Diccionari Etimològic Modular

Zaga. català Zaga castellà  Zaga Del ár. hisp. sáqa, y este del ár. clás. sāqah 'retaguardia'.

sumeri SA / SAG /  ZA / ZAG + GAG

Moure’s – ser igual a, competir, rival / escampar, dispersar, matar, colpejar /moure’s per tapar una cobertura, quedar-se al darrere però a prop de / espatlla + desplaçar-se com a suport 

“Desplaçar-se com a suport a prop de algú”.

“Quedar-se movent-se a l’espatlla d’algú”.

“Competir amb algú com a rival que es desplaça com a suport”.

Zagal. castellà Zagal Del ár. hisp. zaḡál[l] 'joven, valiente' o del ár. clás. zuḡlūl 'muchacho'. 'pastor jove, persona adolescent, jove'

sumeri (ZA /(ZAG /ZAG E + A))+ GAL

(Persona / límit / designació bovins + treballador) + ser gran o madur

"Persona madura".

"Treballador madur de bovins".

Una persona que arriba a la maduresa succeeix a l'edat de ser jove i s'indica que és una persona assenyada. El fet de indicar maduresa és que una cosa o ser tingui el desenvolupament complet.

Zaki. hebreu Zaki, nom de personatge bíblic que es puja a un sicomor per a tal de veure bé a Jesus, a la qual cosa Jesús se li dirigeix i li demana d'hospedar-se a casa seva. català, castellà Zaqueo

sumeri ZA(L)AG+ KI(E)

Pur + al lloc + casa - mirar 

"Qui és a un lloc mirant clarament, o la puresa".

Veure Zaqueo.

Zanca. català Anca: Del it. u occit. anca.

persa Zanca: cama

sumeri ZA + AN + KA(G)

Humana + Pronom + Pota

"Pota dels humans".

Veure Anca, Pata, Xancla.

Cultura acadiana.... sumeri ZA = acadià [AME]LU : humana; on LU és persona i AME per a la batalla, “ Persona apte per a la batalla”, el sumeri no implica aquest sentit sols el “d’humà”.

Zancajo. castellà Zancajo Del despect. de zanca.

sumeri ZA / ZAH + AN + KA + HU(B)

Taló, humà / allunyar - marca + superior, situat sobre una altre part, sobre la sola + acció + peu

"Taló que es situat al peu sobre una altre part com pot ser la sola de la sabata".

Veure Zanca, Calcañar, Taló, Astrágalo.

澡 Zâo. català Ducha, bany

sumeri ZA + A / AH + U + U

Entra en contacte amb, encerclar-lo, subjectar-lo + aigua / escuma + carregar + acció de

"Dit d'un lloc on s'entra en contacte amb l'aigua o l'escuma carregant-la".

Zapa. euskera Zapa castellà Zapato català Sabata àrab Sabbat 'cuir adobat'. Veure Sabata i Sabbat.
Un guarniment per al peu de pell serveix per a trepitjar, d'aquí que s'apliqui el significat 'trepitjar' a l'euskera Zapa.

Zapato. castellà Zapato català Sabata àrab Sabbat 'cuir adobat' euskera Zapa. Veure Sabata i Sabbat.

Zaqueo. català, castellà Zaqueo nom de personatge bíblic que es puja a un sicomor per a tal de veure bé a Jesus, a la qual cosa Jesús se li dirigeix i li demana d'hospedar-se a casa seva. català, castellà Zaqueo hebreu Zaki 

sumeri ZA + KI + E + U U

Proper físicament, apropar-se - persona + al lloc + casa - mirar + arbre - a la part superior, dominar

"Qui va apropar-se per a mirar a la part superior o dominant d'un arbre".

Veure Zaki.

Zarza. castellà Zarza Del ant. sarza, voz de or. prerromano.

sumeri ZA / ZAR / SAR + ZAG

perles, forma arrodonida que s’acompanya d’altres similars / gavilla / Jardí + dolç

“Formes arrodonides dolçes”.

“Branques dolses”.

“Jardí dolç”.

“Perles del jardí”.

Zebra. galaicoportugués Zevra 'ruc o ase salvatge'

sumeri ZE + BARA / BABBAR

Brut, de naturalesa maliciosa (no domesticable) + lluitador / Blanc

"(Animal) salvatge o blanc"

sumeri ZIB + BABBAR

ase + blanca

"Ase blanca"

Zek 絶. japonès 絶 Zek, català Meravellós castellà Maravilloso

sumeri ZA + E + KI

Meravellós + observar, mirar, veure's + lloc, terra, espai (bis)

"Espai que es veu meravellós".

Veure Zekkei.

Zekkei 絶景. japonès 絶景 Zekkei, català Paisatge incomparable o meravellós, castellà Paisaje incomparable o maravilloso

sumeri ZA + E + K(I)E + K(I)E + (H)I / HI(LI)

Meravellós + observar, mirar, veure's + lloc, terra, espai (bis) + acció / tenir-hi plaer

"Lloc terrenal on l'observes meravellosament (amb plaer)".

Veure Zek i Kei.

禅 Zen. japonès 禅 Zen català Zen

sumeri ZE / ZA + EN

Tu / tancar + encanteri, conjur - mestre, senyor, déu, amo - sacerdot

"Fer-se un mestre o sacerdot".

Veure 思 Sī, 单 dān, 禅 Sin .

Zehrgeld. germànic Zehrgeld català 'Diners de subsistència, subsidi', aquests diners eren donats als artesans en el seu perible d'aprenentatge pels costs d'anar de poble en poble a aprendre dels artesans per a convertir-se en mestres de professió i realitzar la obra mestre que havien de presentar per obtenir la titulació.

sumeri ZE + ER(IM) + G(I) + LE + ED

Proveir-se + tresor + pagar, satisfer, resoldre + pagar, disposar + perdre

"Proveir-se d'un tresor per resoldre i satisfer els pagaments".

Veure Gorsh.

Zero = 0. català Zero: de l’it. zero, contracció de zèfero, del ll. zephўrus, amb què a Itàlia es disfressà l’àr. ṣifr ‘buit’, origen del mot xifra, que inicialment significà ‘zero’; de l’it. passà al fr., cast. angl. i cat

castellà Cero anglès Zero o “Goose egg”(ou d’oca) hindú Sifr 

sumeri ? 

Però tenen una semblança: 

[Zero - Goose egg “Ou d’oca”] 

ZI, ZE - ER + U

Partit, Esborrat + Oca 

"Ou d'oca sense valor".

sumeri SIR

Unir, Lligar, Apuntada

Les formes antigues del valor numèric 0 eren des del simple punt o varis punts (forma puntejada), al cercle (forma unida), a la espiral (forma lligada) relacionats amb la raó modular de Sifr. Veure entrada de Sifr. A la llengua anglesa al número Zero li diuen també Goose egg 'ou d'oca' que és a la modulació del mot Zero.

Zezengorri. basc Zezengorri, Behigorri, Aatxegorri, Aatexegorrila català 'Boví vermell que treu flames per la boca i nas, mena de divinitat protectora'. 

sumeri ZE + SA + EN + GU (R(A)) + UR + RI

Brut + vermell, marró + encanteri, maledicció - divinitat+ bou + protector, guardià + imposar

"L'encanteri del bou guardià que s'imposa brut i vermell".

Veure Behigorri, Aatxegorri, Aatexegorrila.

舟 zhōu. xinès 舟 Zhōu català Bot, vaixell castellà bote, barca, barco.

sumeri SU + HU(M) + U U

Submergir-se, enfonsar-se + fluir, estar en moviment + cabina de vaixell - acció

"Cabina de vaixell que submergir-se i fluir".

Veure 航 Háng, 船/舩 Chuán, Submarí.

猪 Zhu. xinès 猪 Zhu català 'porc' castellà cerdo

sumeri SU / ZU + U

Carn / mastegar, dents, tenir dents per + tot - plantes - gra - terra - abusa

"De tot ell es fa carn".

"Mastega tot, abusa de mastegar-ho tot".

Veure Suids, Suins, Garrí, 豚 Tún.

柱 Zhú. xinès  柱 Zhú columna

sumeri ZU + U

tipus de material de construcció + pedra - arbre - apilat, pila

"Una construcció feta amb arbre o pedra o que apila".

Zhuk Жук. ucranià Жук (Zhuk) català escarbat

sumeri ZU + UH(U) + U + K(U)

masteguen o mosseguen + fan pasta + gratar, plantes + foradar

"Dit dels éssers que masteguen fent una pasta i foraden les plantes".

Ziz. antic testament, hebreu Ziz

sumeri ZIZ

Color del Blat

“daurat”

Ziz = hebreu Renanim

“El ser daurat”.

Zona. català i castellà Zona del ll. zona, i aquest, del gr. zṓnē ‘cinyell; delimitació geogràfica’, der. de zṓnnymi ‘cenyir’ 1a font: 1472 Del lat. zona 'ceñidor, faja', 'zona de la Tierra', y este del gr. ζώνη zṓnē. anglès Zone

sumeri ZU + UN + NA

Conèixer, aprendre + assolir, abastar, ascendir, accedir + humà

"(Espai) que es coneix o s’aprèn que ha assolit, accedit o abastat l'humà".

Zorro. castellà Zorro Del port. zorro 'holgazán', der. de zorrar 'arrastrar'; cf. occit. mandra 'zorra'; propiamente 'mandria, holgazán'. català Guineu anglès Fox francès Renard

sumeri ZUR / ZUH + URU + U(bis)

Dents / robar, pendre + conreu - habitatge, cau + plantes, aliment - forat a terra

"Ser que pendre del conreu aliment i els posa en forats a terra".

Veure Guineu, Fox, Renard.

Zozobran. castellà Zozobran Del lat. sub 'debajo' y supra 'encima'. català Torsar-se, Fracasar, Balancejar

sumeri ZU + U + (ZU + U) + BAR + AN

Mossegada + acció + (bis) + estendre, a l'altre costat, partit, tallat + tant com

"Que s'estendre de manera partida i tallada/cap a l'altre costat tant com fent mossegades".

Cal fixar-se que no probé del llatí sub ' asota' ni de supra 'asobre', tot i que manté una part de raó perquè comparteixen una part de la modulació amb 'zozobran'.

足 Zu. xinès 足 Zu català Peu, passa castellà Pie, paso

sumeri SU + U

Que va per abaix sobre la superfície d'alguna cosa + peu, dits del peu, terra

"Peu que va per la superfície d'alguan cosa".

"Peu que va pel terra".

Zulú. nguni Zulú català 'Cel'

sumeri  ZU + UL+ LU

Conèixer, saber, aprendre + firmament, cel, volta celeste + home, governant, déu, senyor

"Aprendre i conèixer del senyor del firmament".

"Homes que aprenen i conèixer allò relacionat amb la volta celeste".

Zumo. castellà Zumo català Suc anglès Juice

sumeri  ZU + MU + U

servir-se, dividir, partició + aixafar, mutilar + fruites, plantes, menjar

"Partir i aixafar les fruites".

Zurullo. castellà Zurullo: De or. inc.

acadià ZÛ + RU + LUH / LUG / LU

Excrements + Terme arquitectònic + Net, rentat / Posicionat, Aixafat / Abundant / Molest

L’abreviació llatina Etm.. (et merda)!

Trobo coixa que múrgola, bolet dels pomers, vingui de muses i música.

Zynismus. grec Zynismus  català  'Desmenjament moral' castellà ‘Desapego moral’

sumeri ZI + NI + IS(IU) / IS(I)M + (MU + US / UŠ) / MUS

Tallar, remoure – viure + un mateix - por, aura + silenci mort / desitjós de, apetit + (Fer créixer - bellesa de - aixafar, mutilar + imposa / bloquejar) / aparent, posar cara o aspecte

"Qui viu amb si mateix en un silenci mort o amb l'apetit cap allò de l'aspecte".

"Qui bloqueja bellament el desig tallant la por".

Un cínic treballa amb el silenci propi i de l’altre per fer-se notar i és tallant, bloquejant les situacions amb oracions que estranyen a l’oient.