Diccionari Etimològic Modular

Ia. maorí Ia català Ell, Ella castellà El, Ella anglès He, She

sumeri I + A

Ei!, lloar + fills, progenitors

"Els progenitors lloats".

Iaia. català Iaia, àvia castellà Yaya, abuela

sumeri (AMA) AYA

àvia, iaia 

sumeri A + IA 

Progenitora + oh!

"Exclamar-se amb admiració cap a la progenitora".

Veure Abuela i Àvia.

Ibèria. català Ibèria pres del llatí Iberia, mat. sign. castellà Iberia Del lat. Iberius. 

sumeri I / IB + BE / E + RI + A / ERIA

Roba, guarniment – oli, mantega / Ràbia, enfadamenta, maleïr – caderes, mig + deduïr, eliminar, disminuir, reduïr, retirar, rebre un asignació, part o una parcela / palla - civada – casa, temple, estació – pell – marxar, deixar, entrats – principat – parlar, idioma + distant, situat, imbuit, imposat, caminar a través, derramar, allunyar-se + Aigua, semen, progènie, al temps, al treball, a la força, al poder / Erm, badiu, salvatge o silvestre.

“Parceles productores de oli / mantega / roba en una localització distant i allunyat d’aspecte silvestrat”.

“Lloc on hi ha malediccions i ràbia entre mig de varis principats o governadors / cultes / parles (cultures) de progènies distants-imposades per la força”.

Es podria arribar a entendre com a “Espai creuat per aigua (rius) guarnit amb poblats i parceles contigues“.

Ibis. grec Ibis ocell que a egipte figura el déu Thot, Tot, Dejhuty, representat amb cos humà i cap d'aquest ocell, Dejhuty fa referència a la seva aportació al calendari i al naixements d'altres deus. I als 5 dies epagómens del calendari. I al registre que porta del déu Sol (Ra).

sumeri I + BIŠ

Plorar, lloar + les dunes de sorra, muntanyes

"Qui ser lloat a les dunes".

Veure Thot, Tot, Siglot, Plegadis, Dejhuty.

Ícar. català Ícar castellà Icarus grec Ikaros 

sumeri  I + K(A)R

Vestit, guarnit - hey! + Fugir, endur-se per la força, eliminar, salvar (crit d'ocell - ales)

"Qui va fugir per salvar-se amb vestit amb les ales".

Veure Icaros, Dédal, Daidalos.

Icona. català Icona: del rus ikona, íd., gr. bizantí eikóna ‘imatge santa’, del gr. cl. eikṓn ‘imatge’

castellà Icono

sumeri IK + UNE

Senyal, símbol + ornament, part més sagrada d'un temple

𒀀𒇉𒉌𒁺 𒀀 Idigna (probable). sumeri 'Idigna, nom donat al Tigris'.

sumeri ID + I + G(E)N + A

Riu, curs d'aigua + oli + fluir + aigua

"Riu o curs d'aigua que flueix oli ( alquitrà) i aigua".

Herodot anomena el riu d'Is i la ciutat del mateix nom, que és un afluent de l'Eufrates, i descriu ja la col•lecció de l'alquitrà en aquest per a la ciutat de Babilonia i la construcció dels seus murs. La zona del Tigris i dels afluents de l'Eufrates que provenen de ser propers al Tigris és territori amb punts d'alquitrà. Cal donar a conèixer que el que anomenem riu Tigris és a afluent de l'Eufrates i els dos units formen un altre riu junts que se li dona un altre nom Xatt al-Arab fins a desembocar al mar. La paraula Tigris conté IS, la paraula que nombra Herodot i això pot ser indicatiu de que sigui el mateix riu. Aquests rius són navegables amb rais i barcases per anar riu amunt.

Veure Tigris i Idigna 2 ('Idsagugar' o 'I engur sa gu gar').

𒀀𒇉𒈦𒄘𒃼 'Idigna' 2. En realitat el que posa escrit és 'Idsagugar' sumeri 𒀀𒇉𒈦𒄘 però ho descriuen com Idigna. Així es descriu el que coneixem com el riu Tigris.

sumeri (𒀀𒇉 / 𒀀 + 𒇉) + 𒈦 + 𒄘 +𒃼

sumeri (ID / I + ENGUR) + SA + GU + GAR

(Riu, curs d'aigua / Oli + aigües subterrànies) + meitat, centre, per arribar al mig + banc, costat, coll + pastós, massa

"Curs d'aigua que està al centre i forma bancs pastosos".

"Aigües subterrànies que a la meitat treuen bancs pastosos d'oli".

Veure Idigna (probabilitat que descriuen alguns). Cal fixar-se que La descripció que corre cuneiforme de Idigna està composta per ID SA GU GAR o I ENGUR SA GU GAR.  La forma ID formada per I + ENGUR, la part ENGUR 'aigues subterrànies', també és pot confondre amb PU 'pou, cisterna, curs d'un riu, profund, forat', i la I ja ho teniu explicat si ho llegim o interpretat separat estaria indicant Oli (alquitrà), mentre que si ho llegim junt I + ENGUR és igual a ID 'riu o curs d'aigua'.

Veure Idigna i Tigris. 

Idíl•lic. català Idíl·lic de idil·li 1a font: 1888, DLab. del ll. idyllium, i aquest, del gr. eidýllion, íd. 1a font: 1803, DEst.

sumeri I + DI + (ILLIA / IL) IK (IMAR)

Hey! + brillant + redreçar / portar, contribuir + senyal

"Mostrar l'exclamació de que una cosa que es porta, o en redreçar-se-li, és o se sent brillant".

Idiota. català, castellà Idiota  del ll. idiōta ‘profà, ignorant’, i aquest, del gr. idiṓtēs ‘home particular, ciutadà simple’, d’on ‘home vulgar, ignorant’ 1a font: s. XV anglès Idiot

sumeri IDI(M) + U + U + TAH / TAG

Imbècil, idiota, persona simple, obtusa + abús – carregar – dormir – derrotar - pila(bis) + incrementar - atacar, tocar

"Persona simple o idiota en increment que abusa o carrega amb aquesta manera de ser".

Iericho. hebreu Iericho català "ciutat de la lluna"

sumeri I + E + RI + KU + U

Rei + estació lunar, lluna, estat, casa, temple + conduir lluny, imposar, cavalcar - distant + colocar, escampar, emplaçar, situar + món, tot - conduir - terra

"Terra on s'emplaça i s'imposa el rei de l'estació lunar".

Veure Jera.

Igmiar. dalmàtic Igmiar català 'capacitat de desfer-se de les opinions dels altres'

sumeri IG(I) + MI + ARA / AR

Front, encarar - veure, mirar + acció - lloar + maneres, presagis - lloances

"Encarar-se o afrontar-se als presagis o maneres (dels altres)".

Ignar. català Ignar 'ignorant', del ll. ignarus, -a, -um, íd. 1a font: 1487 castellà Ignaro, Ignorante

sumeri IG(I) + NA + AR

Front, cara, qualitat, fisonomia, veure, mirar + persona + camí, manera, métode

"Manera d'afrontar  o de mirar o fer-se veure d'una persona"

Veure Ignorar.

Ignorar. català, castellà Ignorar del ll. ignorare, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri IG(I) + NU + RAH + ARA

Front, cara, qualitat, fisonomia, veure, mirar, observar + sense, negativa + queixa, dolència, mal + camí, manera, métode

"Manera d'afrontar  o de mirar o fer-se veure negativament o de no tenir la manera d'afrontar o  no tenir la qualitat de l'observació".

Veure Ignar.

Igor. Nom propi de persona, hi ha tres personatges coneguts amb aquest nom 'Les danses Polotsianes del Príncep Igor del compositor Aleksandr Borodin', l'Igor que és l'ajudant del Doctor Frankestein a el 'El jove Frankestein, 1974' interpretat per Marty Feldman un actor amb una mirada molt característica desviada i amb un ulls extremadament sobresortits, i l'Igor de Winnie de Poh de l'autor Christopher Robin. En tots els casos el nom Igor s'escau completament al carácter i aspecte del personatge.

sumeri IG(I) + GUR / GU (+U) + UR

Vista, ulls - qualitat facial, aspecte + gran, sentir - ser gran, enorme, gruixut - cercle / forta (+adormit - bramar, plorar) abundant - persona

"Que té uns ulls amb un cercle gran".

"Persona amb aspecte facial fort".

"Que té una cara fortament adormida i que plora".

Veure Frankestein.

Igudar. àrab Igudar graner fortificat cumú, una mena de banc, al marroc hi han varis.

sumeri IG / IG(I) + U + DA +A R(A)

Porta / qualitat de vassos i tauletes + piles, gra + acció - carros + oficial

"Lloc oficial on guarda en vassos les piles de gra".

Veure Agadir.

Ijen. nom de mina de sofre en una zona volcànica a l'illa de Java.

sumeri I(ZI) / IŠ + GEN

Foc / Muntanya + fluir 

“La muntanya on flueix el foc”.

Veure Merapi.

Ikaros. grec Ikaros català Ícar castellà Icarus

sumeri  I + K(A)R + U + US

Vestit, guarnit - hey! + Fugir, endur-se per la força, eliminar, salvar (crit d'ocell - ales) + oca salvatge - guanyar el control + tancar, bloquejar - morir

"Qui guarnit amb ales d'oca salvatge, per salvar-se o fugir, morir".

Veure Ícar, Dédal, Daidalos.

Ilíada. català i castellà Ilíada (Autor: Homer) anglès Iliad

sumeri ILI + AD

Home + Balsa, Tabla, o Taló, o lisiado / esguerrat, o Veu, Lament i/o Plor.

sumeri ADA: Lluita, Batalla

El perquè del títol de la història: 

El títol pronunciat, ho diu tot de la història, la barca amb la que fan l’aventura, la batalla i lluita constants, i el famós fragment del taló copejat per la fletxa del qual és el seu únic punt feble, i el to de lament o de l’oralitat de l’obra. “És el títol de llibre que més et pot trencar la novel·la”. 

Ilion. Nom grec de Troia que tenia una gran muralla que es va construir en un temps rècord.

sumeri IL + (H)I + U + UN

Aixecar, elevar-se + procés, acció + pedres - arbres + cap a les alçades, elevat

"Dit del lloc que es va aixecar a partir d'alçar-hi pedres".

Veure Troia i Helena.

Ill. anglès Ill català malalt castellà enfermo

sumeri LIL

Malalt

Illa. català Illa anglès Island francès île  castellà Isla 
sumeri ILA (+LA)

Elevació (+ inundat, cobrir o submergir un terreny - suspés, mostrar)

"Elevació ( inundada, coberta o submergida per un líquid o aigua)".

Il•lusió. català Il·lusió del ll. illusio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Ilusión anglès Ilusion

sumeri IL + LU + SI / ZI+ U

Portar, cuidar, criar - treballador + persona, aquell qui - abundant + recordar, remembrar / viure + admirar, regalar

"Persona que porta un abundant record d'admiració".

Il·luminador. català Il·luminant: del ll. illuminare, íd. 1a font: s. XIV, Llull. anglès iluminating

sumeri ULUM

Fructuós, un tipus d’exclamació.

acadi UNNUBU

Imbècil. català Imbècil imbecil 1696; del ll. imbecillis ‘feble’; la forma imbècil prové de la grafia francesa imbécille mal interpretada 1a font: 1888, DLab. 

sumeri IMBA + ZIL / ŠI + IL(I)

Deficient + pelat, tret / cansar + humà

"Persona deficient que cansa".

Immadur. català Immadur

sumeri IN+NIM/INNIM+MAH+DUR/DUH

Abús + elevat-mosca / Paraula + esbojarrada-malalt + totalment-burro-cul / que es perden

sumeri IMMADU = avantatjat

"Qui abusa de paraules esbojarrades-malaltisses i la caga".

sumeri IM / IN + MAH + DUR

Córrer / Abús – sector + madur + llaç -descartar

"Abusa del llaç de la maduresa" / "Abusa descartar la maduresa".

Immigrar. català Immigrar castellà Inmigrar

sumeri IN / IM(MA) + MI + ĞAR + AR

Delimitar-abús / Córrer - propietats, possessions + acció + posar a lloc, reemplaçar, posar-se en lloc de + temps

"Acció de posar a un (nou) lloc les propietats en un temps".

"Acció delimitada temporalment de reemplaçament d'un lloc".

Veure Emigració.

Immortal. català, anglès, castellà Immortal del ll. immortalis, íd. 1a font: 1653, DTo.

sumeri E-MU + MU + UR + TAL

Abusar de + crèixer + abundant, en el seu cos, cos interior + expandir-se

"Abusar de o no parar de crèixer abundant en el seu cos interior (ànima) i d'expandir-se".

És diferenciava totalment dels mòduls etimològics de Mortal.

Veure Etern. Tant etern com immortal parlen d'una cosa que crèix o es desenvolupa, però immortal fa referència a un cos, a una ànima com continua expandint-se, potser tot i considerar ser mort. I Etern s'esmena com allò propi de la creació, a través d'allò diví, o que continua generant-se. La diferència principal és que immortal conté el mòdul de cos, ànima. 

Immortalis. llatí Immortalis català, anglès, castellà Immortal

sumeri E-MU + MU + UR + TAL + LI / LI(L) + IS 

Abusar de + crèixer + abundant, en el seu cos, cos interior + expandir-se + absència  / fantasma, coneixement, saber + màgia, purificació, encanteri

"Coneixement màgic o purificació del saber que abusar de o no parar de crèixer de manera abundant en el seu cos interior (ànima) i d'expandir-se".

Impertèrrit. català Impertèrrit 'Que res la intimida ni l'altera, com una pedra' del ll. imperterrĭtus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab. castellà Impertérrito

sumeri IM + PE(L) + (E)R(E) + TAR + RI + TU + U

Cavalgar, còrrer - fang, ceràmica, tauleta + deshonest, profanar, destruïr, degradar + anar, marxar + dispersa, tallar, decidir + imposar-se, allunyar-se + acció - líder, liderar - conjurar + derrota - pedra - abús

"Que cavalga marxant d'allò que el vol fer deshonest, destruïr, degradar i s'imposa dispersant i liderant l'abús com una pedra".

Impertérrito. castellà Impertérrito Del lat. imperterrĭtus. català Impertèrrit. Veure inclòs i detallat a Impertèrrit.

Imprescindible. català Imprescindible del ll. praescindĕre ‘separar’ 1a font: 1696, DLac.

sumeri IM + (PE + RE) / PES + SI + IN + DIB( + E) + LIL

Tauleta, escriptura, anotació - córrer + (desfilar, profanar, pecat + allò que)/ desaparèixer -ungir + recordar, remembrar – carregar + zona, sector, delimitar + passar a través, traspassar ( + temple, mesura –de gra, feina–, rentar –economia) + el saber

"Document d'anotacions per recordar les delimitacions per traspassar el saber al temple", seria pecat no traspassar-ho.

"Document que ungeix records que cal traspassar pel saber".

Veure Prescindible i Prescindir.

Impressora. català Impressora del b. ll. impressor, -ōris, íd. 1a font: 167 castellà Impresora anglès Printer

sumeri IM + (PE + RE) + ES + SU / SUH + UR + A / AH / A (RI)

Tauleta, escriptura, anotació - córrer + (desfilar, profanar, pecat + allò que) + establir + submergir, enfonsar / arrencar, extreure + arrancar -  ungir, frotar + amb força / amb una pasta / impregnar

"Anotar o fer córrer una cosa desfilant per establir i extreure frotant i impregnant o amb una pasta".

Incendi. català Incendi del ll. ĭncĕndĭum, íd. 1a font: 1653, DTo. castellà Incendio anglès  Burning, fire, conflagration

sumeri IN + ŠEN (NE)+ DIH

Àrea, delimitació, sector + clar (foc)+ herba - caos, per una agitació

"Declarar un àrea on hi ha un clar d'herba, o causat per un caos, ja sigui pel foc".

Incendio. castellà Incendio català Incendi anglès Burning, Fire, Conflagration

Veure Incendi

Incident. català, anglès Incident del ll. incidens, -ntis, participi pres. de incidĕre ‘caure dins’ 1a font: 1696, DLac. castellà Incidente 

sumeri IN + SI + DE + EN + TE

Abusar + record - acció + portar - creat + membrat

"Acció d'abús que s'ha creat".

India (“campera” o “bus indi”).

català i en majúscules en sumeri Indi/a: del nom de l’Índia, d’on provenia la substància 1a font: 1249

Si van a la furgoneta tot cantant, que li diguin ENDU.

- Si van per camí de pedres, doncs ENGEN .

-Quan preguntin: “Quant falta?” EN TAR -Qui vulgui estirar les cames per aborriment, ENNUG. 

“Ens anem com els“ E-EN-DI(s),

quan decideixin on anar i sortir. 

"Marxem / deixem - fins- on t'he dit" .

a Júlio Cortazar, [“Diari d'un Sumeri a l'Cosmopista”] 

Indòmit. català Indòmit anglès Mustang castellà Bronco.

sumeri IN + DU + U + MI + IDI(M)

Sector - abusar + fixar dret, erecte, conduir-hi + muntar + component verbal + salvatge, furiós

"Ser que és difícil de fixar i conduir per ser montat per salvatge i furiós".

Veure Bronco i Mustang.

Ingunn / Inđun. noruec, Ingunn / Inđun és una divinitat formada per una dona jove que custòdia o guarda en un cofre les pomes d'or amb les quals alimenta als déus i els rejuveneix donant-lis la immortalitat.

sumeri IN(IN) + GU + NUN / N(U) / UNU

Noia + tenir l'usdefruit, alimentar + el millor / déus, creadors / menjar - tro, menjador

"Noia que alimentar als déus creadors".

Veure Hulđufolk.

Inés. català, castellà Inés patrona de Pentinadores i Filadores, representada amb Anyell i palma

sumeri (H)I + NE + EŠ

Procés de pentinar i filar la pell i la llana + acció - arbres, plantes + filar, fil 

"Qui fa l'acció del procés de pelletejar, pentinar i filar la pell o les plantes i arbres".

La pell s'ha de pentinar i filar igual que l'obtenció textil a partir de plantes.

Infermetat. català Infermetat castellà Enfermedad: Del lat. infirmĭtas, -ātis. francès Malade

sumeri EN+PES+ME+TAB

Encanteri + ungir, desaparèixer + batallar, combatre, en silenci, refinar, rentar, rigidesa +  malaltia, dolor, ferida

“Malaltia, dolor o ferida fruit d’un encanteri que cal ungir (medicar) per a fer desaparèixer i combatre-la”.

Veure Malalt.

Inflate. anglès Inflate català Inflat castellà Hinflado, Hinchado

sumeri IN + PA + LA + TEH(I)

Ventar + bossa - causar, aparéixer + prémer, pesar + mal

"Doléncia de tenir bossa de vent o que conté aire i fa pressió".

Veure Hinchado, Hinchar; diferenciar de Inxa.

Influència. català Influència del b. ll. influentia, der. del ll. influĕre ‘desembocar, penetrar’; en cat. ant. significà també certes malalties per influx dels astres (cf. influenza) 1a font: s. XIV, Llull

sumeri IN + PU + LU + EN + SI + A

Abusar + d'entrar, boca, parlar + amb les persones o amos + conjurar - acció + Viure, habitar + treball - progènie

"Abusar de parlar o entrar a les persones i amos per conjurar viure i treballar o la pròpia progènie".

Informatiu. català Informatiu del b. ll. informativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis castellà Informativo anglès Informative

sumeri IN + PU + UR + MAHDI + U

Sector, límit + boca, parlar – aprofundir + col•lectar - que es mou sense un propòsit o direcció fixe + exaltar + totalitat, món.

"Sector, espai o límit que aprofundeix o parla exaltant tot allò que col•lecta tant dels despropòsits del món".

Ingenu. català Ingenu del ll. ingenuus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.

sumeri IN + GE + NU

Abús + de fer còpia, de escriure còpies + negació, persona.

sumeri GENNA: criatura, ser petit

“Persona negada aquí se li fa abús de escriure còpies”.

Inguma. basc Inguma, Maumau català Pesanta hmong Dab Tsog rus Kikimora

sumeri IN + GU + MAH

Abusar + coll - consumir, menjar - veu, crit + afecció, malaltia

"Estat malaltís o d'afecció en que hi ha un abús al coll, ja sigui d'ennuegar o de cridar".

Veure Maumau, Pesanta, Dab Tsog, Kikimora.

Inmigrar. castellà Inmigrar. Veure Immigrar. 

Institut. català Institut del ll. institutum, íd. 1a font: s. XIV, Metge castellà Instituto

sumeri IN(SI)TI + TUT(U)

Camí, pathos (recordar) + acció

"Té l'acció de recordar el camí".

Inundació. català Inundació del ll. inundatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1610 castellà Inundación

sumeri IN + UN + DA + SI + U + U

Límit, abús, àrea, sector + del cel + espai, lloc, barrejar amb un líquid + treure aigua + plantes, arbres, pedres, tot, acció

"Àrea on el cel n'abusa i fa barrejar amb l'aigua que treu, tot (plantes, arbres, pedres)".

Invisible. català, castellà, anglès Invisible  del ll. invisibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri IN + B(E) + I + SI + B(E) + LE

Límit, abús, àrea, sector + rebre, asignat, reduir, eliminar, treure + Hey! + tallar, treure, esborrar + rebre, assignat, reduir, eliminar, treure +  escriure, taula escrita, escrit

"Àrea que s'ha tret, eliminat  i esborrat d'un escrit".

"Estar limitat amb l'assignació d'haber estat borrat de ser inscrit".

Inxa. català 'estella petita' del cast. hincha, de hincharse ‘inflamar-se’, d’on ‘estella que causa inflamació’, o del fr. i oc. anche/enche, íd., d’origen incert, o potser de l’ant. inxar ‘provocar malvolença’, d’origen onomatopeic 1a font: 1396 castellà Astilla pequeña

sumeri IN + ZA

Abús + obstruir

"Obstrucció d'un forat o obertura que forma un abús".

Iolanda. català Iolanda, Violant castellà, anglès Yolanda

Veure a Violant.

Iron. anglès  Iron català Ferro castellà Hierro

sumeri IR + RU + UN

Fort + construcció + elevada, àrdua

"Material per a construir coses molt fortes".

Veure Hierro, Kiln.

Irradiar. català, castellà Irradiar  del ll. td. irradiare, íd.

sumeri IR + RA + DI + AR

Poderós - essència, exsudació - estar dient + clar, pur + anar, marxar -brillant + elogi, fama

"Claredat brillant que es fa en elogis de poder o d’essència".

"Essència o dir que emet claredat i brillantor elogiada".

Iruntsi. basc 'devorar, deglutir, xarrupar'

sumeri IR + UN(U) + T(U) + SI

Depredar + menjar + acció + carregar-se

"Acció de depredar i carregar-se de menjar".

Veure Hirundid.

Irusu 居留守. japonès Irusu 居留守 català "Pretendre estar o fingir ausència"

sumeri [IR-US-(S)A]

Estar absent

[Acció + arrossegar, seguir, trepitjar - inclinar-se, revisar + entrada - moure's]

"Estar absent"/"Acció de moure's arrossegant-se per revisar o arrosegat".

sumeri IR + US + U

Acció + arrossegar, seguir, trepitjar - inclinar-se, revisar + adormit, derrotat, acció, pau

"Acció d'arrossegar-se a revisar en pau".

Veure Jū, Shôu, Mori, Liú, Tome.

Isard, Izart. català Isard o Izart d’origen preromà, però d’etimologia incerta, podria tractar-se d’un mot iberobasc izarr-, de sentit obscur 1a font: 1395 castellà Rebeco

sumeri IŠ + (A) + AR(A) + AD

Montanya + cornamenta + camí, manera,métode - llet + arbust espinós

"Ser dels camins de muntanya i dels arbustos espinosos amb cornamenta i donafor de llet".

ισχίο Ischío(s). grec ισχίο Ischío, Ischíos català Malucs, Grop, Gropa, Isquis castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri IŠ + (KI / KU) + U + ((U) / US / UŠ / (IŠ))

Muntanya, voluminós + (lloc / llaurar – descarregar – foradar) + muntar, conduir – terra – apilar - carregar – dormir - acció + ((ibídem) recolzar-se / ventre / (lament, gemec))

"(Part del cos)  on es recolza per a muntar de forma voluminosa-muntanyosa". (IŠKIUUS. Ischíos).

“(Part del cos) zona voluminosa per al lloc de muntar relacionada amb el ventre” (IŠKIUUS. Ischíos).

“(Part del cos) on es fa l’acció de muntar una muntura, carregar o apilar”. (IŠKIUU. Ischío).

“Preocupació, gemecs i laments que sorgeixen en llaurar”. (IŠKUIS. Isquis).

Veure Maluc, Hips, Isqui, Isquios. 

Isla. castellà Isla català Illa del ll. īnsŭla, íd. 1a font: s. XIII, Desclot anglès Island francès île

sumeri IS + LA

Muntanya, monticle + inundat, cobrir o submergir un terreny - suspés, mostrar

"Muntanya o monticle suspés o de terreny cobert i submergit".

Cal saber que quan en francés hi ha una î pot indicar que hi falta una S.

Isòbara. català Isòbara castellà Isóbara, Isobara del gr. isobarḗs ‘d’un mateix pes’

sumeri IŠ(I) + SUH + U + BARAŠ / BARA

Pic + coronares + total + del cel, del que sobrevola / la pressió

"Corones que mostren i són formades per la suma de pics  que sobrevolen" (de la pressió atmosfèrica)

"Corones que mostren i són formades pel total de pressions".

Cal saber diferenciar de Isobarés.

Isobarés. grec Isobarés català 'd'un mateix pes'

sumeri HI + ŠU BAR + EŠ(E)

acció o procés + alliberar / prendre possessió de + unitat de volum

"Procés en que un s'allibera o prendre possessió de una unitat de volum".

Cal saber diferenciar de Isòbara.

Isquis. català Malucs, Grop, Gropa, Isquis castellà Cadera, Isquio(s) grec ισχίο Ischío, Ischíos 

Veure ισχίο Ischío(s).

Isquios. castellàCadera, Isquio(s) grec ισχίο Ischío, Ischíos català Malucs, Grop, Gropa, Isquis

Veure ισχίο Ischío(s).

Israel. català Israel del nom bíblic Israel, mat. sign.

sumeri IS + RA + EL

Muntanya + Pura, clara + duta, hissada, aixecada per

“Muntanya aixecada per la puresa i la claredat”.

Istme. català Istme del ll. isthmus, i aquest, del gr. isthmós, íd. 1a font: 1696, DLac. castellà Istmo Del lat. isthmus, y este del gr. ἰσθμός isthmós.

sumeri IS + ID + (MU + U) / ME

Monticle + curs d'aigua + (format de -estretor (aplastament) + terra, que condueix) / batalla, que esta amb

"Estretor de terra entre un monticle (formació terrestre) i un curs d'aigua".

"Monticle i curs d'aigua que es formen a una altre terra".

"Monticle de terra que esta rodejada del curs d'aigua".

Istmo. castellà Istmo 4 Veure Istme.

Isu. ilocano Isu català Ell o Ella castellà El o Ella

sumeri I / HI + SU

Lloat / acció, procés + ocupant

"L'ocupant que lloem".

"Qui ens ocupa...".

Veure Data, Datayo, Siak, Sika.

Italo. català Itàlia, Italo

sumeri ID + DA + LU

El riu, canal, curs de l'aigua + línia, vora, costar + aquelles persones

"Les persones que habiten entre cursos d'aigua".

Itemu. egipci Itemu català ‘ divinitat egípcia anomenada també Ra o déu Sol o Atum’

sumeri ITIMA (no equivalent, sols és semblant)

connexió sagrada - foscor

sumeri ID + DE + MU(L)

Canal, riu, curs d'aigua + crear, creat +  estrella, irradiar llum

"Estrella creada pel curs d'aigua primigeni (déu Nun)".

Veure Atum i Nun.

Ito. awetí Ito català "Ell, quan ho diu una dona" anglès Him castellà El francès Il

sumeri I + TU + U

Ejaculador + líder - acció + llit, acció

"Els líders eyaculadors dels llits (o singular)".

Veure Ella, Ell,  Yai, Atit, Al

Iturria.  eusquera Iturria, català Font, castellà Fuente, anglès Fountain, francès Fountaine, àrab مصدر Masdar, , danès i noruec Kilde, romanès Sursă, maltès Sors, anglès Source, finès Lähde

sumeri ID + DU / DUR + RI + A

Curs d'aigua, canal, riu + que mou ràpidament, que condueix, construir + esquerda, desfilar + abocar, conduir, impregnar, llagrimejar + aigua

"Curs d'aigua, canal o riu que desfila i/o passa per una esquerda o pas estret ràpidament i aboca aigua". 

Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. IVL· AVG· FAV· PAT· BARCIN com es pot veure escrit en una làpida conservada al Museu d'Història de Barcelona, nom donat als romans a la ciutat de Barcelona.

sumeri I + U + LI + A

Lloar - Rei + aliment, menjar - sacerdot - conduir, montar una montura + abundància - bona qualitat, riquesa, felicitat - oli fi + progenitor, fills, descendents - treballar, feina, poder, força, salari

"Lloat rei sacerdot fort i ric en".

"Lloat rei progenitor que condueix la riquesa".

sumeri A'U + GU + Š(U) + TA

Temps, acte temporal - treball, poder, força - aigua, aigua de les alçades + dessignació noms personals, persona - tenir l'usdefruit + totalitat, món + adherir, incrementar

"Persona tenir l'usdefruit del sobre el món".
"Qui tenir l'usdefruit de la totalitat de les aigues i allò que és adherit a elles".

sumeri PA + B(A) + EN + TI + A

Branques, fronda - causar, fer aparèixer + eina per tallar lli, lli, fabricació de lli + cistelles, cistelles de canya - acció +  lloc, espai - roba, tipus de roba o de manufacturar roba + treball, salari, poder, força, feina manual

"Espai on treballen en la manufacturació de roba de branques de lli".

sumeri PA E + TER + NA 

Causar, fer aparèixer + bosc + pedres, pedres de morter o de moldre - persones - acció

"Causat i aparegut pel seu bosc i les seves pedres".

sumeri BA + AR + ZI + NU

Animals marins + vaixell + vida, viure + descendènc ia, esperma - creador, engendrador, crear, creat

"On s'han engendrat visquent dels vaixells pels animals marins / pescadors".