A) ASPECTES GENERALS DE L’APORTACIÓ D’ENERGIA

A més del funcionament dels òrgans, el moviment és la causa principal de les necessitats energètiques del cos humà

- LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DEL COS HUMÀ:

El moviment del cos humà comença amb la contracció muscular. Per contraure’s, el múscul transforma l’energia química que procedeix dels aliments en energia mecànica i en calor, amb una gran eficiència energètica. Per tant, el moviment és un procés que necessita energia.

Sabies que…? Les contractures o rampes avisen d’un treball físic excessiu. Quan es produeixen cal descansar i prendre H2O i sals minerals per recuperar-se. Els cruiximents o punxades (agujetas en castellà) són petites microruptures dels músculs que és produeixen per tensions en exercicis als que el múscul no està adaptat. El descans actiu i un entrenament continu i correcte serviran per regenerar el múscul.

Depenent del metabolisme i segons el nivell d’entrenament i el grau d’esforç, quan comencem un exercici s’utilitzaran:

- 1er les substàncies derivades de la glucosa (glucogen emmagatzemat al múscul i després la glucosa que prové de la digestió i que circula per la sang).

- Després actuen els aminoàcids provinents de les proteïnes.

- Molt més tard, als 20 o 30 minuts de treball continuat, els greixos acumulats al teixit adipós.

- La última reserva per produir energia és el glucogen hepàtic, acumulat al fetge.

Sabies que…? Si l’individu exhaureix les últimes reserves de glucogen hepàtic, el múscul continua funcionant correctament, però el sistema nerviós surt afectat negativament, ja que les neurones necessiten energia per treballar ( l’energia prové d’aquestes reserves).

En aquesta situació, continuar l’activitat pot ser molt perillós, perquè el sistema nerviós no pot avisar quan l’organisme entra en un estat de fatiga excessiu o quan s’estan lesionant les fibres musculars.

Aquí et es presenten els NUTRIENTS:

- LA MOLÈCULA ENERGÈTICA: L’ATP

A dins de la cèl·lula ocorren una sèrie de reaccions químiques que serveixen per produir una molècula que acumula energia, i que està en disposició de ser utilitzada immediatament: l’adenosina trifosfòrica, o ATP.

L’energia s’obté de la ruptura dels enllaços que formen aquesta molècula, i en contenen una gran quantitat (8.000 calories per mol d’ATP). Un cop utilitzada l’energia, l’ADP i el fosfat utilitzat poden ser resintetitzats en ATP o emmagatzemats en forma de fosfocreatina. És per açò que l’ATP és anomenat moneda energètica, perquè es pot renovar repetidament.

1. Sistema anaeròbic-alàctic o sistema dels fosfàgens:

a) ATP

b) PC

2. Sistema anaeròbic làctic o glucolisi anaeròbica

Primera etapa del catabolisme de la glucosa. Des de poc segons fins a alguns minuts. Involucra directament el metabolisme de les fibres musculars tipus II. El pas de la glucosa a dins de la cèl·lula (transportador GLUT$) està lligat a la capacitat oxidativa, i augmenta amb l’entrenament de la resistència. També influencie l’increment de calci, la hipoxina, la adrenalina, la insulina.

El rendiment energètic net equival a 6 mol·lècules de ATP, que poden ser reoxidats. L’oxidació completa d’una mol·lècula de glucosa és de 36 ATP.

Això (36 mol·lècules d’ATP) sols ocurrirà si es manteé l’equilibri mitocondrial amb la reoxidació de la lanzadera de protons, que redueix l’àcid làctic. De no ser així, sols obtindrem 2 mol·lècules d’ATP en conter de 36 per oxidació. A més d’equest areducció del rendiment energètic, es suma la formació de 2 mol·lècules d’àcid làctic que provoca acidosi metabòlica, fatiga muscular i cese del treball muscular.

3. Sistema aeròbic o oxidatiu.

a) HdC

b) Greixos

c) Proteïnes

- LES VIES DE L’OBTENCIÓ DE L’ENERGIA

L’ATP és la font immediata d’energia per produir la contracció muscular, i s’obté a través de dues vies principals: la via aeròbica i la via anaeròbica.

Ara ampliarem un poc les nocions que tenim del curs anterior:

- La via aeròbica:

Com ja sabem, “aeròbic” vol dir amb oxigen. Un treball aeròbic es aquell que es produeix amb un consum d’oxigen durant el procés d’obtenció d’energia, per la qual cosa també s’anomena via oxidativa.

En aquest tipus d’exercici, el sistema respiratori proporciona l’oxigen que requereix el múscul per obtenir energia durant l’activitat. L’oxigen arriba a les cèl·lules musculars i s’inicia un procés molt eficient de síntesis de l’ATP.

A partir dels tres minuts d’exercici és quan aquesta via energètica es posa en funcionament, per tant, només s’utilitza en exercicis de mitja o llarga duració (a partir de 3 minuts).

Quan fem ús de la via aeròbica, l’energia es va reposant regularment i, així, l’esforç pot continuar durant molt de temps.

- La via anaeròbica:

Anaeròbic vol dir “sense oxigen”. Les activitats anaeròbiques són aquelles en què la necessitat d’oxigen dels músculs és tan gran i tan ràpida, que el sistema cardiorespiratori no pot subministrar-ne la quantitat suficient o no pot fer-ho prou de pressa. En aquest cas, l’organisme posa en marxa altres vies d’obtenció d’energia, i les coneguem amb el nom ce via anaeròbica.

En aquests tipus d’exercici el múscul pot obtenir l’energia de substàncies energètiques que no necessiten l’oxigen per alliberar l’energia i que es troben emmagatzemades en el múscul. Aquestes substàncies duraran un període curt de temps (fins tres minuts), durant el qual el múscul gasta energia però no la reposa. Es genera així el que coneguem com a deute d’oxigen.

Hi ha dos sistemes d’energia que utilitzen la via anaeròbica: el sistema anaeròbic alàctic i la glucòlisi anaeròbica.

- Abans de passar al següent punt recordarem que és el deute d’oxigen:

Treballar amb deute d’oxigen significa que el cos, al treballar a una intensitat alta, necessita aportacions extres d’energia:

1. Si el cos no pot metabolitzar les aportacions d’energia tant ràpidament com necessitem ens parem perquè no podem continuar, i respirem ràpid per a recuperar-nos (treball anaeròbic). Podem aguantar fins uns 3 minuts de treball molt intens.

2. Si podem continuar, voldrà dir que l’organisme ha tingut prou temps per activar les vies energètiques i ens arriba suficient oxigen als òrgans implicats (treball aeròbic que comença als 3 minuts).