Apunts teòrics Senderisme 2n eso

Principis fonamentals de les activitats esportives a la natura

1. ACTUAR de MANERA SEGURA:

Quan anem a realitzar una sortida a la natura (ja sigui per fer esport, per passar el temps lliure, per gaudir de la natura, etc.) abans hem d’informar-nos i prevenir una série de normes de seguretat:

- conèixer les condicions meteorològiques

- saber les característiques del terreny

- informar-se sobre els possibles perills

- dur roba i calçat adequats

- saber si hi ha cobertura per al móbil

*el mòbil sols és per usar-lo en cas d'accident o emergència (per telefonar al 112)

- portar aliments i beguda suficients

- etc.

Si tenim presents aquestes coses ens evitarem problemes innecessaris, tals com: passar fred, patir calor, remullar-nos amb la pluja, tenir ampolles als peus, passar sed, agafar una insolació, no saber tornar a casa, no poder sol·licitar ajuda, etc.

Abans de fer qualsevol sortida a la natura, hauríem d’avisar i informar bé a les nostres famílies sobre el lloc on anem, l’horari de la sortida i, en general, sobre tots els nostres plans.

Així, si hi ha algun contratemps, ens podran ajudar millor.

Sempre és més recomanable anar en companyia que no un tot sol.

2. CONSERVAR la NATURA:

Quan sortim per la natura, hem de fer el màxim possible per RESPECTAR-LA i no alterar el seu ecosistema (no molestar als animals que hi viuen ni a les plantes).

Si hem de conservar la natura, ho farem molt més quan sigui algun paratge protegit (per exemple “un parc natural”) o quan passem per alguna propietat privada.

Has de pensar que la natura estava molt abans que tu, i que ningú tenim dret a maltractar-la.

Entre tots hem de fer un esforç per cuidar-la i conservar-la en les millors condicions possibles.

Així, tant nosaltres com tots els que vinguin darrere, podrem gaudir de les nostres platges i muntanyes en perfecte estat de conservació, i seran més agradables per tothom.

Amb el pas del temps, els humans hem anat guanyant-li terreny a la natura, i per això ella s’està revetlant.

En el darrer segle, hem destruït més que en tota la nostra història, i ja comencem a patir les conseqüències del canvi climàtic (amb inundacions, tempestes, huracans, fortes tormentes, períodes de sequera, etc.).

No hem de pensar que ja s’arreglarà tot sol, sinó actuar de forma respectuosa amb el medi ambient sempre i en tot moment.

A tots nosaltres, quan passegem per la natura, ens costa molt poc ser civilitzats, no embrutar i emportar-nos la brossa per tirar-la als contenidors de fem.

Però és una tasca molt més difícil, per exemple, recollir els desperdicis de tota la gent que va a la platja.

Sabies quant de temps tarda la natura en descomposar certs materials si els deixam tirats per terra ??????

Aquí tens algunes respostes, per què et facis una idea:

_ una punteta ("colilla") de cigarret no es descomposa fins passats 2 anys.

_ un xiclet tarda 5 anys en desaparéixer.

_ una llauna de refresc (CocaCola o similar) tarda uns 10 anys.

_ però una ampolla o una bossa de plàstic estaran ahí després de més de 100 anys.

_ inclús un got de plàstic no es desfà ni en 1000 anys.

_ dels objectes que més duren a la natura i, que a més poden provocar incendis, són els vidres, els quals tarden més de 4000 anys en desaparèxer per complet.

Fes clic aquí i veuràs quant de temps contaminen certs objectes comuns.

Un aspecte molt important i perillós és el foc.

Quan sortim a la natura hem de tenir molta cura de no encendre fogueres en llocs que no estiguin preparats.

Perquè, en qualsevol moment, una ràfega de vent pot descontrolar-lo i expandir-lo sense que poguem fer res.

Recorda que als MESOS més CALUROSOS (d’abril a octubre) està totalment PROHIBIT fer foc a la natura.

Aspectes bàsics sobre l’esport de SENDERISME

Concepte:

Aquest esport, també anomenat TREKKING, és un dels més practicats al món, ja que consisteix simplement en caminar per la muntanya aprofitant uns camins marcats.

L’única cosa que necessitam és un bon calçat i conèixer la simbologia per seguir el sender que volem.

World wide paths:

Al llarg de tot el planeta hi ha una xarxa ben marcada i organitzada de senders que ens permeten recòrrer totes les muntanyes.

Si tenim interès, segurament, ens resultarà molt fàcil trobar llibres i mapes de qualsevol zona, on ens mostren clarament els diferents camins i senders per realitzar qualsevol ruta i pujar als cims.

Senyalitzacions internacionals:

Les associacions excursionistes i de protecció de la natura, han fet una tasca molt completa al llarg de molts anys, que nosaltres hem de respectar.

Per això, quan vagis per un sender, podràs veure diferents símbols que et van indicant quin és el camí correcte i quin camí no has de seguir per pujar dalt d’una muntanya.

Entre altres símbols que s'utilitzen per marcar els camins, tenim:

_ Pintades (a les pedres o als arbres, etc.)

_ Montons de pedres o fites (hitos)

_ Senyals indicatives

Tots aquests símbols MAI els HEM de TOCAR NI CANVIAR.

Quan vas seguint un sender i arribes a un encreuament, una marca de dues línies paral·leles (=) indica que has de prendre aquest camí per seguir amb la ruta.

Mentre que una marca d'una creu (X) indica el sender que no has de seguir.

Aquestes marques solen estar pintades a les roques i als arbres.

Els colors que indiquen els distints senders varien en funció de la seva importància, ja que existeixen 3 tipus de senders:

_ Els senders locals (SL)

_ Els senders de Petit Recorregut (PR)

_ Els senders de Gran Recorregut (GR)

A la nostra illa, no hi ha massa recorreguts marcats per senders, amb les indicacions internacionals que acabam d'explicar.

En algunes rutes, la gent sols s'ha preocupat de posar montons de pedres, per anar indicant el camí a seguir.

En altres senders, també trobaràs algunes fletxes de color pintades a les roques o als arbres (de color blau o verd).

Hi ha rutes que estan abandonades i amb molta vegetació, la qual cosa fa difícil esbrinar quin és el camí correcte.

Per tots aquests motius, és important que vagis acompanyat sempre de persones que coneguin la ruta.

Senyals:

En alguns llocs, els organismes públics (Ajuntaments, consell ...), han volgut posar indicacions clares per tal que la gent pugui caminar sense perdre's.

A les senyals indicatives sol aparèixer: el nom de la ruta, el lloc on ens condueix (una font, un cim, etc.), i el temps aproximat que tardarem en arribar al final.

Sentit comú i bona educació:

Com tota activitat al medi natural, al senderisme has de seguir unes normes de seguretat (informació sobre el terreny, del temps que farà, etc.) i de protecció del medi ambient (no llançar desperdicis, no fumar, no arrancar plantes, etc.).

Are you ready?

Com es tracta d'un esforç físic, has d’estar preparat per a les característiques del terreny (i saber si és apropiat per al teu nivell o si és massa difícil), a més, has de portar aigua, aliments, roba apropiada, protegir-te del sol (gorra i ulleres) i, sobretot, un calçat adequat (molt important).

MIRA COM PREPARAR la teva MOTXILLA de SENDERISME:

Importància del calçat:

Pensa que l’activitat consisteix en gaudir de la natura, conèixer nous indrets, i sobretot, en caminar (més o menys ràpid segons les teves possibilitats i interessos).

Per això el calçat ha de ser:

- còmode

- transpirable

- impermeable

- que subjecti bé el peu i el turmell

- amb sola grossa i que tingui bona adherència

Per a què són els bastons?

Si has fet alguna vegada Trekking, t’hauràs adonat que molta gent utilitza un bastó (o dos) per ajudar-se a caminar.

És una manera molt senzilla de tenir un major equilibri, descarregar-li pes a l’esquena i poder impulsar-nos millor (ajudant a les cames).

Ens ajuden a tenir una postura corporal més correcta.

Amb ells podràs fer més força a les pujades i ajudar-te a frenar a les baixades.

A més, també et poden servir per apartar la vegetació, per provar terrenys amb risc de caiguda i per apartar animals (serps, aranyes ...).

Els bastons que s’utilitzen al senderisme són similars als de l’esquí, encara que solen ser extensibles (plegables), més llargs i algo més durs (més resistents).

La respiració:

Quan estiguis caminant, segurament, aniràs observant el paisatge, les flors i els animals.

Però mai t’has d’oblidar de portar un ritme uniforme, adequat a la teva condició física, i respirar regularment (sense parlar molt) per tal que no t’entri el famòs “flato”.

Escolta la natura:

Segurament, quan surts a fer senderisme aniràs en companyia.

Però això no significa que has d'anar cridant i fent soroll amb els teus amics.

Sinó que és més gratificant anar en silenci o parlar suaument, per escoltar els sorolls de la natura.

A més, és una gran tonteria portar un reproductor de música ( mp3, móbil, iPhone ...) a tota pastilla.

Com calcular distàncies?

De vegades, és interessant saber quina distància hem caminat.

Per calcular-ho d’una manera fàcil hi ha una tècnica anomenada “talonament” i que consisteix en saber la longitud dels nostres passos.

Per exemple, si a cada pas avançam 0’60 metres (60 cm), simplement haurem de multiplicar-ho pel número total de passos, i sabrem la distància recorreguda.

Però com sabem que és impossible que estiguis tota l'estona comptant passes i no liar-te, la tecnologia ha dissenyat aparells molt útils.

Un aparell que ens ajuda a fer el talonament és el podòmetre.

És un petit artilugi que ens permet contar els nostres passos, la distància recorreguda, el temps utilitzat, la velocitat de la marxa, etc.

I si tens més afició i nivell, segurament descobriràs les múltiples opcions de tenir un aparell amb GPS (global position system).

Amb el GPS, podràs seguir rutes (que t'haigs descarregat d'internet) o també podràs guardar una ruta que hagis fet i tenir-la per un altre dia.

Si tens un GPS amb tu, també pot emetre senyals que ajudin als equips de rescat a trobar-te, en cas d'accident o d'haver-te perdut.

Avui en dia, hi ha molts rellotges que són autèntics ordinadors: amb GPS, pulsòmetre, amb programes d'entrenament ...

Camina de manera ordenada:

Recorda que quan facis senderisme, aniràs per camins estrets, on és millor anar en fila índia (d’un en un) i no sortir del sender.

Si no vas per dins dels senders, pots augmentar el perill de caigudes, la qual cosa és molt important quan anem caminant per muntanyes amb forts pendents.

Anar per fora del sender també causa danys innecessaris a la natura.

Pensa que moltes rutes equivocades han sorgit perquè la gent no trepitja on toca i acaben formant camins erronis.

No et quedis enrera:

Has de guardar les distàncies amb els teus companys, no amuntonar-vos (per no molestar-vos) però tampoc separar-se dels altres.

Sobretot, quan el terreny sigui complicat (inclinat), no tots resistiran el mateix ritme.

Pensa que, quan fas una activitat en grup, tots ens hem de comportar com una sola persona, i no actuar lliurement.

Si dos persones es despisten i es separen de la persona que tenen davant, això afectarà negativament a tots els que van per darrera.

Si no estàs atent i no segueixes el ritme de la persona precedent, pots arribar a perdre la ruta correcta (i fastidiar a tots els que van darrera teu).

Assegura la teva trepitjada:

Està clar que tots ja sabem caminar (o no??).

Però una cosa especial i diferent és caminar per la muntanya.

Als senders solen haver arrels d'arbres, pedres soltes, areneta ... que dificulten avançar correctament.

Has de mirar bé el terreny on vas a posar cada peu, i assegurar-te que el lloc on trepitges és segur.

Sobretot, a les pujades i a les baixades, intenta treptijar sobre roques immòbils i no fer-ho sobre pedres soltes.

Quan facis baixades, has de mantenir una bona flexió de cames, baixant el teu Centre de Gravetat.

No llencis objectes:

Ja sabem que a classe hi ha molts graciosos, però hem de controlar els nostres impulsos i NO LLENÇAR MAI PEDRES.

Sobretot si estam a la part de dalt del grup, i per sota nostre està pujant la muntanya la resta de companys.

Pensa que una pedra que cau, cada vegada agafa més velocitat, i pot impactar al cap d'una altra persona i fer-li molt de mal (amb greus consequències).

Associacions senderistes:

A Eivissa, hi ha diferents grups excursionistes i associacions de protecció de la natura, com el GEN (grup d'estudis eivissencs), que organitzen sortides de senderisme per conèixer molts llocs de l’illa.

Gràcies a elles, pots descobrir la natura eivissenca d’una manera interessant i saludable.

Quina serà la nostra ruta de senderisme d'enguany????

Anem a caminar pel Parc Natual de ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Com ja sabràs, aquesta és una zona amb una alt valor ecològic.

És un paratge protegit i que hem de conservar molt bé.

NO TIRIS FEM, recull sempre els envoltoris, bosses ...

La ruta començarà a la zona de la platja de Ses Salines.

Seguirem els carrers i camins on està el moll carregador de la sal.

Estarem passant pel barri de Sa Revista.

Seguidament ens endinsarem pel bosc de pi i savina, molt prop de la mar, en direcció Sudoest.

Pujarem alguna petita muntanya i baixarem fins una cala on acaba un barranc anomenat "el canal de s'olla".

A partir d'ahí anirem per pla i pujarem alguna pendent fins trobar una bifurcació.

Allí triarem el camí de pujada al cim, al Cap des Falcó, on gaudirem d'unes meravelloses vistes.

Des de dalt veuràs la zona de la platja de ses Salines, es Freus, Formentera, Es Vedrà i tota la costa sud de la nostra illa.

És un lloc molt polit, però que podria ser perillòs si fas assanades.

Fes cas dels teus professors i no t'apropis al precipici (estam a uns 100 m d'alçada del mar).

A continuació baixarem seguint el sender fins la Punta de Sa Rama, on descansarem, menjarem i reposarem forces.

Quan diguin els teus professors, iniciarem la tornada seguint la mateixa ruta (però a la inversa).

Mira la ruta a la foto:

Una vegada coneixes aquesta zona, has d'animar a la teva família a anar-hi.

Si segueixes el sender des del cim, aniràs per la cresta de la muntanya, baixaràs i pujaràs diverses aristes.

Estaràs molt prop del precipici, però has de caminar segur i pel sender.

És una ruta molt exigent, on hauràs de posar al màxim els músculs de les cames i la teva capacitat cardiorespiratòria.

I, finalment, arribaràs a la platja d' Es Codolar, on veuràs unes magnífiques vistes de les salines, els flamencs i l'aeroport:

Aspectes bàsics sobre l’ ACAMPADA

Concepte:

Una acampada consisteix en fer una excursió a la natura i montar una tenda de campanya per poder refugiar-se de les condicions climatològiques i passar la nit a cobert.

Tens permís?

En primer lloc has de saber que, avui en dia, l’acampada lliure no està permesa en molts llocs.

Sobretot, si són paratges protegits i conservats.

Per això és millor acampar en zones autoritzades (com per exemple els càmpings).

Els càmpings:

Aquests espais solen estar habilitats amb multitud de serveis, com per exemple: aigua potable, llum, banys, dutxes, bar, supermercat, botiquí, telèfon públic, piscina, etc.

Tot això et facilitarà molt la teva estància a la natura.

Acampada lliure:

Si el lloc on vas a realitzar l’acampada no té aquestes comoditats, hauràs de prevenir-les abans de sortir de casa.

Hi ha que fer un llistat de tot allò que necessitarem, agafant només allò important, i no les comoditats del dia a dia.

Què has de portar?

Quan et facis la motxilla, has de pensar que te l’has de carregar a l’esquena i que hauràs de suportar el seu pes durant tot el temps que vagis caminant.

Per aquest motiu, no carreguis xorrades i la teva columna vertebral t’ho agrairà.

Simplement has d’economitzar l’espai, doblant bé la roba i ordenant tot el que vagi dins la motxilla.

Com a mínim, el que sempre hauríem de tenir a la motxilla és: colxoneta, sac de dormir, roba de recanvi, roba interior, prendes impermeables, roba d’abric, cantimplora amb aigua, menjar suficient, protector solar, loció antimosquits, bossa d’aseo, calçat de repost, mòbil amb suficient bateria, botiquí.

Hi ha que revisar que el material que ens emportem està en bones condicions, i que no li falten accessoris.

Si agafam una llinterna, revisar que tingui piles.

Comprovar que saps montar la tenda, que té les varilles i les piquetes en bon estat, etc.

MIRA COM DISTRIBUIR les COSES a la teva MOTXILLA:

Com montar una tenda?

Una vegada arribis al destí, hauràs de montar la tenda.

Per això tria un lloc protegit del sol, de la pluja i del vent.

Millor si estàs baix d’algun arbre i en una zona que estigui fora de rieres per on baixi l’aigua de la pluja.

A més, per evitar molèsties al dormir, hi ha que buscar una superfície confortable, si pot ser que estigui anivellada, que tingui herba a sota i amb poques pedres.

Així ens asseguram que, quan hi posem la tenda al damunt, el terreny està net d’obstacles.

Avui en dia, moltes tendes són de muntatge automàtic, i no presenten gran complicació.

Però, per si de cas, sempre és millor montar la tenda col·laborant en grup, que no una persona sola.

Hi ha que clavar bé les piquetes a terra, tensant les cordes i col·locant correctament el doble sostre.

Pensa que si montam la tenda mal, podem tenir problemes per la nit, amb la pluja i el vent.

Moltes tendes solen tenir un “avanç”, que és com un petit porxe a la part de davant de l’entrada.

Ens servirà per deixar algunes coses que no hi caben dins o que no volem entrar (per estar mullades, per fer mala olor, etc.).

És important tenir aquest espai ben organitzat i aprofitat.

Si guardam menjar dins la tenda, hauríem de tenir-lo en bosses hermètiques, perquè l’olor podria atreure a alguns animals.

Si la tenda té mosquiteres, hem d’acostumar-nos a tancar la seva cremallera, per evitar que ens puguin entrar insectes i, al mateix, mantenir-la ventilada.

Dormir a l'aire lliure:

Quan la zona i l’època de l’any ho permeten, una bona opció per estar en contacte directe amb la natura és dormir al ras.

És el que s’anomena fer un VIVAC.

Per dur a terme aquesta activitat, és important buscar un lloc resguardat del vent, i tenir un bon sac de dormir (que ens abrigui bé).

Segur que a l’observar el cel estelat i escoltar els sorolls dels animals, sentiràs una pau i tranquilitat que et farà dormir meravellosament.