Diccionari Etimològic Modular

Gabacho. castellà Gabacho Del occit. gavach 'que habla mal'. francès gabache, gavot català Gavatx incerta. Segons alguns, derivat del topònim Gave, freqüent en els Pirineus francesos.

sumeri GABA o GABAL + ZA / ZU / ZE(H) / BU'UD

Frontera (en paraules com hostil, confrontació, oposat) + humà / mostrar les dents (en paraules com enriure's) / brut (porc) / Ser impur n "Algú o cosa de la frontera".

"Algú confrontat, que se riu".

Veure Vaca per l’expressió francesa ‘hablar como una vaca española’. Provénen de paraules diferents.

Gàbul. Fruit del xiprer. català Gàlbul:  masculí BOTÀNICA Fruit pseudocàrpic estrobiliforme propi de les cupressàcies. Fruit del xiprer. castellà Gálbulas  llatí Galbus 

sumeri  GAL + (AB)BUN(L)

Gran, Ovalat + Gra, Fruit, Baia.

En un principi no diria estrictament color verd clar.

Gafa. català i castellà Gafa deriv. de l’ant. gafar ‘agafar’ 1a font: 1373

sumeri GA / GABA(BUM) + PA E + AS

Albergar, casa / protegir + causar aparèixer + un - cursar

"Objecte que fa aparèixer el curs de les coses".

Veure Antiparra, Glasses, Ullera.

Gafar. castellà Gafar De gafa. Del cat. gafa, y este der. de gafar 'coger'. català Donar mala sort

sumeri GA + PAHA(L) + AR

Adequat, apropiat, convenient + situació extrema, secret, inquiet + ruina, arruinar

"Arruinar un secret o situació o inquietud que es té en conveni".

Gal. català Gal castellà Galo

sumeri GAL

Grans, enormes, ben formats, madurs, caps (de colla)

sumeri GALLA

Guàrdies, policies, dimonis

Grans, enormes, ben formats, madurs, caps (de colla). + Persona, governants, molestos, colèrics, abundants que amunteguen

“Persones governants molestes i colèriques”.

Galàxia. català Galàxia castellà Galaxia

sumeri GA / GAG + LAG + ZIA

Gran / Portar + bola de terra + vida. + temps - engendrar

"La gran esfera terrestre que engendra la vida".

"Portadora de la Terra i la vida engendrada".

sumeri GA

Llet

 S’ha de diferenciar la paraula Galàxia de Lacti, és a dir cal diferenciar LAG ZIA, de LA AK DI, com s’explica en les entrades corresponents de Lacti, de Llet. Tot i així GA també pot correspondre a llet, però en cap cas faria relació galàxia amb làctic. Ni amb lactea que indicaria LAG TE A “de la vida progenitora membrada”.

Galió. català Galió: ant. galeó, der. de l’ant. galea ‘galera’ 1a font: 1594 castellà Galeón: Del aum. de galea.

sumeri GAL + I / LA + U (A) / UN

Gran + treballats, hey! / Anegat, submergit + provisió, gra, regal, admiració / Arribar o ser alt cap al cel

sumeri LA'U: excedent

“Gran vaixell que s’hissa”.

Veure Galet.

Galet. català Galet: dimin. de gala2 ‘cassanella’, o potser reducció d’un beure a *gargalet (v. gargall, gargamella); en el sentit de ‘tros de branca’ ve de gall; ambdós han intervingut en el sentit de ‘broc’ 1a font: s. XIV

sumeri GAL + LID (GA)

Gran + vas, mesura de capacitat, recipient

“Gran vas  de recipient”.

Aquesta etimologia explica tant el beure a galet com els galets a la sopa.

Veure Galió. Diccionaris que hi naveguen. Malauradament no comparteixo el criteri del diccionari.  Són coses mitjanament diferents. comparteixen EL GAL, i tenen un o varis altres conceptes annexats. Que determinen el significat de vaixell a través de les seves qualitats o el de recipient per la seva qualitat de us com a vas per a un farcit o pel caldo. Aquí veiem un dels problemes dels diccionaris, que no expliquen detingudament la formació de la paraula, sols es basen en nombrar a la idea els possibles o probables derivats, acció inadequada com a documentació etimològica determinada, la seva fórmula és apte sols com a un procés de comparativa i aprenentatge.

Galera. català Galera, Galió del cat. ant. galea, i aquest, del gr. bizantí galéa ‘mostel; mena de peix molt àgil’; el canvi de terminació es produí per influx del sufix -era1, molt més corrent; el sentit de ‘estri d’impremta’ prové d’un ús translatici del mot 1a font: 1120 castellà Galera, Galeón

sumeri GAL / HAL + E / LA + (A)RA / U + UN

Ser gran, major / pal + presentar, superar, vigilar - cabina / vaixell + vaixell, o part d'aquest / cabina d'un vaixell, navegar un vaixell + pal - amb habitacions - ornamentada, adornada -elevat, alçat cap el cel

"Vaixell gran amb cabina o un vaixell amb una gran cabina". [GALE(A)RA]

"Vaixell amb un pal des d'on vigilar". [HALE(A)RA]

"Gran i amb cabina de vaixell adornada i amb habitacions".[GALEUUN]

Galeón. castellà Galeón, Galera.

Veure incorporat a Galera.

Gallarda. català Fer-se una Gallarda: de l’oc. i el fr. gaillard ‘valent, vigorós’, der. segurament del ll. vg. *galleus ‘com la gala o cassanella’, o bé del cèlt. britònic gualart ‘dominador, sobirà’ 1a font: s. XIV Italià Gagliarda

sumeri AGA+ I'A + AR + DA

Erigir-se + Oh! + Lloar, Elogiar + fins Morir.

sumeri GAG

Clau, Punta de Fletxa.

גלעד Galed. hebreu גלעד Galed català Galed 'És el lloc on Laban deixar  de perseguir i d'estar enfadat amb Jacob i fan les paus'.

sumeri GAL +(E / A) ED

Posar, dipositar, col•locar - protegir, protecció, guardar-se de + (treure, deixar / moment) enfurismar-se, estar rabiós

"Dit del lloc on es van deixar i dipositar l'estar enfurismat".

Veure Gilead.

Galileo Galilei. nom de personatge històric del renaixement. Astrònom que va descobrir i explicar que la Terra té diversos moviments rotacionals i girava al voltant del Sol. També tocava destrament el llaut degut a que el seu pare Vicenzo fou un gran teoric i músic del llaut.

sumeri GA o HAL + IL / IL(A) + E + U U. GAL + I + LE + I

Girar, voltar + aixecar, portar / elevar + emergir, sortir, marxar + terra - conduir - acció (bis). Girar, voltar + acció - procés + suspesa + acció - procés

"La Terra marxa portada per l'efecte de voltar. Gira mentre és suspesa".

Veure Vicenzo Galilei i Galileo Bonaiuti.

Galileo Bonaiuti. avantpassat del s.XIV de Vicenzo el músic de llaut i de Galileo l'astrónom.

sumeri GAL + LIL +  E + U U. BU + U + NA + I + U + TI

Gran, vell, sabi + malalties + treure, marxar, cuidar + acció - carregar, conduir. Perfecte + acció - pau - plantes, herbes -apilar + morter + acció - procés + (bis)  + marca, senyal - mix, barreja - lloc

"Sabi que fa marxar les malalties. Amb la perfecció de les herbes i plantes barrejades ( i matxucades) amb el morter".

Veure Vicenzo Galilei i Galileo Galilei.

Galimaties. català Galimaties del fr. galimatias, potser del ll. gallus ‘gall’ i gr. -mathía ‘ciència’, aplicat als disputadors escolàstics, o bé de Joseph ab Arimathia, entès com Barimatia, país llunyà de parla incomprensible, o alteració de grammatica 1a font: 1851, DEsc. castellà Galimatias

sumeri GAL + IM(M)A + TI + ES

Posar, dipositar, col•locar - protegir, protecció, guardar-se de + aspecte, fisonomia + marcada + trampa, embolic

"Dit d'allò amb aspecte marcat de posar un embolic".

Gallina. català, castellà Gallina del ll. gallīna, íd. 1a font: 1242 francès Poule anglès Hen, Chiken

sumeri ĞAL / GAL(A) + LI(L) / (E)LI + NA

Posar / genitals femenins, vulva + ximple / ocell + ventre

"Ocell de genitals femenins que té un ventre que posa".

Veure Gallo i diferenciar-ho. Veure Esperó.

Gall. català Gall del ll. gallus, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Gallo anglès Cock, Rooster francès Coq

Veure Gallina i Gallo i diferenciar-los. Veure Esperó.

Gallo. castellà Gallo Del lat. gallus; la forma f., del lat. gallīna. català Gall anglès Cock, Rooster francès Coq

sumeri ĞAL / GAL + U U / (+ HU + U)

Posar - guarda, protector - obrir, obert / Gran, mascle madur + bramar, xisclar (crit)- admirablement -acció / (+ esgarrapar, gratar + esperó, banya, cresta)

"Mascle madur que crida".

"Mascle madur que te cresta, esperó i esgarrapa".

Veure Gallina i diferenciar-ho. Veure Esperó.

Galze. potser del ll. calĭx, -ĭcis ‘tub d’aqüeducte; calze’, o confluència de l’àr. ġaraz, ḫraz ‘enfilar coses’, ḫarza ‘collaret’ i el port. i cast. engarzar, del ll. incastrare ‘inserir’ 1a font: 1602

sumeri KAN/ GA(N) + AL(A) + ZE(NA)

La porta, portal + objecte (de metall) + nervi central

“Objecte que és el nervi central de la portalad”.

Veure Canal.

Gamal. semític Gamal català Camell 

sumeri GA + AH + MAH + AL

Assidu + escupir + destacat + acció

"(Ser) que destaca per ser molt asidu a escupir".

Gana. català Gana d’origen incert, probablement d’un gòt. *gano, íd. 1a font: s. XII castellà Hambre

sumeri (MUSSA)GANA

Gana voraç, amb dolors

"Gana voraç i amb dolors".

sumeri GA + NA

Alimentar, menjar, consumir, tenir l'us de fruit + acció

"Acció d'alimentar-se, menjar o consumir".

Veure Hambre, Gula.

Gandalf. Nom d'un dels mags de El senyor dels Anells, es tracta del mag gris i més tard el mag blanc quant mor i és tornat a la vida. Gandalf porta l'anell a la comarca quan el Senyor dels Anells  donant-li a Frodo i quant el Hobbit donant-li a Bilbo. Gandalf tot i que té por del que podria passar amb el seu poder sota les forces de l'anell és un mag que tolera el poder obscur de l'anell i ajuda a destruïr-lo juntament amb els altres protagonistes.

sumeri GAN + DALLA / DAL 

Aceptar, tolerar, soportar una cosa desagradable + anell - brillant / línia divisória 

"Qui  suporta, tolera allò desagradable de l'anell".

Veure Frodo Bolson, Bolson, Peregrin Took, Samwise Gamgee, Ràdagast, Sauron i Saruman.

Gandul. català Gandul: del cast. gandul, i aquest de l’àr. ġandûr ‘jove de classe modesta, fatxenda, que cerca d’agradar a les dones, viu sense treballar i agafa fàcilment les armes’ 1a font: 1839, DLab. castellà Gandul: Del ár. hisp. ḡandúr 'truhan', este del ár. clás. ḡundar 'mimado', y este del persa gundār 'de un color particular'.

sumeri GANDU + UL

El de la Responsabilitat + Distesa, terrorífica

“Algú poc responsable i distès”

ps. Ulrurífic! 

Ganivet. català Ganivet der. d’un probable ant. canif o ganif, del frànc. knif, íd. 1a font: 1313 castellà Cuchillo anglès Knife

sumeri GA(M) + NE + BE + ED

Pal corbat, clavar - profund + fort, estrènyer + eliminar, reduir, treure + pujar o baixar, esgarrapar - foradar, perforar

"Estri fort per a clavar, eliminar i treure (una part), per esgarrapar o perforar".

S'ha de diferenciar cada mot de ganivet a knif, són mots diferents.

Ganyip. català Ganyip  del caló ḫal̮ipí ‘gana, àpat’ anglès Bunch of nuts or other fruit. 

sumeri GA(R)AN + HIB + PI

Fruits o altres coses que creixen o es situen molt aprop, com un munt de fruits, les flors, els manats, un ram (de raïm, de platans, de fruits secs) + aromàics + unitats

"Un ram, de fruits (secs o sucosos) aromàtics, o d'altres coses ajuntades".

S'ha de diferenciar halipí ' gana, apat', de ganyip.

Gara. nom de personatge d’ànima a Naruto té el poder de controlar la sorra del desert, aquest nom es correspon al significat de desert a la llengua sumèria, El creador és el japonès Masashi Kishimoto.

sumeri GARA

Desertat, desert.

Garbell. català Garbell de l’àr. ġįrbä̂l, íd. (pronunciat com guerbèl), possiblement procedent del ll. crībĕllum, íd., que ha donat també crivell 1a font: 1375

sumeri GAR + BAL o PEEL

Amuntegar, apilar + cavar, excavar, descarregar

"Apilar i amuntegar coses obtingudes que es descarreguen".

Veure Cabàs, Balde, Cubell.

Garbí. català Garbí: de l’àr. ġarbî ‘occidental’, der. de ġarb ‘occident; lloc remot’, de l’arrel ġarab ‘anar-se’n, allunyar-se’ 1a font: s. XIV, Muntaner. També es diu Llebeig.

sumeri GAR(A) / GA(B) + BE / BIL / BIR

Desertat / esquerra + "/ Cremar, amarg / espargir, dispersar

sumeri GABARI: confrontar

Vent que causa calor de desert, normalment s’ocasiona a l’estiu i espargeix la sorra i les temperatures del desert. 

Veure Llebeig.

Garda. irish/ irlandès Garda català Guàrdia

sumeri ĞAL / ĞAR + DA

Guarda, protegir / reemplaçar, posar-se a un lloc + línia, vora, costat, lloc

"Persona situada a un costat, vora, o línia espaial que es reemplaça"

"Guarda situat a un lloc".

Garganta. castellà Garganta De la onomat. garg. català Gola, coll

sumeri GAR / GA + AR + GA + AN + TAH

Protuberant - ampli / menjar, alimentar, consumir + moldre + menjar, alimentar, consumir + elevar + adherir, incrementar, augmentar

"Protuberància que moldre el menjar que consumeix i se l'adhereix".

Veure Gargantua, Gàrgaras.

Gargantua. Personatge protagonista de Rabelais, escriptor francès del segle XVI, a la història 'Gargantua i Pantagruel', es tracta d'un rei gegantí, i molt gros que s'atipa de grans àpats i té de fill a Pantagruel

sumeri GAR + GAN / GA + AR + TU + A

Ampli - pastís, pa - protuberant, bony, bulto rodó + elevar o aixecar a posició superior / menjar, alimentar, consumir + elevar + líder + fort, poderós, lloc - progenitors, temps moment

"Líder poderós ample i rodó que s'aixeca a una posició superior".

"Líder dels progenitors que moldre tot el menjar que consumeix".

Veure Garganta.

Garga. castellà Garga català Gàrgares anglès Gargle

sumeri GAR / GA  + (A) + AR 

Bulto / Consumir + (aigua, semen) elevar 

"Bulto aquós que es consumeix".

Gàrgares. català Gàrgares der. postverbal analògic de gargaritzar, de probable existència popular antiga, tot i no tenir equivalent directe en llatí (v. gargarisme, gargaritzar; v. gargall) 1a font: s. XIV, Alcoatí castellà Garga angles Gargle

sumeri GARGAR + A'AS

Acumulació de + Malediccions, desitjos

sumeri A: Aigua

sumeri A’A: text

sumeri GAR / GA  + AR + AS(A)

Bulto / Consumir + elevar + toll, entollat, mullar

"Bulto entollat o bulto mullat".

La lectura d’un text et fa produir saliva (aigua), que s’acumula. 

Gargle. anglès Gargle català Gàrgares castelà Garga

sumeri GAR / GA  + LA + E

Bulto / Consumir + annegar, inundar + treure, fer marxar, portar

"Bulto que inunda i es treure".

Garra. castellà garra català urpa.

Veure Gat.

Gare. francès Gare català Estació

sumeri GAR + E

Dur a terme + marxa, recollir, sortir, treure 

"On dur a terme la sortida, o recollir (a algú)".

Veure Estació.

Garrí. català Garrí, porcell castellà Cochinillo, lechón 

sumeri GAR(IG) / GA + AR + RI(G) / RI

Corral, estable pels animals / Llet + lloar + tendir a beure / realitzar-se, acostar-se, situar-se

"Animal que passa la major part a l'estable i que tendeix a lloar situar-se per a beure llet".

sumeri GAR / GA + AR(A) + RI

Cremós / llet + designació llet + deixar anar, alliberat, endur-se

"Dit de l'animal que se l'endur-se quan pren llet".

Veure Suids, Suins, 豚 Tún , 猪 Zhu.

Garriga. català 'planta, nom del sotabosc, espai que fou bosc i ara és prat'  d’un preromà no indoeuropeu karr-, del sud i sud-oest d’Europa, assimilat segurament pels celtes gàl·lics i pirinencs en un der. *karrika, amb sufix típicament cèltic; d’aquí se n’hauria innovat un masc. garric 1a font: 843

sumeri GAR + RIG + A

Lloc, emplaçament, espai + pasturar + treballar, temps dedicat

"Lloc o espai on dedicar la pastura, treballar la pastura".

ĞARIM

Prat

Garrofa. català Garrova o Garrofa:  de l’àr. vg. ḫarrûf, pl. de ḫarrûba ‘fruit o tavella del garrofer i d’altres llegums’; la variant dial. garrova prové de la forma de l’àr. cl. ḫarrûba, ḫarrûb 1a font: s. XIV, Llull anglès Carrob or carob anglès /Car/ = Branch (Branca) + /Rob/ = Rub (restregada, fricció) 

sumeri HARUB

sumeri HALUB= Arbre

accadi HALUPPU

sumeri HAL + ALUB

Branca + Complaure la irritabilitat

“(Fruit) llenyós que minva la irritabilitat”“

mallorquí Garroví o Garrofí 

amb el final sumeri  I'IZ = Llavor

En el cas de la Garrova per complaure la irritació de l'estómac, la gana. Menjar de pobre, un dels pocs menjars que queden a l’abast, per exemple, quant a la Guerra Civil Espanyola. Inclòs se les menjaven les baines escaldades, explicava el meu avi.

Garrotxa. català Garrotxa Zona volcànica, de terra seca i esquerdada amb piles de pedres.

sumeri GAR / GARA / GAR(AŠ) + RU + UTU + ZA

Acumular, amuntegar, apilar, col•lectar / desert / catàstrofe + acció - remoguda, reposicionada + déu del Sol, foc + pedres

"Lloc desert i sec on el déu Sol del foc remou i reposiciona les pedres".

"On el déu Sol del foc remou  i apila pedres".

"Lloc on hi ha catàstrofes on el déu Sol i del foc rempu, reposiciona i fa pedres".

Garrova. Veure Garrofa.

Gàrum. català Gàrum 'Condiment a base de troços intestins i restes de peixos diversos que formava un caldo o pasta o crema i fou un aliment que es trobava des de a Galicia, fins per els fenicis, els egipcis, els grecs, els romans' llatí Garum 

sumeri GAR(U) + UM(U) / UM(UN)

Amuntegada, pila - crema + de peix emmagatzemat / Visceres, a granel

"Crema o amuntegament de peix o crema a granel".

Garcia. català, castellà Garcia

sumeri GAR + ŠI + A

Ser heroi - arribar d'hora + vida + lloc - moment, temps - fort, poderós, treballar, salari

"Arribar d'hora al moment de viure".(=jove)

"Fort per viure com un heroi".

Gaspar. nom propi Gaspar, Gazpar ‘ un dels tres reis juntament a Melchior i Baltasar, que li porta un regal a Jes´sus nounat, en concret li dona encens’.

sumeri GAZ(AZ) + PA + AR

Trillar, ratllar, moldre + Queen craspe myrtle (arbre) + branca, bara + elogiar -  molí de mà

Les corones esportistes eren de mirtra, a sant Joan es posaven aquestes corones com Afrodita i Apol•lo. De la mirtra se'n fa encens i aquest és el regal que se li dona, per tant sabem un detall més que dir que el regal era encens, el regal era encens de Queen Craspe Myrtle, un arbre relacionat amb la reialesa com indica ‘queen’.

Veure Casper. Cal saber diferenciar Gaspar de Casper i de Caspar, tot i que la diferència pot sembla que sigui sols una lletra prou semblant C o G, les paraules són molt diferents en quant a modulació i significació.

Gat. català Gat: del ll. td. cattus, íd. 1a font: s. XIV, Llull

castellà Gato: Del lat. tardío cattus. anglès  Cat

sumeri Associat amb:

sumeri GAG: Ungles, urpes, garres

sumeri GATIL: Adorar, ofrena, votiu

sumeri GA: Llet, llepar o mamar

Els gats animals amb urpes i goig per esgarrapar eren molt adorats davant dels déus.

Gate. anglès Gate, entrance català 'Porta, portal, portalada'.  

sumeri GA + T(I) + E

Portar, dur, traslladar, aportar + costat, vora, lloc - assignar feina + casa, habitació, temple - superar, marxar, sortir, endur-se, calmar, vigilar

"Vora on traslladar-se a casa-temple-habitació".

Veure-ho relacionat amb modulació de गते Gate.

गते Gate. sànskrit गते Gate català 'Ves, anar'

sumeri GA + T(I) + E

Portar, dur, traslladar, aportar + costat, vora, lloc - assignar feina + casa, habitació, temple - superar, marxar, sortir, endur-se, calmar, vigilar

"Lloc on dur la superació".

"Anar duent a un lloc o una assignació de feina".

Veure-ho relacionat amb modulació de Gate.

Gatell. català Gatell de gat 1a font: 1653, DTo. castellà Gatillo, Látigo

sumeri GA + TIL ( + TI) + IL

Aixecar,  recollir i moure's a una posició diferent - adequat per a un propòsit - portar + sostenir (+ brida o tira de cuir semblant - mostrar enfadamenta movent cap amunt i cap a vall) + elevar, alçar

"Tira de cuir que elevar-se amb el propòsit de sostenir-se i mostrar enfadamenta amb un moviment cap amunt i cap a vall".

Gatillo. castellà Gatillo Del dim. de gato1.  català Gatell

sumeri GA + TIL ( + TI) + LU

Aixecar,  recollir i moure's a una posició diferent - adequat per a un propòsit - portar + sostenir (+ brida o tira de cuir semblant - mostrar enfadamenta movent cap amunt i cap a vall) + esclatar, rampell

"Tira de cuir que aixecar-se  amb el propòsit de sostenir-se i fer esclatar o mostrar enfadamenta amb un moviment cap amunt i cap a vall".

Veure Látigo.

Gavadal. català Gavadal: del ll. gabăta, íd. 1a font: s. XIV, Corbatxo ‘ en abundància, un gran nombre; recipient per a rentar els plats, remullar certs estris, posar el menjar al bestiar’

sumeri GABAGAL

Extenuant, Contundent.

sumeri GABA + DAL(BANA)

Cofre + s'ha Vola't - Propietat comuna

“Caixa o cofre que té propietat comuna”

Veure Corbatxo.

Gavarra. català Gavarra  d’origen preromà iberoaquitanobasc, comú amb el gascó gabarre, arag. gabarrera, basc gaparra 1a font: 1088

sumeri GABAR + ARA × RA

Pastor + moldre × aixafar

"Dit d'un fruit que el pastor moldre i aixafa".

Fruit comestible que s’aixafa i es moldre per combatre el refredat o com aliment de vitamina C, B i E.

Gaza. català Gaza babiloni Hazatu

sumeri HAZA + TU

Aguantar + liderat

sumeri GAZ + A

Imposar sentència de mort, on et maten, et batre + el costat on

Tabletes de Tell el-Amarna a Gaza s'anomenava QAZATI

sumeri KA + ZA + TI

(Component verbal) + estat, propietat + ocells rapinyaires 

“Un lloc que aguanta el seu lideratge”. (HAZATU)

“Un lloc que lidera aguantant les accions imposades d’un altre”. (HAZATU)

“Un lloc al costat de on et sentencien a mort”. (GAZA)

“Estat que s’ha fet per rapinyaires”. (KAZATI)

“Estat apropiat per depredadors”. (KAZATI)

“Propietat feta per als depredadors”. (KAZATI)

Geisha芸者. japonès 芸者 'geisha’ català, castellà Geisha mot jap., a través de l’angl

sumeri GES + IS(I) + ZA / SAH

Relació de caire sexual, sexualitat, atracció + radiant + de manera propera, acotada / juganer

"Jugar amb l'atracció sexual".

"Tractar de manera propera l'atracció sexual".

芸者 'geisha: dotació, a l'enginy, gestes + que es dedica a'. 

Veure xinès Yiji.

Gëm. wolof Gëm català Creure castellà Crecer

sumeri GE + ME

Escriptura + culte, propietat divina, ofici, ordenança, existència

"Culte (diví) de les escriptures".

Gemma. català Gemma: del ll. gemma ‘botó floral; pedra preciosa’

sumeri HEM + MA

Pedra + Figureta, Objecte

“Objecte o figuereta de pedra”.

Gènere: masculí, femení i no-binari. Solució.

català Gènere: del ll. gĕnus, gĕnĕris, der. de gignĕre ‘engendrar’; del radical verbal (supí genĭtum) provenen pròpiament els der. en genit- 1a font: s. XIV, Llull castellà Género anglès Genre

sumeri GE + NE + RI / RE

Exemplar, còpies, criatures + amb força per + col•locar, imposar, abocar / allò

"Exemple o criatura amb capacitat per a".

Veure Femme i Mascle.

a la boníssima Carme Junyen

I si no li diguéssim masculí ni femení? 

Estic pensant no trobo terme però... 

És com el ying el yang, també hi ha gris i colors... 

El quadre. La pintura... 

[el GABLA] (objecte, l'item), 

[la GUBA] (la feina)

(en majúscules són paraules sumèries)

...

La màquina. El mecanisme. 

El llibre. L'escriptura.

Veure La raó de génere d'un mot no nominal.

Generós. català Generós del ll. generosus, -a, -um ‘de bon llinatge, noble, magnànim’ 1a font: 1344, Ord. P. III castellà Generoso anglès Generous

sumeri GI + E + NE + RU + US

Retornar, satisfer, resoldre + confiar + força + acció + recolzar, acompanyar

"Resoldre, satisfer o retornar la confiança amb un fort recolzament o amb l'acompanyament".

Generoso. castelà Generoso Del lat. generōsus. català Generós anglès Generous

sumeri GI + E + NE + RU + US + SU + U

Retornar, satisfer, resoldre + confiar + força + acció + recolzar, acompanyar + acció + carregar, conduir, montar

"Resoldre, satisfer o retornar la confiança amb un fort recolzament i conduint-se amb l'acompanyament".

Generous. anglès Generous  català Generós castelà Generoso

Veure Generoso.

Genet. català Genet de l’àr. vg. zenêtì ‘individu de Zeneta’, tribu berber famosa per la seva cavalleria lleugera 1a font: 1277 castellà Ginete anglès Rider

sumeri GI + ENE / E+ NE + TA(G) / TE 

Acció - plaer / criar, sortir , enfilar + ocell - platejat + atacar, agafar / carro

"Qui és enfilat com un ocell agafat o en un carro".

Veure enxaneta o anxaneta.

Geneta. català Geneta 'animal semblant a una mustela però grisa o platejada, i amb topos al seu pelatge acostuma a ser foragitat dels galliners i caçat per aquesta raó, s'alimenta entre d'altres coses d'ocells'.

sumeri GI + ENE / E+ NE + TA(G)

Mata + acció - plaer / criar, sortir , enfilar + ocell - platejat + atacar, agafar

"Mata enfilat atacant a ocells".

Genives. català Geniva del ll. gingīva, íd. 1a font: s. XIV castellà Encía

sumeri G(EN)+ IBA + AS

Són joves, petites (Pengen, enfilen, fan sortir) + racionar, ajudar, proporcionar, conservar + encaixar

"Fan sortir el que ajuda a encaixar i pengen d'elles".

Veuere Encía, Dent.

Genocidi. català Genocidi: cpt. híbrid de geno- i -cidi

sumeri GE + NUN + ZI + DI

Explotar, ferir + combat, lluita + eliminar, borrar, per la vida + Marxa, anada.

sumeri GENNA: fills joves

sumeri ZID(DU): lleialtat, just

la terra (nació) + i la seva protecció

“Ferir, durant la marxa d’una lluita, (a algú) amb la intenció d’eliminar la seva vida”.

Genoll. català Genoll del ll. vg. genŭcŭlum, dimin. del ll. genu, íd. 1a font: s. XIII, Desclot  castellà Rodilla anglès Knee

sumeri ĞEN + NU + UL + UL

Anar, fluir + la persona + accelerar, ser ràpid - distanciar-se + una posició

"Per a que la persona es distanciï d'una possició o vagi ràpid a una posició".

Veure Rodilla.

Gens. Veure Gent.

Gent. català Gent: del ll. gens, gĕntis ‘raça, família, habitants d’un lloc’ 1a font: s. XII, Hom. Gens: del ll. gĕnus ‘gènere, mena’, que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, es gramaticalitzà en el sentit adverbial de ‘cap mena o gènere’ d’alguna cosa o acció (v. pas2) 1a font: s. XII, Hom.

sumeri GE + EN + TE / TEHI (NU + UMAH / MA)

Exemplar, còpies + amo, senyor + membrar, apropar-se, aproximar (progènie + informació, portar a, posar + energia, cremar)

"Els que copien els senyors per apropar-se-li (en la riquesa, l'apropiació, el poder, l'opinió)”.

"Cada gen és una còpia dels nostres avantpassats, unitats hereditàries".

sumeri GEME = Treballadors

sumeri GE + ME

Exemplar, còpies + Ofici

sumeri GENNA

Sers petits, criatures

Exemplar, còpies + amo, senyor + Humans

"Copien el seny dels humans".

Geodèsic. català Geodèsic castellà Geodésico anglès Geodesic. de geodèsia 1a font: 1868, DLCo. del gr. geōdaisía ‘partició de les terres’, comp. de gē͂ ‘terra’ i daíō ‘partir’ 1a font: 1868, DLCo.

sumeri GE + U + DE + SIG

Forma geomètrica, terme arquitectònic + pedra, arbre, terra, gea (planeta on vivim) + portar, donar, crear + l'emplaçament

"Conjunt de formes de la Terra (planeta) que ha creat i donat el lloc on estar-hi".

Veure Daíō.

Geomètric. català i anglès Geomètric  del ll. geometrĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. geōmetrikós, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Gemométrico

sumeri GE + U’U / U + U + ME + TI(BIRA) + RI + IK(IMAR)

Pla geomètric, terme arquitectònic + Pedra /. conduir, muntar + món, totalitat + ordenança(culte), propietat còsmica + escultor + realitzar, posar a lloc + senyal

“Ordenança sobre la totalitat de les senyals dels plans geomètrics i dels termes arquitectònics que realitzen escultors".

Veure taula BM 15285 i relacionades guardades al British Museum.

Gerónimo Estridón. sant de les traduccions, va fer la traducció de la bíblia, va corregir el nou testament i va traduïr l'antic testament

sumeri GE + ER + U + UN + IM+ UŠ / US. 

Escrit, còpia, exemplar, traçar per escriure + plor, dol, llàgrimes + terra, abús, maltractament, acció, món, totalitat + celestial + taula, tauleta + fundació, mort / arrossegar, seguir, acompanyar, lloc, espai, manera.

"Traçar l'escrit o fer la còpia i exemplar de les tauletes de la fundació o que segueix el món celestial".

sumeri GIR + (G)UN + E / NI

Qui canvia l'estat + dels signes de les paraules + Entrar-los / la pronunciació, la manera de dir-les.

De les quals, "és una persona capaç de canviar l'estat de les paraules a través dels signes i la pronunciació".

sumeri EŠ + TIRI + DU + UN

Santuari, sepulcre + foraster + humil, servil

"Humil servidor celestial del santuari com a foraster".

Gesta. català Gesta del ll. gesta, pl. neutre de gestus, -a, -um, participi de gerĕre ‘portar, dur a terme, acomplir’ 1a font: s. XIV, Torcimany castellà Gesta Del pl. lat. gesta 'hechos señalados, hazañas'.

sumeri GI + ISI + TEŠ

Essència - judici – matar + Radiant + Orgull

"Essència, judici o acte de batallar-matar radiant que es mostra amb orgull".

Gestora. català Gestora del ll. gestor, -ōris, íd. 1a font: 1393 castellà Gestor

sumeri GE / GI + EŠDEA + TU + UR / TUR + RI / A

Escriptura, còpia d'escrit / retorn en cas legal - judici + préstec + Verb - conjurar sostreure + Recolzar -se, imposició, deixar anar / estrènyer, poder, treball, salari, pagament regular

"Documentació sobre l'acció de prestar un salari o pagament regular".

Ghaddir. àrab Ghaddir català Flux d'aigua, Estany, bassa

sumeri GAD + A + A DE + DIR(I)

Resclosa, salt d'aigua + aigua + irrigar, inundar + gorga

"Flux d'aigua que inunda o irriga una gorga".

Diferenciar de Garrí i de Godí i de Godall.

Ghraïba. àrab de tunísia Ghraïba ‘pastes amb mantega tipus galeta poden contenir fruits’

sumeri GAR i/o GARGAR + I + IBA 

Pa  + mantega, oli + ració

"El pa fet amb un aració de mantega".

També pot contenir el sumeri GARAN ‘manyoc de fruita’ 

Veure Ghribia, Ghriyyaba, Ghoriba.

Ghribia. àrab argelià Ghribia ‘pastes amb mantega tipus galeta poden contenir fruits’

sumeri GIR(GIR) or GIR + I + IBIA

Rosegar o rosegador, lliscar – dot, regal + mantega + designació pel pa

n "Un pa amb mantega per rosegar-lo (cruixent, per saborejar) o que és un regal, una dot”.

Veure Ghraïba, Ghriyyaba, Ghoriba.

Ghriyyaba. àrab Ghriyyaba ‘pastes amb mantega tipus galeta poden contenir fruits’

sumeri 4Veure Ghraïba i Ghribia, el mot Ghriyyaba pot contenir AB que designa mantega de ghee.

Veure Ghraïba, Ghribia, Ghoriba.

Ghoriba. àrab de Kuwait i del Marroc Ghoriba  ‘pastes amb mantega tipus galeta poden contenir fruits’

sumeri GU + UR + I + BA

Menjar, consumir + fornejat + mantega, oli + designació pel pa 

"Un pa fornejat amb mantega per a consumir (atipar-se)".

També pot contenir el sumeri GURUN ‘fruit’.

Veure Ghraïba, Ghribia, Ghoriba.

Ghost. anglès Ghost català, castellà Fantasma

sumeri GU + HU + US + T(U)

Veu, lament, plor - consumir + raspar, arrencar + mort, ser mort + conjur, maledicció, encanteri

"Maledicció o encanteri que fa lamentar i estar molest al ser mort".

Veure Fantasma.

Gilead. documentada com de l'hebreu Galad / Galed, Gilead

sumeri GI + IL(I) + E + A D(AR)

Canviar l'estat - matar - jutjar + homes + estat, nació + apoderar-se ilegalment, sequestrar, confiscar

"Estat nació d'homes que s'han apoderat ilegalment".

"Estat nació d'homes que maten i jutgen  i que han confiscat".

Veure Galed.

Gimli. Personatge de El Senyor dels Anells, tractant-se d'un nan que protagonitza aquesta saga. Vell nórdic Gimr(fire)+hlé(lloc protegit de)

sumeri GIBIL > GI(IN)BIL> GIMLI

Lloc encés amb foc (àrea, límit, delimitat)

"Àrea delimitada o límit del lloc del foc".

Veure Hlé.

El seu nom té estreta relació amb l'ofici de forjador, els nans són bons picapedrers, miners i forjadors. D'aquí que el seu nom signifiqui fragua.

Ginebra. català i castellà Ginebra

sumeri GI + NE + BAR + A

Essència - matar – judici + fortor + vas + cremar + força, poder - aigua

"Aigua ardent d'essència que crema fort".

γινέσθωι Ginesthoi.  grec γινέσθωι Ginesthoi català 'Que així es faci' paraula escrita en grec suposadament per Cleopatra al papir berlinès P25 239.

sumeri GI + NE + EŠ + TU + U + I

Satisfer, resoldre, respondre, complir, procesar + acció - riquesa, plata + establir + líder - acció + carregament, piles - conduir, prendre o guanyar el control + rei - lloar

"Es satisfà i es resoldre el compliment d'establir aquesta riquesa de carregaments pel rei o que es lloa fer-ho".

Imatge i pàgina amb el text complet del papir: <https://archive.archaeology.org/0101/newsbriefs/cleopatra.html >

Ginqueta. català  Ginquetes De cinqueta, ‘pedra llisa i petita’, de cinc, del llatí vulgar cinque, llatí clàssic quinque, íd.

sumeri KIN + KI DEG / KA ERE + ES

Pedra molta, trencada, fragmentada, desgastada+ picotejades del terra/acció de fer pedres o empedrar + establiment

"Conjunt de pedres que empedren un espai".

Veure Guingueta.

Gitano. català Gitano: del ll. aegyptanus ‘egipcià’, pel fet de creure’s que els gitanos provenien d’Egipte

Aegyptano. castellà Gitano: De egiptano, porque se creyó que procedían de Egipto. Faig el suggeriment que no siguin la mateixa composició de paraula entre Gitano o Aegyptano i Egipci o Aegyptus. Penso que el GYP pot indicar mots diferents.

sumeri (A E+) GI + DA / TAH / TAHHUM + NU

Criar, tenir cura de + Girar, retornar, tornar enrere, anar en marxa, canviar l’estatus, la situació, matar, judici, essència + línia, vora, costat / incrementar / reemplaçar + engendrador, creador

"Aquells que anar en marxa i tornen enrere incrementant i tenint cura de les seves generacions descendents". D’aquí la roda a la bandera.

Veure Egipci. 

Pot ser diferent el mot gitano del egipci? Veieu-ho: GID: remolcar una barca riu amunt. Podria indicar un significat diferent els egipcis i els gitanos? S’ha utilitzat el mot egipcià per anomenar els gitanos des de ben antic, però pot ser un error lingüístic de pronunciació que per uns signifiqui una cosa concreta i per d’altres mostri un altre sentit també comprés en les bases del llenguatge i el seu vocabulari formador. Gitano pot ser com he mostrat abans AE + GI + TAH + NU, aquest mostra el sentit de viure del poble gitano. Mentre, AE + GID + DA + NU, mostra el sentit de viure del poble egipci, “Aquells que viuen remolcant barques riu amunt i viuen engendrant a les vores d’aquest (riu)”. Aquesta formació sembla més lògica i determinativa. Ara bé, pot ser que de la mateixa manera que s’assemblen les dues formacions en el que signifiquen no, i s’escrivien amb incisions cuneïformes diferents, derivin una de l’altre com la forma alfabetitzada, tot i que ha tornat a ser dues paraules ben diferents escrites a dia d’avui? Recordeu que la fíbula de Pranaeste amb la primera inscripció llatina no està pas ben escrita a través de les lletres i la seva fonètica.

Ğir. sumeri ĞIR o ĞIRTAB català 'escorpí'

sumeri GI + IR / IRI (TAB)

Matar, mort + acció / manifestar (marcar, cremar)

"Ser que mata amb cremor o manifesta la mort marcant".

Veuere Llangardaix, Lagarto.

Girar. català, castellà Girar del ll. gyrare, íd., der. de gyrus, i aquest, del gr. gỹros ‘gir, cercle’ 1a font: 1250 anglès Turn

sumeri GI + RA + AR(A)

Girar + produïr + vegades, pas, camí

"Que produir girs varies vegades".

Giri.  Del castellà GUIRI: Acort. del vasco guiristino 'cristino'. ‘Estranger’

GIRI al sumeri /GIR/: estranger, / E / I /: Marxar, Anar-se'n 

 Provenir de més lluny senyors de la RAE i l’IEC. Poseu-vos en acord com a mínim a no trepitjar-vos.

Giovanni Boccaccio. català Giovanni Boccaccio.

sumeri GI + U + BAN(DA) + NI

Judici, essència + de l'abús, l'admiració, la pau + de la feresa + de l'ésser, la or, l'aura

“Ser que parla de l’essència, l’admiració i la feresa dels éssers”.

sumeri BU + UK(U) + KAK + S(I'U)U

Els secrets, perseguir + Les llàgrimes, les penes + de les armes + (de la queixa) del cos-

“Aquell que mostra els secrets i les penes del cos com a arma (de l’amor)”

La raó històrica i simbòlica: El llibre de Giovanni Boccaccio ens parla dels temps de la peste negra, que produeix la tenebror i milers de morts i uns joves es refugien a una llar i s’expliquen les històries que desitgen i no poden viure degut als temps tant difícils per a la salut, molts dels contes contenen contingut sexual i de l’amor. El mateix autor es va dedicar en les seves múltiples obres a parlar dels temes de l’amor, el desig, i les dificultats d’aquests. E aquí el seu nom propi.

Veure Decameron.

Glass. anglès Glass català Vidre castellà Vidrio

sumeri GAZ(UM) + LA + (AN)Z(AH)

Vas + mostrar + vidre

"Vas (que es mostra) de vidre".

Glasses. anglès Glasses català Olleres castellà Gafas

sumeri GAL + AŠE / E + EŠ / EŠE / HAZ

Gran + ara / mirar + establir / una àrea d'amplada i de llargada / cobrir - designació ulls

"Estri per a mirar una gran àrea d'amplada i de llargada cobrir la vista".

"Gran establiment de la visió dels ulls".

Veure Gafa, Antiparra, Ullera.

Glicina. català, castellà Glicina del ll. cient. glycina, format sobre el gr. glykýs ‘dolç’ 1a font: 1868, DLCo. anglès Glycine

sumeri GI + LI + ZINHA(RA) / ŠIN(IG) + NA

Girar - vessar, esparcir +  branques + ser molt petites / tamarisc, color tamarisc + acció - clar

"Que té branques que es vessen i esparcir el color tamarisc".

La glicina és una planta de color rosat, i de vegades segons l'espècie és de tonalitats de labanda, és una planta i arbre peculiar perquè les seves branques formen al final unes acumulacions de petites flors amb el color característic esmenat i que cauen cap a baix, és a dir que es vessen. Un altre nom amb el que s'identifica el color i la planta és el de Wisteria. 

Godall.  català (nom localitat) Fondalada solcada pel Barranc de Caldera

sumeri GU + U + DAL + AL(AL)

Coll, lloc, fondal, vora d'un terreny + acció  + línia divisòria + irrigada, amb camps i cultius

"Vora de terreny que crea una línia divisòria i és irrigada amb camps i cultius".

Diferenciar de Godí, Garrí, Ghaddir.

Godí. francès Godí català Porc que es menja quan encara és alletat

sumeri GU + UDI 

Menjar, consumir + herba, herba amb punxes

"Dit d'un animal que menja herbes amb punxes".

Diferenciar de Godall, Garrí, Ghaddir.

Godwana. anglès, català Godwana, juntament a Lauràsia, és una de les parts de Pangea, amb el despreniment de Godwana es va reduïr la temperatura global 10°C i es va formar els pols gelats.

sumeri GU + UD + U + A + NA

Força + tempesta + terra + lloc + pedregós, verb

"Lloc de terra que va formar la força de la tempesta".

Godzilla. japonès, català, anglès, castellà, etc. Godzilla ‘monste de ciència ficció que surt del mar i destrossa ciutats amb un fort raig de llum que crema tot, relacionat amb els atacs de les bombes nuclears, aquest ésser també està relacionat amb l’estrella dient que s’ha menjat una, té aspecte de llangardaix o drac amb una cresta a l’esquena dentada i camina sobre dos potes’ 

sumeri GU + UD + ZI + IL + LA

Cridar – força – menjar + com un dimoni turmentós, turmenta - al Sol, dia, calor + tallant + elevant – se + inundació, lloc cobert d'aigua

"Crida amb la força del Sol o, és fort com un dimoni, que talla erigint-se d'un lloc cobert d'aigua".

Gol. català i castellà Gol: de l’angl. goal ‘meta’, d’origen incert 1a font: c. 1920 anglès Goal

sumeri ?

sumeri GU + AL

Xarxa, corda / Total, Suma / Força + Conrear

🥅 / ⚽️ + 👨‍🌾👩‍🌾

sumeri GAL: Gran

sumeri GU E: Rugir

Gold. anglès Gold

sumeri GULGUL: Pedres GUL: Cavar, moure graves GUG / UL: Brillant GUBAR: Lingot o barra de metall

“Pedra mal·leable brillant”.

Golem. Golem. Veure Gollum. hebreu Golem El Golem és una llegenda hebrea de Praga, sobre un rabí que crea un home d’argila que li dona vida, aquest serveix per apedaçar, escarmentar o destruir a certa gent quan se li demana. Fins que el seu creador ha de destruir el conjur que hi ha escrit en un pergamí que té el poder màgic de despertar-lo amb força i vida, com de treure-li la vida si és destruït. 

sumeri GU-UL : Apedaçat, Tallat.

sumeri GU : Responsabilitat, lloc - força - escarmentar, tenir l'us de fruit de

sumeri UL:  remot, distant en el temps, vell, ancià - terror, terrorífic - dimoni

sumeri LE : escrit, text escrit, escriure

sumeri E : temple - Criat, presentar-se, treure, aixecar-se, sortir

sumeri IM : Argila, Fang, Tauleta.

(sumeri ER GUL : Contenir/ Restrènyer les llàgrimes.)

sumeri GU-UL + E + IM

"Fet de pegats de fang".

sumeri GU + UL + E + IM

"Dimoni aixecat amb argila que es presenta per escarmentar".

sumeri GU + UL + LE + IM

"Tauleta escrita del temple que escarmenta o responsabilitza o dona força al dimoni".

Goleta. català Goleta: del fr. goélette ‘oreneta marina’, de goéland ‘gavina gran’

sumeri GID

Arrastrar, remolcar un vaixell

sumeri MAGILUM

un Vaixell

Hi ha 2 vessants que poden portar a la confusió mostrada en la etimologia de goleta a l’IEC. Una sí que fa referència a l’ocell marí, però l’altre que mostra més exactitud ens parla d’un vaixell gran emprat per a lluitar o simplement beneïda per navegar:

- Raó de l’ocell:

sumeri GU + E-LIL + ADAMDUM

Ocell + un Ocell + Animal Aquàtic

-Raó del vaixell:

sumeri GU-LA o GU-UL + ELEEL + DA/(A)DA(GUR)

La Grandiosa + de Fusta Regia + per Lluitar/Beneïda 

Gòlgota. català Mont Gòlgota

sumeri GUL(+GUL) + TAH / TAG / TAB

Destruïda, aplanada (Pedra) + Afegir / Atacar / Començar, ferir

“Lloc escairat d’aspecte destruït on es va començar a atacar (una gent)”.

Golum. Veure Golem. Tolkien Golum

sumeri GUL / GU-UL + (AB)UM

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + Monticle Funerari (mort)

"Golum fou un cadàver anant amb l'anell sense destí portat per la màgia maligne, reprimit i plorós, dit en una paraula, destruït en cos i ànima".

sumeri GUL / GU-UL +  UM(UN)

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + cos, cos principal, força vivificant - coneixement

"Qui té el coneixement destruït (per les tortures de Sauron)".

"Qui té el seu cos destruit".

És així com veiem estretament que aquest personatge ha estat torturat físicament, destruït mentalment, la seva consciencia està destruida.

Gondor. localització del senyor dels anells, pels rohirrim 'Stoneland'

GU + UN / GU'EN + DU + UR / DUR(UL)

Costat, lloc- força + tro, alçat, elevat / habitació del tro + custodiar - tro divinitat - gore, vessar sang + empresonat, confinat / pedra

"El lloc elevat de pedra on hi ha un tro diví".

L'explicació comú de Stoneland, lloc de pedra, s'explica pels móduls GUUNDUR(UL).

Gonfanó. català Gonfanó del germ. frànc. gundfano ‘penó de batalla’, comp. de gund ‘combat’ i fano ‘bandera’ 1a font: s. XIII castellà Gonfanón

sumeri GU + UN / GU - UN + PA + NU + U

Responsabilitat, part d'una llança + alçat, elevat, sorgir / Tribut, talent + branca, part, superior + creador, engendren - persones + totes - terra - acció - admirar

"Tribut (Professa) que es porta a la part superior d'un pal per engendrar persones (d'una terra)".

Gonzalez. castellà Gonzalez nom propi

sumeri GU+UN + ZAL +  (E+) ES

Persona + elevar, alçar, cel + llevar-se d'hora, clarejar, esfondrar-se - noble + (criar i cuidar+) acció - tenda, pabelló - santuari

"Criat i cuidat per persona elevada i noble"

"Criat i cuidat per persona que s'aixeca i es lleva d'hora"

Veure Gundisalvus.

Good. anglès Good català Bo, bé castellà Bueno, bien.

sumeri GU + U U + UD / UD(I)

Enteresa - força + admirable - total, món + quan - Sol, calor. / admiració, meravellat o sorprès amb la mirada

"De total i admirable enteresa que es veu com a sorpresa o meravella".

Goril·la. català Goril·la castellà Gorila anglès Gorilla  japonès Gorira

sumeri GU + UR + ILA

Cridar – força - menjar + convulsionar - humà - el tors-per protegir-se + elevant-se

"Crida amb el tors elevant-se".

Gorira. japonès Gorira català Goril·la castellà Gorila anglès Gorilla  

sumeri GU + UR + IR + A

Cridar – força – menjar + convulsionar - humà - el tors - per protegir-se + dir - arbre + força, poder - progènie

"Crida amb el tors progenitzant pels arbres".

Gorra. català Gorra potser del fr. gorre ‘elegància, luxe’, d’on anar de gorra, ant. ‘actuar per cortesia’, prodigant els cops de gorra, o per l’ús de dur gorra els estudiants pobres que feien de criats dels rics 1a font: 1432, Barret castellà Sombrero, Gorra anglès Hat

sumeri GU / GU-E / GUR + UR + RA

Xarxa, corda, tijes - persona / peça de roba per cobrir el cap, peça de roba que cobreix el coll i el cap / cercle o cosa circular + servir, protegir+ de la claror

"Peça de roba per cobrir el cap per protegir-se de la claror".

"Tijes formant una xarxa circular que protegir de la claror".

Gos. català Gos: d’origen expressiu, de l’expressió gus o kus, usada popularment per a cridar o abordar els gossos, substitut tardà de l’ant. i dial. ca1 1a font: 1342

sumeri GUG i UR: en relació al so de bordar.

D’aquí el dog anglès, i el gos català.

Gosipino. català Gosipí: al municipi de sant Ramón és un poble a la Segarra, Lleida. Diuen que prové de Albispí, d’un arbre de l’espècie arç blanc . castellà Gosipino/na:  adj. Dicho de una cosa: Que tiene algodón o se parece a él. Del lat. gossypĭnus 'algodonero', infl. en su acentuación por los numerosos adjs. en -ino.

sumeri  [GU + SI] + PEL + INNU

[Cosa Petita i Suau, Entreteixit + Reunit, Rejunta] + Lleugera + Flonja, Engruixada

Govern. català, anglès Govern Etimologia: del ll. td. gubernus ‘timó’ o gubernius ‘timoner’ 1a font: s. XIII, Cerverí castellà Gobierno  

sumeri GUB + E + R(I) + NE

Assignat a una tasca + estat, país, contrada, terra, confiança + realitzar, conduir + força- acció -plata

"Qui té assignades les tasques de confiança o d'un país per conduir-lo, o realitzar plata".

Gran. català Gran castellà Grande anglès Big

sumeri GA(L) + RA + AN + DE

Gran, ser retirat o jubilat, madur + clarament - acció + superior + portar, donar

"Clarament gran o grandiós".

"Ser clarament madur (amb indicació de respecte)".

"Ser que ja ha aconseguit retirar-se o jubilar-se".

Grana. anglès Red català Vermell: del ll. vermĭcŭlus, dimin. de vermis ‘cuc’, aplicat també en ll. a la cotxinilla, d’on extreien un colorant per produir el color escarlata 1a font: s. XIII, Desclot

Roig: del ll. vg. *ruiu, ll. cl. rŭbeus, -a, -um, íd., der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’ 1a font: s. XIII, Vides

Grana: del ll. grana, pl. de granum ‘gra’ 1a font: 1575, DPou.

castellà Rojo: Del lat. russus.

Granate: Del occit. granat.

sumeri DARA

Ser Roig, Grana o Marró.

Vermell, roig, grana són emprats indistintament de manera col·loquial però tindrien la distinció específica. Mentre el vermell és color sang i Bordeus (com les alitzarines), el roig és més de marró cap a vermell aclarit (com el cadmi), i el grana tindria relació amb el roig amb tonalitats ocres o més aviat taronges o brillants, o de rosa-carn, com el fruit de la granada. Però especialment grana el fem dir pel vermell-blavós de manera errada.

Granell. català Granell castellà Granel Del cat. granell. anglès Heap, in bulk

sumeri GARAN + EL (+bis)

Ram de fruita o raïm, grapat, mesura amb la mà + contenir, portar (+bis)

"Contenir o portar a grapats (de fruita)".

Granja. català Granja 

sumeri GA / GA'AR / GARNE + ANGA(M)

Llet / formatge / Vaca + Fet a conseqüència de

"Lloc fet a conseqüència de tenir vaques i fer llet i formatge".

Granota. català Granota castellà Rana anglès Frog

GAR + RA + A + NU + UTTA / UD + DA

Acumulació + lloc inundat + aigua + pirueta, mosquit + terra baixa / tempesta, pluja + barrejar-se amb el líquid

"És  a les acumuluacions de inundacions d'aigua a les terres baixes on mosquits o fent piruetes; quant les tempestes i on es barreja amb el líquid".

Grapa. català, castellà Grapa  del germ., probablement frànc. *krappa ‘ganxo, urpa’ 1a font: s. XIV, Torcimany

GAR + AP + A

Posar a lloc, posit, col·locar, disposar + tallador, impactar + força, poder

"Cosa que impacta amb força per posar-se a lloc concret".

Grapat. català Grapat castellà Puñado anglès Handful

sumeri GARA + (PA + A + TAH / PAD / A D(AR))

Apilar + causar + mà, braç + incrementar, adherir, augmentar / Trencat en peçes petites, peça - cistella / Agafar

"Causar la pila a la mà".

"Apilar a la ciatella o peçes petites".

"Causar una pila agafant amb la mà".

Gratallops. català Gratallops ‘poble de terres de l’Ebre, Tarragona’.

sumeri GARA + TAH + LU + U + PU + US

Ser desertat + incrementar + Pertorbar, agitar + pastor + boca, pap + imposar -se – ovelles - lloc, camí - seguir, coagular

"Lloc desertat de les pertorbacions de l'animal que agita i pertorba al pastor i les ovelles".

Gratis. català, castellà Gratis expressió ll., ‘de franc’ 1a font: 1629 anglès Free

sumeri ĞAR + A + DI + IŠ(I)

Posar o donar en el lloc d'alguna cosa, reemplaçar, plantejar + treball, feina -temps + marxar, anar

"Element per donar amb una altre cosa i que s'ho enduguin".

GratuÏt. català Gratuït del ll. gratuītus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac. castellà Gratuito anglès Free, without any cost of Money or tax.

sumeri ĞAR + A + TU + ID + U + U

Posar o donar en el lloc d'alguna cosa, reemplaçar, plantejar + treball, feina -temps + Hey! + parlar – brillant – marxar + regal, admirable(+bis)

"Element que es planteja com a un regal brillant o admirable per a que t'enduguis".

Gravat. català Gravat: del fr. graver, íd., i aquest, probablement del frànc. *graban, íd. 1a font: 1568

sumeri GAR / GAM + RI + BAD / BAL

Amuntegar, estirar cap a vall / Aprofundir + Impregnar + i desfer / pedra

"Objecte que s'estira cap per vall i deixa una marca profunda i impregna i es pot fer i desfer".

Veure Exemple: planxes de gravat, aiguafort, collotip, tinta mitja, rotogravat, heliogravat. En referència a la tècnica i la característica.

Veure Estampa.

Grècia (+Hellada-Elliniki). català, Grècia anglès Grècia, Greek and Greece. 

sumeri GIR + EK (accadi: sakanu, sumeri: sig)

Estranger, Enfadat (Anger) + Lloc

“Lloc d’estrangers”, “Lloc d’enfadats”.

sumeri GIGRI: Qui fa busseig

sumeri GIR + RI + EK

Pescadors + que s’aboquen (al fons), que s’imposen

“Lloc de Pescadors que fan busseig”.

altres noms: grec Hellada (Hel·lènics)

RAE: Del lat. Hellenĭcus, y este del gr. ῾Ελληνικός Hellēnikós.

sumeri HE + LA + DA

Ésser + Culte + Lluita

“Éssers del culte de la lluita”.

grec Elliniki

sumeri E + LI + NI + KI

Principat, Parlar, Marxar + Terra, Amor + Aura, Por + Lloc

“Lloc que parlen de la terra, l’amor, l’aura de les coses i les pors”.

Green. anglès Green

sumeri GIR / G + RI +EN

Arbre – herba + imposar, realitzen + conjurar - encantar

"(el color) que realitzen i imposen els arbres i la herba amb encanteri".

Gregal. català Gregal: fred i fort, onades altes. der. de grec (en cat. ant. vent grec), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d’Itàlia on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres 1a font: 1803, DEst.

sumeri GE + RI + GAL

Feridor + “derribar”, enderrocar, emportar-se, impregnar + grandiós, enorme, fortament

“Aquell que és fort i fereix, capaç d’enderrocar (arbres, tendes,...)”.

Gregal amb més detall. Gerigal s’assembla a Grècia, ajuda a situar la direcció de la qual prové el vent, però  en part és coincident, és més acurat per designar el vent que provingui de la formació GERIGAL, indicant que és un vent que fereix, impregna i és fort.

Grisós. català Gris, grisós  del germ. frànc. *gris, íd. 1a font: 1049 anglès Grease castellà Gris, Grisosos 

sumeri SUŠ

acadià SE(MU)

sumeri GIR / GI + IŠ(IS)+SUS

Peix / judici, essència + pena, lament-muntanya + Gris

"(Color) essència gris del lament o de la muntanya".

Groc. català Groc anglès Yellow castellà Amarillo

sumeri GU + RU + UK(TIN) / UKUK

Lament, veu, plor - suma, total - força + construcció + llàgrima - fisonomia facial / cremar, foc

"(Color) que es troba a la fisonomia facial del lament o en la suma del que apareix amb la flama o foc".

Veure Yellow.

Gros. català Gros castellà Grande anglès Big, Thick.

Veure a Grosh.

Grosh, Groschen (i Gros). germànic Grosh, Groschen català 'nom de un tipus de moneda normalment de plata o d'una aleació platejada del centre d'europa.

sumeri G(U)R + U + UŠ (ZEN)

Collir - cercle, rodó - pepita de metall - ser gros, sentir-se gran, gruixut + gra - regalar - aliatge de metalls, ser gran + acció (Proveïr-se)

"Cercle fet d'un aliatge metàlic (per proveïr-se)".

"Ser gran i gros".

Grum. català Grum ‘esquer', menjar que es dona al mar als peixos per atraure’ls, poden ser cucs, un cereal o sardines. del ll. grūmus ‘piloteta de terra engrunada’ 1a font: 1562

sumeri GU + RUM

Menjar, consumir - xarxa, cordes + ideal, perfecte

“Menjar perfecte” (esquer).

“Menjar perfecte per a les xarxes”.

Veure Bromera, Bromera2, Grum.

Guacamole. castellà Guacamole Del náhuatl ahuacamulli nahualt Ahuacamolli

sumeri GU + AH + KA + MU / MUG + UL + E

Menjar, consumir + pasta, crema, argamassa + acció + bo / substància aromàtica + moldre - fruit, brot + que s'ha

"Aliment cremós i aromàtic que es fa en moldre el fruit".

Veure Ahuacamolli, Avocado.

馆 guǎn. xinès  馆 guǎn català establiment, pavelló, lloc cobert. 

sumeri GU'E + A E / A + AN

Estar cobert amb + cuidar / on treballar, lloc, espai + superior

"Espai amb una coberta superior on cuidar-se".

Guanyar. català Guanyar cat. ant. guadanyar, guaanyar, primitivament, ‘guanyar amb treball manual’, del germ. occ. *waidanjan ‘treballar la terra amb el conreu o el pastoreig’, der. del germ. comú waida ‘aliments; obtenció d’aliments’ 1a font: s. XIII

sumeri GU + AN + NI / ANNI + AR / DU + UR

Enteresa, totalitat + celestial, alçada + aura / Èxtasi + elogi, himne de fama / fer + tancar, protegir

"Ser elogiats amb una gran aura degut a la seva enteresa feta la cloenda".

"Rebre enterament l’èxtasi i els elogis de la fama (que finalment han fet)".

Considero que guanyar no té a veure amb les descripcions que se li dona al diccionari oficial ‘guanyar un treball manual’, ni ‘ treballar la terra o aliments’. Tot i que puguin ser guanys. L’etimologia que descriuen als diccionaris oficials no és satisfactòria doncs no explica guanyar en el sentit de guanyar-hi un ofici, un campionat, una feina. L’error està en considerar el ‘gu’ com a igual al germànic ‘wai-‘ que seria el sumeri ‘U U A AI (+(I)DA)’.

Veure Winner.

Guaret. català Guaret del ll. vg. veractum (cl. vervactum), íd., amb pèrdua de la segona v per dissimilació, i amb pas a *waractu per influx germ. difícil de precisar 1a font: 1342

sumeri GU'E'A / GU + A + RI + ED

per a més tard, després / Llegum, lloc, costat, total, enter + temps, treball, labor + lliurar, deixar anar, allunyar + traspasar adintre, fer a terra
"Temps en que es lliura per a fer a terra llegum o que es lliura totalment".
"Temps que es deixa per després i es lliura de traspassar-hi a dintre ( plantes al camp)".

Cal saber que les llegums són una planta molt necessària per enriquir la terra degut a unes bactèries que es formen a les seves arrels que tenen una forma de boleta blanquinosa i que alliberen nitrats, que és el fertilitzant que es pot extreure de moltes maneres conegudes, una d'altre seria a través del guano. Les lleguminoses és lògic que estiguin incloses a l'explicació del guaret doncs són plantes fertilitzants de la terra del camp, fent apte aquest per a cultivar altres plantes que consumeixen més la terra com les cols, per exemple.

Guastavino. nom Guastavino fou un arquitecte català d’origen valencià, famós en l’àmbit internacional per promoure els arcs catalans en una metodologia de construcció molt ràpid i resolt. Fent us de la forma d’espiga elaborada amb maons.

sumeri GU + AS + DA + BI(R)UN

Quadratura (terme matemàtic), suma, total, menjar, plor + subministraments + línia, vora, costat, taula de fusta + trillar al terra o taula de trillar

“Terme matemàtic de suma de  les vores de la taula de fusta que subministra la taula de trillar”.

La forma de trillar és un cercle a terra on volten bestiar i n’arrosseguen una taula amb pedres encastades, la forma entre les pedres és la de l'espiga, per separar el gra de la planta, després, es batre

L'espiga i la volta formen els sostres de Guastavino. És un nom ocasional i perfecte!

Guasto.  significa espatllat, de l’italià, castellà Guasto

sumeri GU + AS + TU

Quadratura (terme matemàtic), suma, total, menjar, plor + subministraments + batre

"Estar batut i plorar pels subministraments" indica un mal funcionament, defectuós, ruïna, tronat. 

Guerra. català Guerra: del germ. occ. werra ‘discòrdia, baralla’ 1a font: s. XII

sumeri GE + RA

Explotar, ferir + Per la puresa

sumeriERA: Líder assemblea

sumeriER: lament

sumeriERE: marxa

“Acte de ferir per una esmenada puresa (defensada)”.

“Acte de ferir degut (als manaments) d’un líder”.

“Acte de fer una marxa cap a fer-ne ferides i crear mal”.

sumeri GE + ERA + RAH

Explotar, ferir + Liderar + Batre, matar

"Liderar i produir una matança".

"Explotar contra un líder i batre'l, matar-lo".

Guia. català Guia de guiar 1a font: 1490, Tirant castellà Guía anglès Guide

sumeri GI + A + A'A

Recórrer, tornar - esséncia + temps - treball, força + text

"Qui recórrer el temps".

"Qui té l'esséncia del treball, la força, el temps a disposar".

"Text que recórrer el treball o té el poder de recórrer".

Guillem. català-mallorquí Guillem francès Guillaume 'ribot'

sumeri GIG / GILIM / GUL + IL + EME / A'U + ME

Eina de tall / Fer fulles / tallar, carbar, aplanar + treballar + llenques / barquer + refinar

“Eina de tall per treballar la refinant o fent llenques o per treballar els barquers”.

Guineu. català Guineu d’un nom evocador d’astúcia i traïdoria, segurament del germ. Winidhĭld, que no casualment correspon al de la muller de Guifre el Pilós de Barcelona, comarca on s’usa guineu (cf. guilla) 1a font: s. XIII castellà Zorro anglès Fox francès Renard

sumeri GI + NE + U

Que mata - que torna enrere i retorna + força - ocell + derrotar - abusar

"Que mata i derrota als ocells".

Veure Zorro, Fox, Renard

Guingueta. català  Guingueta del fr. guinguette, fem. de l’adj. guinguet ‘estret, molt curt’ 1a font: 1889

sumeri KI + IN + GE + DA

Lloc, terra + delimitat, sector + terme arquitectònic + línia, costat, voral

"Construcció a un lloc delimitat feta a un costat".

Veure Ginquetes.

Guirigall. català. GUIRIGALL:  d’origen onomatopeic, expressiu d’un parlar i un cridar confusos 1a font: 1632

sumeri / GIR - I / + / GAL /: Gran o /GALDI /: Exaltat, Prominent

“Grandíssima exaltació”.

“Una exaltació prominent”.

Guisado. castellà Guisado català Guisat

Vuere Guisat.

Guisat. català Guisat  de guisar 1a font: 1888, DLab. de guisa 1a font: s. XVI  del germ. occ. wisa, íd., segurament imitat ja pel ll. vg 1a font: s. XII, Hom. castellà Guisado

sumeri GI + SA + DU + U / A D(E)

Essència - tornar, retornar + rostir, escalfar + impregnar - girar, regirar + aliment, plantes, pa, menjar / regat, inundat, amb líquid

"Rostit per impregnar pa".

"Rostit tornat a escalfar amb menjar impregnat (amb suc)".

Guiverno. castellà Guiverno català Víbria, 'drac amb dues potes del darrere sols i cua punxeguda, que exhala foc'

sumeri GI + BAR + NU(N) + U

Matar – jutjar - essència + foc, cremar + lluitar, combatre + derrotar - abusar

"Manera de matar amb foc combatent".

"Mata amb foc lluita fins a la derrota".

Veure Drac, Víbria.

Gûl. sindaril Gûl català 'Dimoni'

sumeri GU + HUL(U)

Terra, coll, marge, costat - força - consumir - persona + pudorent, dimoni, dolent

"Persona que és un dimoni dolent".

"Força d'un dimoni dolent".

"Marge, o espai de terra pudorent i dolent".

 Veure Morgul. 

Gula. castellà Gula: Del lat. gula.

sumeri GU + LA

Menjar, consumir + disposat a, estar en ordre, pressionar -estrènyer

"Estar disposat a menjar".

"Sentir pressió per a menjar".

Veure Gana, Hambre.

Gundisalvus. llatí Gundisalvus català "Esperit, geni, salvador de la batalla"

sumeri GU + UN + DI / DIS+ SA + AL + BUS

Persona + elevar, alçar, cel + sacsejar, vagar - performar, parlar / un, ídem + competir, rivalitzar + acció + arrencar

"Persona elevada que arrenca sent el primer competidor i rival".

Gust. del ll. gŭstus ‘acció de tastar; sabor d’una cosa’ 1a font: s. XIV, Llull

sumeri GU + US + UD

Menjar – consumir – enteresa – força + qualificació que acompanya -comprovar + quan

"Quan es comprova el menjar".

Gúzman i Gutmar. nom propi, del la santificació del nom s’explica que fou un fill d’un cavaller, i que la mare va tenir el presagi que naixeria un gos amb una torxa flamejant, indicant que predicaria la religió cristiana.

sumeri GU + UZ(U) / UD + (MA + AN / AR) / MAN 

Enteresa – força – veu + presagi / dia, calor, estiu + (cremar,  foc + celestial / lloança, fama) / company

"Ser del qual la seva enteresa és lloada celestialment amb un foc".

"Ser amb la companyia de la veu del presagi".

"Company diürn lloat".

El nom dona a entendre de la història de la santificació que ‘és un ser lloat celestialment amb el foc’. El foc com a símbol de la passió de crist i la divulgació de la religió cristiana. Tot i així cal entendre que té una altre part la història de la santificació que és que el personatge neix a partir d’un presagi que té la mare, i això vol dir el nom en si mateix ‘ser en companyia de la veu del presagi’. I a manera simple és correcte pensar també que significa ‘ un company que és lloat en els dies, en la llum solar, o per passar-hi el dia’.

𐀦𐀄 Gwous. micènic 𐀦𐀄 Gwous; català Vaca

sumeri GU + U + US

Boví + pastor - acció + imposar, acompanyar

"Boví que s'imposa, poc amigable".

"Boví que acompanya al pastor".