Com efectuar el procediment de trasllat lingüístic per a la recerca etimològica? Quin és el foment de la formació lingüística?

Per començar s'ha de saber que aquesta metodologia de formació modular hi ha vegades que són mòduls exactes, d'altres similars tot i exactes en quan al trasllat fonètic, i d'altres contenidors d'una part però que eren formats per un mot més llarg, el resultat és una expansió de les paraules existents tenint com a resultat tot quant a la definició d'aquestes paraules. Donada a la complexitat per afrontar un primer contacte amb aquesta recerca i a entendre el funcionament per a poder realitzar aquest treball us faig la següent explicació per punts que cal tenir en compte:

Primera. Hem de trobar la base de la que parteixen les paraules. Per aquesta raó cal evitar terminacions adverbials, adjectivals, derivats verbals. Totes les partícules que acostumem a repetir per designar els temps verbals o d’altres tipologies de paraules no calen per fer la recerca del significat.

Segona. La recerca de mots segons aquest estudi mostra que les síl·labes formadores de les paraules actuals provenen del símil com a part de paraules de la llengua sumèria, ja sigui amb les mateixes lletres, amb una de més o amb varies. Aquesta paraula nostrata, de manera completa, està formada per una suma de conceptes, que com a la relació del propi treball es conté, són fetes de les paraules sumèries-accàdies. Si bé hem de tenir en compte que entre el sumeri i l’acadià, de vegades, el concepte és completament diferent en quant a mot designat, tot i així, en tot moment aquestes s’expliquen, també, per la base que les compon.

Tercera. Les paraules actuals estan formades per varies arrels. El vocabulari actual pren el seu significat tant la seva formació de manera completa a partir de varies paraules antigues. Aquesta manera de concebre’s determina dos factors:

• No hi ha una arrel única primària en molts casos. La manera més precisa i que mostra totalment la formació del mot és la que explica com es concebre no la que diu d’on hi deriva.

• En cas de que mantingui la precisió fonètica i el significat fins a completar-se els àmbits de definició, arrelaments culturals i científics o naturals atribuïts al mot queda esclerificat que aquell vocabulari deriva de diverses paraules anteriors, en forma de diferents síl·labes i cadascuna afegeix el seu fragment significatiu als mots actuals del nostre vocabulari.

Quarta. Igual que els mots sumeris i acadians s’expliquen per una formació derivada, gestionada a partir dels pictogrames, que van evolucionar a escriptures picto-fonètiques, com ha estat el cas de la llengua xinesa. A raó de varis logigrames que sumats determinen un significat, les paraules nostres estan fetes a raó de varies fonologies amb significat, les quals formen complexes que edifiquen els nostres mots. És així que succeeix el mateix en quan el català, el castellà o l’anglès, entre d’altres llengües, tot i ser paraules diferents i sense semblança fonètica, la trajectòria de derivar les síl·labes per similitud a paraules de components sumeris-acadians ens n’expliquen diverses maneres d’entendre un concepte. Tant és així com diferents interpretacions, accions d’us, aplicació, mostratge, o culte. Tot i amb aquesta composició, seguir aquesta metodologia del treball porta cap a un camí satisfactori per dotar de major claredat a les paraules, sense tenir gens d’errors.

Altrament, la recerca i trobament amb la llengua antiga està subjecta a admetre en el seu estricte significat les paraules que tot i pronunciar-se exactament igual en llenguatge sumeri, en aquest s’escrivien a través de signes cuneïformes diferents. És a dir, tècnicament en llenguatge cuneïforme són diferents paraules. Però realment l’ús de la llengua a difuminat aquesta diferència escrita degut a la exactitud fonètica produïda per l’abecedari, les fa exactes unes de les altres. Això que pot semblar que doni uns resultats errats de l’estudi, en canvi s’ha comprovat que el significat que afegeixen tot sovint ajuda a definir la paraula, per entendre’ns, no l’entrebanquen pas. Per tant, a la majoria de casos estudiats les nostres paraules tenen varies arrels, a manera contrària a l’explicació popularitzada d’una arrel formadora del mot, com quan s’explica una paraula deguda a una arrel llatina o d’altre indret, l’estudi demostra amb tots els seus casos que es sumen varies paraules antigues de manera completa  estan presents en els nostres mots actuals, a mode d’assemblatge. Els nostres mots són oracions o definicions en si mateixos en la llengua sumèria. Per que ens entenguem, gairebé cada una de les síl·labes dels mots nostres ens està indicant una paraula mesopotàmica amb uns significats, i són clarament relacionats amb el significat que tenen per a nosaltres. Així doncs, cal contemplar la diversitat d’arrels en una mateixa síl·laba antiga segons la de nova que com he indicat completen el significat que té aquella paraula als nostres dies contemporanis.

Sisena. Hi ha un predomini de la relació significo-sil·làbica entre el sumeri i les llengües d’Europa com l’anglès, el català, i el castellà, abans que amb el vocabulari acadià, tot i que fa que en pocs casos s’hagi de tenir en compte aquesta darrera llengua nombrada. El sumeri també explica les paraules acadianes, sigui com sigui en tots els casos la raó significativa és a partir d’una altre manera de dir-ho.

Setena. Una vegada aprés els anteriors punts, s’ha de procedir en fer la separació sil·làbica pròpia de la llengua de la qual es parteix. En dos sentits:

• Primer, cal fer la separació sil·làbica de la llengua actual.

• Segons pas, cal fer l’ajustament de les síl·labes segons la llengua de destí. Podem tenir desdoblament consonàntic, repetició de vocals i desglossament.

• A continuació, s’ha de fer la recerca al diccionari corresponent i sumar el significat de les anteriors i següents síl·labes.

Vuitena. Cal fixar-se en les paraules més simples del vocabulari antic, gairebé sempre, comprenen tota la transcendència del significat que ens explica el nostre vocabulari. Tingueu frescor amb els sinònims.

Novena. Hi ha regles que s’aprenen a mesura que es treballa.

• No pot quedar cap so ni valor consonàntic sense acompanyar a una vocal per a formar un mòdul, ja sigui a llengues com l'hebrea o l'egipci que no escribien totes les vocals com a qualsevol altre. Un módul sempre està format per V, V+C o C+V. Tot i així poden haber casos més complexes de V+V, o on una V es duplica, habitualment succeeix amb els valors A, comparant-ho amb les altres vocals, però no és mai de manera corrent. Altres modulacions s'expliquen més endavant.

• Ens hem de guiar també per la manera en la que es pronuncien els mots, sigui fent una separació on semblem repetir una consonant o pausant-la al mig de la seva pronunciació, com la variació d'un so vocàlic com succeeix a l'anglès.

• Dues “U” equivalen a una O. No es contemplen les “O” a les llengües mesopotàmiques, totes deriven sovint de dues “U”. Entre dues (C)U U(C) pot trobar-se una H, per exemple (C)U HU(C).

Exemple:

TU + US igual al so nostre TOS.

TU + U + US igual al so TOUS.

• Representacions fonètiques que foren inexistents i simplifiquen la recerca:  En llenguatge sumeri no hi ha ni C, ni CH, ni F, ni J, ni O, ni Q, ni V, ni X.

Per tant,

• La forma /be/, pot ser BE o BE + I (+Consonant).

• La forma (V)BL(V), pot equivaldre a (V)B + L(V) o B(V)+L(V) 

• La C i la Q són el so K. (La formació KE acostuma a ser KI + E). Quan C acompanya a E, I equival a S o Š. Per exemple: la forma al mot cigarreta que es pronuncian de manera 'cig-gar-re-ta' equival al sumeri SEG-GAR-RAH-TA. 

• La forma Ç equival a S, Š o Z.

• La forma CH equival a Z.

• A l'anglès la forma DG, és al módul D (Vocal anterior) + K (Vocal següent), o bé D (Vocal anterior) + G (Vocal següent)

• La F el so “P-S” amb una vocal entremig (Exemple: pes, pas, pis, peš...).

• La forma /Fe/, pot ser PA E, PAE + ES / S... / Z..., PES o PE / PI + ES / S... / Z...; o ZE, ZER.

• La forma /Fa/, pot ser PA, PAP, PA + AS / Š... / Z..., PAH o  PAH + AS/AŠ / ES/EŠ / Š... / Z... o PES.

• La forma /Fi/ pot ser PI, PI + ES/EŠ o PEŠ.

• La forma GH a les llengües existents com a l'àrab pot equivaldre a G(V)+ (V) +(V)C. És a dir pot estar indicant que la vocal es repeteix i no sempre amb el valor H unit, pot ser que sol aquest valor H a GH indiqui la repetició del valor vocàlic amb o sense el propi valor H.

• El valor H a inici d'una paraula que sembla pronunciar-se com a 'J', pot equicaldre a (V)H + (V)(C) o a H(V)+..., a més de G, G amb accent circumflexe. Igual amb el valor G i G amb circumflexe que poden correspondre als altres i a H. La forma Hele, pot equivaldre a HILI, doncs HELE com a tal no existeix, succeïnt un canvi e valor entre E i I tal com sol succeïr a la llengua anglesa. És habitual que hi hagi el valor E a través de dues I-I. 

• El valor H seguit d'una única vocal indica que la vocal és duplica. Per exemple: Hongi, del maorí, és HU UN GI; o Revekah és RI E E-BI KA A. 

• En alguns casos el valor H, també pot ser el valor G o G amb accent circumflexe.

• Una I sola, ailladaen la majoria dels casos equival a HI, encara que la H no aparegui actualment, posarem (H)I, volent dir acció o procés, aleació o tècnica tèxtil. Tot i així s'ha de valorar si vol dir com a mòdul I: Rei o regnat, oli, oli fi, mantega, guarniment o roba, i/o 'hey!, lloar, celebrar, elogiar, plorar. 

• La J fou la G amb accent circumflexe o no.

• La forma /me/, pot ser MI, MI + E, o ME.

• La forma LL, doble ele, acostuma a ser la vocal més pròxima, en cas de final de paraula aquesta serà l'anterior més pròxima, de manera que és repetida com a formes ALAL, ELEL, LALA, LAL+A, A+LAL o inclòs (C)AL+ ALAL on es doble una meitat afegint-se una part al mòdul anterior. Per exemple: al mot Godall, és GU + U + DAL + AL(A)L.

• La  NY o Ñ equival a NI / NE + Vocal. O Vocal + N + N + Vocal.

• La O és U + U. Ex.: OU = U + U + U. També pot equivaldre a A + A o (C)A + A(C) semblant a la fonètica nórdica actual.

• La V fou la B.

• La P, a vegades, és a l'actualitat el que fou la B i a l'inrevés.

• La X i la Ç o CH, és un dels valors més dificils per la seva ambiguitat de ser trobada. Tant pot equivaldre o pot haver arribat a ser  Z, S, Š, SH, G^, B + G o Z(V)H. Si una equivalència modular Z(V)H el valor (V) vocàlic no coincideix amb la de la lletra que conté la paraula, pot ser que la següent consonant la contingui anterior a aquesta o de manera posterior. 

• La forma /ix/, pot ser ZI, ZIR o ZER, IZ.

• La forma /iç/, pot ser IS o ISI, IŠ, IŠI.

• El so SH correspondre a Z, S o Š, pot ser que el valor H estigui relacionat amb un so vocàlic de més endavant per exemple al mot xinès Shui (aigua) és SU + U + HI.

• Bastantes vegades alguns mòduls formatius específics afegeixen habitualment una H, com pot ser RA que habitualment és el mòdul RAH.  També pot passar amb MA que sigui MAH.

• La forma LL equival a L + Vocal + L + Vocal, seguint la vocal més pròxima que continua.

• La T pot equivaldre a T o a D + D.

• La forma Tg, pot ser: (V)D + G(V), T(V) + G(V), T(V)K, T(V)G.

• La forma /te/, pot ser TI, TI + E, o TE. En el cas de la forma TI + E, la sonoritat amb valor I no és predominant, mentre la E és la que es conserva a la llengua actual.

• La D pot equivaldre a T.

• La G, com quan s'estudia xinès, és susceptible d'ésser interpretada com a K, tant K com a G.

• Als moduls existents hi han sons que queden relegats a un altre valor de manera més comuna com és el cas de TI que acostuma a ser DI, sobretot al transcurs de l'iber. 

• També  succeeix a l'iber de vegades es menja les lletres vocaliques quant aquest signe modula el valor de l'acció del que s'està dient

• La formació BI acostuma a ser BE + I ( / + Consonant següent). No succeeix ens els casos de BIR.

• La I quant queda modularment sola acostuma a ser el mòdul HI indicant procés o acció, però també pot ser un objecte exclamatiu.

• La forma /AR/, pot ser AR o AR(A). Quan és una terminació verbal infinitiva equival al módul ARA. Si hi trobem a la paraula una Consonant + AR, la lletra A es duplica. Per exemple, Rondar = RU + UN + DA + ARA.

• La forma /IR/, pot ser IR o IR(I).

• La forma TR queival a T + Vocal + R + Vocal, seguint la vocal més pròxima que continua.

• La forma W equival a U + U o a U. 

• La forma final UM, correspondre a UM(UN) o UM(IA), relatiu al coneixement, la feina, el treball, el saber o a les persones.

• La forma KE, equival als mòduls K(I) + E. La I no és predominant, i pot ser omesa a l'actualitat on sol es conserva el valor E.

• La forma actual PE(C) pot ser a l'actualitat: PA E + E(C). La forma PE, pot ser PA E, PA, PI E.

• La forma RE, equival als mòduls R(I) + E.

• Quan una consonant no està representada amb un so vocàlic reconeixible o intuitiu és habitual que sigui el significat "d'acció".

• La forma anglesa Y pot equivaldre a HI + E / I + HE.

• Les accentuacions que presenten els llenguatges existents poden audar a indicar que el valor vocàlic vagi amb la següent consonant o de manera sola en cas de que sigui un accent tancat, o si és un accent obert que vagi amb l'anterior consonant o de manera sola. La formació d'un accent pla pot indicar que la lletra es dobla de manera que una vagi sola i l'altre amb consonant o les dues juntes a consonants diferents.

• El valor I seguit d'una vocal sol indicar el módul (H)I, que vol dir 'acció - elaborar, procés'. Quan hi ha aquesta situació pot ser possible en casos concrets que l'anterior módul tingui un valor de consonant eliminat per indicar que no s'ajunta amb aquest módul. Això també pot figurar-se quan el valor I va acompanyat seguit d'una consonant i anteriormente hi ha una vocal.

• Dues consonants seguides són formacions més actuals, per trobar la paraula sumèria cal separar-les amb el so vocàlic més proper a la pronunciació compresa a la paraula.

Per exemple:

• El nostre TR equival a T(vocal)R o, també pot ser, T(vocal)R(vocal) d’aquesta manera es creen dues síl·labes separades. és la mateixa mecànica que els TJ, TG i TX. TRA es formaria per TA+RA

• La juntura IC és IG.

• És a dir, explicant esquemàticament amb els valors Consonant (C) i Vocal (V)[1] ho expressem amb els següents valors:

o   CCV = CV + CV.

o   CCCV = CV + CV o CV + CV + CV

o   VCCV = V + CV + CV o VC + CV + CV.

o   CVVC = CV + VC o CV + V + VC.

• Cal tenir en compte el mot antic del qual s’ha adherit a una altre llengua. Però això no denega que tant escrivint amb unes síl·labes o altres perdi el sentit la nostre recerca, tot el contrari, ens torna a donar un sentit de la comprensió del mot. Podríem diferenciar matisos alhora d’anomenar les paraules si utilitzéssim una paraula italiana i altre catalana o grega tot mantenint la significació, per exemple. És a dir depenén del llenguatge receptiu de la metodologia modular es tendeix a un tipus de móduls i aquest a ser equiparats a unes modulacions de la metodologia.

• Depenent del diccionari, EPSD o EPSD2, trobareu un motor de cerca o altre. El primer té l’abecedari que utilitzem, però hi ha lletres que no porten a en lloc. El segon fa omissió d’aquestes lletres que no tenien us llavors i n’afegeix algunes, són aquestes: j = ŋ ; sz = š ; s = ṣ ; t = ṭ ; ‘ = alef.

• En el cas del xinès hi ha terminacions de sons que fan complexe la relació modular precisament els parlo dels sons NG i YI. Aquest NG pot ser (V)N - NI /GIN - IGI. Mentre que YI pot correspondre a GI, HI, LIL + I(C). 

• Hi ha llenguatges com el xinès, l'hebreu i l'egipci, entre d'altres que fan omisió de valors vocàlics això suposa un repte per modular i trobar l'etimologia per modulació. Però sovint i habitualment venen explicats els sons vocàlics pel so més proper vocàlic que segueix a la consonant solitària. Hi ha vegades que situar aquesta vocal avant o després pot suposar el trobament amb una nova paraula que pot continuar estar relacionada sigui un cas o l'altre amb la realitat del mot.

Com iniciar-se a la traducció una vegada s'ha obtingut les modulacions corresponents.

Una vegada s'han obtingut les correspondències dels mòduls i el significat de les modulacions a trets individuals obtenim un sumatòri de paraules, per procedir a obtenir la definició del mot, molt útil per desxifrar o traduïr llengües desconegudes es tracta de tenir per la mà la manera de formular la definició. Cal entendre que no és una ciència estricte, però normalment és habitual que començem a fer la oració traduïda a partir dels significats dels mòduls del mig amb el del final situant-lo al principi o entre aquests, i els significats dels mòduls inicials cap al final de la oració que obtindrem, així és fa per entendre el significat de la paraula o de l'escrit. Si la paraula no té molts mòduls, posem el cas del total de 4, és costum que el segón mòdul formi la primera part de la definició i continui amb el significat del módul 1, 3, 4; sent per tant 'mòduls 2 + 1 + 3 + 4'. Veiem-ho desglosadament:

Festa. català Festa, festival del ll. td. fĕsta, íd., originàriament pl. de festum, i aquest, neutre de festus, -a, -um ‘festiu’, de l’arrel de fēria ‘dia de festa’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Fiesta, festival anglès Fest, festival

sumeri PES + EŠ(-EŠ) + TA, TI, TE

Reunir-se + festival + apropar-se, acostar-se

"Festa on es reuneixen i s'acosten (uns als altres)".

Móduls: (1·)PES: Reunir-se (2·)EŠ: festival (3·)TA: apropar-se, acostar-se.

Ordre de traducció de l'oració final: 

"(2·)Festival (1·)on reunir-se (3·) i s'acosten o apropen (la gentada)."

Ho podeu veure a la infografia del mot wolo Xaam.

Per anar acabant, si teniu clar tots aquests punts comentats, veureu amb facilitat que seguint totes aquestes fórmules aconseguim trobar totes les correspondències de les paraules. Cal entendre que en alguns casos no podem assegurar un límit minse de significats per a una pronunciació modular, per tant són significats oberts però que continuen comprenent la raó existent a la nostre o altre llengua de la que es fa la recerca.

[1] Després d’adquirir la publicació de Miquel Civil, he vist que ell també fa aquest típus de referència a la descripció de la gramàtica sumeria segons l’acadià. Es senzill, els mòduls que existeixen no tenen CCV, per tant, el més simple es trobar CVCV per mirar de descriure-ho, en el procés de definir s’ha observat i confirmat que així es descriu la composició modular que defineix les paraules.