Diccionari Etimològic Modular

Mà. català Mà del ll. manus, íd. 1a font: s. XII, Hom. castellà Mano anglès Hand

sumeri MAH + A

Gran + mà, treball, labor

"Gran ma, gran treball, per engrandir el treball".

Veure Hand i Mano.

Ma’at. egipci Ma'at català 'déu egipci amb ales, qui acompanya a la mort humana i impregna la seva ploma amb la sang del difunt'

sumeri MAH + A + ADD(A)

magnanima, grandiosa + crit d'ocell o lament d'ocell + cadàver, i l'AD podria indicar ocell

"Gran ocell dels morts".

Maca. català Maca 'bonica, tractar a algú amb estimació' del cast. majo ‘tipus vulgar rufianesc, fatxenda’, probablement der. d’un sentit eròtic del verb majar ‘capolar’ 1a font: s. XVIII

sumeri MAH + KA(R) / KA ( + A)

Grandiosa, majestuosa + lluir / acció ( + força, poder)

"Lluir majestuosament".

"Acció de ser majestuosa i poderosa".

No es pot estar d'acord amb l'explicació etimológica de Maca del DiEC per la contrarietat amb el sentit que li oferim. A més d'assegurar que prové d'un castellà fet probable però no solament probable, per entendre el sentit que ens dona la paraula Maca cal veure aquest diccionari Modular. És més l'explicació 'tipus vulgar rufianesc, fatxenda' com a significació castellana no està admesa en el propi diccionari de la RAE, per tant és incoherent.

Macar. català Macar, d’origen incert, probablement de l’heb. makah ‘ferida, contusió’ 1a font: s. XIII, Vides

sumeri MA + KAR + DA

Malalt, malament, malmés + treure a la força, remoure - lluir + d'un costat, d'un lloc

"Lluir malmés d'un tros o costat".

"(Cosa o fruit) que està malmés i es treu a la força o es remou".

Macarró. català Macarró, Macarroni 'tipus de pasta' de l’it. maccherone, dial. maccarone, íd., probablement der. de l’it. dial. macco ‘farinetes’, i aquest, de (am)maccare ‘capolar’ 1a font: 1344 castellà Macarrón

sumeri MAH + KAR + U + UH

Grandiosa, bona, magne + lluir + aliment, pa, plantes(bis) + pasta

"Bon aliment de pasta de pa".

No es pot relacionar amb maccare 'capolar, macar', per això veure Macar.

Veure i diferenciar Macar, Makaroneia, Macarró 2 (etimologia trobada), Macarrón.

Macarró 2. català terme naval 'barana o mur que evita caure's a l'aigua'

sumeri MAH + KAR + RU + U

Bot, vaixell + per salvar, treure a la força + construcció + per agafar el control

"Construcció del vaixell per a salvar-se i agafar el control".

Veure i diferenciar Macar, Makaroneia, Macarró, Macarrón.

Macarró 3. català Macarró 'El qui viu a costa d’una dona prostituïda, arlot.' del fr. maquereau, íd., i aquest, del neerl. makelaer ‘corredor, intermediari’, der. de makeln ‘traficar’, i aquest, de maken ‘fer’

sumeri MAH + KAR(KID) + RU(G)U (+U)

Excitació + prostituta + suportar, tolerar, romandre afectat o intacte (+ dormir - llit)

"Que romandre amb l'exitació d'un prostitut'.

"Quell que suporta l'excitació d'un prostitut i hi dorm o comparteix el llit".

Sols es pot relacionar la forma MAH de Makeln i Macarró 3 'arlot'. 

Macarrón. castellà Macarrón Del it. dialect. maccarone, y este del gr. bizant. μακαρώνεια makarṓneia 'felicidad para siempre', dicho en las comidas funerarias. català  Macarró, Macarroni 'tipus de pasta'

sumeri MAH + KAR + U + UN 

Grandiosa, bona, magne + lluir + aliment, pa, plantes + celestial

"Bon aliment que llueix el pa".

Veure Makaroneia, Macarró, Macarró 2.

Màcula. català Màcula  del ll. macŭla, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis castellà Mácula

sumeri MA + KU + LA

Grandiosa - malalta + forat + que mostra, unir

"Malaltia que mostra el forat (de la vista)".

Maçoneria. català Maçoneria derivat de maçó, cast. masonería.

sumeri MAS + SU / ŠU + SUN / ŠUN/ SUNNIR + UN

Interés, pur + Presagi / Pedra o petxina (riquesa), món, totalitat + Humils, desdenyós, entrar / Brillar / emblema + alt, celeste, sorgiment

MASSU = Líder

MASU(DUN) = Professió

MASSUGIDGID = Adivinador

Persona amb interés en el món i el seu sorgiment".

“Interés en presagiar sorgiments”.

“Interès en el sorgiment dels presagis dels humils i desdenyosos”.

“Interès en la riquesa dels humils i desdenyosos”.

“Interès en les pedres que sorgeixen com a emblema”.

“Líders emblemàtics”.

“Conjuradors dels sorgiments”.

Madriguera. castellà Madriguera Del lat. vulg. *matricaria, y este der. del lat. matrix, -īcis 'hembra reproductora', 'hembra de cría, nodriza'. català Cau

sumeri MAD + RI + GIR / GE+ RA

A la terra + estirar, llençar-se, allunyar-se + lliscar, moure's suaument / construcció, terme arquitectónic + acció

"Lloc a terra per a l'acció de lliscar, allunyar-se i llençar-se".

Madur. català del ll. matūrus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Maduro

sumeri MAH + DUR / TUR + US / UŠ

Madur + llaç / jove + acompanyar, seguir – camí / Poció

"Enllaçat amb la maduresa".

sumeri MAH + DUR

Ser madur + plantar-se - acció

"Plantar-se a la maduresa".

Màgic. català Màgic: del ll. magĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis castellà Mágico: Del lat. magĭcus, y este del gr. μαγικός magikós; la forma f., del lat. magĭca, y este del gr. μαγική magikḗ.

sumeri MA + GI + IK

Cremar, armar + Essència, judici, matar + De l'inframón

Sembla més una expressió dita com a resposta a un truc de màgia, o d'un trilero.

Magne. català Magne del ll. magnus, -a, -um, íd., d’una arrel *mag-, comuna a magne, major i màxim (v. aquests dos últims mots) 1a font: 1839, DLab.

sumeri MAH + AG + NE

Gran, grandiós, majestuós, magne + manar, instruir + força

"Dit de qui és o que és grandiós i instrueix o mana amb força".

sumeri MAH + G(A) + NE

Grandiós, magne + adequat + força, poder

"Ser adequadament grandiós i poderós".

Magnético. castellà Magnético Del lat. tardío magnetĭcus, der. del lat. magnes, -ētis 'imán1'. català Magnètic  anglès Magnetic

sumeri MA(G/K/D)+NE + E + TI + KU + U

Suport metàl•lic + força, enfortiment + fer sortir, entrar + marca, senyal, tirar, llençar + propagar, descarregar + apilar, conduir, guanyar el control

"Força que surt i tira propagant el control sobre els suports metàl•lics".

Magon. Forma citada per Plini per documentar la ciutat de Maó.

sumeri MA + GU + UN

Vaixells – armat + cordes, xarxes – força + originar-se, alçar-se

“Lloc on fabriquen xarxes i vaixells”.

“Lloc alçat fortament armat“.

Veure Maó.

Mahina. hawaià  Mahina català 'Luna'

sumeri MA + HI + NA

Anar, venir, marxar + acció + cel, celestial - pedra

"Dit d'allò que anar i venir pel cel".

"Pedra que va i ve pel cel".

Veure Wailua, Oahu, Kaua'i, Maui o Mahuika.

Mahoma. català, castellà Mahoma

sumeri MAH + HU + U / HUM + A

Grandiós + honorable + mà, treball, labor, lloc, espai, força-progènie

"El grandiosament honorable de l'espai" (de la ancestral pedra de la Meca).

"L'honorable grandiós de la mà" (símbol musulmana del palmell).

"Grandiós i honorat per la progènie".

Maidum. penutià Maidum català 'Persones', nom d'un poble natiu d'amèrica de la zona de California i el riu Sacramento, fou un poble nómada.

sumeri MA / MAH + A + I + DUM(U)

Casa - marxar, anar, venir / productors de llet de vaca + progenitors, fills + lloar + membre de comunitat o grup

"Els membres de comunitat d'aquesta casa/ que van i venen(nomades)".

买卖〔買賣〕mǎimai. Negoci, compra venda, tracte, transacció

sumeri MA + (H)I + MA + (H)I = IMMAL o MA...

Béns, possesions, propietats + procés (bis)

"Procesar béns, possessions o propietats".

Maja/jo. castellà Maja, Majo De or. inc.

sumeri MAH + GA(R) / GU + U

Grandiós, majestuós + ser heroic - estil de cabell / fort - enteresa - veu + admirada - total, suma

"Ser gran i heroic, o amb bon cabell, fort, amb bona veu, per la seva enteresa".

Makar. rus Makar  català "beneït"

sumeri MAH + KAR

Grandiós + brillar, aixecar-se

"Grandiosament hissat, brillant".

MAKKAŠ: clamor

Makaroneia. grec bizantino μακαρώνεια makarṓneia 'felicitat per sempre; dit de l'aliment dels funerals'

sumeri MAH + KAR + U + UN + E + IA

Grandiosa, bona, magne + lluir + aliment, pa, plantes + celestial + establiment, temple, casa - ordi + exclamació 'oh!'

"Aliment, amb indicatiu de cereal, bo que llueix l'establiment celestial".

Veure i diferenciar Macar, Macarró, Macarró 2, Macarrón.

Makeln. germànic 'traficar'

sumeri MAH + KAL + N(E)

Grans, magne, boníssims - bot, vaixell, embarcació + preuat, valuós + acció

"Fer-se amb grans coses valuoses i preuades".

Malalt. català Malalt: ant. malaute i malalte, ll. vg. male habĭtus ‘el qui se sent malament’, participi de male se habēre ‘sentir-se malament’ 1a font: c. 1181

sumeri MAH + LAL + DE

Estar malalt + i bo, una mica, diminut/disminuït + portar

“Ser malalt i portar-se en aires disminuïts”.

Veure Infermetat.

Maleta. català, castellà Maleta del fr. ant. malete, íd., dimin. de male, actual malle, ‘bagul’ 1a font: 1344, Ord. P. III anglès Baggage, Suitcase

sumeri MAH + LAH + TA

Bona, grossa, grandiosa + portar + afegir

"Cosa bona o grossa per a afegir-hi i portar o emportar-se".

sumeri  (AĞ)ALA 

Bosa o sac de cuir

sumeri A + ĞA + LAH

Mà, força, poder de + casa + portar

"Capacitat de portar a la mà la casa".

Mal fario. castellà, andaluh Mal fario Quizá del b. lat. hisp. malfarium 'crimen', y este cruce del lat. maleficium 'maleficio' y nefarium 'crimen nefando'.

sumeri MA / MAH + AL / AL(A) + PA E + RI + U + U

Cremar / malaltís + acció / dimoni + causar aparéixer + posar al lloc de, situar + abús - conduir - total, món -derrotar

"(Situació) a la que fa aparició la sensació de malvestat en relació a l'abús, la derrota o al món".

Mall. català Mall del ll. malleus ‘martell; mall’ 1a font: s. XIII, Vides

sumeri MA(R) + IL

Objecte de fusta - Arma + Treballar

Veure Martell.

Malmès. català Malmès, Malmetre  de mal- i metre2 1a font: 1251

sumeri MA / MAH + ALA / AL + ME + ES / (ED + DE + RE)

Cremar, armar / malalt, malmès, boig + dimoni / acció + incapacitat de moure's - ser + establir / (enderrocar, rascar + abocar - portar + imposar, realitzar, imbuir)

"Establir-se la incapacitat de moure's malmès / de no funcionar".

"Ser establert amb una malaltia".

"Ser malmès abocat o portat per imposició o realització de rascar o malmetre'l".

Maluc. català Malucs variant de amaluc 1a font: s. XX, Bertrana de l’àr. ʿaẓm al-ḥuqq ‘os del flanc’, segurament a través de l’oc 1a font: c. 1880 , Grop, Gropa, Isquis grec ισχίο Ischío, Ischíos castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri MA(H) + ALU + (LU) + UK

Ser gran, fer-ho bé, allucinant + donar contra, apretar, xocar amb + (excitar - persona) + fisonomia

“Tret fisonòmic, que és gran, de les persones que apreten i donen contra quelcom”.

“Tret fisonòmic gran que dona contra si mateix i excita”.

Malvestat. català Malvestat  de l’ant. malvatz (v. malvat), amb sufix d’abstracte i amb -e- per influx de mots com honestat, potestat 1a font: s. XIV, Llull

sumeri MA / MAH + ALA / AL + BE + EŠ + TAH + AD

Cremar, armar / malalt, boig + dimoni / acció + deduir, rebre, reduir, remoure + establir + incrementar, adherir + veu, lament

"Establiment adherit a i que incrementa el lament rebut com una acció armada, d'un fet que crema, d'un mal".

Malwiya. (torre a Samarra)

sumeri MAH + AL(AL) + U + I + YA

La grandiosa + part d'un temple, tubular + pila de terra + guarnida amb +  cinc (nivells)

"La elevada part d'un temple de forma tubular que és una pila de terra guarnida amb 5 nivells".

Mama. Veure Mater i Mare

sumeri MAH + AMA +A

Gran, eminent, important + mare + progenitora - treballar

"La important mare progenitora o  la que treballa per a ser  una gran mare". 

Mamusqui. Fa anys i panys que li dic carinyosament a me mare, amb aire exclamatiu i amb un final diminutiu de carinyositat i, amb un petó: 

MAMUSQUI! 

Ara acabo d'esbrinar que té certa lògica... 

síl·labes: ma + mu + us + qui 

sumeri MA+(DU)MU+US+KI

Mare + Fillol + Òrbita, Situa, Està al Costat + de l'Amor.

També diem PAPUSQUI!

Mana. català Mana d’origen polinèsic sufix del grec manía, que significa ‘mania, bogeria’

sumeri MAN / MAH + NA

Companyia, societat / Malaltia -grandiositat – arbre + humans - pedra

sumeri MANA

Unitat de mesura de pes

"Pel propi pes".

"Unitat de pes".

"De la grandiositat humana".

"De la companyia humana".

"Dels arbres i les pedres".

"Malaltia humana".

"Arbre humà, de la seva genealogia".

Van viure del mana que caigué del cel (Biblia).

Manar. català Manar del ll. mandare ‘encarregar, confiar alguna cosa’ 1a font: s. XII, Hom.

sumeri MAN + NA + AR

Companyia, societat + humans - pedra - acció + oficial

"Dret o Acció d'un oficial respecte a la seva societat o companyia".

Mànec. català del ll. vg. manĭcum, extret de manĭca ‘garfi d’abordatge’ 1a font: 1301 

Veure Manyac.

Mando. castellà Mando 'poder actiu que té un superior; dispositiu que perment controlar, inicicar, suspendre un mecanisme' del ll. mandare ‘encarregar, confiar alguna cosa’ 1a font: s. XII, Hom.

sumeri MAH + A + NE + DU

Gran + mà, treball, poder + acció - força + mantenir, aguantar sota custódia - empènyer - eina

"Gran poder o indicació amb la mà que empeny o custódia".

Mando 2. castellà Mando 'lloc on es situa un soldat per controlar una zona'

sumeri MAN + DU

Soldat + mantenir, aguantar sota custódia - empènyer - eina

"Soldat que es manté o aguanta en un lloc custodiat".

Mandra. italià Mandra català Mandra castellà Pereza anglès Laziness

Veure Mandra.

Mandra. català Mandra de l’it. mandra ‘ramat; dropo’, i aquest, del gr. mándra ‘jaç del bestiar; establa’ 1a font: 1696, DLac. castellà Pereza anglès Laziness

sumeri MA + AN + (DA + RAH / DAR + A)

Casa + a sobre, cel, núvols, superior + (estar inactiu, gastar el temps fent res + aixafar, trencar, mort / trencar, aixafat, molt + treball)

"Estar molt inactiu i molt a casa"

"Estar aixafat (del treball) o mort a casa molt inactiu"

Mandràgora. català Mandràgora del ll. mandragŏra, i aquest, del gr. mandragóras, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Mandrágora anglès Mandrake

sumeri MA / MAH  (+HA) + AN + (DA + RAH / DAR + A) + (GU + UR + A / GURA / GURAH)

Casa - anar - cremar / fer gran (+planta) + a sobre, cel, núvols, superior + (estar inactiu, gastar el temps fent res + aixafar, trencar, mort / trencar, aixafat, molt + treball) + (aliment, menjar + arrel + poderosa / Planta / Cridar)

"Arrel de planta poderosa/que crida que es fa molt gran i es moldre".

Veure Mandrake.

Mandrake. anglès Mandrake català Mandràgora castelà Mandrágora

sumeri MA  /MAH (+HA) + AN + (DA + RAH / DAR + A + KI + E

Casa - anar - cremar / fer gran (+planta) + a sobre, cel, núvols, superior + (estar inactiu, gastar el temps fent res + aixafar, trencar, mort / trencar, aixafat, molt + treball) + sota terra + emergeix, es porta o treu a fora de

"Planta que es treu de sota terra i es molt gran i es moldre".

Veure Mandràgora.

Manyac. català Manyac: d’origen incert, potser d’un b. ll. maniacus ‘maniàtic’, que d’aquest sentit, aplicat a canalla capritxosa i aviciada, prengué aquest sentit i el de ‘festós, mansoi’ 1a font: 1803, DEst.

sumeri MAN + IG + AK

Enginy, a armar, parella, company + la porta + per procedir

“Enginy per procedir (a moure, obrir) la porta”.

Veure Pany i Ranura.

Maneres de dir Mallorquines.

balear Fer un ruc

sumeri (A)RU + UG

Dedicar-se + (a un temps, a fer el) mort / a exaltar-se.

balear Fer la mata

sumeri UG: matat / morir = a l’accadi MATU

sumeri MA+ANTA

Mamar, Beure+ en Companyia.

balear Fer una fumada

sumeri ZU + MA + ADDA

Als sabers, a cagar, a les supliques + de mamar+ naufragar/i al contenidor.

-🫠🫂?

-🫕

-🗣️👅

Manglar. català Manglar

sumeri MAH + LAHAR / LAM

Arbre + Subterrani a les aigües / Luxuriós, amb  fines parts 

“Arbre soterrat a les aigües”.

Mano. castellà Mano català Mà del ll. manus, íd. 1a font: s. XII, Hom. anglès Hand

sumeri MAH + A + NU + U

Gran + mà, treball, labor + humà + conduir, montar - abusar - pau

"Gran ma humana de la pau, per conduir, per montar, per abusar; gran treball, per engrandir el treball".

Veure Hand i Mà.

Mañana. castellà Mañana  Del lat. vulg. [hora] *maneāna '[a hora] temprana'. català Matí anglès Morning

sumeri MA + NI + A + NA

Encendre, flama, foc + aura + temps + acció

"Temps en que hi ha l'acció de l'aura de foc (del Sol)".

Maó. català Maó castellà Ladrillo  anglès Brick

sumeri  MA + U + U

Cremat, coure + terra – pila de terra + pedra

“Coure terra per a que sigui com una pedra”.

“Terracota”.

Maó2. català Maó (ciutat capital de l’illa de Menorca) castellà Mahón

sumeri MA+U+UN

Vaixells – armat + dormen – terra – on es carreguen + originar-se, alçar-se

“Lloc on resten i es carreguen vaixells”.

“Lloc armat on restar i proveir-se”.

Veure Magon.

Mapa. anglès Map català Mapa: del ll. mappa ‘tovalla, tovalló’, i després ‘representació geogràfica sobre una peça de tela’ 1a font: 1255 hebreu Mappa, mishnaic del Talmud Menaphah

sumeri ME + NA + PAD /> HAH

Oficina, directrius per ordenar, donar visibilitat a l’activitat còsmica + dels homes + amb finalitat de cercar, trobar, o component verbal /> contenir 

Maqui. català del fr. maquis (v. maquis)

sumeri MA + KI

Armat + país, terra

“Terra o país armat” o “Els armats del país o d’una terra”.

Maragall. català Margall o maragall, nom de planta paràsita dels cultius i que es dona com a farratge, d’origen incert, probablement d’una variant primitiva, encara existent, amargall, der. de amargar, a causa del gust amargant que donen a la farina els seus grans molts juntament amb els del blat 1a font: 1375

sumeri MAR + AGA(R) + ALAL

Excavar, paràsita + prats, pastura + cultius, terra, camp, cultivat

"Paràsita que es troba als prats i camps cultivats".

Cal distingir Maragall d'Amargar, doncs no comparteixen la etimologia.

Marbre. català Marbre del ll. marmor, -ŏris, íd. 1a font: s. XIII, Vides castellà Mármol Del lat. marmor, -ŏris.

sumeri MAR(HUŠ(+Š)A) + BABBAR / BA + RAG

Pedra (muntanya + fragment) + blanca / Tallada + verb

"Pedra blanca".

"Fragment tallat d'una muntanya".

Veure Mármol.

Marc. català Marc probablement der. de la forma germ. ant. marka (v. marca) que, considerada en romànic com un pl. neutre, degué originar un sing. *marcus 1a font: s. XIII  Nom comú 'L'escriptor de l'evangeli de la história de sant Pere', també anomena la 'Peça de fusta per enaltir un quadre i envoltar-lo'

sumeri MAH + ARA / MAR + KU + U

Fer gran - arbre, fusta + temps, pas, camí / col•locar - recitar + pur, sant, purificar, brillant + pastor - mirar fixament, mirar perdudament - muntatge - pedra

"Fusta per a fer mirar fixament". (MAHAR(A)KUU)

"Col•locació que fa brillar i fixar la mirada o el muntatge". (MAR(ARA)KUU)

"Qui fa el recital del sant pastor". (MARKUU)

Marca. català, castellà Marca del b. ll. marca (marcha, markia), probablement del germ. *markjan ‘parar atenció, notar’, segurament a partir de l’it; en el significat de ‘frontera’ prové directament del germ 1a font: 1120 anglès Mark, Brand

sumeri MAR + KA

Tacar, marcar - establir, apressar - recitar fets, llocs i noms + acció

"Acció de tacar i/o marcar".

"Acció d'apressar; o de fer un recital de fets, llocs i noms"

Diferenciar l'etimologia de la marca com a taca i de apresar  i de recitar".

Marcar. català Marcar: del b. ll. marcare, i aquest, del germ. *markjan ‘parar atenció, notar’, que inicialment significà ‘establir frontera, ser fronterer’ i més tard anà prenent els altres sentits de ‘delimitar, fer un senyal’, aquests segurament a través de l’it 1a font: c. 1400

sumeri MAR + KAR

Anotar + Anar-se'n ràpidament.

🤽‍♀️

Marco. castellà Marco català Marc

Veure a Marc.

Mare. català Mare del ll. mater, -tris, íd. 1a font: s. XIII, Vides

sumeri (A)MA + AR(A) + E

Mare + llet-lloança + criar

"Mare que cria i alleta".

"Mare que lloa la criança".

Veure Mater i mama.

Margall. català Margall o maragall. Veure Maragall.

Margarina. català i castellà Margarina mot savi der. de l’àcid margàric, per semblança de color, amb el sufix -ina* Del fr. margarine, y este del gr. μάργαρον márgaron 'perla', por comparar su apariencia con la de la madreperla, y el fr. -ine '-ina'.

sumeri MAR + ARA / AR + GA / GA'RA / ĞA + RI + NA

Untar + llet – oli / elogi + llet, xuclar / Formatge / reemplaçar, emplaçar, lloc + distant - imposar, imbuir, posar a lloc – plorar + Pedra, pedestal (forma) - acció

"Cosa per untar en forma de bloc produida en el procés de remenar la llet" MAR ARA GA'RA RI NA.

Veure Margarida i Margaritari i diferenciar.

Margarida. nom propi de persona i també designa a una flor

MAH + ARA / AR + GA / GA'RA / ĞA + RI + TA / DA

Majestuosa, productora de llet de vaca + llet – oli / elogi + llet, xuclar / Formatge / reemplaçar, emplaçar, lloc + distant - imposar, imbuir, posar a lloc – plorar + adherir – augmentar / remenar, commoure, agitar, causar problemes a altre gent explicant un secret

Les vaques de pastura mengen els brots més frescos com el dent de lleó, les margarites (!) i els trèbols. Nosaltres també les podem menjar a les amanides o bé cuites. Medicinalment prevenen les febres i mucositats per tant com pot indicar la paraula per tractar els (grans) plors.

"Persona majestuosa i elogiada que imposa, conmoure i crear agitació (reina anglesa) o que explica un secret (santa)" MAH AR ĞA  RI TA / DA.

"Ser (planta) que produeix llet de vaca i per xuclar per als ploraners" MAH ARA GA RI DA.

Veure Margarina i Margaritari i diferenciar.

Margaritari 🦪⚪✨. grec Margaritari català Perla

sumeri MAR + (GAR / GA) + RI + TA(H) + TA(B) / TAR + HI / RI (bis)

Paràsit + (amuntegar / calç) + imbuir, realitzar, alliberar, col•locar, posar en un lloc + va incrementant / malaltia, dany / tipus de peix - tall + procés, amalgama / (RI: bis)

"Mal que un paràsit realitza fent una calcificació de procesar un tall o ferida".

Veure Margarida i Margarina i diferenciar.

Mármol. castellà Mármol català Marbre

sumeri MAR(HUŠ(+Š)A) + MU + UL

Pedra (muntanya + fragment) + bonica, bella + grandiosa, molt

"Pedra molt bonica".

Veure Marbre. 

Marmota. català, castellà Marmota del fr. marmotte, íd., potser alteració de *mormont, ll. mus montis ‘rata de muntanya’, per influx de marmoter ‘mormolar’ o de l’arrel onomatopeica mar- ‘ronc’ 1a font: 1803, DEst.

sumeri MAH + AR + MU + U / MUD + TAH

Arbre - grandiós + crèixer + plantes, forats, caus a terra / conill, rossegador + incrementar

"Ser que creix molt que es fa a caus a terra d'aspecte rossegador o semblant al conill".

Març/Marius. català Mars / Marius / Març del ll. martius, der. de Mars, Martis, déu de la guerra, a qui era consagrat el mes 1a font: 1250. 

sumeri MA / MAH / MAR + RAH / RI + AŠ / (U)US

Cremar, arma / Gran - madur, productor de llet / Pala + matar, trencar / llençar, tirar avall, abocar, posar a un lloc + Curs / (terra, pila) Be - coagular, batre gra, arrossegar

((Déu) Mars=) "gran armat que mata". 

(Mes de març probable=)"mes de producció de llet per a abocar i fer formatges", el primer trimestre de l'any és el que produeix més llet amb diferéncia, sobretot al març té un altre sabor.

(Marius, nom propi=) "Productor de llet que la posa en curs o la fa coagular", "qui fa us de la pala abocant i arrossegant piles de terra".

Tot i que és coloquial  anomenar el mes de l'any com a provinent del déu de la guerra, tindria més sintonia amb les raons dels calendaris agrícoles anomenar el mes per una relació de les qualitats ramaderes. Així com el nom propi pot indicar varies raons i no sols la del déu.

Martell. català Martell del ll. vg. martĕllus, íd., dimin. del ll. martŭlus, íd. 1a font: s. XIII, Desclot

sumeri MAR + TE + EL (ELI) / IL

Objecte de fusta - Arma + membrar – travessar, enclavar + Pedres / Treballar

“Objecte de fusta o arma per travessar les pedres”.

“Objecte de fusta o arma per treballar”.

Veure Mall.

Martí. català Sant Martí Martell: del ll. vg. martĕllus, íd., dimin. del ll. martŭlus, íd. 1a font: s. XIII, Desclot

sumeri MAR + TI / DI

“Aventar”, poll, paràsit + llençar, fletxa /parlar

MAR  + TE + I(L)

“Aventar”, poll, paràsit + Perforar, travessar + Aixecar, elevar

“Es va elevar en partir-ho (quelcom, la capa) per un desvalgut”.

“Aquell que parlar amb un captaire”.

Marxar. català Marxar: del fr. marcher, íd., ant. ‘trepitjar’, i aquest, del fràncic *markón ‘deixar una petjada’ 1a font: 1535

Vagi: del ll. venīre, íd. 1a font: 1100

sumeri MARSA

Lloc de reclutament on entrenar-se i disposar de les armes

sumeri  MA + AR + SA

Armament + (armes) enfundades + moure's sobre a

Aniríem més enllà que la forma francesa? Tot admetent que en una llengua actual no és pas un mot recorrent. Té la llengua castellana una forta vessant militar històrica de domini, d’aquí el seu us assidu de “marchar” i l’exclusió de “vagi”?

Mascle. català Mascle castellà Macho

sumeri MAS + KALA'A

Límit, frontera + romanent, resta

"Cosa finita"

Veure Femme i Gènere.

Masdar. àrab مصدر Masdar, català Font, castellà Fuente, anglès Fountain, francès Fountaine, , eusquera Iturria, danès i noruec Kilde, romanès Sursă, maltès Sors, anglès Source, finès Lähde

sumeri MAŠ + DAR

Rajola de drenatge, una cosa pura + que degoteja. 

"Lloc que degoteja a partir d'una camí de rajoles que ho drenen". 

Masgouf. àrab Masgouf, Masguf català 'Plat de peix brasejat enfarinat i servit amb arròs'.

sumeri MAH (+ HA) + AS + GU + U + UŠ

Rostit, cremat, al foc + peix + enfarinat + consumir, menjar + cereal, gra + peix

"Peix enfarinat i cuit al foc per menjar amb gra".

Mastaba. català Mastaba 'tomba egipcia que consta d'una cambra funerària excavada a terra' la paraula va ser escoltada per l'egiptòleg Auguste Mariette dels treballadors de l'excavació i la va adoptar.

sumeri MAS + AS + TAB + PAP / BA(/+L) / BA(D)

Marges, límits, costat + companyia, parella + enterrament, sepultura, cerimònia funerària / indicatiu de pedra / indicatiu de fortificació o mur

"Marges o límits de l'enterrament d'una companyia o per a donar companyia durant la sepultura que és fortificada o que es assenyala amb un mur o pedra".

Màstil. català, castellà Màstil  Segons Francesc de Borja Moll pres del cast. mástil, mat. sign. anglès Mast

sumeri MA / MAH + AŠ / MAŠ + TIL

Vaixell, embarcació, bot / Arbre +  un / Arbre + pal, part d'un objecte de fusta

"Pal de l'embarcació".

"Arbre que s'ha fet un pal".

Aquesta paraula és modularment més antiga que el castellà. A més es podria també dir que prové de l'anglès Mast.  Com heu pogut comprovar la formació modular explica clarament el seu us significatiu.

Mastoideo. castellà Mastoideo Del lat. cient. mastoides, y este del gr. μαστοειδής mastoeidḗs, de μαστός mastós 'mama' y -ειδής -eidḗs 'semejante a'.

sumeri MAŠ+ TU + UH + (I) DE + U + U

Vora, límit + acció + traquea + abocar - crear - portar + extrem, unir + acció

"Límit que porta la traquea i fa l'acció d'unir".

Veure Mastos i Eides.

Mastos. grec 'mama'

sumeri MAH + AŠ + TU + US

Productor de llet + inflor, bulto + acció + coagular - lloc

"Bulto que pren inflor i coagula o és el lloc on es produeix llet".

Mata Hari. Ull del dia?. Nom que va rebre una ballarina de la belle epoque que va fer d'espia durant la segona guerra mundial.

sumeri MAH + TA + A. (HAR + I / HA(L) + RI)

Grandiós + augmentar + temps - força, poder, treball. (Anella + hey! / Escapolir-se, arrossegar-se, secret + endur-se, imposar, posar al seu lloc)

"La que té molta força o treballa de gran manera enduent-se els secrets, o escapolint-se".

Veiem com de relacionat està el sobrenom Mata Hari amb l'ofici que va tenir d'espia a la segona querra mundial.

Matar. català Matar: del ll. vg.*mattare, der. de mattus,-a,-um‘humit, embriac; atordit, embrutit, confús’, d’origen incert; inicialment, matar degué ser un eufemisme de la idea de la mort provocada 1a font: s. XIII

Mort: del ll. mŏrs, mŏrtis, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.

accadi MATU: morir

sumeri MA+TU

"Cremat i vençut"

sumeri MUTU: mort

sumeri MU+TU

"Bellament vençut" 

Veure Mattare

Matemàtiques. català Matemàtiques: del ll. mathematĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mathēmatikós ‘estudiós; matemàtic’, der. de máthēma ‘coneixement’, que ho és de manthánō ‘aprendre’ 1a font: 1399, Metge Mates

grec Mathematikos: "amant del coneixement"

sumeri MADA + TE + (ADI) MATI + KUS

Terra + Membra + des de quan, quan de temps (?) + unitat de mesura de longitud

"Coneixement que es pregunta sobre les unitats de mesura de les coses terrestres".

Mater. Veure Mare i Mama.

sumeri (A)MA + TE + E + ERE

Mare + membrar + criança + anar

"Membre mare que va amb la criança".

μαθητής Mathetes. grec μαθητής Mathetes català Discípul, aprenent

sumeri MAH + AHTA + TE TES

Exaltar, prominent, destacar + l'ajudant + veu

"Donar veu als ajudants per fer-los destacar".

"Ajudar a destacar amb l'oralitat".

Ensenyar els coneixements és donar veu als aprenents per a que sàpiguen destacar-les.

Matí. català Matí del ll. matūtīnum, reducció de tempus matutinum ‘temps, hora matinal’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Mañana anglès Morning

sumeri MA + A + TI

Encendre, flama, foc + temps + senyal, marca

"Temps en que es marca que és senyalat per la llum del foc (del Sol)".

Matilde. català Matilde germànic Mathilde "Arma poderosa"

sumeri MA (ADAMA) + TIL + DE / DI

L' arrelament, mare (objecte de fusta) + Clamor, Plor de Batalla + Crear, Avivar / fer Brillar

MATILA: Bot salva vides

Si seguim la traducció etimològica apuntada al DIEC, “el clamor és l’arma més poderosa doncs indica i expressa la força per vèncer inclòs la capacitat de que plorin als combatents ajuda a tenir-ne de nous combatents i a que vulguin tornar a casa seva”

Dibuix del tapís de Bayeux conegut com el Tapís de la Reina Matilda. 

La veritat concretada del nom Matilde. En aquesta relació hem d’entendre el següent, de l’etimologia germànica en diem “arma poderosa” per un sentit de similitud amb un tipus de llança, però el nom de Matilde el que fa referència és a “aquell arrelament (probablement de les dones) que ajuden al clamor de la batalla, o si perden al plor de la lluita i tenen la capacitat d’avivar, de fer brillar els esforços fins i tot de poder fer retornar-los a lluitar més endavant”. Aquest és el sentit del nom Matilde que explica de manera més concretada perquè es diu que significa “arma poderosa”, perquè el sentiment de poder tornar a lluitar o de produir un bon clamor per anar al camp de batalla és una arma molt més poderosa del que pot semblar per a qui es juga la vida i l’existència.

Matraca. català Matraca de l’àr. vg. maṭráqa ‘martell, matraca’, der. de ṭáraq ‘pegar’ 1a font: 1647

sumeri (ADA)MA + TAG + RAH + KA

Objecte de fusta, arma + Atacar, tocar + Copejar, batre, matar + verb

“Objecte de fusta que tocar copejant”. 

Màtrix.  llatí Matrix, -īcis ‘concepte de la ciència ficció a partir d’una novel·la que es va fer un film. Màtrix és un món artificial, informàtic on es té el control que es representa amb l’enemic que funciona amb la llum, els números i codis, i els robots intel·ligents dels quals els protagonistes volen destruir per evitar que el món quedi governat per les màquines, ells mateixos els éssers humans acaben per ser conectats a les màquines i nascuts gràcies a aquestes en granges d'incubació, els protagonistes han fugit d'aquestes granges de màquines i es conecten al seu món falcificat virtual per destruïr a les màquines”

sumeri MAH + TIRI(DA) + IGI

Gran – malalta + córrer enfora, escapar, fugir, perdre + veure llum

"Gran escapada de veure llum (parir)".

"La malaltia de la llum de la qual es fuig".

"Situació malaltissa per fugir de la llum".

"Els parts que escapen de la malaltia".

D'alguna manera el nom determina que el mal està en allò que funciona amb la llum i s'ha d'escapar d'aquesta, o que fugen de qui els pareix, és a dir, de les màquines.

Veure Matriz.

Matriz. castellà Matriz Del lat. matrix, -īcis.

sumeri MAH + TIRI(DA) + Z(I)

Gran – malalta + córrer enfora, escapar, fugir, perdre + vida

“El gran fet de fer que la vida vagi enfora (parir)”.

Veure Matrix.

Mattare. llatí Mattare

sumeri MAT + TAR + ERE

Cremar (ferir), morir + dispersar, sentir la pèrdua + com marxa.

"Deixar marxar la mort i el patiment".

Veure Matar.

Matusser. català Matusser de mat2 1a font: 1803, DEst., xaró castellà Torpe, Cutre

sumeri MA + TUSE / TU + (SE + ER / SER)

Roba - marxar, anar-se'n + com cauen les robes i els plecs / teixir, batre - acció + (forma + lamentar / deteriorat, destruir, debilitat, menys reeixit - pena)

"Roba que te un caure i plecs penosos".

"Roba teixida de manera débil, o penosament".

"Dit d'allò format lamentablement i que va gens reeixit".

Veure Cutre, Xaró.

Maui o Mow'ee i Mahuika. hawaià Maui, Mow'ee, Mahuika, divinitat creadora del foc, Mahuika, i el seu fill Maui.

sumeri MA / MU + U U + HI (+ KA)

Cremar, foc, brasa / foc + terra - apilar, amuntegament de terra + acció - peixos salats (+ acció)

"Terra amuntegada per l'acció del foc de la terra".

Veure Wailua, Oahu, Kaua'i, Mahina.

Maumau. basc Maumau, Inguma català Pesanta hmong Dab Tsog rus Kikimora

sumeri MAH + U + MAH + U

Afecció, malaltia + dormir, llit + afecció, malaltia + veu, crit, bramar

"Malaltia de la són que té afecció a la veu".

Veure Inguma, Pesanta, Dab Tsog, Kikimora.

Maula. català Maula 'Fer veure que no sap què li diuen', 'fingeix ser malalt' de mau, onomatopeia de la veu del gat

sumeri MA / MAH + UL + (L)A

què pot passar en un futur, on ? / malalt + distès, sense tensió, alegrar-se + mostrar-se

"Que és sense mostrar tensió preguntant: què pot passar en un futur / on ? ".

"Que es mostra alegre d'estar malalt".

Veure Gat.

Màxim. català Màxim del ll. maxĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de magnus ‘gran’, d’una forma *mag-som-os (v. magne, major) 1a font: s. XV, Cauliach castellà Máximo 

sumeri MAH + ZI + IM 

Grandiós + vida, vigorós + córrer

"On córrer vigorosament i de manera grandiosa".

Veure Circ i Circus.

Maximus. llatí Maximus català Màxim castellà Máximo

sumeri MAH + ZI + IM  + US / UŠ

Grandiós + vida, vigorós - cavall + córrer + superfície, lloc / matar, ser mort, ensangonar - tancar, bloquejar

"Superfície on córren grandiosos i vigorosos cavalls".

Veure Circ i Circus.

Mbok. wolof Mbok català Blat castellà Maíz

sumeri MU + BU(U) + UK(U)

crèixer + ració de menjar(gra, aliment) + ocells - cremar, coure

"Gra que creix per a la ració de menjar dels ocells, o que s'ha de coure".

Meca. àrab Meca català Meca ‘lloc de peregrinació segons la religió de l’Alcorà

sumeri ME + KA

Diví, activitat còsmica, existència + acció de

"(Lloc) on rau i hi ha l’acció de l'activitat divina, còsmica".

Veure Kaaba, Corà.

Medicina. català i castellà Medicina: del ll. medicīna, íd., ‘ciència mèdica; medicament’ (v. metzina) 1a font: s. XIV 

sumeri (IS)ME + DE + SI + NA

Pedra per morter + Crea, Formar, Cuidar + amb Gasses, Plantes, Barreja, Repara, Fer servei + per fet, qualsevol cosa.

“Crear amb el morter, gasses, plantes una barreja per reparar qualsevol cosa o fet”.

sumeri MI / ME + DI + SI + NE

Recomanació / Combatre – ser -ordenança + parlada – brillant - anar, marxar + Beuratge + donar força

"Beuratge per combatre brillantment, i fer marxar, i donar forces".

Veure els patrons Cosme i Damià, i Posió.

Medir. català, castellà Medir del llatí metīri, mat. sign. L'ús actual d'aquest mot s'ha introduït segurament per influència del castellà medir.

sumeri ME + DIR(IG)

Ser, rigidesa, exactitud, combatiu + anar, dissoldre, macerar - soltar-se, caure, desintegrar-se, deixar caure

"Ordenança que consta de deixar caure, soltar, o de dissoldre amb exactitud".

Veure Mesurar.

Meilichios. grec Meilichios castellà Miliquio 'l'amable, que pot ser apaciguat, se li duien sacrificis de nit, forma de serp de zeus i altres deus"

sumeri ME + ILI(M) / (B) + KI + U + (M)UŠ / UŠ

Ser, diví – silenci – desig – combatre + portar - mort silenciosa / ric, feliç + terreny, terrenal + totalitat, món, carregar + serp / verí, verinosa – erm 

"Verí o serp verinosa de forma divina a qui se li dona o produeix morts silencioses de tot allò terrenal".

Mejor. castellà Mejor Del lat. melior, -ōris. català Millor anglès Better

sumeri ME + GU + UR

Ser + força - total, suma, enteresa + humà - protecció - abundant

"Tenir enteresa de manera abundant o gaudir de protecció".

"Ser totalment abundant (en una cosa)".

Veure Millor.

Mel. català Mel castellà Miel Del lat. mel, mellis. anglès Honey  germànic Honig

sumeri ME + (I)L

Desig, ser + oli, suc, mantega, greix

"Desig sucós".

"Ser una cosa sucosa".

Melchior. nom propi Melchior ‘rei bíblic que porta un regla a Jesús nounat, en concret li porta or’’

sumeri MEL + ZI / SI + U + UR

Farina de malta (assimilació amb l'or) + vida / cansat + admiració – regal – gra + protegir - col•lectar

"El rei que li dona (bona) vida i que li porta or en gra per a la seva protecció".

Veure Gaspar.

Melsa. català d’origen incert, potser d’una forma ll. *mĭltia, procedent d’un germ. gòtic *milti, o d’una base preromana indoeuropea relacionada amb l’ètim germ 1a font: s. XIV, Llull

sumeri ME + (I) + IL + ZE

Tractar bé, cuidar - ser - acció + (greix) + donar suport - peix + besícula, bilis, glàndula digestiva

"Glàndula digestiva de greix que es cuida de donar suport".

"Glàndula digestiva greixosa que tenen els peixos".

"Glàndula digestiva que fa el peix".

Membrillar. castellà Membrillar Del lat. melimēlum 'manzana dulce', y este del gr. μελίμηλον melímēlon. català Lloc on es cultiven membrillos o codonyats, el fruit és el codony.

Veure a Membrillo. Codony.

Membrillo. castellà Membrillo Del lat. melimēlum 'manzana dulce', y este del gr. μελίμηλον melímēlon., Membrillar català Codony, Codonyat

sumeri MEM + BIR + HI + ILLU + U + AR

Goig, que satisfà + triturar + procés, mescla, acció + primavera + planta, menjar, fruit + camí, manera, mode, ruta

"Fruits de primavera per a barrejar i triturar que causa goig (+camí de o manera de fer)".

Veure Codony, Membrillar.

Memòria. català Memòria  del ll. memoria, íd. 1a font: s. XII, Hom castellà Memória anglès Memory

sumeri ME + MU + U + RI + A

Ordenança de culte - força o poder - ser + any -  créixer + totalitat, món -  conduir + caminar, posar al seu lloc - distancia + temps 

"Ordenança de tota la situació i tota la distancia del temps recorregut de tot l'any".

Mena. català Mena: del ll. vg. gal·loromànic *mīna o *mēna, d’un cèlt. *meina, íd.; la segona forma donà lloc al cat. i oc. mena1, la primera, al fr. mine, que més tardanament es difongué a les llengües romàniques i a l’angl., cat. mina1 1a font: 1185

sumeri ME + NA (M)

Ser, ordenança + comprensió, previsió, que es mostra, disposar, tarró, bloc

"Ser que  es disposa a o es mostra com o que comprén als".

Ha passat una "Mena de: Ser que comprenc com a..." (tipus, de naturalesa).

A twitter vaig llegir una pífia de comentari d’algú amb el seu menyspreu. No vol dir res del significat "menys, ni d'inferior", com a molt es pot associar a "tipus de persona, tipus de ser". 

Menelau. Marit d'Helena que fa la guerra de Troia quan se la rapte París en ser aquest hospedat a casa seduit per la seva bellessa

sumeri ME + NE + LA + U

Rígid - silènci - desig - combat, combatir, batallar + força + estar suspés, pagar, exhibir, mostrar + derrotar -abusar-llit

"Qui es va forçar a combatre per fer pagar amb la derrota/ per haver exhibit el seu llit / degut a mostrar-se-li un abús".

Veure Helena i Troia.

Menhir. català, castellà, anglès, francès Menhir

sumeri ME + NIR (+HI)

Ordenança de culte, propietats divines + pedra valuosa (+procés)

"Pedra valuosa on es realitzen ordenances de culte o que procesa propietats divines".

Veure Dolmen i Cróm-lech.

Menjador. català Menjador  de menjar1 i -dor1 1a font: 1653, DTo. castellà Comedor

sumeri ME + EN + GA(R) + DU + UR

Desig + encanteri + diferents menjars (pa o pasta, llet, formatge, o pastís) + construir, fer + servir

“Fer servir al tenir desig o per delit diferents menjars”.

Veure Menjar.

Menjar. català Menjar: del ll. vg. mandĭcare, ll. cl. manducare, íd., verb popular der. de mandūcus ‘fartaner, golafre; ogre’, der., al seu torn, de mandĕre ‘mastegar’ 1a font: s. XII, Hom.

sumeri ME + EN + GAR

Desig + encanteri + diferents menjars (pa o pasta, llet, formatge, o pastís)

“Encanteri de tenir desig o delit per diferents menjars”.

Menorà. hebreu Menorà català Menorà ‘canelobre de 7 braços dedicat al culte jueu en representació dels 7 dies de la creació de déu del món i dels homes’

sumeri ME + NU + UR + A

Ordenança de culte, propietats divines que permeten l'activitat còsmica + creador, engendrar – humà + humà – terra – protecció + temps

"Ordenança de culte sobre el temps de la creació de la terra i els humans".

Mente. castellà Mente català Ment del ll. mens, mĕntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri ME + EN(E) + T(U) / TE

Desig - Ser, ordenança - silenci - rigidesa + plaer + font / membrana

"Aquella font del ser o alló que membrar el ser".

Veure cervell, cerebro, encéfalo.

Mentir. català, castellà Mentir del ll. mentīri, íd. 1a font: s. XIV, Llull anglès To lie

sumeri ME + EN + TIR

Desig - Ser, ordenança - silenci - rigidesa + plaer + fang, bosc - foraster, estrany

"Manera de ser que té el plaer en figurar-se estrany, al marge"
"Plaer en mantenir un estrany silènci (com un foraster)".

"Plaer en figurar-se rígid i estrany".

Mentor. català, castellà Mentor del ll. Mentor, -ŏris, i aquest, del gr. Méntōr, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del ll. mens, mentis ‘ment’ 1a font: 1888, DLab.  anglès Coach

sumeri ME + EN / EN(TAR) + TU + UR

Ordenança, ofici, ritus cultural, ser + establiment - acció + conjurar - acció / preguntar + líder + protector

"Líder protector que estableix un ofici o ordenança".

Mentula. llatí Mentula

sumeri ME + EN(E) + TUL + LA

Desig + plaer + font + suspesa, penja, lligar

"Part que penja font del desig i plaer".

"Font del desig i plaer que et deixa suspés".

Veure Fal·lus, Verga, Coa, Penis, Pendeo.

Merapi. Zona volcànica molt activa d'Indonèsia es diu que vol dir 'muntanya de foc'

sumeri MA + ER(I)A + PI(Š)

Cremar, foc + erm o zona de terra no utilitzada que s'ha cobert de vegetació salvatge + terra entre el mar i la muntanya

"Zona de terra entre el mar i la muntanya salvatge i cremada".

Veure Iljen.

Mercader. Paraula i nom propi. català Mercader: de mercat 1a font: 1251. del ll. mercātus, -us, íd., der. de mercari ‘comprar, fer comerç’ 1a font: 1284

sumeri (GU)MER + KAG / KAD + DER

Prosperar, Créixer en Abundància + Parlant / Obert + Portant, traginar, Vincles

"Prospera parlant i traginant i fent vincles i  portant coses objectuals".

Mercancia. català Mercancia (considerat un castellanisme), Mercaderia del llatí mercātu, mat. sign. 1, 2. castellà Mercancia 

sumeri ME + ER(E) + KA + AN(A) + SI + A

Desig +  anar, marxar, venir - accelerar+ col•locar, posar, estendre + acció + objectes + acció + treball, labor - progénie - temps

"Desig que anar amb l'acció d'estendre objectes treballats o  fets per l'acció del temps".

Mercuri. català Mercuri, Hermes del b. ll. mercurius, donat pels alquimistes a l’argent viu a causa de la seva constant mobilitat, pensant en el déu Mercuri, missatger dels déus sempre en moviment 1a font: 1696, DLac.  castellà Mercurio, Hermes grec Hermes

sumeri ME + ER(E) + KU + RI + U (bis)

Propietat divina, culte - desig + anar, marxar, venir - accelerar + col•locar, posar, estendre + endur-se + admirar - món - acció

"Propietat divina de culte al desig de fer estendre tot allò que causa admiració".

Merits. català Mèrits del ll. mĕrĭtum, íd., del participi de merēre ‘merèixer’ 1a font: s. XIV, Llull

sumeri ME + RI + T(E)Š

Activitat divina, ordenança de culte, existència + posar al lloc, imposar + orgull

"Existència d'orgull que es situa o imposa"

Merla. català Merla castellà Mirlo llatí merulus

sumeri ME(S) / MER / IR(IR)+ LA / LU'U / LULU / ULUL + US

Negre / verb / ocell + supervisar, disposar, suspendre / abundant/Ocell / cultivar + seguir

"Ocell negre abundant".

"Ocell negre que segueix els cultius".

"Ocellot negre".

Merlí. català Merlí

sumeri ME + ER + LI / LIL

Desig, batalla + plor, dol, llàgrimes + Juniper (representa la fertilitat, en una representació de l'Astarte) /boig, fantasma, malalt

sumeri MER: Component verbal

“Ser de tendència esbojarrada o fantasmagòrica (malalt, silenciós, remordiments, persona tancada) (fruit) del desig agressiu i el dol de la fertilitat”.

A l’època medieval es representa a Merlí, personatge obscur i anticrist, és fruit com a fill d’un dimoni íncube i una verge. Font: Bnf.Historie de Merlín, 1450-1455.

Merry Brandibuck. Personatge de El senyor dels anells, hobbit que s'enbarca a l'aventura per destruir l'anell, acaba la història fet honor al seu nom, montant un caball en batalla fent talls i clavant l'espasa com a genet.

sumeri ME + ERE. BAR + AN + DIB + BU + UK(U)

Desig - batallar + trotant.  Espatlla, costat, darrere, tallar + cel, alçat, elevat + passar, transferir, creuar + perseguir + amb força

"Qui té desig i hi batalla trotant. Passant pel costat perseguint amb gran força". O "fent grans talls en ésser perseguit amb força".

Meso. grec Meso català 'Meitat, mig'

sumeri ME + SUB o SU(R) (+ U)

Ser + meitat (+ acció)

"Ser a la meitat o al mig".

Mesopotamia. grec Mesopotamia català Mesopotamia 'grec Mesos: al mig' 'grec Potamia: entre rius'. S'ha de fer constar que aquest mot no és la paraula pròpia del territori ni cultures que designa.

sumeri ME + SUB o SU(R) (+ U) + PU + TAH + MI + A

Ser + meitat (+ acció) + curs d'aigua, rius, pou, curs d'aigua baix + adherit, ajuntat, incrementat + acció, lloat + temps, moment, lloc o espai - progènie

"Ser a la meitat o al mig del curs d'aigua o cursos d'aigua (rius) al qual s'ajunta la seva progènie o indicant lloc o espai".

Mestral. català Mestral, serè, cerç: deriv. del cat. ant. mestre, aplicat al vent del nord-oest 1a font: 1375. del ll. cĕrcius, variant ant. de circius, íd. 1a font: 1167

sumeri ME + {ES} + TAR + AL(AL)

Ser, rigidesa, combatiu + Fred, gel + Tallar, escampar, malaltís + tub, cultiu, component verbal

sumeri ER: feridor 

“Aquell (vent) que és fred o gèlid i talla (la pell), i combateix-emmalalteix els cultius”.

Mestral amb més detall. Determinem que el vent mestral és fred, gebra, que ens talla la pell, és a dir, feridor i combatent.

Mestre. català Mestre del ll. magister, íd. 1a font: s. XII, Hom. castellà Maestro anglès Teacher

sumeri ME + ES + TE-RE / TE + RI + E

Ordenança, ofici, ritus cultural, ser + establiment - acció + escampar, decretar, decidir, dispersar / Què? + conduir, recolzar, posar-se al seu lloc, imbuir + parlar, enraonar - criar i cuidar criatures, fer emergir

“Acció de conduir cap a qüestions, situar-les i imbuir-les parlant per fer emergir els sers als oficis criant-los i cuidant-los”.

Mesurar. català Mesurar del llatí mensūrare, mat. sign.

sumeri ME + SUH / SUHUR + RA + AR

Ser, rigidesa, exactitud, combatiu + extreure, triar, escollir / inserir, insertar + acció + lloança

"Acció delimitada o que es fa amb exactitud de inserir, escollir o triar".

Meta.  castellà Meta Del lat. meta. català Línia de sortida

sumeri ME / M(I)+ E + TA

Inabilitat per moure's lliurement / Lloar + superar, marxar, sortir, presentar-se + afegir-se, augmentar

"Ser lloat en superar una sortida".

Mètode. català Mètode del ll. methŏdus, i aquest, del gr. méthodos, íd., pròpiament ‘camí amb una finalitat precisa’, comp. de meta- i hodós ‘camí’ 1a font: 1628 castellà Método

sumeri ME + E + TU + U + DE

Ordenança, activitat, ofici + mirar - confiança + liderar - conjurar  + totalment -  amb admiració + crear - portar a

"Activitat de liderar amb confiança o amb l'observació per crear o portar una cosa a la seva totalitat".

Methodus. llàti Methodus català Mètode

sumeri ME + E + TU + U + DU + US

Ordenança, activitat, ofici + mirar - confiança + liderar - conjurar  + totalment -  amb admiració +fer encaixar, ser adequat - fer, performar, construir - fermar, tenir en custódia + comprovar - camí, pathos

"Activitat de lidear la confiança o l'observació per  adequar, construir, fermar o fer-manegar de manera comprovada en la seva totalitat".

Veure Mètode.

Michael. anglès, hebreu Michael, מִיכָאֵל. Veure Miguel.

Miel. castellà Miel català Mel anglès Honey  germànic Honig

sumeri MI + (I)L

Lloat, acció + oli, suc, mantega, greix

"Suc que és lloat".

"Que és sucós".

Miguel. castellà, català Miquel angles Michael germànic Misha

sumeri MI / ME + GE / KI / KA + EL / ZA

Expressió d’aprovació o admiració / Batallar, combatir - divinitat cosmica - ser qui + Escriptor, escriure, fer copies o exemplars, traç de ploma / inframón / acció, ser + dosser, o baldaquí, és a dir honrat / persona - propietari, estat

"Honrat per combatre l'inframón". (Explica el significat de la história del sant ME/IKEL, Miquel).

"Ser qui és honrat" (d'aquí l'explicació dita de l'hebreu 'qui ser com déu' Mikael).

"Admirat i honrat com escriptor" (aquí explica MIGEL, Miguel).

"Home o propietari admirat" MIZA, Misha.

Miguel de Cervantes de Saavedra. castellà Miguel de Cervantes Saavedra escriptor del Quixot, que fou combatent a la batalla de Lepant, capturat dues vegades per l’enemic, va perdre la utilitat d’un braç per un tret durant aquesta guerra.

català Miquel de Cervantes Saavedra

sumeri MI + GE + EL

Expressió d’aprovació o admiració, lloança + Escriptor, escriure, fer copies o exemplars, traç de ploma + dosser, o baldaquí, és a dir honrat

"Admirat i honrat com escriptor"

sumeri SER + BAN + TES

Debilitat, adquisició + tret a distància(fletxa) + amb orgull

"Va adquirir amb orgull un tret a distància".

sumeri SE + ER + BAN + TES

Garfi o manc + d'un Dol + Assignat o d'un tret + amb orgull

"Degut a un tret a distància és manc amb orgull".

sumeri SAR: Escriure

sumeri SA + A BAD + RA

Rival, mogut, va competir + va entregar els braços + per la puresa

"Va competir per la puresa i es va entregar als braços".

sumeri ABBA: Vell, antic

No vindria pas de cérvol... El seu nom és una qualitat significativa del personatge. És el manc més famós de la literatura. Que lluita al final per la puresa del caballer i mor en braços de l'enemic.  A més l'escriptor com a tal d'ofici, era manc degut a la batalla de Lepant a un tret que va rebre al braç. Aquestes diverses relacions amb la seva professió, el seu aspecte, i el seu personatge o honor possibiliten que aquest nom de l'autor sigui un sobrenom que va rebre o amb el qual es va donar a conèixer.

Veure Miguel, Miquel, Misha, Michael.

밀당 Mildang. coreà 밀당 Mildang català ‘empènyer i tirar’

sumeri MI / ME + IL + TAG + AN + AG

acció / rigidesa, inflexible - combatre + pujar, augmentar, aixecar, elevar + tocar, empènyer + situar-se per sobre - elevar + instrucció 

“Acció d’una instrucció per a pujar, aixecar o augmentar tocant o empenyent per a situar-ho per sobre o elevar-ho”.

Mill. catalpa Mill del ll. vg. *miliu, ll. cl. milium, íd. 1a font: c. 1200

sumeri MI + LILLAN / LILI / LIL

Pregar + Gra madur / Planta / coneixement secret

"Gra madur pregat".

"Planta pregada".

"Pregar a un coneixement secret".

Millor. del ll. melior, -ōris, íd. comparatiu de bonus ‘bo’ 1a font: c. 1260

sumeri MI + IL + UR

Tractar amb compte - elogi + aconseguir + abundant - col·lectar

"(Allò) és tractat com un elogi sobre l’abundància (seva/ pròpia)".

sumeri MI + ILU + UR

Aprovació i admiració + déu + humà - protecció - abundant

"Aprovació i admiració donada per déu de manera abundant (en una cosa)".

Veure Mejor.

Mínim. català Mínim: del ll. minĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de parvus ‘petit’ 1a font: 1490, Tirant

sumeri MI + NIM

Recomanació, encomiar + de que sigui elevat

Quan s'està sota mínims, "és recomanable de que sigui elevat"

Miquel. català Miquel. Veure Miguel.

Mirall. català Mirall, espill del ll. mīracŭlum ‘prodigi, fet admirable’ (cf. miracle i miraculós) 1a font: s. XIV, Llull castellà Espejo anglès Mirror

sumeri MI + RA + AL + LA  

Lloar, elogiar + claredat + verb + supervisar, mostrar, disposar

“Acció de supervisar-se, mostrar-se com es disposa i elogiar-se”.

Veure Espill.

Mirror. anglès Mirror català Mirall, espill

sumeri MI + IR / IRI + U + UR

Lloar, elogiar + essència – dir-te – poders / Manifestar + admiració + acompanyament, netejar

“Objecte que et mostra l’essència i et lloar ’'admiració del teu acompanyament”.

“Objecte que manifesta l’admiració que acompanya els elogis”.

Mirta. del ll. murta, íd. 1a font: s. XIV

sumeri MIR / MI + IR + TAH / TAB

Enfadament, ràbia-serp com a arma / Expressar admiració o una càlida aprovació per algú + essència, exsudació - tipus d'arbre + adherir -se / Companyia, repetir – captar - foc, foguera

Veure Murta.

Misa. català, castellà Misa o Missa

sumeri MI + IS(IŠ) + SA

Pregar, lloar, elogiar + lamentació, pena, xiuxiuejar + consell, resolució, advertiment

"Acte de pregar i lloar per les lamentacions (el xiuxiueig intern) fent consells, resolucions i advertiments".

Miserable. català Misèriable del ll. miseria ‘desgràcia’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Miseria anglès Misery

sumeri MIS(IS) + SE + RI + A + BE + L(A)H + E

Cofre de diners + suspendre, residir, habitar + distant - allunyar, endur-se, abocar + temps - progènie - força, poder, treball, mà + rebre assignació, reduïr, treure +  portar + patrimoni - fer sortir, entrar - veure's

"Rebre assignació de veure's i portar-se a la distanciar-se de la força o de tenir la mà allunyada del que hi rau al cofre de diners".

Misèria. català Misèria del ll. miseria ‘desgràcia’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Miseria anglès Misery

sumeri MIS(IS) + SE + RI + A

Cofre de diners + suspendre, residir, habitar + distant - allunyar, endur-se, abocar + temps - progènie - força, poder, treball, mà

"Distanciar-se de la força o tenir la mà allunyada del que hi rau al cofre de diners".

Miseria. castellà Miseria català Misèria anglès Misery. Veure a Misèria.

Misery. anglès Misery català Misèria castellà Miseria. Veure a Misèria.

Misha. germànic Misha. Veure Miguel.

Missa. català Missa o Misa castellà Misa. Veure Misa.

Míssil. català Míssil de l’angl. missile (1945), i aquest, del ll. missĭle ‘projectil’, neutre substantivat de l’adj. missĭlis ‘que es pot llançar’, der. de missus, participi de mittere ‘enviar; llançar’ kukuiu Ngurukuhī castellà Mísil

sumeri ME (+ IZI) + SIL

Batalla, combat + foc + peça d'equip

"Peça d'equip pel combat (de foc)".

Veure Ngurukuhī.

Mitjó. català Mitjó masculinització de mitja en forma diminutiva castellà Calcetín anglès Sock

sumeri MI + I + T(I) + SU + U

Acció + roba + membrana + introduir en un cos + acció, peu, forat, terra

"Membrana de roba on introduir el peu".

Veure Calcetín, Sock.

Mòbil. català Mòbil del ll. mōbĭlis, íd. 1a font: 1839, DLab.

sumeri MU + UB + IL

Bo - créixer – conjurar – peix + enunciar - recés + ocell – peix – treballar -aconseguir

"(Cosa, ser o fet) que  aconsegueix fer tornar i fer elaborar".

Una cosa que aconsegueix tornar enrere i tornar-se a fer és una cosa tècnicament mòbil. Una cosa que fa i es desfà.

Moble. català Moble castellà Mueble anglès Furniture

sumeri MU + U + BA / BA(D) + LE / LA + E

Fer créixer + àrea de taulons que formen una superfície – pedra – fusta + amb roba o aspecte exterior / moble + tauler / Portar + a casa

"Fabricar amb pedra o fusta un moble per portar a casa".

"Fabricar de pedra o fusta un tauler o taula".

Mochón. castellà Mochón (variant d’Extremadura) o Mocho, cha De or. inc.

sumeri MU(U)Š + SIAM / SUN

Aparença(cornamenta) + Corn / humil

"Aparença brava però humil, un corn humil és a dir xato o sense punta".

"Aparença que vol ressaltar-se, o és a la defensiva, i tossuda".

Mòdul. català Mòdul castellà Módulo anglès Module

sumeri MU + U + DUL

Fer trencar en parts, fer un so + acció + cobrir, reunir 

"Parts trencades que es reuneixen".

Modular. català, castellà, anglès Modular

sumeri MU + U + DUL + AR

Fer un so, fer trencar en parts + acció + cobrir - reunir + manera, temps, esmicolar, de forma fragmentària

"Parts de so que es reuneixen de forma fragmentària".

Module. anglès Module català Mòdul castellà Módulo

sumeri MU + U + DUL + E

Fer trencar en parts, fer un so + acció + cobrir, reunir + la parla

"Parts trencades que es reuneixen a la parla".

Moldre. català Moldre del ll. mŏlĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Moler

sumeri MU + UL + DE + RE / RA

Aixafar, trencar, destrossar + per moldre + donar forma, crear + allò / verb

"Acció de trencar i aixafar per donar forma esmicada".

Molsa. català Molsa: probablement d’un ll. frànc. mussŭla, íd., possible encreuament del germ. comú mos, íd., i el ll. mŭlsa ‘hidromel’, que era escumós i esponjós 1a font: s. XV. castellà musgo.

sumeri MUL + SA

Irradiar branques (forma radial derivada) + Feix, conjunt, atapeït

“Conjunt o feix de branques (ramificacions d’una planta) que formen fractals radials de forma atapeïda”.

La molsa té un altre origen indicatiu per a una planta, no d’una qualitat esponjosa, o encara menys d’un nom d’una beguda com la hidromel, en tot cas s’escriurien diferent i amb altres significats. No té solta ni volta dir que la molsa, una planta, prové de la paraula que significa hidromel al·legant que les dues coses són esponjoses. Primer, probablement no fou tant esponjosa com ho són avui dia gràcies als sortidors moderns. Segon és més indicatiu que molsa, nom de planta, provingui d’una arrel que indiqui el fet d’una planta com he mostrat a la descripció de l’entrada sumeria aquí.

Molsut. català Molsut: de molsa 1a font: 1839, DLab.

sumeri MUL + SUD

Irradiar branques (forma radial derivada) + Estendre's

“Planta que irradia branques en forma radial i que s’estendrà per les superfícies”.

Moment. català Moment del ll. momentum ‘moviment, impulsió; pes lleuger, petita divisió’, d’on ‘petita divisió de temps, instant’, der. de movēre ‘moure’, a través d’una forma *movimentum 1a font: s. XIV, Llull

sumeri MU + MEN + TU

Conjur, bonic, bo, any, créixer + des de quan, sempre + conjurar, líder, sacerdot

"Situació en que el sacerdot conjura per sempre (un bon any)".

Momentaneu. llatí Momentaneu

sumeri MU + UM + ME + EN + TA(R) + NE + U

Any (temps) – encanteri - fer créixer + triomf, victòria + silenci – desig -ordenança + encanteri – governar – sagrat + decidir + estrènyer – verb + abús – derrotar – carregar – conduir – dormir – sacerdot

"Temps en que es decideix realitzar una ordenança, desig, o silenci".

Moneda. català i castellà Moneda anglès Money

sumeri MU + UN + EDA

Béns – créixer + alts, preuats + contenidor, junta

"Béns preuats en un contenidor / bossa / cofre".

Money. català diner anglès Money 

sumeri MU + NE(Y)

Bona, bonica, per créixer, aixafar, de l'any + "plata

I: vocatiu Hey! 

“Plata aixafada”.

“Plata bonica”.

“(Objecte de) plata que serveix per anar creixents (en bens)”.

sumeri Nigna (diners) NIG (≈ DI) + NA (≈ NE)

Possessió, béns + de l'humà, pedra o pedestal

Monjoia. català monjoia

sumeri MU + UN + GU LA

Fer créixer + molt alt + inclinada

GU GAR: Amuntegat

HUBA: Feble

GU: Pols, mongeta.

U: pedra (U+U=O)

I A: exclamació Oh!

Veure Caramullets

Mono.  castellà Mono català Mono anglès Monkey

sumeri MU + (U) + UNU / NU + U

Créixer alguna cosa - persona - arbre + (acció) + habitar, residir / no, sense + tot, món, lloc - plantes, herbes - pau - derrotar - arbre - acció

"Persones que habiten els arbres o resideixen a les plantes".

"Persona que no està en pau".

"Que créixer  alguna cosa que resideix o habita la seva pau o que el derrota".

Veure Kawaramono.

Mono. japonès Mono català 'Persona'

sumeri MU + (U) + UNU 

Créixer alguna cosa - persona - arbre + (acció - conduir, guanyar el control) + habitar, residir 

"Persona que és habitant".

Veure Kawaramono.

Mono. català Mono del grec Mónos 'un, un de sol'

sumeri MU + U / UH + NU + U / UH (bis)

fill -  créixer  - conjurar - trencar, aixafar + abusar - acció - i, però, també / oblidar + No,  sense - home - engendrador, creador + (bis)

"Creat per l'oblit i que fa créixer l'oblit".

"No créix".

"No té fills".

"Conjura sense l'acció d'engendrar".

Cal notar totes aquestes raons etimológiques modulars que formulen el concepte de 'cosa o algú solitari', no és directament un numeral, però si una referència a un concepte que defineix la solitud, el no tenir fills, el no engendrar, és a dir, relacionar-se amb altre cosa, no crèixer, per exemple monogàmia seria 'no creix amb nombrosos sexes femenins', etc. 

Monogàmia. català Monogàmia del ll. td. monogamia, i aquest, del gr. monogamía, íd.

sumeri MU + U / UH + NU + U / UH (bis) + GAM + ( I'IZ) IA

fill -  créixer  - conjurar - trencar, aixafar + abusar - acció - i, però, també / oblidar + No,  sense - home - engendrador, creador + (bis) + sexe femení, vulva + (nombrosos) Oh!

"No créix o engendra amb nombrosos sexes femenins".

Mono no ware 物の哀れ. japonès Mono no ware 物の哀れ català 'cosa + cap a + sentiment; el sentiment empàtic cap a les coses en relació quan ser efímeres' 

sumeri MU + UN + U / UNU. 

NU. 

A'U'A + RE

Bo, bell, cosa – créixer + elevades + món / ornamental. 

Engendrar, creades. 

Expressió calmant + allò

"Coses belles del món que creen una expressió d'admiració temporal calmant".

Monserga. castellà Monserga De or. inc. romanço, galimatias, monserga, cuento, broc

sumeri MU + UN + (SIR / ŠER / ŠI + ER) + GA(E)

Fer sons - línia de text - aixafar, mutila + elevada, alçada, celestial + (ser densa / Afeblir-se / cansada, esgotament + dol, doldre) + primera persona

"Aquests texts o sons interpretats em mutilen, aixafen, m'esgoten, són densos, em causen altament com un dol, un afebliment".

Veure com l'orígen incert del diccionari de la RAE i l'absència d'explicació al DiEC queden ben omeses amb la raó de la formació modular.

Monsònic. català Monso, Monsònic

àrab Mausim

accadià Manzazu

Estació, posició i/o acompanyant, atenent

“Estació”.

sumeri MUN-ZU(HUL)

Desagradable, no atractiu + voraç

“Allò desagradable i agressiva, tant voraç (referit a una estació del calendari)”.

Mont. català Mont, Muntanya del ll. mons, montis, íd. 1a font: s. XII, Hom. castellà Monte, Montaña

sumeri MU + UN +(U)TAH + N(I)A / ANA

Crèixer + elevat + (pedra, arbres, bosc) cap al cel + de pedra, de roca (exclamació) / cap amunt

"Pedra que ha crescut elevant-se cap el cel".

Mor. cognom Hi ha un castell de Mor.

sumeri MU + UR

Viril, brau, cavalleresc, coratjós, gall, persona jove + servidor - home - confinat, empresonat - col·lector

"Persona jove confinada".

"Persona jove servidora".

"Persona jove col·lectora".

"Persona coratjosa al servei".

"Homes cavallers o Cavallers servidors".

"Homes braus".

Moral. català, castellà Moral del ll. moralis, íd., der. de mos, moris ‘costum, estil de viure’ 1a font: s. XIV, Llull

sumeri MU + UR + AL

Instrucció - causa de - fer créixer, il•luminar-se + semblants, corresponents un a l'altre, junts - hostilitat + acció

"Instrucció corresponent a la hostilitat".

"Instrucció o causa de correspondre's un a l'altre o dels semblants".

Mordor. localització dels antagonistes i maliciosos a El senyor dels Anells.

sumeri MU + UR + DU + UR

Aixafar, mutilar - maleir - crèixer + empresonat - coure + custodiar - tro divinitat - gore, vessar sang + empresonat, confinat

"On es cou la maledicció del tro diví que és confinat o de qui custodia (la terra mitja) confinat".

Morfema. català, castellà Morfema de morf- i -ema (v. fonema)

sumeri  MU + UR + PES + MA

Línia de text - conjurar - instruir, dona instrucció a + arrel, base + fer descendir, engruixir - tallar + acció

"Part del text que dona instrucción sobre l'arrel engruixint-la o generar (paraules) descendents".

Veure Fonema, Fonètica, Lexema.

Morgue. castellà Morgue Del fr. morgue.

sumeri MUR / MU + UR + GI

Vestir / conjur - posar bonic - aixafar, destrossar + donar protecció -ornamentar amb roba - bulto, el cos, el tors - arrossegar + mort-judici-essència

"(Lloc) on es vesteix ornamentalment el cos mort" (Similitud amb la paraula Amortallar).

“Lloc on es vesteixen i es posen bonics els morts protegint-los fins al seu destí (judici o essència) final.

Morgul. sindaril Morgul, Lloc a ESDA on s'uneixen l'exercit de Sauron amb els Nazgul, un lloc emmetzinat, pudorent, entre uns vessants de muntanya.

sumeri MU + UR + GUL

Cel, celestial - foc - encanteri, maledicció, conjur + enemic, hostil, hostilitat + esborrar un deute, destruir, contenir-se, pulveritzar, carvar, esculpir, tallar

"On contenir-se l'enemic amb malediccions".

Veure Gûl.

守 Mori. japonès 守 Mori català "Guardià, defensar"

sumeri MU + URI

Viril, home jove + servir, protegir, tancar

"Home que serveix per protegir i tancar (el pas)".

Veure Shôu.

Morning. anglès Morning català Matí castellà Mañana

sumeri MU + UR + NI + NIG(IR)

Bo, bonic - desenvolupar + correspondre + aura + il·luminació

"Correspondre a quan hi ha un aura d'il·luminació que es va desenvolupant o que és bonic".

Moro. català i castellà Moro:  del ll. maurus ‘habitant de Mauritània’ 1a font: s. XIV, Jaume I

sumeri MU + (A)RU

Nom + categoria administrativa per a persones.

"Nom de una categoria administrativa de persones".

Veure Blat de moro, que és ben diferent. Veure cognom Mor.

Morrow 'futur proper, l'endemà, dia següent', 'Caspar Morrow, sèrie Invasió'.

sumeri MU + UR + RU + U U U

Crèixer alguna cosa - casa - il•luminar-se -foc + enemic - reunir - anar endavant, ajornar + resistir + tot, món - abús - acció

"Qui va crèixer amb l'enemic per fer resistir tot el món".(Caspar Morrow)

"Ajornar-se fins que s'il•lumini tot". (Morrow)ç

Veure Casper.

Mort. català Mort del ll. mŏrs, mŏrtis, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom. castellà Muerte

sumeri MUTU

Mort

sumeri MU + UR + TU

Bellament + convulsa, en el seu cos + vençut

"Vençut de manera convulsa i bella".

"Estar amb el cos vençut bellament".

Mos. català Mos ‘fer un àpat, menjar’

sumeri MUŠ (MU + UŠ) + SE / SI

Cara, aparença (aixafar, mutilar - fer créixer + ventre) + Viu / Carregat, Omplert

"Fer créixer el ventre carregant-lo".

"Donar-li vida al ventre aixafat".

"Omplir el ventre amb vida".

Moshir. ainu Moshir català 'Món, territori'

sumeri MU + US + HI + IR

On crèixer, crèixer alguna cosa - casa, llar + ser adjacent, acompanyar, amarrar, fer el niu + procés - acció + acció

"On es fa el niu o et sents acompanyat o ets acompanyant i tens la casa, on crèixes".

Veure Ainu. Ezochi. Kotan. Chise.

Mosse. Abigail i Mosse dos comptables i prestamistes pintats en una antiga caricatura antisemita (veure imatge d’aquesta entrada).  hebreu Mosse

sumeri MUS + SE /SI

Pot +  Viu / Carregat, omplert

MASSU

Expert, Dirigent

Veure Abiagail.

Montículo. castellà Montículo català Monticle del ll. monticŭlus, dimin. de mons, montis ‘muntanya’

sumeri MU + UN + TI + KUL + U + U

Bella; que es fa Créixer; Encantada; o que Aixafa o mutilar + Que arriba als cels, molt elevat + marca, senyal, llençar, tirar + honorificar a una persona - col•lectar + pila + de terra

"Pila de terra que ha crescut en alçada, per honirificar a una persona, de coses llençades".

Mouth. anglès Mouth català boca

sumeri MU + U + UŠ / U DUG

So emès + bram + fundar, membrar / observar, tenir en compte, admirar

"(Lloc del) Bram que membra un so que ha estat emès".

Moure. català Moure  del ll. mŏvēre, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom. castellà Mover anglès Move

sumeri MU + U + URA / UR + A

Bo, bell - créixer - aglomeració, pressionar, posar sota control + conduir, guanya el control, muntar + abatre / Arrancar + feina, treball, labor

"Acció de pressionar i guanyar el control sobre l'objecte o material".

"Acció de dominar i conduir o abatre".

"Aglomeració que guanya el control treballant".

Mouse. anglès Mouse català Ratolí acadià UŠUMMU 

Ratolí

sumeri UŠ / U + SU + (UM + MU) / UMU(L)

Ésser mort / dorm a un forat + que s'escola + (per l'ocell + esclafat) /criatura malaltissa

"Ser que porta malalties que dorm en un forat i s'escola per arreu".

"Ser enfiladís i que s'escola que és caçat pels ocells".

Reducció de UMU(L) o de UM + MU, per MOU+US a partir de U+SU i +SE, viu.

“Ésser viu escoladís i molt belluguet que dorm a un forat i que porta en si malalties”. 

Veure Múscul. No confondre les paraules sumèries que composen Mouse amb les de múscul.

Mosca. català Mosca del ll. mŭsca, íd. 1a font: s. XIII

sumeri MU + UŠ + KAB

Fer un soroll – aixafar – créixer + mort, ser mort + ser portat pel vent, dissipar

"Ser que creix dels morts i es dissipar, ser que fa soroll i vola, ser que s'aixafa donant-li mort per dissipar-lo".

Mriya Мрія. ucranià Мрія (Mriya) català Somni, desig

sumeri M(E) + RI/(I)RI + IA

Desig + alliberar, abocar/ elevat-manifestar + Oh! exclamació

"Oh! Quin gran desig".

Muda. català, castellà Muda de mudar 1a font: 1460, Roig

sumeri MU(G) + DA

Peça indumentària + acció - situar

"Peça indumentària per posar-se".

Mudança. català Mudança de mudar 1a font: s. XIV del ll. mutare ‘canviar’ 1a font: s. XIII, Vides castellà Mudanza

sumeri MU + DA + AN(A) + ZA / SA

Bo, bell + Acció, situar, carregament de carro + en capses de fusta + propietat / moure

"Acció de posar bé en capces les propietats a un carregament" (MUDANZA).

"Acció de posar bé en capces un carregament i desplaçar-lo" (MUDANSA).

Aquesta és la possible diferència modular entre el castellà i català, la diferència entre /ZA/ i /SA/.

Mugica / Muxika. euskera Muxika català Prèssec castellà Melocotón

sumeri MU / MUG + GI + KA

Créixer, créixer d'una planta, fruit / genital femení - substància aromàtica + bressol, bosquet, massa densa d'arbres/matolls + acció

"Fruit que crèixer a un bosquet".

"Fruit de substància aromàtica que és fa als bosquets".

Muhammad. àrab Muhammad

sumeri MU + UH / UHA + AM + MAD(A) / MAD(ANUM)

Bo, bell – créixer – nom + guia del vent – oblidar / eina + mare + terra / pedra

"Aquell que creix com una eina de la mare pedra/terra".

"Bon guia de la pedra o terra mare".

Mula. català Mula del ll. mūla, íd.

sumeri MU + LA

Breu però intens enamorament i irrealitzable, fer créixer + pagar, situació problemàtica

n  “Ser que apareix d’un breu i intens enamorament irrealitzable doncs fa créixer una problemàtica”.

Les mules neixen de dues espècies diferents els Rucs i els Cavalls, neixen però són estèrils per tant, tenen una problemàtica per mantenir el tenir-ne mules.

Veure Ase i Ruc. 

Multiplicar. català Multiplicar: del ll. multiplicare, íd., der. de multĭplex, -ĭcis ‘que té molts plecs, múltiple’ 1a font: s. XIV, Llull.

(NU) MUN (I'I) + DIB / TIL + LI / LIL + KAR

Multiplicar +transferir / part d'una cosa que la completa + branca / coneixement + estalviar

"Càlcul matemàtic per a saber la part pertinent que cal conèixer per estalviar".

Munició. català Munició del ll. munitio, -ōnis ‘fortificació; provisió’, der. de munīre ‘construir, fortificar’ 1a font: 1505  castellà Munición anglès Ammunition

sumeri MU + NI + ZI + U

Foc - aixafar, mutilar, mastegar + temor, aura - acció + encegar, tallar, treure, arrencar + forat, foradar, perforar - abusar

"Que fa un foc que encegar, mutilar i perforar".

Munición. castellà Munición Del lat. munitio, -ōnis 'construcción o muro de defensa'. català Munició anglès Ammunition

sumeri MU + NI + ZI + U + UN

Foc - aixafar, mutilar, mastegar + temor, aura - acció + encegar, tallar, treure, arrencar + forat, foradar, perforar - abusar + anar per l'aire, alçar, elevar, cel, celestial

"Que fa un foc que encegar, mutilar i perforar anant per l'aire".

Municipi. català Municipi del ll. municipĭum, íd., comp. de munus ‘ofici; obsequi’ i capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XVII, Boades castellà Municipio anglès Municipality

sumeri MUN + (H)I + SI / ŠI+ PI / BI-B(I)

Lloguer, impost, tribut, taxa + procés - acció + ocupar - acció / viuen + unitat / tenir o rebre assignació de

"On hi ha l'assignació d'un impost, tribut o taxa pels que hi viuen".

Municipio. castellà Municipio Del lat. municipium. anglès Municipality català Municipi

Veure Municipi.

Muntitjol. català Muntjiol, del ll. mons, montis ‘muntanya’ 1a font: s. XIV, Llull Muntanya del ll. vg. *montanea, pl. n. d’un adj. *montaneus, -a, -um ‘de la muntanya’ 1a font: 1250

accadi MATU: muntanya

sumeri MUN

Format per sal

sumeri MU + UN + DA + ANA

Bella; que es fa Créixer; Encantada; o que Aixafa o mutilar + Que arriba als cels, molt elevat + Agita o Cantelluda o a la Vora + situada en un Lloc Superior.

sumeri AN: Cel

sumeri ANKI: Univers (Cel i terra)

Murri. català Murri 

sumeri MU + UR + RI

Crèixer - viril + col•lectar - servir-se - abundant + impossar-se, recolzar-se

"Aquell que s'imposa o es recolza en ser qui créixer i servir-se".

Musar. català Musar: perdre el temps en coses que no s'ho valen

sumeri MUSAR

Jardí, professions, inscripcions

sumeri MUS + AR

En espais sagrats, aparences + de precs, en ruïnes

sumeri MUSALUM: mirall

sumeri MU + SAR

Encantacions, noms, belleses + esplèndides

"Enlluernar-se".

“Enlluernar-se amb bestieses”.

Musar és ben diferent de manera escrita de Muses.

"Lo Sol e en Venus reptaren en Mercuri, qui fa musar los hòmens en l'argent viu qui neix en la terra". LULL, R.:

Múscul. català Múscul del ll. mūscŭlus (v. muscle) 1a font: s. XIV, Corbatxo

sumeri MUŠ / (MU + US) + KUL + US

Aparença / (bell - fer créixer + coagular, estirar - membrar - sang) + treure, recollir - donar honor a una persona -alimentar + coagular, estirar

"Fer créixer la bellesa i membrar honor a la persona".

"Alimentar l'aparença".

"Treure o recollir aparença".

“Part de l’aparença que creix i té la capacitat d’estirar-se i arronsar-se i alimentar-se (fer créixer, exercitar) i coagular-se (cicatritzar).

"Alimentar amb sang a la persona, el cos i/o l'honor".

Veure Mouse, no s’ha de confondre.

Muses. català Muses, musa:  del ll. mūsa, i aquest, del gr. moũsa, íd. 1a font: s. XV, Curial

sumeri MU + SA

Sons + que adverteixen, donen consell

“Aquells sons que adverteixen i donen consells”.

Museu. català Museu: del ll. mūsēum, i aquest, del gr. mouseĩon ‘lloc consagrat a les Muses; biblioteca; museu’ 1a font: 1803, DEst. castellà Museo llatí Museum

sumeri MU / MUŠ + SAH + HUM

Bé, bell, fer créixer (col•leccionar?), encantar / Espai sagrat + comparar + glorificar-les, donar-li honor.

"Espai sagrat on es fa homenatge a coses belles".

Música. català Muses: del ll. mūsa, i aquest, del gr. moũsa, íd. 1a font: s. XV, Curial. Música:  del ll. mūsĭca, i aquest, del gr. mousikḗ, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri MU/ MUS + SA / SE

Encantadores, conjuradores, fer un So / Àrea sagrada + Catline, corda musical o advertir / de la vida 

IKA: senyal, signes

Mustang. anglès Mustang català Indòmit castellà Bronco

sumeri (MUŠ / MU + UŠ) TA(M) + ANG(A)

Aparença - espai sagrat / Créixer -conjurar - bo, bell + imposar, dominar + creure, confiar + a més a més

"Ser que creix imposant-se, com a dominador i del que se li ha de guanyar la confiança o fer creure-li que t'imposes".

Veure Bronco i Indòmit.

Mussol. català Mussol potser d’un ll. vg. *noctŭolus, dimin. de nŏctŭa, íd., alterat en *noctiolus i amb influx de mus2 i motxo ‘esmussat’, per la manca de banyes 1a font: s. XIII, Vides castellà Búho anglès Owl

sumeri MUŠ + SU + UL

Lloc superior d'un espai sagrat - serp + ocell + distant en el temps, vell, remot, ancià - volta celeste, firmament - terror, batallar

"Ocell que batalla amb les serps".

"Ocell situat a la part superior dels espais sagrats del cel, indica distancia del pas del temps".

Mur. català Mur castellà Muro anglès Wall del ll. mūrus íd. 1a font: s. XIII, Desclot

sumeri MU + UR + U

Fer créixer - bell, bona + Tancar, protecció - confinar, empresonar + de terra apilada – pau – dormir - herbots

"Fer créixer una bella i bona protecció de terra apilada o d'herbots".

"Fer créixer una tanca on estar en pau i dormir".

"On creix la presó, el confinat".
Per exemple, hi ha l'existència del castell de Mur.

Muralla. català Muralla castellà Muralla anglès Wall del ll. muralia, pl. n. de muralis ‘mural’ 1a font: c. 1400

sumeri MU + UR + U(A + LA)

Fer créixer - bona + Tancar, protecció - confinar, empresonar + terra apilada – pau – dormir – herbots (progènie, feina + unir, pressionar supervisar)

"Fer créixer una protecció de terra apilada o herbots per a dormir unint a la progènie o per la feina de supervisió".

Múrgola. català Múrgola: : probablement del germ. gòt. *maúrhwalus, comp. del germ. morha ‘pastanaga’ i walus ‘bony’, és a dir, ‘bony com una pastanaga’ 1a font: 1780. Aquest bolet és tòxica en estat cru, però exquisida cuinada.

sumeri MU + UR + GULA / GU + LA

Bellesa + col·lectar + pastors,  garbadors, malalt / menjar + llocs humits

"Cosa bella que es col•lectada (pels pastors)per menjar que es fa a llocs humits"

sumeri MURGU (+ULA / LA)

Excrement (+Feble, No ho és, Qualsevol cosa semblant a / de llocs humits)

sumeri MUR + GULA

Excrement + de pastor o de garbadors o malalt

Murmurar. català, castellà Murmurar del ll. murmurare, íd. 1a font: s. XIII, Desclot

sumeri MU + UR + MUR + AR / A + R(A) o R(AH)

Fer un so + tancats, arrossegar amb dificultats i forçadament + els pulmons, acció + temps, manera, camí / Crit d'ocell + ofegat, batre, trencada (la formació sumeria BA-RA-AS 'volar' es composa per la mateixa forma final mostrada

"Manera de fer un so arrosegant-lo amb dificultats i de manera forçada dels pulmons, com si aquests estiguessin més tancats". (MU UR MUR AR)
"Crit dels ocells que fan en batre el vol i arrossegar amb dificultats i forçadament amb els pulmons o amb la mateixa acció anomenada". (MU UR MUR A R(A)).

Muru. sumeri Muru català 'tempesta de pluja, plugim, boira'

Els caràcters de MURU 'tempesta de pluja, boira' es formen pel següent:

sumeri (I)M + acadià MU(SU) + RU
Pluja, tempesta + de nit, fosca + perfecte, ideal

"Tempesta o pluja fosca ideal (exemplar)".

Murta. català Murta del ll. murta, íd. 1a font: s. XIV

sumeri MU + UR + TA

Aixafar- créixer + abundar – col·lectar – olorar + adherir-se / Companyia, repetir - captar-foc, foguera

"Fruit abundant a l'arbre que és col•lectat per la seva olor i per aixafar-lo".

Veure Mirta.

Murur. sumeri Murur o Durur català, castellà Burro

sumeri MUR / MU + UR + UR

Farratge - fer un so + arnés, equip o jou enganxat + servir

"Aquell ser que serveix amb l'arnés o jou pel farratge o que xiscla".

Mustela. català Mustela del ll. mŭstela, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri MUS + TE +LA

Serp; Aparença; Àrea + Perfora + Cobreix, Infesta

Veure Turó i Pudorenta.

Muxika. euskera Muxika  català Prèssec castellà Melocotón

Veure Mugica.