L‘etimologia de composició modular.

Definició del concepte. 

La modulació sincrònica i diacrònica etimològica.

La fonètica no ve solament com a representació d’ella mateixa si no d’un valor significatiu. Actualment a la Gran Enciclopèdia catalana a inici de cada apartat segons les lletres de l’abecedari es documenta la lletra inicial corresponent a mode històric i representació gràfica, un exemple és la ‘A’ com a cap de bou o més aviat cap d’ésser amb banyes, doncs també es troba amb la cabra, si bé aquesta morfologia de l'abecedari no es veu recolzada pels estudis de Champollion que he ampliat al cuneiforme i xinès. Bé, les llengües les podem entendre d’una manera molt simplificada que gairebé no s’entén o no tenim una resposta clara, per exemple, lletra a lletra i el seu valor que aporta, entenguis com a composició modular senzilla. També, en el segon nivell, hi ha la composició modular mitjana, entenguis com  a aquella que fa us de la composició modular senzilla i forma ja paraules escuetes, però paraules en si mateixes. I per darrer, en el tercer nivell, hi tenim la composició modular formativa que és designada per aquelles composicions modulars senzilles i mitjanes a manera que es formen paraules més llargues i complexes que es poden entendre com una oració o frase en si soles. Després d’aquests tres nivells hi ha la frase, l’oració, el paràgraf, el text... En tot cas, la  clau que va obrint les portes del significat és la que es comprèn en la composició modular com la mostrada a la infografia, i en els requadres anteriors, tant en el següent glossari que en trobareu.

L'etimologia de  composició modular és la capacitat lingüística de formar paraules a partir d’uns grups de sons compostos anomenats mòduls que trobem indiferentment en diverses llengües a partir d’una referència antiga que les hi dota de significat, i que en totes les seves comunitats de paraules que formen gestionen un mateix significat que aporta l’explicació o part de la significació de la paraula que en formen part. La composició de formació modular es fonamenta amb les modulacions del llenguatge sumeri, partint de les modulacions més ínfimes i esquetes, que contribueixen a la mateixa llengua sumeria la dotació del seu propi vocabulari desenvolupat. Aquesta manera de desenvolupar-se és aplicable amb total exactitud a gran diversitat de llengües de tot el món, desenvolupant el vocabulari de llenguatges que són distints en el seu cos de vocabulari, estil i tot i quan poden fonamentar-se en una escriptura aspectual particular. La composició modular segueix unes pautes per a l'equivalència fonètica, degut a l'aplicació fonètica del sumeri, que són aplicables a totes les llengües de l'estudi sense distinció.

Apunt d'història. La llengua sumeria es deia per ells mateixos 𒅴𒄀 Emegi o 𒅴𒂠 Emegir. I el seu significat podria indicar que és una llengua esencial, que té la capacitat de tornar enrere o tornar a ella (des d'una d'altre), que recórrer els llocs, que canvia d'estat. O per Emegir que és la llengua nativa respecte d'altres o senzillament la local. Aquesta manera de dir la seva llengua pot estar reforçant la investigació de la metodologia de composició de la formació modular etimològica que es treballa en aquest diccionari, ja mostrant la seva finalitat. Finalitat que no valdria res sols per la traducció de Emegi o Emegir però que amb el vincle de l'extens aplicació modular etimològica és indicatiu de que ells ja podrien probablement conèixer aquesta finalitat de la seva llengua.

Dues maneres de dir el sumeri, Emegi o Emegir i una variant dialectal que és l'Emesal que veurem més endavant.

𒅴𒄀 Emegi. sumeri 𒅴𒄀 Emegi català Sumeri, nom donat per ells mateixos al seu llenguatge.

sumeri EME + GI

Llengua, idioma, llenguatge + essència, esencial - judici, jutjar, que torna, que va al voltant, que recórrer, que tornar enrere, que canviar d'estat

"Llenguatge essencial o Essència del llenguatge".

"Llenguatge que canvia d'estat".

"Llenguatge que recórrer altres llocs i és el llenguatge per a tornar enrere". 

Veure 𒆠𒂗𒄀 Kiengi.

𒅴𒂠 Emegir. sumeri  𒅴𒂠 Emegir català 'Llenguatge sumeri'

sumeri EME + ĞIR 

Llengua, idioma, llenguatge + nativa, natiu, local

"Llengua nativa".

"Llengua local".

Veure Emegi i Sumeru.

La composició modular aporta més precisió i foment a la referència de derivats els quals habitualment no documenten i, de vegades ho fan amb error comparatiu a la formació de la paraula. La composició modular funciona igual o de manera semblant del scrabble. Aquesta qualitat descriptiva i documentativa també pot anomenar-se la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica. El resultat final de la suma de mòduls ofereix una oració que explica el mot anomenada la definició modulada de la composició de formació modular etimològica (Veure infografia sobre la distinció d'un mot que ofereix polisèmia). Podem arribar a distingir les etimologies de les paraules que causen polisèmia i també d'aquelles que dintre de la mateixa entrada al diccionari hi ha diferents significats que no tenen una relació aparent, per exemple veieu la infografia sobre Burro 'animal' i Burro 'estúpid', el diccionari les engloba en una única entrada sense distingir-les etimològicament, mentre que gràcies a la metodologia de composició de la formació modular etimològica es mostra que es formen per etimologies diferents bén distingides i que no comparteixen cap mòdul; cal saber que un burro no té res d'estúpid, primer és un animal, segon és un animal molt estimat per a la feina i qualsevol persona que té un burro, mula o ase a la seva casa se l'estima moltíssim, es criden un a l'altre, es reconeixen es fan carinyos, s'anyoren i s'ajuden, això ho puc corroborar per les històries dels avantpassats que la mare ha viscut, per tant tot i que és un animal que de tant en tant es clava treballant-hi al camp, això no vol dir que tingui relació implícita del seu mot amb el significat de l'estupidesa. Em corroborat que són paraules d'etimologia diferent, de mòduls diferents, amb la referència de la seva escriptura modular diferent. O, tot continuant, com veiem al mot Bromera 'fer broma' i Bromera 'escuma' sols comparteixen un únic mòdul dels 4 i 5 que contenen, per tant s'ha trobat una etimologia que no compreníem en cap diccionari i hem arribat a distingir-les formant la seva modulació. Així podriem parlar de multitud d'exemples, com Panoli que s'ha de saber diferenciar l'etimologia de 'pa fet a base d'oli o mantega' en vers la de 'babau o bobalí' que podeu consultar al diccionari. 

Per tant, aquesta metodologia és una gran eina per a resoldre els dubtes que contenen els diccionaris que constitueixen les llengües: 

• El poder descriure la formació de la paraula amb tots els seus variants tal i com són i de manera específica.

• El diferenciar polisèmies i sinonímies d'una manera més clara.

• L'entendre els significats englobats en una paraula amb diverses definicions que no mostren relació més enllà de tenir la mateixa única paraula per anomenar-se.

• El de poder descriure les etimologies sense derivar les paraules a d'altres de semblants i diferents que tenen un significat igual o semblant, sinó documentant la propia definició del mot modulant la propia paraula.

• El de poder entendre qualsevol idioma conegut o desconegut i apropar-nos al seu significat.

• El de poder desxifrar llengües extingides que no sabriem identificar el seu significat tot i saber la seva pronunciació.

Dubtes ocasionats a l'haver rebut les diverses escriptures alfabètiques i els signaris o sil·labaris, produint que s'hagi enmascarat l'idioma. A més determina amb gran exactitud com s'han gestat les paraules aplicant les modulacions que s'elaboren i el seu significat singular amb el que contribueixen. Aquesta metodologia s'ha aplicat a una multitud d'idiomes molt diversos que en els àmbits acadèmics es consideren sense cap relació i que poden estudiar-se com a constituents d'arbres lingüístics diferents, però que aquesta metodologia aplicada posa sobre la taula el fonament que fa la demostració de que es poden, totes les llengües estudiades, explicar a partir dels mateixos mòduls units singularment a uns significats que comparteixen les llengües en els seus mòduls que utilitzen. D'aquesta manera s'ha estudiat i s'ha aplicat a un gran i divers nombre d'idiomes els quals s'expliquen amb aquesta metodologia modular. Més de 80 idiomes: a l'acadià, a l'amazigh, l’anglès, a l'alguerès, l’àrab, l'arauac, a l'asturià, a l'awetí, al bantú, al bengalí, al birmà, al bretó, al caló, al castellà, al català, al celtiber, al copte, el coreà, al dalmàtic, a l'egipci, a l'esperant, a l'eslovè, al fenici, al francès, al frigi, al galaicoportuguès, al gallec, al germànic, al grec, al grecoiberic, al guaraní, al hawaià, a l’hebreu, a l'hongarès, a l'iber, a l'ilocano, a l'indú, a l'iranià, a l'irish, a l’italià, al japonès, al kikuiu, al  kynyaruanda, al kurdmanji, al libanès, al linear B, al lingala, al llatí, al lusità, al makonde, al mallorquí, al marroquí, el massai, al micènic, al minoic, al mongol, al nàhualt, al nguni, al noruec, norré, al dialecte ogimi, al turc, al persa, al portuguès, al rètic, al rus, al salt-yui, al sànscrit, al sindaril, al sumeri, al swahili, al tailandès, al tibetà, al tunisià, al tupí, l'ucraïnès, urdú, al wolof, al xinès, al zulú. Entre d'altres, que no es citen o podràn ésser adherits.

La metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica es tracta de la recerca sobre la creació de qualsevol idioma de la història humana sense distingir arbres lingüístics, sinó donant a entendre cada paraula de cada part del bosc lingüístic. Trobant en tot moment les modulacions amb valors semàntics i de lexemes, ampliant la recerca tradicional a un nou paradigma on cada paraula està formada per varis lexemes modulars formant amb la seva suma tota la paraula sencera tal i com aquesta és concebuda, sense obviar, canviar ni derivar cap de les seves parts que la constitueixen. Repeteixo, aquest métode no efectua cap derivació, ni gestiona els valors morfológics de génere, temps, quantitatius ni de plural, sinó qu edescobreix en la totalita de la paraula els móduls que la completen i que contenen ells mateixos els significats que gestiona el terme definitiu de cada paraula sense excepció. Aquests móduls són els mateixos en la gran diversitat de llengües,  entennt que cada llengüa els ha gestionat per descriure a la seva manera cada cosa definida, formant així doncs tot l'extens contingut de vocabulari tot i que siguin de llengües diferents i sense un acadèmic parentesc. Aquest métode és tant clar i satisfactóri en gran mesura que té la capacitat inclòs de resoldre aquelles llengües o aquell vocabulari el qual hem perdut el seu significat o definició, trobant el sentit de les inscripcions de llengües mortes, de objectes arqueológics que desconeixiem el seu contingut a tots ells ara podem encaminar-nos a entendre amb la pròpia claredat d'una definició; i no de la derivació dels mots ni de la traducció dels mots; sempre el que obtenim amb aquest métode és la etimologia, la definició del mot, paraula o de la inscripció amb valors fonétics que es conjuga a un lloc textualment i vocalment.

Dit d'altre manera,  aquest enfocament etimològic i compositiu raona com les paraules siguin de la llengua que siguin es descomposen en unitats més petites –inspirades en el vocabulari més senzill del diccionari sumeri– que actuen com a móduls amb significats pròpis, cada un aportant un valor semàntic, que en conjunt, dona lloc al significat complet de la paraula. Cada módul és, en essència, un lexema (una arrel amb significat autònom) que funciona com un bloc de construcció etimológica, i que ajuntat o en comunió amb altres móduls contenen la definció de la paraula i la pròpia forma de la paraula que descriuen. A diferència dels morfemes tradicionals, que solen incloure elements gramatical sense significat léxic independent, dintre d'aquest métode cada part constitutiva de la paraula és un módul amb valor de lexema. Per tant, considera que és un error dir que una paraula sols conté un lexema o arrel. Per exemple, el mot castellà 'Casa' i 'Caseta', els lingüístes segons els estudis tradicionals comprendrien que 'Cas-' és el lexema, que és la part invariable, i que tot lo que s'afegeix serien els morfemes, les parts variables. Aquest métode modular que presento explica que: (E) KAŠ + SA / ŠA = Decidir - missatger - camí, viatge, caravana, casa del camí + centre, estar al mig, a la meitat - moure's al voltant de / Tenir forma acanalada, cavat, forma buidada, tallar o fer caure arbres,... Significant aquesta modulació de móduls amb significat indibiduals que donana a deifinir en conjunt la paraula casa, d'aquesta manera: " Lloc des del qual parteix i es mouren pel voltant les caravanes (el grup de persones acompanyades de vehicles i animals que viatgen i es desplacen uns arere els altres), els camins, i es parteix a fer els viatges". O, segons altres valors d'aquests móduls, que en la relació de l'escriptura cuneiforme s'escriurien diferent, "Casa del camí des de la qual et mous cap al voltant". És a dir, lloc de residència, que habites i torntes i marxes a buscar, treballar, passejar, visitar, etc., a fer-ho tot. Mentre que a 'Caseta' s'explica per:  (E) KAŠ + SA + E + DA + A = Decidir - missatger - camí, viatge, caravana, casa del camí + centre, estar al mig, a la meitat - moure's al voltant de / Tenir forma acanalada, cavat, forma buidada, tallar o fer caure arbres + casa, estació, cabina + superfície + criatura, petit. Significant aquesta modulació "Casa del camí des de la qual et mous cap al voltant d'una superfície petita". En sumeri podriem seguir la modulació TA + A, TAH + A, ED + DA o E + DA, com tenim la pista del seu significat podem acotar els móduls que ho formen. Per això en textos que són de significat desconegut podem entendre camins diferents el text, tot i així ajudant-nos de la forma, aspecte, finalitat de l'objecte, o de les oracions i paraules que continuen a les inscripcions que desconeixem el seu significat podem arribar a acotar els móduls als que fa referència. Així s'ha arribat a traduir més de 247 textos d'inscripcions que desconeixiem el seu significat. Així doncs, hem d'entendre que les paraules estan formades, proposo la següent terminologia per anomenar-ho. Els leximóduls o módulacions lèxiques, és a dir "léxic amb significat independent" + " unitats combinables, com a peces d'un trencaclosques", també anomenable segons la raó terminológica de formar les paraules per semóduls, terme format pel grec sema = "signe, significat" + módul = "components combinables"; el qual em sembla més fàcil de pronunciar i escriure. 

A l'hora de distingir entre les flexions que mantenen el significat esencial i les derivacions que canvien el significat de l'arrel, amb aquesta metodologia modular i els seus semóduls podem entendre perfectament qué és el que succeeix amb la producció de parules juntament amb els seus significats. Podem filar més prim. Família i Familiaritat no s'ha de comprendre 'familiaritat a partir del significat de 'família' sinó que s'han d'entendre en relació als seus semóduls: PAP + MI + LI + A, i PAP + MI + LI + A + RI + TAH TAH. D'aquests mòduls podem assegurar que PAP, MI, LI es comparteixen mentre que A, A, RI, TAH TAH no tenen cap relació, ni tant sols el módul A s'escriuria igual tot i pronunciar-se igual. Per tant, sols 3 dels 4 móduls de 'família' són iguals a 3 dels 6 móduls de 'familiaritat'. Podem veure que no és interessant la classsificació de flexions i derivacions o podem considerar que és un érror haver considerat que família i familiaritat són derivacions, doncs no canvien el significat de l'arrel, ni que siguin flexions perquè no mantenen en la seva totalitat modular el significat? És parcialment una flexió i parcialment una derivació? Trobo més interessant atényer al sentit de com es formen tal com són sabent distingir tots els seus móduls i els significats que aporten a la paraula sencera que formen. És a dir, distingir els semóduls. D'altre manera estem perdent informació, perdent la justificació de tots els vocabularis i de perquè la paraula siga quina siga està construida tal com és. Doncs, a mode metafòric, per saber construir una taula has de saber tallar la fusta i saber com es monten les peces abans d'entaular-se-hi. Vegueu les entrades de Família i Familiaritat:

Família. català Família castellà Familia anglès Family 

sumeri PAP + MI + LI + A

Relació, germà + acció + abundant + treballar, poder - moment, temps - progenitors, fills, descendents

"Progenitors, fills o descendents que tenen abundant acció de relacionar-se".

Familiaritat. català Familiaritat castellà Familiaridad anglès Familiarity

sumeri PAP + MI + LI + A + RI + TAH T(AH)

Relació + acció + abundant + treballar, poder - moment, temps + assentar + incrementar, adherir

"Treballar o aplicació del temps abundant per assentar i incrementar la relació".

Una temàtica de la lingüística és el lament de tenir vocabulari específic en una llengua que no s’acaba de traduir correctament de manera precisa. És el tant comentat mal de cap dels traductors professionals, dels quals s’han fet llibres sobre el tema i tot. Aquest fet succeeix per admetre que una llengua es tancada. Encara filaria més prim, aquesta problemàtica succeeix per no plantejar estudiar una base lingüística que ens faci capaços de gestionar altres llengües o la formació de les nostres paraules. Penso que no seguir una educació que mostri les eines dels mòduls compositius de les nostres llengües suposa un increment en el tancament social i, a la praxis, un entrebanc per ser més oberts a altres llengües i cultures, ni tant sols a mantenir la raó de la nostre llengua singular. Per tant, no cultivar la docència en l’estri que tingui l’explicació a l’ús de les lletres, síl·labes, arrels compositives i composades facilita l’exercici de l’opressió i la supressió d’allò estrany, fins i tot, de la disgustada demagògia d’una cosa estrangera. Fixeu-vos en la infografia amb el títol de 'Composició de la paraula'  anterior, a la composició modular de les paraules on totes comparteixen dos components modulars (PU + UN), si s’identifiquen aquests mòduls ja podem entendre’ns, si identifiquem els altres com hem vist en altres llengües que no contenen la formació (PU + UN) si no, d’altres com (LA, SUR, KIL A, ID I DAR) que els sabríem aplicats en altres paraules de la llengua materna som capaços de ser molt més precisos. Anant a un altre nivell, podríem en l’acte de familiaritzar-nos en els nostre idioma matern, facilitar-nos la capacitat de definir l’idioma matern i precisar així l’ús que li donem. No fa falta inventar idiomes, com en tants casos s’ha practicat, el que cal és conèixer els components modulars per conèixer els idiomes. Aquells que inventen idiomes van liar la troca, van evitar la història, van evitar actituds socials i culturals, és interessant però no una ajuda com podem extreure de l’anàlisis expositiu de Clements J. Setz[1]. El fet de mostrar les característiques d’un cultiu ens enraona com cultivar-lo, i aquí rau la capacitat de facilitar l’enteniment plural en la coneixença dels mòduls compositius. En paraules humils, aniria bé estudiar part d’aquest idioma sumeri per estudiar els altres idiomes, de manera més àmplia que si ho fem amb el llatí, l’àrab o el grec. Si ho tinguéssim bén assimilat obtindriem la noció necessària per a utilitzar amb precisió el vocabulari d'una manera no impostada.

Observeu les dues infografies sobre la distinció modular i la infografia sobre la distinció de la polisèmia, veureu com la metodologia de composició de la formació modular té tant la capacitat de distingir i explicar les paraules i els seus significats separant el que a dia d'avui escribim d'una única manera però que la raó de que descriguin diverses coses molt diferents té la explicació per aquesta metodologia modular. Per altre banda s'ha de veure la banda negativa, per exemple quan aconsegueixo traduïr una llengua indesxifrada durant el treball de la traducció i el desxiframent de la inscripció s'obren vies de significat que poden tenir la certesa o no de ser un significat concret, per exemple això es veu en els texts ibers i celtíbers que s'han desxifrat, on a mesura que s'avança en el text podem anar entenent quines definicions poden anar adjuntant-se perquè d'altre manera no tindria cap raó ni sentit ajuntar els altres significats. En els objectes, esteles, tésseres m'he trobat que habitualment no arriba a passar aquesta obertura de camins, donat a la seva forma més acotada tant de manera d'inscriure el text amb les formes prefixades de començar per exemple. I també, degut a la relació del sentit del text amb la de la forma i utilitat de l'objecte que conté la inscripció.

Una altre tema a parlar és que si el nostre vocabulari és modular i té una referència en el llenguatge sumeri que es basa en el cuneïforme fonològic i el cuneïforme fonològic en el cuneïforme ideogràfic, seguit del pictogràfic, i el cuneïforme pictogràfic es basa en els logigrames, d’alguna manera pren equivalència en el xinès qual és picto-fonètic a hores d’ara; podem entendre que adreçat als mòduls compositius, és a dir, a la modulació hi ha una fonètica-picto-referenciada en els idiomes que fan ús de l’abecedari. És a dir, que aquests sons ens estan indicant una representació gràfica, que no estudiem ni som capaços de veure a partir de la fonètica i el significat finalment, proper; però és recuperable la seva distinció i especificació. A més, sols interpretem un significat posterior, però no identifiquem com s'arriba a aquest significat, cosa que es soluciona amb aquesta metodologia modular. Aquest pensament possiblement trobi un camí cap a una resposta en el següent apartat 'Carta al Sr. Jean-François Champollion'. El que vull fer veure és que les escriptures amb signari, sil·labari i abecedari no es diferencien o no disten tant com sembla de les escriptures pictogràfiques, logogràfiques i pictofonètiques i encara avui dia podem arribar a diferenciar com varen ser o com equivaldrien amb exactitud. També vull que us fixeu en que cada mòdul existent comporta un cúmul o grup de significats que incorpora per sí mateix, però alhora també pot aportar els significats de manera ocasionada per la igualtat escrita a l'escriptura cuneiforme tot i la diferent pronunciació i diferent significat que les distingia, fent que hi hagi una connexió a una mateixa representació, però s'escolleix una pronunciació altre relacionada sols per aquella escriptura igual. Aquesta distinció entre mòduls es pot copçar de dues formes, s'atribueix un a raó del més proper a la modulació del significat o, per altre banda, es relacionen tots els significats que mantenen el mateix mòdul i la mateixa pronunciació tot i una escriptura cuneiforme diferent ocasionant una suma de significats relacionats amb el mot.

L'explicació de perquè no s'ha de considerar aquesta metodologia modular com un trobament amb l'origen rau en la forma incògnita que ens planteja la desconeixença de l’origen; a la qual s'ha de sumar la forma múltiple de situacions que poden ser productores de la sensació d’origen; i per consegüent, la consideració de la forma biològica que mostraria una forma bàsica del llenguatge de l’espècie que es mostra amb un idioma reduccionista en quan aquest es formula per parts petites que es sumen, i podem aplicar-lo per trobar les mateixes fórmules modulars en altres casos amb la mateixa finalitat definitòria, és a dir, una idea de llenguatge d'espècie. Si bé aquesta part és raona des del saber inqüestionable tampoc es pot afirmar que fos l'única via, la biològica d’espècie, la que produís la diversificació dels mots. La diversificació dels mots pot haver estat ocasionada pels aclariments anteriors, tot i així uns idiomes separats continentalment podrien indicar l'exercici modular d’espècie, o un transcurs de la història podria portar-nos a l'intercanvi i la modulació transhumant. Per tant fins i tot podrien conviure les diverses raons presentades de manera lògica allotjant allò verídic. Així obertament es suposa excloure la metodologia de formació modular etimològica de qualsevol fixació en un origen històric, si no en una eina de necessitat descriptiva dels mots gràcies a l'exercici de la multitud dels recursos que tenim accés.

Cal oferir la distinció diacrònica i sincrònica cap a les recerques etimològiques. La metodologia de composició de formació modular etimològica té la capacitat plena sincrònica, és a dir, de descriure les paraules en el present, tal i com les coneixem i documentar la seva formació. La majoria d'estudis etimològics es basen en la capacitat diacrònica on es descriu l'evolució del mot, els derivats, els nexes, però no arriben a descriure la determinació d'aquests mots derivats o que han evolucionat de. L'aportació principal de la metodologia de composició de la formació modular etimològica és la capacitat d'especificar, documentar, distingir, determinar, explicar les raons de la composició dels mots siguin presents o passades, des de la paraula més antiga a la darrera que ha estat derivada, per tant estem davant una eina metodològica que amb una mateixa referència té la capacitat d'explicar les llengües d'arreu distingint-les i fent-les específiques, i tanmateix formant-les en un cos unificat i justificador de la seva forma, i mostrant la determinació aplicable a totes les variants que com una numeració matemàtica gesticulen les llengües com si aquestes fossin fòrmules.

El desxiframent d'una oració

Posem pel cas la següent oració en llengua catalana, una llengua actual, i vegueu com seria la transcripció modular i com s'obtindria el significat, d'aquesta manera potser podeu veure, més clarament que amb les paraules soltes que són incloses al Diccionari Modular Etimològic, com de vertader és per a la traducció i desxiframent d'idiomes que actualment desconeixem, posem pel cas que aquesta llengua catalana no la coneguesim...

• Oració en català:

El lleó groc menja carn.

• Oració en català distingint les separacions de paraules:

El · lleó · groc · menja · carn.

• Oració a través de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica:

sumeri [HE + L(E)] · [LA + E + U + U + NE] ·  [GU + RU + UK(TIN) / UKUK] · [ME + EN + GAR] ·  [KA(I'ZI)(R)NE]

[Ser ell, ser qui + escrit] · [Estirar, pressionar, accelerar + palla, planta seca, ordi (color?) + admirablement + Per terra + fort] · [Lament, veu, plor - suma, total - força + construcció + llàgrima - fisonomia facial / cremar, foc] · [Lament, veu, plor - suma, total - força + construcció + llàgrima - fisonomia facial / cremar, foc] · [Desig + encanteri + diferents menjars (pa o pasta, llet, formatge, o pastís)] · [Tovet, Pessic, Tendre / Carn rostida + Braser]

"Forma escrita per indicar que és qui, o ser ell" + "Ser que s'estira a les zones de palla admirablement a terra" / "Ser admirable de color palla i terra" / "Ser que accelera des de les plantes seques, admirablement anant per terra" + "(Color) que es troba a la fisonomia facial del lament o en la suma del que apareix amb la flama o foc" + “Encanteri de tenir desig o delit per diferents menjars” + “Braser amb carn rostint-se / Pessics, carn tendre”.

En aquest cas podem desxifrar que parla d'un ésser que s'admira culturalment i té el color de la palla i la terra, que corre entre les plantes seques (sabana) i s'estira sobre aquestes. Quin animal podeu pensar amb aquestes característiques?. Després, podem saber que té la fisonomia del que apareix en el foc i les flames, és a dir les flames tenen la fisonomia del color groc. Després sabem que té desig pel menjar, és a dir, que fa l'acció de menjar. I per acabar que aquest menjar és carn tendre, pessics de carn, o carn rostida. Per tant estem sabent que menja carn. Si bé, també veiem que està definint el lleó però no tenim una traducció exacta del mot lleó de les bases de l'exercici modular, per tant sols podem saber-ho de manera guiada, intuitiva i lógica amb els significats que defineixen aquesta paraula lleó. 

Per altre banda faig notar que a mesura que traduïm modularment l'oració proposada estem acotant el significat d'aquest animal, doncs ara sabem que menja carn, és a dir, que és un animal carnívor, groc i de la sabana. No ho és tot però us animo a que us doneu compte que aquesta oració proposada sols conté 5 paraules, posats el cas que hi haguessin oracions que continuessin aquest text, podríem anar acotant encara més el sentit dels móduls i facilitant, a mesura que s'avança en la traducció modular, les opcionalitats dels significats que poden incórrer els móduls. Per tant sempre és més difícil començar que continuar cap a una traducció més llarga. 

Així podeu imaginar com de satisfactori és pel desxiframent i traducció de llengues no conegudes fins que s'ha aplicat aquesta metodologia modular. Ens podem aproximar molt al significat a través de la definició modular, la qual és una mostra que aquests móduls ens estàn indicant l'etimologia és antiga que podem conèixer a dia d'avui.

El segon desxiframent d'una oració i extensió de la reflexió

S'exposa una segona oració per exemplificar la utilitat i la precisió, i els problemes que comporta aquesta metodologia.

• Oració: 

Un pa tou arnat.

• Vocabulari amb la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica.

1 Un, U. català Un, U, Una castellà Uno, Una anglès One

sumeri UN(IL) + NUN + HE

Inferior + primer, el millor + fer, ser, ser ell

"El primer i millor o l'inferior”.

Pa. català Pa del ll. panis, íd. 1a font: s. XII, Hom.

sumeri PANDUNUM

Pa

sumeri PANDU

Pastís

Tou. català Tou del ll. tofus ‘turo, tosca calcària’, que es transformà en adj. en el sentit de ‘porós, esponjós, bla’ i ant. ‘buit de dins’ 1a font: s. XIII castellà Blando

sumeri TU + U + UH

Llana-sopa, beuratge, bullit, cuit – matxucat -peix + derrotat – abusar, acció + fer pasta

“Acció de bullir o coure fent una pasterada".

"Acció de matxucar-ho sent una pasta".

Veure Blando.

Arna. català Arna d’origen incert, probablement preromà, potser iberoaquità i emparentat amb el basc arr ‘cuc, corc’ 1a font: s. XIV

sumeri A + RAH + AHAN + AD

Ala o amb ales + batre, maxacar, matar, aixafar, inundar + vomitar + malmetre

"Insecte amb ales que descomposar i fa pellets i ho malmetre".

Veure Sarna, Tinya, Teruvela

• Oració a través de la metodologia modular amb raó etimològica:

"El primer + pa + matxucat com una pasta/cuit com una pasterada + està malmès per un insecte volador que descomposa i fa pellets”.

Dacord, ara reflexiono amb vostés, suposo. Jo vull ser sincer en tot moment. Vostés poden tenir el pensament de que calen saber les paraules no les definicions que s’obtenen al llegir els mòduls que formen les paraules. Analitzem l’exemple de l’oració catalana “Un pa tou arnat”. 

• Pros i contres de la traducció modular,

Pros, 

1. Sabem, que ens està parlant d'una sola unitat.

2. Sabem que es tracta d’un Pa.

3. Sabem, que és una cosa que està matxucada, bullida o que és una pasterada o pasta. Tot i que podem dubtar de si és una cosa tova en si mateixa o si l'insecte l'ha estovat. Tot i que si sabem del comportament del pa amb l'aire sabrem que el pa s'asseca, per tant si ens indica que és tou podria indicar o bé que és realment un pa tou i cosa extranya s'ha arnat, o cosa improbable que ara està tou perquè les arnes han fet de les seves, fet que no seria realment tou, tot i potser sí matxucat o més aviat correspondria al significat de ser un pa trencadís, cosa que no està dient. 

4. Sabem, que és un insecte que descomposa i fa pellets i en relació amb l’oració sencera ho fa amb el pa.

5. Sabem, que l'esser té àles. 

6. Sabem, que està malmetent el pa. 

Contres,

1. No sabem si és una pa de quin tipus.

2. No sabem, del tot, si es refereix a tou en comptes d’una cosa matxucada, pastosa o recuita, aquest és el punt que causa més discordia, tot i l’evidència que una cosa molt bullida és una cosa tova, i una cosa matxucada és una cosa estobada, però recuit podria indicar una cosa contrària, posem a la taula.

3. Tot i que sabem que és un ésser amb ales, que descomposa el pa i fa pellets, no sabem si està definint una arna o altre insecte diferent o un ocell per posar una cosa més estranya, tot i que ocells que vomitin el menjar sols succeeix per oferir-lo a les cries. 



Per tant, podem concloure que la metodologia modular ens condueix a una aproximació dels significats, que poden camuflar-se i d’aquesta manera portar a l’error o no ser del tot precisos. Tot i així d’algunes vegades ens el dona de ple el significat i d’altres ens el insinua o en el descriu d’una manera més oberta. Però això té que tenir síntesi amb tota la seva aplicació exercitada, on com veureu en les infografies, la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica pot identificar i documentar la descripció necessària per a les paraules que tenen la descripció etimològica d'orígen incert o desconegut, i per les paraules que no tenen distinció tot i tenir diversos sentits significatoris, ja siguin polisèmies o sinónimies, o d'homófones.



Una altre cosa que s’ha de fer constatar és que funciona com si en català agafessim les definicions del diccionari, i /Un pa tou arnat/ segons el DiEC seria una cosa molt més extensa encara més que el diccionari modular, veiem com quedaria amb les explicacions de les definicions dels diccionaris:

"Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats + Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada. + Que cedeix fàcilment a la pressió; bla (oposat a dur) + Defecte que a vegades tenen les pells de xai consistent en unes excavacions molt característiques produïdes per les arnes durant l’època d’emmagatzematge.  

Per tant, podem entendre el sentit del significat? Sí ens podem aproximar. Podem definir les paraules? Sí d’una manera aproximada. Podem resoldre les oracions? Sí d’una manera aproximada. 

Però hem d’entendre que hi han paraules que d’una llengua a una altre canvien i tenen una diferent comprensió social, per exemple dir a algú que és Rubio, per un castellà de lleó, o per un català dir-ne a algú Ros. Tot i així els dos s’estan aproximant a una semblança aproximada. El castellà dirà rubio a algú que és castany clar, pel roig, o castany amb lluminositat, mentre el català dirà ros a aquells que tenen el cabell groguenc i gairebé blanc o blanc mateix.

Potser ara ho podeu veure amb més claredat. Estic d'acord en l'apreciació, potser cal simplificar la lectura modular amb una paraula que s’aproximi al significat. Però tampoc tinc clar que parlin amb paraules com les entenem ara, el xinès antic és prova d’això, on avui dia al xinès mandarí hi ha dos o més caràcters abans ho deien amb un de sol o amb el sumeri. D’altre manera, d'acord, és un metode influït per com es forma el sumeri. I, d’altre manera, si es simplifica en una paraula que reuneix tots els mòduls o el sentit d'aquests directament extret de l’àmbit social nostre, per una banda pot ser bastant inexacte en criteris modulars, tot i ser molt aproximat en el que entenem socialment actualment. Potser em puc esforçar més en proposar una relectura en forma de paraules, estic dacord. Però, si ho fesim això no treballaria la formació pròpia, exclusiva, exacte, específica, concreta de cada paraula existent de cada llengua existent; el que estaria fent no és trobar una metodologia amb capacitats de descriure totes les paraules i de desxifrar el seu significat i manera de veure el món, sinó que sols estaria intentant fer una traducció amb les qualitats que ho fan els traductors i coneixedors de llengües a través de la cerca de l'equivalència. S'ha de veure la metodologia presentada de la modulació com a una eina a l'abast per facilitar i entendre els vocabularis existents, i no com una balança que posi una paraula per una altre.

Enfi, em vist uns quants pros i uns quants contres de la metodologia, la exactitut i la aproximació tot de cop, en tres nivells diferents. Però més certament o menys es pot entendre la inscripció, sigui catalana o no. Si no els diccionaris no servirien de gaire. El que és estrany o curiós és que quan parlem no definim el pa, ni quan el llegim si no que entenem la forma que defineix però no la expliquem, són significats omesos, i que ja tenim admesos dintre el saber del coneixement, tal i com ens donem compte d'una paraula i del sentit del paràgraf però sóm totalment incapaços de descriure-la per si sola. I això també s’ha de visualitzar com una aproximació de manera omesa a allò vertader del mot o del context. Per tant, amb l'aplicació de la metodologia modular amb raó etimològica som capaços de apropar-nos a la gestació, la modulació i la formació dels vocabularis. Als següents passos veurem la lógica que té la metodologia.

Lògica de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica

Amb la següent aplicació lògica representada amb termes matemàtics podem entendre com s'ha avaluat la composició modular, com és la seva formació i la probabilitat en que pot ser igual a les llengües reals.

Si...

∑1∋[ α1; β1; …]≒^≘∑2∋∥[α1.2; β1.2; …] = ∪⊆∑1≣∑2^⊆∑2

∴∑1⊺∑2

Si el sumatori 1 existent [a1; b1; ...] és aproximadament igual a la imatge i corresponent del sumatori 2 existent paral·lel [a1.2; b1.2; ...]. La unió del contingut del sumatori 1 és estrictament igual al sumatori 2 i al contingut del sumatori 2. Per lo tant, el sumatori 1 intercala el sumatori 2.

Si...

∑1 = A ⊺( a1 + h2) 

A≔ a1 + h2 

∴a1 ^ h2 ≢ A ^ a1 + h2 ⊆ A 

Si ∑1 = A intercala a1 + h2. A és donat amb la igualtat  a1 + h2. Per lo tant, a1 i h2 no són idèntics a A, i a1 més h2 són un subconjunt de A.

i...

P (∑1, ∑2, ∑3,…) ≣ P(Rlleng.)^ ⊨Rlleng.

La probabilitat de successos dels diversos sumatoris és estrictament idèntic a la probabilitat real de les llengües, i igual a cert llenguatge vertader.

Lectura dels principis bàsics de la lògica de la metodologia modular etimològica

La primera equació (∑1∋[α1; β1; …]≒^≘∑2∋∥[α1.2; β1.2; …] = ∪⊆∑1≣∑2^⊆∑2) mostra com els elements modulars no són simplement equivalents, sinó que s'intercalen i es corresponen de manera sistemàtica.

La segona equació (∑1 = A ⊺(a1 + h2)) demostra que:

1. El significat total (A) no és simplement la suma dels seus components.

2. Els components són subconjunts del significat total.

3. Hi ha una relació d'intercalació entre els elements.

La tercera part sobre probabilitat (P(∑1, ∑2, ∑3,…) ≣ P(Rlleng.)) suggereix que aquest sistema no és arbitrari, sinó que correspon a patrons reals en les llengües.

Això explicaria per què:

• Les traduccions simples sovint fallen.

• Els significats són més rics que la suma de les parts.

• Hi ha patrons consistents entre llengües aparentment no relacionades.

CASOS PRÀCTICS

Cas 1. Burro 1 i Burro 2.

Ara tornem als exemples de Burro 1 i Burro 2 que veieu a la infografia corresponent.

Burro 1 (estúpid):

∑1 = BURU / BUR + U

On:

BURU/BUR ∈ {malalt, afecció, patir, alliberar, sacrificar}

U ∈ {abusar, admirar, derrotar, totalitat, món}

∑1 = "Qui pateix d'abús o de tot".

^∑1 = "Qui es sacrifica per tot".

Burro 2 (animal):

∑2 = BU + (D/M)URUR

On:

BU ∈ {unitat d'àrea, brillant}

(D/M)URUR = {ase, burro}

∑2 ="Ase o burro brillant".

Relació entre ambdues:

∑1 ∩ ∑2 = ∅

∑1 ≢ ∑2

És a dir, quan ∑1 fa intersecció amb ∑2 és igual a un conjunt buit, és a dir, no comparteixen elements. Per tant, ∑1 no és definit com a ∑2.

On:

∑1 → estat / condició humana

∑2 → descripció animal

I la seva falsa equivalència moderna:

Burroactual ⊇ {∑1, ∑2} tot i que ∄ relació modular original

És a dir, la noció de Burro actualment és un subconjunt dels dos sumatoris (Burro 1 estupid, i Burro 2 animal) tot i que  no existeix relació modular original.

Aquesta formalització mostra que, tot i compartir la mateixa grafia moderna, són conceptes modularment independents sense intersecció semàntica original. 

Cas 2. Emegir i Emesal dos sumeris. 

A continuació es figura un avançament de la interpretació que ha de fer un lector de sumeri, tot i que en definitiva aquest es pugui concretar els significats com a termes iguals, la capacitat del lector, traductor i interpretador és la de la capacitat modular etimològica. Per exemple, veiem-la aplicada a dos dialectes del sumeri, sabem que el llenguatge sumeri s'autoanomena EMEGIR, però hi havia una variant, el EMESAL. El primer és el llenguatge corrent o dels homes i el següent és la manera de dir-ho de les dones o pot indicar la vessant femenina del concepte. Veure la modulació de EMEGIR 'el sumeri clàssic' i EMESAL 'el sumeri utilitzat en contextos religiosos i textos associats a deesses o sacerdotesses':

EMEGIR (𒅴𒂠). EME (llengua) + GIR (natiu, local, però també pot incloure els conceptes de "que va al voltant, que recorre, que torna enrere, que canvia d'estat")

EMESAL (𒅴𒊩). EME (llengua) + SAL (dona, sacerdotessa)

Així podríem formalitzar la relació entre EMESAL i EMEGIR:

∑1 (EMESAL) = EME + SAL

On:

EME ∈ {llengua}

SAL ∈ {dona, femení, sacerdotesa}

∑1 = "Llengua  de les sacerdotesses o de les dones".

∑2 (EMEGIR) = EME + GIR

On:

EME ∈ {llengua}

GIR ∈ {natiu, recorrent, canviant}

∑2= "Llenguatge esencial o Essència del llenguatge".

^∑2= "Llenguatge que canvia d'estat".

^∑2= "Llenguatge que recórrer altres llocs i és el llenguatge per a tornar enrere". 

Relació:

EME(∑1) = EME(∑2)

però

SAL ⊥ GIR

Aquest contrast suggereix que mentre EMESAL especifica un ús específic (femení / sacerdotal), EMEGIR implica un ús més general (si seguim el criteri de que el génere masculí també designa el femení).

Fixeu-vos en aquests significats addicionals de 𒂠 ĜIR ("que va al voltant, que recórrer, que tornar enrere, que canviar d'estat") a l'anàlisi de 𒅴𒂠 Emegir, podríem estar parlant d'un concepte molt més dinàmic i complex de la llengua:

EME (llengua) + ĜIR (que recorre / canvia) podria indicar,

• Una llengua que evoluciona / canvia.

• Una llengua que "circula" o es transmet.

• Una llengua que té la capacitat de tornar a les seves arrels.

• Un llenguatge cíclic o que es renova.

Cas 3. DINGIR I DIGIR paraula igualment sumeria per significar el català Déu. DINGIR (sumeri-emegir) DIGIR (sumeri-emesal). 

Ara veieu el mot sumeri que designa Déu, segons el sumeri-Emegir DINGIR i el sumeri-Emesal DIGIR; també, hi van haver altres formes com DIM ME-ER i DIM MI-IR:

Per DINGIR (𒀭) (Emegir):

∑1 = (DI + IN) + (GI + IR)

On:

DI ∈ {brillantor - anar, venir, marxar, parlar}
/ DI(M) ∈ {crear, substituir, fer sortir}

IN ∈ {sector, àrea}

GI ∈ { essència, processar (ĜI: nit, crepuscle)}

IR ∈ {arbre, exsudació, olor, essència}

∑1 ="Aquella area de brillantor que fa sortir l'essència dels arbres, les olors" (les plantes es dirigeixen al Sol per crèixer i fer la fotosíntesi).

^∑1 ="Aquella àrea que marxa de la nit o del crepuscle entre els arbres" o ^∑1 ="El que fer sortir l'essència de la nit; o substituïr-la". (El que marxa quan arriba la nit o ve quan marxa la nit és el Sol. El Sol substitueix a la nit. El Sol fa brillar la lluna a la nit per tant és la seva essència).
^∑1 = "La parla essencial".

^∑1 = "(Déu) de la brillantor dels arbres".

Per DIĜIR (𒀭) (Emesal):

∑2 = DI + ĜIR

On:

DI ∈ {brillantor - anar, venir, marxar, parlar}

ĜIR ⊆ {Mare, associat amb les circumstàncies i el lloc de naixement}; {ĜI + IR = nit, crepuscle + arbre, exsudació, olor, essència} (GIGIR és com s'identifica a la lluna)

∑2 = "Fer venir o parlar de l'associació de les circumstàncies i el lloc de naixement".

^∑2 = "La essència de la brillantor a la nit". (El que brilla a la nit és la lluna).
^∑2 = "La parla de les mares".
^∑2 = "La parla mare".
^∑2 = "(Déu) de la brillantor lunar".

Relació entre ambdues:

∑1 ≠ ∑2 però ∑1 ∩ ∑2 ≠ ∅

On:

∑1 → significat solar / masculí / essencial i recorrent / Déu dels arbres

∑2 → significat lunar / femení / de les mares / Déu lunar

I la seva relació amb el signe 𒀭 (AN):

AN ∈ {cel, corona, celestial, alçat}

∴ 𒀭 ⊃ {∑1, ∑2}

Context sobre la relació Sol (masculí) Lluna (Femení). El Sol i la Llun són considerats a l'àmbit religiós com a Déus o divinitats segons el culte. La Lluna s'associa a allò femení, l'astre més proper, el blanc, el ying xinès, la Selene grega que és una divinitat caçadora amb arc, fer la caça de nit és una situació molt comuna és quan els animals silvestres estàn més actius, sobretot els depredadors d'altres o carronyers (el senglar, la guineu, el conill, les daines, la fura, el gat salvatge, el linx, els peixos...) a aquest tipus de caça al bosc nocturn es pot realitzar amb gossos xarnegos. Cal afegir que el cicle menstrual té una duració semblant al cicle lunar tot i que no té relació segons l'estudi científic ha estat una idea esotèrica que va popularitzar-se abans de la ciència, l'única raó és la duració d'un període i l'altre de manera semblant en quantitat de dies, però no indica pas quan comença ni quan acaba. També es relaciona el tipus de lluna amb la facilitat de tenir un part i en la manera en que aquest serà més fàcil o més difícil dient sobre la dilatació del cos. El culte de la lluna i el sol a través dels atributs genèrics es troba a gran diversitat de cultures. Mentre el Sol és a allò masculí indicant la força, el foc, el negre, el yang xinès, el Helios grec, associat a Apol·lo doncs. Els dos s'associen amb el quart dia de la creació bíblica. Tant la Lluna com el Sol estan associats amb l'element del pecat capital de la ira. Tot i que a la cultura xinesa tant un com l'altre són personatges femenins doncs es relacionen amb la llum blanca, el ying. Però de tot això sols ens quedem a la llengua sumeria que l'Emegir diu Déu al Sol, de la relació pels cultius de les plantes, mentre que l'Emesal diu Déu a la Lluna, de la relació dels naixements i de com són les persones. Al cap i a la fi s'ha donat 𒀭 (AN) com caràcter cuneiforme per dir tant DINGIR com DIGIR de manera escrita, indicant que és un astre, un astre solitàri, una representació del cel i la simplificació de la cosmologia, una cosa brillant (estrella o planeta) solitària. Per exemple, si trobem tres o més astres alineats estàn indicant el significat de 'les estrelles'. La distinció Emegir i Emesal és sols a la parla.

Per acabar aquesta dissertació.

Cas 4. La correcció de la traducció de la denominació nadiu del poble sumeri: SAGGIGA. 

Es tradueix habitualment que els sumeris s'autodenominaven SAĞGIGA 'Els que tenen el cap negre', i s'enraona tot dient 'perquè tenen el pel negre'. Però, si tens el concepte sencer està dient SAĞGIGA 'La humanitat', és a dir tots els humans sense distinció de sexe ni d'altres aspectes, segons el diccionari ePSD ( The Pennsylvania Sumerian Dictionary).  

𒊕𒈪𒂵  = ∑1 o ∑2 ?

∑1 = sumeri [SAG][GIG/GI][GA] = 

[Cap, persona, capital, rei][negre/nit][portar-llet]=

sumeri [SAĞGIGGA]=
"Persona o caps que es porten negres".

∑2 = sumeri [SAĞGIGA]=

[La humanitat, tota la humanitat sense distinció, gènere humà] =

sumeri [SAĞGIGA]=
"Persones de nutrides per la llet o portades durant la nit".
També podria tenir la lectura de referir-se a...
"Les persones portades per o durant la nit". 

L'error està en considerar 𒈪 com a GIGI, i s'hauria de considerar com tot un únic conjunt SAĞGIG o SAĞGIGA 'Humanitat', i no separant-ho com SAG GIG GA com solen fer les descripcions d'aquesta paraula, l'única diferència entre un concepte o l'altre és la separació de cada part o la unió d'elles, la descomposició o la composició. A més seria més correcte pensar que 𒊕 SAĞ vol dir 'persona o rei' i no 'cap', i 𒈪 és ĞI 'nit', i 𒂵GA 'Llet'. A raó de que al culte religiós mesopotàmic de la creació es diu que les 'persones sumeries eren nutrides per la llet de Ninhursag' i així van ser creats. Segons la seva escriptura sagrada sobre la creació és lògic que continguin el significat de Llet i de Nit, doncs Ninhursag era la representació del cel, la deesa del cel i, per tant, de la nit. Un nadò no dorm bé si no se l'alleta per a que dormi quan més o necesiten els pares. La llet, humana i la de les vaques encara més contenen el triptòfan i la melatonina que són favorables per la son i per una son més profunda, que contingui més somnis o visions. Per tant la la llet, la son són estretament unides a la nit.

Això apareix, per exemple, en el context de com Marduk va escollir Cir per a governar, està escrit al text del Cilindre de Cir, conservat al British Museum. Té un significat molt més profund al text traduït tradicionalment, quan parla de com Cir governava sobre "SAĞGIGGA" - no estaria parlant simplement de gent amb cabells negres, sinó de tota la humanitat en el seu sentit més sagrat i inclusiu.

Aquesta composició modular revela un significat molt més profund que la traducció tradicional "gent de caps negres":

• Connecta amb la creació de la humanitat per Ninhursag.

• Es refereix a "tota la humanitat sense distinció".

• Té una connexió amb la nutrició divina ("persones sumèries eren nutrides per la llet de Ninhursag").

• No es refereix a un col·lectiu degut al seu tret físic.

Conclusions de la lògica i l'aplicació de l'etimologia modular:

1. Revela connexions lingüístiques profundes que van més enllà de les etimologies tradicionals.

2. Demostra com el llenguatge codifica coneixement descriptiu i funcional.

3. Mostra la persistència de patrons sumeris en llengües modernes.

4. Ofereix una eina per reinterpretar textos antics amb més precisió.

5. S'ha aportat una nova perspectiva a la interpretació de textos antics.

6. S'ha demostrat com la formalització matemàtica pot ajudar a entendre patrons lingüístics.

7. S'ha revelat capes de significat que les interpretacions tradicionals han passat per alt.

8. Revela significats més rics en textos antics i moderns.

9. Pot aplicar-se sistemàticament a múltiples llengües.

10. Té la capacitat de documentar i millorar la nostra relació lingüística i facilitar la comprensió de les llengües a més de contribuir als diccionaris.

11. Cada component aporta un significat específic i rellevant.

12. La combinació resulta en una definició funcional i descriptiva precisa.

13. Avantatges sobre l'etimologia tradicional: 

• Va més enllà de la simple derivació. 

• Explica el significat intrínsec dels components. 

• Permet entendre per què diferents llengües han arribat a solucions similars, tant de poc o molt diferents.

14. Valor afegit: 

• Ajuda a distingir matisos modulars entre sinònims. 

• Evita confusions per polisèmia a través de la recerca de la modulació i el seu significat amb que contribueix. 

15. Aquesta metodologia modular revela com cada llengua ha capturat un aspecte diferent de la definició d'un objecte, cosa, acció o element, reflectint:

• Contextos culturals diferents.

• Observacions locals específiques.

• Percepcions diverses del comportament.

• Impactes econòmics variats.

• Tipus de característica que determina l'objecte, cosa, acció o element.

16. La capa fonètica:

• Manté proximitat amb el so de la paraula actual.

• Permet traçar evolucions fonètiques.

17. La capa gràfica:

• Un mateix caràcter pot portar múltiples significats.

• Tots els significats d'un mateix caràcter són simultàniament vàlids.

18. La capa semàntica:

• No és restrictiva (no cal triar entre significats). Menys quan s'escriuen diferents a la modulació sumeria. Però tot i així pot ser acumulatiu.

• Permet una comprensió més rica i completa.

19. La capa evolutiva:

• Mostra com els significats s'han anat acumulant.

• Reflecteix diferents usos i contextos.

• Preserva la història completa del concepte. Proporciona una base per entendre evolucions semàntiques.

Citació bibliogràfica

[1] SETZ, C.J. “Las abejas y lo invisible”. Barcelona: H&O Editores, 2023. ISBN: 978 84 126262 8 5.

Altres fonts:

CARROL, L. "El juego de la lógica y otros escritos". Alianza editorial: 2022. ISBN: 978 84 206 8791 9