La sagacitat del film ‘The Phoenician Scheme”, de Wes Anderson i Roman Coppola. Filar molt prim amb la designació dels personatges.  Setembre 2025.

Ha arribat setembre i finalment farem el seu propi article a més d’haver realitzat dos durant l’agost.

Avui parlarem i explicaré les etimologies sobre la darrera pel·lícula de Wes Anderson i Roman Coppola, titulada en la nostra llengua ‘La trama fenícia’, i amb el títol original 'The Phoenician Scheme'. Aquest film no ens deixa indiferent, continua mantenint la marca d’en Wes Anderson en quant a l’estil gràfic tot i explicar històries sèries tenen un alt component de comicitat, la paleta de colors vius i càlids, i l’aparició de les escenes amb enquadraments molt trencadors amb la història del cinema i amb un alt valor a la posta en escena de l’escenari, les vestimentes i el voler mantenir la multitud de personalitats que interpreten els diferents papers tot i que siguin papers gairebé inexistents, fet que fa pensar en si són o no ho són col·laboracions. 

La pel•lícula té una manera d'expressar la seva història tant ornamentada amb els diàlegs i situacions de l'absurd, allò còmic i amoral, decoracions i enquadraments preciosos, i fragments de diàlegs morals que fan que sigui fàcil perdre part del fil doncs és plena de detalls i guarniment que ens manté en la sorpresa de l’escena amb un plantejament de talls, de situacions postisses d’estar davant un gran decorat com si fos un teatre i cada tall fos un nou teló obert. Tot i així hem de tenir clar que es tracta d'una obra artística cuidada fins el darrer detall.

Degut a aquestes belleses i dificultats. Vull puntualitzar en que cal saber llegir que els noms dels personatges estan posats de manera molt esmerçada per simbolitzar i retratar allò que protagonitzen. Sabent interpretar els noms ens facilita entendre la gravació de 'La Trama Fenícia', i veure-la més còmodament. A més, hem d’entendre que la trama no és tant complicada, ens proposa una situació bastant normal en quant a història tot i molt anòmala en quant a manera de narrar-la i de mostrar-la figuradament.

Primer de tot cal entendre el perquè del títol, el què vol dir fenici. Quan veiem el mot fenici hem de pensar en la història o saber llegir modularment el nom fenici, del grec Phoenikies. Tot i que tot i ser un mot grec la gent a la que nomina és gent que provenia de la península aràbiga, de Líbia, Síria, Jordània, Cisjordània, Palestina, Jerusalem. Què ens cal saber llegir a la modulació del mot fenícia? S’ha de conèixer per saber abans de començar a visionar-la que la pel·lícula tracta del poder d'aquells que dominen els governs, bancs, i països, els que s'autodenominaven com a kanaag, en la nostra llengua és ‘cananïta’, és a dir, 'els poderosos governants' i que, per tant, anirà sobre la trama que els reuneix a tots ells, que els immiscuir-se sobre les seves capacitats al seus dominis. El mot fenici te diverses lectures etimològiques sobre la seva formació modular i significant, però la més clara és la d'anomenar 'els que van construir amb el seu domini els països' semblant a la autodenominació dels fenicis amb el mot Kanaag. A més té la lectura de ser els que eren ‘als ports i molls dels països’, d'aquí que a la pel·lícula tinguin forts interessos en fer: conductes navegables, túnels que travessen muntanyes amb vaixells dintre d’elles, i transitables amb trens per controlar mercaderies i fer una gran presa o dic, tot és perquè els fenicis tenen una forta relació amb els ports, el comerç marítim, i en fundar nous indrets i dominar el que arribava i s'emportava arreu. Ara podeu observar-ho en l’explicació modular i significativa següent:

Phoenikies. grec Phoenikies  català Fenici castellà Fenicio

sumeri PU + U + E + (H)I + NI + K(I) + ES

Van construir + el món - acció + establiment, contrada + acció + de si mateixos + terra, lloc, contrada + establiment 

"El que van construir per si mateixos l'establiment terrenal de les contrades del món".

Veure Fenici.

Fenici. català Fenici s'autodenominaven cananeus o fills de cananeus. grec Phoinikes castellà Fenicio

sumeri PES / PIS + NI + KI

Descendents, aplegar - desaparèixer - ungits / Ports, moll + de si mateixos + terra, contrada, país

"Els mateixos que aplegaven els països".

"Els que van fer descendents a les terres".

"Els que eren als ports i molls dels països".

"Els descendents de la mateixa terra".

"Els mateixos que van desaparèixer de la terra".

Veure Phoinikies.

Kanaag. sumeri Ka-na-ag català i castellà Canà o Canaan

sumeri KA + NA + AG

Acció, parlar + de les persones + instruir, manar, comandar, estimar

“Dit d’un lloc comandat per l’acció de les persones o de persones que manen”.

Per altre, hem de tenir també en compte els noms dels personatges. Si entenem el seu nom no ens sorprendrà el que són a la història. Per exemple, anant per ordre d’aparició Zsa-zsa Korda, protagonitzat per Benicio del Toro, ens està retratant que és ‘una persona amb un cos molt fort’, alhora que ser ‘una persona que es protegeix fortament’ i també ‘aquella persona que vol la seva inactivitat per fets que li són amenaçadors’. Això ens retrata el tipus de persona que és: en Korda és un personatge amenaçat, que té un cos molt fort, és a dir que ha aguantat totes les amenaces i hostilitats tot i ser de caire de mort, i que degut a això vol fer-se inactiu de totes les seves activitats, recordem que és un ‘feníci’, és a dir, un home de poder, un comerciant, un empresari, un constructor per tant, si vol deixar aquestes activitats està volent deixar molta responsabilitat, i segurament ho voldrà deixar a càrrec d’algú o algú se’n beneficiarà. A més, si està amenaçat, ens hem de preguntar perquè, serà perquè ha fet una cosa molt greu aplicant les seves forces de poder? o serà perquè algú vol apropiar-se de la seva riquesa i poder?. Veiem-ho:

Korda. Nom de la família, però de manera concreta del portador oficial del cognom Korda, en Zsa-zsa Korda protagonitzat per Benicio del Toro, magnat. L'expressió religiosa 'sumsum corda' fa referència a algú poderós i de classe elevada, i es pot utilitzar irònicament o com a burla. Del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri KU + UR / KUR + DA

Fort, enfortir + cos - persona - protegir-se / Amenaçador, hostil, desfavorable, testaruda + acció - inactiu, mort

"Persona amb un cos molt fort".

"Qui protegir-se fortament".

"Qui vol inactivitat degut a fets amenaçadors".

Zsa-zsa Korda es protegeix i fuig de la continua amenaça de voler-lo matar, tot i patir greus incidents el seu cos és fort tant com per sobreviure a varis avions estavellats. Vol deixar la seva activitat a càrrec de la seva filla degut a l'hostilitat sobre d'ell. Cal entendre que l'avió de nom 'Air Korda' també fa una lectura, doncs simbolitza quan fugen a viure en cap lloc concret com explica en Korda no pertany ni li fa falta cap país, no necessita els drets humans, està per sobre de tot, i la paraula Air, simbolitza els moment de volatilitat, de suspensió, de fragilitat, de no trepitjar sobre segur en contraposició al nom Korda, que indica 'el cos fort'. La seva inactivitat degut a aquests fets amenaçadors passen per deixar la responsabilitat a la seva filla Liesl Korda. Com a es veu al llarg de la cinta ell va adquirint tots els beneficis i poder sobre les diverses empreses eliminant els percentatges dels altres negociants.  Com veiem aquest cognom Korda cau sobre tots els individus familiars que es mostren, tots ells són persones fortes de personalitat i que es mostren així de fortes. A més són amenaçades la seva integritat, i es protegeixen de diverses formes, per exemple na Liesl es protegeix volent integrar-se a una comunitat de monges. O que són persones amb situacions desfavorables tot i tenir grans recursos. Com per exemple la cosina Hilda Sussman-Kolda que no pinta gairebé gens ni mica ni a la pròpia filmació.

Com veiem als darrers minuts de la cinta, Zsa-zsa aconsegueix reunir un consell amb tots els poders que domina, siguin familiars o de negocis o polítics, i els explica el gran projecte i en qui recaurà aquest projecte. Tot i així l’acte es veu troncat per la intervenció del seu antagonista Nubar. Com veiem amb el nom Zsa-zsa, ens està indicant que és una “persona propietària igual als estats que els adverteix i que els hi dona consell i resolució”.

Zsa-zsa. Zsa-zsa Korda nom del propietari de la riquesa i poder dels Korda, protagonitzat per Benicio del Toro, del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri ZA + SA ; ZA + SA

Propietari, estat – persona + arribar, competir, igualar – resoldre, advertir, fer consell, resolució; Propietari, estat – persona + arribar, competir, igualar – resoldre, advertir, fer consell, resolució

“Persona propietària igual als estats que els adverteix i els dona consell i resolució”.

A més, com veiem a la filmació l’amenaça prové no per res que hagi fet en concret, tot i que hi ha algun moment que està apunt de morir per un bandolers muntats a genet en el desert mentre esperen al sultà. La seva amenaça més forta i continuada prové del seu germanastre Nubar, qui ha estat al marge del primer matrimoni del seu pare que va donar fruit a Zsa-zsa Korda sent aquest l’hereu etern del poder familiar. Mentre Nubar Korda ha quedat al marge, convertint-se en un ningú, en un estrany, en algú repudiat.  Com veiem amb la modulació del nom Nubar, vol dir res més lluny que aquestes raons.

Nubar. Nubar Korda, protagonitzat per Benedict Cumberbatch, germanastre que intenta matar a Korda, del film ‘The Phoenician Scheme’. 

sumeri NU + BAR

No, sense - home - creador, engendrador + col•locar, estrany, forani

"Engendrat fora de (el matrimoni)"

"Creat com a estrany".

"Qui no s'arriba a col•locar".

És aquell fill extramatrimonial i que no arriba a col•locar-se com hereu tot i ser la filla hereva probablement seva, probablement en un desfici que va tenir amb la dona que més va estimar Zsa-zsa Korda, potser com a revenja o com una trama per heretar ell d’alguna manera el poder, potser va ser de manera forçosa. Això no li és suficient doncs Liesl, la filla hereva considera el seu pare a Zsa-zsa Kodar i no a Nubar Kodar. Potser, ni s’ho pren sériament, tot i que Nubar diu que té la sang de tot el món per demostrar-ho, fet que fa encaminar una discussió de retrets infantils entre els Kodar.

Liesl Kodar és la filla hereva. I veiem en aquest nom seu el viu retrat del personatge, algú que té la pressió i se sent lligada al temple, a allò religiós, i de ser una persona freda que vol comprovar-ho tot abans de prosseguir. Veieu:

Liesl. Liesl Korda, protagonitzada per Mia Winslet Threapleton filla de Kate Winslet, filla de Zsa-zsa Korda, del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri LI + E / ES + LE

Abundant - pressionar + temple / freda + comprovant, sospesant, equilibrar, suspès, lligar

"Qui és lligada de manera freda amb la pressió del temple".

"Qui és molt freda comprovant (les coses)".

Liesl és vol fer monja, i dedicar-se a estudiar, i llegir la bíblia, no sap res sobre els pares, i vol comprovar el perquè la vol Korda i si va arribar a matar a se mare com diuen les males llengües abans d’accedir a acceptar el contracte per ser ella l’hereua. Finalment, troba un lloc on se sent agust en comprovar que pot educar als fills i germans seus a una casa, mentre Zsa-zsa Kodar es torna un personatge humil, portant un restaurant senzill i molt concorregut, i tant cuina, serveix, com també en renta els plats gairebé ell tot sol. Una vida que d’alguna manera el fa penitent, i a Liesl la deixa dedicar-se a allò que volia a estudiar i a educar.

Quant es presenta Liesl Korda a Zsa-Zsa Korda, també apareix a l’hora Bjørn. Qui es tracta eventualment d’un professor doncs Zsa-Zsa Korda té el costum de que els acompanyi un per anar aprenent i instruir-se en diverses ciències.  Bjørn resta callat escoltant avia’m si pot pillar alguna cosa a la primera trobada, de manera còmica i apartat a l’espera, fins que s’adonen de la seva presència i el conviden a dinar per resoldre la petita Codorniu que no vol menjar Liesl. Durant un viatge en Air Korda, ell emet amb les pulsacions de les empremtes un missatge en Morse, fet que fa saber a Liesl que es tracta d’un espia, l’avió s’estavella, continuen discutint i malfiant-se fins que ell cedeix als Korda i sorgeix una amistat, a més del seu amor per Liesl. El nom de Bjørn vol dir ‘persona altament secreta que cau en abatiment o s’inclina’, és a dir que cedeix de ser una persona secreta o espia i de la seva feina encomanada. Veieu la modulació del nom Bjørn Carlson:

Bjørn. Bjørn Carlson, protagonitzat per Michael Cera, espia, és desemmascarat per saber Morse, es fa amic dels Korda i s'enamora de Liesl, del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri B(U) + GU +  UR + (U)N

Secret + responsabilitat - persona + inclinar-se, abatiment + elevada, alçada

"Persona altament secreta que cau en abatiment o s'inclina (a ells)".

Pel nom de Bjørn Carlson, em entès la primera part, la segona ens indica o bé el nom de ‘fill de Carles’, o Que ser una persona que es salva de ser acusada en submergir-se molt’, doncs aconsegueix salvar a Zsa-Zsa Korda d’unes arenes movedisses. O que ‘és dut i acusat pels cels’, és a dir, l’escena anterior que estan a l’aviò i Liesl esbrina que és tracta d’un espia i per tant, l’acusa de ser-ho en ple vol, estan penjats en els núvols. 

Carlson. nom de Bjørn Carlson l’espia de la filamació.

sumeri KAR + LA + SU + UN

Fugir, endur-se, eliminar, privar, salvar + acusar -  supervisar, pressionar – ser silenciós – estar en ordre + submergir-se + alçar, elevar, celestial, ‘molt’

“En ser duta i acusada en submergir-se pels cels”.

“Que salvar-se de ser acusat en submergir-se molt”.

Com veurem el nom de Hilda Sussman, vol dir modularment aquests significats “Qui té atractiu o tenir el plaer d’aclaparar el favor de la seva companyia, o d’anar a buscar la mà com a companyia”, fet que la converteix en Hilda Sussman-Korda, dona de Zsa-zsa Korda, tot per que Zsa-zsa i Liesl adquireixin el poder de tota la empresa i tota la seva propietat sense divisió entre socis.

Hilda Sussman-Korda. Hilda Sussman-Korda cosina de Zsa-zsa Korda interpretat per Scarlett Johansson, però amb poquíssima aparició i menys diàleg, representa una dona molt bella que Zsa-zsa Korda la troba atractiva i per adquirir tot els beneficis de l’empresa i el poder d’aquesta necessita apropiar-se de la part de Hilda, per la qual cosa Zsa-zsa decideix proposar-li matrimoni. 

sumeri HIL + DA. ŠU(U)S + ŠU + MAN. 

Atractiu, atractiu sexual, exuberant, tenir plaer, abundància + acció. Anar a buscar – aflorar, cobrir, aclaparar, enfonsar-se, embolicar + urpa, favor, mà + companyia, company

“Qui té atractiu o tenir el plaer de. Aclaparar amb el favor de la seva companyia / Anar a buscar la mà com a companya”.

Així podem entreveure que la feinada d’en Wes Anderson i d’en Roman Coppola ha estat molt àmplia, i ha filat molt prim per resoldre la nomenació dels personatges d’aquesta cinta.

ps. Potser, més endavant afegiré algun nom d’algun altre personatge menys important al que fa la història que es narra.

Frankenstein, ‘El Prometeu modern’, el paral·lelisme amb el nom Wollstonecraft, i amb la figura del Golem i en Gollum. Figures de la vida de Mary Shelley que protagonitzen la seva novel·la.  31 agost 2025.

Aquest 30 d’agost; és el meu aniversari; i amb major importància és l'aniversari de la meva autora preferida, na Mary Shelley, raó per la qual i gairebé a tocar del pròxim mes avanço per donar-vos el meu article de setembre. Parlarem i entendrem sobre la novel·la de Frankenstein, publicada el 1818; preferida meva i de tanta altre gent, eh; coneguda com ‘El Prometeu modern’, aquesta és la novel·la romàntica per excel·lència. 

Primer farem incís en la vida de l'autora, pasarem per l'origen de la novel·la de Frankenstein, la sinopsi d'aquesta novel·la, seguit entrarem en matèria amb les explicacions de l'etimologia de Frankenstein a través de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica, i tractarem paraules associades com Prometeu, Golem i de reguitzell Gollum.

Vida de l'autora. Fou escrita per Mary Shelley, filla de la activista pels drets feministes Mary Wollstonecraft, la qual té publicacions molt interessants i una mentalitat molt trencadora per a l’època, que morí quan Mary Shelley era petita, i del poeta Godwin amb el qual va tenir una relació complicada. Frankenstein és una història trencadora, no hi ha cap igual a aquesta. Sobre Mary Shelley hem de saber que es va enamorar del seu marit Percy Bysshe Shelley, un poeta i pensador, revolucionari de la religió, la moral i la política a través de la poesia qui ja estava casat amb Harriet Percy Shelley. La relació entre Mary i Percy va produir una filla, que tot i que va morir prematurament, poc temps després va fer que la dona oficial de Percy, na Harriet se suïcidés. Raons per les quals Mary i Percy no van tenir el vist i plau del pare, Godwin, amb qui va mantenir fortes discussions. Qui ja va tornar a estar casat després de la mort de l’extraordinària pensadora Mary Wollstonecraft Shelley. Així que Mary i Percy van decidir marxar ben lluny de la mentalitat del seu pare Godwin i de les dificultats socials de la mentalitat de l’època, sent mal vistos per qualsevol que els coneixes, doncs aquestes relacions amoroses extramatrimonials, de caire abrahamic o de caire enamoradís, estan prohibides per la llei. És més amb aquesta acció van decidir endur-se amb si mateixos a la seva germanastra petita Claire Clairmont, a la nova aventura. Van viure per diversos indrets,  com a França, van passar a viure a Itàlia, lloc on van morir el seu primer i segon fill abans de que nasqués el tercer fill que va ser l’únic que va sobreviure de nom Percy Florence. Poc anys més tard de tota aquesta vida tràgica i difícil el seu estimadíssim marit Percy Bysshe Shelley va morir ofegat en enfonsar-se el seu veler durant una tempesta a la badia de Spezia. El seu cos una vegada va ser trobat se li va extreure el seu cor i va ser posat en un vas de vidre preservat en formol, amb el qual viatjava a tota arreu amb ell. Posteriorment Mary Shelley es va dedicar estretament a la seva creació literària i a la educació del seu únic fill i familiar proper. I en els darrers dies del seu procés vital, va estar afectada per malalties diverses que podrien estar vinculades amb el tumor cerebral que acabaria amb ella als 53 anys. 

L'origen de la novel·la de Frankenstein. Val a dir que la idea d'aquesta obra es va formar a una estada de Mary i Percy a la mansió d'en Lord Byron juntament a altres persones. El poeta Lord Byron va proposar a que tots els asistents escriguisin una història de terror, degut a que va ser l'estiu més inusual de les seves vides, ple de tempestes de trons i foscor, producte de l'erupció del volcà Tambora d'una illa pertanyent actualment a Sonda, d'Indonèsia. I que es va notar a tota Europa l'any 1816. Tot i així Mary Shelley va perfeccionar i allargar aquest relat al llarg de la seva vida.

Amb aquest resum podem assimilar les dificultats i penes de la vida de l’autora Mary Shelley i començar a conèixer la pròpia història de Frankenstein, el seu llibre més conegut. La sinopsi de la novel·la és la següent.

Frankenstein és un doctor que s’entesta en crear un laboratori amb la finalitat de retornar la vida a un ésser mort. Així és com el Doctor Frankenstein crea un ésser a partir de parts de diferents cossos de morts, i sota el dilema d’una tempesta li torna la vida a aquest cos composat de varis amb un llamp, la història va sobre el monstre, que no té nom en tota la novel·la, i és el protagonista més interessant, doncs la novel·la conté diversos narradors, però la gent a n’aquest monstre sol dir-li el monstre Frankenstein o simplement Frankenstein, tot i que en realitat no té cap nom. Els pensaments del monstre Frankenstein giren sobre com de difícil ho té per entendre la seva pròpia vida i existència, i la difícil relació, moltes vegades enganyosa amb la gent, ja sigui la relació amb el seu pare i creador, que s’horroritza de la seva creació; tant d’una dona de la qual s’enamora veient-la d’amagat al bosc, però ella es veu horroritzada en veure’l. Mentre sabem que el monstre està fugint contínuament de la gent tot i que té una intensa mentalitat de entendre les coses i de que l’estimin. Es tracta de la novel·la romàntica per excel·lència.

L'explicació de la raó etimològica a partir de la metodologia de composició de la formació modular. Ara després de conèixer la creació literària i la vida de l’autora. Vull parar esment en el que hem vingut a parlar, del nom de Frankenstein i el seu significat lligat a la història i creació d’aquest protagonista literari, juntament a la relació que té Frankestein amb el cognom de Wollstonecraft. A més veurem de passada paraules relacionades com Prometeu, pel la manera que té de conèixer la novel·la “El modern Prometeu”, i altres com Golem una antiga creació literària hebrea que parla d’un ser creat del fang com un guardià capaç de matar, o el del nom semblant a aquest darrer Golum, un dels personatges creat per J.R.R. Tolkien, i que etimològicament no solen saber diferenciar del mot Golem, de manera errònia. Així doncs comencem.

Frankenstein i Mary Wollstonecraft Shelley. 

Hem de saber que en germànic Stein vol dir Pedra.

Altre manera d’escriure-ho és Frankinzstein.

• Fem la recerca del significat a partir de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica:

sumeri [((F)ANKIN / AN + KI + IN) + ZE/ZI] + TE(G) + [EN (+(G)EN)]

[(Univers, (entre) El Cel i la Terra, tot, el món / possessió, existència + inframón, lloc de la terra oposat a un, món de les ànimes desaparegudes o mortes + insult, abús) + vida/pedra] {=World / Woll / Anken} + Aproximant-se + [Encantat, Creador (+Pedra, duresa)] {= Stonecraft / Stein}

podem copsar que entre els mòduls i valors corresponents a nzste o nste, podem entendre els següent, tot i que no li doncs gaire més importància, NI TE(G): amb Por. Podria estar indicant-nos que ‘viu amb por’.

• Així doncs i seguint estrictament i de manera especificada les paraules significatives dels mòduls sumeris corresponents obtenim les següents oracions definitòries que tenen una estreta relació del nom Frankenstein tant amb el nom Wollstoncraft com amb el sentit de l'existència i creació del monstre i de l'invenció del Doctor Frankenstein. Fixeu-vos que no afegeixo paraules fent cap parany, totes les paraules que formen les següents oracions estàn formades pels significats dels móduls sumeris que composen i formen la paraula Frankenstein:

"L'Univers creat apropant-se al seu propi creador (que l'insulta o l'abusa)”.

L’equivalent, “World/All Stone Craft” = modulació, "Univers Pedra creador"

"La duresa de tot el món en aproximar-se a la creació".

"La duresa que tot el món produeix pels enganys, per fer els seus encants propis i individuals".

"Pren possessió i existència de la vida del món dels morts aproximant-se a la duresa del creador".

Val remarcar que la modulació es gestiona amb les raons dels significats propis dels pictogrames i de l’equivalència a la traducció literària o oracional corresponent al nostre idioma, per tant l’ordre dels factors no altera el resultat.

Ara engresquem-nos-en. Parlem de,《La semblança entre Wollstonecraft i Frankenstein.》

Els esdeveniments de la mort de la mare, del seu amor de vida i la mort de la filla i les dificultats de complir-se com a relació oficial juntament amb la negativa del pare de l’autora, deuria produir que ella sentís una aversió cap als ideals d’algú que l’havia creat, el pare, i no mostrava estimar-la. D’alguna manera podem comparar la figura del pare que seria el creador del dimoni de la novel·la, en Doctor Frankenstein, qui manipula al monstre que és vist com un dimoni per a tots els que el coneixen. D’altre manera, fou vist que Shelley li retreiés al pare la seva manera de pensar i, que sentís la enorme necessitat de dibuixar-se ella com un monstre sense pare, sense cap recolzament al món, deshumanitzada per tot el món, per tota la societat, dels quals s’han allunyat però va a la seva cerca per entendre'l, i no troba un lloc on estabilitzar-se, tot i enamorar-se pel camí, no aconseguir pas estar-hi a gust degut a diversos desastres com la mort de les seves criatures i del seu marit.  D'altre manera Mary Wollstonecraft era el seu ideal, qui d'estar-hi viva podria arribar a entendre-la i recolzar-la, la mare que ja era morta podria haver estat reviscuda en les conversacions que mantindria amb el seu pare, potser no mostrant tot el parer que tindria a la realitat la seva persona.

Ara entrem en el significat modular i etimològic del nom. Tot i que el monstre no té nom, com si s’amagués, Frankenstein és Wollstonecraft, o veureu de seguida, com Mary a la seva mare d’igual nom. És curiós que els dos noms tinguin un terç del nom que significa “pedra” (Stone i Stein, i EN, o ZI) (=FRANKENZSTEIN, i FRANKENZSTEIN, WOLLSTONECRAFT), que '-ankin-' signifiqui “univers, tot el món” (=FRANKENZSTEIN, WOLLSTONECRAFT), en sumeri i, també, s’entendrà com que “Pren possessió i existència de la vida del món dels morts” (=FRANKENZSTEIN), veient aquest ANKIN amb que Woll sembli que digui World de l’anglès que significa món, univers pels antics, alhora que “Wall” que vol dir mur, i que Craft que vol dir "artesania, creació, ofici, habilitat de l'engany" tingui similitud amb EN del sumeri significant tots dos “creador” (=FRANKENZSTEIN, WOLLSTONECRAFT). Per tant, és una traducció del cognom de la seva mare Mary Wollstonecraft, que l’apropia per a la seva novel·la tant personal que la va tenir molt de temps de dedicació i fent-li una pila de revisions. El nom de Frankenstein està fet estretament en relació a la vida de l’autora, a allò que estimava més, al nom de se mare, absent, que seria qui podria entendre-la millor, en el seu amor amb Percy, per ser tant trencadora i feminista per a l’època. I el nom de Frankenstein està fet ‘al dedillo’ diem en castellà o ‘fet a mida’ com diem en català. A més cal fixar-se que cada part corresponent de la traducció entre Wollstonecraft i Frankenzstein correspondre a la situació d'on està a un i a l'altre nom. Això no acaba aquí, tot i que podríem estar prou satisfets.

Franc. francès Franc del germ. frank, nom del poble germànic català Francòfon, franc castellà Franco, Francófono anglès Frank

sumeri PA + RA + N(A) + AK o KA

Causar, aparèixer + purs, clars + persones + actuar, procedir

"Persones que actuen de manera clara i pura".

També és interessant la semblança amb el nom germànic Frank que vol dir “persona pura, clara, honesta”; de la qual veurem la seva explicació amb el mètode modular; en relació a la franquesa del monstre de Frankenstein que realment no té ni nom a la novel·la que pogués identificar-lo en un sentit, i la de ser el ser més pur, clar i honest de la novel·la, més que el Doctor Frankenstein, més que aquells que el persegueixen i més que de qui s'enamora a la cabanya i al bosc. A més de ser el protagonista més sincer i honest doncs ell mateix entén que és monstruós, degut a que és ple de cicatrius. També posa en contraposició la idea de puresa de l'ésser existent amb la de que aquell únic individu i personatge que té la puresa és aquell creat de les despulles, de fragments d'altres persones, potser d'altres indrets, de diverses edats, éssers que eren diferents però que el conformen. A més la part de nom que significa 'pedra' sigui Stone a Wollstonecraft o  Stein a Frankestein, ens indica la duresa del protagonista, la de que el vegin com un ésser dur, poderós i perillós al qual poden moldejar, picar, atacar, tallar. Mentre ell és tot un ésser que es veu enganyat, recordo que craft, a més, "d'artesania, creació, ofici",  també vol dir “habilitat de l'engany, manipular, engatusar”. Penseu-hi, doncs, ell es veu endurit per tot l'engany al qual es veu sotmès, pel rebuig del seu creador el Doctor Frankenstein, qui sent el mateix creador, el seu pare com l’anomena l'ésser creat és enganyat doncs no el vol per a res, el troba lleig, horrorós, i vol acabar amb la seva creació fet que fa sentir l'ésser del doctor Frankenstein manipulat. Tant per l'odi que li professa tota la gent. Això fa que l'ésser s'autoqüestioni 'Tu que m'has creat, m'odies?, tu que ets el meu pare em vols destruir?'.

És a dir, podem entendre tant el nom Frankenstein com el de Wollstonecraft com el del significat literal i metafòric de 'La duresa que tot el món produeix pels enganys, per fer els seus encants propis i individuals'. A més podem llegir alhora els mòduls compositius que ens donen a entendre la naturalesa del monstre, "qui pren possessió de la vida del món dels morts sense ànima..." i entendre que és un ser tant un doctor que cerca la vida d'entre els morts, que hi donar possessió de vitalitat als morts. També s'entén amb els darrers mòduls que "s'aproxima a la duresa de la creació, la duresa de tractar amb el seu únic creador i els seus semblants creadors". Com aproximant-se a l'encanteri de la seva creació, en referència a la pròpia mort, a la pèrdua de l'ànima.

Això no acaba aquí doncs, cal també assimilar les següents paraules: Prometeu, Golem i Golum. La història de la novel·la de Frankestein també és anomenada “El Prometeu modern” o “El modern Prometeu”. Per això veure’m el significat del nom Prometeu i perquè es relaciona amb el de la creació de Frankenstein. Prometeu és un personatge mitològic. Prometeu fou castigat a ser lligat a un clot d'una muntanya per a que un ocell rapinyaire, aguilot o voltor, li mengés els intestins o el fetge, tot degut a que Prometeu va prendre el foc sagrat i va ser castigat així pel propi Zeus.

Vegem la descripció modular de Prometeu:

Prometeu. personatge mitològic Prometeu.

sumeri PU (+UR) + RU + ME + TE / TI + U U

Clot, profunditat, forat, curs inferior d'aigua (+entranyes, fetge) + eliminar, remoure, reposicionar + combatent, batallar - calor - desig - propietat o culte diví + àguila / costella - ocell rapinyaire + ocell, forat, abusar, derrotar (bis)

"Va ser en un clot per batallar amb o pel culte diví amb un ocell rapinyaire que removia les seves entranyes o fetge".

Perquè relacionen el mite de Prometeu amb la creació i vida de Frankenstein? Prometeu és acusat pel seu creador, el doctor, de prendre-li el desig, la seva flama; igual que el monstre de Frankenstein és acusat pel Doctor que el crea de prendre-li el desig de continuar la seva invenció, els seus estudis, el seu treball al seu laboratori. A més, Prometeu és castigat a ser lluny de la civilització de qualsevol contacte, en un lloc profundament solitari, exemplificat amb el clot al qual es situa en el càstig, semblant a l’ostracisme que ha de patir el monstre, i a l'ostracisme que va patir Mary i Percy Shelley. El monstre és més humà que els mateixos humans naturals, de la història de Frankenstein.  I és atacat pel seu creador, en el cas de Prometeu el creador és Zeus, en el cas de l'ésser de la novel·la és el Doctor, que sent que té el poder de crear-lo i de matar-lo i desfer-se d’ell. Aquestes són les similituds per les quals es relaciona i se l’anomena “El modern Prometeu”. 

Aquesta creació d’un ésser que se li dota de vida d’un material que no en té, i el qual vol ser destruït per la gent. Es sol relacionar amb la història hebrea del Golem, famós per la pel·lícula muda Der Golem, del 1920. El Golem és una llegenda hebrea de Praga, sobre un rabí que crea un home d’argila que li dona vida, aquest serveix per apedaçar, escarmentar o destruir a certa gent quan se li demana. Fins que el seu creador ha de destruir el conjur que hi ha escrit en un pergamí que té el poder màgic de despertar-lo amb força i vida, com de treure-li la vida si és destruït. Podem també assimilar en aquest cas que es podria tractar d'un escrit de fang, una tauleta antiga de les que es guardaven pels mateixos hebreus a les seves biblioteques sagrades, escrites amb llengües ja mortes com el sumeri o l'acadià, que podrien ser utilitzades, tal com ho és el text sagrat de la bíblia com a textos per escarmentar, el conte del Golem va un pas més enllà i personifica la tauleta escrita com un ser fort, poderós i agresiu. Però el cas és que el mot Golem també succeeix com el mot de Prometeu i el mot de Frankenstein, que com a nom contenen la descripció del seu personatge que nombra, veieu-ho a continuació:

Golem. Veure Gollum. hebreu Golem

sumeri GU-UL : Apedaçat, Tallat.

sumeri GU : Responsabilitat, lloc - força - escarmentar, tenir l'us de fruit de

sumeri UL:  remot, distant en el temps, vell, ancià - terror, terrorífic - dimoni

sumeri LE : escrit, text escrit, escriure

sumeri E : temple - Criat, presentar-se, treure, aixecar-se, sortir

sumeri IM : Argila, Fang, Tauleta.

(sumeri ER GUL : Contenir/ Restrènyer les llàgrimes.)

sumeri GU-UL + E + IM

"Fet de pegats de fang".

sumeri GU + UL + E + IM

"Dimoni aixecat amb argila que es presenta per escarmentar".

sumeri GU + UL + LE + IM

"Tauleta escrita del temple que escarmenta o responsabilitza o dona força al dimoni".

I ja per anar acabant, hi ha una altre creació que és nombrat per una paraula molt semblant a la del Golem hebreu, es tracta d’un dels personatges de la terra mitja ideada per l’escriptor J.R.R. Tolkien, en Góllum. Góllum és un ésser que va ser un hòbbit de la Comarca, però es va corrompre pel poder de la màgia del mag obscur, Sauron, en arribar-li a les mans l’anell poderós per a governar-los a tots. Aquest hòbbit acaba sent un monstre, deformat, prim i escardalenc, ajupit, que es mou com un animal de quatre potes, que està desfigurat, que vaga per tota la terra mitja en solitari, sense que ningú es pugui refiar d’ell. Torturat i destruït mentalment pels dolents de la terra mitja, els monstres de Sauron, orcs i Urukhais. Irreconeixible fins i tot per a un mateix hòbbit del seu origen. Ja veieu les semblances amb en Frankenstein i amb en Gollum? Doncs la raó etimològica del nom de Góllum també és interessant per al propi personatge que figura.

Góllum. Veure Golem. personatge de Tolkien Gollum

sumeri GUL / GU-UL + (AB)UM

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + Monticle Funerari (mort)

"Golum fou un cadàver anant amb l'anell sense destí portat per la màgia maligne, reprimit i plorós, dit en una paraula, destruït en cos i ànima".

sumeri GUL / GU-UL +  UM(UN)

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + cos, cos principal, força vivificant - coneixement

"Qui té el coneixement destruït (per les tortures de Sauron)".

"Qui té el seu cos destruït".

És així com veiem estretament que aquest personatge ha estat torturat físicament, destruït mentalment, la seva consciencia està destruïda.

Per tant, estem una altre vegada en un article que explica molt bé i mostra l’interès estret entre la raó lingüística dels autors escriptors com són Mary Shelley, J.R.R. Tolkien o aquells que van escriure sobre les mitologies com Ptolomeu entre d’altres autors antics. Ara podem veure la intensitat significativa d'aquests noms, els podem saber aplicar a altres àmbits, i podem entendre les seves diferències i gràcies a veure clarament la seva formació. Podem diferenciar Góllum és un ser que s'ha vist destruit el seu cos, la seva fisonomia i coneixement. Podem difrenciar que Golem és un ser creat a partir de pedaços de fang. I podem diferenciar que Frankenstein és creat partint dels morts, a més de dir que s'aproxima durament al creador o que el creador és dur aproximant-se a aquest ser creat. Tots ells són autors que fan dels noms dels personatges la definició d’aquests personatges, la descripció que ajuda a entendre com són, com els veiem o veuen a la història, com pateixen, o com han estat creats. Per aquestes raons i les de totes les paraules existents siguin de l’idioma que siguin és summament interessant saber entendre la formació modular dels idiomes, formació modular funcionament de la qual s’explica detalladament en aquest Diccionari Modular Etimològic. 

Camins opcionals sobre fragment de terrissa al Royal Albert Memorial Museum: Un nom pròpi figurat o una oració de celebració, lloança i/o un refrany sobre la seva funció? És realment normal que s'inscriguin els noms en els plats de menjar o d'altres utilitats?  Agost 2025.

Llegint les xarxes jo m'he trobat amb una mena de sentència dels que diuen desxifrar les inscripcions. Com podeu veure a tot el treball mostrat sobre aquesta pàgina del Diccionari Modular Etimològic, s'acostuma massa sovint a justificar les inscripcions antigues que volem aproximar-nos al entendre-les, a relacionar-les indiscriminadament, com és en aquest cas, a nom pròpis, els autors els hi dona igual relacionar-hi un nom pròpi, hi hagi o no els valors complets del nom, hi hagi o no hi hagi una utilitat activa de la seva funcioanlitat, hi hagi o no hi hagi una relació amb la pròpia forma i representació material o figurativa de l'objecte arqueològic. Com podeu comprovar a tots els centenars de traduccions efectuades de llengües indesxifrades, les inscripcions tenen molt a veure amb aquests aspectes que no arriben a observar o visionar els estudiosos i traductors de les llengües. 

Sols per reflexionar, pregunteu-vos i aneu a caminar per les botigues per fer l'observació que proposo, quantes tases de café hi ha amb lletres? D'aquestes quantes hi ha amb noms pròpis de manera solitària i quantes amb missatges sense cap nom propi? Quants objectes i joies contenen inscripcions de l'estil 'Jordi el català, a Joanot el Valencià', és tot un sense-sentit? Penso, que després de les comprovacions que he fet, completament és una manera errònia de veure i voler aproximar-se a les inscripcions. Inclòs en els casos que siguin noms, nosaltres hem de pensar que els noms tenen la seva raó d'haver estat transmessos als documents de la història, tot té sempre més sentit del que a primer cop d'ull volem recordar. I hem de recordar-nos més d'hora de que hi ha literatura escrita i parlada des de els inicis de la nostra història. Per tant, no té, en la majoria de casos, cap fonament plantejar que els objectes contenen noms pròpis. De la mateixa manera que observem quan parlem de 'la nostra casa' que 'la nostra' és una segona persona del plural indicant 'la meva i la de tots els que estem aquí parlant o escoltant', i 'casa' com a lloc on estem recollits, on dormim, on menjem, on anem i marxem i tornem a entrar, des de on es desplacem, des de on partim, on criem a les criatures i cuidem dels progenitors i familiars. Hem d'aprendre a observar que aquestes paraules 'la nostra casa' incorporen una definició, però no una definició que està anotada a un lloc com el diccionari, si nó que alhora la pròpia paraula conté un significat definitòri per a que la entenguem igual a l'explicació de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica. 

Així que m'he topat amb un altre cas on incorren aquests delits que emmascaren les explicacions accelerades:

El Royal Albert Memorial Museum incorpora a la seva exposició un fragment de terrissa trobada a Exeter, Devon, sud-oest d'Anglaterra, fabricada sobre el 55-65 a.e.c., identificada com un vas de samia, de terra sigillata, de col·loració vermellosa, que era per a beure i/o engrapar menjar. La inscripció és "liuli ipponi..." o "liuliipponi".  Asseguren o la mostren com que la inscripció és semblant a "L. IULI IPPONI", engrescant-se a dir que correspon, possiblement?,  a Lucius Julius Hipponicus. Fet que em sembla molt demanar al que és la inscripció. I com he explicat no és gens habitual trobar-se noms als objectes, ni dels antics ni dels moderns. Si bé és lógic pensar que en aquells anys en que es data el vas de samia trobat i del que parlem són anys en que els romans ja havien arribat instigant a entendre i extenent la llengua llatina. Però ni tant sols això ens assegura que aquesta inscripció sigui un nom tant llatí i tant romà com pot ser Lucius Julius Hipponicus, i que aquesta sigui la primera documentació d'un habitant d'Exeter, amb tots els respectes, això és fer volar coloms.

Per això he de dir que... com a mínim i amb capacitat crítica i autocrítica... No estiguem segurs de que sigui el nom separat L. IULI (H)IPPONI. 

Prosseguim amb l'explicació de la seva traducció modular. Cal recordar que el vas de samia és un vas per a beure i menjar.

▪︎Traducció modular

sumeri  LI + U + LI. I + P(I) + PU + U + NI

Abundància - bona qualitat, riquesa, felicitat - oli fi + aliment, menjar - sacerdot - conduir, montar una montura + (bis). Lloar - Rei + unitat de capacitat + contenidor - boca + (bis) + acció - un mateix, jo mateix

"Abundant sigui el menjar de bona qualitat / Ric menjar de bona qualitat. Lloades les racions d'aliment per a un mateix".

Preneu-ho com lloança, celebració o refrany de la funció de l'utensili. 

Rau la possibilitat de que aquesta inscripció no sigui un nom, és més no podem assegurar que el valor 'L', vagi separat dels valors 'IULI'. Ni que els valors 'IULI' vagin separats dels valors IPPONI(¿...?)'. La inscripció és 'liuliipponi'. Podem aventurar que hi ha intenció de fer un espai una micona més ampli entre liuli i ipponi, sent 'liuli ipponi'. Però no podem esbrinar que sigui 'L. IULI (H)IPPONI', doncs no hi ha ni LUCIUS ni la H ni tampoc la terminació US de HIPPONIUS, tal com proposen que és el que hi ha inscrit el nom pròpi de, 'Lucius Iuli Hipponius'. És un error afegir més valors lingüístics a la inscripció, transfigurant els que hi han marcats a la ceràmica.  Podriem posar en dubte segons la informació de la imatge de la ceràmica pensant que LIU?I IPPONI està clarament escrit, però aquell interrogant podria ser una L, una C o una R segons es miri. No he volgut allunyar-me tant de l'observació que han fet de la inscripció, tot pensant que ha estat una observació amb més propera al contacte de l'objecte que el d'una imatge fotogràfica, però sí que cal esmenar-ho, i puc assegurar que la idea de lloança, celebració o refrany sobre la funció de l'utensili relacionada amb el menjar i l'alimentar-se-hi no distarien entre aquestes opcions aportant un significat lleugerament i de manera xica diferent. Significant que el que  l'aliment que  hi contingui sigui aliment abundant i aliment de bona qualitat, alhora que indica que són aquestes racions de menjar lloades i elogiades per la mateixa persona que les menja".

Coma conclusió, em vull dirigir a @RAMMuseum i demés estudiosos, si proposeu dubtes a aquesta possible traducció llegiu bé aquest Diccionari Modular Etimològic i les explicacions de diverses entrades, dels artícles que aquí hi han, de l'apartat L'etimologia de composició modular, i de les milers de paraules de més de 80 llengües que hi han incorporades, que faciliten entendre la seva metodologia i resultats. Si proposeu que és Iuli com a Juli, tots dos poden ser explicats. Com ho faig a continuació:

Juli. català Juli castellà Júlio anglès July

Veure July i Juliol.

July. anglès July català Juliol castellà Julio

sumeri GUL + LI / (H)I

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

"Qui és il·luminat per a  contenir i destruir". 

Veure Juliol, Julio.

Julio. castellà Julio Del lat. Iulius, nombre puesto en honor de Julio César.  català Juliol  anglès July

sumeri GUL + LI / (H)I + U + U

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció + acció - abús - carregar (bis)

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

Veure Juliol, July.

Juliol. català Juliol del ll. julius, mes en memòria de Juli Cèsar, que donà l’ant. juyl, transformat en jullol/juyol per evitar la confusió fonètica amb juny i, per reacció cultista, en la forma actual 1a font: 1277 castellà Julio anglès July

sumeri GUL + LI / (H)I + U + UL

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció + acció - abús - carregar + brillant, brillar 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

Cal entendre els dos significats adequats que hi ha tant per al personatge de Juli Caesar, com per el més de juliol. Per una banda el personatge és reconegut per les seves gestes de les guerres de les gàl·lies, per contenir tot l'imperi a Roma adquirint i destruint tot al seu pas per tota la selva hercinia i la resta d'Europa de manera que va oprimir tots els altres poblats i llengües, és a dir els va destruir i anihilar. Per altre banda, el mes de juliol té el significat associat a les habilitats representades en Juniper, que és el de la llum i les tempestes de llum, per tant del temps on hi ha més llum i més calor i el del mes de l'any que també inclou les tempestes amb trons i raigs de manera abundant i molt fortes, en aquesta situació és més adient associar el mes al calendari del pagés com el que s'explica a les metamorfosis d'Ovidi, i el primer módul s'ha d'entendre amb el significat de fer malbé els aliments degut a aquests efectes del temps. Tot i així en aquest cas les dues descripcions modulars s'escriurien amb els mateixos vessants cuneiformes sumeris, per tant, és fàcil entendre que hi va haver en algún moment de la història passada una barreja dels significats que va provocar que desapareixés la seva distinció, fins i tot associant-se el JU a Júpiter/Juniper en comptes del LI quant això és un error.

El déu Juniper o Jupiter és relacionat amb les tempestes eléctriques, la pluja, la pluja torrencial, els trons i llamps i correspondre a la modulació LI. Afegint o bé el módul GUL en relació a destrucció o que conté, o provinent d'un altre mòdul GUL amb un altre forma cuneiforme relacionat amb 'el fer malbé els aliments'; formant GUL LI. També, pot ser que fos de la modulació GUL HI UL sent 'quan es fa malbé els aliments per l'acció de la llum, doncs juliol és mes d'extrema calor, formador de tempestes eléctriques per la calor i temps en que es fa molt ràpidament malbé els aliments. Per altre banda la raó més comuna d'explicar el mes de Juliol és que es va fer en honor a l'emperador Juli Caesar, essent Caesar un títol de governant, semblant a cabdill, i Juli un nom que es sol descriure com fet en honor al déu Juniper o Júpiter. Tant pot ésser bén cert, com ser Juli un nom possat a l'emperador com a 'destructor' (mòdul GUL més mòdul HI d'acció) en relació a tota la guerra de les gàl•lies i la de Pompeu destruint tota la gent forània de Roma i de la cultura romana,  i amb el significat de 'contenidor de' (mòdul GUL més mòdul HI d'acció), en relació a haver estat qui va contenir les fronteres, a més d'ampliar-les i de contenir el màxim l'abast de l'imperi. El que està clar és que no ens ha d'extranyar que en el mes de Juliol tinguem fortes tempestes, trons i desbordaments de rius, rieres i inundacions, a més d'una forta calor que degrada els aliments ràpidament sigui carn i peix, sopes fredes, llet verdures o els ous, d'aquí que tingui relació amb el déu Juniper/Júpiter.

Veure Julio, July.

Ara està en les vostres mans, copçar-ho tot, i entendre les possibilitats. Tractant-se d'un vas de sami el més comú seria pensar que es tracta d'una celebració o lloança. Cal identificar el passat de la història de la humanitat amb la forta emprenta de les idees temoroses i religioses i de desig que ens han acompanyat, fet que recolza que es tracta d'una oració de lloança. Per altre banda i, sense voler fer apunt de que transforma el que hi ha estrictament i detalladament inscrit al vas, sent de l'época romana, es pugui pensar que es un nom romà. però també es pot pensar que és un llenguatge llatí i no un nom pròpi. O es que a cas no es rentaven els vasos? No hi pasaven aigua al plat després de menjar o els portaven penjant d'un cordill com a part de la seva propietat que portaven arreu on anaven? Tant important podria ser inscriure el nom al vas? No seria més important dedicar-lo a una dita, o cap a una celebració del seu us diari, del que vol pensar qui ho utilitzi en qualsevol moment i a qualsevol hora, o sobre els deus en que creien de manera tant corrent i sèria i als quals els hi feien ofrenes.  Sigui com sigui no hem de fer cas omís, ni obviar ni crear falses expectatives, sinó admetre i pensar en els camins i les diferents maneres d'entendre-ho, sempre que res ens digui el contrari.

També recomano llegir algunes de les entrades de l'artícle: Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius. Com voleu ser recordats? Les històries personals que introdueixen els noms i un petit glossari. Novembre 2024.

El 'Porpre de Tir' que és nombrat Sur Moru. La raó de com és anomenat aquest color tant exclusiu.  Juliol 2025.

El Porpre de Tir és un color de difícil obtenció, es coneix sobre la seva producció des del s. XIII a.e.c., la seva tonalitat resultant és violeta fosc, o depenén del tipus de font productora d'un color granetós o vermellós. Està fabricat a partir de la recolecció de moluscs o cargolins marins que són extrets de la seva closca i exposats a la llum solar per a descompondre els seus cosos, procés que produeix una forta ferúm, doncs els cosos s'assequen amb els intestints en estat putrefacte desprenen una forta olor, tant és així que s'omple de mosques el mostrari de cargolins marins. En concret la part que conté el pigment no és tot el cargol si no una petita part d'aquest, es tracta de la glàndula hipobranquial que és un órgan secretor de la seva mocusitat. Hi han diverses espècies d'aquests cargols que poden emprar-se per a extreure'n pigment, hi ha el Murex genus, el Murex Trunculus que fa un lila fosc i el Murex Brandaris que fa un lila més granetós. Degut a que s'obtenia d'aquesta mucosa i glàndula hipobranquial i a la mesura minsa de l'animal, era molt difícil i costos obtenir aquest color en quantitat per a realitzar la tinció de la roba. Penseu que era necessàri cultivar-los i pescar-los, manipular-los i assecar-los i extreure la part interessant amb aquesta finalitat d'obtenir el pigment. Això suposava molt de temps i moltes mans per arribar al producte final. Imagina que 'per produir 1 sol gram de Porpre de Tir, són necessàris al voltant de 10.000 cargols marins'[1]. Actualment '1 gram de porpre de Tir natural es vendre per 3049,43 euros' [2]. 'L'edicte imperial romà sobre el porpre de Tir que es va realitzar sota l'emperador Dioclecià, l'any 301 e.c. va establir els preus d'aquest tint en 15.000 denaris que equivalien a unes 3 lliures d'or, tres vegades el seu pes en or, sent el producte més car d'aquella antiguitat' [3]. Per aquesta raó és un producte que si es troba avui dia de preu assequible és gràcies a perquè 's'ha aconseguit sintetitzar a laboratori la seva fórmula, això va ser possible per William Perkin al segle XIX sota el nom de mauveine, format a partir de l'actiu químic del Porpore de Tir 6,6'-dibromoíndigo que va ser aillat al segle XX' [4]. 'El porpre de Tir és un tint que també té molt bones qualitats en la seva resistència i durabilitat a la degradació, és resistent als alcalis i àcids, i als sabons com, també al disolvents orgànics' [5], per tant, és molt adequat per a la tinció de robes sense que es degradi amb el pas del temps, al rentat de la roba, a l'acidificació causada per l'ús en contacte amb la pell i la suor i les sals que desprendre el cos, ni que es taqui. En definitiva un tint que fa del teixit un material molt bon sofert. Així que aquest color es va associar, degut al seu alt cost de producció i qualitat, a la riquesa i al poder, per això va ser símbol dels reis, emperadors i noblesa. Per això també se'l coneix amb el nom de 'Porpre Reial' i de 'Porpre Imperial'. 

Es sol comentar que el seu nom 'Tir' és degut a la seva localització a l'illa de Tir a l'orient del mar Mediterràni, al Líban, antigament del poble Fenici, on actualment hi ha la ciutat de Tir a una extensió de terra que fou inexistent entre terra ferma i una illa de formació rocosa on hi havia la ciutat antiga davant de la costa. És en aquesta localització que era molt coneguda la seva producció amb grans resultats de l'obtenció del porpre de Tir. Fins i tot els mateixos fenicis van aconseguir fer el blau reial  o també anomenat porpre de jacint, extret d'una altre espècie de cargol. Tot i així el cultiu i producció d'aquest color es realitzava en altres indrets. Va ser quan la caiguda de Constantinoble el 1453 que es va marcar la fi d'aquesta indústria de tints a gran escala. Veurem més endavant el significat de Tir, però es sol dir que significa 'pedra', tot i que la etimologia de Tiro al diccionari de la RAE ens indica que pot provenir del llatí tardà que vol dir 'cert peix'. Això és en part cert, però té més significat lógic el mot i la modulació de la paraula 'Tir'. Perquè ens ha de sonar extrany que un color extret d'un tint a partir d'un cargol es digui pel mot Tir que signifiqués 'roca'. Cal esmenar que el seu nom en la llengua de l'illa de Tir, és el mot Sur o Sur Moru ('Morat de Sur'), mot que també donarem l'explicació modular adequada.

Tiro. castellà Tiro Quizá del lat. tardío tirus 'cierto pez'. català Tir anglès Tyro feníci Sur 𐤑𐤓

sumeri TI + IR + RU + U / HU

Un estil de teixit o de fabricació de tela - peix + olor, pudorent, suor, exsudar - poderós, poder - elevat, alçat, alt + cultiu + acció / llana

"Tipus de fabricació de tela del poder (sobre llana)".

"Cultiu del que exsuda un animal aqüatic per a la llana".

Sur 𐤑𐤓. feníci Sur 𐤑𐤓 diuen que significa Roca, degut a que és una illa rocosa. Nom de l'illa de Tir i del cargol de mar del qual s'extreu de les entranyes assecades al Sol el color porpra de Tir anglès Tyro castellà Tiro

sumeri SU / ŠU + UR

Entranyes, intestins - tipus de peix / Closca, cloïssa, molusc + colpejar, estendre - peix - fetge, entranyes, extispici - collir, recollir - pudorent

"Entranyes pudorentes".

"Entranyes, fetge o intestí de molusc".

"Molusc que es colpeja, es collir".

"Molusc per fer extispicis".

Com veiem Tiro i Sur són dos paraules molt diferents. Mentre Tiro significa tipus de fabricació de tela del poder, fet determinat per ser el tint de color que portaven els governants, els poderosos o també es pot fer la lectura de ser el cultiu del que exsuda un animal aqüàtic per a la llana. Mentre Sur indica varis significats etimològics: entranyes pudorentes, en relació al procés d'obtenció del tint, entranyes del molusc, en relació a l'origen de la producció del tint, per tant, color de Tir és igual a color de les entranyes del molusc/cargolí, molusc que es colpeja o es collir en relació al procés per obtenir la matèria prima. Inclòs podriem relacionar aquests moluscs amb l'acte dels extispicis, és a dir, de la lectura esotèrica dels fets passats, presents o futurs. Per tant, mentre Tir és una paraula relacionada amb la fabricació del teixit i el de ser emprada pels poderosos, la paraula Sur ens significa varies raons relacionades amb l'orígen, la matèria prima del color, és a dir els molusc, murex, o cargolins i la seva localització a les entranyes d'aquests.

Bibliografia:

[1], [2], i [5] KREMER. 'Púrpura de Tiro, auténtico'. (En línia): <https://www.kremer-pigmente.com/es/shop/pigmentos/36010-purpura-de-tiro-autentico.html>. (Consulta: 3 juliol 2025).

[3] BBC NEWS MUNDO. 'Púrpura de Tiro, el desaparecido color que durante milenios fué el más caro del planeta (y la obsesión de un hombre por revivirlo). (Disponible en línia):

<https://www.bbc.com/mundo/articles/cedpgwkezw1o#:~:text=Era%20la%20p%C3%BArpura%20de%20Tiro%2C%20tambi%C3%A9n%20conocida,romano%20emitido%20en%20el%20a%C3%B1o%20301%20d.C.).&text=Este%20fue%20el%20fin%20del%20Imperio%20Romano,se%20llev%C3%B3%20consigo%20la%20p%C3%BArpura%20de%20Tiro> (Consulta: 3 juliol 2025).

[4] CAUSES OF COLOR. 'Pigments from animals&plants'. (En línia): <https://www.webexhibits.org/causesofcolor/7.html>. (Consulta 3 juliol 2025).

Epitafi de Seikilos o de Sícil. Un objecte arqueológic conservat a Nationalmuseet amb inscripció grega no del tot resolta fins ara que ha estat vista a través de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica.  Juny 2025.

Datació: 100 e.c.

Localització: Aidin, Turquia.

Exposat a: Nationalmuseet, Copenhaguen.

Alçada: 61 cm. Diàmetre par superior 20,5 cm., part inferior 25,5 cm.

Aquest epitafi és erròniament anomenat de Seikilos o Sícil, el text és possible que no nombri a cap persona ni al mort com ja s’esbrinava ni la persona que va dedicar o situar aquesta talla de pedra. Per conèixer la traducció continueu amb la traducció modular. La part interessant d’aquesta inscripció és que és la partitura musical més antiga documentada, hi ha moltes versions elaborades i interpretades per músics a partir de les tonalitats principals que estan inscrites sobre la línia de la part del text. Jo també m’he inspirat i he fet d’arreglista d’aquesta composició a partir del so d’instruments típics i clàssics de la localització d’origen d’aquest epitafi i la seva cultura, per finalment apropiar-me de manera inspiradora i no fidedigne per donar-li un punt final a la música, doncs les notes musicals no donen per molts segons de música així que he hagut de repetir la formula inscrita i he volgut  a continuació ornamentar-la una mica. La part inicial que es repeteix és totalment fidedigne a la música que es feia pronunciant el text o a la música que acompanyaria al text. 

• Aquest és el seu enllaç: 

https://soundcloud.com/david-lazaro-lavilla/el-temps-et-furta-els-anhels

https://soundcloud.com/david-lazaro-lavilla/el-temps-et-furta-els-anhels?si=4fd1fd23ed2245a988ef4ef11e028aef&utm_source=clipboard&utm_medium=text&utm_campaign=social_sharing

• Transcripció de la inscripció:

Εἰκών ἤ λίθος

ρἰμί. Τίθησι με 

Σείκιλος ἔνθα 

μνήμης ἀθάνατου

 σῆμα πολῠχρόνῐον

Ὅσον ζῇς φαίνου

μηδὲν ὅλως σὺ λυποῦ·

πρὸς ὀλίγον ἔστι τὸ ζῆν.

τὸ τέλος ὁ χρόνος ἀπαιτεῖ.

Σείκιλος εγτερ

• Transliteració en alfabet llatí:

Eikṓn ḗ líthos 

eimí Títhēsi me 

Seíkilos éntha 

mnḗsēs athánatou

sē̂ma poluchrónion

/

Hóson zē̂is phaínou

mēdèn hólōs sù lupoû·

pròs olígon ésti tò zē̂n.

tò télos ho chrónos apaiteî.

seikilos euter

• Traducció a través de la metodologia de composició modular:

sumeri E + (H)I + KU + UN. E / HE. (I)LÍ + IT(I) / TI + HU (+U) + US

Marxar, portar, cuidar + procés, elaboració – acció + descarregar, lloc, emplaçament – forat + celestial, elevat. Casa, estació lunar, habitació, temple – confio / Hi ha, és, estar, ser, ser ell, ser aquella.   Persona + foscor / marcada, assenyalada + rip, descansar en pau – arrencar – gratar, raspar (+pedra) + morta, matada

“Posat en aquest cau celestial. On estar aquella. Persona que la fosca mort m’ha arrencat / Pedra amb la marco la persona morta”. 

sumeri E + (H)I + MÍ. TÍ + T(E) + H(I) + ĒS + (H)I.  ME 

Marxar, portar, cuidar + procés, elaboració – acció + lloada, beneïda. Marca, senyal + atansar-se, dirigir-se + en el temple, capella + procés, elaborar – acció. Activitat còsmica, culte i ordenança, propietats divines – desig – silenci – combatre

“Que es cuidi de beneir-la. Com a marca elaborada per a dirigir-se al temple. Amb les seves propietats divines i culte”. 

sumeri SE / ŠE + (H)Í + KI + LU + US / UŠ. EN + T(A) + H(E)A 

Habitar, habitant – viure / plorar – anomenar-se amb el nom de + procés, elaborar – acció + a l’inframón, lloc, a la terra + persona – pertorbar, cobrir completament – amuntegar – encendre’s + vora, camí, superfície / mort - fundacional. Conjurar, encanteri – lord, senyor, governant, déu – sacerdot + adherir, augmentar + ser d’ell

“Que la persona morta que ploro habiti la terra. Per ser amb déu”.

sumeri M(A)N + (EŠ + EŠ / EŠEŠ). A + T(A)H + ÁNA + TU + U U

Company, parella +  (establir + temple, capella / festival). Progenitors + adherir, augmentar + cel, celestial + líder – conjurar – acció - sacerdot + conduir – pau – totalitat

“La teva parella establerta. I els progenitors portaran la pau celestial”. 

sumeri SĒ̂ + MA(H). PU + U + LU + (Š(U) + UR / S(U)R) + U + UN + (H)I + U + UN

Llàgrimes + grans.  Profundes – boca, dir + acció + coberts completament + (totalment, món – mans + convulsionar – abundants – protegir - servir / celles) + acció + elevat, alçar, cel, celestial + procés, elaborar – acció + conduir - acció + elevat, alçar, cel, celestial

“Et plorem molt. Som profundament coberts d’elles per que et serveixin per alçar-te i conduir-te cap al cel”.

/

sumeri HU + U + US + U + UN. Z(A)Ē̂ + IS. P(A) + H(I) + A + IN + (N)U + U

Rip, descansar en pau – arrencar – gratar, raspar + acció - conduir – pau – món, totalitat + acompanyar – supervisar + acció + elevat, alçar, cel, celestial. 

Tu + lament, dolor. Aparèixer, ser causa de + acció + progenitors + àrea, límit, sector + creador, engendrador – descendents + pau - tots

“Descansar al cel en pau company. Et lamentem. Tots els teus progenitors i descendents”. 

sumeri MĒ + DE + (E)N. HU + U + LU + UŠ / US. SU. LU + PU +  U U·

Activitat còsmica, culte i ordenança, propietats divines – desig – silenci – combatre + portar - crear +  conjurar, encanteri – lord, senyor, governant, déu – sacerdot. rip, descansar en pau – arrencar – gratar, raspar + acció + coberts completament + mort – fundacional / acompanyar – supervisar. Món, totalitat – mans.  Coberts completament. Curs, profunditats + conduir – acció - totalment, món

“Déu porta el desig. D’acompanyar al mort pel seu descans. Al món. i de tot el seu curs”.

sumeri P(U) + RU + US. U + UL + (H)I + GU + UN. ES + TI. TU + U.  Z(I) + EN.

Curs, profunditats + aixecar, edificar + lloc, espai, superfície, camí. Conduir – acció - totalment, món + firmament, volta celeste – ser brillant – temps distant – estimar, atractiu, paler, alegria + acció, elaborar, procés +  força, enteresa, suma, total + elevat, alçar, cel, celestial. Establiment, temple, capella + marca, senyal. Sacerdot – líder – encanteri, conjur + conduir – acció - totalment, món. Tallar – vida + sacerdot – senyor, déu, governant, lord – conjurar, encanteri

“Aixecat en el curs d’aquesta superfície. Amb tota l’estima i força celestial. Aquesta capella. El sacerdot la conjura. Donant-li la vida a déu / Tallant-la per o de déu”.

sumeri TU + U. TÉ + LU + US. HU + U. KUR + HU + U + UN + US. APA(P) + (H)I + TE(H)Î.

Sacerdot – líder – encanteri, conjur + conduir – acció - totalment, món. Membrar – perforar + persona + seguir, acompanyar – lloc, superfície. Canviar, alternar – capacitat segons la mida d’un vas + arrencar, esgarrapar + acció + elevat, alçar, cel, celestial + seguir, acompanyar – lloc, superfície. Ritus funerari, incineració, enterrament + procés, elaborar – acció + apropar-se, atansar-se, dirigir-se

“Sacerdot pastor. A fet l’acompanyament de la persona que hi ha a aquí.  Que el temps celestial l’acompanyi. En aquest ritus funerari que ens em dirigit”.

sumeri SE / ŠE + (H)Í + KI + LU + US / UŠ. E + U + TER

Habitar, habitant – viure / plorar – anomenar-se amb el nom de + procés, elaborar – acció + a l’inframón, lloc, a la terra + persona – pertorbar, cobrir completament – amuntegar – encendre’s + vora, camí, superfície / mort - fundacional. Calma, recollir, endur-se, marxar, sembrar, superar, vigilar - parlar, dir - confiar  + terra - admiració + bosc, selva, extensió no conreada coberta d'arbres.

"Que la persona morta que ploro habiti la terra. Sembrant la terra del bosc".

• Traducció completa i conclusió:

“Posat en aquest cau celestial. On estar aquella. Persona que la fosca mort m’ha arrencat / Pedra amb la que marco la persona morta”. 

“Que es cuidi de beneir-la. Com a marca elaborada per a dirigir-se al temple. Amb les seves propietats divines i culte”. 

“Que la persona morta que ploro habiti la terra. Per ser amb déu”.

“La teva parella establerta. I els progenitors portaran la pau celestial”. 

“Et plorem molt. Som profundament coberts d’elles per que et serveixin per alçar-te i conduir-te cap al cel”.

/

“Descansar al cel en pau company. Et lamentem. Tots els teus progenitors i descendents”. 

“Déu porta el desig. D’acompanyar al mort pel seu descans. Al món. i de tot el seu curs”.

“Aixecat en el curs d’aquesta superfície. Amb tota l’estima i força celestial. Aquesta capella. El sacerdot la conjura. Donant-li la vida a déu / Tallant-la per o de déu”.

“Sacerdot pastor. A fet l’acompanyament de la persona que hi ha a aquí.  Que el temps celestial l’acompanyi. En aquest ritus funerari que ens em dirigit”.

"Que la persona morta que ploro habiti la terra. Sembrant la terra del bosc".

La inscripció li dedica unes paraules a l’acte funerari del mort que es situa en aquesta localització. La primera oració comunament es tradueix com ‘Soc una làpida’, concretament ens està dient que hi ha un cau al terra celestial on s’ha posat una persona que la mort l’ha arrencada d’una altre. Aquesta part final podria traduir-se com ‘que marco amb una pedra per a la persona morta’, és a dir la làpida. El segon vers es tradueix com que ‘és una icona beneïda’, però concretament està indicant que sigui beneïda per aquesta localització, com una marca (la estela) dirigida al temple, a les seves propietats divines i al seu culte. La tercera línia comunament es tradueix com que ens està esmenant el nom de qui l’ha posada, Seikilos, però aquesta línia podria traduir-se com que la persona a la que li ploro la seva mort habiti aquest lloc de la terra per ser amb déu. Fet que continuaria la relació de la dedicació de la oratòria del ritus funerari. Ara sí que aquesta part modularment es tradueix com la teva parella establerta, possiblement indicant que eren casats o una cosa semblant, juntament amb els progenitors et porten aquesta pau celestial. És a dir, aquí es on es mostren les persones que ho elaboren, fet que discuteix la traducció comuna que situa la traducció de que és un signe de memòria immortal, un tant rebuscat. Tot i així té relació una traducció amb l’altre doncs si la parella i els progenitors li condueixen la pau celestial vol dir que el tenen a la memòria, i per tant podríem dir que és immortal o immortalitzat. La següent línia comunament es tradueix com que és exposada la estela a la eternitat o el cos del difunt, però això no té relació amb la traducció modular doncs en aquesta línia estan dient que li estan plorant molt i que estan coberts d’aquestes llàgrimes, la mostra de dol i tristesa, tant de pena, és habitual en un ritus funerari, per tant és més comú entendre-ho d’aquesta manera, en quant al significat d’eternitat podem entendre-ho com que les llàgrimes tenen el conduiran al camí del cel i serviran per alçar-lo, per d’alguna manera estigui orgullós.

La segona estrofa que és la que correspondre a la part que conté la primera música escrita, partitura musical, documentada a la història. Mentre la traducció comuna diu que enlluerni mentre sigui viu. La forma modular li dedica que descansi en pau al cel company, és a dir fa un desig i tracte de familiaritat. Alhora, hi confirma que el lamenten tots els seus descendents i progenitors. Li connota una oració per refermar la seva ànima, déu porta el desig d’acompanyar al mort en el seu descans del món i de tot el seu curs en aquest. Finalment estem entrant al final de l’oralitat del ritus funerari, es documenta que en aquest lloc hi ha una capelleta o templet que el sacerdot fa dedicar la seva vida a déu. Confirmen que el sacerdot ha fet tot l’acompanyament del ritus funerari. I posa el punt final dient que sigui acompanyat al cel amb el aquest ritus funerari que se li ha dirigit o atansat. La traducció comuna de la part cantada és un tant poètica o lírica per mantenir la forma d’una cançó, però no és correcte la traducció que se li dedica. 

Així doncs hem pogut esbrinar el contingut d’aquesta inscripció que una part és cantada. A més hem pogut confirmar que hi ha una part que ja l’enteníem d’una manera prou cert. Mentre que la part final no s’havia comprés de manera correcte. Cal remarcar que la traducció a partir de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica no elabora una paraula sinònima a una altre llengua, sinó que esbrina i documenta el significat de les paraules que siguin ajudant a entendre-les amb tot el seu significat que les ha construit. Aquest mètode té la capacitat de mostrar la definició que hi hauria a un diccionari, no el de trobar una paraula equivalent o semblant, cada paraula de cada llengua que descriu una realitat o objecte és una manera diferent de fer aquesta descripció a partir d'una definició especial utilitzada en comunitat per la llengua diferent a la d'una altre definició o manera de descriure aquella realitat. Cada llengua és una manera d'entendre el món, una manera de visualitzar-lo. L'interessant és que em descobert que podem gestionar totes les definicions i descripcions que aporten les paraules de tantíssimes llengües aparentment o acadèmicament distants a partir de les modulacions sumeries més elementals.

Podem assegurar que 'seikilos' no correspondre a un nom, tot i que paradigmàticament sí que correspondre a la referència en el text del 'difunt al qual ploren en aquest lloc'. Seria estrany que el nom del mort estigués inscrit a l'estela, si l'estela el que fa és orar per ell i tributant als déus. A més, no ha de ser d'una persona célebre. Suposar que estàn cantant-li a l'estela és un acompanyament basat en el significat de les diferents muses. A més seria estrany que justament el nom del difunt signifiqués 'El difunt al qual ploren en aquest lloc', per tant, no pot indicar el nom del difunt sinó la referència a la situació d'un cos mort en aquesta terra que acompanya l'estela. Finalment el text torna a dir 'seikilos euter' fet que fa pensar que podria indicar el nom doncs està escrit 'seikilos' dues vegades, però curiosament o clarament no és així. Per altre banda, el final 'euter', no inscriu la paraula que solen traduïr-hi com 'euterpe', no. Aquest final ens està dient que el difunt serveixi per sembrar i vigilar aquest bosc on es troba. Una acció natural que diverses cultures han aplicat als seus enterraments, ja sigui enterrant a la prop dels arbres, o plantant un arbre juntamnet amb l'enterrament. Tot i així aquí senzillament ens indica que 'el difunt que està en aquesta terra i al qual ploren sembri aquest bosc on està enterrat', acabant així la oració de tot l'enterrament i dedicant-lo com a una ofrena a la naturalesa i als déus que la governen.

En tot cas, donada l'intent de asimilar la inscripció 'EUTER' amb el nom de la musa Euterpe. Explicaré el l'etimologia amb la metodologia modular del nom Euterpe, que és el nom donat a la musa de la música i la poesia.

Euterpe.  català Euterpe  del grec, musa de la música i la poesia
sumeri E + U + TE + ER / TER + PE

Calma, recollir, endur-se, marxar, sembrar, superar, vigilar - parlar, dir - confiar  + terra - admiració + escampar, dispersar + bramar, plors, crits, la veu, laments / bosc, selva, extensió no conreada coberta d'arbres + causar, aparèixer

"Qui causa amb la parla i escampa admiracions i laments".

"Qui escampa causada pels laments l'admiració de manera calmada".

"Qui escampa amb veu calmada les causes dels seus laments i admiracions".

Veiem com causa amb la parla, i escampa admiracions i laments, és a dir clama admirant les coses, la seva bellesa, la mutabilitat, etc com fan els poetes i els músics i també fa laments com aquests sobre les pèrdues, els amors, etc.

• Traducció comuna, no del tot correcte, la part que està bén traduïda és la estrofa inicial a pessar de que Seikilos no és un nom sinó que vol dir “Que la persona morta que ploro habiti la terra" i aquesta oració acaba dient amb una altre modulació extesa que confirma que forma de manera sencera una oració de pregar, quan diu "Per ser amb déu”:

Sóc una làpida

una icona beneïda

seikilos em va col·locar

signe de memòria immortal

exposat per a la eternitat

/

Enlluerna mentre visquis

i no t’afligeixis per res

perquè la vida és curta

i el temps et furta els anhels

Els malucs del segador-llaurador. Objecte arqueológic conservat a la BnF amb inscripció grega no del tot resolta fins ara que ha estat vista a través de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica. Maig 2025.

En el present article reflexiono sobre la inscripció d’una talla sobre ferro amb capa de protecció i estabilització mineral d’hematita formada naturalment pel pas del temps. Es tracta d’una de les conegudes com “Le moissoneur” [1], és a dir, el Segador. Mesura 2,9 cm x 3,3 cm i 0,28 cm de gruix. Perfectament degut al material metàl·lic i la forma arrodonida podria ser comparat amb una moneda. 

A l’anvers hi ha un exerg amb un segador inclinat i ajupint-se cap a la dreta, porta barba, barret i faldilla, amb una falç en forma de bastó corbat, es veuen tres plantes tallades de les que està carregant a l’esquena, entre les seves mans estirades i la falç hi ha més canyissars, blat o altre tipus de cereal semblant. Per davant seu hi ha 5 grans tiges amb fulles i un cap florit propi de la zona de la planta que conté el gra. Hi ha qui opina que no està carregant el blat que talla si no que hi apareix un arbre a la zona del seu darrere. Aquesta explicació de que hi hagi un arbre no relaciona l’escena amb l’acció que està realitzant. Aquest objecte està descrit a la publicació “Intailles magiques gréco-egyptiennes”[2] amb el número 265, si ens fixem amb la número 261 ens podem fixar potser amb més claredat o no que es tracta figuradament de les càrregues de plantes tallades a la seva esquena. Aquesta acció és comuna als camps on es llaura, d’una banda es fan farcells que s’apilen en monticles i a banda al camp a la zona on s’està treballant, però d’altre també s’amunteguen en farcells a les esquenes i espatlles lligades amb les plantes mateixes amb la propia planta fent de funció de cordill.  

Al revers de la número 265 hi ha una inscripció, en aquest cas amb 5 signes grecs ‘ϹΧΙωΝ’ que correspondria a la pronunciació ‘S Ç/CH ION’ [3]. Aquesta inscripció es relaciona als estudis d’aquesta tipologia d’objecte amb la paraula grega, tot afegint-hi una ‘I’ inicial no escrita i obviant la lletra Ni (‘N’ o en minúscula ‘v’) amb el valor català de ‘N’. D’aquesta manera resulta que és ‘ισχίο’, és a dir, Ischío que vol dir maluc o amaluc, articulació del maluc, la gropa o el grop, o una part de la pelvis. Aquesta explicació té relació estreta amb la representació que exemplifica el gest del treball del camp representat que de manera forçada fa que es pateixi d’aquesta zona del cos i de l’esquena a la zona que diem avui dia de la ronyonada.  

Tot sense contradir al mot grec, inscrit al revers, ‘ischío’, explicació que afegeix un valor vocàlic i elimina un valor consonàntic. Paraula la qual s’explica a través de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica de la següent manera, cal veure que en la modulació de ‘ischío’ es veu reforçat el valor grec ‘σχ’ com a ‘S + K(vocal)’ opcionalment ‘+H(vocal)’, tot en situar la vocal avant el valor de ‘S’ fa possible que el següent sigui ‘K’ amb comoditat.

ισχίο Ischío(s). grec ισχίο Ischío, Ischíos català Malucs, Grop, Gropa, Isquis castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri IŠ + (KI / KU) + U + ((U) / US / UŠ / (IŠ))

Muntanya, voluminós + (lloc / llaurar – descarregar – foradar) + muntar, conduir – terra – apilar - carregar – dormir - acció + ((ibídem) recolzar-se / ventre / (lament, gemec))

"(Part del cos)  on es recolza per a muntar de forma voluminosa-muntanyosa". (IŠKIUUS. Ischíos).

“(Part del cos) zona voluminosa per al lloc de muntar relacionada amb el ventre” (IŠKIUUS. Ischíos).

“(Part del cos) on es fa l’acció de muntar una muntura, carregar o apilar”. (IŠKIUU. Ischío).

“Preocupació, gemecs i laments que sorgeixen en llaurar”. (IŠKUIS. Isquis).

Cal continuar amb l’explicació i visualitzar la relació completa amb la representació a l’objecte a la cara de l’anvers. Cal fixar-se que no han volgut situar el valor ‘I’ a l’inici de la inscripció, per falta d’espai no és pas. Això crea una bifurcació de camins modulars doncs el valor S no pot anar sense valor vocàlic. Per tant tal i com es realitza amb tots els casos on s’aplica la metodologia modular seguint sempre les pautes observades. Hi ha qui obtarà ràpidament i correctament a situar i duplicar el valor vocàlic més proper (següent), o ve cap l’inici de tot, com ja em realitzat ‘(I)S’ al grec ‘ischío(N)’, però podria anar posteriorment al so consonàntic ‘S’ expressat, per exemple, ‘S(I)’. Mentre el valor modular ‘(I)S’ aporta el significat de ‘zona voluminosa, muntanyosa’, el valor modular ‘S(I)’ aporta el significat ‘cansament, cansar-se, ser mandrós, estar preocupat, preocupació’. Per tant que li falti aquesta vocal a una situació estricte forma uns significats anàlegs a la inscripció original, igual que és una relació anàloga el dibuix de l’anvers de la persona llaurant amb la falç les plantes amb la inscripció tallada al seu revers. Per tant hem d’observar la següent explicació. Cal recordar el punt enraonat a les pautes de la metodologia que esmena que el valor transcrit Ç, CH i X equivalen al valor modular Z, S, SH, G^, B+G, mentre que CH també pot ser els mòduls ‘K(vocal)+H(vocal)’. Segons el conjunt que formen, ja ho hem posat a prova amb traduccions llargues de text tant amb vocabulari sol. En aquest cas el reforç del valor S inicial seguit, i no precedit, d’una vocal referma el valor modular que segueix com a Z. A més a diferència de l’opció que expliquen a BnF i la font del Cabinet des Médailes et Antiques, ara sí que contemplem el valor que els anteriors eliminaven ‘N’, fet que fa canviar la modulació i el seu significat final: 

ϹΧΙωΝ. grec SCHION anàleg ‘?’ trobat a talla greco-egípcia núm. 265. 

Transcripció dels valors fonètics original a la talla: S Ç/CH I O N

sumeri S(I) + ZI + U + UN 

Cansament, cansar-se, ser mandrós, estar preocupat, preocupació + tallar, remoure + gra, plantes, herbes + sorgir, elevar, alçar

"Preocupació o cansament que sorgir en tallar i remoure les plantes".

Com podeu ja veure la inscripció i tota la talla és un treball molt esmerçat. Tant seria correcte que entenguéssim que a través de la representació de la vinyeta tallada treballant amb la falç ajupit i carregant piles de plantes, com amb el significat de “preocupació o cansament que sorgeix en tallar i remoure les plantes”, és a dir dolor als malucs, a la ronyonada, als isquis, com entendre aquesta mateixa paraula com part del cos que serveix per apilar, carregar i muntar una muntura, són totes elles estretament relacionades. Per tant, veig més adient fer cas dels valors inscrits a l’objecte ‘SCHION’, que alhora és la forma que mostra el significat de la preocupació/cansament que hi ha en tallar les plantes que és el que hi ha representat, i que en aquest cas és en el que hauríem de pensar i entendre de manera concreta. 

Aquesta mena d’amulets són freqüents a la zona de l’actual Síria [4]. Podem veure’ls com a amulets de fortuna que retenguin els mals del cos relacionat amb no patir cansament i letargia a l'hora de llaurar, tal i com apunta la lectura de ‘(i)schio’ que fonamenta l'antiga bibliografia que es conté a la Biblioteca Nacional de França; però més aviat em de veure-ho com a moneda de valor pel treball exercitat en llaurar el camp i tot l'esforç que implica fer-ho com apunta ‘s(i)chion’, donant-se aquest objecte 'pel cansament sorgit de tallar i remoure les plantes', tant sols heu d'afegir el nostre 'pel, o per+el', és a dir, que és un sou pel jornaler com a premi, d'aquí que s'hagin trobat diversos objectes amb la mateixa representació iconológica tallada tot i tenir inscripcions de vegades diferents. La representació de la persona treballant el camp és la d'un jornaler que treballa algunes estones el camp i els horts, sense ser amo de la terra ni de la collita. El sou no era gaire bó doncs és una moneda de ferro, per tant no és un material de gran valor com a moneda de canvi.  Es diu que és tracta d'un amulet però també s'ha de dir que pot ser una moneda que es donava als jornalers.

• Per acabar amb la temàtica s’ha inclòs al diccionari la paraula anglesa Hips i la catalana Malucs:

Hips. anglès Hips grec ισχίο Ischío, Ischíos català Malucs, Grop, Gropa, Isquis castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri HI + IB + IŠ / SI

Acció + maluc + muntanya / agitar

"Maluc agitat".

"Forma muntanyosa del maluc".

Maluc. català Malucs variant de amaluc 1a font: s. XX, Bertrana de l’àr. ʿaẓm al-ḥuqq ‘os del flanc’, segurament a través de l’oc 1a font: c. 1880 , Grop, Gropa, Isquis grec ισχίο Ischío, Ischíos castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri MA(H) + ALU + (LU) + UK

Ser gran, fer-ho bé, allucinant + donar contra, apretar, xocar amb + (excitar - persona) + fisonomia

“Tret fisonòmic, que és gran, de les persones que apreten i donen contra quelcom”.

“Tret fisonòmic gran que dona contra si mateix i excita”.

Bibliografia

[1] BNF.fr. Médailles et Antiques. “Intaille, “Le moissonneur” (inv.58.1835bis)”. [En línia]: <https://medaillesetantiques.bnf.fr/ws/catalogue/app/collection/record/ark:/12148/c33gb244nx >. (Consulta: 2 maig 2025).

[2] GALLICA BnF. DELATTE, Armand i DERCHAIN, Phillippe. “Intailles magiques gréco-égyptiennes”. Bibliothèque nationale, Cabinet des Médailles et Antiques. Paris: 1964, nº 265 [En línia]: <https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bd6t54182329c/f208.item >. 

[3] Es podria valorar si en comptes de ‘ω’ fos ‘ΙΛΙ’ que significaria ‘ILI’, de tal manera que quedaria ‘SCHIILIN’ però degut a la claredat amb el tercer signe i lo junts que son aquests suposats tres respecte els altres correspondre pensar que no es el cas.  

[4] Text original en francès, extracte de Op.cit. “Intailles màgiques...”: Ces amulettes, où n'apparaît cependant aucune influence orientale, sont surtout fréquentes en Syrie, ainsi que Seyrig l'a constaté. Il a montré que le type avait été copié sur une monnaie alexandrine d'Antonin le Pieux (de 141-142). On lui doit aussi l'interprétation correcte de l'inscription ordinaire du revers [i] σχίοv  qui se traduit <<pour les hanches>>, tandis qu'une variante précise [i]σχίοv θεράπεια <<guérison des hanches>>. Des neuf intailles publiées ici, deux font connaître un texte différent qui précise encore la signification du talisman: εργάζομαι καί ού πονω (ergázomai kaí oú pono) <<je travaille et ne souffre pas>>; ce qui confirme bien le rôle de l'amulette comme moyen de supprimer les douleurs rhumatismales. Festugière, d'autre part, a émis l'avis que le moissonneur est Kronos.

J.R.R. Tolkien i el seu vici pronunciat de la raó modular etimològica com a font per a redactar les seves novel·les: Fins a quin punt John Ronald Reuel Tolkien va asimilar els coneixements dels seus estudis lingüístics per a les etimologies de les seves creacions per als seus personatges, vist a través de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica. Març 2025.

La comunitat Tolkien o tolkienista està encara viva i té seguidors a tot el món, un seguidor d’aquest autor el tenim a la ciutat de Barcelona formant equip a la Llibreria Documenta al carrer Plau Claris, 144, es tracta d’Èric del Arco, qui m’agradaria recomanar perfectament per a que participés com a un dels personatges heroics de la saga de Tolkien en les probables pròximes pel·lícules o sèries que hi hagin, i no sols per l’aspecte tant acurat, també per la seva llarga trajectòria en la divulgació de llibres i del coneixement cultural. 

L’univers de J. R. R. Tolkien, és extensament gran, va ser publicat al llarg de la seva interessant i dedicada vida i va prosseguir amb la del seu fill Christopher el qual amb els seus germans els hi va ser explicada cada història com a conte per a anar a dormir o a la vora de la llar de foc tots fent munió. D'aquest univers de la terra mitja s’han fet pel·lícules animades i amb actors reals, amb la que va aconseguir tenir la seva pròpia banda sonora elaborada per Howard Shore, amb la participació d’Enya – cantant de la premiada música del film de Gladiator –, amb els quals van aconseguir guanyar tres premis Oscar del total de 17 premis que va obtenir la trilogia cinematogràfica ‘El Senyor dels Anells’ del director Peter Jackson. Premis als quals hauriem de sumar els propis premis literaris que va veure en vida i a posteriori. 

John Ronald Reuel Tolkien, conegut com J. R. R. Tolkien, nascut a l’estat lliure d'Orange, actualment Sudàfrica, el 1892 i fallit a Bournemouth, Anglaterra el 1973, va tenir una vida a la qual se li han dedicat diversos llibres bibliogràfics i, fins i tot, també, una pel·lícula. La seva professió a més de la d’escriptor era la passió pels idiomes. Es va començar a interessar ja als vuit anys d’edat, per a que en el seu transcurs esdevenir un poeta que incloïa aquests per enriquir el seu món de fantasia. Va ser un  extens filòleg, que era el seu fonament principal, un professional lingüista i professor universitari britànic de la honorada Oxford, lloc on també es va graduar, i on va participar en la redacció de la primera edició de l’Oxford English Dictionary treballant principalment a la història i etimologia capficant-se en les paraules d’origen germànic que comencen per ‘W’, viatjant lingüísticament per l’alt alemany, l’alemany mig i el nòrdic antic. Va conèixer a E. V. Gordon amb qui va publicar l’obra anònima de 'Sir Gawain i el Caballer Vert', escrita originalment en anglès mig de finals del segle XIV. Contemporani de C.S. Lewis autor del també fantàstic univers extens de 'Narnia', que va ser portada als cinemes, i de la 'Trilogia Còsmica' amb el qual van formar el grup de debat literari anomenat els Inklings juntament a d'altres autors.  Va arribar a traduir i editar les llegendes nórdiques de 'Beowulf'.

Aquest delit que tenia per omplir-se de vocabulari, de paraules arcaiques, el va portar a produir varies llengües construïdes, uns llenguatges que tot i tenir formes existents no se semblaven a cap d’anterior, i de les quals va inventar el seu propi abecedari, manera d’escriure-la i els hi va donar el seu particular vocabulari. Aquestes llengües varen ser sis: l’animalic o nevbosh, el naffarin basat en el castellà, el sindarin basat en el gòtic, gal·lès i finès,  el quenya basat en el llatí i grec, i el adunaic basat en les semítiques, i la parla negra dels antagonistes orcs i uruk-hai. Però, John no sols les inventava com a recolzament per a descriure un món plural a tota la seva fantasia amb particularitats fisonòmiques; també, l'autor composava els noms dels personatges de les seves novel·les per a que estiguessin destinats de manera mítica i llegendària en relació a la seva història passada i sobre el que els hi passaria, donant-lis una manera premonitoria. I puc assegurar que a tots els noms els hi va trobar d’una forma meravellosa la seva raó etimològica. Hi ha llibres i enciclopèdies sobre aquest tema. Tot i que també hi ha part d’aquests noms explicats segons el vocabulari que va produir l’autor, així també s’ha format un corpus de paraetimologia i d’etimologies no del tot precises, tot i així cal a dir que algunes estan relacionades amb les pròpies bases etimològiques en derivar els conceptes en les seves explicacions, relacions i camps semàntics. I és que a títol personal la capacitat que va tenir d'aprenentatge i de membrar els seus llenguatges i característiques dialectals va ser molt esmerçada i és gairebé la part que veig més fonament i treball i que recomanaria que tot lingüista i filòleg es mirés i refés unes lectures. Per exemple, dels annexos corresponents a l'edició de 'El Senyor dels Anells', com la que hi ha de la versió de l'editorial Vicens Vives, traduïda al català pel premiat traductor Francesc Parcerisas, que va rebre posteriorment el premi de la Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, que va aplicar els dialectes catalans per a cada espècie de personatges [2]. Vull fer esment, Tolkien, va inventar dos alfabets el Tengwar o Tîw  per a ésser escrit en pinzell o ploma, i el Certar o Cirth d'aspecte rúnic per a les inscripcions tallades o gravades. També va idear l'alfabet dels Goblins [3] per a la publicació de 'Les Cartes del Pare Noel' on l'autor es va fer passar pel pare Noel cap als seus fills de manera molt tendra. J.R.R. Tolkien no va tenir aturador a més pel món de la terra mitja va crear una cronologia històrica d'aconteixements d'aquest univers de fantasia que documenta milers d'anys per formar un context històric, va idear un calendari específic d'aquest univers amb canvis particulars del calendari, va inventar noms de dies de setmana, i va descriure cada raça amb unes característiques lingüístiques i variants dialectals a més de realitzar l'arbre lingüístic [4] de totes elles. Cal citar que l'autor va descriure la fonètica per ensenyar com pronunciar cada llenguatge ideat per a la terra mitja. D'alguna manera J.R.R. Tolkien va jugar a ser un creador i podem dir que ha estat al mateix nivell que un déu engendrador de l'univers, materialitzant-ho aquesta vegada sobre el paper. 

Es podria reflexionar intensament sobre la capacitat de que la història del passat de la humanitat podria haver estat, en termes de capacitat, creada per una única persona de la qual es podria haver dispersat i modificat allà on va anar arribant. Aquella única persona a l'era contemporània ha pogut ser J.R.R. Tolkien. Caldria preguntar-nos, si fos un text molt antic, tant que fos l'inici de la història de la humanitat, podriem arribar a pensar que tot el compendi fos llegida com a fonament d'una religió? Com fets verídics? Tot i contenir tanta fantasia pel nostre present. Tal i com configuren cada una de les religions que han tingut existència?

Arribat a aquest punt, us vull fer l'obsequi de donar-vos els noms dels seus personatges que he comprovat la seva explicació etimològica amb el funcionament de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica. Podreu veure com d'enters són els noms i com de ben creats han estat en relació al recorregut, i aspecte del personatge. Això corrobora tant que l'autor tenia unes bases lingüístiques molt fortes, lògiques i verídiques, com que aquestes es poden corroborar a través de la metodologia modular que en tota aquesta pàgina i els seus treballs afins posats al descobert exposen el fonament de tantes llengües que s'ha inclós en aquest treball.

Tolkien va fer història, va fer mitologia, va crear llegendes. I com expert en aquestes matèries va assimilar que les seves creacions literàries, haurien de tenir el mateix fonament de les llegendes, els màrtirs, els sants, els herois, els personatges i llocs de contes que són nombrats tots ells a raó de la seva experiència vital, de la seva formalitat històrica, del seu aspecte o lluita moral, del seu reconeixement. Per això J.R.R. Tolkien va pronunciar el seu darrer discurs davant del congrés d’esperantistes, publicat amb el títol ‘Un vici secret’ l’any 1931 [1], on confesava aquest delit llegendari i deia que aquesta era la raó per la qual no triomfaria cap llengua creada com l'esperant que no contingués el seu pròpi món llegendari i mitològic. Heu de saber que la història està escrita pels sobrenoms; sobrenoms que fins i tot esdevenen noms propis; sobrenoms d’éssers anònims; tant de noms propis que acaben sent sobrenoms, tal com podeu veure en un artícle anterior 'Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius'. 

ps. Recomano veure l’article anterior: 'Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius. Com voleu ser recordats? Les històries personals que introdueixen els noms i un petit glossari. Novembre 2024'.

Bibliografia

[1] TOLKIEN, J.R.R. “Los monstruos y los críticos y otros ensayos”. Barcelona: Minotauro, 2023. ISBN: 9788445015032.

[2] TOLKIEN, J.R.R. “El Senyor dels Anells”. Barcelona: Vicens Vives, 2002. ISBN: 8431668687.

[3] TOLKIEN ESTATE. "Calligraphy". (Disponible en línia): <https://www.tolkienestate.com/painting/calligraphy/>.

[4] TOLKIEN ESTATE. "Carl Hostetter, 'Tolkien's invented languages' ". (Disponible en línia): <https://www.tolkienestate.com/scholarship/carl-hostetter-tolkiens-invented-languages/>.

Glossari de les raons modulars etimològiques de noms inventats a la literatura de J.R.R. Tolkien.

(En construcció)

Baggins. Cognom de Frodo Bolson personatge del Senyor dels anells, corresponent a la traducció castellana Bolson i catalana Saquet.

sumeri BA(R)AG + IN + IŠ(IM) / IŠ 

Sac fet de parts d'animals + limitació, delimitació + gana / muntanya, montícle

"Sac amb ganes".

Als Baggins / Bolson / Saquet se li dona un sac amb un anell que li produïrà molt de desgast i moltes ganes de posar-se'l amb vici molt maliciós produït per Sauron, aquest anell és la finalitat de la seva épica trajectòria, per a destruir-lo i derrotar així la força del mal de la terra mitja.

Bóromir. personatge de El Senyor dels Anells, tracte d'un fort caràcter els seus dots com a comandant el van fer ascendir ràpidament com a Capità.

sumeri BUR + URU + U + ME + IR

Autoritat + persona - servir, protegir + conduir, acció + combat, batallar, lluitar + dir - poderós

"Autoritat pels que serveixen al combat".

Aquest personatge es tracta d’un caballer, que ha estat general de l’exèrcit, d’aquí el seu nom.

Frodo Bolson. Nom de personatge de El senyor dels anells, es tracta d'un hobbit de la Comarca, emparentat amb Bilbo Bolson, protagonista del Hobbit, que el té sota tutelatge. Frodo és qui s'ofereix a portar l'anell, a custodiar-lo fins arribar a la seva destrucció, durant el camí pateix les forces de l'anell de Sauron, és l'heroi que resol la història amb ajuda dels altres protagonistes.

sumeri PU + UR + (U)RU + DU

Parlar + persona - protegir + donar suport, imposició, reparar +  tenir o fer custodia 

"Persona que parla de protegir i donar suport, per imposició i per reparar sobre una cosa custodiada"

Gandalf. Nom d'un dels mags de El senyor dels Anells, es tracta del mag gris i més tard el mag blanc quant mor i és tornat a la vida. Gandalf porta l'anell a la comarca quan el Senyor dels Anells  donant-li a Frodo i quant el Hobbit donant-li a Bilbo. Gandalf tot i que té por del que podria passar amb el seu poder sota les forces de l'anell és un mag que tolera el poder obscur de l'anell i ajuda a destruïr-lo juntament amb els altres protagonistes.

sumeri GAN + DALLA / DAL 

Aceptar, tolerar, soportar una cosa desagradable + anell - brillant / línia divisória 

"Qui  suporta, tolera allò desagradable de l'anell".

Gimli. Personatge de El Senyor dels Anells, tractant-se d'un nan que protagonitza aquesta saga. Vell nórdic Gimr(fire)+hlé(lloc protegit de)

sumeri GIBIL > GI(IN)BIL> GIMLI

Lloc encés amb foc (àrea, límit, delimitat)

"Àrea delimitada o límit del lloc del foc".

Veure Hlé.

El seu nom té estreta relació amb l'ofici de forjador, els nans són bons picapedrers, miners i forjadors. D'aquí que el seu nom signifiqui fragua.

Hlé. vell nórdic Hlé català 'Lloc protegit'

sumeri H(E) + LI(B)+ E

Ser, és + absent - alta qualitat - silenciós + treure, fer sortir, portar, criar i cuidar-confiar - temple

"Dit un lloc que és té en una elevada confiança".

Golum. Veure Golem. personatge de Tolkien que en orígen era un hobbit que va emmalaltir per la malícia del poder de l'anell anomenant-se després de ser torturat per Sauron amb el nom de Golum

sumeri GUL / GU-UL + (AB)UM

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + Monticle Funerari (mort)

"Golum fou un cadàver anant amb l'anell sense destí portat per la màgia maligne, reprimit i plorós, dit en una paraula, destruït en cos i ànima".

sumeri GUL / GU-UL +  UM(UN)

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + cos, cos principal, força vivificant - coneixement

"Qui té el coneixement destruït (per les tortures de Sauron)".

"Qui té el seu cos destruit".

És així com veiem estretament que aquest personatge ha estat torturat físicament, destruït mentalment, la seva consciencia està destruida.

Gondor. localització del senyor dels anells, pels rohirrim 'Stoneland'

GU + UN / GU'EN + DU + UR / DUR(UL)

Costat, lloc- força + tro, alçat, elevat / habitació del tro + custodiar - tro divinitat - gore, vessar sang + empresonat, confinat / pedra

"El lloc elevat de pedra on hi ha un tro diví".

L'explicació comú de Stoneland, lloc de pedra, s'explica pels móduls GUUNDUR(UL).

Gûl. sindaril Gûl català 'Dimoni'

sumeri GU + HUL(U)

Terra, coll, marge, costat - força - consumir - persona + pudorent, dimoni, dolent

"Persona que és un dimoni dolent".

"Força d'un dimoni dolent".

"Marge, o espai de terra pudorent i dolent".

 Veure Morgul. 

Hobbit. anglès, català, castellà, etc. Hobbit, nom donat a una espècie d'éssers humanoits que són nans o xics amb peus molt grossos i peluts i viuen en cavitats a la terra, protagonistes de les sagues de J.R.R. Tolkien com a El senyor dels anells, i el Hobbit. 

sumeri HU(B) + UB + B(E) + ID(IM)

Peus + cavitat, cova + rebre o tenir asignació + ser heavy, important

"Tenir peus importants i viure en cavitats a terra".

Veiem la seva característica física i de com habiten.

Merry Brandibuck. Personatge de El senyor dels anells, hobbit que s'enbarca a l'aventura per destruir l'anell, acaba la història fet honor al seu nom, montant un caball en batalla fent talls i clavant l'espasa com a genet.

sumeri ME + ERE. BAR + AN + DIB + BU + UK(U)

Desig - batallar + trotant.  Espatlla, costat, darrere, tallar + cel, alçat, elevat + passar, transferir, creuar + perseguir + amb força

"Qui té desig i hi batalla trotant. Passant pel costat perseguint amb gran força". O "fent grans talls en ésser perseguit

amb força".

Mordor. localització dels antagonistes i maliciosos a El senyor dels Anells.

sumeri MU + UR + DU + UR

Aixafar, mutilar - maleir - crèixer + empresonat - coure + custodiar - tro divinitat - gore, vessar sang + empresonat, confinat

"On es cou la maledicció del tro diví que és confinat o de qui custodia (la terra mitja) confinat".

Morgul. sindaril Morgul, Lloc a ESDA on s'uneixen l'exercit de Sauron amb els Nazgul, un lloc emmetzinat, pudorent, entre uns vessants de muntanya.

sumeri MU + UR + GUL

Cel, celestial - foc - encanteri, maledicció, conjur + enemic, hostil, hostilitat + esborrar un deute, destruir, contenir-se, pulveritzar, carvar, esculpir, tallar

"On contenir-se l'enemic amb malediccions".

Veure Gûl.

Peregrin Took. Nom de personatge de El senyor dels anells, sent un dels hobbits que s'encamina per a portar a destruir l'anell

sumeri P(A) E + R(I) + E + GIR + IN. (TU + U + U + UK / TUK(U))

Aparéixer + ser distant - caminar a lo llarg + enfilat + arbre - córrer, trotar + conflicte - àrea, sector. (Liderant + la terra - arbre - conduir - conflicte (bis) + la crema / Adquirir, aconseguir)

"Qui aconsegueix aparéixer caminant a lo llarg enfilat a un arbre  cap a un conflicte".

"Qui lidera els arbres cap el conflicte de la seva crema. Qui apareix caminant a lo llarg enfilat a l'arbre cap el conflicte".

En Peregrin Took és algú que té un fort protagonisme juntament amb l'especie dels Barbrats, arbres que caminen i parlen. Juntament amb els barbrats aconsegueixen derrotar la fabricació conduida per Sauron d'orcs i d'huruk-hais, un dels mags del món creat per Tolkien. En aquest cas l'utilització dels mots Peregrin i Took, paraule comuns angleses i tenen una ràpida traducció amb un equivalent 'Paregrí' i 'Prendre, tenir entre les mans, aconseguir', no és ben bé la traducció correcte, l'utilització d'aquestes paraules té un sentit més profund.

Ràdagast. Nom de personatge de El senyor dels anells, es tracta d'un dels mags d'aquest món fantàstic, Ràdagast és un mac que té amistat i control sobre els animals, al seu cap nien ocells, té unes àguiles gegantines amb les quals es transporta i es mou per terra amb trineu. Es va dedicar a lluitar contra Sauron però va preferir dedicar-se a la naturalesa, tot i així dona ajuda molt provincial durant la guerra del tercer llibre i pel salvament d'en Gandalf de la torre de Saruman a través de les àguiles gegantines que hi envia quan se n'assaventa.

sumeri RA + DA / DAG + SAG / AS + (A)T(AH)

El pur + Ocell / enderrocar, repulsa militar + cor - bo, dolç, bonic, rar /maledicció + ajudant

"De cor pur que és ajudant amb els ocells".

Samwise Gamgee. Nom de personatge de El senyor dels anells, sent un dels hobbits que s'encamina per a portar a destruir l'anell, conegut per acompanyar a Frodo durant tot el trajecte fins que aconsegueixen destruir l'anell, es tracta d'un jardiner de la Comarca.  Durant el seu trajecte adverteix i aconsella i obté la confiança de Frodo. 

sumeri SA + AM / SAM(U) + U U + IŠ(I) + E. GAM + G(I) + E + E

Aconsellar, advertir - moure's sobre + celestial, altament + conduir - admirar - tot + clar, pur + confiança - parlar. Pastor, bàcul de pastor +  retornarà + de marxar, deixar + casa 

"Aquell clarivident que ofereix confiança i adverteix i aconsella. Que retornarà de la seva marxa de casa per ser pastor".

Saruman. Nom de personatge de El senyor dels anells, sent el mag que ajuda a Sauron el mag més dolent per a dominar el món, Saruman s'associa amb els dolent suprem de la história, l'ajuda a fer al producció de orcs i huruk-hais consumint gran part del bosc de Barbrats.

sumeri SA+ RU + MAN

Rostir, assecar- moure's sobre - rival, competidor - meitat, mitja - consell, resolució + constructor + soci, company

"El soci del rival constructor (mag o déu)".

Sauron. Nom de personatge de El senyor dels anells, tractant-se del major dels antagonistes, el mag més poderós i obscur que vol dominar la terra mitja, té en el seu domini com a soldats els orcs i els huruk-hais. El seu soci és Saruman.

sumeri SA + U + RU + UN

Rostir, assecar- moure's sobre - rival, competidor - meitat, mitja + forat, cau a al terra, llit, carregar, derrotar + constructor + celestial

"Aquell constructor celestial (mag o déu) de la terra mitja que és un competidor/rival".

Tom Bombadil. personatge de El senyor dels anells de J.R.R. Tolkien, aquest personatge és un ser solitàri que existeix des de abans que tots els mags, abans que qualsevol ésser i arbre, abans que el mal. És protagonista d'un poema publicat per separat de l'obra de El senyor dels Anells, el qual no apareix a la filmografia però si als llibres, Tom Bombadil és sols es dedica a admirar la creació de les coses, a veure la perfecció de tot i s'allunya de la història principal, d'alguna manera és solitari, enigmàtic, i té la seva pròpia història que no ens explica cap relació estreta amb la trama principal, la seva finalitat és lluïr l'entorn natural i lluïr-se d'aquest, l'anell no té poder sobre ell i viu una vida pacífica al marge de les guerres.

sumeri TU + UM(IA). BU + UM(ia) + BA + DI/DIL/DIL(I)

Líder, sacerdot - encanteri, conjurador + persona. Perfecció + persona + obert, remot + parla, dir/solitari, unic / manifestar, la importància

"Persona líder, i persona remota que diu de les coses úniques i perfectes".

Els noms de Sumer: la gent canaanita (kannag) 'els que manen', la llengua essencial (emegi) o la nativitat de la llengua (emegir), la terra sagrada o que torna enrere (kiengi) i la gent de Ninhursag o la humanitat (saggiga). Els fenícis (mot grec: 'els que eren als ports i molls dels països', 'els que van fer descendència als països') s'hi deien 'els canaanites'. Novembre 2024.

Tot i que és fàcil interpretar i saber el que signifiquen i amb quines paraules es defineixen els termes canaanita (kanaag), emegi i emegir, i kiengi, si ho veiem individualment és difícil arribar a una conclusió a  través de la explicació etimològica que asseguri una finalitat històrica general. Tot i així podem assegurar com aprecia i explica Monem Mahjoub que el poble canaanita que no es descriu enlloc d’on prové i el qual té un fort protagonisme a la història cristiana i era un poble semita, té una senzilla explicació que ve designada per la cultura sumeria, Mahjoub indica que Canà és una paraula sumeria i que els sumeris s’autodenominaven Kanaag sent comú en el seu estudi comparatiu del sumeri amb l’àrab que els noms pèrdin el final de la paraula sumèria [1] [2]. La terra dels sumeris es deia Kalam, també es deia Kanaag i Kanag, unes paraules molt semblants a la fonètica que ens ha arribat Canà i canaan(ita). Kanaag aporta el significat de “Aquell lloc de les persones que manen” i/o “Les persones que estimen (la parla)”, si bé a la història bíblica de les noces de Cana, representat en una infinitat de quadres, dels quals el que més m’agrada citar és el de Paolo Veronese, podria indicar sols la relació de Jesús amb la gent benestant que tenien poder a Jerusalem, per exemple Paolo Veronese incorpora a una multitud de personatges històrics i cèlebres del seu moment, molts d’ells confrontats entre si amb guerres promogudes entre ells i desavinences, com el rei Carles V del sacre Imperi Romanogermànic, en Khair ed-Din Barba-rossa, el rei dofí de França  Francesc I, Suleiman Kanuni ‘El magnífic’, Alfons d’Àvalos d’Aquino, la reina Maria d’Anglaterra, Vittoria Colonna i Leonor d’Aústria germana de Carles V i gent ben estant que probablement siguin notaris i demés jueus [3]. Per tant, representa perfectament el valor de la paraula canaanita que té el sentit d’un grup cultural i etimològicament significa ‘la gent que mana’. Si bé aquest nomenament de caananita podria ser degut sols a aquest sentit de citar a la gent que mana, a l’elit cultural que governa; també podria ser una raó que els sumeris s’autodenominèssin aquelles persones que manen. I podria tenir un sentit més que significatiu si quan es nombra el poble canaanita estarien indicant el poble dels sumeris. Cal esmenar que el mot sumeri és una paraula que anomenaven els acadians per a referir-se’ls. Sumeri ve a significar “gent barbuda” o el que penso que té més sentit “la gent de les tauletes d’escriptura” i si ens fixem en la paraula sumeri en acadià seria Sumeru “els que es van enfonsar en el silenci per imposició”. Pel que fa al nomenament de la llengua sumèria per ells mateixos era Emegi “Llenguatge essencial o llenguatge que recórrer altres llocs i que serveix per tornar enrere” tant Emegir “Llengua nativa, local”. Això podria significar en el concepte Emegi que és una llengua que recórrer altres llocs, que és essencial d’entre els llenguatges o que és l’essència del llenguatge, i que torna enrere o canvia d’estat. Un concepte que suma al darrer terme que analitzarem en aquest petit article, la paraula per designar la seva terra on viuen Kiengi que vol dir “terra sagrada, del judici o que recorren els governants”. Per tant, ells relacionaven la terra sagrada, com les terres bíbliques amb la gent canaanita que eren les persones que manaven i amb la seva llengua nativa i local (per emegir) però també la seva llengua essencial que recórrer distàncies i per a tornar enrere (per emegi). Així és com ells mateixos ens indiquen aspectes que es mostren a l’anàlisi d’aquest estudi que són el valor de la llengua capaç de tenir l’essència dels llenguatges, de contenir l’eina per a tornar des d’altres, de ser la terra sagrada com asseguren els jaciments arqueològics i específicament les tauletes d’escriptura cuneïforme trobades com la de Atrahasis amb l’origen de la creació o les trobades a Assurbanipal en llengua acadiana amb l’Epopeia de Guilgameix amb el contingut igual i anterior de la història de Noé i la seva arca pel diluvi que a fundat diverses religions com la hebrea, la cristiana i la musulmana.  A aquesta acumulació de descripció de mots que designen Sumer, caldria afegir com es designaven a si mateixos, aquesta paraula era Saggiga que normalment es tradueix malament com a 'gent amb el cap negre' però que si aprofundeixes en l'escriptura d'aquesta paraula i hi dones separació als caràcters o signes cuneiformes que l'escriuen, s'ha de tenir en compte que l'escriptura era manual amb canyes que pressionaven la terra per tant les separacions entre les paraules no era tant determinant, doncs vol dir 'la humanitat sense distinció' o 'persones nutrides per la nit (en referència a Ninhursag la divinitat que els va crear)', és la diferència entre considerar el mot de manera individualitzada o a partir de la seva composició modular. Per tant, era una cultura oberta al concepte d'humanitat, o sols o alhora feien referència a la deesa que els va crear a la seva religió o al seu llegendari.

Sols deixaré una altre cultura i citació del seu nom, els fenícis, aquests que es van originar al llevant, especialment al Líban, es van dedicar al comerç marítim i es van organitzar en ciutats estats que rivalitzaven entre elles. La llengua fenícia és una llengua semítica. Els fenícis s'autodenominaven també els canaanites. És a dir, recordo, el fenicis es deien que eren 'la gent de poder'. El mot feníci posat pels grecs té una peculiaritat i vol dir 'els que aplegaven els països o els que s'aplegaven als països'. També té unes altres lectures, 'els que van fer descendents a les terres" o bé "els que eren als ports i molls dels països", com hem dit eren un poble dedicat al comerç marítim i es van establir a diferentes terres llunyanes al Liban on van fer-hi descendents. Per tant, el nom grec que van rebre té també un sentit suficientment clar sobre allò del que se'ls hi reconèixer que van fer. Els fenicis, segons els historiadors, van establir-se a la península ibèrica i a tota la costa mediterrània portant estris, cultura, plantes, animals, tècniques, etc; d'aquí que diem que les llengües catalana i castellana estiguin emparentades amb les semítiques. Però els acadèmics en no veure, tal i com podem veure en aquesta metodologia, el nexe amb els sumeris, i aïllar-la de les altres en no veure la modulació que permet llegir les altres paraules d'altres llengües, com s'ha mostrat en aquest ampli treball, no es veuen capaços d'aceptar o entaular-se a pensar que també hi ha relació lingüística i cultural amb els sumeris, encara que sigui a través de la llunyania, i tot i encara que aquests no existissin com a tals quan al moment donat.

Bibliografia

[1] MONEM MAHJOUB, A. “أصوات بابل… قراءة جديدة للغات العاربة”. (Veus de Babel... una nova lectura de les llengües àrabs)). 20 novembre 2016.

[2] MONEM MAHJOUB, A. "ما قبل اللغة . Pre-language, The Sumerian Roots of Arabic and Afro-Asiatic Languages". 2008.

[3] LÁZARO LAVILLA, D. "Dirigents orquestradors de guerra mútua. Anàlisi d'una obra artística: Les noces de Canà (1562-63)". Academia.edu, novembre 2020. Disponible en línia: <https://www.academia.edu/95954532/Mutual_war_orchestrating_leaders_Analysis_of_a_work_of_art_The_Wedding_of_Cana_1562_63_Dirigents_orquestradors_de_guerra_m%C3%BAtua_An%C3%A0lisi_duna_obra_art%C3%ADstica_Les_noces_de_Can%C3%A0_1562_63_?source=swp_share> 

Consultes del diccionari modular etimològic

𒅴𒄀 Emegi. sumeri 𒅴𒄀 Emegi català Sumeri, nom donat per ells mateixos al seu llenguatge.

sumeri EME + GI

Llengua, idioma, llenguatge + essència, essencial - judici, jutjar, que torna, que va al voltant, que recórrer, que tornar enrere, que canviar d'estat

"Llenguatge essencial o Essència del llenguatge".

"Llenguatge que canvia d'estat".

"Llenguatge que recórrer altres llocs i és el llenguatge per a tornar enrere". 

Veure 𒆠𒂗𒄀 Kiengi.

𒅴𒂠 Emegir. sumeri  𒅴𒂠 Emegir català 'Llenguatge sumeri (clàssic, estàndard)'

sumeri EME + ĞIR 

Llengua, idioma, llenguatge + nativa, natiu, local

"Llengua nativa".

"Llengua local".

Veure Emegi i Sumeru.

𒆠𒂗𒄀 Kiengi. sumeri 𒆠𒂗𒄀 Kiengi català Sumeris, nom amb el que s'autoanomenaven els mateixos sumeris, la paraula sumeri és un terme d'un estranger per designar-los.

sumeri KI + EN + GI

Lloc, terra, inframón, terra baixa, contrada, país + sagrat, del senyor, mestre, governant + essència, essencial - judici, jutjar, que torna, que va al voltant, que recórrer, que tornar enrere, que canviar d'estat

"País o lloc de terra en essència sagrada o governada pel judici o que recórrer a allò sagrat o que recorren els governants".

Veure 𒅴𒄀 Emegi.

Canà. català Canà. Veure Kanaag.

Canaan. català Canà. Veure Kanaag.

Fenici. català Fenici s'autodenominaven cananeus o fills de cananeus. grec Phoinikes castellà Fenicio

sumeri PES / PIS + NI + KI

Descendents, aplegar - desaparèixer - ungits / Ports, moll + de si mateixos + terra, contrada, país

"Els mateixos que aplegaven els països".

"Els que van fer descendents a les terres".

"Els que eren als ports i molls dels països".
"Els descendents de la mateixa terra".

"Els mateixos que van desaparèixer de la terra".

Veure Phoinikies.

Kanaag. sumeri Ka-na-ag català i castellà Canà o Canaan

sumeri KA + NA + AG

Acció, parlar + de les persones + instruir, manar, comandar, estimar

“Dit d’un lloc comandat per l’acció de les persones o de persones que manen”.

“Les persones que estimen (la parla)”.

Phoenikies. grec Phoenikies  català Fenici castellà Fenicio

sumeri PU + U + E + (H)I + NI + K(I) + ES

Van construir + el món - acció + establiment, contrada + acció + de si mateixos + terra, lloc, contrada + establiment  

"El que van construir per si mateixos l'establiment terrenal de les contrades del món".

Veure Fenici.

𒊕𒈪𒂵 Saggiga. sumeri Saggiga català Sumeris

sumeri [𒊕SAG][𒈪GIG / ĞI][𒂵GA] = 

[Cap, persona, capital, rei][negre / nit][portar, transmetre, acompanyar - llet]=

sumeri [𒊕SAĞ𒈪GIG𒂵GA]=

"Persona o caps que es porten negres"

sumeri [𒊕SAĞ𒈪GI𒂵GA / SAĞGIGGA]=

[La humanitat, tota la humanitat sense distinció]=

sumeri [𒊕SAĞ𒈪ĞI𒂵GA]=

"Persones nutrides per la llet o portades durant la nit".

"Persones transmeses, o que acompanyen a la nit".

Aquest significat de persones que són portades i acompanyen la nit té la lectura del seu culte diví d'haver estat creats per NINHURSAG, la deesa que representa l'univers, la terra, el cel celestial, i la fosca nit que és la divinitat que va crear els humans i mare d'altres déus.

Cal proposar-se a pensar que no tenen perqué significar les persones negres, sinó que s'anomenaven en nom del déu que els va crear, un déu femení, relacionat amb la nit i la lluna, un element associat amb els parts i els cicles menstruals tot i no científicament cert, i amb els quals explicaven com de bé sortirien els parts. La relació prové de la similitud tot i no ser igual entre els dies del cicle menstrual i les llunes plenes, i entre l'espai aproximat entre les llunes plenes entre si i els cicles menstruals entre si, tot i que no sempre una cosa i l'altre és realment coincident. D'altre manera La traducció de SAGGIGA com a conjunt formant un únic significat que és el de 'humanitat', això dona valor a que és un mot per designar 'la humanitat sense cap distinció ni tret físic' i a relacionaro amb la creença de la seva divinitat creadora que les ha portat i transmés. 

Veure Ningursag.

𒊩𒌆𒉺𒂅 Ninhursag. sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅 Ninhursag català Divinitat sumeria creadora de la humanitat, representació de la terra, el cel, l'univers, la nit i la lluna, formada per un cos femení.

sumeri 𒊩NIN + 𒌆HUR + 𒉺SAG +(𒂅niŋir)

Propietària, senyora, mestressa + teixir + fer caure, fer estremir (+ proclamar, anunciar, precursora)

"Divinitat precursora que teixeix i fa estremir".

Sumeri. anglès Sumerian

sumeri SUM + ERIN

Pobres - barbuts + Gent, tropes

E ací lo seus nom

“Gent pobre”

“Gent barbuda”

“E ací el nom de la gent: Els barbuts / Els pobres, humils i savis”

sumeri  SUM + ERIN

Taula, fusta + Gent 

“La gent de les tauletes ( de les escriptures en tauletes)”.

Sumeru. acadià Sumeru o Sumeritum

acadià [forma inexacte] SU + ME + RU / RI + TUM

Enfonsar – verb + batallar, silenciar + construcció / imposar, distanciar, imbuir, derruir + adequat, portar a

"Aquella llengua enfonsada i silenciada per imposició".

Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius.

Com voleu ser recordats? Les històries personals que introdueixen els noms, i un petit glossari. Novembre 2024.

Una de les aportacions interessants de la recerca sobre la metodologia de composició de la formació modular etimològica és la descripció dels valors significatius dels noms, siguin propis o toponímics. Aquesta part de la recerca ha donat veu als noms en que conegudes personalitats s’han fet per a si com a sobrenoms o pseudònims i dels quals en són coneguts arreu. La sorpresa ha estat presenciar que hi ha més raó etimològica en els sobrenoms en relació a la seva vida i obra literària del que podríem arribar a pensar. Normalment els noms propis i toponímics no se’ls considera el seu significat, senzillament es diuen. Però un cúmul de personatges i autors literaris han fet del seu nom la característica que els identifica amb una raó plenament etimològica. L’expert lingüista de xinès del FICB, Manuel Pavón, explicava que tots els noms xinesos signifiquen coses, tots ells estan formats per caràcters que són paraules, però la gent quan els nombra no està pensant en el seu significat, 'O vosaltres ho feu?', interpel·lava, això es pot extrapolar a les altres llengües. És a la actualitat que la gent no veu la raó del nom personal de les persones, ‘senzillament i bàsicament es diu així’, aquesta ètica conviu als estudis dels historiadors, arqueòlegs i filòlegs, i demés persones que obvien la raó del nom, en tal cas que hi entenguessin la metodologia modular etimològica entendrien de manera particular perquè són recordats amb aquell nom. La gent sí que recorda que hi ha cognoms i noms que parlen d’un ofici, la gent que ha tingut relació amb els pobles bé saben que a cada poble cada casa o grup familiar rebre un sobrenom ‘de Cal Boter’, per exemple, tot perquè es dedicaven a fer botes de vi; hi havia la tradició molt estesa de posar sobrenoms a la gent, Barcelona té un personatge dels carrers molt conegut ‘La Monyos’, perquè tenia un bon monyo molt característic. Encara a l’Eixample al voltant del carrer Diputació núm. 214, des de finals del s. XIX fins a finals del s. XX, i recordat encara al s. XXI per la mateixa família, es posaven de manera molt corrent els noms següents: ‘La dels Ulls’, ‘La Xata’, ‘La Lloro’, ‘La de la Gallina’, i un que sona d’allò més bé ‘La Brutícies’, hi ha diversitat de raons de citar a les persones amb sobrenoms es feia per: 

• Honorar i/o recordar una gesta.

•  Recordar un tret o aspecte físic o del caràcter bo o dolent.

• Recordar la professió.

• Riure o en fotre’s d’algú.

• Recordar un fet que hagi realitzat en el passat o durant.

• Per a nombrar en record d’allò pel que serà recordat.

• Per l’anonimat personal o públic de qui és anomenat o de qui diu el nom en relació als altres.

La majoria i a mode de resum són per mantenir la descripció de la seva persona. Vull exposar la necessitat i recomanació adient de que es tingui en consideració aquesta raó de nombrar alhora de pensar en gent corrent, en els fills, en personatges històrics, en personatges bíblics, faraons, reis, escriptors, sants, filòsofs, poetes, actors, monstres, sers fantàstics, sers de faules i llegendes, personatges de la narrativa, a la toponímia dels llocs, etc. És així, no ens ha d’estranyar pas que trobem un o varis dels trets que s’ha exposat als punts anteriors alhora de conèixer i nombrar un nom. 

El que succeeix amb normalitat és que ens acabem dient d’una manera que és banal, no té significat, i ho contenim com una raó habitual en quan és vertaderament anòmal i fruit de la desconeixença lingüística, tot i majoritàriament habitual, molts de noms de la població a Espanya s'escollien en relació al sant més proper al moment en que naixia o era inscrit al registre civil, després i amb la pèrdua de les creences religioses els noms han estat subjectes a la moda i la estètica. També, hi ha un corrent que veu estrany els noms llargs i els vol cada vegada més reduïts, perquè per a ells no té interès i els hi espanten els noms llargs i sonants sense tenir-hi una ni cap altre raó més seria. S’ha format un absurd en que certs noms no se’ls hi atribueix l’aspecte d’una criatura i en canvi si la d’una persona vella. Aquest és el recorregut que va del significat real a la definició de l’absurd. És corrent que les persones cerquin a la xarxa el significat del seu nom o d'algun nom que els hi és curiós o estrany, és un fet que la resposta que troben és nul·la, normalment reben la informació de pàgines de caire religiós on qualsevol nom sigui quin sigui significa 'estimat per déu', 'amat per déu', 'amic de déu', 'protegit per déu'; això a la majoria dels casos és il·lusori, qualsevol persona serà considerada a l'àmbit religiós per déu, però els noms no signifiquen això ni molt menys, tot i així si que hi ha vegades que els noms estan estretament relacionats a la història dels sant de mateix nom. 

Durant el desenvolupament de l’estudi s’ha investigat l’etimologia sobre diversos noms que han suposat una gran sorpresa al descobriment. Alguns estudiats eren noms de sants o noms corrents que contenen la descripció i el resum d’aquella raó per la que són recordats a la seva santificació, altres per la qualitat honoraria o fets i/o trets pels que són recordats, de personatges històrics, mitològics i de personatges cèlebres com poden ser escriptors renaixentistes o posteriors. La majoria d’aquests personatges que he pogut analitzar eren sobrenoms, i no els seus noms propis, tot i que de vegades sols els podem conèixer per aquest sent el principal nomenament que reben col·loquial o oficialment. D’altres que no són considerats sobrenoms suposa que o ve prenem la visió dels creients de tota índole de que aquell personatge estava destinat a fer el que va fer d’alguna manera, o fem la reflexió tocant de peus a terra de que en realitat era un sobrenom, una manera d’anomenar el personatge, ja sigui a manera donada a si mateix, o per aquella manera en que era recordat pels altres que en parlaven d’ell o per les seves habilitats o característiques, tal i com s’ha descrit als punts de la llista. La gent antigament es batejava quan eren adults i això pot ser una indicació de rebre un nom concret. També pot ser que tenir un nom específic porti a la persona a pensar d'una manera que representa el seu nom no per casualitat sinó que degut per l'estimació.

Cal saber que a l’antiguitat i en alguns àmbits culturals actuals és habitual trobar-se amb persones que tenen sobrenoms, la gent acaba coneixent aquella persona pel seu sobrenom i no arriben a saber per res quin és el seu nom corrent. De vegades, això succeeix perquè el nom pot ser massa habitual i pot confondre’s amb el d’algú altre, d’altres perquè s’honorifica o es dona valor a una qualitat d’aquesta persona.  Més personatges dels que podríem arribar a pensar i us en donaré uns quants exemples, han rebut el nom degut a allò que els defineix públicament. Encara avui dia qualsevol persona que entra a una congregació religiosa rebrà un nom pel que serà recordat com a germà. Durant la meva estada treballant a l’Arxiu Nacional de Catalunya vaig intervenir, amb una companya de professió, en un fons de fotografies de format de carnet sobre els monjos de la Cartoixa de santa Maria de Montalegre de Tiana on documentaven el nom i cognom seu i el sobrenom que rebien a l’entrar a l’ Ordre de la Cartoixa a mode de fitxa.

Per exemple,  i només per citar-ne alguns dels que s’han inclòs al Diccionari Modular Etimològic, tenim casos molt interessants. Veiem-los!  

Adam. català Adam de Adam, nom bíblic hebreu del primer home creat per déu

sumeri ADDA / ADAMA + AM(A)

Pare / disputa + cos, esquelet, marc - mare

"El cos de la disputa".

"El cos del pare (primer home)".

"Qui discuteix a la mare (Eva)".

Breu explicació del significat Adam, es comenta en terminologia bíblica que tots provenim de l’arbre d’Adam, és a dir és el pare anterior de tots. Adam és qui discuteix a la mare Eva. Adam vol dir aquestes dues coses, res fora de més enllà.

Aguirre. basc 'espai obert, prada, lloc exposat'

sumeri A / A GAR / GI / GE + ER-RE

Lloc, espai, força, treballar / Plom + canvi d'estat / còpia, exemplar, moviment que crea un corrent d'aire + anar, venir, marxar

"Lloc o espai amb corrent d'aire, exposat".

"Copia o exemplar de plom".

"Aquell que treballa fent còpies".

Veure Daguerre, es diu que aquest nom prové del basc Aguirre, cosa que hauríem de saber diferenciar. Com heu vist Aguirre que es descriu com a espai obert, prada o lloc exposat estaria relacionat amb aquests sentits degut a que indica ' lloc o espai amb corrent d'aire, exposat', un lloc amb corrent d'aire és un lloc obert i en qüestió dels paratges ho és una prada.

Amos Dolbear. Inventor, descobrir la llei Amos Dalbear demostrant que les llagostes canten segons la temperatura i per tant es pot saber segons el número de carrisqueigs els graus de temperatura, (Cpm / 5) - 9 = T. Inventar la comunicació a distància precursor del teléfon, i inventar Opeidoscopi amb el qual es poden veure el so representat en una membrana. El telèfon sense fils. I un sistema de llum incandescent.

sumeri HA A (+A) + MU + US. DU + UL + BE + AR

Llagosta (+moment - poder, força) + soroll, so - crèixer alguna cosa, il•luminar + ser adjacent a, acompanyar.  Cantar + fer ràpidament - ser brillant + rebre + camí, viatge, pas

"El so de les llagostes acompanyar o segueix la llum i el cant és de manera ràpida segons com es rebre el pas de la llum".

"El poder del so pot ser llum. I aquest so de manera ràpida pot ser rebuda a un lloc viatjant".

Anisis. egipci 'NSS faraó egipci que era cec de visió, va ser descrit per Hérodot,  Anisis va ser destronat per Sàbacos, un etíop que va ajuntar Núbia i Egipte i va regnar durant 50 anys.

sumeri AN / HA + NI / NEŠE + ŠIŠ(I)

Celestial / Designació dels ulls + aura, un mateix / d'una part del cos + defecte, impediment

"Qui té un defecte o impediment a la part corporal dels ulls".

Veure Sàbacos o Shabaka i Sebka.

Apep. egipci Apep grec Apophis

sumeri A + PEP

Arma, cosa perillosa que fa mal+ afuada

sumeri  A + PU + PIS

Cosa perillosa que fa mal + Boca + Riba, voral, rierol, congost, moll

“Ser allargat perillós per la seva boca que es troba als vorals dels rius”.

Arsèguel. 'nom de poble d'Alt Urgell, va tenir castell amb torre i va ser derruït'

sumeri AR + SEĞ + E + E LE - EL

Elogia, himne - ruïna + cérvol, cabra de muntanya - neu, fred + llogar, treure - temple, casalot + tipus de pedra, probablement apte per construir

"Les ruïnes fredes/de la neu de les que es van treure las pedres constructives".

Aquest indret era format per un castell, que va ser derruit i destrossat, finalment van ser portades les pedres que ja eren tallades per reutilitzar-les en cases del poble. El propi nom d'Arsèguel no pot ser anterior a aquests fets.

Arthur Conan Doyle. Metge i escriptor de Sherlock Holmes

sumeri AR+TU+HUR. KU+UNA+AN (E). DU+U+I(L)+LE

Célebre, fama, elogis + liderant - conjurant + proteccions. Enfortir + les agresions + de mort. Combinar- detenir-se + observar - supervisar + donar-se suport + l'escriptura, escriptori

"Qui és célebre fent proteccions. Per enfortir les agresions i les causes de mort. Combinant-ho amb l'observació per a donar suport  a l'escriptori".

Veure Sherlock Holmes. És interessant el significat que podeu veure de Sherlock Holmes, molt relacionat amb el seu ofici de solucionar i resoldres els casos de les morts donant-se-l'hi de la manera més idònia i ràpida. I igualment interessant el nom del pròpi ARthur Conan Doyle que descriu completament els seus dos oficis, el de metge, receptant o conjurant proteccions per enfortir-se davant la mort. I El de combinar-ho amb l'escriptura a través de les seves observacions que feia des de la seva clínica i des dels diaris que llegia.

Sherlock Holmes. Nom de personatge de noveles de Arthur Conan Doyle, fou el detectiu més conegut i important de la literatura global. Sempre resol els casos acompanyat d'en Watson, i famós per formular sempre a les observacions de Watson, la seva famosa oració: 'Elemental estimat Watson'. Fet que va donar nom a la sèrie televisima 'Elementary'. 

sumeri S(A) + ER + LU + UG. HUL + MES / MEŠ

Resolució + portar - anar, marxar, venir + remenar + morts, matat - exaltat. Passant-s'ho bé, alegria + heroi, jove, ser viril / home

"Qui porta les resolucions remenant les morts. Sent un heroi passant-s'ho bé".

Veure Arthur Conan Doyle.

Caius Plinius. Personatge grec que és recordat per explicar a la Història Natural tots els detalls naturals, etnogràfic i geogràfics a mode de enciclopèdia. Metodologia modular: sumeri KA(L) + I'U + US  PIL + INIM + US. Igual a: Valuós, rar + complaure + seguidor, acompanyant. Home + sobre les qüestions de les coses + Vora, camí, lloc, passatge. És a dir: "L'home que li complau seguir explicant els assumptes de les vies laborals i dels paisatges", “Aquell que li complau seguir el valor de les coses i ser l’home que parla de les qüestions de les coses dels llocs i paisatges”. És a dir, veiem com el seu nom fa referència a ser un home que parlava de totes les coses dels llocs, dels paisatges i que ho feia amb gran plaer i seguint-les arreu trobant allò valuós i rar.

Caravaggio. nom de pintor de l’època barroca italiana nascut a Milà, el seu nom propi era Michelangelo Merisi da Caravaggio.

sumeri CARA(V) + AGG(IO)

Cara, ‘forma aspectual’ + amenaçada, agreujada

“De cara amenaçada o agreujada”.

sumeri KAR + A + BA + A + GI + U'U

Fugir, treure per la força + armat, de la seva progènie + eina de tall, buidat + morta, jutjat + abús ' derrotat

"Aquell que va haver de fugir degut a progenitzar i va ser mort i buidat o tallat".

La curta vida de Caravaggio va ser molt agitada a més d’omplerta d’obres pictòriques i encàrrecs, com a pintor es va fer molt conegut i sol·licitat, posteriorment era un home que fugia de Roma acusat de matar a una persona i condemnat a mort, va refugiar-se a Nàpols amb els mecenes, però després d’alguns viatges i varies pintures, va ser perseguit i va ser empresonat, la qual cosa va fugir, a les acaballes el van intentar matar cosa que el va deixar amb el rostre tot desfigurat, d’aquí el seu sobrenom ‘Carabuidada’, ‘Caravacía’. El cognom no ho puc assegurar del cert, però no seria pas estrany que degut a l’èxit de les seves pintures a la gent no li importés mantenir el nom, donar-li un recolzament i contenir el seu parentesc amb ell. Les semblances en el present i la formació modular sumèria ben semblants i en relació a la seva història poden ser raó suficient. Altre raó no explicaria el fet que el seu nom documenti un aspecte de la seva vida o fisonomia. Si que pot ser que el nom no fos el de cara buidada ni el de ser jutjat ni el de fugir, tot i que estan implícits, si no el de que té aspecte d’amenaça o una cara agreujada com la que pintava als seus quadres a tots els personatges, donant-li el sobrenom segons la seva obra pictòrica i no segons la seva història personal per la qual va ser conegut.

Casper(film de fantasma) Caspar Morrow (sèrie Invasión). Casper(film de fantasma) Caspar Morrow (sèrie Invasión), personatges filmics.

sumeri KA + AŠ / AS-A + PA E + ER / A + AR

Escàs, valuós, rar + maleit / dimoni + resplendent + esclau, servent / tenir cura, ser criat + lloança

"Dimoni o espectre rar i resplendent que és esclau o servent". (Casper)

"Ser maleït valuós ser lloat per ser criat a allò resplendent". (Caspar Morrow, Invasión)

Veure Morrow.

Morrow 'futur proper, l'endemà, dia següent', 'Caspar Morrow, sèrie Invasió'.

sumeri MU + UR + RU + U U U

Crèixer alguna cosa - casa - il•luminar-se -foc + enemic - reunir - anar endavant, ajornar + resistir + tot, món - abús - acció

"Qui va crèixer amb l'enemic per fer resistir tot el món".(Caspar Morrow)

"Ajornar-se fins que s'il•lumini tot". (Morrow)ç

Veure Casper.

Cleòpatra VII Thea Filopator. català Cleòpatra VII Thea Filopator. Cleòpatra va ser una reina de l’antic Egipte (69 a.c. fins el 30 a.c), darrera governant de la dinastia ptolemaica de l’antic Egipte. Va ser diplomàtica, comandant naval, coneixedora de moltes llengües, i escriptora de tractats mèdics i remeis els quals es van perdre amb la crema a la Biblioteca d’Alexandria.

De Cleòpatra al sumeri GLE'UPADRA

(GES)LE'UM + PAD + ADAR / RAH

accadi (GES)LE'U 

Pissarra o Tauler d'escriptura, Escriptori + Descobridora, que posa nom + a les Plantes /a les Malalties

català 7 igual a VII

sumeri IMIN; IM+ (ADA)MIN

Tauletes (escriptures), modelar + Fer Debat de.

català Thea

sumeri TEHI

Per apropar

català Filopator

sumeri PILU + PA +. TUR

Els Ritus o remeis + del Ram + per a les Malalties

Resum del significat descriptiu del seu nom. Perfectament, el seu nom, descriu que ‘fou l'escriptora de tractats mèdics’ (Cleòpatra), que ‘ho va fer per apropar els coneixements a la gent’ (Tehi), i que ‘formava part dels ritus o remeis dedicats a les malalties’ (Filopator). Si li contem el numeral com una paraula encriptada, ens indica que ‘debatia les escriptures, és a dir, era una cercadora de solucions o moderadora’.

Damià. nom pròpi 'personatge bíblic que és juntament amb Cosme dos metges patrons de la medicina', algú ho compara amb el mot Domador però no tenen cap relació com podeu comprovar més endavant.

sumeri DA + MI + A

Barrejar en un líquid – escriure +  recomanar + tenir forces, poder - temps

"Aquell que escriu una recomanació (recepta) per un temps concret".

"Aquell que recomana una poció per tenir forces".

Damià com a representació amb Cosme dels metges, és aquell que té per nom el de escriure i recomanar receptes i pòcimes per enfortir-se.

Dante di Alighiero degli Alighieri. català Dante Alighieri nom de bateig Dante di Alighiero degli Alighieri.

sumeri DAN + TE

Ser pur i clar + Membrar

Tovet, Pessic, Tendre

“Ser sobre la puresa i claredat”.

sumeri ALI(M) / ALA o ALU + GHI + ERI(A) /ERU

Important, heavy / Dimoni + Judici, essència, devolució legal, matar + Waste Land, Infern, Erm / estar buit, nu, pela

Alighiero "de l'endomoniat descobert".

Alighieri "el important judici legal a l'infern".

sumeri DUR + AN + TE

Obstacle, totalitat + Cel, Regne del Cel + de la membrança

“Dels obstacles de la totalitat de la membrança del regne celestial”.

sumeri DI 

Parlar, Tovet, Pessic, Tendre

“Esmenar de manera tendre”.

Degli: DE + GILI(M)

Per crear, donar forma, aventar + Entrellaçar, d'allò difícil d'entendre,

Tovet, Pessic, Tendre

“Dona forma a allò difícil d’entendre”.

Nom sencer:  “Ser que s’esmena pur i clar que parla tendrament de allò endimoniat que posa al descobert donant forma a allò difícil d’entendre sobre l’important judici sobre la legalitat a l’infern”.

La raó històrica i simbòlica: Dante és globalment conegut per els seus poemes sobre l’infern, i la seva classificació. El que no es coneix és que el seu propi nom conté la descripció de la seva pròpia obra. Tot  indica que es tracta d’un sobrenom, o un nom artístic, o d’un nom batejat a una edat adulta com era un fet corrent.

David. català David anglès Dave

sumeri DA + BE

lloc, espai, superfície + retirar, rebre allotjament, reduir, eliminar, deduir, disminuir

"Persona retirada d'un lloc" (Rei David).

"Persona que rebre un lloc o espai".

sumeri DAB + BE + ID

Desenvolupar, escollir, acceptar, fer-se càrrec + retir, rebre + canal, riu, curs d'aigua

“Persona que accepta el curs del seu retir”.

El personatge bíblic del rei David, explica la forma d’un rei vell, retirat, malalt, que s’enamora d’una dona que veu a una font d’un jardí i resta amb la jove que l’acompanya i el complau en el seu final fins morir a pesar de l’edat. El seu nom designa aquest concepte, de aceptar el seu retir (del tro) de la seva vida.

David i Betsabé. mite de David i Betsabé, el rei David ja gran i malalt va enamorar-se des del seu llindar, balcó o finestra mirant al jardí d'una dona que s'hi banyava nua a la font i sembla ser segons el nom Betsabé que ella li va fer proposició, convertint-se en una de les dones del rei David. Als manuscrits i codex antics de l'època romànica i gotica es conserven moltes miniatures i ilustracions sobre aquest moment de la bíblia de l'antic testament.

sumeri DAB + BI (+ I) + D(I). BE + ED / ID + SA + BE

Ser magnètic + mirar (+ rei) + llindar. Remoure, rebre assignació + ascendir, fer pujar / canal, curs d'aigua + advertir, suggeriment + Remoure, rebre assignació

"Rei que mirant amb magnetísme des del llindar. (Amb/A) qui removia el curs d'aigua suggerint ser rebuda".

Veure altre part de la història del rei David amb l'entrada de David. Veure la semblança amb el nomd e David Poe actor de teatre pare d'Edgar Allan Poe i d'un músi contemporani a nosaltres nascut a Michigan.

David Poe. Actor de teatre pare de Edgar Allan Poe. Músic contemporani nascut a Michigan.

sumeri DAB + BI (+ I) + D(I). PU + U + E

Ser magnètic + mirar (+ rei) + llindar. Boca - caixa de ressonància + acció, conduir - veu, lament, cridar, bram + parlar

"Ser magnétic que mirar des d'un llindar i amb la seva caixa de ressonància crida i parla amb la seva veu".

Veure Edgar Allan Poe.

Edgar Allan Poe. Fill de l'actor de teatre David Poe. Edgar Allan Poe orfe, es va convertir en un célebre escriptor de contes de terror gòtic.

sumeri ED + GAR.  ALLAN. PU + U + E

Demolidor, enfurismar, rabiós, descendir, ascendir + retirat. Imatge, formar. Boca - caixa de ressonància + acció, conduir - veu, lament, bram + parlar

"Qui formar imatges demolidores parlant sobre els laments".

Poe. anglès Poe català, castellà Poema 

sumeri PU + U + E

Boca - caixa de ressonància + acció, conduir - veu, lament, bram + parlar

"Parlar de laments".

Veure Poètic i Poema.

Decameron. català Decameron

sumeri DE + KAM + ME + RUM

Portar, emportar, donar forma, crear + Alteració + del desig, combat, propietats divines + assemblea, ideal

acadià: KAMMU =  sumeri: KAM

"L’assemblea que dona forma a l'alteració del desig".

Veure Giovanni Boccaccio

L'obra del Decameró tracta sobre una assamblea o grup de trobada que parlen ilusoriament i de manera fantàstica i amb humor de tot allò que porta implícit el desig. El context és una situació de peste que asola la contrada i ells estàn refugiats a una vila. 

Delfín. castellà Delfín  Del lat. delphin, -īnis, y este del gr. δελφίς delphís. català Dofí

sumeri DE + E / ED + PIS + IN

Crear – porta – aventar + sortir -temple / ascendeix i descendeix + a la costa, ports, gargantes, molls, en bancs + sectors

"Aquell ser que ascendeix i descendeix al mar(saltirona)".

Veure Dauphine, Dofí.

Eva. català, castellà Eva anglès Eve francès Éva

sumeri E + BA i/o BE

Emergir, presentar-se, recollir - descendència, fills, progenitors + dividir en parts, presentar, compartir, partir

"Presentar o fer emergir la descendència".

Veure Adam, Rebeca.

Flix. català Flix ‘poble de Tarragona, a les terres de l’Ebre’

sumeri PIS + LI + IGIX / IGI(NIM)

Ribera, riba, vora de l'aigua, port, meandre + constreta, pressionada + amb bots - terra alçada

"Terra alçada d'un meandre o de la ribera".

Aquest poble té com a caràcterística que es troba a un meandre, és a dir, una formació de terra que forma una llenca muntanyosa i el riu perfila la volta a aquesta formació de terra, formant gairebé una illa.

גלעד Galed. hebreu גלעד Galed català Galed 'És el lloc on Laban deixar  de perseguir i d'estar enfadat amb Jacob i fan les paus'.

sumeri GAL +(E / A) ED

Posar, dipositar, col•locar - protegir, protecció, guardar-se de + (treure, deixar / moment) enfurismar-se, estar rabiós

"Dit del lloc on es van deixar i dipositar l'estar enfurismat".

Veure Gilead.

Galileo Galilei. nom de personatge històric del renaixement. Astrònom que va descobrir i explicar que la Terra té diversos moviments rotacionals i girava al voltant del Sol. També tocava destrament el llaut degut a que el seu pare Vicenzo fou un gran teoric i músic del llaut.

sumeri GA o HAL + IL / IL(A) + E + U U. GAL + I + LE + I

Girar, voltar + aixecar, portar / elevar + emergir, sortir, marxar + terra - conduir - acció (bis). Girar, voltar + acció - procés + suspesa + acció - procés

"La Terra marxa portada per l'efecte de voltar. Gira mentre és suspesa".

Veure Vicenzo Galilei i Galileo Bonaiuti.

Galileo Bonaiuti. avantpassat del s.XIV de Vicenzo el músic de llaut i de Galileo l'astrónom.

sumeri GAL + LIL +  E + U U. BU + U + NA + I + U + TI

Gran, vell, sabi + malalties + treure, marxar, cuidar + acció - carregar, conduir. Perfecte + acció - pau - plantes, herbes -apilar + morter + acció - procés + (bis)  + marca, senyal - mix, barreja - lloc

"Sabi que fa marxar les malalties. Amb la perfecció de les herbes i plantes barrejades ( i matxucades) amb el morter".

Veure Vicenzo Galilei i Galileo Galilei.

Galimaties. català Galimaties del fr. galimatias, potser del ll. gallus ‘gall’ i gr. -mathía ‘ciència’, aplicat als disputadors escolàstics, o bé de Joseph ab Arimathia, entès com Barimatia, país llunyà de parla incomprensible, o alteració de grammatica 1a font: 1851, DEsc. castellà Galimatias

sumeri GAL + IM(M)A + TI + ES

Posar, dipositar, col•locar - protegir, protecció, guardar-se de + aspecte, fisonomia + marcada + trampa, embolic

"Dit d'allò amb aspecte marcat de posar un embolic".

Garcia. català, castellà Garcia

sumeri GAR + ŠI + A

Ser heroi - arribar d'hora + vida + lloc - moment, temps - fort, poderós, treballar, salari

"Arribar d'hora al moment de viure".(=jove)

"Fort per viure com un heroi".

Gaspar. nom propi Gaspar, Gazpar ‘ un dels tres reis juntament a Melchior i Baltasar, que li porta un regal a Jes´sus nounat, en concret li dona encens’.

sumeri GAZ(AZ) + PA + AR

Trillar, ratllar, moldre + Queen craspe myrtle (arbre) + branca, bara + elogiar -  molí de mà

Les corones esportistes eren de mirtra, a sant Joan es posaven aquestes corones com Afrodita i Apol•lo. De la mirtra se'n fa encens i aquest és el regal que se li dona, per tant sabem un detall més que dir que el regal era encens, el regal era encens de Queen Craspe Myrtle, un arbre relacionat amb la reialesa com indica ‘queen’.

Veure Casper. Cal saber diferenciar Gaspar de Casper i de Caspar, tot i que la diferència pot sembla que sigui sols una lletra prou semblant C o G, les paraules són molt diferents en quant a modulació i significació.

Gratallops. català Gratallops ‘poble de terres de l’Ebre, Tarragona’.

sumeri GARA + TAH + LU + U + PU + US

Ser desertat + incrementar + Pertorbar, agitar + pastor + boca, pap + imposar -se – ovelles - lloc, camí - seguir, coagular

"Lloc desertat de les pertorbacions de l'animal que agita i pertorba al pastor i les ovelles".

Aquest poble té per escut la representació d'un arbre amb un llop al seu desota. El nom de Gratallops ens descriu el significat de ser un lloc on ja no hi han pertorbacions d'aquests animals que pertorben i agiten als pastors i a les ovelles, senyal de que és un lloc tranquil per hospedar els ramats, siguint transeünts o no.

Helena. català Helena, nom grec

sumeri HAL o ELLA / HILI + E + NA 

Bola, anella / Atractiu, luxuriant, sex apple + es vista, mirada + home, persona - acció

"Que és atractiva i mirada pels homes".

"Feta d'una bola".

Helena es diu que era d'una gran bellesa i atractiu ja recent nascuda i durant al llarg de la seva vida desitjada per diversos homes al primer cop d'ull, tant que estant casada el matrimoni no els van deixar entrar a la ciutat per por a una revolta degut a la seva bellesa, fet per la qual va ser, fins i tot, raptada i jugada a sorts. Es diu que va néixer d'un ou juntament amb un germà i un altre ou que eren dos germans més de part d'un altre pare.

Jester. anglès Jester 

sumeri GIS / GES + TE + AR o RE

Advertir + Seguici, Tro + Bromes

“Ser que forma advertiments a un seguici”.

“Ser que adverteix amb bromes”.

Jeroglífic. català Jeroglífic: del ll. hieroglyphicus, i aquest, del gr. hieroglyphikós, íd., comp. de hierós ‘sagrat’ i glýphō ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis 1a font: 1696, DLac.

grec Hieroglyphos

sumeri HI + E + RU + GI + PES

Mixtió, barreja, composició + de parla, vista + suportar, contenir + tallats, carvar

"Senyals carvades i tallades que barrejades contenen la parla".

Jeroni (Eusebi Jeroni Sofroni). Eusebi Jeroni Sofroni va ser el traductor al llatí a partir del grec de l’obra bíblica que conté textos mesopotamis.

català Eusebi

sumeri E + US + EBI

Qui parla + amb imposició, recolzat, verificant (amb encert?) + espedaçant les paraules, fragmentant-les

"La persona que és tot un orador i un assidu a espedaçar les paraules i verificar-les."

català Jeroni

sumeri GIR + (G)UN + E / NI

Qui canvia l'estat + dels signes de les paraules + Entrar-los / la pronunciació, la manera de dir-les.

De les quals, "és una persona capaç de canviar l'estat de les paraules a través dels signes i la pronunciació".

O Gerònim, Gerónimo.

sumeri GE + ER + U + UN + IM+ UŠ / US. 

Escrit, còpia, exemplar, traçar per escriure + plor, dol, llàgrimes + terra, abús, maltractament, acció, món, totalitat + celestial + taula, tauleta + fundació, mort / arrossegar, seguir, acompanyar, lloc, espai, manera.

"Traçar l'escrit o fer la còpia i exemplar de les tauletes de la fundació o que segueix el món celestial".

sumeri EŠ + TIRI + DU + UN

Santuari, sepulcre + foraster + humil, servil

"Humil servidor celestial del santuari com a foraster".

català Sofroni

sumeri SUH + (H=F?/PS?) + (DU)RU(N) + NI

Capaç d'extreure, de seleccionar + assegut, ben fresc + per sí mateix. 

...i a més, té la capacitat d’extreure-les ben fresc per sí mateix (un prodigi)

Juliol. català Juliol del ll. julius, mes en memòria de Juli Cèsar, que donà l’ant. juyl, transformat en jullol/juyol per evitar la confusió fonètica amb juny i, per reacció cultista, en la forma actual 1a font: 1277 castellà Julio anglès July

sumeri GUL + LI / (H)I + U + UL

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció + acció - abús - carregar + brillant, brillar 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

Cal entendre els dos significats adequats que hi ha tant per al personatge de Juli Caesar, com per el més de juliol. Per una banda el personatge és reconegut per les seves gestes de les guerres de les gàl·lies, per contenir tot l'imperi a Roma adquirint i destruint tot al seu pas per tota la selva hercinia i la resta d'Europa de manera que va oprimir tots els altres poblats i llengües, és a dir els va destruir i anihilar. Per altre banda, el mes de juliol té el significat associat a les habilitats representades en Juniper, que és el de la llum i les tempestes de llum, per tant del bon temps on hi ha més llum i més calor i el del mes de l'any que també inclou les tempestes amb trons i raigs de manera abundant i molt fortes, en aquesta situació és més adient associar el mes al calendari del pagés com el que s'explica a les metamorfosis d'Ovidi, i el primer módul s'ha d'entendre amb el significat de fer malbé els aliments degut a aquests efectes del temps. Tot i així en aquest cas les dues descripcions modulars s'escriurien amb els mateixos vessants cuneiformes sumeris, per tant, és fàcil entendre que hi va haver en algún moment de la història passada una barreja dels significats que va probocar que desapareixés la seva distinció, fins i tot associant-se el JU a Júpiter/Juniper en comptes del LI quant això és un error.

Veure Julio, July.

July. anglès July català Juliol castellà Julio

sumeri GUL + LI / (H)I

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

"Qui és il·luminat per a  contenir i destruir". 

Veure Juliol, Julio.

Leonardo di Ser Piero da Vinci. català Leonardo di Ser Piero da Vinci

sumeri LE'U(M) + NAR + DU

Escrivent + Músic, cantant, estrella + De tot, recopilador, constructor

sumeri DI

Parlar

sumeri SER

Viure

sumeri PI + ERU

Mesura de capacitat + persona famolenca, desitjosa

sumeri DA

Línia, lloc, llinatge, moure al líquid, escriptori

sumeri BE + IN + CI

Deductor, locust + del sector (instrument matemàtic que consta d’un regle amb mesures de distàncies i angles per transportar-les) + recordar

Significat del nom sencer: "L’escrivent, músic i constructor de tot, que parla de viure del desig (intel·lectual) i és escrivent i recorda les deduccions de les proporcions del sector (instrument matemàtic de mesures)".

La raó històrica i simbòlica: Leonardo di Ser Piero da Vinci. Leonardo da Vinci és conegut pels seus invents i aportacions teòriques en els camps de l’estudi de l’anatomia, la geometria i les matemàtiques, la naturalesa i la seva representació dibuixada i pictòrica, entre els seus invents de maquinàries. E aquí el seu nom propi.

Lewis Carroll. Autor de Alicia al país de les meravelles i davant el mirall, entre altres contes també va publicar varis llibres de matemàtiques i de lògica, de fet fou professor de matemàtiques, i fotògraf entre altres oficis.

sumeri LE + U U + IS. ĞAR + RU + ULUL

Escriptor, escriure + tot, món - acció + riure, pena, xiuxiueig. Plantejament matemàtic + construcció + cultiu de

"L'escriptor sobre el món o de tot allò que causa riure o pena. Pel cultiu de les construccions dels plantejaments matemàtics".

Menelau. Marit d'Helena que fa la guerra de Troia quan se la rapte París en ser aquest hospedat a casa seduit per la seva bellessa

sumeri ME + NE + LA + U

Rígid - silènci - desig - combat, combatir, batallar + força + estar suspés, pagar, exhibir, mostrar + derrotar -abusar-llit

"Qui es va forçar a combatre per fer pagar amb la derrota/ per haver exhibit el seu llit / degut a mostrar-se-li un abús".

Veure Helena i Troia.

Miguel de Cervantes de Saavedra. castellà Miguel de Cervantes Saavedra escriptor del Quixot, que fou combatent a la batalla de Lepant, capturat dues vegades per l’enemic, va perdre la utilitat d’un braç per un tret durant aquesta guerra.

català Miquel de Cervantes Saavedra

sumeri MI + GE + EL

Expressió d’aprovació o admiració, lloança + Escriptor, escriure, fer copies o exemplars, traç de ploma + dosser, o baldaquí, és a dir honrat

"Admirat i honrat com escriptor"

sumeri SER + BAN + TES

Debilitat, adquisició + tret a distància(fletxa) + amb orgull

"Va adquirir amb orgull un tret a distància".

sumeri SE + ER + BAN + TES

Garfi o manc + d'un Dol + Assignat o d'un tret + amb orgull

"Degut a un tret a distància és manc amb orgull".

sumeri SAR: Escriure

sumeri SA + A BAD + RA

Rival, mogut, va competir + va entregar els braços + per la puresa

"Va competir per la puresa i es va entregar als braços".

sumeri ABBA: Vell, antic

No vindria pas de cérvol... El seu nom és una qualitat significativa del personatge. És el manc més famós de la literatura. Que lluita al final per la puresa del cavaller i mor en braços de l'enemic.  A més l'escriptor com a tal d'ofici, era manc degut a la batalla de Lepant a un tret que va rebre al braç. Aquestes diverses relacions amb la seva professió, el seu aspecte, i el seu personatge o honor possibiliten que aquest nom de l'autor sigui un sobrenom que va rebre o amb el qual es va donar a conèixer.

Veure Miguel, Miquel, Misha, Michael.

Ocata. català Ocata, lloc situat a la costa del Maresme, població que fou marinera, està localitzat al costat del Masnou i adscrit a aquest anteriorment a Teià, el Masnou a l'actualitat té un port prou impotant de petites dimensions. Fins no fa gaires anys encara es mantenien les barques dels pescadors com a simbol del que hi havia estat, pintades i conservades com un objecte patrimonial i ornamental, a l'actualitat de 2025 ja no en queden. Les platjes dels pobles de costa sempre anaven acompanyades de barques de pescadors que les arrossegaven cap a l'aigua fent-les entrar-hi, també hi havia els mestres d'aixa que les fabricaven a la mateixa sorra, avui dia el més proper es troba al port de Premià de Mar, tot i molt canviat. Ha estat un ofici que s'ha volgut preservar, però l'administració va arribar molt tard a gestionar-ho, perdent-se tots els mestres d'aixa que hi havien sense cap mena de relleu, tot i que es va proposar una titulació per treballar-hi de manera homologada.

sumeri U U + KAD-DA

Navegar un vaixell, cabina d'un vaixell - acció - terra + reunir-se

"On es reuneixen el vaixells que naveguen".

Pénelope. grec pene=fil, lopia=inflor / oca o ànec català Penèlope castellà Penélope anglès Penelope

sumeri PE(S) + NE + LU + U + PE(S)

Pentinar, netejar, desfer la llana, aranya, teranyina (teixir, filar) + acció - força + esclatar - persona + oca - acció + inflar-se, engruixir, descendent, embaràs, recollir, respirar - ocell

"Persona que teixir embarasada o l'acció dels descendents".

"Persona que engruixia el que teixir o que teixia i ho recollia".

Veure Pene, Pene 2.

El nom descriu completament el seu mite, la seva història llengendària de ser la dona d'aquell protagonista de l'obra d'Homer la 'Odisea', de nom Odiseu, que a la seva marxa, se li proposen a Penèlope tot de pretendents per fer-se reis, però Penèlope es passa el temps teixint esperant la seva tornada i negant a qualsevol altre home, aquest teixit que teixeix durant 20 anys, ho fa permanentment omplint-se el temps per tal de que no acabi mai de teixir-lo cada dia teixeix un tros que després el desfà, és a dir recull el que ha teixit desteixint-lo per tornar a començar i no avançar mai.

Rebeca. hebreu, català, castellà, anglès, francès Rebeca, Revekah, Rivka,. 

sumeri RI + E + E - BI / BE + KA + A

Cavalcar, conduir lluny - ser distant + Emergir, presentar-se, recollir - descendència, fills, progenitors - casa, temple, país - curs d'aigua + princesa / dividir en parts, presentar, compartir, partir + ser valuós, rar, tractat com a valuós, respectar, escàs + descendència, fills, progenitors - poder, força

"Princesa que fou conduida lluny tractada valuosament, que fou escasa".

"Qui va ser presentada  a una casa i temple distants per ser poderosament valuosa i escasa".

"Qui presentar-se a un curs d'aigua, i fou conduida lluny per ser valuosament respectable".

Rebeca, es portada per un servent, enviat per Abraham, que no volia que fos cananea, el servent va lluny cavalgant i troba a Rebeca a l'aigua d'una font o pou, tot per trobar a la futura dona d'Isaac. Qui sols veure a Rebeca i en saber de la seva diligència la trobar molt bella. Dintre de l'explicació etimològica modular que forma el nom Rebeca, queda inclòs el concepte que es sol donar com a significat de cautivadora i fèrtil. Però no vol dir de manera específica aquests mots que solen explicar com etimologia derivativa. Ens diu molt més del propi mite.

Veure Eva, Adam.

Shabaka. àrab Shabaka, faraó egipci etíop que va unir Núbia a Egipte derrotant al faraó cec Anisis

sumeri SA o SAAB + BA + KA

Xarxa, retícula + meitat, tallar, mixta + acció

"(Xarxa pot voler dir...) capturar les dues meitats".

Veure Anisis, Sebka (en àrab és també Shabaka però ).

Taüll. català Taüll, de Sant Climent de Taüll: Opino que Coromines es va descuidar en l'etimologia del mot Taüll, d'un basc" el poble de la portella" segons ell anomena.

Té lloc pensar que Taüll prové de 

l'acadià TA'U + UL

Locus, espai / habitació pel culte + volta del firmament

"Locus caelestis",en referència al Pantocràtor celestial.

Taüll és recordat per tenir l'habitació del culte, l'esglèsia i l'absis amb el déu cristià romànic, representant que és o que surt de la volta del firmament, aquesta representació tracta d'un mural a la tècnica del fresc que està conservat al Museu Nacional de Catalunya i museitzat virtualment a l'indret de Sant Climent de Taüll. El seu nom ens està describint el que s'hi troba en aquest indret.

Thor. català Thor, déu nòrdic del tro

sumeri TU + UR

Encantat, vencedor + Protector, fornejar, ungit, (acadià:) brillant, raig, tro.

sumeri TUR

El ferit

“Ésser protector encantador del tro”.

“Ésser brillant com el tro”.

“El ferit ungit” (Veure següent explicació).

La raó històrica i simbòlica. Divinitat representativa del tro màxim representant del vèncer. Odín el maleeix per a que en cada batalla sigui severament ferit. E ací el seu nom.

I aquí ho deixarem, entre tants altres noms treballats al diccionari i que no els citaré ara i aquí, i tants altres que podran venir d’ara endavant.

Recordeu aquesta recomanació... Poseu noms que signifiquin una cosa interessant. I també als Estats m’anomeno per a que haurien de facilitar adherir un sobrenom en qualsevol moment sobre el nom propi de cada persona i documentar-ho al DNI o a una altre base de dades, per exemple quant t'adhereixes a CEDRO, aquest et demana si tens un sobrenom saber quin és i estem parlant de drets d'autor. Els xinesos es posen ràpidament un nom xinès i un amb alfabet, i el mateix demanen als estudiant de la seva llengua que s’hi posin un nom xinès, i documenten tots dos sigui a un examen de llengua oficial, una sol·licitud d'una beca, una fitxa i arreu.

 La història del llibre II que Heròdot va desconèixer.

La llengua encomanada a L'enfant sauvage. Octubre 2024.

En aquest article us aniré a explicar una història d’Heròdot i com entendre-la. El recorregut serà inspirador i us pot fer somriure. És apte per a ésser explicat a una criatura i per a comentar-ho. 

El gran viatger i considerat el pare de la història Heròdot, que va néixer el 484 a.e.c, a Halicarnàs, explica a l’inici del llibre segon el següent que redactaré a la meva manera tot respectant el que ell informa:

Va haver-hi un faraó de nom Psammètic que va governar als egipcis abans de la unificació de l’imperi Persa. Psammètic, que va néixer al s. VII a.e.c. a Tahpanes, Egipte, al veure que els egipcis creien que eren els de la cultura i llengua més antiga, va voler comprovar quina ho era realment. Després de molta recerca sobre la manera de saber-ho, se li va ocórrer esbrinar-ho d'una manera molt peculiar, així que va encomanar collir a dos criatures de recent nascuts que s'havien d'entregar aquests a un pastor, i que els tingués tancats a una sala molt ben aïllats, amb la obligació del pastor d’entrar mut i a la gàbia una vegada al dia per a alimentar-los amb llet de cabra. D’aquesta manera arribaria el moment en que aquestes dues criatures dirien la primera paraula sense haver escoltat parlar a ningú abans, és a dir, sense influenciar-se. Transcorregut el temps un bon dia va entrar el pastor a donar a les criatures la seva ració de llet de cabra i aquests se li van abalançar dient els dos a la vegada.

– Bekós!

Al començament el pastor s’anava sense donar-li més importància, però al veure que ara se li llençaven a les cames una altre vegada i van repetir.

– Bekós!, Bekós!

Així el pastor va decidir avisar a qui li havia encomanat aquesta tasca, així que va anar a explicar-li a Psammètic el que havien dit. Psammètic va escoltar que van dir ‘Bekós’ i va començar a buscar un idioma que contingués aquesta paraula, semblava que no trobarien cap però finalment van donar amb que fou la llengua frígia que diuen la paraula ‘Bekós’ per a significar ‘pa’. Així va ser que els hi va explicar a tots els egipcis, que els frigis, i no ells, eren de cultura i llengua més antiga, la qual cosa els egipcis van haver de cedir.

Tant bon punt ja sou coneixedors de la història podem fer la reflexió. El que Heròdot explica amb la serietat de l'historiador, dient que ho va sentir a la viva veu dels sacerdots del temple d’Hefest, a Memfis, i que així deuria succeir. I que en veu dels grecs es diu una versió més cínica, on s’explica que Psammètic va arribar a tallar la llengua a dues dones i va obligar als nens a viure amb elles, documentant així una altre versió d’aquesta història. Ho hem de veure com un conte, com una historia reflexiva i com un acudit de molta subtilesa.  Si veiem la metodologia de composició de la formació modular etimològica notarem que és cert que a l’idioma frigi el mot Bekós signifiqui ‘Pa’, veure:

Bekós. frigi ‘Pa’

sumeri BE + (KU + U + US / KUS)

Rebre, treure + (posar ous – llaurar – forat + pa, aliment + batre, qualificació del gra – estirar / farina de malta)

“Rebre el pa fet amb gra de malta o de manera foradat o estirat o fet lligant la massa amb ou”.

Però això no és tot. Tal i com veieu l’explicació modular a través del sumeri, també és cert que podria estar dient:

Bekós.

sumeri BE + KU + US

Retirar, treure + del lloc – d’aquest forat + imposat

“Treu-nos-en d’aquest lloc o forat (que se’ns ha) imposat”.

Més entendre el sumeri U com a ‘pedra’. Més sumeri U com 'plor, veu, lament'.

Perfectament és un acudit molt agut. Aquestes criatures estan dient ‘Bekós, bekós!’, és a dir, ‘Treu-nos! Retira’ns aquesta imposició d’estar tancats’. A més de dir una paraula que sembla el so del bé i de la cabra, l'unic ser que havien conegut i que probablement exclamaria en algun moment aprop d'ells tot belant-hi.

Però l’enginy no acaba aquí. Els frigis dels quals el fundador fou el rei Mides, qui provenia d’Àsia Menor, dels Balcans, i es van situar a l’actual Turquia, més a dintre de la zona territorial de Lídia, vivien a les roques, en coves excavades, en coves artificials, a forats oberts a la pedra de la muntanya. De fet, es considera la tomba de Midas a la ciutat de coves Yazilikaya, aquesta cultura tot i viure en coves artificials aquestes arribaven a constituïr vertaders temples a l'estil clàssic de manera semblant als de Petra de Jordània. Els Frigis també van ocupar Capadocia, zona avui dia és la més coneguda per poder-se allotjar en coves o veure jaciments d'aquestes. Així doncs, s’ha d’entendre la cova com aquell lloc cavernícola, en unió amb la idea de lloc habitat ancestral, de l’habitatge prehistòric. Aquell espai al qual la finestra és la mateixa porta i res més, sense cap altre obertura, un lloc no apte per a claustrofòbics. Per tant, aquelles criatures estan dient també ‘Treu-nos-en d’aquests forats a la pedra’. 

Cal preguntar-se, ‘Quina possibilitat té de parlar una criatura que no ha escoltat parlar mai?’. La resposta està al film de ‘L’enfant sauvage’, estranya, rara o cap opció. I aquesta història, o aquesta anècdota jocosa està relacionat amb el mite del bon salvatge, on aquestes criatures aïllades de la civilització tan sols demanen el seu desig bondadós de llibertat mentre la civilització ho comprendre com que els estan suplicant que els hi donin pa, que encara estan plens de fam, que són encara al servei del capritx de la prova encomanada per Psammètic, submissió que els corrompre la seva probitat, és a dir, la seva integritat conscient. Heròdot també descriu després de parlar de la geografia i sobre les distàncies d'Egipte, que Psammètic també va fer la creació d'una llarguíssima trena de corda rígida per mesurar la fondària del pou del naixement del Nil, la qual cosa no li va donar resultats, suposant Heròdot que aquest pou contenia moltes corrents que feien que la corda no estigués mai recta ni quieta. Probablement és una altre història relacionada amb el nom i la llegenda de Psammètic. Així és com a Heròdot se’l ha de prendre amb pinces varies vegades als seus relats o a les traduccions de la seva Història.

Per finalitzar, us deixo l’etimologia modular de Frigi i del castellà Frigio, que resten sense determinar-se als diccionaris. Recordo que no hi ha F a la transcripció sumèria i l’equivalent habitualment és la forma ‘P + Vocal + S’, semblant a la forma antiga ‘Ph’. Vull puntualitzar, tot i que no vull entrar en detall, que les cultures ronden pel món i s’explica que els celtes es van arribar a establir al territori frigi, estenent el culte a la Cíbele. 

Frigi. català Frigi castellà Frigio

sumeri PIS + RIG + GI + U

Els del congost o wadi o canó + donat a + essència + roca – forat – acció – món, tot (bis)

“Aquells que són donats en essència al wadi (lloc desert i rocós menys en èpoques de fortes pluges) o a un congost o un canó en forats a les roques o per totes les roques”.

I afegiré l'etimologia del nom propi del narrador, pare de la historia, Heròdot. Nom que sols indica la seva tasca de publicar allò conegut als seus viatges.

Heròdot. català Heròdot grec Herodotos castellà Herodoto

sumeri HE + RU + DU / DUH + TUŠ / TU + US

Sigui ell + constructor + marxar, fer trajectes, viatges, realitzar, performar / donar llibertat de moviments, publicar + seure, habitar / tipus de sacerdot + comprovar, acompanyar, seguir, costat, vora, camí.

"Aquell constructor de com s'habiten els viatges que performar".

"Aquell que fa publicacions dels viatges".

I per acabar l'etimologia del nom propi del faraó Psammètic, que ens mostra dues raons, segurament la primera lectura indiqui la oficial en relació a ser qui va independitzar Egipte dels assiris, la segona i tercera segurament sigui l'altre lectura que acompanya a aquest nom el de la llegenda el de qui vol resoldre a través de mostrar coses evidents, el del protagonista dels acudits.

Psammètic. català Psammètic grec Psammétijos castellà Psamético egipci Psmtk, Psametak, Psametek 

sumeri PA E + SA + ME + TI + IG(I) ( + KUS)

Causar l'evidència, fer aparèixer + comparar, rivalitzar - resolució + silenci, existència, combatre, batalla + apropar-se + davanter, primer, afrontar (+ persona, home)

"El primer que va apropar la resolució del combat" (va independitzar Egipte dels assiris).

"Aquell que capdavanter en apropar-se a resoldre causant l'evidència sobre les coses existents".

"És el primer en comparar i causar l'evidència de l'existència".

Com podeu veure al llarg d’aquest article, les paraules parlen per si soles.

Font

HERODOT. '1-Història'. Barcelona: La Magrana, 2009. ISBN: 978 84 19013 13 2