Carta al  Sr. Jean-François Champollion.

Relativa a l’alfabet fonètic.

Tornant a l’aportació, tot llegint ‘Carta a M.Dacier’[1] he pogut interpretar el que trobeu a la següent taula. “Jean-François va desxifrar el jeroglífic egipci seguint les pautes dels segells de noms de reis i reines en diversos monuments i al papir del rei. A partir d’aquest procés ell va poder anar extreient el valor fonètic de cada símbol jeroglífic concordant sempre que hi fos amb la transcripció del nom en la llengua demòtica i la grega i corresponent en els altres noms que contenien el mateix valor fonètic i també succedia el mateix jeroglífic en la situació justa”[2]. Jean-François Champollion ens mostra en les seves làmines la solució al desxiframent dels jeroglífics. Per una banda posa el valor grec, seguit del demòtic, i després els jeroglífics que n’hi donen el valor seguint la pauta explicada del desxiframent tot escrit a mà. Com aportació relacionada amb aquest present treball cal afegir a aquella comparativa de Jean-François Champollion, la llengua, d’escriptura cuneïforme, sumèria i/o acadiana. Això tant sols és adient si realment hi ha una correspondència amb el jeroglífic egipci citat per Champollion, el Grec, i la pronuncia del mot sumeri/acadià. Efectivament, la correspondència ha estat afirmativament bén corresposa. Hi ha relació en el sumeri/acadià en relació al jeroglífic i a la transcripció dels noms grecs. Per tant, què podem rumiar? Re més enllà que com bé sabem els egipcis i pobles que utilitzaven l’escriptura cuneiforme van conviure amb persones que van escriure petroglifs a l’Anatòlia, per exemple amb totes dues escriptures tant la jerolgífica com la cuneiforme en una mateix a pedra a Turquía. I que alguns valors de lletres, podrien estar erròniament explicats a l’Enciclopèdia catalana. Per exemple, veiem la lletra ‘A’ provindria de l’ull, la seva nineta de l’ull i les potes de gall, i el glòbul ocular. La lletra ‘B’ provindria de la forma de la cama, cuixa, beso i peu, i d’alguna cosa que es posa als peus, tal i com una sandàlia. Que la ‘E’ provindria de les diferents parts que constitueixen la ploma amb tots els flocs de pèls de la ploma, és a dir, les barbetes. Que la ‘H’ provindria en relació a la ‘E’ però d’un floc de plomes unides, o d’una ala. Que la ‘I’ dibuixa el curs de l’aigua, tal com també fan gràficament els xinesos. Que la ‘K’ és la forma d’un recipient K, tombada encara perfila un bol amb una base, inclòs el perfil de les escates d’una serp o cocodril tal i com François documenta amb el seu jeroglífic. Que la ‘L’ dibuixa la cua, el murrió felí, o la situació del braç dels lleons quan són tumbats. Que la ‘M’ representa un vaixell a l’aigua, un bot, una terra anegada; com també, un animal que adverteix ja sigui per les seves fines o llargues orelles, la cua i les potes o el bec. Que ‘N’ indica la negativa d’una direcció o d’una altre, ara pujo ara baixo i em trobo amb una paret, un braç cap a una banda un cap a l’altre, direccions contràries i una elecció que pot ser interposada per un obstacle. Que la ‘O’ és la volta d’un cordill, el nus d’una corda, i el tall transversal de qualsevol cosa amb forma de cordill, sigui la planta o l’objecte. Que la ‘RHO’, futura ‘P’ per a nosaltres, és la comisura de la boca i el plec que forma, de fet la modernitat en fa us d’aquest critèri afegint a un punt i coma o dos punts per dibuixar una cara, en els xats primigènis de les xarxes informàtiques es feia us de ;P, és a dir, 😜.  Que la ‘F’ dibuixa unes branques creuades que formen un farcell. Que la ‘S’ i la ‘Z’ dibuixen el perfil de l’oca i ànec, i el cap d’aquests amb el bec, mentre que en escriptura cuneiforme és la visió aèrea de l’animal. Que la ‘T’ dibuixa el plec del palmell, el canell, la unió de falànges i la pinça del dit gros. Són igualment certes les discusions on ‘A’ és un cap animal amb banyes, però tot i que està en l’escriptura cuneiforme  en els significats de bou i de cabra, veieu exactament , no suposa la raó de referència de la transcripció fonètica del jeroglífic pels noms foranis. Alhora que ‘A’ es pot considerar el xiscle de l’ocell com el de l’àguila, el corb o la garça, i per tant representa el bec tancat i/o obert.

D’aquesta manera, seguint el treball de Champollion, tenim un total de 14 lletres descrites a manera coincident entre el jeroglífic egipci, el cuneiforme sumeri i acadià, i el grec. Del total de les 21 formes fonètiques que conté el sumeri i acadià. I les 26 lletres de l’alfabet del català i anglès, i les 27 del castellà. També he inclòs els equivalents xinesos que tot i que existeixen altres caràcters que poden ser sinònims i més emprats, també mantenen la mateixa sintonia amb els anteriors idiomes de significat i de pronunciació i algún de ideograma. No ho plantejo en aquest treball, però hauriem de tenir una consideració també en si cal separar el xinès en un altre arbre lingüístic. Un bioleg que és guarda forestal és capaç de saber que els arbres del bosc estan conectats i s’alimenten entre ells. Són arbres de llavors germanes? Tema del qual en tinc un treball més curt que aquest redactat en llengua castellana “Diacronies del xinès arcaic, mitjà i contemporàni al egipci jeroglífic i al cuneiforme mesopotàmic”[3]. Sembla ser que els nexes, paralelismes, diacronies o similituts, no estan prou ben estudiades en referència a aquestes llengües i la percebció que en tenim d’elles potser que hagi de canviar en un futur. Tot i que en aquest treball no elaboro un glossari on situ-hi tant el xinès com el sumeri com l’egipci, si no que sols mostro la raó sumeria com a eina de composició modular com he estat descrivint, no hauriem de tancar les portes a nous conceptes.  Veiem en els dos treballs com fonèticament tenen correspondència per a un mateix significat. I així es planteja introduïr mots xinesos al Diccionari Modular, després de veure que mots japonesos i mongols molt diferents també reben la seva explicació coherent a través de la metodologia de formació modular etimològica.

Aquest exercici comparatiu mostrat a la taula, tot i així, per ara no m’ha servit per trobar noms extrangers en tauletes d’escriptura cuneiforme, com van fer els egipcis per transcriure’ls fonèticament amb els seus jeroglífics, doncs sincerament no he tingut ocasió de comprovar-ho amb aquesta finalitat.

Citació bibliogràfica

[1] CHAMPOLLION, J-F. “Carta a M.Dacier. Relativa al alfaeto de los jeroglíficos fonéticos”. Almeria: Confluencias editorial, 2022. ISBN: 978 84 125836 5 6

[2] ibíd.

[3] LÁZARO LAVILLA, D. ”Diacronies del xinès arcaic, mitjà i contemporàni al egipci jeroglífic i al cuneiforme mesopotàmic”. 2022.  [En línia]: < https://www.academia.edu/88180126/Diachronies_between_archaic_middle_and_contemporary_Chinese_with_Egyptian_hieroglyphics_and_Mesopotamian_cuneiform_Diacron%C3%ADas_del_chino_arcaico_medio_y_contempor%C3%A1neo_al_egipcio_jerogl%C3%ADfico_y_al_cuneiforme_mesopot%C3%A1mico_last_upgrade_18_gen_2023_?source=swp_share> (Consulta: 26 maig 2023)

Altres fonts:

DOLNICK, E. 'La escritura de los dioses. Descrifrando la piedra de Rosetta'. Madrid: Siruela, 2024. ISBN: 978 84 19942 28 9