Abans que res, mira algunes jugades de rugbi
_ Es tracta d’un esport col·lectiu, on s’enfronten 2 equips de 15 jugadors cadascun, i que té l’objectiu d’aconseguir el màxim número de punts.
_ També hi ha altres modalitats d’aquest esport, on juguen menys persones, com són el rugbi-11 i el rugbi-7.
En aquestos casos, el camps són més petits i es juga un temps menor.
* als JJ.OO. de Rio 2016, va entrar el rugbi com a esport olímpic, en la modalitat de rugbi - 7.
_Es juga amb un baló de forma ovalada (semblant a un meló), de manera que es pot transportar, passar amb la mà o xutar aquesta pilota per tal d’anar fent punts.
_ Normalment es juga en camps rectangulars d’herba, semblants als de futbol, els quals tenen unes mides aproximades de 100x60 metres.
Els partits duren 80 minuts, dividits en dos meitats de 40’, i amb un descans de 5 minuts.
* també hi ha tornejos on es juguen els partits a la sorra de la platja, es tracta del "rugbi platja"
_ Encara que el camp sembli igual que el de futbol, no ho és perquè, en compte d’haver porteries als dos extrems, hi ha tres pals que tenen una forma de H.
De manera que quan xutem a pals, el baló no passarà per sota del travesser (com una porteria de futbol), sinó que ha d’anar per dalt.
_ La manera d’aconseguir punts en aquest esport és variada. Hi ha diferents possibilitats:
Podem anar amb el baló agafat amb les mans fins la línia de fons i deixar-lo allí a terra, això és un assaig (o "try") i val 5 punts.
Quan hem fet un assaig tenim dret a xutar a pals, i això és una transformació que val 2 punts.
Quan anem pel camp i volem xutar a pals, podem fer-ho però deixant que boti abans de xutar (fer un “botepronto”), i això és un drop que val 3 punts.
Quan l’àrbitre li xiula falta a l’equip contrari, nosaltres (amb la pilota parada en terra) farem un xut directe per mitjà d’un cop de càstig, i si va entre els pals valdrà 3 punts.
_ Hi ha molts esports on una persona sola pot guanyar un partit per al seu equip.
Però el rugbi és un esport col·lectiu on, si no col·laborem tots i juguem en equip, mai podrem fer punts.
Per això és molt important observar la situació dels companys i dels adversaris, i jugar cooperant els uns amb els altres.
_ Normalment, els jugadors que tenen la pilota i volen avançar amb ella, l’agafaran amb les mans, perquè portar-la amb els peus (com al futbol) és molt difícil de controlar.
Quan anem amb el baló podem córrer amb ell o passar-lo a alguna persona del nostre equip, però sempre agafarem la pilota amb força (per tal que no caigui a terra).
Per això és millor controlar el baló amb les dues mans.
_ Quan tenim el baló a les mans i volem passar-lo a un company, sempre ho farem cap endarrere.
Sempré és més segur fer passes des de la cintura i amb les dues mans, encara que no és obligatori.
Amb les mans, mai podrem passar a ningú que estigui per davant nostre.
Sols en el cas que vulguem avançar metres, podrem xutar cap endavant.
En resum, si passem amb les mans, sempre darrere; i si passem amb els peus, podem fer-ho cap endarrere o endavant.
*(però encara que es pugui xutar endavant, no pots fer un passe a algú que estigui per davant teu en el moment del xut).
_ Tenint en compte que no podem fer passes endavant, hem de tenir clara la regla del fora de joc, la qual ens diu que tot jugador (atacant o defensa) que estigui per davant del baló no podrà participar.
Per tant, el baló sempre ens marcarà un línia imaginària de fora de joc.
Si estem atacant i passem el baló cap endavant (o ens cau el baló endavant) l’àrbitre xiularà una infracció anomenada avant.
_ Els objectius bàsics al rugbi són diferents en funció de quan estem atacant o defensant:
_ Quan un atacant porta el baló sempre intentarà avançar, i mai retrocedirà.
Aquest jugador pot decidir si vol evitar els defensors (desbordant-los per velocitat) o si vol enfrontar-se a ells (i superant-los xocant).
A més, una acció molt útil és còrrer fent diagonals (i no avança en línia recta), ja que així podem confondre més als defensors i els costarà més parar-nos.
* exemple: el jugador atacant amb baló corre en direcció diagonal dreta, quan van a parar-lo, fa un passe a un company que està per darrera i aquest correrà en direcció diagonal esquerra, i així faran més passes i més diagonals contràries (faran com una trena).
_ Per la seva part, l’equip defensor es centrarà en intentar parar el baló i recuperar-lo.
Per poder fer això el reglament permet que els defensors puguin fer placatges a qualsevol atacant que porti la pilota.
Un placatge consisteix en agafar a l’atacant amb les mans ( MAI AMB ELS PEUS), i parar-lo tirant-lo a terra.
El defensor pot agafar a l'atacant sempre per baix dels muscles (mai del coll o del cap).
_ Mai es podrà placar a ningú que no tingui el baló.
L’objectiu del placatge és tombar a l’atacant per què aquest deixi el baló i així el defensor pugui recuperar-lo.
Quan un atacant que té el baló és placat i cau a terra, està obligat a soltar la pilota per tal que la puguin agafar els altres jugadors (atacants o defensors).
Però una cosa molt important és que cap persona que estigui a terra podrà jugar el baló.
_ Algunes accions que pot xiular l’àrbitre són:
TOUCHE, que es produeix quan hi ha fora de banda. En aquesta acció, els jugadors es col·loquen formant dues files paral·leles i salten a lluitar per la pilota. Els jugadors poden saltar i/o aixecar a un company per tractar d'agafar el baló el més alt possible.
MELÉ (o Scrum), que és un enfrontament entre els jugadors dels dos equips (normalment 8 contra 8), i que es produeix quan ha hagut un “avant” o un “baló bloquejat”.
Una persona de l'equip atacant introdueix el baló (rodant per terra) per baix de la melé.
A partir d'aquest moment, els jugadors fan força per tal d'empentar a l'altre equip i així poder recuperar el baló per la part de darrera.
COP de CÀSTIG, és quan hi ha una infracció, i consisteix en xutar la falta amb els peus intentant que el baló entri entre els 3 pals.
*el cop de càstig i el drop són accions similars però NO són iguals.
*recorda que al cop de càstig, el baló es troba parat en terra i el jugador xuta sense cap oposició.
*el drop és una acció del joc (mentre estàs atacant) on intentes xutar a porteria fent un "botepronto" (i els defensors poden molestar-te).
_ A part del cop de càstig, també hi ha altres dues accions on es reinicia el joc amb els peus, i que són al començament de cada meitat del partit i després d’una anotació de l’equip contrari.
ESTRATÈGIA d'ATAC:
_ Com que, a l’equip que està atacant, li interessa avançar metres per tal de poder fer un assaig, podrà escollir entre dues estratègies per tal de superar a la defensa:
amb un joc de penetració, que és més vertical.
amb un joc de desplegament, més horitzontal.
*els atacants escolliran una opció o l’altra en funció de la posició dels defensors.
ESTRATÈGIA de DEFENSA:
_ Els defensors , normalment, s’han de col·locar formant “cortines”, per tal de poder detenir als atacants, cobrint gran part de l’amplària del camp.
Els defensors han d’intentar parar a l’atacant que porti la pilota, però no s’han d’oblidar dels altres companys que no la tenen, perquè en qualsevol moment pot haver un passe.
Per tant, han de procurar cobrir el major espai possible.
ACCIONS COL·LECTIVES (pròpies del rugbi):
_ L’equip atacant pot fer avançar el baló ajudant-se entre ells. Tenen la possibilitat de fer un MAUL, que és agrupar-se al voltant del company que té el baló i anar espitjant als defensors cap endavant.
I també poden fer un RUCK, que és el mateix però quan el baló ha caigut a terra, i així el poden recuperar novament.
Rugbi Tag
Amb tot el que hem explicat fins ara, ja tindràs una idea clara sobre com es juga al rugbi.
Però, com ja saps, al nostre institut, no jugam al rugbi tradicional. Sinó que fem una adaptació jugant a un esport anomenat "Rugby Tag".
És una modalitat on, cada equip, tindrà un cinturó d'un color, el qual tindrà aferrades (als costats) dues cintes (tags).
És una modalitat on es tracta de minimitzar els contactes.
És una modalitat que serveix d'iniciació al rugbi, però tractant que la gent no li agafi por a l'esport a causa de les caigudes i els cops.
Es manté l'esència del rugbi (tractant de còrrer sempre endavant per avançar metres, creuar la línia de fons i marcar un assaig).
Però es modifica la manera com els defensors poden parar a l'atacant amb baló (no poden fer placatges).
Al rugbi, quan hi ha un placatge, el jugador placat ha de passar el baló abans de caure a terra (no pot quedar-se amb el baló en terra).
D'aquesta manera, els defensors han pogut parar l'avanç de l'equip atacant.
Al rugbi tag, quan un defensor li treu un tag al jugador amb baló, aquest jugador també està obligat a parar, passar la pilota i no pot seguir avançant metres.
Nosaltres, en classe, com que no tenim massa espai, jugam un rugbi tag un poc modificat.
Perquè a les nostres classes, un equip atacant pot avançar, fer passes i li poden treure tags fins que perdin el baló o fins que facin punt.
Però, en realitat, al rugbi tag, sols tens uns 3-5 intents per poder marcar.
Per tant, si l'equip defensor treu 3-5 tags, immediatament, recuperarà la possessió del baló.
Diferències entre el rugbi i el rugbi tag:
Un aspecte molt important al rugbi i al rugbi tag és el RESPECTE.
Una cosa que pareix secundària, si la penses bé, es fonamental en la vida i en l'esport.
Però la llàstima és que, cada vegada hi ha menys respecte entre les noves generacions.
Els nens cada vegada tenen menys respecte als pares, als professors, als companys ...
I això es reflexa en l'esport.
Si ho penses bé, hi ha esports on és molt habitual veure nens (i pares) protestant a l'àrbitre quasi a cada moment.
Hi ha molt poc respecte per la tasca arbitral.
Tota la gent creu que tenen la raó sempre i es dediquen a protestar quan alguna cosa no els surt bé.
Poca gent fa autocrítica de les seves accions.
Poca gent entèn que l'arbitre es pot equivocar (com qualsevol persona).
Poca gent creu que l'àrbitre és imparcial (i no ens vol fastidiar aposta).
Doncs bé, això al rugbi NO PASSA MAI.
La tradició i la cultura del rugbi, fa que tots els jugadors tinguin molt clar l'esperit de joc net i respecte.
Al rugbi, els jugadors mai protesten.
Si una acció arbitral no els agrada, simplement, callen i tornen a la seva posició per seguir jugant.
Sols el capità de l'equip pot parlar amb l'àrbitre (i sempre ho fa de manera educada).
El rugbi pot semblar molt violent. Amb gent molt gran que juga molt fort.
Però els jugadors de rugbi, sempre tenen un esperit noble.
Els jugadors intenten jugar fort, però sense intenció de fer mal a ningú.
Si un jugador fa una acció violenta fora del reglament, pot ser sancionat sense jugar molt de temps (durant mesos o anys)
A més, si un jugador fa una acció antirreglamentària que pot fer mal a un jugador, els altres jugadors li ho fan pagar al camp.
*exemple: si estàs en terra jugant el baló (quan no podries fer-ho), és molt probable que altre jugador vingui per dalt i et trepitgi, avisant-te que la teva acció de pilleria no és legal.
En aquest cas, l'àrbitre sancionarà abans al jugador que vol enganyar, que al que l'ha trepitjat.
Al rugbi, els jugadors no fingeixen lesions.
Si algú es fa mal, tracta d'incorporar-se el més ràpid possible al joc.
Si algú ha de ser atès pel metge, ho fan mentre la resta de companys continuen jugant.
Si algú té mal de veritat, el substitueixen per altre jugador.
I, sobretot, al rugbi hi ha molt de respecte per l'equip contrari.
Al finalitzar cada partit, l'equip guanyador fa un passadís a l'equip perdedor, donant-li les gràcies pel partit i per l'esforç.
Quan acaben, normalment, "juguen el 3r temps".
Això és anar a prendre algunes begudes mentre comenten les jugades.
Quan acaben, tots obliden "els piques" amb els adversaris.
A més, dins el món del rugbi, has de conèixer alguns aspectes molt importants:
_ Els millors tornejos són les competicions dels equips nacionals: la Copa del Món, el Torneig de les 6 Nacions ...
_ Les millors seleccions nacionals han estat sempre les de l'Hemisferi sud: Nova Zelanda, Austràlia, Sudàfrica ...
_ Una tradició milenària dels maorís (les illes del Pacífic sud) és el ball de la "HAKA", on veneren els seus Deus abans de les batalles. Aquest ball el fan molts equips novazelandesos abans dels partits i causa molt de respecte als equips contraris. Mira com es fa i et quedaràs bocabadat: