La modulació formativa com a eina d’aprenentatge

Reflexions sobre l’accesibilitat

Com a reflexió sobre la modulació formativa vull esmenar que igual que teníem per concepte a Europa que el saber llatí facilitava l’enteniment de la llengua i l’aprenentatge d’altres idiomes. El mateix concepte conté el llenguatge sumeri. Però no cal ni tant sols saber parlar ni escriure el llenguatge sumeri. Tant sols en tenir el coneixement modular formatiu que expressa podem tenir una eina molt representativa dels significats de les paraules nostres i de les que desconeixem. Aquest punt pot ser determinant per a que el jovent tingui varies capacitats més de les que tenen ara encara tot i arribar a ser adults encara que hi tinguin tots els nivells d’estudis adquirits. L’educació ha d’abraçar tant el coneixement de la llengua actual com una assignatura singular, com també contenir l’ensenyament de la modulació formativa dels idiomes. Cal no tant sols comprendre la modulació formativa dels idiomes com una teoria, si no com un saber pràctic. La formació de composició modular és vigent i pot estudiar-se tal i com una taula de multiplicar és estudiada a l’assignatura de matemàtiques. Com un parlar, jo de nen petit ja hagués escollit estudiar una llengua africana per exemple, si hagués tingut la oportunitat, no posem en boca dels infants la incapacitat. Així doncs, atorgar als alumnes d’una eina que els facilités l’aprenentatge futur de qualsevol llengua, ja sigui l’instaurat anglès o de qualsevol altre que sigui, és una eina molt pràctica, facilitadora i que és pot assimilar a una jove edat.

Molta gent es pregunta qüestions de vocabulari, pensem que anomenar una paraula és igual a nomenar-ne una d’altre i diem que són sinònimes però no sabem explicar ni entendre bé el que les diferencia. Les formes més breus i fàcils tenen la plena capacitat de fer-nos entendre. Formes que no es donen com a coneixement i queden supeditades pel silenci produït per la pràctica de copiar l’entorn. Per exemple de cas en que no comprenem el que diem, us emprenc el següent, sabem que breakfast significa el castellà desayunar, doncs fast o fasting és ‘abstenir-se de qualsevol menjar durant un període de temps’ el que equival al castellà ayuno, mirant l’altre part break és ‘aturar’ com des- ‘desfer’. Però per a un català no es té en coneixement el mot esmorzar, tot i veure una relació mínima amb ‘fer un mos’, la raó que té és, doncs com hem fet amb les paraules breakfast i desayunar, esmorçar té unes paraules interiors equitatives a les dos paraules dels altres idiomes. La resposta cal saber reconèixer-ho, tot seguint aquest treball de la formació modular segons el sumeri, la paraula esmorzar es modula per el sumeri EŠ + MU (+U) + UR + ZAH(AR), que vol dir en l’ordre esmenat ‘Establir, establiment + aixafar, mutilar - fer créixer (+aliment) + el tors, cos interior - col•lectar – convulsions – protegir – servir + fugir de, treure fora (elogi - ruïna)’, donant la raó de significat "(Moment del dia) quan s'estableix aliment per a foragitar les convulsions de l'estomac i del tors aixafat" o "Establiment o acte que estableix  aliment on/que fa créixer el tors de la seva ruïna". Per tant se sembla el concepte si ho veiem com ‘desfer, aixafar o mutilar (break / des- / esmu-) les convulsions de l’estómac, és a dir, la fam (fast / ayuno / -orçar)’. Justificats modularment amb les seves particularitats (mireu les seves respectives entrades al Diccionari Modular Etimològic).

Mos. català Mos ‘fer un àpat, menjar’

sumeri MUŠ (MU (+U) + UŠ) + SE / SI

Cara, aparença (aixafar, mutilar - fer créixer (+aliment) + ventre) + Viu / Carregat, Omplert

"Fer créixer el ventre carregant-lo".

"Donar-li vida al ventre aixafat".

"Omplir el ventre amb vida".

"Fer créixer el ventre amb aliment".

Esmorzar. català Esmorzar d’un ll. vg. *admŏrdium, der. del ll. admordēre ‘fer un mos’, potser a través d’un *almorzo, bé que adoptant la forma verbal per a completar la sèrie dinar, berenar, sopar 1a font: 1575

sumeri EŠ + MU (+U) + UR + ZAH(AR)

Establir, establiment + aixafar, mutilar - fer créixer (+aliment) + el tors, cos interior - col•lectar – convulsions – protegir – servir + fugir de, treure fora (elogi - ruina)

"(Moment del dia) quan s'estableix aliment per a foragitar les convulsions de l'estomac i del tors aixafat".

"Establiment o acte que estableix aliment on/que fa crèixer el tors de la seva ruina". 

Desayuno. castellà Desayuno De des- y ayunar català Esmorzar

sumeri DES + A / ŠA + I'U(TU / DU) + NU + U

Donar, portar – crear + temps -  treballar, donar una mà – progenitor / trencar + Insatisfacció, denúncia – greix + es nega – engendrar + la son, dormir-derrotar

"Moment del dia en que es trenca amb la insatisfacció que no deixa dormir, o que ens lleva".

Breakfast. anglès Breakfast català Esmorzar castellà Desayuno

sumeri BE + (RAH + AĞ / RIG) + BA + AS + AT(AR)

Rebre l'allotjament de, extreure, reduir + (malestar + mesura / menjar) + tallat + pa, farines + ajudant

"Extreure o reduir el malestar ajudant-se d'un tall de pa".

"Ajudar-se o ser ajudat en rebre l'assignació de menjar tall de pa o farines".

Anant més enllà de la col·loquialitat o el formalisme del mot. Així doncs, confirmo que comprendre summament la formació de composició modular ens ajudaria a definir els mots, més a saber-ne de nous. Recalco que per a saber entendre un idioma qualsevol desconegut que sia, sols cal donar-se resposta tot en saber la modulació formativa. Això pot ser fins al punt de capacitar-se a elaborar i fer lectura de nous mots. Afirmativament, d’un idioma del que es té coneixement de forma s’és capaç de gestionar aquest idioma per crear-ne nous mots en el moment en que es reconèixer la manera de ser d’aquest qualsevol idioma conegut.

A mode explicatiu imagineu que cada paraula és un únic símbol, així és com l’entén la població de qualsevol llengua. Però mireu a aquest únic símbol i reconeixereu mòduls. Així és com l’entén algú que sap definir la llengua. Això és el que representen les làmines escrites amb la cal·ligrafia d’herència xinesa inventada per l’artista escultor Xu Bing, que es forma per l’abecedari, vegeu-ho a la imatge següent. Veure Imatge d'art del propi Xu Bing. A més vull puntualitzar que aquests moduls tenen la plenitud de determinar diferents significats que s'atribueixen a diferents mots, és a dir, com un caràcter xinès actual és un contenidor de diversos i múltiples significats més o menys relacionats i sigui aquest a la raó de participar en diverses paraules de manera justificada.

El mateix succeeix amb el propi xinès on els caràcters contenen altres caràcters que ja signifiquen una cosa, per exemple 開 /kāi/ que significa ‘fermat, obstrucció, concloure, acabar, aturar’ conté 門 /mén/ ‘porta’ i 才 /cái/ ‘habilitat, talent, persona capaç, sense cap altre raó més que, sols’, per tant al film ‘Primavera, estiu, tardor, hivern i... primavera’ del director coreà Kim Ki-duk (que malauradament va defallir de SARS-Covid el 2020), quan el monjo mestre es tapa els orificis del rostre amb paper humitejat amb el mot 開 /kāi/, està taponant l’entrada de més successos per això vol posar-hi fi a la seva vida així que s’entén com ‘persona capaç de tapiar el sentiments de viure, de tapar el talent’ atenent-se a la vida contemplativa que porta.

Doncs, sense anar més enllà la llengua sumèria també es forma així tot citant a l’eminent lingüista Miquel Civil a la seva gramàtica sumèria:

“Un mot pot ser representat no per un sol signe sinó per una combinació de dos o més. Això es pot fer de dues maneres:

1)  Escrivint un signe, rarament més, dintre d’un altre (signes inscrits); així el signe  KA ‘boca’ amb el signe  NINDA ‘pa’ a dintre, es llegeix  GU ‘menjar’.

2)   Agrupant dos o més signes successius que prenen aleshores una pronunciació i un sentit diferent dels signes components (compostos diri). Així el mot  e n s í (k) ‘governador’ s’escriu amb els tres signes PA, TE, SI"[1]

Cal afegir a les paraules de Miquel Civil, que les paraules sumeries poden ser descrites per les paraules més simples per exemple:

A NAR -> Derrotar, del vell Babiloni, Neo-Assiri, Hellenistic, podria transcriure's com A nar; a na-na; a ganar; a nar; a nal. És formada per A [

mà, braç] N'N + NGAR [possar, emplaçar, situar, posar una cosa cap avall, estirar-se, abaixar]. És a dir, "Abaixar la mà, deixar caure avall la mà" donava el sentit pels sumeris de derrotar.  Tal i com el gest típic associat al Colisevm al film de Gladiator. Però, Derrotar que ens serveix per descriure A NAR. També és explicada amb el seu so D E R R O T A R. Separat en DE + ER + RU + U + TAR; semblant a com separem en síl·labes dintre de la mateixa llengua DER-RO-TAR; però fent la correspondència seguint unes mateixes pautes amb les paraules sumeries... Si esteu assaventats de les Pautes modulars, sabeu que el sumeri no conté O, per tant equival a dues U U, per tant forma RU + U, no hi ha UTA, per tant la U queda sola, sí hi ha paraula compositiva TAR, sobre l'inici de vegades la E es separa, aquí la clau està en veure que la primera R no pot quedar sola, podria ser ER, o RI+E o ERE. Aleshores sols cal considerar les possibilitats.

sumeri DE + ER + RU + U + TAR

Fer caure + lamentar + llençar, imbuir, imposar, posar a un lloc + derrotar + perdre, afluixar, dispersar

Que forma la següent oració que defineix el mot català, hispà Derrotar amb: 

"Fer caure en ellament en imposar-se-li la derrota ii perdre".

Per tant, hem obtingut la definició del mot, el com està format, el perquè té aquesta sonoritat i el com és que és així la paraula. Tot resolt.

Lo que solen fer els etimòlegs seria sols (seguint aquest mateix exemple) dir, que hipotèticament, Derrotar vindria de l'arrel U TAR o de l'arrel U o de l'arrel TAR. Això si arrivessin a considerar el sumeri com a llengua que té nexe amb les altres i no és aillada. Malauradament la consideren acadèmicament i per error un idioma aillat.

La qüestió és que quan es deriva sols es dona peu a dir, ep! Pepito! Existeix aquesta paraula en un idioma anterior que és semblant i significa una cosa semblant, per tant, és el seu origen- Però lo interessant per a mí no és parlar de cap orígen, sinó d'emplear el sumeri com una eina amb la capacitat de fer-nos entendre tots els mots existents o hipotéticament tots ells.

Sí està clar que Derrotar no é suna paraula sumeria, però està creada o inspirada amb el mateix fonament que aquelles paraules/móduls sumeris. I això pot ser una idea biológica del llenguatge humà i animal, qu etot i així uns acaben desenvolupant uns sons concrets i una manera de veure el món, les coses i de descriure-les, entendre-les i definir-les o explicar-les. Això és tota la riquesa cultural de les llengües, que ens mostren diversos punts de vista que ens ajuden a resoldre de diverses maneres el món i l'existència. 

Així doncs, la principal finalitat de la formació modular compositiva és obtenir la qualitat explicativa de les paraules, de les llengües conegudes i foranes. Per tal d’entendre la forma física de les paraules. Així amb tots els anteriors punts de la dissertació llegits, podem assimilar que les nostres paraules actuals estan formades per:

1-   Un nombre limitat de mòduls formatius que podem trobar en d’altres paraules. Encara i que el mot complet el qual elaboren pugui significar coses totalment diferents en relació a un altre mot complet tot contenint un, dos o més mòduls formatius idèntics. Per tant a la recerca etimològica les paraules no són formades per una única arrel en cap dels casos.

2-  Una composició modular d’un, dos o més mòduls formatius inscrits. Aquesta composició modular inscrita aporta el significat de la paraula. La definició del mot roman completa en la mateixa escriptura, i a la pronunciació del mot en qüestió. Entenent aquesta composició modular d’un mot podem saber a manera sencera i específicament la raó que la dut a l’existència. Així veiem com, Canície. es modula a raó dels mòduls del sumeri KA(NA) + NI / NE + SIE, seguint l’ordre exposat dels mòduls signifiquen ‘Fosc, ombrívol + Por, aura / platejat + fer brotar arrels’; això forma la definició del mot “Fer brotar les arrels fosques i platejades”, el mot semblant Cana el podem veure que manté el significat de canície indicant KANA ‘fosc, ombrívol’. O posem per darrer cas, Duna. català Duna del fr. dune, i aquest, del neerl. duin, ant. dûnen, íd. 1a font: 1696, DLac. anglès Dune, tant a l’escriptura anglesa com a la catalana i a la castellana o a la neerlandesa, totes elles citades com a derivacions a l’etimologia del diccionari català, es forma a raó dels mòduls del sumeri DU + NE / NA / IN, seguint l’ordre exposat, ‘ Pila, amuntegar + amb força / pedres / abusar – sector’, formant degut a aquesta suma de conceptes les definicions del mot: "Una pila amuntegada amb esma" igual a DUNE com al francès i anglès, "Un amuntegament de pedres" igual a DUNA com al català i castellà, “Un sector on hi ha piles o amuntegaments” i/o “Un excés d’amuntegaments” igual a DUIN com a neerlandès.

3-   Per tant, podem concloure entenent aquest estudi que com hem vist anteriorment amb el concepte de ‘font’ o ara amb ‘duna’, que cada manera d’escriure les paraules per semblants o diferents que siguin esta determinant la seva especificitat i particularitat sobre la descripció del concepte que es dona a representació. El canvis entre llengües bastant semblants no suposen tant sols un estil sinó també la seva manera d’explicar el món. Així doncs, podem entendre que saber més vocabulari ens fa poder ser més específics quan parlem d’una manera més encertada.

4- És aleshores quan s’ha d’entendre que les nostres paraules que trobem als diccionaris únicament escrites amb l’eina fonètica de l’abecedari, són molt més semblants, del que estem acostumats a pensar, en quan a la capacitat que tenen els sons per mantenir un significat al llarg de la història i de les cultures, nacions, continents... Les llengües que sols conviuen amb l’abecedari tenen el mateix foment que les llengües pictogràfiques i logogràfiques, com el xinès o l'egipci on un mateix so pot escriure’s diferent perquè designa diferents paraules amb diferents significats. És a dir, els nostres sons dels mots que han perdut la capacitat de diferenciació en relació al mateix so que designa un altre mot, poden ser objecte de la possible recuperació de la distinció lingüística entre un mateix so i el significat que li correspondria. I hem de reconèixer la distinció dels mots com un valor qualitatiu del seu significat i etimologia. Veurem a continuació uns exemples com a referència de la distinció dels mots a partir de l’eina modular etimològica d’aquest treball.

És el cas per exemple de Llatzeret i Llàtzer, són mots totalment diferents en quant a significat tant a l’actualitat com seguint el recorregut de composició modular, amb diferències modulars però són capritxosament semblants, gairebé idèntics en quant a fonètica i escriptura. Regla assumida, si hi ha diferència de so en una part per petita que sigui probablement es corresponguin a diferents mòduls.

Pels que desconeixeu, Llatzeret és un lloc fortificat, o magatzem que funciona com hospital públic, on s’aturen les mercaderies de llocs que tenen malalties contagioses, els esclaus de l’època pretèrita, els malalts contagiosos (com els pretèrits leprosos, i qui tenia la pesta, els dements o els boigs, grips, pneumònies), els mariners, els materials que entren a una ciutat per d’alguna manera ser requisada, aturada de la seva circulació havien d’aprovar-se amb un tràmit per reprendre la circulació i que sortissin del magatzem, una mena de duana-hospital, per exemple la ciutat de Milà en conserva una part, hi ha un a una illa al port de Maó que ho és, la illa de la Poveglia a Venècia tancada i en estat ruïnós, etc. Normalment estaven a prop de cursos d’aigua o en les mateixes illes properes als ports. La raó fou per mantenir aïllat i lluny de la població de la regió tot mal a la salut i contraproduència, com sabreu a la seva formació modular. Veure taules (imatges) anexes.

Per altre banda Llàtzer o el castellà Lázaro fa referència a d’altres significats, és un sant del nou testament que transmet la bíblia, és qui mor i al quart dia quant la mare li plora, i els veïns jueus i Jesús també ho fan, Jesús fa la pregària a déu per a que el ressusciti, així és com Llàtzer surt del sepulcre i de la cova que li donava lloc per viure ressuscitat. Si més no en termes vertaders se’l ressuscita en el moment que se’l desitja amb plena membrança, estima i record, és a dir quan es veu que tota la comunitat li mostrava que l’apreciaven.

En aquesta relació cal veure la formació modular a la informació de les taules, per entendre-la en tots els vessants bíblics del nom cada columna de la primera taula mostra el so i el significat d’un mòdul i a la darrera fila es relacionen de manera composada unint tots els uns, tots els dos, tots els tres, quatres, i cincs. Més endavant hi ha una altre taula complementària amb  la relació del nom i el número que l’identifica, la composició modular i la definició que és fruit. Per la comparació amb Llatzeret sols cal fixar-se amb el número 1 Llàtzer o per Lazzaretto i Lazareto amb el número 2 Lázaro.

Podeu observar com tornant a mirar l'explicació anterior de Llatzeret, no es correspondre cap mòdul amb Llàtzer en quant a significat tant en la seva escriptura, i sols un el primer, LA, pot intentar relacionar-se. Tot i que hi ha 1249 referències documentades amb l’ús de l’escriptura LA , en front de les 65 de LA que són en el sentit de ‘comprovar, supervisar, pagar, ser o quedar suspès, mostrar’ corresponent a Llatzeret.

D’aquests 1249 es troben una mica bastant més de la meitat entre el 3000 i el 2500 a.e.c quan encara no hi havia la llengua fonològica sumèria. Encara hi ha menys molts menys casos identificats i referents sobre els diversos mòduls dels significats de Llàtzer, a més de no iniciar-se majoritàriament fins el 2000 a.e.c quan es tractava d’una llengua fonològica amb la gran pèrdua de signes que va comportar (Veure primera taula a Significació històrica).

Us ho mostro a la següent taula sobre Llàtzer.

La conclusió d’aquest punt, primer sobre l’exemple un llatzeret i un Llàtzer o un lazareto i en Lázaro són coses ben diferents. Ara bé, degut a la seva semblança fonètica és possible que en algun cas o situació es relacionés la història del sant mort i que torna a la vida quan li ploren amb els objectes que s’aturaven a un llatzeret, d’alguna manera els materials morien i tornaven a viure després d'una mena de quarantena, igual que en les persones que romandre en un llatzeret que deuria preocupar als seus veïns, família; o en el cas dels pescadors, mariners i capitans dels vaixells que haurien de reprendre el viatge amb la seva flota i perdre un bon mariner podria ser un problema. Però el significat i la forma que té la paraula per un significat i per l’altre no es poden justificar com iguals ni com a derivació, la cosa és més senzilla, tant sols hi ha una recerca d’un so semblant que pugui explicar la situació amb un conte que l’acompanya. Es podria haver situat diferent el nom per exemple “zadredola”, però tampoc hi ha més opcions per mantenir les raons modulars el més semblants al seu foment doncs de seguida desapareixerien significats modulars cosa que no ha tingut lloc. De la mateixa manera que tampoc han anomenat com a presó: E’EŠ, E’URRA, ENNUG, EKUR, EGULA o EGAL, l’acte de custodiar que és DU.

Per cert, no us sembla DU  a la ‘D’, i U  girat 90º a l’esquerra  a la ‘U’, eh? (llàstima que no es pot disposar el cuneiforme aquí en el lloc del text).

Segon sobre els usuaris de l’abecedari, per tots nosaltres que emprem l’abecedari és totalment veraç que no hem conservat aquesta distinció degut a l’ús de l’abecedari i de la no representació logo-gràfica tant de la unificació de pronunciacions en un únic símbol. Però és fonamentalment recuperable la seva distinció i podem arribar a definir correctament unes paraules i altres sense caure en paranys. Com és el cas de la següent no menys meritòria explicació ‘Llatzeret. Etimologia: encreuament de Natzaret, ciutat palestinenca, nom dels asils de leprosos en memòria de la casa acollidora de Jesús, i Llàtzer, pels qui patien el mal de sant Llàtzer o lepra (v. llàtzer) 1a font: 1588’ (Font: Diccionari del Grup Enciclopèdia). La qual cosa com heu pogut comprovar no dona noció del significat del mot llatzeret. Natzaret és un altre mot, i del segon mot encreuat que anomenen ja sabeu el quit de la qüestió.

Us proposo una pregunta a la qüestió del mirament que cal afinar per a tenir en consideració... Com he anomenat es treballa en l’àmbit dels especialistes lingüistes sobre la idea de derivació de tal llengua connotada, però... no tindria més valor familiaritzar-se amb les formes del llenguatge? O/i de la cuina? Hi ha qui cuina amb recepta, amb una o vàries, i qui elabora el menjar a través del coneixement de la mecànica de la tècnica de la cuina. Qui sap la tècnica de la cuina i dels aliments comestibles amb les seves propietats i finalitats no li calen seguir receptes. D’alguna manera la majoria del saber lingüístic del cos d’humans es desenvolupa per mecànica repetitiva i fa receptes pròpies o amb base reglada d’aquesta mecànica. Però s’ha de considerar afinar l’instrument lingüístic cap el mèrit tècnic de la construcció de l’idioma, és a dir, conèixer de manera impertèrrita la manera més explicativa i definitòria de la totalitat de la pròpia forma de la paraula. Per tant, d’un mot anglès stalk ‘observar a un animal o persona de manera propera sense ésser vist, espiar, seguir d’amagat’ (extret del diccionari de Cambridge), properament el català l’ha adoptada modificant-la segons el mètode lingüístic català, fins aquí està ben proposat donant lloc al mot estalquejar ‘actitud d’espionatge informàtic o digital’, això porta implícit una transgressió del concepte, donat a que si en la proposta que l’origina admetia altres situacions no sols ‘la d’assetjament o espionatge digital’, aleshores ens hem de preguntar si estem fent bé d’adoptar una paraula i acotar el seu significat d’una manera que trencar el seu concepte. És més com, us mostro a continuació, la idea d’acotar el significat que rompre la suposada base de la que parteix, desfigura el corpus de paraules que gestiona la fonètica lingüística. D’alguna manera estem anant a la torre de Babel i fent definir cantar com rapejar o a rapejar com parlar i parlar com balbotejar. És una manera de desfigurar el seu significat i denigrar el seu concepte fent-lo passar per una cosa que no vol dir que sigui tant com sembla. Stalk ‘espiar’ es modula del sumeri E + ES + TAL + KE ‘portar a terme la expansió de l’observació d’un lloc, nació, terra o espai’, és a dir que estalquejar es modula afegint GAR com a reforç de la idea de ‘donar lloc i de plantejar’, tot seguit.

Estalquejar. català Estalquejar ‘espiar a l’àmbit digital o informàtic’ derivat de l’anglès Stalk ‘observar a un animal o persona de manera propera sense ésser vist, espiar, seguir d’amagat’

sumeri E + ES / E’EŠ + TAL + KE + GAR

Mirar -  entrar-hi, portar a terme / Trampa, presoner + establir + expandir - clamor, plor de batalla + per sota, tirar a baix, un lloc, una nació, una terra, un espai + donar en lloc d’alguna cosa, plantejar, posar, reemplaçar

“Establir, plantejar o donar lloc a una observació expandida sobre un lloc, nació, espai”.

És a dir, que el que us vull fer veure és que si es considera el significat modular es pot justificar tant el mot anglès, com el recentment adquirit pel català i castellà com, tant mateix, admetre alhora tots els significats que inclouen. Per tant, no cal desfigurar els mòduls formatius de les llengües. És un tema de no omissió i acceptació. Perquè us davantejo l’altre paraula que es relaciona amb stalk, el mot anglès spy, tant el català i castellà espia. Vegueu.

Espia. català Espia: del germ. gòtic *spaíha, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri E’EŠ / E + PE(Š) + A

Trampa, presoner / Mirar -  entrar-hi, portar a terme + escapar, desaparèixer, fissura, infiltració + arma, força, poder, donar una mà, treballar

“Ser presoner o trampós que escapa i desapareix o s’infiltra per l’ús de les armes, o treballar o donar una mà en un afer ja sigui de manera forçada”.

Els mòduls formatius ens estan definint bé els mots i ens facilita entendre el sentit que els hi donem. Tot coneixent els mòduls formatius un extern o intern a l’idioma en ús pot arribar a entendre el de l’altre llengua. I l’explicació modular d’espia i d'estalquejar o de spy i stalk no es trepitgen en cap cas possible. Per tant, són maneres de parlar sobre una situació i de dirigir-la. Algú mana estalquejar i envia un espia, l’espia estalqueja que un altre espia o de la quinta columna faci una feina. L’espia planeja estalquejar. Un estafador a meditat com estalquejar a la seva víctima, aquí l’acció s’està plantejant o es fa des d'una distància no reconeguda per la víctima. Un estafador a meditat com espiar a la seva víctima; aquí l’acció ha succeït i l’estafador ha estat vist i probablement s’hagi comunicat amb la víctima de manera que es coneixien. El gerent estalqueja als treballadors i s’ha servit d’espiar; aquí el gerent ha fet l’observació dels treballadors en un lloc concret sense que sàpiguen qui era el gerent, i s’ha servit de les informacions d’altres treballadors per parar trampes, escapar-se de situacions i infiltrar-se. Un espia informàtic obliga a les víctimes a enviar informació mentre estalquejava el seu terminal de dades i encara és a paratge desconegut. Veieu la diferència, oi?

Cal entendre la llengua, feu l’exercici de familiaritzar-vos a les anteriors oracions amb les definicions inscrites en el glossari que he esmenat fa res marcades amb “...” tot esmenant-les a anomenar en lloc del seu mot corresponent. No hi ha error, hi ha claredat. Recomanacions per conèixer les paraules que anomenem, no estigmatitzar, no odiar l’altre, familiaritzar-se amb els mòduls i festejar amb el joc modular, i per sobre de tot investigar si té cap i peus el que penses tant el que pensa un altre que li denegues com a veritable en el seu us lingüístic propi d’una llengua.

I com a darrer exemple sobre la qualitat de distinció modular per a la definició de les etimologies com acte indicatiu per a millorar els nostres diccionaris i evitar errades que contenen... Veure infografia sobre Ordi i Orxata.

Com es mostra a la infografia anterior dels mots ordi i orxata, el DiEC anomena que orxata prové d'hordeata ‘beguda feta d’ordi’, de la mateixa manera que hordeata té la seva explicació modular, ordi i orxata tenen la seva pròpia. Per tant, tot i que comparteixin un mòdul dels quatre que tenen, no hauríem de dir que una paraula prové de l’altre. Hem de saber distingir quina part d’un mot en qüestió a un altre és o són mòduls compartits i segons el valor que els defineix entendre quan formen paraules derivades o provinents de.

Com a darrer exemple abans que us endinseu al glossari a les vostres consultes, és comú explicar que el peix llenguado es diu així degut a la seva forma plana com una llengua, o d’una forma de llenca. Bé, es poden relacionar en el seu aspecte, però s’ha de diferenciar la seva formació modular de la paraula amb la de l’aspecte. Llenguado del sumeri LA + EN + GU + AD + U + U; Submergit a l’aigua + acció + cobert de – xarxa + paralitzat + llit + terra, solc; és a dir, "Ser submergit a l’aigua que es paralitza cobert per un llit o solc de terra". Mentre que Llengua del sumeri LE (‘UM) + EN + GU + A; Pissarra d’escriptura + acció verbal + veu + treball, força, poder, espai – temps; és a dir, “Acció de treballar amb la veu l’escriptura” o “Capacitat d’apoderar la veu (parla) amb l’escriure”. Que una paraula tingui un únic mòdul compartit o igual que indiqui el significat d’acció no descriu que tingui relació amb un altre paraula. Els sons són limitats, i els mots donen significat. Veure taula Llenguado / Llengua.

Per acabar-ho d’arrodonir, Llenca dels sumeri  LI / LA + EN + KA; Pressionar / Estirar + acció + acció; és a dir, “(Cosa) Estirada i pressionada”. Tot i que no es poden relacionar etimològicament aquests mots: llengua, llenca, llenguado es pot continuar pensant que les coses que designen tenen una similitud aspectual.

Recordeu que cada llengua té un estil que la determina, cada llengua forma part d'una formació modular etimològica que assegura que és bén entesa i bén feta en relació als altres mots. Però no acostumem gens a treballar la raó modular, i ens fa oblidar la nostre i totes les altres llengües.

Citació bibliogràfica

[1] CIVIL, M. Esbós de gramàtica sumèria. An outline of Sumerian grammar. Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions, 2020. Volum 14. ISBN: 978 84 9168 373 2