Diccionari Etimològic Modular

Xacal. català Xacal persa Sağal turc Çakal anglès, castellà Chacal

Veure Chacal.

Xai. català Xai, Anyell alguerès Sacaio castellà Oveja anglès Lambs, Ewes

sumeri  ZA + HI

Acció de + procesar pell

"Acció de fer pell".

Cal saber que la pell de cabra és estimada per l'enquadernació, escriure pergamins, fer el guadamacil, el tafilete i el cordobán.

Veure Anyell, Chamois, Isard, Sacaio.

Xalar. català Xalar 'esbargir-se, alegrar-se, perdre el seny' emparentat amb l’oc. chalà i l’it. scialare ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, d’origen incert, probablement del mot it., que també probablement prové del ll. exhalare ‘exhalar’, amb canvi semàntic al sentit de ‘deixar anar, fer ostentació, malversar’ 1a font: 1803, DEst.

sumeri ZALAG

ser pur, ser brillant, lluminós

"Ser pur, brillant, lluminós (alegre)".

sumeri ZAL ( + LALA) + AR

Noble – brillant (+ felicitat, alegria, plenitud) + elogis - ruïna

"Elogiar un ennobliment o brillantor alegre, feliç".

"Ser una plena ruina noble, o brillant".

Xàfec. català Xàfec deriv. de xafar amb el sufix particular -ec (v. càvec, ràfec, tàvec) 1a font: 1803, DEst. castellà Lluvia

sumeri SA(G/Z) / ŠEĞ + PEŠ + E + K(I)

Cor, preocupació, fort / pluja + descendir + es veu com – remoure + lloc, arribar a terra

"Pluja que descendeix i es veu com arriba a la terra".

"Pluja que descendeix i remou el lloc/terra".

"Pluja que cau i causa preocupació en remoure la terra".

Xaloc. català Xaloc: d’origen incert, probablement de l’àr. vg. šalûk o š(u)lûq, nom de vent, provinent d’una altra forma àr. šurûq ‘sortida del sol’, romanitzada, de l’arrel šaraq ‘sol; sortir el sol’ 1a font: s. XIV, Llull

Es diu a l’àmbit dels pescadors que els dies de xaloc, els peixos no se’ls pot pescar. Aquest alça les onades, a la qual cosa tenen la seva dita “vent de xaloc, mar molta i peix poc”.

sumeri ZAH + LU / LUG

Fer desaparèixer, perdre + Peix, allò abundant / la vida (acció d'habitar) dels animals

sumeri ZALAG: ur, foc, brillant, dia de sol

sumeri ZALA: destrossar, aixafar

sumeri LUK(ARA): fugitiu

sumeri  SA(+)TIUM: (Sec, rústec+?) Vent de l'est

“Aquell que fa desaparèixer el peix que hi abunden”.

Una raó variada i completa ben exacte Com bé podeu veure, xaloc és un mot que forma un origen complex, es forma per l’indicació de sequedat, de dies solars, de deixar aixafat, significats del qual cadascuna en forma una paraula, a més, també, forma la descripció de la dita catalana que he citat a l’inici: vent de xaloc, mar molta i peix poc. També els coloms es desorienten amb aquest vent. El cas és que no ens podem quedar en que prové de “sortir el sol” ans seria de  zalag “dia assolellat”, ans també ho és de zala “aixafar”, de zah “ fer desaparèixer” i de lu “peix” i lug “vida dels animals” i luku “fugitiu”. En llengua sumèria hi ha una paraula semblant, no del tot, però comparable, el satium, vent de l’est també, i significa un vent sec, calorós. 

Xaam. wolo Xaam català Saber, conèixer castellà Saber, conocer anglès Know, Knowledge, learn

sumeri SA + A + M(AH)

Advertir, coneixement, inteligencia, consell + poder, força, temps, moment + gran, genial

"Tenir gran i fort coneixement".

Xancla. català Xancla /Xancleta: de xancle. castellà Chancla: Cf. chanca1.

sumeri ZAH + AN + KAG o BAD / KAD

Sense, tret, fer desaparèixer + part que envolta + pota, cama / part oberta

“(Calçat)sense la part que envolta la pota”.

Veure Anca, Pata, Zanca.

Xaró. català  Xaró d’origen incert, possiblement aplicació figurada del dial. xaró ‘xai’, mots de creació expressiva, amb influx potser de mots com carrincló, xiroi 1a font: c. 1900 , Matusser 'Disgut, tronat, mancat d'art' castellà Cutre

sumeri ZAH / ZA + RU / RU(M)+ U

Treure / obstrucció + remoure / perfecció, ideal + tot, món 

"Allò que treu tota la perfecció ideal".

"Allò que obstrueix la perfecció ideal de tot".

Veure Cutre, Matusser.

Xemeneia. català Xemeneia del fr. cheminée, íd., ll. td. camīnata, íd., der. de camīnus, íd., i aquest, del gr. káminos, íd. 1a font: 1409 castellà Chimenea anglès Chimney

sumeri ZAH + IM / ME + NE + I + A

Allunyar, mantenir allunyat, perdre, desaparéixer, fugir + córrer / calor + braser, coure + acció - procés + costat, poder - moment, temps

"Per mantenir allunyat el el poder del calor durant el procés de fer un braser o quan es cou".

洗 Xî. català Rentar castellà Lavar

sumeri ZI

Remoure, extreure, treure, esborrar 

"Esborrar, remoure, netejar".

Veure Xizao.

想 Xiang. xinès 想 Xiang català Pensar, desitjar, voler

sumeri ZI + ANNA + AG

vida, proveir + mostrar interès o una forta suggestió + instruir, emprar, retenir

"Proveir-se d'una cosa que es té en interès o es té en una forta suggestió per ser retinguda o emprada".

Xibarri. català Xibarri del fr. charivari, íd., a través de l’oc. chavari, del gr. karēbárēsis ‘mal de cap’, que devia sonar en gr. medieval karivárisi 1a font: c. 1880

sumeri ZI + BAR

Vida + exterioritzar + imposar, alliberar, deixar anar, abocar

"Alliberar i deixar-se anar exterioritzant (molta) vida".

Xibeca. català Xibeca, ocell rapinyaire de coloració blanca sobretot al pit i a la cara, l'esquena i les ales poden ser més ocres, es tracta d'un ocell que rep el nom també d'Òliba, i està relacionada amb la mort igual que els mussols. També és el nom d'una cervesa de l'empresa Estrella Damm, que és molt econòmica, aigualida i que s'utilitza molt a les festes. dial. i oc. caveca, d’origen preromà, probablement d’una base indoeuropea kau-ekka, íd., alterat en xi- (primer si-), segurament per influx onomatopeic del crit de l’ocell i, encara més, per influx de xot, xuta, altre nom hipocorístic de l’òliba 1a font: c. 1800 castellà Lechuza, Búho.

sumeri ZI / ZEH + BE / BI / BI - A + KA / KA(Š)

Vida, gola, alè / un ocell + remore, treure / blanc / cervesa aigualida + acció / beguda alcoholica, cervesa

"Un ocell que és blanc". [ZEHBIKA]

"Un ocell que treure per la gola". [ZEHBEKA]

"Cervesa aigualida vigorosa/per ser tragada". [ZIBIKA(Š)]

"Alè de cervesa aigualida". [ZIBIKA(Š)]

"Posar-se la vida en blanc amb una beguda alcoholica, (el conegut blancazo que s'agafa quan es consumeix molt una beguda alcoholica o una droga amb símptomes de mareig, fredor, i pell blanca). [ZIBEKA(Š)]

Xic. català Xic, xica: comú amb altres parlars, d’origen expressiu, relacionat amb el ll. ciccum ‘membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant’ 1a font: 1351

Xiqueta, xiquet: de xic 1a font: s. XV, I. de Villena

sumeri KID

Tovet, Pessic, Tendre

Veure Chica, Chico.

Ximielgar. asturià Ximielgar castellà, català Sorollar

sumeri ZI + MI + EL(...) + GAR

remoure, tallar + acció + arbres + acumular, amuntegar

"Acció de remoure i tallar dels arbres i amuntegar (els fruits)".

Ximpanzé. català Ximpanzé del fr. chimpanzé, íd., d’una parla africana del Congo i Angola, o com indica la RAE del bantú de la República Democràtica del Congo, 1a font: s. XX, Oller

sumeri ZI + IM + PA + AN + ZE(-ER)

Vida + córrer + branques, fronda + elevat + arrencar una planta

"Vida que córrer per les branques elevades i la vegetació la qual arrenca".

Ximple. català Ximple:  variant palatalitzada de simple, amb intensificació fonètica i semàntica del mot

sumeri ZIG/ZIM + IMBA + PEL

El Límit del qual parteix + (té) un Dèficit + Reduit, Finet

“Persona amb una limitació un dèficit”.

sumeri ZI+IMB(A)/IM(+E)+PEL

Talla, treure-vida+deficit/córrer(+delirar)+lleuger

"De vida deficient i de lleugeresa".

"Treu corrents la lleugeresa".

星 Xīng. xinès 星 Xīng català  'Estrella, cos celestial'

sumeri ZIG + IN / (A)N

Elevada, reunir, aixecar + Àrea / celestial

"Àrea elevada del cel".

行 xíng. xinès 行 xíng català 'conduir cap a, caminar, anar, fer, conducta'

sumeri ZI + IN + IG

Vida, sentir-se + àrea, sector + front, afrontar, posar cara - qualitat - mirar, observar

"Sentir la necesitat d'anar a l'àrea que es mira o s'afronta".

"Posar el sentiment".

Xiprer. català Xiprer variant palatalitzada de ciprer 1a font: 1410, Vides, català ciprer de l’ant. ciprés, ll. td. cypressus, ll. cl. cupressus, íd. 1a font: s. XIII. 4 Arbre plantat a jardins camins i cementiris, en aquests per alçar les ànimes cap al cel, el fruit obert representa la creu cristiana modernista. El lloc que acompanyava el xiprer indicava que era un lloc on hospedar-se, de refugi i, on beure i menjar, també, on tenir feina, depenén del número de xiprers plantats. Un arbre de xiprer de gran mesura acostuma a ser lloc especial de reunió i posta de niu de molts ocells com pels pardals, per exemple, a diferència d'altres arbres.

sumeri [KU] SIG / SI / ZI + PEL + ER(EŠ) [SUH / SU + US]

[Plantat]Treballar, lloc, silenci als morts / beure - recordar, forma esfilagarsada / on piulen ocell (molts), punt de trobada, refugi + ser llarg, fi + mostrar un bon judici, sensible, prudència, cultiu [+ corona / ornament + camí]

"Ser esfilagarsat cultivat" (SIPELERES)

"Ser esfilagarsat que indica refugi, lloc per beure i bon judici" (SIPELERES)

"Ser prim i llarg que indica la prudència al silenci als morts" (SIGPELERES)

"Ser cultivat llargarut on hi piulen i es troben molts ocells" (ZIPELERES)

"Ser esfilagarsat plantat i cultivat com a ornament al camí" [KUPELERESUUS]

 sumeri GESTA'E

Xiprer

sumeri GES + TA'E

Arbre + en forma de peix i tubular

sumeri SURMEN

Xiprer

sumeri SUR + MEN

Fundació d'una construcció, dotar de forma, torçar+ en forma de corona. 

洗澡 Xîzâo. català Duchar-se, rentar-se

sumeri ZI + ZA + A / AH + U + U

Remoure, extreure, treure, esborrar + entra en contacte amb, encerclar-lo, subjectar-lo + aigua / escuma + carregar + acció de

"Acció de netejar entrant en contacte amb escuma o aigua".

Xococ. náhualt Xococ català 'amarg, fort'.

sumeri SUHU (=SUH+U)+ GU / KUL + UK(UK) (U)

Ram, branca, ramificació (Arrencar+planta, branca, herba, arbust) + fort / intens, heavy, espés + cremar, torrat (gra)

"Ramificació que s'arrenca que es crema o torra els grans i és intens i fort".

Veure Xocolata i Atl. 

Xocolata. náhualt Xococ atl català del cast. chocolate, i aquest, d’una probable combinació de mots nàhuatls d’ingredients de la xocolata, producte artificial: pótxotl ‘capoc’ i kakáwatl ‘aigua de cacau’, potser potxo-kakáwa-atl ‘beguda de cacau i capoc’, abreujat pels espanyols en cho(ca)cahuatl i alterat per influx del nom d’altres begudes mexicanes, com poçolatl ‘beguda de blat de moro’, txilatl ‘beguda de pebrot’, pinolatl ‘beguda de pinole (vainilla i altres espècies)’ 1a font: 1696, DLac. Xocolata castellà, anglès Chocolate 

sumeri SUHU (=SUH+U)+ GU / KUL (U) + LA + TA

Ram, branca, ramificació (Arrencar+planta, branca, herba, arbust) + fort / intens, heavy, espés (gra) + anegat, inundat, cobert d'aigua, o que hi abundi l'aigua + incrementar, adjuntar

"Gra que s'arrenca de la planta i es barreja amb aigua formant una cosa forta i espesa".

Aquesta etimologia costa d'aceptar degut a l'orígen náhualt. Cal saber que no contradiu la formació xococ atl descrita per Alonso de Molina del náhualt.

Veure Xococ i Atl.
Podem veure que després de tota la perorata al diccionari DiEC, i l'aceptació mexicana propia del náhualt es veu relacionada amb la metodologia de formació modular que parteix del sumeri. Això pot significar moltes coses i res concret, des de les bases lingüístiques que confirma aquest estudi fins a una base biológica natural del llenguatge.

Xollar. del ll. vg. *exsubiliare ‘treure de sota les illades’, der. de ilia ‘illades, baix ventre’, que donà la forma menys corrent eixollar, d’on la més estesa xollar 1a font: 1803, DEst.

sumeri SUHU(R) + UL + LAHAR / LAH + AR

retallar i pentinar el cabell + fer atractiu, plaer + ovelles, béns / portar + lloar, lloança

"Plaer de retallar i pentinar el cabell de les ovelles i béns".

"Portar a retallar i pentinar el cabell per lloar-lo i fer-lo atractiu".

Xop. probablement del ll. vg. *exsuppare, der. del ll. suppa ‘sopa, pa mullat’ 1a font: 1617

sumeri SUB

Submergit, xuclat

Veure Xuclar, Chupar, Sopa.

Xuclar.  català Xuclar probablement d’un ll. vg. *sūctŭlare, der. del ll. cl. sūgĕre, íd. 1a font: s. XIII castellà Xupar

sumeri SU(B) + KA + LA + AR

Submergit, xuclat +  acció + cobrir d'aigua o líquid + lloar

"Acció de lloança que es xucla i cobrir amb aigua o un líquid".

Veure Chupar, Xop, Sopa.

Xulleta. català Xulleta ant. ensunya, del ll. axŭngia ‘greix, seu’, que degué donar una variant *enxunya, dissimilada en enxulla i reduïda a xulla 1a font: s. XV

sumeri ZU / SUL o SULA + LIDDA (T(I))

Dents / carn, carn salada i marinada + constricció, prémer, estrènyer, pressionar (costella)

"Carn que s'ha d'estrènyer bé amb les dents".

Veure Chuleta. Notis un fet que la gent admet el significat de xuleta com 'anotació escrita que es fa ús per copiar un saber, per exemple, durant un exàmen'. Però ens hauriem de preguntar si admetem la formació modular no serà que pot ser tranquilament pròpia i incorporar aquest significat al nostre vocabulari oficial igual que l'admet el castellà chuleta de xulla 'costella' i el castellà no dona explicació a que sigui una anotació...?