Apunts teòrics vela

1. Història de la navegació a vela:

Els egipcis van ser els primers constructors de vaixells de vela dels quals tenim notícia.

Fa, al menys, 5000 anys que els fabricaven per navegar pel riu Nil i, més tard, per navegar per la Mar Mediterrània.

Les embarcacions de vela eren el mitjà de transport més útil per fer llargues distàncies per l'aigua (mars, rius, llacs ...).

Actualment, solen tenir uns usos més recreatius, esportius i educatius.

Així i tot, en algunes zones de l'Oceà Índic segueixen utilitzant-se en un sentit comercial.

Les embarcacions de vela també van tenir un ús militar fins el s. XIX, ja que molts països (Anglaterra, França, Espanya ...) les usaven per dur a terme el seu desenvolupament colonial transoceànic.

Hi ha molts tipus diferents d'embarcacions a vela, però totes elles tenen en comú: el casc, la quilla, l'aparell, el màstil, l'orza i les veles.

Les embarcacions de vela van ser substituïdes, de manera progressiva, pels vaixells de vapor, a partir del s. XIX.

2. Parts del Vaixell:

El casc del vaixell té:

• • Proa: davant

  • Popa: darrera

  • Estribor: dreta (mirant des de popa a proa)

  • Babor: esquerra (mirant des de popa a proa).

  • Eslora: llargària de proa a popa.

  • Manga: major longitud transversal de babor a estribor (amplària).

  • Quilla: línia proa‐popa en la part inferior del casc al llarg de toda l'eslora.

  • Orça: contrapès situat en els velers, aproximadament, baix del centre de gravetat (sortint de la quilla).

  • Banyera: zona del vaixell on va la canya o roda, així com altres elements de govern.

  • Timó: consta de pala (submergida) i canya o roda (que mouen la pala del timó).

Aparell:

• • Màstil: pal vertical que serveix per subjectar les veles.

  • Botavara: és un pal o perxa horitzontal que (unit al màstil) serveix per subjectar i orientar la vela major.

Cordam ("jarcia" en castellano) firme:

És el conjunt de cables i caps fixes, que no es toquen o no varien de posició en un ús normal d'un vaixell.

Serveixen per subjectar els pals.

El cordam firme està format per:

• • Estáis, stays o estayes: són caps o cables d'acer que s'utilitzen per subjectar el màstil, impedint que caigui cap a proa o popa.

  • Obenques: són els cables o caps del cordam que subjecten els màstils lateralment. S'aferren als costats per unes peces denominades cadenots.

3. Maniobres amb les veles:

FLAMEJAR.- Es diu que una vela flameja quan el vent la sacudeix, bé perquè ve de proa o bé perquè la seva escota està llargada (no està tensa).

HISSAR.(izar en castellano)- Acció de pujar algo per mitjà d'un cap. Generalment, s'usa per denominar l'acció de pujar una vela o verga per mitjà una drissa o "amantillo".

ARRIAR.- Acció contrària a hissar (és com baixar la vela).

CAÇAR O COBRAR.- Acció de tirar d'un cap. Generalment, s'usa per denominar l'acció de tirar d'una escota ,drissa, "amantillo" o contra.

LLARGAR O LASCAR.- Acció contrària a la de caçar o cobrar.

4. El vent:

Hi ha dos conceptes molt importants en la navegació, i que són: barlovent i sotavent

Els termes barlovent i sotavent es refereixen a la localització d'un lloc relatiu a la direcció del vent.

Barlovent és el lloc d'on ve el vent i sotavent el lloc per on marxa el vent (cap on es dirigeix el vent).

Quan diem que un vaixell està a barlovent d'un altre, ens estam referint a que està (en relació a l'altre) més prop per on ve el vent.

Segons la direcció del vent, en la imatge següent el vaixell A es troba a barlovent del vaixell B, el qual es troba a sotavent.

En un vaixell les veles es trobaran pel costat de sotavent, ja que el vent les empenta cap allà.

El patró i la majoria dels tripulants s'haurien de situar pel costat de barlovent, per compensar la força del vent i evitar que el vaixell s'escori massa.

A més, cal tenir en compte que el vent ens generarà un efecte deriva, desplaçant (poc a poc) el vaixell cap a sotavent.

Tipus de vent:

VENT.- És l'aire en moviment. El vent plena les veles i impulsa l'embarcació cap endavant.

El vent té dues característiques que sempre consideram: la seva direcció i la seva intensitat o força.

VENT REAL.- És el que s'observaria des d'un punt immòbil (amb la seva direcció i intensitat).

VENT de VELOCITAT (vent de marxa): vent que percebem o generam amb el moviment.

VENT APARENT.- és la resultant de dos vectors (dues forces) i que són el vent de marxa i el vent real.

Per tant, és una perturbació que nosaltres percebem quan el vaixell avança i que incideix a les veles.

RATXA.- és un cop de vent de major intensitat al que estava bufant continu.

(si estava bufant un vent d'una intensitat de 25kn i, de sobte, bufa per uns moments vent de 40kn, diem que ha entrat una ratxa de vent)

*La intensitat (velocitat) del vent es medeix en kn ("knots" in english, "nudos" en castellano, "nusos" en català).

ROLAR.- és el fet de que el vent real modifica la seva direcció.

(*exemple, si estava bufant vent del Nord i, de sobte, canvia i comença a bufar vent del Nordest, diem que el vent ha rolat)

CATAVENTS.- Tros de fil, de llana o similar, que ens indica la direcció del vent (*que serà el vent aparent si el vaixell està en moviment, o el vent real si el vaixell està parat).

Generalment, els catavents estan col·locats en els obenques. Existeixen altre tipus de catavents, denominats, simplement, LLANETES ("lanillas" en castellano) les quals es col·loquen en les veles per ajudar-nos al seu correcte trimat.

Podem distingir: "llanetes" del Gènova o floc, col·locades a barlovent i a sotavent de la vela, a uns 20 ó 25 cm. del gràtil i, generalment, en tres nivells d'alçada.

Ens ajudan a trimar la vela en cas de rumbs oberts, de forma que si flameja la llaneta de barlovent haurem de caçar més l'escota, i si flameja la de sotavent haurem de llargar més l'escota.

En cenyida, com les veles aniran caçades a tope, aquestes llentes ens indicaran si hem d'arribar (si flameja la de barlovent) o si hemd'orçar (si flameja la de sotavent).

En quant a las llanetes situades en altres nivells d'alçada, ens ajudaran a saber si hem de moure l'escotero del Gènova cap a proa o popa.

En condicions normals de vento, totes las llanetes han d'anar (+o-) paral·leles i horitzontals.

Llanetes de Major, col·locades en el borde de la baluma, generalment coincidint amb els sables.

Ens indicaran la correcta obertura de la baluma quan totes ondegin al vent.

Si s'amagassin darrera de la vela, indicarien que la baluma va massa tancada.

5. Rumbs:

És la direcció en què navega un vaixell respecte al vent.

CENYIR o ANAR DE CENYIDA.-

*Hi ha que tenir en compte una premisa bàsica al món de la navegació. Una embarcació de vela mai pot navegar just contra el vent, ja que llavors les veles flamejarien i el vaixell s'aturaria.

Cenyir consisteix en navegar formant el menor angle possible respecte al vento (aproximadament 30º).

En aquest rumb de navegació les veles van totalment caçades (el més properes possible a l'eix de "crujía").

Un BORD és cada un dels trams recorreguts per una navegació durant la cenyida.

TRAVÈS.-

És quan navegam en un angle de 90º respecte a la direcció del vent.

En aquesta situació, el vent aparent el percebem just pel costat.

D'ALETA o AL LLARG.-

Es tracta de navegar rebent el vent aparent amb un angle de 120º. És a dir, el vent aparent el rebem per l'aleta.

POPA o EMPOPADA.-

És la situació que es dóna quan es navega rebent el vento per la popa (quan el vent ens empenta per darrera).

Si el vent entra formant, exactament, 180º direm que anam en popa tancada.

(*Quan el vent el portam en popa, considerarem barlovent el costat oposat a on estigui la botavara).

POSICIÓ DE LES VELES EN CADA RUMB.-

Les veles aniran totalment caçades en rumbs de cenyida i, completament, obertes (separades de l'eix de "crujía") amb vent de popa.

És a dir, a mesura que anam orçant, es van caçant les veles. Mentre que, segons anam arribant, anirem llargant les escotes.

6. Maniobres de canvi de rumb:

ORÇAR.- Acció de girar el vaixell cap a barlovent. Les veles s'han d'anar caçant.

(*és com posar-se més de cara al vent)

ARRIBAR.- Acció de girar el vaixell cap a sotavent. Les veles s'han d'anar amollant.

(*és com posar-se més d'esquena al vent)

7. Maniobres de canvi d'amura:

**Com ja hem explicat abans, el canvi d'amura seria com el canvi de costat del vaixell. És a dir, canviar el costat pel qual li entra vent a les nostres veles.

Per fer aquest canvi, podrem triar entre dues possibilitats: fer el canvi de cara al vent (virada per avant) o fer el canvi de cul al vent (trasluxada).

_ Virada per avant o “virar”:

Consisteix en anar orzant fins que ens situem totalment proa al vent i, a partir d'aquest moment anar de nou arribant per l'altra banda fins situar-nos (amb el vent de costat) a un rumb determinat.

(*és com girar d'una diagonal a una altra, fent el canvi de cara al vent).

Aquest seria el protocol a seguir:

1.- Cenyim amurats a Babor.

2.- El patró orza empentant la canya i caçant la vela major.

3,- Apuram un poc més l'angle de la canya, de manera que el floc comenci a flamejar pel gràtil (però el mantenim caçat).

4,- El vaixell escora a la contra, la tripulació acompanya l'escora posant-se a "crujia" i a l'altra banda. Quan la vela major es col·loqui en el centre del vaixell, llargam (amollam) el floc.

5,- El patró llarga la vela major i caçam floc.

6,- Caçam la vela major i sortim cenyint amurats a Estribor.

Una condició esencial per fer una bona virada per avant és treure-li velocitat al vaixell.

Hem de tenir present sempre que les veles no tindran efecte propulsor mentre passin per l'angle mort.

El rumb que tindrem després de la virada estarà a 90º aprox del que teníem abans d'efectuar la maniobra.

_ Virada per rodó o “trasluxar”:

Consisteix en anar arribant fins situar-nos totalment amb el vent en popa i, en aquest moment, canviar les veles de costat i passar a l'altra banda.

A partir d'aquest moment anirem, de nou orzant fins situar-nos al nou rumb dessitjat.

Pot ser una maniobra molt brusca si no es realitza amb cura, ja que la botavara canvia de costat bruscament.

8. Detenir l'embarcació:

Per detenir l'embarcació el que hem de fer és orzar fins que la proa estigui en direcció al vent, deixant les veles completament soltes per tal que no agafin vent, i repartint bé el pes en el casc del vaixell (per evitar volcar).

.

9. Preferències de pas:

_ Un vaixell a vela té prioritat de pas davant un vaixell a motor.

(*excepte amb vaixells de maniobra restringida o altres casos especials).

_ Quand un vaixell atrapa a un altre, tindrà la prioritat el que anava davant (el qual podrà fer la maniobra/gir que vulgui amb prioritat).

_ Navegant amurats al mateix costat (quan els dos reben el vent pel mateix costat), tindrà preferència el qui estigui situat més a sotavent.

_ Navegant a distintes amures (quan els dos reben el vent per diferents costats), tidrà la preferència el vaixell amurat a estribor, és a dir, el qui rep el vent pel seu costat dret.

_ En el cas de que el vaixell que ha de maniobrar, no ho faci, estarem nosaltres obligats a fer-ho per evitar l'abordatge.

_ Quan un vaixell ha de maniobrar per apartar-se de la ruta d'un altre, ho haurà de marcar clarament i amb suficient anticipació, de forma que l'altre vaixell no tingui dubtes de que està reconeixent la seva preferència.

10. Normes de seguretat bàsica:

Per poder gaudir de la navegació en velers sense arriscar-se a trobar-se en situacions de perill convè recordar alguns consells fonamentals:

- No convè sortir a la mar sense que algú a terra ho sàpiga i pugui avisar al servei d'emergència en cas de problemes.

- Si sortim sols seria molt convenient portar un telèfon mòbil ben protegit (dins una funda impermeable) per poder avisar en cas necessari.

- Portar sempre vestimenta adequada per no passar fred, sobretot en hivern, ja que el fred pot ser el major problema mentre esperam ajuda i, a més, ens ajudarà a gaudir més de la navegació si mantenim una temperatura agradable.

- Portar sempre jupetí ("chaleco") salvavides.

- En cas de molt de sol, hem d'utilitzar protecció solar, gorra i roba adequada (amb filtre UV).

- Revisar, amb cura, tot el material abans de sortir.

- Portar sempre algo de beguda, sobretot en època de calor.

- Mirar sempre la previsió meteorològica i, en cas de mal temps, sempre és preferible no arriscar-se i quedar-nos a terra.

- Si bufa molt de vent, extremar les precaucions (no navegar per dalt de la nostra experiència i les nostres possibilitats).

- No allunyar-se massa de la costa (però sempre per fora de la zona de bany, a uns 100 m. de la costa).

- No navegar prop d'illots ni zones de roca.

La diferència entre seguir aquestes pautes de seguretat o no, pot comportar passar un dia fantàstic o arribar a patir una desgràcia irreparable.

11. Nusos:

En la navegació és imprescindible la utilització de nusos.

Aquestos nusos poden arribar a suportar tensions molt elevades, per la qual cosa, és necessari saber fer nusos de forma correcta (i després poder desfer-los).

Les característiques fonamentals d'un bon nus són tres:

• • Ha de ser fàcil de fer.

  • Ha de ser fàcil de desfer.

  • Ha de complir la funció per la qual s'ha realitzat.

Els principals nusos utilitzats en les embarcacions de vela són els següents:

• • Vuit: és un nus de tope que es sol fer en el "xicote" d'un cap.

• • Nus pla: és un nus que s'utilitza per unir dos caps del mateix grossor.

• • As de guia: És el més important dels nusos mariners, ja que no es desfa por sí sol mai i, per molt apretat que estigui, al final és fàcil de desfer.

*La regla nemotècnica que es sol emplear és la següent: la serp surt del llac, dóna una volta per darrera de l'arbre i torna a entrar al llac.

• • Ballestrinque: S'utilitza per subjectar un cap que treballa (que està amb tensió) a un objecte rígid.

* per exemple, el podem fer per subjectar una defensa al "guardamancebos".

Sol hem de tenir la precaució de deixar el "xicote" algo llarg o bé assegurar-lo amb una altra lligada.

.-.