porteria (sense barrera) per intentar marcar gol al porter. Aquest penal es llança des del borde frontal de l'àrea (a 6 metres de la línia de gol).

FONAMENTS TÈCNICS del FUTBOL SALA

1. Quan un jugador SÍ que té el baló, entre altres coses, podrà fer les següents accions:

_ Controlar el baló (rebre el baló i amortiguar-lo)

_ Passar a un company (o fer-se un autopasse a un mateix)

_ Fer una paret (realitzar diversos passes al primer toc amb un company)

_ Driblar (conduir) el baló i regatejar (evitar) contraris

_ Fer un túnel a un contrari (passar-li el baló per sota de les seves cames)

_ Fer una vaselina a un contrari (elevar el baló per dalt d'un contrari)

_ Xutar a porteria

Totes aquestes accions es poden fer tocant el baló amb qualsevol part del cos (excepte els braços), encara que el més habitual és fer-ho amb els peus.

A banda d'això, has de saber que segons la zona del peu, es pot controlar, passar o xutar el baló amb:

_ L'empeine

_ L'exterior del peu

_ L'interior del peu

_ El tacó

_ La planta del peu

_ La puntera

**Aquestes 2 darreres són molt habituals en el futbol sala, i no es solen veure tant en el futbol 11.

2. Quan un jugador atacant NO té el baló, entre altres coses, podrà fer les següents accions:

_ Desmarcar-se (oferir-se) per rebre un passe

_ Fer una finta amb el cos per enganyar al seu defensor

_ Recolzar ("apoyar") al seu company amb baló, per tal que no el perdi

_ Moure's de la seva posició (desplaçament) i reemplaçar la posició on estava un altre company, per tal de generar espais i ocupar-ne altres

3. Quan un jugador està EN DEFENSA (sense baló el seu equip), entre altres coses, podrà fer les següents accions:

_ Anticipar-se a un passe

_ Interceptar un passe, un dribling o un xut de l'equip rival

_ Fer una finta amb el cos per enganyar a un jugador atacant

_ Realitzar un marcatge a un jugador atacant (estar molt pendent d'ell)

_ Realitzar una entrada a la persona que porta el baló, amb la intenció de furtar-li-lo

_ Ajudar als altres companys defensors que puguin estar en problemes

FONAMENTS TÀCTICS del FUTBOL SALA

Com en totes les activitats físiques, el més important per practicar un esport és ser intel·ligent (i demostrar-ho). No és suficient amb ser ràpid i habilidòs, sinó que has de saber jugar segons les circumstàncies, aprofitant els teus punts forts i els punts febles dels rivals.

Per tant, per jugar bé al futbol sala has de llegir què està passant al camp, i prendre les millors decissions possibles per ajudar al teu equip a guanyar. Recorda que és un esport d'equip on (segurament) podràs fer més coses cooperant amb els teus companys que no fent la guerra pel teu compte.

Ja hem dit abans que la disposició dels jugadors al camp sol ser en rombe (un darrere, dos enmig i un davant). Encara que també (en ocasions) hi ha equips que decideixen jugar amb dos jugadors darrere i dos davant (amb forma de quadrat).

Però sigui quina sigui la ubicació dels jugadors al camp, aquest és un esport on tots han de col·laborar i fer "de tot un poc". Per això, és molt habitual que els jugadors intercanviin les seves posicions constantment, tant en defensa com en atac.

És molt comú veure desplaçaments circulars, on els jugadors van movent-se com si fossin les agulles del rellotge, passant per les distintes posicions del camp (cierre, ala dreta, pivot, ala esquerra, cierre, ala dreta ...).

Donades les dimensions del camp (molt més petites que al futbol 11), els jugadors han de realitzar (moltes vegades) moviments explossius. Això vol dir que hauran de fer constantment canvis de direcció i de velocitat.

A diferència del futbol 11, en el futbol sala no existeix la regla del fora de joc. Per tant, els jugadors podran estar en la zona del camp que els doni la gana. Ara bé, com hem dit abans, si ets intel·ligent, has d'ocupar els espais lliures on puguis treure benefici, i no els llocs que no tenen relevància per al joc.

Si t'agrada el món del futbol sala, però no tens equip on jugar no passa res. Tú pots divertir-te tot sól.

Mira quines acrobàcies i quin domini del baló tenen aquestes persones:

C

..-