La fona hispànica de Quint Sertori i els missatges adjunts de PIETAS i FIDES. 

Sertori és un nom que es modula per a l'ocasió; i les explicacions modulars de les opcions d'etimologia derivativa associades. Març 2026.

Aquesta entrada va sobre més fones amb inscripcions documentades a la publicació  de M. García Garrido i Luis Lalana 'Algunos glandes de pomo con inscripciones latinas y púnicas hallados en Hispania'. Tot i que no traduides del tot en aquesta publicació.

(Disponible en línea: < https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000430/00000019.pdf >).  

El noms amb el que existir l'exèrcit Quinto Sertori Pro Cònsul, prové de l'anomenat amb títol 'Sertori Pro Consul', o amb nom propi Quint Sertori. Aquest és citat en inscripcions a les bales de plom de fona com: 'Q. SERT PRO COS / FIDES'; 'Q. SERT PRO COS / Símbol del Timó'; 'Q. SERTO PRO COS / Símbol d'àncora'; 'Q. SERTOR PRO COS / Símbol Timò'; i 'Q. SERTORI PRO COS / PIETAS'. Quint Sertori va ser un pretor que amb la victòria de Lucius Cornelius Sulla, en català Luci Corneli Sul•la Fèlix, i en castellà s'anomena Sila, a la primera Guerra Civil romana, Sertori no es va voler sotmetre a Sulla i va fugir cap a Hispania on va formar exèrcit amb els lusitants, amazics, ibers i celtíbers per a lluitar contra el poder establert a Roma per Sila i els exèrcits que aquest enviava cap a Hispania per a dominar-la, també va crear un senat a Osca. 

Aquesta inscripció SERTORI COS s'ha trobat en bales de projectil de fones, trobades a Navarra, Saragossa i a Uson (Osca). Una d'elles conté a l'altre cara la paraula PIETAS. 

La diferència de Sertori envers els governants dictatorials de Roma com Sulla i el següent Juli Cèsar. Que tot i ser ja emperador romà, va ser contràri a la dictadura portada a terme per Sulla, tot i que Sulla el va proposar com a succesor pel càrrec. Queia en que Sertori es feia respectar i era honrat pels forànis aconseguint atacar les tropes de la dictadura romana amb ajuda de la gent nadiua a Hispania, i Mauritània la qual se li unia amb la mateixa finalitat, no permetre el govern de les terres en mans romanes, tot i que la vertadera finalitat de Sertori fóra mirar de reconquistar Roma. La dictadura romana feia aleshores que totes les terres fóren donades als soldats d'alt rang. Per tant, s'expropiaven de la gent que vivia en elles, això deuria ser un problema greu entre la relació de lusitants, celtes, i ibers amb aquestes lleis imposades per la dictadura romana doncs els hi mancava els beneficis havent de rendir tributs als nous amos de les terres que ja portaven treballant abans de que fosin propietat d'aquests militars nouvinguts. El nom d'exèrcit o de Sertori PRO CONSUL, ens indica que tenia autoritat civil i militar, i que governaven fora d'itàlia.

• Primer veurem el nom de Sertori, a partir de la inscripció de les fones trobades:

SERTORI COS. Inscripció trobada a fones a Huelva, Navarra, Saragossa,  relacionades amb  Quint Sertori, en relleu i sobre el que forma una bala de fona de plom.

sumeri (SIR / SE + ER) + (TUR / TU + UR) + I. (KU + US / KUŠ)

(Comprobar, apropar-se /  Viuen + esclau, servent, servidor - prémer) + (esmicolar, sostreure, joves / Cop, copejar, abatre - líder + enemic, hostil) + Rei. Emplaçar, pondre, descarregar + imposar - bloqueig - fundació / Cultes divins - devastar

"Líder enemic del Rei que servir als esclaus. S'emplaçar per a formar un bloqueig / Emplaçador d'una fundació a un lloc".

"Servidor que viu per sostreure al Rei. Que devastar els emplaçaments / que emplaçar-se per imposició".

Em pogut veure a l'anàlisi modular i etimològic que Sertori ens indica que és aquell que fou un líder enemic del rei, és a dir, enemic del César coetani (Sul·la), i que prenia el lloc imposant-se. O de que era un fundador d'un lloc, com ho va ser del senat d'Osca. Aquesta explicació del nom Sertori ens detalla molt bé el posat històric que va tenir el personatge en vida.

• Abans de continuar amb l'altre paraula inscrita 'PIETAS', vull explicar modularment la paraula 'Desertor', doncs és una paraula que podria relacionar-se amb Sertori, per com es modula i també per la història de Quint Sertori que d'alguna manera desertar del líder romà Sulla. Vuereu a l'explicació modular que Desertor ens descriu etimològicament el significat que ens indica que algú s'allunya del líder i es fa el seu enemic:

Desertor. català, castellà Desertor anglès Deserter 

sumeri DE + EŠ + (SIR / SE + ER) + (TUR / TU + UR)

Llençar, tirar, derribar, fer caure, descendir, disminuir, baixar - arrancar, morir + acció + (Comprobar, apropar-se /  Viuen + esclau, servent, servidor - prémer) + (esmicolar, sostreure, joves / Cop, copejar, abatre - líder + enemic, hostil)

"Que llençar i fer disminuir o fer caure l'apropar-se (= que allunyar-se) de servir al líder fent-se enemic d'aquest".

• També vull indicar altres dues paraules a raó de que quan cerques l'etimologia derivativa que es sol aplicar al nom Sertori, a raó d'anomenar que és un nom antic que ja tenia, s'aplica la similitud amb 'sartoria', que vol dir, 'sastre', les quals podreu veure definides amb el mateix mètode modular:

Sartoria. italià Sartoria català, castellà Sastreria

sumeri SAR + TU + UR + I + A

Designació de roba + teixir, batre + ornamentar la roba + roba + treball, labor

"Treballar en les designacions de la roba, teixint, i ornamentant la roba".

Veure Sastre i diferenciar amb Sartorio.

Sastre. català, castellà Sastre del nominatiu del ll. sartor, -ōris, íd., der. de sarcīre ‘apedaçar’ 1a font: 1197

sumeri SA / SAH + AŠ / AŠ(ITA) + TE + ( RE / RI + HI)

Corda, tendó, fil - xarxa / estora + aràcnid / equipament + membrana, làmina + (Allò / estirar, llençar, posar + pentinar)

"Fer equipament amb cordes i fils, en forma de làmina".

"Fer xarxes o estores com equipament".

Veure Sartoria i diferenciar amb Sartorio.

• Ara sí, veurem la continuació de la inscripció de la fona amb PIETAS:

Pietas. llatí PIETAS català Pietat castellà Piedad

sumeri PI + E + TA + S(A)

Capacitat + confiar - superar, vigilar, treure, enviar + atacar, tocar - bloquejar + advertiment, consell, resolució

"Capacitat de superar i confiar en bloquejar l'advertiment".

"Capacitat d'advertir tocant amb confiança".

"Capacitat de resoldre amb confiança el bloqueig o l'atac o planament de tocar resoldre amb confiança".

"Capacitat de treure i enviar l'atac com a resolució".

"Capacitat de confiar quan s'ataca o es toca amb un advertiment i consell".

"Confiarem en resoldre l'atac".

"Confiarem en resoldre aquest bloqueig".

Aquesta inscripció, que no s'ha trobat, per ara, en cap altre projectil de fona, ens detalla dues interpretacions que ens apropen a una mateixa situació. Per una banda, si llegim que és llençada a l'enemic dient PIETAS amb el sentit més religiós de tenir pietat, estan dient que es veuen amb la capacitat de superar i de tenir confiança per a bloquejar l'advertiment que varen rebre o que estàn perpretan en l'atac, per tant, que es veuen confiats per bloquejar els advertiments de que no ataquin o de que o deixin estar; també de que es veuen amb confiança en relació a un atac d'advertiment. Per altre banda, si fem l'altre lectura ens apunta que es veuen capaços d'enviar un atac com a resolució d'un advertiment. Hem de saber que durant un setge que assetjava una localització, entre els dos bàndols s'enviaven missives a través de missatgers neutrals per tal de comunicar rendicions i fer-se advertiments. Per tant, en una situació d'estar envoltat per un enemic, el més fàcil seria respondre amb el llençament d'una fona amb la resposta gravada o fosa amb la mateixa bala de plom. Per altre banda, si ens proposem que Sertori lliurava les batalles com un guerriller, no en camp obert, podem imaginar que podria llençar-se amb gran punteria de no voler fer mal, per a que caigui a prop d'un campament de romans fidels a la dictadura o a Pompeu tot demanant i advertint-los de que tindran pietat i la seva confiança, a menys de que els ataquin. D'aquesta manera, en llençar amb la fona el missatge a gran distància, podrien assegurar-se de que aquella tropa era informada del seu pas i rebre'ls en son de pau, per tal de cercar a romans que s'incorporessin amb Sertori, o que els deixessin passar evitant una batalla o el seguir-se uns als altres. Com demanant que tinguin pietat i s'uneixin o per a que no segueixin les ordres que han rebut com a consell. Podriem entendre d'aquest PIETAS que es veuen confiats en resoldre l'atac o el bloqueig que els hi tenen els romans al de SERTORI per imposició. O de que demanen resoldre mitjançant la confiança els atacs i advertiments.

De la mateixa manera, a continuació, veurem l'altre inscripció que apareix que és 'FIDES'. Aquesta ens condueix a 'lleialtat, a una mostra de confiança, a establir que es reuneixen i es congreguen junts', això suposaria que podria ser una resposta en recolzament a Quint Sertori. O a un missatge que es traslladava per a indicar que es reuneixin amb Quint Sertori, o seguint aquest sentit que fos un desafiament a que s'atreveixin a reunir-se o a desafiar a la dictadura romana i al poder de Pompeu a la zona de l'actual Navarra. 

FIDES. llatí Fides català Lleial, fidelitat, fe, confiança

sumeri PEŠ + DE + ES

Congregar, descendent, reunir-se, ajuntar-se, convocar + portar + acció - establir, establiment

"Establir i portar a reunir-se i/o congregar-se".
"Congreguem-nos a un establiment".

Per tant, estem davant d'unes restes molt interessants doncs, les bales de les fones no eren sols emprades com a armes, ni com a eines d'insult, sinó que portaven implícit un missatge per comunicar a una gent distant com un missatge d'una carta, indicant el bàndol que ho enviava, propietari de la bala de fona, i que responia fent caure la bala de fona amb un missatge per tal de comunicar-se amb l'enemic o amb algú llunyà i distant. Per exemple, tant PIETAS com FIDES contenen el significat modular de confiança, però en FIDES podem fer la lectura de citar de congregar-se, d'unir-se, per tant podria ser tant demanar un temps de calama per parlar, com comunicar a les pròpies tropes de reunir-se a un espais concret que coneixessin, per tant aquesta bala de fona és emprada com a citació d'una trobada. Mentre PIETAS és un missatge més profund el qual és més probable que sigui una resposta a una situació d'un atac o d'un bloqueig en el qual es trobaven, per tal de mostrar la confiança de resoldre la situació.

• El títol PRO CÒNSUL té la següent lectura modular:

Pro Cònsul. 

sumeri P(UU)HRU + (RU(M)) + U. KU + UN + SU + UL

Assamblea, senat - profund + (perfecte, ideal)+ tot, tothom, totalitat. Emplaçar, pondre, descarregar + senyor, governant + cos - acció + distant, vell - capacitat

"Profundament perfecte-ideal / De tota l'assamblea-senat. Situació amb capacitat de governant".

Podem llegir PRO com a 'Profundament de l'ideal de', però juntament a la paraula Cònsul es llegeix com 'Qui té la capacitat de governar tota l'assamblea-senat. Els cònsuls i procònsuls tenien el poder de legislar i aplicar les lleis, el senat les proposava i l'assamblea hi aplicava l'aprovació o desestimació de les lleis amb l'acció del vot. En definitiva cònsul es definir com aquell que era qui tenia la capacitat d'aplicar els poders legislatius i militars del governant.

Així és com ens aprofundim una altre vegada en el vocabulari i en el sentit que rebre les inscripcions.

La fona 'MATHOU' grega amb 'Exercici d'estil', que fa lamentar de dolor a l'enemic copejat. 

Projectil de fona trobat a Hippos (Sussita), ciutat de Decàpolis. Març 2026.

S'ha trobat durant una excavació arqueològica a Hippos, Sussita, ciutat de Decàpolis, a prop del mar de Galilea, un projectil de fona de plom, publicada a la revista Palestine Exploration Quarterly pels autors Michael Eisenberg i Arleta Kowalewska, amb la inscripció MAθOY, Mathou, que en grec vol dir "Aprendre". Un missatge a un projectil de fona amb la finalitat d'humillar a l'enemig que fos copejat amb aquest. Però cal fer saber que la lectura de la inscripció va més enllà i pot tenir una lectura més agressiva i directa a l'acció de l'atac. 

Tot i així, i que podria tenir la lectura "Per a que aprenguis!", amb la possible idea de ridiculitzar amb sarcasme a l'enemic; tal i com puntualitza Sarah Romero a Historia National Geographic 'Aparece un insulto de hace 2.000 años grabado en una bala de honda (y lo mejor es el mensaje dirigido al enemigo)'. Cal saber d'on surt que es defineixi amb el significat 'aprendre' a la paraula grega MAθOY, i un cop en saber perquè pot significar i donar a entendre 'aprendre' es comprén bé que és possible que no sigui la vertadera lectura de la inscripció. 

Si fessim derivació etimològica fora del grec podriem relacionar MAθOY, Mathou amb la paraula Matar, tot i que en grec no existeix. En grec per a anomenar el significat 'matar' tenen els mots: Phonos, Apokteíno, i la forma escurçada de l'anterior Kteino. Tal i com he introduit, mathoy en derivació modular etimològica significa 'aprendre' perqué vol dir 'que un ésser lidera amb els ulls i observant-ho tot", per tant sí és bon observador aprén i si ho aprén perquè ho observa lídera el saber. Però cal fer saber que té una altre lectura, més d'enfotre's del mal de manera directe que causa amb un 'Lamenta l'ull amb aquest cop', i/o 'Celebro que la pedra fes mal copejant i abatint-te', això és una lectura estricte i específica de tot el sentit definitori modular de la paraula MAθOY, Mathou. Aquesta explicació d'aquest paràgraf ho podeu comprovar a les entrades situades a continuació:

MAθOY Mathou. grec MAθOY Mathou català Aprendre, aprendre de l'observació, liderar mirant; tot i així podria tenir una altre relació polisèmica que tindria més a veure amb el propi objecte de projectil de fona, i en el tipus de mal que pot arribar a realitzar, com veureu tot seguit...

sumeri MAH / MA, MAD + TU, DU + U (+ I)

Gran, grandiós - fer mal o tenir mal / Pupil•la de l'ulls, ull + ferir, copejar, abatre, estocar, envestir - líder, liderar + derrotar - acció - pedra - forat, foradar - tot, món (+ celebrar, lloar, plorar, lamentar)

"Que la pedra colpegi i envestegi i t'abateixi l'ull foradant-lo".(Mathou)

"Lamentat a l'ull envestit i copejat-abatut".(Mathou)

"Celebro que la pedra fes mal estocant i copejant(-te), abatint-te". (Mathoui)

"Lídera amb els ulls veient-ho tot".(Mathou, com el significat grec 'aprendre')

Fixeu-vos-hi com la insripció té una direcció molt més adreçada a la funció i la manera en que ataca aquest projectil, que és copejant, envestint, abatent a l'enemic, ferint-lo i fent-li mal. També podem llegir que es dirigeix a l'ull i que li diu lamentat o li vol passar per la cara que l'ha copejat, l'ha abatut, i/o que li ha tret l'ull i que es pot entendre com una oratòria a que aquesta víctima es lamenti de l'acció del projectil, i/o de cercar un missatge com a prec per a que sigui un projectil que tingui l'encert de copejar i abatre a l'enemic. Tot això és molt més interessant i ens recorda més al tipus tant fort de creença cultural i religiosa en relació als déus, de les pregàries que es dedicaven al dia a dia i per a una batalla o afronta que s'hagués d'esdevenir, alhora que com hem esmenat dedica a descriure la manera en que un projectil córrer a fer un atac: copejant fort en ser llençat, envestint a l'enemic, fent una forta i seca envestida, ferint en caure, i abatent a l'enemic fent-lo caure.

Veiem les paraules amb significats semblants a l'acció que realitza el projectil de la fona com a arma bélica per a causar al mort i matar a l'enemic al qual és llençat per afrontar-lo. 

ἀποκτείνω Apokteíno. grec ἀποκτείνω Apokteíno català, castellà Matar

sumeri A + PU + UG + K(U) + TE + IN + NU + U

Arma + forat, profunditat + matar, donar mort + descarregar, situar + perforar + abusar + persona + accio - carregar - conduir

"Donar la mort aprofundint amb un arma descarregant-la i perforant abusant d'una persona".

κτείνω Kteíno. grec κτείνω Kteíno català, castellà Matar

sumeri K(U) / KI + TE + IN + NU + U

Descarregar, situar / inframón, lloc dels morts + perforar + abusar + persona + accio - carregar - conduir

"Descarregar perforant a una persona i abusant-la".

"Perforar a una persona i abusar-la cap al lloc dels morts".

φόνος Phonos. grec φόνος Phonos català Matança, assassinat

sumeri PU + UNU + UŠ

Boca, entrada - forat, profunditat + domicili, morada, banquet + ensangonar, matar, morir, donar mort - gore, vessar sang

"Entrar a un domicili a matar, a fer vessar la sang".

Veiem que Apokteíno i Phonos té un sentit semblant al de la nostra paraula 'assassí'. Tot i que Phonos és un fet molt fosc i terrorífic com és la d'entrar a un domicili i fer vessar la sang, d'aquí que ho simplifiquen com a 'acometre o veure una matança, o un assassinat', mentre apokteíno indica l'acció de matar amb una arma perforant i abusant d'una persona, describint més l'acció de matar que la situació gore que pot derivar, i indicant més la funcionalitat de com matar, que la de descriure allò que ens indica que hi ha hagut un gran vessament de sang. Com podeu comprobar a continuació Assassí fa referència a l'acció de fer mal i copejar la vida d'un ser, és a dir, ens parla de allò que fa i com afecta a un altre individu, i la variant Assassinat ens confirma que és sobre una persona la qual ha estat la seva vida atacada copejada pel dimoni o pel mal que se li ha comés. 

En definitiva, cada llengua ho indica a la seva manera, i ens facilita una manera d'entendre la situació, això fa que saber el vocabulari i la manera específica que detallen ens faciliti una informació o altre i ens pugui ajudar a entendre amb més detall la situació, tant a saber com nombrar-la i com la podem descriure, tot i que acostumem a simplificar el contingut de les paraules alhora de parlar i accelerar el pensament. L'exercici que ens detalla les paraules i la capacitat del pensament que podem abocar per explicar les coses ens recorda a l'exercici lingüístic del membre del grup literari de l'Oulipo publicat com 'Exercici d'estil' de Raymond Queneau, de l'any 1947, llibre en el qual explica a cada capítol la mateixa situació, la mateixa història de diverses maneres diferents, explicant el mateixos fets però amb estils diferents, fent us tant dels estils personals dels individus com amb estils narratius diferents. Al fi i al cap, parafrasejant aquest llibre de Queneau, cada llenguatge humà és una Llengua d'Estil, un Modus de Significació, una Manera definitòria, i un tipus idiomàtic, igual que el mateix Raymond Queneau es fotografiava al fotomatò gesticulant i expressant definicions del seu caràcter o demostracions dels aspectes de diferentes situacions, les paraules són les expressions  verbals que gesticulen tot allò anomenable. Són les paraules les que ens porten a explicar els fets, les coses, les accions, els actes, els objectes, els éssers, les tècniques, les maneres, i les formes, els sentiments, fins i tot allò inanimat. Estem en un punt que el qué fem quan anomenem les paraules és entendre-ho, dacord, però ja no és tant sols entendre per entendre el que ens senyala l'estil de la llengua, ni el sentit de la situació, si nó que ens especifica el contingut i ens detalla els significats, també la manera en que entenem, la forma que té aquella acció-acte o fet. Les paraules es defineixen facilitant entendre's amb un exemple o amb la inforamació que detalla allò anomenable. La 'Llengua d'Estil' fa apte per a qualsevol persona allò que volem transmetre, i allò que ens volen comunicar i això ho veiem amb els diccionaris i les explicacions que ens donen i amb el mètode de composició de la formació modular amb raó etimològica i de descripció del significat. Sols ens queda saber construir les paraules per sí soles, abans fins i tot que saber construir les oracions. Les paraules van més enllà que la de ser unes meres paraules, doncs les paraules són entrades de diccionaris oberts, entrades que, en termes informàtics, nosaltres amaguem, arxivem i comprimim la seva informació. Això és una mostra més de que el mètode modular conté la drecera per trobar les pestanyetes i les carpetes amb tota la informació del mot en el mateix mot anomenat.

Veieu:

Assassí. català Assassí castellà Asesino anglès Assasin

sumeri A SA + SA + AŠ + SI 

Dimoni, mal + copejar + acció + vida

"Dimoni que copejar la vida d'algú".

"Fer mal i copejar l'acció de viure o la vida d'un ser".

Assassinat. català Assassinat de assassinar 1a font: 1803, DEst. de assassí 1a font: 1696, DLac de l’àr. ḥaššāšî ‘bevedor de ḥašîš, narcòtic de fulles de cànem’ 1a font: 1284, Llullcastellà Asesinato anglès Assasinate

sumeri A SA + SA + AŠ + SI + NA + T(A)

Dimoni, mal + copejar + acció + vida + persona + copejar, atacar

"Vida de la persona que és atacada i copejada per un dimoni o un mal".

Cal notar que la derivació a l'àrab hassasi, o a bevedor de hasis, és una mala derivació i un intent fallit de trobar una explicació, tant fallit que no explica el significat de la paraula 'assassí', en comptes la recerca de la composició modular sí que detalla la formació i la etimologia amb el significat i/o definició suficient per entendre de manera específica i detallada el seu sentit. 

Bibliografia:

ePSD2. Pennsylvanian Sumerian Dictionary 2. Penn Museum. [En línia]: https://oracc.museum.upenn.edu/epsd2/sux >. (Consulta: 17 març 2026).

ROMERO, S.  'Aparece un insulto de hace 2.000 años grabado en una bala de honda (y lo mejor es el mensaje dirigido al enemigo)'. Historia National Geographic. 16 març 2026. (Disponible en línia): <https://historia.nationalgeographic.com.es/a/aparece-insulto-hace-2000-anos-grabado-bala-honda-y-mejor-es-mensaje-dirigido-enemigo_25676 > (Consulta: 17 març 2026).

Anotació extra:

El Fotomató fou inventat per Juan Cantó i Mas l'any 1888-1889, qui ho convertí en una patent. La seva patent va ser presentada per primera vegada a la Exposició Universal de Barcelona. Els primers fotomatons feien tintips, i ferrotips, en un moment prou ràpid, és a dir, una fotografia al col·lodió directament sobre una planxa molt fina de metàl·lica de llauna que era lacada de negre i que la presentaven emmarcada en un sobre de paper amb ornamentacions. Tot i que la màquina moderna la va fabricar Anatol Josepho a Broadway l'any 1925.

Com saber i poder distingir amb l'etimologia específica modular les habituals explicacions de l'etimologia popular i de l'etimologia derivativa. 

El cas de Sal, Salari i Ensalada. Febrer 2026.

De vegades, les etimologies derivatives, les quals són les que acostumen habitualment a omplir als diccionaris, no porten al lloc que ens han de dur. Una etimologia, segons el DiEC, ha de ‘mostrar el sentit veritable del mot’. Sovint, les etimologies derivatives el que ens porten és a paraules que poden significar el mateix o una cosa similar, també, de vegades, no relacionada, conduint-nos a mots diferents tot i aparentment semblants que consten en una altre llengua més antiga, sovint es deriva a aquella paraula degut a que s’assembla fonèticament, però molt poques vegades es defineix aquella paraula que ens mostra l’etimologia derivativa. I moltes de les etimologies estipulades i derivatives ens condueixen a una paraula diferent, que encara que comparteixi algun dels aspectes o formes de la fonètica o modulació són igualment diferents. Com ja us he fet saber al llarg del projecte del mètode de les etimologies modulars cada paraula i cada explicació etimològica ha de ser específica d’aquella paraula que vol descriure detallant-la en si mateixa com ha arribat al significat i definició que té de manera singular sense efectuar canvis en la seva forma actual. Si en el passat s’escrivia diferent és raó suficient per tornar a aplicar la descomposició modular i esbrinar quina és la percepció d’aquell mot de llavors. Tot i així això no és cap negació a que al llarg de la història de la col·loquialitat del llenguatge les paraules es reformulin i obtinguin alteracions per un sentit suposadament dialectal, ara bé alhora això no és cap negació a que la metodologia es pugui aplicar per esbrinar el significat d’aquella aparaula encara que sigui un canvi menor, major o total de la paraula. Per tant, tot i que la etimologia derivativa no deixa de ser interessant, no és pas específica ni resoldre la formació de la paraula que es pren per cas. També, cal saber distingir entre l’etimologia popular i la etimologia derivativa. L’etimologia popular és el fenomen que consisteix a relacionar dues formes d’identitat d’origen, doncs posseeixen una certa similitud formal. En alguns casos, la etimologia popular i la derivativa es confonen i en cap moment fins ara amb aquest mètode s’ha aconseguit descriure el significat de la paraula especificada i com s’ha composat, per molt que s’hagi intentat amb la idea de la llengua fictícia de l’indoeuropeu. A continuació analitzarem tres conceptes que amb una modulació fonèticament semblant, però que no s’han gestat ni s’han format pas a partir dels mateixos mòduls que fan la modulació, no. A més, veurem una nova vegada com uns mòduls finits que estan referenciats a una llengua que ha existit com és el sumeri, ens documenten la composició de qualsevol paraula de qualsevol llengua existent al llarg de la humanitat. 

Normalment, es diu popularment que Ensalada, provindria de Sal, en el sentit de salnitre i de sal comuna (salitre), i tot i que podríem arribar a relacionar com fan popularment que les amanides/ensalades es salen i s’amaneixen (que es fa amb alguns dels següents elements: oli, vinagre, llimona o llima, i sal, més una possible mostassa, ioghurt o altre substància que doni cos) i per aquest suposat provindria de salitre, i per reducció de sal. No és pas així la realitat de la formació i composició del mot, encara menys la etimologia del mot Ensalada, ho podreu comprovar més endavant. Doncs, heu de voler saber que Sal té un sentit per a que sigui formada així la paraula en si mateixa, i per altre banda ensalada té un altre sentit per a que tingui l’aspecte que té fonètic i tingui la definició que té. El que veurem i us faré la demostració és que amb el mètode de composició modular obtenim al mateix moment l’aspecte de la paraula i els conceptes que sumats com un sumatori la defineixen. 

Un altre cas relacionat és quan es dir que el mot Salari, aquella remuneració o paga per una feina, provindria, també, de Sal, en el sentit de salitre, doncs s’al·lega que els humans s’havien arribat a pagar amb sacs, bosses i blocs de sal. Si bé, això pot haver estat una acció veritable, doncs implica en el mètode mnemotècnic de batxillerat sobre el mètode cartesià que la Sal (A) és o ha estat un Salari (B), amb certesa, si hi ha constància en textos històrics, però no podem dir que el Salari (A) és la Sal (B), sinó que el Salari (A), és un significat de ‘ser una renda rebuda pel treballador’ (B), és a dir, no podríem entendre que un Salari fos la sal, doncs per Sal entenem la salnitre (nitrat potassi) ni de sal comuna (NaCl) o la salitre, sinó entenem abans de manera sine qua non que un Salari és una renda rebuda pel treballador, i pot haver tingut varies formes. Mentre, que en el primer dels casos sí que podriem copçar que La Sal: el salitre o la salnitre s’hagi usat com a salari. Per tant, el salari no és el salitre ni la salnitre.

D’aquesta manera hem de saber distingir tres etimologies; la etimologia pròpia de: sal, salitre, salnitre, salat, salty, salt, salado; la etimologia pròpia de: salari, salario, salary; tant, la etimologia pròpia de ensalada, salat.  Distingint de manera específica, detallada, i concreta les parts que tot i que s’assemblen fonèticament no han estat formades per una raó etimològica igual, és a dir, que no han estat formades per una raó significativa, ni definitòria que hagi estat compartida. Encara i que en català Salat sigui una cosa que té molta o massa sals, i en l’anglès Salat sigui l’amanida d’enciam i d’altres aliments mateixa, que com veiem s’escriuen igual cada paraula, el català Salat i l’anglès Salat, té una raó etimològica diferent que no comparteixen.

A la taula que us adjunto, veureu clarament les diferències etimològiques d’aquests tres conceptes tot i que sols hi ha l’accés de que comparteixin un aspecte fonètic molt semblant, em d’aprendre a veure’ls diferenciats tal i com sabem entendre el concepte que defineix. Per una banda, els conceptes de:

• Sal, salat, salado, salt, salty, salnitre, salitre que signifiquen una composició de Clorur Sodic (NaCl) o  Nitrat Potassi (KNO), que es formen quan l’aigua s’asseca o i flueix a la porositat de la pedra, terra, forman cristalitzacions que són emprades com a un potenciador de sabor. Hi tenen implícit la composición dels mòduls i les modulacions amb l’aportació de significat que els defineix de:

o SA: to parch, assecar, secar.

o AH: dry, sec, seco.

o LAH: ser blanc, pur, dry, sec, seco. 

o ALA: servei d’irrigació, llim, dipòsits produïts pel pas del líquid, lloc per on pasa un líquid

• A: Aigua.

• LA: Portar, penjar, suspendre, mostrar, pagar, ser pagat.

• Salari, salario, salary que es la remuneración o paga rebuda per una feina o treball efectuat. Hi tenen implícit la composición dels mòduls i les modulacions amb l’aportació de significat que els defineix: 

o SA: Pagar, comprar, ser pagat. Amb signe cuneiforme diferent del SA que hem vist al primer apartat ‘Sal, salat, etcètera’.

o LA: Portar, penjar, suspendre, mostrar, pagar, ser pagat.

• Ensalada, salat que és el plat format per aliment a partir d’enciam, i vegetals i que sovint s’acompanya de fruita, oli, vinagre, sal, pebre, mostassa, ioghurt, baies, etc. segons el tipus de recepte d’amanida. Hi tenen implícit la composición dels mòduls i les modulacions amb l’aportació de significat que els defineix de:

o ENSI: Pagès, camperol, governant, regle.

o SALA: Designació d’arades, del cultiu. Amb signes cuneiformes diferents a SA, AH, LAH, ALA, A i LA que hem vist al primer apartat ‘Sal, salat, etcètera’. 

o ALA: cultiu. Amb un signe cuneiforme diferent de ALA que hem vist al primer partat ‘Sal, salat, etcètera’.

o DA: superfície, lloc.

Per tant, ja heu pogut veure a través d’aquests punts i visualment a la taula que no tenen cap relació. I que com a conclusió no podem assegurar, ni dir que la etimologia de Salari, o de Ensalada ens condueixi cap a la etimologia de Sal, com a paraules llatines o nostrates. La modulació per a cada cas, es diferèncien de cap a peus, en la forma que l’es fa esdevenir, en el significat, i en la seva especificitat fonètica. Tot i que podem donar a saber que la sal hagi estat un recurs dels tants altres que ha servit com a remuneració, compensació o renda rebuda per una feina, igual que podria haber estat un cavall en un bescanvi, una conquilla, o una poma, relacionant un fet que s’ha popularitzat i altres que són impopulars però també vertaders. I que el mot Ensalada tampoc condueix a Sal doncs fa referència al que composa les amanides que és allò que es cultiva al cultiu pel camperol i pagès, i que aquest col·lecta del camp, doncs en una ensalada es pot incloure i principalment es forma per aquests aliments vegetals i, tot i que la Sal és o pot ser un afegit, no és una raó principal del plat. Ja que amb Sal no tens un plat d’ensalada. Mentre amb aliments cultivats al camp sí que tens un plat d’ensalada.

• A continuació us deixo les entrades corresponents al Diccionari Modular Etimològic dels mots treballats per a que pugueu fixar-vos de manera sencera en tots els mòduls que composen les paraules i que a raó de documentar la diferencia de manera concreta no havia citat durant l’explicació anterior:

Sal. català, castellà Sal, salat (català) salado(castellà) anglès Salt, salty

sumeri SA + ALA

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid 

"Dipòsits que són produïts pel pas del líquid quan aquest s'asseca".

Salat. català Salat  castellà Salado anglès Salt

sumeri SA + ALA + AH / A + T(A)

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid + Assecar / fort, poderós - aigua + augmentar, incrementar, adherir

"Allò que surt quan s'asseca l'aigua i s'assequen els seus dipositats i s'ha adherir o a augmentat".

"Allò que surt quan s'asseca l'aigua i s'assequen els seus dipositats i s'ha adherir o a augmenta la fortor".

Veure Ensalada (són diferents), tampoc relacionar amb Salari ni Salario.

Salt. anglès Salt, salty català, castlelà Sal

sumeri SA + ALA + T(A)

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid + augmentar, incrementar, adherir

"Dipòsits produïts pel pas del líquid que es van adherint i augmentant quan aquest s'asseca".

Salty. anglès Salt, salty català, castlelà Sal

sumeri SA + ALA + TI + I

Assecar + Dipòsits produïts pel pas del líquid + tirar - barrejar + lloar, honrar, celebrar

"Dipòsits produïts pel pas del líquid quan aquest s'asseca i que es celebra llençar-ho o barrejar-ho amb altres coses".

Salario. castellà Salario segons la RAE Del lat. salarium, de sal 'sal', renta català Salari, renta anglès Salary, rent

sumeri SA + LA + A + RI + U + U

Comprar, pagar, ser pagat, vendre + pagar + salari, treball + imposar, posar a un lloc, alliberar + acció - admirar - gra - aliatge de metall + (bis)

"Ser pagat amb un salari posant al lloc un aliatge de metall en forma de gra".

"Posar per a pagar a algú la paga d'un salari".

Cal fer saber que salari no prové de sal, ni comparteix cap mòdul etimològic. Com tampoc ensalada no prové pas de sal. Tots tres mots tenen etimologies i s'han format amb diferents móduls amb diferents significats.

Ensalada. català i castellà Ensalada anglès Salat

sumeri ENS(I) + SALA + DE / DEG / DA

Pagès + Cultiu + Portar, donar / Col·lectat / Lloc, situació,

"És una cosa col·lectada del cultiu del pagès".

Veure Salat.

Les 25 paraules per anomenar els cants dels ocells. Més l'explicació modular etimològica.

La llengua catalana també és molt rica per anomenar els sons de les aus, ja sigui tant de manera genérica com de manera específica, sense comptar amb les onomatopeies.  Gener 2026.

Avui anem a parlar d’un repertori de paraules molt riques, usades segons les maneres específiques que tenim en llengua catalana per a anomenar, expressar i descriure es diferents sons que fan els ocells (cants, crits, reclams, refilets, etc), sons que es fan en una situació concreta, amb una volguda i que poden ser interpretats, raó per la qual reben la qualitat d'una paraula.

En llengua catalana tenim molts noms per anomenar a tots els ocells que veiem igual que també a la micologia tenim molts noms per a cada tipus de bolet del bosc, mentre que en altres llengües com l’anglès sols tenen un nom genèric per a tots els bolets ‘mushroom’, especialment per anomenar els comestibles i ‘toadstool’ si són verinosos, doncs normalment els anglesos tot i ser d’unes terres humides no mengen bolets de cap mena.

En català n'arribem a tenir fins a 25 maneres de dir sobre els sons dels ocells que a continuació veureu recollides, sense tenir en compte formulacions diferents del mateix mot. Tot això sense comptar les imitacions onomatopeiques dels seus cants tant diversos, que podem veure descrits a la publicació ‘Guia d’Ocells. Europa i regió mediterrània’, d’Edicions Omega, escrit per Lars Svensson.

Podem dir, de manera genèrica, que els ocells Canten, per dir que fan una entonació musical, mentre que si volem puntualitzar que és molt ric, alegre, i melòdic diem que l’ocell Refila. D’ocells hi ha amb diferents tipologies de sons característics. Aquesta entrada donarà la resposta a perquè diem que una gallina Escataina? O perquè si és una lloca, és a dir, una gallina que pondre ous en diem d'una altre manera i diem que aquesta Cloqueja. També sabrem el perquè l’òliba, també, anomenada Xut-xut, se la relaciona amb el dimoni, les bruixes, i les tempestes, doncs no és sols un nom onomatopeic.

Les diferents maneres d'anomenar el so que emeten alguns ocells té un fort sentit en la seva modulació etimològica. I gràcies a aquesta veurem la raó de perquè diem tal paraula per a tal ocell en una situació específica d’aquest. Ho he dividit en quatre apartats: (1) Mots generals i freqüents, (2) Paraules típiques d'animals de corral, (3) Paraules específiques d'altres ocells i (4) Maneres d'anomenar els sons dels coloms.

1- Començarem pels més generals i freqüents: cantar, piular, refilar, xerrotejar/xerrotar, i xiular.

Cantar, cant. Verb més genèric, musicali poètic. català Cantar, cançó, castellà canción, xinès欠 qian "persona boca oberta". Des de l'Oracular ca. 3400 a.e.c. hi ha existència. En el periode Tang es diu kiuæ4m. 唱 chang. "Cantar". ca.s. II e.c. 歌ge. "Cançó". Jinwen ca.1000 a.e.c. Actualment es forma per els dos caràcters dient: 唱歌changge, sumeri Sir/sirnar "sing" ca.3000 a.e.c. [E]llum, e'urruku, ersanesa,... "cançó" ca. 2000 a.e.c. indoeuropeu K(e)h2n "cant" (sense datació coneguda)

sumeri KAG (+AN) + TAR

Boca + celestial, potent + dispersada, decidida

“Dispersar amb la boca amb potència”.

"Acció de la boca que s'alça celestialment".

sumeri KAG + AN + SU + U

Boca + celestial, potent + que surt o emana de l'interior del cos + admirada, conduïda

"Boca que amb potència emana de l'interior del cos admirablement".

sumeri KAG + AN + SI(SA) + UN(A)

Boca + celestial, potent + que s'alça, s'eleva – recorda + (orgull) el cel o les alçades

“Elevació o alçament elevat i potent de la veu de la boca”.

Esgaripar. català Esgarip, Esgaripar de esgaripar 1a font: 1839, DLab. Crit dels ocells nocturs, xiscle, crit violent. Són crits aguts i forts d’alarma o discussió, per exemple entre fàlcons, garses, i alguns limícoles (ocells d’aiguamolls, i de tolls).

sumeri ES + GAR + I + PAR

Arbres + haver una distància entre un i l'altre, espaiat, retirat - acció + crit, lament + acció

“Crit o lament que es fa retirat en els arbres”.

Piula, piua, piuleja, piuladissa. So efectuat per un poll de qualsevol ocell al niu, si cauen del niu aquests callen. És habitual en ocells petits com: pardals, gafarrons, pit-roigs,... català Piula de piular 1a font: 1803, DEst., piua, piuleja

sumeri PI + U + LA / A / (+ E + GA) / DIS + SA

Capacitat, unitat + niu, fer un niu – acció + exhibir - estar en silenci / cridar, crit d'ocell / (+ criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se) / un, un i una altre vegada + advertir, aconsellar, resoldre

"Ocells que criden exhibint un niu". (Piula)

"Ocells que criden a un niu". (Piua)

"Ocells que criden exhibint un niu quan els porten criant i cuidant".(Piuleja)

“Que advertir i/o aconsellar una vegada o una i altre vegada exhibint els crits d’ocells al niu o la seva capacitat de fer”.

Refilen, refilet.  Cant agut, fi i sovint molt treballat i melòdic. So efectuat pels Moixons, com la cadernera i el rossinyol, els reietons, els tallarols,... català Refilen deriv. de fil pel cant agut i filigranat de certs ocells, com el rossinyol i el canari; no és gens segura la relació amb el cast. rehilar, rielar ‘vibrar, tremolar’ 1a font: 1803, DEst.

sumeri RI + E + (PES + LI  / PEL) + EN / ED

Deixar anar, col•locar, llançar, recolzar-se + cridar, veu - treure + (engrossir, respirar, reunir + ser ric, d'alta qualitat, felicitat / Prim) + acció  / enfortit – ascendir i descendir, baixar, demolir, rabiós

"Llancen el crit engrossint-lo de manera molt rica, de qualitat i amb felicitat".

“Llancen la seva veu fent-la molt prima”.

“Llancen la seva veu prima i fent-la descendir i ascendir”.

Trinar. català Trinar d’origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells. Fer refilets o mostrar que està enfadat, amb mostres d’enuig i d’impaciència.

sumeri TIR + I + NAR

Foraster – bosc + cridar, lamentar + cantar

“Cantar cridant i/o lamentant als forasters”.

Xerrotejar, Xerrotar. català Xerrotejar de xerrar 1a font: 1803, DEst., Xerrotar, crits una mica aspres i xerraires com el que fan els passeriformes/moixons

sumeri ZE / ŠE + RU + U + TE + GAR

Córrer / veu, crit, soroll + remoure, reposicionar + tot - acció + veu + retirat - acció

“Que fan la veu tot corrent”.

Xerica o Xirica. català Xerica d’origen onomatopeic 1a font: c. 1900, Verdaguer, Xirica a la Plana de Vic.  So efectuat pels ocells petits

sumeri ZE / ŠE / ZI (+E, I) + RI + KA

Córrer / veu, crit, soroll / piular dels ocells (+veu, parlar) + deixar anar, alliberar + acció 

"Deixar-se anar dient crits" (Xerica).

"Deixar anar piulades d'ocell" (Xerica, Xirica).

"Que diuen corrent i deixats anar" (Xerica).

Xiular. català Xiular alteració de siular 1a font: c. 1371, so net i xiuladís com els de: mallerengues, bitxacs, ànecs xiuladors,...

sumeri ZI (+E, I)  + U + LAL / LA i R(A)

Piular dels ocells (+veu, parlar) + admiració - plantes +  exhibir / ple, felicitat, abundant

“Que exhibeix un piular d’ocell admirable ple, feliç, i abundant”.

Xisclar. català Xisclar cat. ant. cisclar, del ll. vg. td. (t)sistulare, alteració palatalitzada del ll. fistulare ‘tocar la flauta’, origen de solucions semblants en altres parlars romànics i del basc txistulari ‘tocador de flauta’ 1a font: s. XIV

sumeri ZI + IS + KA + LAL / LA i R(A)

Piular dels ocells + gemecs, rialles, xiuxiuejar, laments + acció + exhibir / ple, felicitat, abundant

“Que exhibeix o que de manera abundant piulen els ocells fent gemecs, rialles, xiuxiueigs”.

2- Ara citarem les paraules típiques de les gallines i les aus de corral:

Cacarejar. català Cacarejar onomatopeia gall quan fa el quiquiriquic avisant la sortida del Sol, també dit de la gallina després de pondre

sumeri KA + KAR + E + GAR

Acció - boca oberta + privar, salvar, fugir, eliminar + cridar, veu, dir – presentar-se, fer sortir, treure + haver una distància entre un i l'altre, espaiat

“Presentar-se traient la veu cridant amb la boca oberta salvant un llarg espai”.

Claquen. So efectuat per l'oca, més fort que cloquejar

sumeri KALAKA (+A / E) + EN

Lliurar amb promptitud, fort, poderós (+crit ocell / veu, crit) + acció

"Ocells que criden amb promptitud i força".

Cloqueja. So efectuat per la lloca, és a dir, la gallina quan està ponent els ous, també les oques. So dur, sec i balder.

sumeri KU + LU + U + KI + E + GA

Pondre ous + pertorbar, enterbolir, remenar + acció - pau - dormir - llit + lloc, terra, cap avall + criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se 

"Criden quan s'emporten i la pertorben al cau on pondre els ous".

Escataina / Escainen. so efectuat per la gallina

sumeri ES + KA + TA + I + NA / NE + EN

Farina, acció + boca oberta + tocar, atacar, copejar + criden + acció - persones / por, temor + acció

"Criden copejant amb la boca oberta".

"Criden quan tenen por copejant amb la boca oberta".

Glosir. català (DCVB) Glosir; so molt característic de les oques, de vegades equivalent a cloquejar, també dit de les gallines.

sumeri GUG/ GU + LU + U + SIR

Bec / Cridar, soroll + encendre’s + oca - acció + dens, ample – apropar-se

“Crit que encendre l’oca quant algú s’apropa”.

“Crit ample que encendre l’oca”.

“Soroll i crit que fa encendre’s en apropar-se”.

“Soroll i crit dens que fa encendre’s”.

“Encesa del bec de l’au quan un s’apropa”.

3- Ara ens conduirem a paraules pels sons característics d’altres grups d’ocells.

Escotxega, Escotxegar. català Escotxegar d’origen onomatopeic que imita el cant de l’ocell 1a font: 1803, DEst. cant de la perdiu

sumeri ES + KU + UD + ZI + (E + GA)

Arbres - fred - establir + descarregant, emplaçar + ocell - dia de Sol, d'estiu + piular els ocells + (+ criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se)

"Piular de l'ocell quan cria a l'estiu on s'estableix".

Esgaripa o Esgaldinya. So efectuat per l'òliba

sumeri ES + GAR + I + PA

Arbres  - temple + retirat - acció + cridant + branca, fronda, part superior

"Crida retirat des de les parts altes de les construccions o branques dels arbres".

sumeri ES + GAL + DI + IN + A

Arbres - temple + gran, madur + vagant per + acció + crit ocell

"Ocell que crida vagant pels arbres grans".

Grallen, grall. So efectuat per la Gralla i el corb en forma aspre fent ‘grrrààà’

sumeri GAR + ALALA / A + LAL + EN

Haver una distància entre un i l'altre, espaiat + dimoni / crit d'ocell, xiscle - fort + exhibir - estar en silenci + acció

"Que exhibeix un fort crit d'ocell espaiat".

"Que exhibeix un crit d'ocell espaiat amb un silenci".

Piteja. So efectuat pel pinçà

sumeri PI + TEŠ + (E + GA)

Capacitat, unitat + veu (+ criar i cuidar - cridar - treure, vigilar, endur-se + portar o emportar-se)

"Porta i treu la veu".

Udolar. català Udolar del ll. vg. ūlŭlare, ll. cl. ŭlŭlare, íd., amb dissimilació de la primera -l- 1a font: s. XIII, Vides castellà Ulular, Aullar, Tular, Utilar. So que fan els mussols, les òlibes, els ducs, en forma de uuu-uuu, durant la nit, aquest so, salvant la distància, també el fan altres animals en aquest cas mamífers com el llop

sumeri U + DU + LA + AR

Bramar, lamentar, crit fort i aspre, xiular + lament + mostrar, disposar + lloança, elogi

"Crit fort que llastimós que es mostra fortament o que fa lloança".

Veure Tular, Utilar, Ulular, Howl.

Xut-xut, xutar. català Xut-xut, xutar, cant de l’òliba,, també és la manera d’anomenar-la, tot i que pot fer referència al cant dels mussols. En les tradicions anglosaxones el cant de les òlibes i mussols es relaciona amb els canvis de temps i les tempestes doncs surten i acceleren la seva caça per passar la tempesta ben alimentats, doncs els animals en general i els que cacen fugen i desapareixen amagats de les tempestes, a Catalunya i altres llocs també s’associa amb les bruixes, mals esperits i el dimoni, i es diu que presagia la mort i la mala sort. Tot i així al diccionari s’associa aquesta manera d’anomenar el cant que fan amb que sigui una raó onomatopeica. Però pot tenir en conjunt una explicació que ho relaciona tot, veieu.

sumeri ZU + UD (+ ZU + UD) / AR(A)

Mossegada – fer saber, ensenyar, mostrar + ocell - dimoni, dimoni de la tempesta (+bis) / temps, moment – veu

“Ocell que fer saber que hi ve tempesta”.

“Ocell que fer saber que hi ve el dimoni”.

4- A continuació tenen especial menció les maneres diferents d’anomenar el so dels coloms, els coloms han estat unes aus molt estimades culturalment, per exemple a Barcelona fins al s. XX era plena de colomars, per tota la ciutat, l’any 1890 es va fundar el Primer Club Columbòfil d’Espanya, actualment el Reial Club Columbòfil de Catalunya, on treballen la seva genètica, i concursen en quilometrades que recorren i en la forma i el control dels seus vols. Els coloms han estat emprats arreu del planeta com a missatgers lligant-li un missatge a les potes o al llom, també per col·lectar els seus ous, i fins i tot com a fotògrafs durant la Segona Guerra Mundial. Per tant, com hi ha  hagut un contacte i una relació estreta amb aquests és normal que tinguem a la nostra llengua varies paraules com a vocabulari específic únicament per parlar dels sons que emeten els coloms:

Corruquejar. català Corruquejar variant de parrupar. d’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com parrupar, parrupejar, cant del colom en època de zel, també vol dir dir-se paraules dolces entre els enamorats. Aquesta acció és aplicable a un gran ventall d’aus quan mostren el seu zel, el colom ho fa engrossint el seu coll, removent el coll tot sacsejant-lo i amb el bec cap avall fent un so gruixut. Mentre altres aus amb altres característiques també sacsegen i van removent el seu cos i parlen cap avall per cridar l’atenció de la parella.

sumeri KU + UR + RU + KI + E + GAR

cos, cos interior, cos central – protegir, protecció - servir + acció - reposicionar, remoure + lloc, cap avall, més avall + fer, parlar – vigilar, calmar + retirat – acció

“Acció de fer parlar cap avall protegint-se i removent el seu cos”.

Garrular. català Garrular del ll. garrulare ‘xerrar’ 1a font: s. XV, Curial, parlar excessivament. Alguns coloms ho fan d’una manera greu de tant en tant en munió. Altres ocells actuen esporàdicament, sense fer melodies expresses si no un so aglutinat i excesiu.

sumeri GAR + RU + LAR

Retirat – acció + acció - reposicionar, remoure + exhibir - estar en silenci

“Que exhibeixen i remouen”.

“Que remouen (i treuen/retiren) l’estar en silenci”.

Gorgotejar, gorgollar. català Gorgotejar, gorgollar so engolit que fan els coloms

sumeri GUG/ GU + UR + GU + U + (TE + GAR / LAR)

Bec / Cridar, soroll + acció - reposicionar, remoure + cridar, soroll + acció + (veu + retirat – acció / exhibir)

“Soroll que exhibeixen removent-se”.

“Cridar fent un soroll amb la seva veu”.

Marrucar, Marruquejar.  català Marrucar, Marruquejar d’origen onomatopeic, semblant a parrupar, amb versemblant influx de la partícula mar- de mots que expressen el ronc del gat, com el mateix marruixa ‘gat’ (cf. marmita, marmota) so efectuat pels coloms i tórtores més greu i amorós.

sumeri MAR + RU + KAR

Disposar, recitar, apressar-se + acció - reposicionar, remoure + privar, salvar, fugir, eliminar

“Que reciten privant-se”.

sumeri MAR + RU + KI + E + GAR

Disposar, recitar, apressar-se + acció - reposicionar, remoure + lloc, cap avall, més avall + fer, parlar – vigilar, calmar + retirat – acció

“Que reciten vigilant i calmant fent-ho més avall i retirant-se”.

Parrupen, parrupegen, parrup. So efectuat pels coloms i tórtores, i tudons, en forma de ‘prrruuu’

sumeri PAR / PAHAR + RU + PI + EN / E + G(I)+ EN

Acció / reunir + acció - reposicionar, remoure + boca + acció - veu, crit / veu, crit + retornar, respondre, bloquejar + acció - veu, crit

"Remouen la boca fent la veu".

"Bloquegen i retornen la veu removent la boca".

“Que remouen la boca”.

Podríem fer una llarga llista de sons onomatopeics, molt interessants, els ornitòlegs són capaços de cridar els ocells tot imitant-los per rebre la seva contestació i saben distingir perquè elaboren un so o altre, un xisclar o un raspera, o gargamella, o un so entretallat o aspre segons el que volen comunicar i mostrar o com se senten. Però, aquestes maneres de descriure fonèticament els sons dels ocells sols intenten identificar i fer entendre el so que elaboren sense elaborar una paraula amb un sentit definit per a nosaltres i, per tant, no s'inclouen en els diccionaris, sinò en enciclopèdies  d'ocells, i aquest és el motiu pel qual, tot i que amb Xut-Xut hem vist perquè hi ha aquesta entesa amb la tempesta, el dimoni i les bruixes pel cant de l'òliba, amb d'altres casos no arribaríem a cap significat etimològic.

Yautja, l'idioma inventat el 2025, per a la filmografia de Predator i la seva explicació modular etimològica.  Gener 2026.

Mentre unes llengües són en perill i van desapareixent... 

A l’àmbit de les filmografies han aparegut nous idiomes,

que els fans aprenen i fan comunitat sense anar a cap escola. 

Una d’elles, i és del que parlarem ara, és la llengua Yautja. 

El seu inventor és Britton Watkins, és un autodidacte, nascut al sud de Carolina dels EEUU., a la secundària va estudiar llatí i castellà, va viure dos anys a España, durant la universitat va estudiar una mica de francès i es va enfocar intensament en el japonès a la Universitat de Hawaii. Tot i així no té una carrera específica en lingüística. Com ofici de feina va treballar a empreses com Claris i Apple al Japó durant els anys 90's. També, ell ha estudiat de manera autodidacte el tailandès, el mandarí i el cherokee. Britton Watkins es va adintrar en comunitats de conlangs, com aquelles del klingon, el vulcan, etc. L'any 2013 va participar com a coach de pronunciació a Star Trek Into Darkness; l'univers de Star Trek és on Marc Okrand va inventar el klingon temps abans de que participes en Britton Watkins. És amic i conegut de Paul Frommer creador del Na'vi, que es va crear l'any 2005, que és el llenguatge dels films d'Avatar, del director de cinema James Cameron. Britton Watkins ha creat el Sinnyamda de la pel·lícula Senn, el 2013, de cinema independent, elaborant uns nous signes per escriure aquest llenguatge, i alguna cosa de vocabulari, tot i que el pressupost va ser molt ajustat en ser un film de cinema independent, i per tant no va desenvolupar del tot el llenguatge Senn. Aquest any 2025 Britton Watkins, sent recomanat per Paul Frommer, s'ha embarcat a desenvolupar i crear l'idioma Yautja, dels films de Predator: Killer of Killers, i per a Predator: Badlands, ambdues del mateix any i dirigides per Dan Trachtenberg. 

Aquest desenvolupament lingüístic de la espècie de sers protagonistes de Predator, anomenats com l'idioma, Yautja, ha ajudat a que aquests tinguin una cultura més profunda i amb diàlegs reals en el seu propi idioma, que es mostren subtitulats per a nosaltres. Mentre en films anteriors els sons eren aleatoris, amb el recent Yautja s'ha volgut mantenir el vocabulari antic ja inventat en les pel·lícules, còmics i novel·les anteriors, com als llibres de Steve i S.D. Perry, per això Watkins va revisar tot el contingut anterior. També s'ha mantingut la sonoritat d'aquest, s'han basat en l'estructura fisonòmica dels yautja que són éssers sense llavis, amb una boca amb quatre dents en forma d'ullals que mouen independentment com un insecte mantis o una llagosta, a més de les dents interiors, per això Watkins va eliminar els sons bilabials com 'b', 'm', 'p', i 'f'.  La llengua yautja sona com un cruixir d'una porta, és pronunciat amb cops ventats, i gesticulat amb la musculatura del coll i la gola, de vegades es pronuncia de manera aspre i gutural amb la cadència d'un martell neumàtic.

Durant el rodatge de la pel·lícula, degut a que l’idioma yautja és molt complicat, Britton Watkins va entrenar als actors, especialment a Dimitrius Schuster-Jolomatangi, que interpreta a Dek, el personatge principal de la darrera Predator: Badlands, per a que fluís en la seva actuació i pogués tenir el ritme i la pronunciació que requereix l'idioma. Tot aquest treball ha ajudat a familiaritzar-nos com a espectadors amb el yautja protagonista i simpatitzar molt amb aquest, tot i ser un ser estrany, un dur guerrer, molt poderós i agressiu per a nosaltres. 

Ara d'hores, no hi ha encara una publicació que contingui tot el corpus desenvolupat de la llengua yautja per a que pugui ser estudiada per comunitats tal i com hi ha comunitats de fans de Star Trek que han après el klingon, i comunitats de fans del Senyor dels Anells que han après el síndarin o el quenya que són llengües dels Elfs. Tot i així hi ha servidors que recullen el vocabulari fins ara interpretat a les pel·lícules.  

Com a resum el...

Yautja. yautja Yautja, és una llengua construida (conlang) de manera desenvolupada pel lingüista Britton Watkins, que va ser recomanat per Paul Frommer, creador del na'vi d'Avatar. Aquesta llengua està elaborada segons la anatomia dels predators, que són uns personatges ficticis del cinema, el cómic, i les noveles. Sona amb clics guturals i brams. Aquest idioma s'ha desenvolupat per Britton amb la seva gramàtica, vocabulari, alfabet i signes escrits, i amb sons parlats coherents. S'ha acabat de gestar a partir del 2025 amb Predator: Killer of Killers i Predator: Badlands. Anteriorment a Aliens vs Predator, de 1994, els autors com Steve Perry i S.D. Perry van crear algunes paraules inspirant-se en llengües polinèsies i hawaianes. Yautja, a més de la llengua, també és el nom que reben la espècie de sers també coneguts com Predators. Són una espècie de guerrers amb una tecnologia molt avançada, amb moltes armes sobre seu, i que es dediquen principalment a caçar altres sers. El mot yautja significa que són guerrers, caçadors i líders armats.

sumeri I + A + U + T(U) + GA

Lloar, celebrar - reis + arma + terra - derrotar - acció + líder + convenient, idoni, apte

"El rei que derrota liderant amb les armes".

"Líders idonis per a derrotar amb les armes".

"Celebren armant-se per ser uns líders idonis".

• A continuació inclouré totes les etimologies del vocabulari yautja, que roman a dos pàgines d'internet: 'Yautja language. Xenopedia': <https://avp.fandom.com/wiki/Yautja_language >; i 'Yautja Encyclope.altervista' <https://yautjaencyclope.altervista.org/lang.html >. Situaré el vocabulari amb la seva raó etimològica i l'explicació modular per entendre com defineixen el que volen dir i com es formen de manera estructurada els seus signfiicats i aspecte. Aquesta llista està en procés d'elaborar-se i completar-se de moment s'han incorporat 27 paraules de la llengua yautja.

Akrei-non. yautja Akrei-non català Bombes, Explosius

sumeri AK + R(AH)+ E + I . NU(U)N

Fabricar + aixafar, inundar, matar, copejar + emergir, emportar-se - arma + celebrar, lloar. Lluita, combat, batalla (+forat)

"Lloada  arma fabricada que fa emergir un cop, aixafament, inundació que s'ho emporta-fent un forat a la batalla".

Al'Nagara. yautja Al'Nagara català Espasa llarga

sumeri AL + NA + GAR + A

Objecte de metall + acció + ser heroic + arma

"Arma heroica feta de metall".

Awu'asa. yautja Awu'asa català Conjunt de cos sencer

sumeri A + U + U + A + ŠA

Arma, forta, poderosa + article de roba + aliatge de metall - tot + fort, poderós, arma + cos, part central

"Armadura de metall forta pel cos".

Bakuub. yautja Bakuub català "Llança Recta", "Llança llarga", "Llança"

sumeri BA + KU + UB

Eina tallant + tallar, incidir + alta, elevada

"Eina alta que és tallant i per incidir".

Bhrak-chei. yautja Bhrak-chei català Arpó telescòpic

BA + <HAR< + AK. ZE + E + I

Eina tallant + matar, copejar + fabricar. Extreure + fer sortir, emergir, treure + lloat- roba, guarniment

"Eina tallant fabricada per a matar. Que es fa emergir i s'extreu de si (telescòpic)".

Chakt-ra. yautja Chakt-ra català Disc del caçador

sumeri ZAH + KA + TA . RA

Allunyar-se, mantenir-se allunyat, fugitiu + acció + agafar, atacar. Copeja, matar

"Per a agafar i atacar fugitius o aquells que s'allunyen o es mantenen allunyats copejant-los i/o matant-los".

Cetanu. yautja Cetanu català El Caçador Negre o de la mort

sumeri ZEDA + NU

Vèncer + ocell nocturn - persona - engendrador, creador

"Persona que vèncer".

"Qui vèncer als gendres".

Dachande. yautja Dachande català Diuen que a la pel·licula Predator Badlands, el yautja protagonista, que acaba rebent el nom de Dek, és Dachande, el caracteritza per tenir un ullal, una de les dents exteriors partida i no afilada, d'aquí la seva denominació.

sumeri DA + ZA + AN + DE

acció - trencar, rompre, tallar, partir en dos, moldre, partir + dent, púa, fulla-espasa, mossegada, marfil + déu celestial - asobre, adalt, cel, corona + caure

"Qui caure de a dalt i partir-se en dos la dent-el marfil".

Dahdtoudi. yautja Dahdtoudi català "Ganivet Petit" (femení)

sumeri DA + (H)A + DA + TU + U U + DI

Trencar, rompre, tallar, partir en dos, moldre, partir + arma + trencar, rompre, tallar, partir en dos, moldre, partir - acció + acció  - petit, jove, xic, reduït + objecte de metall - acció + acció - fer, performar, actuar

"Arma de tall que és petita, reduida feta de metall".

Dah'kte. yautja Dah'kte català Arma portada al canell

sumeri DA + A + KA + A + TE

Superfície, lloc + mà, braç + acció + arma + perforar

"Arma per a perforar al lloc de la mà-braç".

Dah'Nagara. yautja Dah'Nagara català Espasa curta

sumeri DA + A + NA + GAR + A

Superfície, lloc + mà, braç + acció + ser heroic + arma

"Arma heroica que és al lloc del braç o de la mà".

Dteinou. yautja Dteinou  català Missatger

sumeri  DE + TE + I + NU + U + U

Marxar, anar, venir - portar, endur-se + ser a prop de, apropar-se, assignació + celebrar, lloar, honrar + creador, engendrador - persona, ser + conduir, supervisar + acció

"Feina assignada a un ser d'endur-se una supervisió".

Gkinmara. yautja Gkinmara  català Sensor, Detector, Càmera de vídeo

sumeri GI + KI / KIN(G) + MA + RA

Enviar, tornar, tornar enrere + lloc, cap a / missatge, treballar + marxa, anar, venir + cridar

"(Objecte) que torna enrere portant el missatge i cridant sobre la marxa o l'anada d'algú".

Guan-thwei. yautja Guan-thwei  català Sang de Nit, es refereix a l'acció de caçar de nit, l'acció de matar altres éssers durant l'estrellada nit

sumeri GU + AN + TEHI + UU + E + I

Ple, suma, total + cel, celestial, elevat + malaltia - assignació, aprop de + derrota + acció +  semen, aigua, progènie, fills, sang? + lloar, celebrar

"Acció de feina assignada que es fa aprop de quan el cel és ple (nit) i es fa lloança de derrotar la (demés) progènie".

Hulij-bpe. yautja Hulij-bpe català Boig

sumeri HUL / HUL(U) + IGI + BE / BI + PI + 

Alegrar-se, alegria / dolent, malvat, corrompre, fals, deshonest, amb problemes de visió, podrit + malaltia, deficiencia + un - rebre assignat, treure, remoure, reduir / baixa qualitat + capacitat + veure's

"Que es veure que és deficient i xicoi amb baixes capacitats".

Hult'a. yautja Hult'a català Observador, Vigilant

sumeri (H)U + (U)L + TA + A

supervisar, mirar fixament + distant, distància + agafar, tocar + treball

"Treball que toca agafar mirant fixament a la distància i supervisant-la".

Jehdin. yautja Jehdin català Individu/Un

sumeri G(I) + E -E + DI (D/S) + IN

essència + criar, cuidar, confiar + un + acció

"Cuidar-se i criar-se un de manera essencial".

Kainde amedha. yautja Kainde amedha català Aliens

sumeri KA + IN + DE + A + EME / ME + D(A) + A / HA

Boques, cosa que et portes a la boca + abusar - sector, delimitar + conduir un animal - caure, morir, prendre + progenitor, fill, criatura + llengua / ser- poder sexual, virilitat - combatre + lloc, superficie, línia + fills, critatures - esperma / mantega, mantecós

"Boca que condueix un animal o deixa caure una criatura al lloc de la llengua com esperma ".

Em sembla més correcte pensar en el significat modular i no en la traducció que solen fer de 'carn dura', doncs tot i que kainde, podria semblar-se a carn, o al castellà carne, o amedha a l'anglès meat. No explica res de res de l'especímen d'Alien. En canvi la traducció modular explica de manera concreta allò que els caracteritza, la seva llengua amb la que inoculen esperma i un altre alien a través de la boca d'un hospe que el cria a la panxa.

Ki'cti-pa. yautja Ki'cti-pa català Ganivet, Fulles de canell de doble fulla

sumeri KI + I + KI + TI + PA

Lloc, cap a + guarniment + lloc, cap a, avall + disparar, llançar, tirar, fletxa + causar, aparèixer

"Guarniment que apareix i que va cap avall per ser disparat o llançat".

Kujhade. yautja Kujhade català, castellà Destructor

sumeri KU + GU + A + DE

Metall - descarregar - enfortir-se + esmolar, destruir, trencar, esculpir + força + marxar - portar - llençar

"Descarregar i llençar la destrucció i el trencament".

Kv'var-de. yautja Kv'var català, castellà Caçador

sumeri KA + U + BAR + DE

Acció + derrotar + cos, pell, tall de carn, tallar + matar

"Acció de derrotar un cos, i matar-lo o de matar pel tall de carn".

Kv'Vurj-de. yautja Kv'Vurj-de català Fletxeta d'energia

sumeri KU + BUR + GU + DE

Descarregar + brillar, llum, il·luminar, energia - tallar + part d'una llança - força + llançar

"Energia lumínica que es descarrega i és llançada".

Sivk'va-tai. yautja Sivk'va-tai català Plasmacaster

sumeri SI + U + KU + BA + TA + I

Carregar - llum + conduir + descarregant + eina tallant + atacar, copejar + sortir, emergir

"Conducció de descàrrega de llum que és una eina tallant i sortir per atacar i copejar".

Taun'dcha. yautja Taun'dcha català Pistola, Arma de foc, Arma lateral, Pistola

sumeri TA + UN + DA + ZAH

Atacar + cel, per l'aire + ser hostil + fugir, fugitiu, allunyar-se

"Que ataca allunyant-se per l'aire de manera hostil".

T'gou u'linja. yautja T'gou u'linja català Arma o pistola de xarxa anglès Netgun

sumeri TU + GU + U-U + LI + IN + GA

Teixit, tèxtil + xarxa + derrotar - article de roba + pressionar + abusar - delimitar, sector, àrea + portar - apte, convenient 

"Xarxa de teixit per a derrotar a portar i causar pressió i delimitació".

Tyioe-ti. yautja Tyioe-ti català Càpsula d'escapament

sumeri TI + I + UU + E + TI

Disparar, llançar, tirar, fletxa + lloar, celebrar + pilotar - acció + enviar, marxar, treure - contenidor + disparar, llançar, tirar, fletxa

"Contenidor que és llançat i disparat de manera pilotada en el seu llançament".

La sagacitat del film ‘The Phoenician Scheme”, de Wes Anderson i Roman Coppola. 

Filar molt prim amb la designació dels personatges.  Setembre 2025.

Ha arribat setembre i finalment farem el seu propi article a més d’haver realitzat dos durant l’agost.

Avui parlarem i explicaré les etimologies sobre la darrera pel·lícula de Wes Anderson i Roman Coppola, titulada en la nostra llengua ‘La trama fenícia’, i amb el títol original 'The Phoenician Scheme'. Aquest film no ens deixa indiferent, continua mantenint la marca d’en Wes Anderson en quant a l’estil gràfic tot i explicar històries sèries tenen un alt component de comicitat, la paleta de colors vius i càlids, i l’aparició de les escenes amb enquadraments molt trencadors amb la història del cinema i amb un alt valor a la posta en escena de l’escenari, les vestimentes i el voler mantenir la multitud de personalitats que interpreten els diferents papers tot i que siguin papers gairebé inexistents, fet que fa pensar en si són o no ho són col·laboracions. 

La pel•lícula té una manera d'expressar la seva història tant ornamentada amb els diàlegs i situacions de l'absurd, allò còmic i amoral, decoracions i enquadraments preciosos, i fragments de diàlegs morals que fan que sigui fàcil perdre part del fil doncs és plena de detalls i guarniment que ens manté en la sorpresa de l’escena amb un plantejament de talls, de situacions postisses d’estar davant un gran decorat com si fos un teatre i cada tall fos un nou teló obert. Tot i així hem de tenir clar que es tracta d'una obra artística cuidada fins el darrer detall.

Degut a aquestes belleses i dificultats. Vull puntualitzar en que cal saber llegir que els noms dels personatges estan posats de manera molt esmerçada per simbolitzar i retratar allò que protagonitzen. Sabent interpretar els noms ens facilita entendre la gravació de 'La Trama Fenícia', i veure-la més còmodament. A més, hem d’entendre que la trama no és tant complicada, ens proposa una situació bastant normal en quant a història tot i molt anòmala en quant a manera de narrar-la i de mostrar-la figuradament.

Primer de tot cal entendre el perquè del títol, el què vol dir fenici. Quan veiem el mot fenici hem de pensar en la història o saber llegir modularment el nom fenici, del grec Phoenikies. Tot i que tot i ser un mot grec la gent a la que nomina és gent que provenia de la península aràbiga, de Líbia, Síria, Jordània, Cisjordània, Palestina, Jerusalem. Què ens cal saber llegir a la modulació del mot fenícia? S’ha de conèixer per saber abans de començar a visionar-la que la pel·lícula tracta del poder d'aquells que dominen els governs, bancs, i països, els que s'autodenominaven com a kanaag, en la nostra llengua és ‘cananïta’, és a dir, 'els poderosos governants' i que, per tant, anirà sobre la trama que els reuneix a tots ells, que els immiscuir-se sobre les seves capacitats al seus dominis. El mot fenici te diverses lectures etimològiques sobre la seva formació modular i significant, però la més clara és la d'anomenar 'els que van construir amb el seu domini els països' semblant a la autodenominació dels fenicis amb el mot Kanaag. A més té la lectura de ser els que eren ‘als ports i molls dels països’, d'aquí que a la pel·lícula tinguin forts interessos en fer: conductes navegables, túnels que travessen muntanyes amb vaixells dintre d’elles, i transitables amb trens per controlar mercaderies i fer una gran presa o dic, tot és perquè els fenicis tenen una forta relació amb els ports, el comerç marítim, i en fundar nous indrets i dominar el que arribava i s'emportava arreu. Ara podeu observar-ho en l’explicació modular i significativa següent:

Phoenikies. grec Phoenikies  català Fenici castellà Fenicio

sumeri PU + U + E + (H)I + NI + K(I) + ES

Van construir + el món - acció + establiment, contrada + acció + de si mateixos + terra, lloc, contrada + establiment 

"El que van construir per si mateixos l'establiment terrenal de les contrades del món".

Veure Fenici.

Fenici. català Fenici s'autodenominaven cananeus o fills de cananeus. grec Phoinikes castellà Fenicio

sumeri PES / PIS + NI + KI

Descendents, aplegar - desaparèixer - ungits / Ports, moll + de si mateixos + terra, contrada, país

"Els mateixos que aplegaven els països".

"Els que van fer descendents a les terres".

"Els que eren als ports i molls dels països".

"Els descendents de la mateixa terra".

"Els mateixos que van desaparèixer de la terra".

Veure Phoinikies.

Kanaag. sumeri Ka-na-ag català i castellà Canà o Canaan

sumeri KA + NA + AG

Acció, parlar + de les persones + instruir, manar, comandar, estimar

“Dit d’un lloc comandat per l’acció de les persones o de persones que manen”.

Per altre, hem de tenir també en compte els noms dels personatges. Si entenem el seu nom no ens sorprendrà el que són a la història. Per exemple, anant per ordre d’aparició Zsa-zsa Korda, protagonitzat per Benicio del Toro, ens està retratant que és ‘una persona amb un cos molt fort’, alhora que ser ‘una persona que es protegeix fortament’ i també ‘aquella persona que vol la seva inactivitat per fets que li són amenaçadors’. Això ens retrata el tipus de persona que és: en Korda és un personatge amenaçat, que té un cos molt fort, és a dir que ha aguantat totes les amenaces i hostilitats tot i ser de caire de mort, i que degut a això vol fer-se inactiu de totes les seves activitats, recordem que és un ‘feníci’, és a dir, un home de poder, un comerciant, un empresari, un constructor per tant, si vol deixar aquestes activitats està volent deixar molta responsabilitat, i segurament ho voldrà deixar a càrrec d’algú o algú se’n beneficiarà. A més, si està amenaçat, ens hem de preguntar perquè, serà perquè ha fet una cosa molt greu aplicant les seves forces de poder? o serà perquè algú vol apropiar-se de la seva riquesa i poder?. Veiem-ho:

Korda. Nom de la família, però de manera concreta del portador oficial del cognom Korda, en Zsa-zsa Korda protagonitzat per Benicio del Toro, magnat. L'expressió religiosa 'sumsum corda' fa referència a algú poderós i de classe elevada, i es pot utilitzar irònicament o com a burla. Del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri KU + UR / KUR + DA

Fort, enfortir + cos - persona - protegir-se / Amenaçador, hostil, desfavorable, testaruda + acció - inactiu, mort

"Persona amb un cos molt fort".

"Qui protegir-se fortament".

"Qui vol inactivitat degut a fets amenaçadors".

Zsa-zsa Korda es protegeix i fuig de la continua amenaça de voler-lo matar, tot i patir greus incidents el seu cos és fort tant com per sobreviure a varis avions estavellats. Vol deixar la seva activitat a càrrec de la seva filla degut a l'hostilitat sobre d'ell. Cal entendre que l'avió de nom 'Air Korda' també fa una lectura, doncs simbolitza quan fugen a viure en cap lloc concret com explica en Korda no pertany ni li fa falta cap país, no necessita els drets humans, està per sobre de tot, i la paraula Air, simbolitza els moment de volatilitat, de suspensió, de fragilitat, de no trepitjar sobre segur en contraposició al nom Korda, que indica 'el cos fort'. La seva inactivitat degut a aquests fets amenaçadors passen per deixar la responsabilitat a la seva filla Liesl Korda. Com a es veu al llarg de la cinta ell va adquirint tots els beneficis i poder sobre les diverses empreses eliminant els percentatges dels altres negociants.  Com veiem aquest cognom Korda cau sobre tots els individus familiars que es mostren, tots ells són persones fortes de personalitat i que es mostren així de fortes. A més són amenaçades la seva integritat, i es protegeixen de diverses formes, per exemple na Liesl es protegeix volent integrar-se a una comunitat de monges. O que són persones amb situacions desfavorables tot i tenir grans recursos. Com per exemple la cosina Hilda Sussman-Kolda que no pinta gairebé gens ni mica ni a la pròpia filmació.

Com veiem als darrers minuts de la cinta, Zsa-zsa aconsegueix reunir un consell amb tots els poders que domina, siguin familiars o de negocis o polítics, i els explica el gran projecte i en qui recaurà aquest projecte. Tot i així l’acte es veu troncat per la intervenció del seu antagonista Nubar. Com veiem amb el nom Zsa-zsa, ens està indicant que és una “persona propietària igual als estats que els adverteix i que els hi dona consell i resolució”.

Zsa-zsa. Zsa-zsa Korda nom del propietari de la riquesa i poder dels Korda, protagonitzat per Benicio del Toro, del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri ZA + SA ; ZA + SA

Propietari, estat – persona + arribar, competir, igualar – resoldre, advertir, fer consell, resolució; Propietari, estat – persona + arribar, competir, igualar – resoldre, advertir, fer consell, resolució

“Persona propietària igual als estats que els adverteix i els dona consell i resolució”.

A més, com veiem a la filmació l’amenaça prové no per res que hagi fet en concret, tot i que hi ha algun moment que està apunt de morir per un bandolers muntats a genet en el desert mentre esperen al sultà. La seva amenaça més forta i continuada prové del seu germanastre Nubar, qui ha estat al marge del primer matrimoni del seu pare que va donar fruit a Zsa-zsa Korda sent aquest l’hereu etern del poder familiar. Mentre Nubar Korda ha quedat al marge, convertint-se en un ningú, en un estrany, en algú repudiat.  Com veiem amb la modulació del nom Nubar, vol dir res més lluny que aquestes raons.

Nubar. Nubar Korda, protagonitzat per Benedict Cumberbatch, germanastre que intenta matar a Korda, del film ‘The Phoenician Scheme’. 

sumeri NU + BAR

No, sense - home - creador, engendrador + col•locar, estrany, forani

"Engendrat fora de (el matrimoni)"

"Creat com a estrany".

"Qui no s'arriba a col•locar".

És aquell fill extramatrimonial i que no arriba a col•locar-se com hereu tot i ser la filla hereva probablement seva, probablement en un desfici que va tenir amb la dona que més va estimar Zsa-zsa Korda, potser com a revenja o com una trama per heretar ell d’alguna manera el poder, potser va ser de manera forçosa. Això no li és suficient doncs Liesl, la filla hereva considera el seu pare a Zsa-zsa Kodar i no a Nubar Kodar. Potser, ni s’ho pren sériament, tot i que Nubar diu que té la sang de tot el món per demostrar-ho, fet que fa encaminar una discussió de retrets infantils entre els Kodar.

Liesl Kodar és la filla hereva. I veiem en aquest nom seu el viu retrat del personatge, algú que té la pressió i se sent lligada al temple, a allò religiós, i de ser una persona freda que vol comprovar-ho tot abans de prosseguir. Veieu:

Liesl. Liesl Korda, protagonitzada per Mia Winslet Threapleton filla de Kate Winslet, filla de Zsa-zsa Korda, del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri LI + E / ES + LE

Abundant - pressionar + temple / freda + comprovant, sospesant, equilibrar, suspès, lligar

"Qui és lligada de manera freda amb la pressió del temple".

"Qui és molt freda comprovant (les coses)".

Liesl és vol fer monja, i dedicar-se a estudiar, i llegir la bíblia, no sap res sobre els pares, i vol comprovar el perquè la vol Korda i si va arribar a matar a se mare com diuen les males llengües abans d’accedir a acceptar el contracte per ser ella l’hereua. Finalment, troba un lloc on se sent agust en comprovar que pot educar als fills i germans seus a una casa, mentre Zsa-zsa Kodar es torna un personatge humil, portant un restaurant senzill i molt concorregut, i tant cuina, serveix, com també en renta els plats gairebé ell tot sol. Una vida que d’alguna manera el fa penitent, i a Liesl la deixa dedicar-se a allò que volia a estudiar i a educar.

Quant es presenta Liesl Korda a Zsa-Zsa Korda, també apareix a l’hora Bjørn. Qui es tracta eventualment d’un professor doncs Zsa-Zsa Korda té el costum de que els acompanyi un per anar aprenent i instruir-se en diverses ciències.  Bjørn resta callat escoltant avia’m si pot pillar alguna cosa a la primera trobada, de manera còmica i apartat a l’espera, fins que s’adonen de la seva presència i el conviden a dinar per resoldre la petita Codorniu que no vol menjar Liesl. Durant un viatge en Air Korda, ell emet amb les pulsacions de les empremtes un missatge en Morse, fet que fa saber a Liesl que es tracta d’un espia, l’avió s’estavella, continuen discutint i malfiant-se fins que ell cedeix als Korda i sorgeix una amistat, a més del seu amor per Liesl. El nom de Bjørn vol dir ‘persona altament secreta que cau en abatiment o s’inclina’, és a dir que cedeix de ser una persona secreta o espia i de la seva feina encomanada. Veieu la modulació del nom Bjørn Carlson:

Bjørn. Bjørn Carlson, protagonitzat per Michael Cera, espia, és desemmascarat per saber Morse, es fa amic dels Korda i s'enamora de Liesl, del film ‘The Phoenician Scheme’.

sumeri B(U) + GU +  UR + (U)N

Secret + responsabilitat - persona + inclinar-se, abatiment + elevada, alçada

"Persona altament secreta que cau en abatiment o s'inclina (a ells)".

Pel nom de Bjørn Carlson, em entès la primera part, la segona ens indica o bé el nom de ‘fill de Carles’, o Que ser una persona que es salva de ser acusada en submergir-se molt’, doncs aconsegueix salvar a Zsa-Zsa Korda d’unes arenes movedisses. O que ‘és dut i acusat pels cels’, és a dir, l’escena anterior que estan a l’aviò i Liesl esbrina que és tracta d’un espia i per tant, l’acusa de ser-ho en ple vol, estan penjats en els núvols. 

Carlson. nom de Bjørn Carlson l’espia de la filamació.

sumeri KAR + LA + SU + UN

Fugir, endur-se, eliminar, privar, salvar + acusar -  supervisar, pressionar – ser silenciós – estar en ordre + submergir-se + alçar, elevar, celestial, ‘molt’

“En ser duta i acusada en submergir-se pels cels”.

“Que salvar-se de ser acusat en submergir-se molt”.

Com veurem el nom de Hilda Sussman, vol dir modularment aquests significats “Qui té atractiu o tenir el plaer d’aclaparar el favor de la seva companyia, o d’anar a buscar la mà com a companyia”, fet que la converteix en Hilda Sussman-Korda, dona de Zsa-zsa Korda, tot per que Zsa-zsa i Liesl adquireixin el poder de tota la empresa i tota la seva propietat sense divisió entre socis.

Hilda Sussman-Korda. Hilda Sussman-Korda cosina de Zsa-zsa Korda interpretat per Scarlett Johansson, però amb poquíssima aparició i menys diàleg, representa una dona molt bella que Zsa-zsa Korda la troba atractiva i per adquirir tot els beneficis de l’empresa i el poder d’aquesta necessita apropiar-se de la part de Hilda, per la qual cosa Zsa-zsa decideix proposar-li matrimoni. 

sumeri HIL + DA. ŠU(U)S + ŠU + MAN. 

Atractiu, atractiu sexual, exuberant, tenir plaer, abundància + acció. Anar a buscar – aflorar, cobrir, aclaparar, enfonsar-se, embolicar + urpa, favor, mà + companyia, company

“Qui té atractiu o tenir el plaer de. Aclaparar amb el favor de la seva companyia / Anar a buscar la mà com a companya”.

Així podem entreveure que la feinada d’en Wes Anderson i d’en Roman Coppola ha estat molt àmplia, i ha filat molt prim per resoldre la nomenació dels personatges d’aquesta cinta.

ps. Potser, més endavant afegiré algun nom d’algun altre personatge menys important al que fa la història que es narra.

Frankenstein, ‘El Prometeu modern’, el paral·lelisme amb el nom Wollstonecraft, i amb la figura del Golem i en Gollum. 

Figures de la vida de Mary Shelley que protagonitzen la seva novel·la.  31 agost 2025.

Aquest 30 d’agost; és el meu aniversari; i amb major importància és l'aniversari de la meva autora preferida, na Mary Shelley, raó per la qual i gairebé a tocar del pròxim mes avanço per donar-vos el meu article de setembre. Parlarem i entendrem sobre la novel·la de Frankenstein, publicada el 1818; preferida meva i de tanta altre gent, eh; coneguda com ‘El Prometeu modern’, aquesta és la novel·la romàntica per excel·lència. 

Primer farem incís en la vida de l'autora, pasarem per l'origen de la novel·la de Frankenstein, la sinopsi d'aquesta novel·la, seguit entrarem en matèria amb les explicacions de l'etimologia de Frankenstein a través de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica, i tractarem paraules associades com Prometeu, Golem i de reguitzell Gollum.

Vida de l'autora. Fou escrita per Mary Shelley, filla de la activista pels drets feministes Mary Wollstonecraft, la qual té publicacions molt interessants i una mentalitat molt trencadora per a l’època, que morí quan Mary Shelley era petita, i del poeta Godwin amb el qual va tenir una relació complicada. Frankenstein és una història trencadora, no hi ha cap igual a aquesta. Sobre Mary Shelley hem de saber que es va enamorar del seu marit Percy Bysshe Shelley, un poeta i pensador, revolucionari de la religió, la moral i la política a través de la poesia qui ja estava casat amb Harriet Percy Shelley. La relació entre Mary i Percy va produir una filla, que tot i que va morir prematurament, poc temps després va fer que la dona oficial de Percy, na Harriet se suïcidés. Raons per les quals Mary i Percy no van tenir el vist i plau del pare, Godwin, amb qui va mantenir fortes discussions. Qui ja va tornar a estar casat després de la mort de l’extraordinària pensadora Mary Wollstonecraft Shelley. Així que Mary i Percy van decidir marxar ben lluny de la mentalitat del seu pare Godwin i de les dificultats socials de la mentalitat de l’època, sent mal vistos per qualsevol que els coneixes, doncs aquestes relacions amoroses extramatrimonials, de caire abrahamic o de caire enamoradís, estan prohibides per la llei. És més amb aquesta acció van decidir endur-se amb si mateixos a la seva germanastra petita Claire Clairmont, a la nova aventura. Van viure per diversos indrets,  com a França, van passar a viure a Itàlia, lloc on van morir el seu primer i segon fill abans de que nasqués el tercer fill que va ser l’únic que va sobreviure de nom Percy Florence. Poc anys més tard de tota aquesta vida tràgica i difícil el seu estimadíssim marit Percy Bysshe Shelley va morir ofegat en enfonsar-se el seu veler durant una tempesta a la badia de Spezia. El seu cos una vegada va ser trobat se li va extreure el seu cor i va ser posat en un vas de vidre preservat en formol, amb el qual viatjava a tota arreu amb ell. Posteriorment Mary Shelley es va dedicar estretament a la seva creació literària i a la educació del seu únic fill i familiar proper. I en els darrers dies del seu procés vital, va estar afectada per malalties diverses que podrien estar vinculades amb el tumor cerebral que acabaria amb ella als 53 anys. 

L'origen de la novel·la de Frankenstein. Val a dir que la idea d'aquesta obra es va formar a una estada de Mary i Percy a la mansió d'en Lord Byron juntament a altres persones. El poeta Lord Byron va proposar a que tots els asistents escriguisin una història de terror, degut a que va ser l'estiu més inusual de les seves vides, ple de tempestes de trons i foscor, producte de l'erupció del volcà Tambora d'una illa pertanyent actualment a Sonda, d'Indonèsia. I que es va notar a tota Europa l'any 1816. Tot i així Mary Shelley va perfeccionar i allargar aquest relat al llarg de la seva vida.

Amb aquest resum podem assimilar les dificultats i penes de la vida de l’autora Mary Shelley i començar a conèixer la pròpia història de Frankenstein, el seu llibre més conegut. La sinopsi de la novel·la és la següent.

Frankenstein és un doctor que s’entesta en crear un laboratori amb la finalitat de retornar la vida a un ésser mort. Així és com el Doctor Frankenstein crea un ésser a partir de parts de diferents cossos de morts, i sota el dilema d’una tempesta li torna la vida a aquest cos composat de varis amb un llamp, la història va sobre el monstre, que no té nom en tota la novel·la, i és el protagonista més interessant, doncs la novel·la conté diversos narradors, però la gent a n’aquest monstre sol dir-li el monstre Frankenstein o simplement Frankenstein, tot i que en realitat no té cap nom. Els pensaments del monstre Frankenstein giren sobre com de difícil ho té per entendre la seva pròpia vida i existència, i la difícil relació, moltes vegades enganyosa amb la gent, ja sigui la relació amb el seu pare i creador, que s’horroritza de la seva creació; tant d’una dona de la qual s’enamora veient-la d’amagat al bosc, però ella es veu horroritzada en veure’l. Mentre sabem que el monstre està fugint contínuament de la gent tot i que té una intensa mentalitat de entendre les coses i de que l’estimin. Es tracta de la novel·la romàntica per excel·lència.

L'explicació de la raó etimològica a partir de la metodologia de composició de la formació modular. Ara després de conèixer la creació literària i la vida de l’autora. Vull parar esment en el que hem vingut a parlar, del nom de Frankenstein i el seu significat lligat a la història i creació d’aquest protagonista literari, juntament a la relació que té Frankestein amb el cognom de Wollstonecraft. A més veurem de passada paraules relacionades com Prometeu, pel la manera que té de conèixer la novel·la “El modern Prometeu”, i altres com Golem una antiga creació literària hebrea que parla d’un ser creat del fang com un guardià capaç de matar, o el del nom semblant a aquest darrer Golum, un dels personatges creat per J.R.R. Tolkien, i que etimològicament no solen saber diferenciar del mot Golem, de manera errònia. Així doncs comencem.

Frankenstein i Mary Wollstonecraft Shelley. 

Hem de saber que en germànic Stein vol dir Pedra.

Altre manera d’escriure-ho és Frankinzstein.

• Fem la recerca del significat a partir de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica:

sumeri [((F)ANKIN / AN + KI + IN) + ZE/ZI] + TE(G) + [EN (+(G)EN)]

[(Univers, (entre) El Cel i la Terra, tot, el món / possessió, existència + inframón, lloc de la terra oposat a un, món de les ànimes desaparegudes o mortes + insult, abús) + vida/pedra] {=World / Woll / Anken} + Aproximant-se + [Encantat, Creador (+Pedra, duresa)] {= Stonecraft / Stein}

podem copsar que entre els mòduls i valors corresponents a nzste o nste, podem entendre els següent, tot i que no li doncs gaire més importància, NI TE(G): amb Por. Podria estar indicant-nos que ‘viu amb por’.

• Així doncs i seguint estrictament i de manera especificada les paraules significatives dels mòduls sumeris corresponents obtenim les següents oracions definitòries que tenen una estreta relació del nom Frankenstein tant amb el nom Wollstoncraft com amb el sentit de l'existència i creació del monstre i de l'invenció del Doctor Frankenstein. Fixeu-vos que no afegeixo paraules fent cap parany, totes les paraules que formen les següents oracions estàn formades pels significats dels móduls sumeris que composen i formen la paraula Frankenstein:

"L'Univers creat apropant-se al seu propi creador (que l'insulta o l'abusa)”.

L’equivalent, “World/All Stone Craft” = modulació, "Univers Pedra creador"

"La duresa de tot el món en aproximar-se a la creació".

"La duresa que tot el món produeix pels enganys, per fer els seus encants propis i individuals".

"Pren possessió i existència de la vida del món dels morts aproximant-se a la duresa del creador".

Val remarcar que la modulació es gestiona amb les raons dels significats propis dels pictogrames i de l’equivalència a la traducció literària o oracional corresponent al nostre idioma, per tant l’ordre dels factors no altera el resultat.

Ara engresquem-nos-en. Parlem de,《La semblança entre Wollstonecraft i Frankenstein.》

Els esdeveniments de la mort de la mare, del seu amor de vida i la mort de la filla i les dificultats de complir-se com a relació oficial juntament amb la negativa del pare de l’autora, deuria produir que ella sentís una aversió cap als ideals d’algú que l’havia creat, el pare, i no mostrava estimar-la. D’alguna manera podem comparar la figura del pare que seria el creador del dimoni de la novel·la, en Doctor Frankenstein, qui manipula al monstre que és vist com un dimoni per a tots els que el coneixen. D’altre manera, fou vist que Shelley li retreiés al pare la seva manera de pensar i, que sentís la enorme necessitat de dibuixar-se ella com un monstre sense pare, sense cap recolzament al món, deshumanitzada per tot el món, per tota la societat, dels quals s’han allunyat però va a la seva cerca per entendre'l, i no troba un lloc on estabilitzar-se, tot i enamorar-se pel camí, no aconseguir pas estar-hi a gust degut a diversos desastres com la mort de les seves criatures i del seu marit.  D'altre manera Mary Wollstonecraft era el seu ideal, qui d'estar-hi viva podria arribar a entendre-la i recolzar-la, la mare que ja era morta podria haver estat reviscuda en les conversacions que mantindria amb el seu pare, potser no mostrant tot el parer que tindria a la realitat la seva persona.

Ara entrem en el significat modular i etimològic del nom. Tot i que el monstre no té nom, com si s’amagués, Frankenstein és Wollstonecraft, o veureu de seguida, com Mary a la seva mare d’igual nom. És curiós que els dos noms tinguin un terç del nom que significa “pedra” (Stone i Stein, i EN, o ZI) (=FRANKENZSTEIN, i FRANKENZSTEIN, WOLLSTONECRAFT), que '-ankin-' signifiqui “univers, tot el món” (=FRANKENZSTEIN, WOLLSTONECRAFT), en sumeri i, també, s’entendrà com que “Pren possessió i existència de la vida del món dels morts” (=FRANKENZSTEIN), veient aquest ANKIN amb que Woll sembli que digui World de l’anglès que significa món, univers pels antics, alhora que “Wall” que vol dir mur, i que Craft que vol dir "artesania, creació, ofici, habilitat de l'engany" tingui similitud amb EN del sumeri significant tots dos “creador” (=FRANKENZSTEIN, WOLLSTONECRAFT). Per tant, és una traducció del cognom de la seva mare Mary Wollstonecraft, que l’apropia per a la seva novel·la tant personal que la va tenir molt de temps de dedicació i fent-li una pila de revisions. El nom de Frankenstein està fet estretament en relació a la vida de l’autora, a allò que estimava més, al nom de se mare, absent, que seria qui podria entendre-la millor, en el seu amor amb Percy, per ser tant trencadora i feminista per a l’època. I el nom de Frankenstein està fet ‘al dedillo’ diem en castellà o ‘fet a mida’ com diem en català. A més cal fixar-se que cada part corresponent de la traducció entre Wollstonecraft i Frankenzstein correspondre a la situació d'on està a un i a l'altre nom. Això no acaba aquí, tot i que podríem estar prou satisfets.

Franc. francès Franc del germ. frank, nom del poble germànic català Francòfon, franc castellà Franco, Francófono anglès Frank

sumeri PA + RA + N(A) + AK o KA

Causar, aparèixer + purs, clars + persones + actuar, procedir

"Persones que actuen de manera clara i pura".

També és interessant la semblança amb el nom germànic Frank que vol dir “persona pura, clara, honesta”; de la qual veurem la seva explicació amb el mètode modular; en relació a la franquesa del monstre de Frankenstein que realment no té ni nom a la novel·la que pogués identificar-lo en un sentit, i la de ser el ser més pur, clar i honest de la novel·la, més que el Doctor Frankenstein, més que aquells que el persegueixen i més que de qui s'enamora a la cabanya i al bosc. A més de ser el protagonista més sincer i honest doncs ell mateix entén que és monstruós, degut a que és ple de cicatrius. També posa en contraposició la idea de puresa de l'ésser existent amb la de que aquell únic individu i personatge que té la puresa és aquell creat de les despulles, de fragments d'altres persones, potser d'altres indrets, de diverses edats, éssers que eren diferents però que el conformen. A més la part de nom que significa 'pedra' sigui Stone a Wollstonecraft o  Stein a Frankestein, ens indica la duresa del protagonista, la de que el vegin com un ésser dur, poderós i perillós al qual poden moldejar, picar, atacar, tallar. Mentre ell és tot un ésser que es veu enganyat, recordo que craft, a més, "d'artesania, creació, ofici",  també vol dir “habilitat de l'engany, manipular, engatusar”. Penseu-hi, doncs, ell es veu endurit per tot l'engany al qual es veu sotmès, pel rebuig del seu creador el Doctor Frankenstein, qui sent el mateix creador, el seu pare com l’anomena l'ésser creat és enganyat doncs no el vol per a res, el troba lleig, horrorós, i vol acabar amb la seva creació fet que fa sentir l'ésser del doctor Frankenstein manipulat. Tant per l'odi que li professa tota la gent. Això fa que l'ésser s'autoqüestioni 'Tu que m'has creat, m'odies?, tu que ets el meu pare em vols destruir?'.

És a dir, podem entendre tant el nom Frankenstein com el de Wollstonecraft com el del significat literal i metafòric de 'La duresa que tot el món produeix pels enganys, per fer els seus encants propis i individuals'. A més podem llegir alhora els mòduls compositius que ens donen a entendre la naturalesa del monstre, "qui pren possessió de la vida del món dels morts sense ànima..." i entendre que és un ser tant un doctor que cerca la vida d'entre els morts, que hi donar possessió de vitalitat als morts. També s'entén amb els darrers mòduls que "s'aproxima a la duresa de la creació, la duresa de tractar amb el seu únic creador i els seus semblants creadors". Com aproximant-se a l'encanteri de la seva creació, en referència a la pròpia mort, a la pèrdua de l'ànima.

Això no acaba aquí doncs, cal també assimilar les següents paraules: Prometeu, Golem i Golum. La història de la novel·la de Frankestein també és anomenada “El Prometeu modern” o “El modern Prometeu”. Per això veure’m el significat del nom Prometeu i perquè es relaciona amb el de la creació de Frankenstein. Prometeu és un personatge mitològic. Prometeu fou castigat a ser lligat a un clot d'una muntanya per a que un ocell rapinyaire, aguilot o voltor, li mengés els intestins o el fetge, tot degut a que Prometeu va prendre el foc sagrat i va ser castigat així pel propi Zeus.

Vegem la descripció modular de Prometeu:

Prometeu. personatge mitològic Prometeu.

sumeri PU (+UR) + RU + ME + TE / TI + U U

Clot, profunditat, forat, curs inferior d'aigua (+entranyes, fetge) + eliminar, remoure, reposicionar + combatent, batallar - calor - desig - propietat o culte diví + àguila / costella - ocell rapinyaire + ocell, forat, abusar, derrotar (bis)

"Va ser en un clot per batallar amb o pel culte diví amb un ocell rapinyaire que removia les seves entranyes o fetge".

Perquè relacionen el mite de Prometeu amb la creació i vida de Frankenstein? Prometeu és acusat pel seu creador, el doctor, de prendre-li el desig, la seva flama; igual que el monstre de Frankenstein és acusat pel Doctor que el crea de prendre-li el desig de continuar la seva invenció, els seus estudis, el seu treball al seu laboratori. A més, Prometeu és castigat a ser lluny de la civilització de qualsevol contacte, en un lloc profundament solitari, exemplificat amb el clot al qual es situa en el càstig, semblant a l’ostracisme que ha de patir el monstre, i a l'ostracisme que va patir Mary i Percy Shelley. El monstre és més humà que els mateixos humans naturals, de la història de Frankenstein.  I és atacat pel seu creador, en el cas de Prometeu el creador és Zeus, en el cas de l'ésser de la novel·la és el Doctor, que sent que té el poder de crear-lo i de matar-lo i desfer-se d’ell. Aquestes són les similituds per les quals es relaciona i se l’anomena “El modern Prometeu”. 

Aquesta creació d’un ésser que se li dota de vida d’un material que no en té, i el qual vol ser destruït per la gent. Es sol relacionar amb la història hebrea del Golem, famós per la pel·lícula muda Der Golem, del 1920. El Golem és una llegenda hebrea de Praga, sobre un rabí que crea un home d’argila que li dona vida, aquest serveix per apedaçar, escarmentar o destruir a certa gent quan se li demana. Fins que el seu creador ha de destruir el conjur que hi ha escrit en un pergamí que té el poder màgic de despertar-lo amb força i vida, com de treure-li la vida si és destruït. Podem també assimilar en aquest cas que es podria tractar d'un escrit de fang, una tauleta antiga de les que es guardaven pels mateixos hebreus a les seves biblioteques sagrades, escrites amb llengües ja mortes com el sumeri o l'acadià, que podrien ser utilitzades, tal com ho és el text sagrat de la bíblia com a textos per escarmentar, el conte del Golem va un pas més enllà i personifica la tauleta escrita com un ser fort, poderós i agresiu. Però el cas és que el mot Golem també succeeix com el mot de Prometeu i el mot de Frankenstein, que com a nom contenen la descripció del seu personatge que nombra, veieu-ho a continuació:

Golem. Veure Gollum. hebreu Golem

sumeri GU-UL : Apedaçat, Tallat.

sumeri GU : Responsabilitat, lloc - força - escarmentar, tenir l'us de fruit de

sumeri UL:  remot, distant en el temps, vell, ancià - terror, terrorífic - dimoni

sumeri LE : escrit, text escrit, escriure

sumeri E : temple - Criat, presentar-se, treure, aixecar-se, sortir

sumeri IM : Argila, Fang, Tauleta.

(sumeri ER GUL : Contenir/ Restrènyer les llàgrimes.)

sumeri GU-UL + E + IM

"Fet de pegats de fang".

sumeri GU + UL + E + IM

"Dimoni aixecat amb argila que es presenta per escarmentar".

sumeri GU + UL + LE + IM

"Tauleta escrita del temple que escarmenta o responsabilitza o dona força al dimoni".

I ja per anar acabant, hi ha una altre creació que és nombrat per una paraula molt semblant a la del Golem hebreu, es tracta d’un dels personatges de la terra mitja ideada per l’escriptor J.R.R. Tolkien, en Góllum. Góllum és un ésser que va ser un hòbbit de la Comarca, però es va corrompre pel poder de la màgia del mag obscur, Sauron, en arribar-li a les mans l’anell poderós per a governar-los a tots. Aquest hòbbit acaba sent un monstre, deformat, prim i escardalenc, ajupit, que es mou com un animal de quatre potes, que està desfigurat, que vaga per tota la terra mitja en solitari, sense que ningú es pugui refiar d’ell. Torturat i destruït mentalment pels dolents de la terra mitja, els monstres de Sauron, orcs i Urukhais. Irreconeixible fins i tot per a un mateix hòbbit del seu origen. Ja veieu les semblances amb en Frankenstein i amb en Gollum? Doncs la raó etimològica del nom de Góllum també és interessant per al propi personatge que figura.

Góllum. Veure Golem. personatge de Tolkien Gollum

sumeri GUL / GU-UL + (AB)UM

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + Monticle Funerari (mort)

"Golum fou un cadàver anant amb l'anell sense destí portat per la màgia maligne, reprimit i plorós, dit en una paraula, destruït en cos i ànima".

sumeri GUL / GU-UL +  UM(UN)

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + cos, cos principal, força vivificant - coneixement

"Qui té el coneixement destruït (per les tortures de Sauron)".

"Qui té el seu cos destruït".

És així com veiem estretament que aquest personatge ha estat torturat físicament, destruït mentalment, la seva consciencia està destruïda.

Per tant, estem una altre vegada en un article que explica molt bé i mostra l’interès estret entre la raó lingüística dels autors escriptors com són Mary Shelley, J.R.R. Tolkien o aquells que van escriure sobre les mitologies com Ptolomeu entre d’altres autors antics. Ara podem veure la intensitat significativa d'aquests noms, els podem saber aplicar a altres àmbits, i podem entendre les seves diferències i gràcies a veure clarament la seva formació. Podem diferenciar Góllum és un ser que s'ha vist destruit el seu cos, la seva fisonomia i coneixement. Podem difrenciar que Golem és un ser creat a partir de pedaços de fang. I podem diferenciar que Frankenstein és creat partint dels morts, a més de dir que s'aproxima durament al creador o que el creador és dur aproximant-se a aquest ser creat. Tots ells són autors que fan dels noms dels personatges la definició d’aquests personatges, la descripció que ajuda a entendre com són, com els veiem o veuen a la història, com pateixen, o com han estat creats. Per aquestes raons i les de totes les paraules existents siguin de l’idioma que siguin és summament interessant saber entendre la formació modular dels idiomes, formació modular funcionament de la qual s’explica detalladament en aquest Diccionari Modular Etimològic. 

Camins opcionals sobre fragment de terrissa al Royal Albert Memorial Museum: Un nom pròpi figurat o una oració de celebració, lloança i/o un refrany sobre la seva funció? És realment normal que s'inscriguin els noms en els plats de menjar o d'altres utilitats?  Agost 2025.

Llegint les xarxes jo m'he trobat amb una mena de sentència dels que diuen desxifrar les inscripcions. Com podeu veure a tot el treball mostrat sobre aquesta pàgina del Diccionari Modular Etimològic, s'acostuma massa sovint a justificar les inscripcions antigues que volem aproximar-nos al entendre-les, a relacionar-les indiscriminadament, com és en aquest cas, a nom pròpis, els autors els hi dona igual relacionar-hi un nom pròpi, hi hagi o no els valors complets del nom, hi hagi o no hi hagi una utilitat activa de la seva funcionalitat, hi hagi o no hi hagi una relació amb la pròpia forma i representació material o figurativa de l'objecte arqueològic. Com podeu comprovar a tots els centenars de traduccions efectuades de llengües indesxifrades, les inscripcions tenen molt a veure amb aquests aspectes que no arriben a observar o visionar els estudiosos i traductors de les llengües. 

Sols per reflexionar, pregunteu-vos i aneu a caminar per les botigues per fer l'observació que proposo, quantes tases de café hi ha amb lletres? D'aquestes quantes hi ha amb noms pròpis de manera solitària i quantes amb missatges sense cap nom propi? Quants objectes i joies contenen inscripcions de l'estil 'Jordi el català, a Joanot el Valencià', és tot un sense-sentit? Penso, que després de les comprovacions que he fet, completament és una manera errònia de veure i voler aproximar-se a les inscripcions. Inclòs en els casos que siguin noms, nosaltres hem de pensar que els noms tenen la seva raó d'haver estat transmessos als documents de la història, tot té sempre més sentit del que a primer cop d'ull volem recordar. I hem de recordar-nos més d'hora de que hi ha literatura escrita i parlada des dels inicis de la nostra història. Per tant, no té, en la majoria de casos, cap fonament plantejar que els objectes contenen noms pròpis. De la mateixa manera que observem quan parlem de 'la nostra casa' que 'la nostra' és una segona persona del plural indicant 'la meva i la de tots els que estem aquí parlant o escoltant', i 'casa' com a lloc on estem recollits, on dormim, on menjem, on anem i marxem i tornem a entrar, des d'on ens desplacem, des d'on partim, on criem a les criatures i cuidem dels progenitors i familiars. Hem d'aprendre a observar que aquestes paraules 'la nostra casa' incorporen una definició, però no una definició que està anotada a un lloc com el diccionari, de vegades sí; si nó, que, alhora, la pròpia paraula conté un significat definitori per a que la entenguem igual a l'explicació de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica. 

Així que m'he topat amb un altre cas on incorren aquests delits que emmascaren les explicacions accelerades:

El Royal Albert Memorial Museum incorpora a la seva exposició un fragment de terrissa trobada a Exeter, Devon, sud-oest d'Anglaterra, fabricada sobre el 55-65 a.e.c., identificada com un vas de samia, de terra sigillata, de col·loració vermellosa, que era per a beure i/o engrapar menjar. La inscripció és "liuli ipponi..." o "liuliipponi".  Asseguren o la mostren com que la inscripció és semblant a "L. IULI IPPONI", engrescant-se a dir que correspon, possiblement?,  a Lucius Julius Hipponicus. Fet que em sembla molt demanar al que és la inscripció. I com he explicat no és gens habitual trobar-se noms als objectes, ni dels antics ni dels moderns. Si bé és lógic pensar que en aquells anys en que es data el vas de samia trobat i del que parlem són anys en que els romans ja havien arribat instigant a entendre i extenent la llengua llatina. Però ni tant sols això ens assegura que aquesta inscripció sigui un nom tant llatí i tant romà com pot ser Lucius Julius Hipponicus, i que aquesta sigui la primera documentació d'un habitant d'Exeter, amb tots els respectes, això és fer volar coloms.

Per això he de dir que... com a mínim i amb capacitat crítica i autocrítica... No estiguem segurs de que sigui el nom separat L. IULI (H)IPPONI. 

Prosseguim amb l'explicació de la seva traducció modular. Cal recordar que el vas de samia és un vas per a beure i menjar. I d'aquí el sentit de la inscripció.

▪︎Traducció modular

sumeri  LI + U + LI. I + P(I) + PU + U + NI

Abundància - bona qualitat, riquesa, felicitat - oli fi + aliment, menjar - sacerdot - conduir, montar una montura + (bis). Lloar - Rei + unitat de capacitat + contenidor - boca + (bis) + acció - un mateix, jo mateix

"Abundant sigui el menjar de bona qualitat / Ric menjar de bona qualitat. Lloades les racions d'aliment per a un mateix".

Preneu-ho com lloança, celebració o refrany de la funció de l'utensili. 

Rau la possibilitat de que aquesta inscripció no sigui un nom, és més no podem assegurar que el valor 'L', vagi separat dels valors 'IULI'. Ni que els valors 'IULI' vagin separats dels valors IPPONI(¿...?)'. La inscripció és 'liuliipponi'. Podem aventurar que hi ha intenció de fer un espai una micona més ampli entre liuli i ipponi, sent 'liuli ipponi'. Però no podem esbrinar que sigui 'L. IULI (H)IPPONI', doncs no hi ha ni LUCIUS ni la H ni tampoc la terminació US de HIPPONIUS, tal com proposen que és el que hi ha inscrit el nom pròpi de, 'Lucius Iuli Hipponius'. És un error afegir més valors lingüístics a la inscripció, transfigurant els que hi han marcats a la ceràmica.  Podriem posar en dubte segons la informació de la imatge de la ceràmica pensant que LIU?I IPPONI està clarament escrit, però aquell interrogant podria ser una L, una C o una R segons es miri. No he volgut allunyar-me tant de l'observació que han fet de la inscripció, tot pensant que ha estat una observació més propera al contacte mateix de l'objecte més que el d'una imatge fotogràfica, però sí que cal esmenar-ho, i puc assegurar que la idea de lloança, celebració o refrany sobre la funció de l'utensili relacionada amb el menjar i l'alimentar-se-hi no distarien entre aquestes opcions aportant un significat lleugerament i de manera xica diferent. Significant que el que l'aliment que hi contingui sigui aliment abundant i aliment de bona qualitat, alhora que indica que són aquestes racions de menjar lloades i elogiades per la mateixa persona que les menja".

Coma conclusió, em vull dirigir a @RAMMuseum i demés estudiosos, si proposeu dubtes a aquesta possible traducció llegiu bé aquest Diccionari Modular Etimològic i les explicacions de diverses entrades, dels artícles que aquí hi han, de l'apartat L'etimologia de composició modular, i de les milers de paraules de més de 115 llengües que hi han incorporades, que faciliten entendre la seva metodologia i resultats. Si proposeu que és Iuli com a Juli, tots dos poden ser explicats. Com ho faig a continuació:

Juli. català Juli castellà Júlio anglès July

Veure July i Juliol.

July. anglès July català Juliol castellà Julio

sumeri GUL + LI / (H)I

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

"Qui és il·luminat per a  contenir i destruir". 

El mes de juliol sol ser un mes en que es produeixen fortes tempestes, amb diluvis, llamps i trons. D'aquí que sigui un mes associat al déu Júpiter, que entre les seves representacions hi figuren aquests trets dels llamps i trons i de les tempestes.

Veure Juliol, Julio.

Julio. castellà Julio Del lat. Iulius, nombre puesto en honor de Julio César.  català Juliol  anglès July

sumeri GUL + LI / (H)I + U + U

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció + acció - abús - carregar (bis)

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

Veure Juliol, July.

Juliol. català Juliol del ll. julius, mes en memòria de Juli Cèsar, que donà l’ant. juyl, transformat en jullol/juyol per evitar la confusió fonètica amb juny i, per reacció cultista, en la forma actual 1a font: 1277 castellà Julio anglès July

sumeri GUL + LI / (H)I + U + UL

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció + acció - abús - carregar + brillant, brillar 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

Cal entendre els dos significats adequats que hi ha tant per al personatge de Juli Caesar, com per el més de juliol. Per una banda el personatge és reconegut per les seves gestes de les guerres de les gàl·lies, per contenir tot l'imperi a Roma adquirint i destruint tot al seu pas per tota la selva hercinia i la resta d'Europa de manera que va oprimir tots els altres poblats i llengües, és a dir els va destruir i anihilar. Per altre banda, el mes de juliol té el significat associat a les habilitats representades en Juniper, que és el de la llum i les tempestes de llum, per tant del temps on hi ha més llum i més calor i el del mes de l'any que també inclou les tempestes amb trons i raigs de manera abundant i molt fortes, en aquesta situació és més adient associar el mes al calendari del pagés com el que s'explica a les metamorfosis d'Ovidi, i el primer módul s'ha d'entendre amb el significat de fer malbé els aliments degut a aquests efectes del temps. Tot i així en aquest cas les dues descripcions modulars s'escriurien amb els mateixos vessants cuneiformes sumeris, per tant, és fàcil entendre que hi va haver en algún moment de la història passada una barreja dels significats que va provocar que desapareixés la seva distinció, fins i tot associant-se el JU a Júpiter/Juniper en comptes del LI quant això és un error.

El déu Juniper o Jupiter és relacionat amb les tempestes eléctriques, la pluja, la pluja torrencial, els trons i llamps, i correspondre a la modulació LI. Afegint o bé el módul GUL en relació a destrucció o que conté, o provinent d'un altre mòdul GUL amb un altre forma cuneiforme relacionat amb 'el fer malbé els aliments'; formant GUL LI. També, pot ser que fos de la modulació GUL HI UL sent 'quan es fa malbé els aliments per l'acció de la llum', doncs juliol és mes d'extrema calor, formador de tempestes eléctriques per la calor i temps en que es fa molt ràpidament malbé els aliments. Per altre banda, la raó més comuna d'explicar el mes de Juliol és que es va fer en honor a l'emperador Juli Caesar, essent Caesar un títol de governant, semblant a cabdill, i Juli un nom que es sol descriure com fet en honor al déu Juniper o Júpiter. Tant pot ésser bén cert, com ser Juli un nom possat a l'emperador com a 'destructor' (mòdul GUL més mòdul HI d'acció) en relació a tota la guerra de les gàl•lies i la de Pompeu destruint tota la gent forània de Roma i de la cultura romana,  i amb el significat de 'contenidor de' (mòdul GUL més mòdul HI d'acció), en relació a haver estat qui va contenir les fronteres, a més d'ampliar-les i de contenir el màxim l'abast de l'imperi. El que està clar és que no ens ha d'extranyar que en el mes de Juliol tinguem fortes tempestes, trons i desbordaments de rius, rieres i inundacions, a més d'una forta calor que degrada els aliments ràpidament sigui carn i peix, sopes fredes, llet verdures o els ous, d'aquí que tingui relació amb el déu Juniper/Júpiter.

Veure Julio, July.

Júpiter. català, castellà Júpiter del nom del déu Júpiter

sumeri GU + PA E + I + TE + ER(A)

Responsable - força - suma, total - nom de persona + causar, aparèixer + aliga, aligot + líder

"Qui rebre el nom a causa de l'aligot líder".

La representació més comuna a pesar de les diverses transformacions de déu i en concret de júpiter és la de l'àguila.

Ara està en les vostres mans, copçar-ho tot, i entendre les possibilitats. Tractant-se d'un vas de sami el més comú seria pensar que es tracta d'una celebració o lloança. Cal identificar el passat de la història de la humanitat amb la forta emprenta de les idees temoroses i religioses i de desig que ens han acompanyat, fet que recolza que es tracta d'una oració de lloança. Per altre banda i, sense voler fer apunt de que transforma el que hi ha estrictament i detalladament inscrit al vas, sent de l'época romana, es pugui pensar que es un nom romà. però també es pot pensar que és un llenguatge llatí i no un nom pròpi. O es que a cas no es rentaven els vasos? No hi pasaven aigua al plat després de menjar o els portaven penjant d'un cordill com a part de la seva propietat que portaven arreu on anaven? Tant important podria ser inscriure el nom al vas? No seria més important dedicar-lo a una dita, o cap a una celebració del seu us diari, del que vol pensar qui ho utilitzi en qualsevol moment i a qualsevol hora, o sobre els deus en que creien de manera tant corrent i sèria i als quals els hi feien ofrenes.  Sigui com sigui no hem de fer cas omís, ni obviar ni crear falses expectatives, sinó admetre i pensar en els camins i les diferents maneres d'entendre-ho, sempre que res ens digui el contrari.

També recomano llegir algunes de les entrades de l'artícle: Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius. Com voleu ser recordats? Les històries personals que introdueixen els noms i un petit glossari. Novembre 2024.

El 'Porpre de Tir' que és nombrat Sur Moru. 

Les raons de com és anomenat aquest color tant exclusiu.  Juliol 2025.

El Porpre de Tir és un color de difícil obtenció, es coneix sobre la seva producció des del s. XIII a.e.c., la seva tonalitat resultant és violeta fosc, o depenén del tipus de font productora d'un color granetós o vermellós. Està fabricat a partir de la recolecció de moluscs o cargolins marins que són extrets de la seva closca i exposats a la llum solar per a descompondre els seus cosos, procés que produeix una forta ferúm, doncs els cosos s'assequen amb els intestints en estat putrefacte desprenen una forta olor, tant és així que s'omple de mosques el mostrari de cargolins marins. En concret la part que conté el pigment no és tot el cargol si no una petita part d'aquest, es tracta de la glàndula hipobranquial que és un órgan secretor de la seva mocusitat. Hi han diverses espècies d'aquests cargols que poden emprar-se per a extreure'n pigment, hi ha el Murex genus, el Murex Trunculus que fa un lila fosc i el Murex Brandaris que fa un lila més granetós. Degut a que s'obtenia d'aquesta mucosa i glàndula hipobranquial i a la mesura minsa de l'animal, era molt difícil i costos obtenir aquest color en quantitat per a realitzar la tinció de la roba. Penseu que era necessàri cultivar-los i pescar-los, manipular-los i assecar-los i extreure la part interessant amb aquesta finalitat d'obtenir el pigment. Això suposava molt de temps i moltes mans per arribar al producte final. Imagina que 'per produir 1 sol gram de Porpre de Tir, són necessàris al voltant de 10.000 cargols marins'[1]. Actualment '1 gram de porpre de Tir natural es vendre per 3049,43 euros' [2]. 'L'edicte imperial romà sobre el porpre de Tir que es va realitzar sota l'emperador Dioclecià, l'any 301 e.c. va establir els preus d'aquest tint en 15.000 denaris que equivalien a unes 3 lliures d'or, tres vegades el seu pes en or, sent el producte més car d'aquella antiguitat' [3]. Per aquesta raó és un producte que si es troba avui dia de preu assequible és gràcies a perquè 's'ha aconseguit sintetitzar a laboratori la seva fórmula, això va ser possible per William Perkin al segle XIX sota el nom de mauveine, format a partir de l'actiu químic del Porpore de Tir 6,6'-dibromoíndigo que va ser aillat al segle XX' [4]. 'El porpre de Tir és un tint que també té molt bones qualitats en la seva resistència i durabilitat a la degradació, és resistent als alcalis i àcids, i als sabons com, també al disolvents orgànics' [5], per tant, és molt adequat per a la tinció de robes sense que es degradi amb el pas del temps, al rentat de la roba, a l'acidificació causada per l'ús en contacte amb la pell i la suor i les sals que desprendre el cos, ni que es taqui. En definitiva un tint que fa del teixit un material molt bon sofert. Així que aquest color es va associar, degut al seu alt cost de producció i qualitat, a la riquesa i al poder, per això va ser símbol dels reis, emperadors i noblesa. Per això també se'l coneix amb el nom de 'Porpre Reial' i de 'Porpre Imperial'. 

Es sol comentar que el seu nom 'Tir' és degut a la seva localització a l'illa de Tir a l'orient del mar Mediterràni, al Líban, antigament del poble Fenici, on actualment hi ha la ciutat de Tir a una extensió de terra que fou inexistent entre terra ferma i una illa de formació rocosa on hi havia la ciutat antiga davant de la costa. És en aquesta localització que era molt coneguda la seva producció amb grans resultats de l'obtenció del porpre de Tir. Fins i tot els mateixos fenicis van aconseguir fer el blau reial  o també anomenat porpre de jacint, extret d'una altre espècie de cargol. Tot i així el cultiu i producció d'aquest color es realitzava en altres indrets. Va ser quan la caiguda de Constantinoble el 1453 que es va marcar la fi d'aquesta indústria de tints a gran escala. Veurem més endavant el significat de Tir, però es sol dir que significa 'pedra', tot i que la etimologia de Tiro al diccionari de la RAE ens indica que pot provenir del llatí tardà que vol dir 'cert peix'. Això és en part cert, però té més significat lógic el mot i la modulació de la paraula 'Tir'. Perquè ens ha de sonar extrany que un color extret d'un tint a partir d'un cargol es digui pel mot Tir que signifiqués 'roca'. Cal esmenar que el seu nom en la llengua de l'illa de Tir, és el mot Sur o Sur Moru ('Morat de Sur'), mot que també donarem l'explicació modular adequada.

Tiro. castellà Tiro Quizá del lat. tardío tirus 'cierto pez'. català Tir anglès Tyro feníci Sur 𐤑𐤓

sumeri TI + IR + RU + U / HU

Un estil de teixit o de fabricació de tela - peix + olor, pudorent, suor, exsudar - poderós, poder - elevat, alçat, alt + cultiu + acció / llana

"Tipus de fabricació de tela del poder (sobre llana)".

"Cultiu del que exsuda un animal aqüatic per a la llana".

Sur 𐤑𐤓. feníci Sur 𐤑𐤓 diuen que significa Roca, degut a que és una illa rocosa. Nom de l'illa de Tir i del cargol de mar del qual s'extreu de les entranyes assecades al Sol el color porpra de Tir anglès Tyro castellà Tiro

sumeri SU / ŠU + UR

Entranyes, intestins - tipus de peix / Closca, cloïssa, molusc + colpejar, estendre - peix - fetge, entranyes, extispici - collir, recollir - pudorent

"Entranyes pudorentes".

"Entranyes, fetge o intestí de molusc".

"Molusc que es colpeja, es collir".

"Molusc per fer extispicis".

Com veiem Tiro i Sur són dos paraules molt diferents. Mentre Tiro significa tipus de fabricació de tela del poder, fet determinat per ser el tint de color que portaven els governants, els poderosos o també es pot fer la lectura de ser el cultiu del que exsuda un animal aqüàtic per a la llana. Mentre Sur indica varis significats etimològics: entranyes pudorentes, en relació al procés d'obtenció del tint, entranyes del molusc, en relació a l'origen de la producció del tint, per tant, color de Tir és igual a color de les entranyes del molusc/cargolí, molusc que es colpeja o es collir en relació al procés per obtenir la matèria prima. Inclòs podriem relacionar aquests moluscs amb l'acte dels extispicis, és a dir, de la lectura esotèrica dels fets passats, presents o futurs. Per tant, mentre Tir és una paraula relacionada amb la fabricació del teixit i el de ser emprada pels poderosos, la paraula Sur ens significa varies raons relacionades amb l'orígen, la matèria prima del color, és a dir els molusc, murex, o cargolins i la seva localització a les entranyes d'aquests.

Bibliografia:

[1], [2], i [5] KREMER. 'Púrpura de Tiro, auténtico'. (En línia): <https://www.kremer-pigmente.com/es/shop/pigmentos/36010-purpura-de-tiro-autentico.html>. (Consulta: 3 juliol 2025).

[3] BBC NEWS MUNDO. 'Púrpura de Tiro, el desaparecido color que durante milenios fué el más caro del planeta (y la obsesión de un hombre por revivirlo). (Disponible en línia):

<https://www.bbc.com/mundo/articles/cedpgwkezw1o#:~:text=Era%20la%20p%C3%BArpura%20de%20Tiro%2C%20tambi%C3%A9n%20conocida,romano%20emitido%20en%20el%20a%C3%B1o%20301%20d.C.).&text=Este%20fue%20el%20fin%20del%20Imperio%20Romano,se%20llev%C3%B3%20consigo%20la%20p%C3%BArpura%20de%20Tiro> (Consulta: 3 juliol 2025).

[4] CAUSES OF COLOR. 'Pigments from animals&plants'. (En línia): <https://www.webexhibits.org/causesofcolor/7.html>. (Consulta 3 juliol 2025).

Epitafi de Seikilos o de Sícil. 

Un objecte arqueológic conservat a Nationalmuseet amb inscripció grega no del tot resolta fins ara que ha estat vista a través de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica.  Juny 2025.

Datació: 100 e.c.

Localització: Aidin, Turquia.

Exposat a: Nationalmuseet, Copenhaguen.

Alçada: 61 cm. Diàmetre par superior 20,5 cm., part inferior 25,5 cm.

Aquest epitafi és erròniament anomenat de Seikilos o Sícil, el text és possible que no nombri a cap persona ni al mort com ja s’esbrinava ni la persona que va dedicar o situar aquesta talla de pedra. Per conèixer la traducció continueu amb la traducció modular. La part interessant d’aquesta inscripció és que és la partitura musical més antiga documentada, hi ha moltes versions elaborades i interpretades per músics a partir de les tonalitats principals que estan inscrites sobre la línia de la part del text. Jo també m’he inspirat i he fet d’arreglista d’aquesta composició a partir del so d’instruments típics i clàssics de la localització d’origen d’aquest epitafi i la seva cultura, per finalment apropiar-me de manera inspiradora i no fidedigne per donar-li un punt final a la música, doncs les notes musicals no donen per molts segons de música així que he hagut de repetir la formula inscrita i he volgut  a continuació ornamentar-la una mica. La part inicial que es repeteix és totalment fidedigne a la música que es feia pronunciant el text o a la música que acompanyaria al text. 

• Aquest és el seu enllaç: 

https://soundcloud.com/david-lazaro-lavilla/el-temps-et-furta-els-anhels

https://soundcloud.com/david-lazaro-lavilla/el-temps-et-furta-els-anhels?si=4fd1fd23ed2245a988ef4ef11e028aef&utm_source=clipboard&utm_medium=text&utm_campaign=social_sharing

• Transcripció de la inscripció:

Εἰκών ἤ λίθος

ρἰμί. Τίθησι με 

Σείκιλος ἔνθα 

μνήμης ἀθάνατου

 σῆμα πολῠχρόνῐον

Ὅσον ζῇς φαίνου

μηδὲν ὅλως σὺ λυποῦ·

πρὸς ὀλίγον ἔστι τὸ ζῆν.

τὸ τέλος ὁ χρόνος ἀπαιτεῖ.

Σείκιλος εγτερ

• Transliteració en alfabet llatí:

Eikṓn ḗ líthos 

eimí Títhēsi me 

Seíkilos éntha 

mnḗsēs athánatou

sē̂ma poluchrónion

/

Hóson zē̂is phaínou

mēdèn hólōs sù lupoû·

pròs olígon ésti tò zē̂n.

tò télos ho chrónos apaiteî.

seikilos euter

• Traducció a través de la metodologia de composició modular:

sumeri E + (H)I + KU + UN. E / HE. (I)LÍ + IT(I) / TI + HU (+U) + US

Marxar, portar, cuidar + procés, elaboració – acció + descarregar, lloc, emplaçament – forat + celestial, elevat. Casa, estació lunar, habitació, temple – confio / Hi ha, és, estar, ser, ser ell, ser aquella.   Persona + foscor / marcada, assenyalada + rip, descansar en pau – arrencar – gratar, raspar (+pedra) + morta, matada

“Posat en aquest cau celestial. On estar aquella. Persona que la fosca mort m’ha arrencat / Pedra amb la marco la persona morta”. 

sumeri E + (H)I + MÍ. TÍ + T(E) + H(I) + ĒS + (H)I.  ME 

Marxar, portar, cuidar + procés, elaboració – acció + lloada, beneïda. Marca, senyal + atansar-se, dirigir-se + en el temple, capella + procés, elaborar – acció. Activitat còsmica, culte i ordenança, propietats divines – desig – silenci – combatre

“Que es cuidi de beneir-la. Com a marca elaborada per a dirigir-se al temple. Amb les seves propietats divines i culte”. 

sumeri SE / ŠE + (H)Í + KI + LU + US / UŠ. EN + T(A) + H(E)A 

Habitar, habitant – viure / plorar – anomenar-se amb el nom de + procés, elaborar – acció + a l’inframón, lloc, a la terra + persona – pertorbar, cobrir completament – amuntegar – encendre’s + vora, camí, superfície / mort - fundacional. Conjurar, encanteri – lord, senyor, governant, déu – sacerdot + adherir, augmentar + ser d’ell

“Que la persona morta que ploro habiti la terra. Per ser amb déu”.

sumeri M(A)N + (EŠ + EŠ / EŠEŠ). A + T(A)H + ÁNA + TU + U U

Company, parella +  (establir + temple, capella / festival). Progenitors + adherir, augmentar + cel, celestial + líder – conjurar – acció - sacerdot + conduir – pau – totalitat

“La teva parella establerta. I els progenitors portaran la pau celestial”. 

sumeri SĒ̂ + MA(H). PU + U + LU + (Š(U) + UR / S(U)R) + U + UN + (H)I + U + UN

Llàgrimes + grans.  Profundes – boca, dir + acció + coberts completament + (totalment, món – mans + convulsionar – abundants – protegir - servir / celles) + acció + elevat, alçar, cel, celestial + procés, elaborar – acció + conduir - acció + elevat, alçar, cel, celestial

“Et plorem molt. Som profundament coberts d’elles per que et serveixin per alçar-te i conduir-te cap al cel”.

/

sumeri HU + U + US + U + UN. Z(A)Ē̂ + IS. P(A) + H(I) + A + IN + (N)U + U

Rip, descansar en pau – arrencar – gratar, raspar + acció - conduir – pau – món, totalitat + acompanyar – supervisar + acció + elevat, alçar, cel, celestial. 

Tu + lament, dolor. Aparèixer, ser causa de + acció + progenitors + àrea, límit, sector + creador, engendrador – descendents + pau - tots

“Descansar al cel en pau company. Et lamentem. Tots els teus progenitors i descendents”. 

sumeri MĒ + DE + (E)N. HU + U + LU + UŠ / US. SU. LU + PU +  U U·

Activitat còsmica, culte i ordenança, propietats divines – desig – silenci – combatre + portar - crear +  conjurar, encanteri – lord, senyor, governant, déu – sacerdot. rip, descansar en pau – arrencar – gratar, raspar + acció + coberts completament + mort – fundacional / acompanyar – supervisar. Món, totalitat – mans.  Coberts completament. Curs, profunditats + conduir – acció - totalment, món

“Déu porta el desig. D’acompanyar al mort pel seu descans. Al món. i de tot el seu curs”.

sumeri P(U) + RU + US. U + UL + (H)I + GU + UN. ES + TI. TU + U.  Z(I) + EN.

Curs, profunditats + aixecar, edificar + lloc, espai, superfície, camí. Conduir – acció - totalment, món + firmament, volta celeste – ser brillant – temps distant – estimar, atractiu, paler, alegria + acció, elaborar, procés +  força, enteresa, suma, total + elevat, alçar, cel, celestial. Establiment, temple, capella + marca, senyal. Sacerdot – líder – encanteri, conjur + conduir – acció - totalment, món. Tallar – vida + sacerdot – senyor, déu, governant, lord – conjurar, encanteri

“Aixecat en el curs d’aquesta superfície. Amb tota l’estima i força celestial. Aquesta capella. El sacerdot la conjura. Donant-li la vida a déu / Tallant-la per o de déu”.

sumeri TU + U. TÉ + LU + US. HU + U. KUR + HU + U + UN + US. APA(P) + (H)I + TE(H)Î.

Sacerdot – líder – encanteri, conjur + conduir – acció - totalment, món. Membrar – perforar + persona + seguir, acompanyar – lloc, superfície. Canviar, alternar – capacitat segons la mida d’un vas + arrencar, esgarrapar + acció + elevat, alçar, cel, celestial + seguir, acompanyar – lloc, superfície. Ritus funerari, incineració, enterrament + procés, elaborar – acció + apropar-se, atansar-se, dirigir-se

“Sacerdot pastor. A fet l’acompanyament de la persona que hi ha a aquí.  Que el temps celestial l’acompanyi. En aquest ritus funerari que ens em dirigit”.

sumeri SE / ŠE + (H)Í + KI + LU + US / UŠ. E + U + TER

Habitar, habitant – viure / plorar – anomenar-se amb el nom de + procés, elaborar – acció + a l’inframón, lloc, a la terra + persona – pertorbar, cobrir completament – amuntegar – encendre’s + vora, camí, superfície / mort - fundacional. Calma, recollir, endur-se, marxar, sembrar, superar, vigilar - parlar, dir - confiar  + terra - admiració + bosc, selva, extensió no conreada coberta d'arbres.

"Que la persona morta que ploro habiti la terra. Sembrant la terra del bosc".

• Traducció completa i conclusió:

“Posat en aquest cau celestial. On estar aquella. Persona que la fosca mort m’ha arrencat / Pedra amb la que marco la persona morta”. 

“Que es cuidi de beneir-la. Com a marca elaborada per a dirigir-se al temple. Amb les seves propietats divines i culte”. 

“Que la persona morta que ploro habiti la terra. Per ser amb déu”.

“La teva parella establerta. I els progenitors portaran la pau celestial”. 

“Et plorem molt. Som profundament coberts d’elles per que et serveixin per alçar-te i conduir-te cap al cel”.

/

“Descansar al cel en pau company. Et lamentem. Tots els teus progenitors i descendents”. 

“Déu porta el desig. D’acompanyar al mort pel seu descans. Al món. i de tot el seu curs”.

“Aixecat en el curs d’aquesta superfície. Amb tota l’estima i força celestial. Aquesta capella. El sacerdot la conjura. Donant-li la vida a déu / Tallant-la per o de déu”.

“Sacerdot pastor. A fet l’acompanyament de la persona que hi ha a aquí.  Que el temps celestial l’acompanyi. En aquest ritus funerari que ens em dirigit”.

"Que la persona morta que ploro habiti la terra. Sembrant la terra del bosc".

La inscripció li dedica unes paraules a l’acte funerari del mort que es situa en aquesta localització. La primera oració comunament es tradueix com ‘Soc una làpida’, concretament ens està dient que hi ha un cau al terra celestial on s’ha posat una persona que la mort l’ha arrencada d’una altre. Aquesta part final podria traduir-se com ‘que marco amb una pedra per a la persona morta’, és a dir la làpida. El segon vers es tradueix com que ‘és una icona beneïda’, però concretament està indicant que sigui beneïda per aquesta localització, com una marca (la estela) dirigida al temple, a les seves propietats divines i al seu culte. La tercera línia comunament es tradueix com que ens està esmenant el nom de qui l’ha posada, Seikilos, però aquesta línia podria traduir-se com que la persona a la que li ploro la seva mort habiti aquest lloc de la terra per ser amb déu. Fet que continuaria la relació de la dedicació de la oratòria del ritus funerari. Ara sí que aquesta part modularment es tradueix com la teva parella establerta, possiblement indicant que eren casats o una cosa semblant, juntament amb els progenitors et porten aquesta pau celestial. És a dir, aquí es on es mostren les persones que ho elaboren, fet que discuteix la traducció comuna que situa la traducció de que és un signe de memòria immortal, un tant rebuscat. Tot i així té relació una traducció amb l’altre doncs si la parella i els progenitors li condueixen la pau celestial vol dir que el tenen a la memòria, i per tant podríem dir que és immortal o immortalitzat. La següent línia comunament es tradueix com que és exposada la estela a la eternitat o el cos del difunt, però això no té relació amb la traducció modular doncs en aquesta línia estan dient que li estan plorant molt i que estan coberts d’aquestes llàgrimes, la mostra de dol i tristesa, tant de pena, és habitual en un ritus funerari, per tant és més comú entendre-ho d’aquesta manera, en quant al significat d’eternitat podem entendre-ho com que les llàgrimes tenen el conduiran al camí del cel i serviran per alçar-lo, per d’alguna manera estigui orgullós.

La segona estrofa que és la que correspondre a la part que conté la primera música escrita, partitura musical, documentada a la història. Mentre la traducció comuna diu que enlluerni mentre sigui viu. La forma modular li dedica que descansi en pau al cel company, és a dir fa un desig i tracte de familiaritat. Alhora, hi confirma que el lamenten tots els seus descendents i progenitors. Li connota una oració per refermar la seva ànima, déu porta el desig d’acompanyar al mort en el seu descans del món i de tot el seu curs en aquest. Finalment estem entrant al final de l’oralitat del ritus funerari, es documenta que en aquest lloc hi ha una capelleta o templet que el sacerdot fa dedicar la seva vida a déu. Confirmen que el sacerdot ha fet tot l’acompanyament del ritus funerari. I posa el punt final dient que sigui acompanyat al cel amb el aquest ritus funerari que se li ha dirigit o atansat. La traducció comuna de la part cantada és un tant poètica o lírica per mantenir la forma d’una cançó, però no és correcte la traducció que se li dedica. 

Així doncs hem pogut esbrinar el contingut d’aquesta inscripció que una part és cantada. A més hem pogut confirmar que hi ha una part que ja l’enteníem d’una manera prou cert. Mentre que la part final no s’havia comprés de manera correcte. Cal remarcar que la traducció a partir de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica no elabora una paraula sinònima a una altre llengua, sinó que esbrina i documenta el significat de les paraules que siguin ajudant a entendre-les amb tot el seu significat que les ha construit. Aquest mètode té la capacitat de mostrar la definició que hi hauria a un diccionari, no el de trobar una paraula equivalent o semblant, cada paraula de cada llengua que descriu una realitat o objecte és una manera diferent de fer aquesta descripció a partir d'una definició especial utilitzada en comunitat per la llengua diferent a la d'una altre definició o manera de descriure aquella realitat. Cada llengua és una manera d'entendre el món, una manera de visualitzar-lo. L'interessant és que em descobert que podem gestionar totes les definicions i descripcions que aporten les paraules de tantíssimes llengües aparentment o acadèmicament distants a partir de les modulacions sumeries més elementals.

Podem assegurar que 'seikilos' no correspondre a un nom, tot i que paradigmàticament sí que correspondre a la referència en el text del 'difunt al qual ploren en aquest lloc'. Seria estrany que el nom del mort estigués inscrit a l'estela, si l'estela el que fa és orar per ell i tributant als déus. A més, no ha de ser d'una persona célebre. Suposar que estàn cantant-li a l'estela és un acompanyament basat en el significat de les diferents muses. A més seria estrany que justament el nom del difunt signifiqués 'El difunt al qual ploren en aquest lloc', per tant, no pot indicar el nom del difunt sinó la referència a la situació d'un cos mort en aquesta terra que acompanya l'estela. Finalment el text torna a dir 'seikilos euter' fet que fa pensar que podria indicar el nom doncs està escrit 'seikilos' dues vegades, però curiosament o clarament no és així. Per altre banda, el final 'euter', no inscriu la paraula que solen traduïr-hi com 'euterpe', no. Aquest final ens està dient que el difunt serveixi per sembrar i vigilar aquest bosc on es troba. Una acció natural que diverses cultures han aplicat als seus enterraments, ja sigui enterrant a la prop dels arbres, o plantant un arbre juntamnet amb l'enterrament. Tot i així aquí senzillament ens indica que 'el difunt que està en aquesta terra i al qual ploren sembri aquest bosc on està enterrat', acabant així la oració de tot l'enterrament i dedicant-lo com a una ofrena a la naturalesa i als déus que la governen.

En tot cas, donada l'intent de asimilar la inscripció 'EUTER' amb el nom de la musa Euterpe. Explicaré el l'etimologia amb la metodologia modular del nom Euterpe, que és el nom donat a la musa de la música i la poesia.

Euterpe.  català Euterpe  del grec, musa de la música i la poesia
sumeri E + U + TE + ER / TER + PE

Calma, recollir, endur-se, marxar, sembrar, superar, vigilar - parlar, dir - confiar  + terra - admiració + escampar, dispersar + bramar, plors, crits, la veu, laments / bosc, selva, extensió no conreada coberta d'arbres + causar, aparèixer

"Qui causa amb la parla i escampa admiracions i laments".

"Qui escampa causada pels laments l'admiració de manera calmada".

"Qui escampa amb veu calmada les causes dels seus laments i admiracions".

Veiem com causa amb la parla, i escampa admiracions i laments, és a dir clama admirant les coses, la seva bellesa, la mutabilitat, etc com fan els poetes i els músics i també fa laments com aquests sobre les pèrdues, els amors, etc.

• Traducció comuna, no del tot correcte, la part que està bén traduïda és la estrofa inicial a pessar de que Seikilos no és un nom sinó que vol dir “Que la persona morta que ploro habiti la terra" i aquesta oració acaba dient amb una altre modulació extesa que confirma que forma de manera sencera una oració de pregar, quan diu "Per ser amb déu”:

Sóc una làpida

una icona beneïda

seikilos em va col·locar

signe de memòria immortal

exposat per a la eternitat

/

Enlluerna mentre visquis

i no t’afligeixis per res

perquè la vida és curta

i el temps et furta els anhels

Monedes pels agricultors, 'Els malucs del segador-llaurador'. Objecte arqueológic conservat a la BnF amb inscripció grega no del tot resolta fins ara que ha estat vista a través de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica. Maig 2025.

En el present article reflexiono sobre la inscripció d’una talla sobre ferro amb capa de protecció i estabilització mineral d’hematita formada naturalment pel pas del temps. Es tracta d’una de les conegudes com “Le moissoneur” [1], és a dir, el Segador. Mesura 2,9 cm x 3,3 cm i 0,28 cm de gruix. Perfectament degut al material metàl·lic i la forma arrodonida podria ser comparat amb una moneda. 

A l’anvers hi ha un exerg amb un segador inclinat i ajupint-se cap a la dreta, porta barba, barret i faldilla, amb una falç en forma de bastó corbat, es veuen tres plantes tallades de les que està carregant a l’esquena, entre les seves mans estirades i la falç hi ha més canyissars, blat o altre tipus de cereal semblant. Per davant seu hi ha 5 grans tiges amb fulles i un cap florit propi de la zona de la planta que conté el gra. Hi ha qui opina que no està carregant el blat que talla si no que hi apareix un arbre a la zona del seu darrere. Aquesta explicació de que hi hagi un arbre no relaciona l’escena amb l’acció que està realitzant. Aquest objecte està descrit a la publicació “Intailles magiques gréco-egyptiennes”[2] amb el número 265, si ens fixem amb la número 261 ens podem fixar potser amb més claredat o no que es tracta figuradament de les càrregues de plantes tallades a la seva esquena. Aquesta acció és comuna als camps on es llaura, d’una banda es fan farcells que s’apilen en monticles i a banda al camp a la zona on s’està treballant, però d’altre també s’amunteguen en farcells a les esquenes i espatlles lligades amb les plantes mateixes amb la propia planta fent de funció de cordill.  

Al revers de la número 265 hi ha una inscripció, en aquest cas amb 5 signes grecs ‘ϹΧΙωΝ’ que correspondria a la pronunciació ‘S Ç/CH ION’ [3]. Aquesta inscripció es relaciona als estudis d’aquesta tipologia d’objecte amb la paraula grega, tot afegint-hi una ‘I’ inicial no escrita i obviant la lletra Ni (‘N’ o en minúscula ‘v’) amb el valor català de ‘N’. D’aquesta manera resulta que és ‘ισχίο’, és a dir, Ischío que vol dir maluc o amaluc, articulació del maluc, la gropa o el grop, o una part de la pelvis. Aquesta explicació té relació estreta amb la representació que exemplifica el gest del treball del camp representat que de manera forçada fa que es pateixi d’aquesta zona del cos i de l’esquena a la zona que diem avui dia de la ronyonada.  

Tot sense contradir al mot grec, inscrit al revers, ‘ischío’, explicació que afegeix un valor vocàlic i elimina un valor consonàntic. Paraula la qual s’explica a través de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica de la següent manera, cal veure que en la modulació de ‘ischío’ es veu reforçat el valor grec ‘σχ’ com a ‘S + K(vocal)’ opcionalment ‘+H(vocal)’, tot en situar la vocal avant el valor de ‘S’ fa possible que el següent sigui ‘K’ amb comoditat.

ισχίο Ischío(s). grec ισχίο Ischío, Ischíos català Malucs, Grop, Gropa, Isquis castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri IŠ + (KI / KU) + U + ((U) / US / UŠ / (IŠ))

Muntanya, voluminós + (lloc / llaurar – descarregar – foradar) + muntar, conduir – terra – apilar - carregar – dormir - acció + ((ibídem) recolzar-se / ventre / (lament, gemec))

"(Part del cos)  on es recolza per a muntar de forma voluminosa-muntanyosa". (IŠKIUUS. Ischíos).

“(Part del cos) zona voluminosa per al lloc de muntar relacionada amb el ventre” (IŠKIUUS. Ischíos).

“(Part del cos) on es fa l’acció de muntar una muntura, carregar o apilar”. (IŠKIUU. Ischío).

“Preocupació, gemecs i laments que sorgeixen en llaurar”. (IŠKUIS. Isquis).

Cal continuar amb l’explicació i visualitzar la relació completa amb la representació a l’objecte a la cara de l’anvers. Cal fixar-se que no han volgut situar el valor ‘I’ a l’inici de la inscripció, per falta d’espai no és pas. Això crea una bifurcació de camins modulars doncs el valor S no pot anar sense valor vocàlic. Per tant tal i com es realitza amb tots els casos on s’aplica la metodologia modular seguint sempre les pautes observades. Hi ha qui obtarà ràpidament i correctament a situar i duplicar el valor vocàlic més proper (següent), o ve cap l’inici de tot, com ja em realitzat ‘(I)S’ al grec ‘ischío(N)’, però podria anar posteriorment al so consonàntic ‘S’ expressat, per exemple, ‘S(I)’. Mentre el valor modular ‘(I)S’ aporta el significat de ‘zona voluminosa, muntanyosa’, el valor modular ‘S(I)’ aporta el significat ‘cansament, cansar-se, ser mandrós, estar preocupat, preocupació’. Per tant que li falti aquesta vocal a una situació estricte forma uns significats anàlegs a la inscripció original, igual que és una relació anàloga el dibuix de l’anvers de la persona llaurant amb la falç les plantes amb la inscripció tallada al seu revers. Per tant hem d’observar la següent explicació. Cal recordar el punt enraonat a les pautes de la metodologia que esmena que el valor transcrit Ç, CH i X equivalen al valor modular Z, S, SH, G^, B+G, mentre que CH també pot ser els mòduls ‘K(vocal)+H(vocal)’. Segons el conjunt que formen, ja ho hem posat a prova amb traduccions llargues de text tant amb vocabulari sol. En aquest cas el reforç del valor S inicial seguit, i no precedit, d’una vocal referma el valor modular que segueix com a Z. A més a diferència de l’opció que expliquen a BnF i la font del Cabinet des Médailes et Antiques, ara sí que contemplem el valor que els anteriors eliminaven ‘N’, fet que fa canviar la modulació i el seu significat final: 

ϹΧΙωΝ. grec SCHION anàleg ‘?’ trobat a talla greco-egípcia núm. 265. 

Transcripció dels valors fonètics original a la talla: S Ç/CH I O N

sumeri S(I) + ZI + U + UN 

Cansament, cansar-se, ser mandrós, estar preocupat, preocupació + tallar, remoure + gra, plantes, herbes + sorgir, elevar, alçar

"Preocupació o cansament que sorgir en tallar i remoure les plantes".

Com podeu ja veure la inscripció i tota la talla és un treball molt esmerçat. Tant seria correcte que entenguéssim que a través de la representació de la vinyeta tallada treballant amb la falç ajupit i carregant piles de plantes, com amb el significat de “preocupació o cansament que sorgeix en tallar i remoure les plantes”, és a dir dolor als malucs, a la ronyonada, als isquis, com entendre aquesta mateixa paraula com part del cos que serveix per apilar, carregar i muntar una muntura, són totes elles estretament relacionades. Per tant, veig més adient fer cas dels valors inscrits a l’objecte ‘SCHION’, que alhora és la forma que mostra el significat de la preocupació/cansament que hi ha en tallar les plantes que és el que hi ha representat, i que en aquest cas és en el que hauríem de pensar i entendre de manera concreta. 

Aquesta mena d’amulets són freqüents a la zona de l’actual Síria [4]. Podem veure’ls com a amulets de fortuna que retenguin els mals del cos relacionat amb no patir cansament i letargia a l'hora de llaurar, tal i com apunta la lectura de ‘(i)schio’ que fonamenta l'antiga bibliografia que es conté a la Biblioteca Nacional de França; però més aviat em de veure-ho com a moneda de valor pel treball exercitat en llaurar el camp i tot l'esforç que implica fer-ho com apunta ‘s(i)chion’, donant-se aquest objecte 'pel cansament sorgit de tallar i remoure les plantes', tant sols heu d'afegir el nostre 'pel, o per+el', és a dir, que és un sou pel jornaler com a premi, d'aquí que s'hagin trobat diversos objectes amb la mateixa representació iconológica tallada tot i tenir inscripcions de vegades diferents. La representació de la persona treballant el camp és la d'un jornaler que treballa algunes estones el camp i els horts, sense ser amo de la terra ni de la collita. El sou no era gaire bó doncs és una moneda de ferro, per tant no és un material de gran valor com a moneda de canvi.  Es diu que és tracta d'un amulet però també s'ha de dir que pot ser una moneda que es donava als jornalers.

• Per acabar amb la temàtica s’ha inclòs al diccionari la paraula anglesa Hips i la catalana Malucs:

Hips. anglès Hips grec ισχίο Ischío, Ischíos català Malucs, Grop, Gropa, Isquis castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri HI + IB + IŠ / SI

Acció + maluc + muntanya / agitar

"Maluc agitat".

"Forma muntanyosa del maluc".

Maluc. català Malucs variant de amaluc 1a font: s. XX, Bertrana de l’àr. ʿaẓm al-ḥuqq ‘os del flanc’, segurament a través de l’oc 1a font: c. 1880 , Grop, Gropa, Isquis grec ισχίο Ischío, Ischíos castellà Cadera, Isquio(s)

sumeri MA(H) + ALU + (LU) + UK

Ser gran, fer-ho bé, allucinant + donar contra, apretar, xocar amb + (excitar - persona) + fisonomia

“Tret fisonòmic, que és gran, de les persones que apreten i donen contra quelcom”.

“Tret fisonòmic gran que dona contra si mateix i excita”.

Bibliografia

[1] BNF.fr. Médailles et Antiques. “Intaille, “Le moissonneur” (inv.58.1835bis)”. [En línia]: <https://medaillesetantiques.bnf.fr/ws/catalogue/app/collection/record/ark:/12148/c33gb244nx >. (Consulta: 2 maig 2025).

[2] GALLICA BnF. DELATTE, Armand i DERCHAIN, Phillippe. “Intailles magiques gréco-égyptiennes”. Bibliothèque nationale, Cabinet des Médailles et Antiques. Paris: 1964, nº 265 [En línia]: <https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bd6t54182329c/f208.item >. 

[3] Es podria valorar si en comptes de ‘ω’ fos ‘ΙΛΙ’ que significaria ‘ILI’, de tal manera que quedaria ‘SCHIILIN’ però degut a la claredat amb el tercer signe i lo junts que son aquests suposats tres respecte els altres correspondre pensar que no es el cas.  

[4] Text original en francès, extracte de Op.cit. “Intailles màgiques...”: Ces amulettes, où n'apparaît cependant aucune influence orientale, sont surtout fréquentes en Syrie, ainsi que Seyrig l'a constaté. Il a montré que le type avait été copié sur une monnaie alexandrine d'Antonin le Pieux (de 141-142). On lui doit aussi l'interprétation correcte de l'inscription ordinaire du revers [i] σχίοv  qui se traduit <<pour les hanches>>, tandis qu'une variante précise [i]σχίοv θεράπεια <<guérison des hanches>>. Des neuf intailles publiées ici, deux font connaître un texte différent qui précise encore la signification du talisman: εργάζομαι καί ού πονω (ergázomai kaí oú pono) <<je travaille et ne souffre pas>>; ce qui confirme bien le rôle de l'amulette comme moyen de supprimer les douleurs rhumatismales. Festugière, d'autre part, a émis l'avis que le moissonneur est Kronos.

J.R.R. Tolkien i el seu vici pronunciat de la raó modular etimològica com a font per a redactar les seves novel·les: Fins a quin punt John Ronald Reuel Tolkien va asimilar els coneixements dels seus estudis lingüístics per a les etimologies de les seves creacions per als seus personatges, vist a través de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica. Març 2025.

La comunitat Tolkien o tolkienista està encara viva i té seguidors a tot el món, un seguidor d’aquest autor el tenim a la ciutat de Barcelona formant equip a la Llibreria Documenta al carrer Plau Claris, 144, es tracta d’Èric del Arco, qui m’agradaria recomanar perfectament per a que participés com a un dels personatges heroics de la saga de Tolkien en les probables pròximes pel·lícules o sèries que hi hagin, i no sols per l’aspecte tant acurat, també per la seva llarga trajectòria en la divulgació de llibres i del coneixement cultural. 

L’univers de J. R. R. Tolkien, és extensament gran, va ser publicat al llarg de la seva interessant i dedicada vida i va prosseguir amb la del seu fill Christopher el qual amb els seus germans els hi va ser explicada cada història com a conte per a anar a dormir o a la vora de la llar de foc tots fent munió. D'aquest univers de la terra mitja s’han fet pel·lícules animades i amb actors reals, amb la que va aconseguir tenir la seva pròpia banda sonora elaborada per Howard Shore, amb la participació d’Enya – cantant de la premiada música del film de Gladiator –, amb els quals van aconseguir guanyar tres premis Oscar del total de 17 premis que va obtenir la trilogia cinematogràfica ‘El Senyor dels Anells’ del director Peter Jackson. Premis als quals hauriem de sumar els propis premis literaris que va veure en vida i a posteriori. 

John Ronald Reuel Tolkien, conegut com J. R. R. Tolkien, nascut a l’estat lliure d'Orange, actualment Sudàfrica, el 1892 i fallit a Bournemouth, Anglaterra el 1973, va tenir una vida a la qual se li han dedicat diversos llibres bibliogràfics i, fins i tot, també, una pel·lícula. La seva professió a més de la d’escriptor era la passió pels idiomes. Es va començar a interessar ja als vuit anys d’edat, per a que en el seu transcurs esdevenir un poeta que incloïa aquests per enriquir el seu món de fantasia. Va ser un  extens filòleg, que era el seu fonament principal, un professional lingüista i professor universitari britànic de la honorada Oxford, lloc on també es va graduar, i on va participar en la redacció de la primera edició de l’Oxford English Dictionary treballant principalment a la història i etimologia capficant-se en les paraules d’origen germànic que comencen per ‘W’, viatjant lingüísticament per l’alt alemany, l’alemany mig i el nòrdic antic. Va conèixer a E. V. Gordon amb qui va publicar l’obra anònima de 'Sir Gawain i el Caballer Vert', escrita originalment en anglès mig de finals del segle XIV. Contemporani de C.S. Lewis autor del també fantàstic univers extens de 'Narnia', que va ser portada als cinemes, i de la 'Trilogia Còsmica' amb el qual van formar el grup de debat literari anomenat els Inklings juntament a d'altres autors.  Va arribar a traduir i editar les llegendes nórdiques de 'Beowulf'.

Aquest delit que tenia per omplir-se de vocabulari, de paraules arcaiques, el va portar a produir varies llengües construïdes, uns llenguatges que tot i tenir formes existents no se semblaven a cap d’anterior, i de les quals va inventar el seu propi abecedari, manera d’escriure-la i els hi va donar el seu particular vocabulari. Aquestes llengües varen ser sis: l’animalic o nevbosh, el naffarin basat en el castellà, el sindarin basat en el gòtic, gal·lès i finès,  el quenya basat en el llatí i grec, i el adunaic basat en les semítiques, i la parla negra dels antagonistes orcs i uruk-hai. Però, John no sols les inventava com a recolzament per a descriure un món plural a tota la seva fantasia amb particularitats fisonòmiques; també, l'autor composava els noms dels personatges de les seves novel·les per a que estiguessin destinats de manera mítica i llegendària en relació a la seva història passada i sobre el que els hi passaria, donant-lis una manera premonitoria. I puc assegurar que a tots els noms els hi va trobar d’una forma meravellosa la seva raó etimològica. Hi ha llibres i enciclopèdies sobre aquest tema. Tot i que també hi ha part d’aquests noms explicats segons el vocabulari que va produir l’autor, així també s’ha format un corpus de paraetimologia i d’etimologies no del tot precises, tot i així cal a dir que algunes estan relacionades amb les pròpies bases etimològiques en derivar els conceptes en les seves explicacions, relacions i camps semàntics. I és que a títol personal la capacitat que va tenir d'aprenentatge i de membrar els seus llenguatges i característiques dialectals va ser molt esmerçada i és gairebé la part que veig més fonament i treball i que recomanaria que tot lingüista i filòleg es mirés i refés unes lectures. Per exemple, dels annexos corresponents a l'edició de 'El Senyor dels Anells', com la que hi ha de la versió de l'editorial Vicens Vives, traduïda al català pel premiat traductor Francesc Parcerisas, que va rebre posteriorment el premi de la Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, que va aplicar els dialectes catalans per a cada espècie de personatges [2]. Vull fer esment, Tolkien, va inventar dos alfabets el Tengwar o Tîw  per a ésser escrit en pinzell o ploma, i el Certar o Cirth d'aspecte rúnic per a les inscripcions tallades o gravades. També va idear l'alfabet dels Goblins [3] per a la publicació de 'Les Cartes del Pare Noel' on l'autor es va fer passar pel pare Noel cap als seus fills de manera molt tendra. J.R.R. Tolkien no va tenir aturador a més pel món de la terra mitja va crear una cronologia històrica d'aconteixements d'aquest univers de fantasia que documenta milers d'anys per formar un context històric, va idear un calendari específic d'aquest univers amb canvis particulars del calendari, va inventar noms de dies de setmana, i va descriure cada raça amb unes característiques lingüístiques i variants dialectals a més de realitzar l'arbre lingüístic [4] de totes elles. Cal citar que l'autor va descriure la fonètica per ensenyar com pronunciar cada llenguatge ideat per a la terra mitja. D'alguna manera J.R.R. Tolkien va jugar a ser un creador i podem dir que ha estat al mateix nivell que un déu engendrador de l'univers, materialitzant-ho aquesta vegada sobre el paper. 

Es podria reflexionar intensament sobre la capacitat de que la història del passat de la humanitat podria haver estat, en termes de capacitat, creada per una única persona de la qual es podria haver dispersat i modificat allà on va anar arribant. Aquella única persona a l'era contemporània ha pogut ser J.R.R. Tolkien. Caldria preguntar-nos, si fos un text molt antic, tant que fos l'inici de la història de la humanitat, podriem arribar a pensar que tot el compendi fos llegida com a fonament d'una religió? Com fets verídics? Tot i contenir tanta fantasia pel nostre present. Tal i com configuren cada una de les religions que han tingut existència?

Arribat a aquest punt, us vull fer l'obsequi de donar-vos els noms dels seus personatges que he comprovat la seva explicació etimològica amb el funcionament de la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica. Podreu veure com d'enters són els noms i com de ben creats han estat en relació al recorregut, i aspecte del personatge. Això corrobora tant que l'autor tenia unes bases lingüístiques molt fortes, lògiques i verídiques, com que aquestes es poden corroborar a través de la metodologia modular que en tota aquesta pàgina i els seus treballs afins posats al descobert exposen el fonament de tantes llengües que s'ha inclós en aquest treball.

Tolkien va fer història, va fer mitologia, va crear llegendes. I com expert en aquestes matèries va assimilar que les seves creacions literàries, haurien de tenir el mateix fonament de les llegendes, els màrtirs, els sants, els herois, els personatges i llocs de contes que són nombrats tots ells a raó de la seva experiència vital, de la seva formalitat històrica, del seu aspecte o lluita moral, del seu reconeixement. Per això J.R.R. Tolkien va pronunciar el seu darrer discurs davant del congrés d’esperantistes, publicat amb el títol ‘Un vici secret’ l’any 1931 [1], on confesava aquest delit llegendari i deia que aquesta era la raó per la qual no triomfaria cap llengua creada com l'esperant que no contingués el seu pròpi món llegendari i mitològic. Heu de saber que la història està escrita pels sobrenoms; sobrenoms que fins i tot esdevenen noms propis; sobrenoms d’éssers anònims; tant de noms propis que acaben sent sobrenoms, tal com podeu veure en un artícle anterior 'Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius'. 

ps. Recomano veure l’article anterior: 'Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius. Com voleu ser recordats? Les històries personals que introdueixen els noms i un petit glossari. Novembre 2024'. Especialment l'entrada següent: 

John Ronald Reuel Tolkien. escriptor i lingüísta d'Oxford, reconegut per el seu món fantàstic sobre la terra mitja, 'El senyor dels Anells' i 'El Hobbit'. A més de la seva labor com a colaborador en la creació del diccionari d'Oxford treballant en les entrades etimològiques i com a traductor de llengües antigues. Personatge al que li he dedicat un altre artícle on podeu veure part de la seva bibliografia.

sumeri [GU +  U / UH + UN]. [RU + UN + AL(AL) + DU]. [R(I) + E + U + IL]. [TU + UL + KI + EN]

[Alimentar-se - responsabilitat + acció / oblidat - tràquea + persones]. [Acció - reposicionar - arquitecte + celestial, elevat + expressió + fer, construir, performar]. [Abocar-se, deixar-se anar + lloar, celebrar + parlar - observar - confiar + acció + donar suport]. [Encanteri - liderar - parlar, dir, negociar, ordenar + ser distès, alegrar-se, estimar, atractiu, alegria + lloc, terra, contrada + acció - líder, governador - sacerdot]

▪︎John > GUUHUN

"Sobre la responsabilitat personal". (San Joan apostol)

"Sobre l'alimentació de les persones". (san Joan apostol)

"Sobre la responsabilitat de l'oblit sobre les persones".(san Joan de la Creu)

▪︎Ronald > RUUNAL(AL)D(U)

"Elevat arquitecte que construir expressions".

▪︎Reuel > RIEUIL

"Qui abocar-se a lloar les parles i donar-lis suport".

▪︎Tolkien > TUULKIEN

"Qui estima les parles de la terra".

"Qui té atractiu per les parles / per negociar".

"Que és un líder que lidera alegre".

"Qui parla de manera distesa pels llocs".

I esque, la passió de J.R.R. Tolkien no semblava tenir aturador. Doncs, si ens fixem en el seu propi nom, el qual ell creia que venia de l'alemany 'tollkühn', que vol dir temerari, fet que va destriar per a caricaturitzar-se a si mateix al The Notion Club Papers, on apareix un personatge amb la forma anglicana d'aquesta vessant del nom 'Rashbold'. Rau també la possibilitat, segons un escriptor alemany, que el nom provingui del poble de Tolkynen, a Rastenburg, a la Prússia Oriental, Polònia, actualment amb el nom de Tolkiny, que provindria del llenguatge extingit prussià. Però si ens fixem modularment amb el nom de l'autor veiem un sentit interessant per a la seva forta afició... Sobretot remarcable amb Ronald Renuel Tolkien, que com heu pogut veure significa 'L'elevat arquitecte que construir expressions' (mostra de la seva vessant lingüística creativa)  més, 'que abocar-se a lloar les parles i donar-lis suport' (mostra del seu ofici de lingüísta, creador d'entrades del diccionari, i professor de llengües) més,  'Qui estima les parles de la terra' o 'qui té atractiu per les parles' o 'qui parla de manera distesa pels llocs' (mostra del seu fort tipus d'amor pels estudis lingüístics, i per una part important del seu treball, el de la creació de llengües pel seu món de fantasia). Per altre banda, John és un nom que apareix a la bíblia i té diferentes cognotacions que com heu pogut comprovar poden fer referència a unes qualitats o altres que siguin més senyal d'en Joan apostol ja sigui perquè apareix a la situació o perquè és ell qui descriure el fet, faig el recull de fets relacionats amb 'sobre la responsabilitat personal' o ' sobre l'alimentació de les persones' idò a la part de la bíblia escrita per Joan apostol aquest descriu diversos fets màgics i memorables com: la partició dels pans i del peix (Fets 2:42, 46), també de la situació de les bodes de Canà que és un gran àpat amb la conversió màgica de l'aigua en vi (Joan 2:1-11), Jesús menjant amb els apòstols desprès de resucitar (Fets 1:4), quan descriu la visió de Pere al tenir gana sobre els animals mundans o no mundans (Fets 10:9-16; repetida a 11:5-10), com altres narracions que va escriure sobre la disposició de servir a taula a les vídues que li fa escollir diàcons (Fets 6:1-6); o per altre banda per a Joan de la Creu en el sentit que aquest parlava sobre la responsabilitat que tenien les persones d'oblidar de tot lo creat com a responsabilitat del deure diví, sent un oblit voluntari, cosa que el va portar a fer versos com 'Olvido de lo criado, / memoria del Criador, / atención a lo interior, / y estarse amando al amado' i aquest altre, 'Quedéme y olvidéme, / el rostro recliné sobre el Amado, / cesó todo y dejéme, / dejando mi cuidado / entre las azucenas olvidado'. Per tant, podríem pensar que ell es feia responsable del que la gent oblidava, de les etimologies, de les llengües antigues que va aprendre i recuperar, de la capacitat de ser inventors de llengües i móns fantàstics, tal i com va fer notar Tolkien dient que les llengües tenen un fort lligam d'existència arrel de la mitologia, que les llengües inventades com l'esperant són més mortes que les llengües antigues mortes doncs no tenen mitologia, i que les llengües modernes són una malaltia dels mites doncs aquestes han perdut tot el seu fons mític i poètic, per tant els seus sentits i significats.

Bibliografia

[1] TOLKIEN, J.R.R. “Los monstruos y los críticos y otros ensayos”. Barcelona: Minotauro, 2023. ISBN: 9788445015032.

[2] TOLKIEN, J.R.R. “El Senyor dels Anells”. Barcelona: Vicens Vives, 2002. ISBN: 8431668687.

[3] TOLKIEN ESTATE. "Calligraphy". (Disponible en línia): <https://www.tolkienestate.com/painting/calligraphy/>.

[4] TOLKIEN ESTATE. "Carl Hostetter, 'Tolkien's invented languages' ". (Disponible en línia): <https://www.tolkienestate.com/scholarship/carl-hostetter-tolkiens-invented-languages/>.

Glossari de les raons modulars etimològiques de noms inventats a la literatura de J.R.R. Tolkien.

(En construcció)

Baggins. Cognom de Frodo Bolson personatge del Senyor dels anells, corresponent a la traducció castellana Bolson i catalana Saquet.

sumeri BA(R)AG + IN + IŠ(IM) / IŠ 

Sac fet de parts d'animals + limitació, delimitació + gana / muntanya, montícle

"Sac amb ganes".

Als Baggins / Bolson / Saquet se li dona un sac amb un anell que li produïrà molt de desgast i moltes ganes de posar-se'l amb vici molt maliciós produït per Sauron, aquest anell és la finalitat de la seva épica trajectòria, per a destruir-lo i derrotar així la força del mal de la terra mitja.

Bóromir. personatge de El Senyor dels Anells, tracte d'un fort caràcter els seus dots com a comandant el van fer ascendir ràpidament com a Capità.

sumeri BUR + URU + U + ME + IR

Autoritat + persona - servir, protegir + conduir, acció + combat, batallar, lluitar + dir - poderós

"Autoritat pels que serveixen al combat".

Aquest personatge es tracta d’un caballer, que ha estat general de l’exèrcit, d’aquí el seu nom.

Erebor. khuzdul Erebor català 'Erebor' lloc del món de la terra mitja de J.R.R. Tolkien que succeeix a la història del Hobbit i es tracta d'una memorable ciutat dels nans a l'interior d'una muntanya, està situada a la falda de la muntanya, va ser el lloc principal dels nans amb moltíssima riquesa en base d'or i pedres presioses.

sumeri E + RI + E + BUR(+ UR)

Temple, contenidor + assentat, possar a lloc + presentar-se, pagar i monedes + cobrir, revelar - lloc de culte (+falda (muntanya), base)

"Assentament de lloc de culte que es presenta a una falda de la muntanya que conté monedes".

Veure Smaug.

Frodo Bolson. Nom de personatge de El senyor dels anells, es tracta d'un hobbit de la Comarca, emparentat amb Bilbo Bolson, protagonista del Hobbit, que el té sota tutelatge. Frodo és qui s'ofereix a portar l'anell, a custodiar-lo fins arribar a la seva destrucció, durant el camí pateix les forces de l'anell de Sauron, és l'heroi que resol la història amb ajuda dels altres protagonistes.

sumeri PU + UR + (U)RU + DU

Parlar + persona - protegir + donar suport, imposició, reparar +  tenir o fer custodia 

"Persona que parla de protegir i donar suport, per imposició i per reparar sobre una cosa custodiada"

Gandalf. Nom d'un dels mags de El senyor dels Anells, es tracta del mag gris i més tard el mag blanc quant mor i és tornat a la vida. Gandalf porta l'anell a la comarca quan el Senyor dels Anells  donant-li a Frodo i quant el Hobbit donant-li a Bilbo. Gandalf tot i que té por del que podria passar amb el seu poder sota les forces de l'anell és un mag que tolera el poder obscur de l'anell i ajuda a destruïr-lo juntament amb els altres protagonistes.

sumeri GAN + DALLA / DAL 

Aceptar, tolerar, soportar una cosa desagradable + anell - brillant / línia divisória 

"Qui  suporta, tolera allò desagradable de l'anell".

Gimli. Personatge de El Senyor dels Anells, tractant-se d'un nan que protagonitza aquesta saga. Vell nórdic Gimr(fire)+hlé(lloc protegit de)

sumeri GIBIL > GI(IN)BIL> GIMLI

Lloc encés amb foc (àrea, límit, delimitat)

"Àrea delimitada o límit del lloc del foc".

Veure Hlé.

El seu nom té estreta relació amb l'ofici de forjador, els nans són bons picapedrers, miners i forjadors. D'aquí que el seu nom signifiqui fragua.

Hlé. vell nórdic Hlé català 'Lloc protegit'

sumeri H(E) + LI(B)+ E

Ser, és + absent - alta qualitat - silenciós + treure, fer sortir, portar, criar i cuidar-confiar - temple

"Dit un lloc que és té en una elevada confiança".

Golum. Veure Golem. personatge de Tolkien que en orígen era un hobbit que va emmalaltir per la malícia del poder de l'anell anomenant-se després de ser torturat per Sauron amb el nom de Golum

sumeri GUL / GU-UL + (AB)UM

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + Monticle Funerari (mort)

"Golum fou un cadàver anant amb l'anell sense destí portat per la màgia maligne, reprimit i plorós, dit en una paraula, destruït en cos i ànima".

sumeri GUL / GU-UL +  UM(UN)

Destruït, Trencat / Apedaçat, Tallat + cos, cos principal, força vivificant - coneixement

"Qui té el coneixement destruït (per les tortures de Sauron)".

"Qui té el seu cos destruit".

És així com veiem estretament que aquest personatge ha estat torturat físicament, destruït mentalment, la seva consciencia està destruida.

Gondor. localització del senyor dels anells, pels rohirrim 'Stoneland'

GU + UN / GU'EN + DU + UR / DUR(UL)

Costat, lloc- força + tro, alçat, elevat / habitació del tro + custodiar - tro divinitat - gore, vessar sang + empresonat, confinat / pedra

"El lloc elevat de pedra on hi ha un tro diví".

L'explicació comú de Stoneland, lloc de pedra, s'explica pels móduls GUUNDUR(UL).

Gûl. sindaril Gûl català 'Dimoni'

sumeri GU + HUL(U)

Terra, coll, marge, costat - força - consumir - persona + pudorent, dimoni, dolent

"Persona que és un dimoni dolent".

"Força d'un dimoni dolent".

"Marge, o espai de terra pudorent i dolent".

 Veure Morgul. 

Hobbit. anglès, català, castellà, etc. Hobbit, nom donat a una espècie d'éssers humanoits que són nans o xics amb peus molt grossos i peluts i viuen en cavitats a la terra, protagonistes de les sagues de J.R.R. Tolkien com a El senyor dels anells, i el Hobbit. 

sumeri HU(B) + UB + B(E) + ID(IM)

Peus + cavitat, cova + rebre o tenir asignació + ser heavy, important

"Tenir peus importants i viure en cavitats a terra".

Veiem la seva característica física i de com habiten.

Merry Brandibuck. Personatge de El senyor dels anells, hobbit que s'enbarca a l'aventura per destruir l'anell, acaba la història fet honor al seu nom, montant un caball en batalla fent talls i clavant l'espasa com a genet.

sumeri ME + ERE. BAR + AN + DIB + BU + UK(U)

Desig - batallar + trotant.  Espatlla, costat, darrere, tallar + cel, alçat, elevat + passar, transferir, creuar + perseguir + amb força

"Qui té desig i hi batalla trotant. Passant pel costat perseguint amb gran força". O "fent grans talls en ésser perseguit

amb força".

Legolas. Personatge de El senyor dels anyells de J.R.R.Tolkien, es tracta d'un elf del bosc. Aquest nom en l'idiome inventat per Tolkien el sindar es descriu com a 'fulla verda'. 

sumeri (LI+ GU / LIG(I) + U) + UL + AŠ

Branca + força, enterament / Planta, fulla + plantes, herbes + ràpid - brot + un

"Un brot de fulla d'una planta".

Els brots tenen un verd característic més claret. Es diu que prové d'una altre paraula de sindar: Laeg. 

Veure Laeg.

Laeg. sindar Vert

sumeri LA + HA + EG(AR)

Mostrar + vegetals + forma

"Forma que mostren les plantes"

El tret comú de les plantes és el color verdós.

Veure Légolas.

Mordor. localització dels antagonistes i maliciosos a El senyor dels Anells.

sumeri MU + UR + DU + UR

Aixafar, mutilar - maleir - crèixer + empresonat - coure + custodiar - tro divinitat - gore, vessar sang + empresonat, confinat

"On es cou la maledicció del tro diví que és confinat o de qui custodia (la terra mitja) confinat".

Morgul. sindaril Morgul, Lloc a ESDA on s'uneixen l'exercit de Sauron amb els Nazgul, un lloc emmetzinat, pudorent, entre uns vessants de muntanya.

sumeri MU + UR + GUL

Cel, celestial - foc - encanteri, maledicció, conjur + enemic, hostil, hostilitat + esborrar un deute, destruir, contenir-se, pulveritzar, carvar, esculpir, tallar

"On contenir-se l'enemic amb malediccions".

Veure Gûl.

Mornië alantië. quenya Mornië alantië, oració inventada per J.R.R.Tolkien, significa 'La foscor ha marxat, o la foscor ha caigut, o la foscor ens ha deixat, o el Mal ha marxat', la foscor vist com el mal i allò producte del foc i la crema, relacionat amb l'infern. Aquesta oració va ser popularitzada per la cantant Enya a la cançó 'May it be'.

sumeri MU + UR + NI + E. A + ALAN + TI + E

Foc - cel, déu + enemic, hostil + por, aura + emergir. Deixar, presentar, calmar, marxar + forma, figura deificada + lloc - llençar + vigilar, vetllar per

"Hostilitat que emergeix de l'aura del foc. Vigilada i vetllada fent a la forma marxar".

Veiem que alantië, indicant la marxa té un significat més profund, ens indica que ha marxat degut a que el mal ha estat sotmes per la vigilància que a vetllat per a que marxès.

Peregrin Took. Nom de personatge de El senyor dels anells, sent un dels hobbits que s'encamina per a portar a destruir l'anell

sumeri P(A) E + R(I) + E + GIR + IN. (TU + U + U + UK / TUK(U))

Aparéixer + ser distant - caminar a lo llarg + enfilat + arbre - córrer, trotar + conflicte - àrea, sector. (Liderant + la terra - arbre - conduir - conflicte (bis) + la crema / Adquirir, aconseguir)

"Qui aconsegueix aparéixer caminant a lo llarg enfilat a un arbre  cap a un conflicte".

"Qui lidera els arbres cap el conflicte de la seva crema. Qui apareix caminant a lo llarg enfilat a l'arbre cap el conflicte".

En Peregrin Took és algú que té un fort protagonisme juntament amb l'especie dels Barbrats, arbres que caminen i parlen. Juntament amb els barbrats aconsegueixen derrotar la fabricació conduida per Sauron d'orcs i d'huruk-hais, un dels mags del món creat per Tolkien. En aquest cas l'utilització dels mots Peregrin i Took, paraule comuns angleses i tenen una ràpida traducció amb un equivalent 'Paregrí' i 'Prendre, tenir entre les mans, aconseguir', no és ben bé la traducció correcte, l'utilització d'aquestes paraules té un sentit més profund.

Ràdagast. Nom de personatge de El senyor dels anells, es tracta d'un dels mags d'aquest món fantàstic, Ràdagast és un mac que té amistat i control sobre els animals, al seu cap nien ocells, té unes àguiles gegantines amb les quals es transporta i es mou per terra amb trineu. Es va dedicar a lluitar contra Sauron però va preferir dedicar-se a la naturalesa, tot i així dona ajuda molt provincial durant la guerra del tercer llibre i pel salvament d'en Gandalf de la torre de Saruman a través de les àguiles gegantines que hi envia quan se n'assaventa.

sumeri RA + DA / DAG + SAG / AS + (A)T(AH)

El pur + Ocell / enderrocar, repulsa militar + cor - bo, dolç, bonic, rar /maledicció + ajudant

"De cor pur que és ajudant amb els ocells".

Samwise Gamgee. Nom de personatge de El senyor dels anells, sent un dels hobbits que s'encamina per a portar a destruir l'anell, conegut per acompanyar a Frodo durant tot el trajecte fins que aconsegueixen destruir l'anell, es tracta d'un jardiner de la Comarca.  Durant el seu trajecte adverteix i aconsella i obté la confiança de Frodo. 

sumeri SA + AM / SAM(U) + U U + IŠ(I) + E. GAM + G(I) + E + E

Aconsellar, advertir - moure's sobre + celestial, altament + conduir - admirar - tot + clar, pur + confiança - parlar. Pastor, bàcul de pastor +  retornarà + de marxar, deixar + casa 

"Aquell clarivident que ofereix confiança i adverteix i aconsella. Que retornarà de la seva marxa de casa per ser pastor".

Saruman. Nom de personatge de El senyor dels anells, sent el mag que ajuda a Sauron el mag més dolent per a dominar el món, Saruman s'associa amb els dolent suprem de la história, l'ajuda a fer al producció de orcs i huruk-hais consumint gran part del bosc de Barbrats.

sumeri SA+ RU + MAN

Rostir, assecar- moure's sobre - rival, competidor - meitat, mitja - consell, resolució + constructor + soci, company

"El soci del rival constructor (mag o déu)".

Sauron. Nom de personatge de El senyor dels anells, tractant-se del major dels antagonistes, el mag més poderós i obscur que vol dominar la terra mitja, té en el seu domini com a soldats els orcs i els huruk-hais. El seu soci és Saruman.

sumeri SA + U + RU + UN

Rostir, assecar- moure's sobre - rival, competidor - meitat, mitja + forat, cau a al terra, llit, carregar, derrotar + constructor + celestial

"Aquell constructor celestial (mag o déu) de la terra mitja que és un competidor/rival".

Smaug. nom del drac de la història del Hobbit de l'autor J.R.R. Tolkien. Aquest drac s'ha apropiat de Erebor la ciutat dels nans que és aprop de la ciutat del llac, situat sobre una llacuna. Smaug és despertat i enfadat fet que produeix que sorti pel forat de la muntanya, per ell un petit forat doncs és un drac de grans dimensions, i acaba trencant el dic que conté el riu fet que fa que s'inundi la ciutat del llac.

sumeri (E)S / (I)S^ + MA + U + UG

Establiment - pavelló - acció / muntanya + anar, venir, marxar - temple + fer el niu, arrossegar-se - forat - dic de terra + molt petit - lamentablement

"Que anar arrossegant-se per un forat molt petit de la muntanya on fer el niu / arrossegar-se lamentablement pel dic".

Tom Bombadil. personatge de El senyor dels anells de J.R.R. Tolkien, aquest personatge és un ser solitàri que existeix des de abans que tots els mags, abans que qualsevol ésser i arbre, abans que el mal. És protagonista d'un poema publicat per separat de l'obra de El senyor dels Anells, el qual no apareix a la filmografia però si als llibres, Tom Bombadil és sols es dedica a admirar la creació de les coses, a veure la perfecció de tot i s'allunya de la història principal, d'alguna manera és solitari, enigmàtic, i té la seva pròpia història que no ens explica cap relació estreta amb la trama principal, la seva finalitat és lluïr l'entorn natural i lluïr-se d'aquest, l'anell no té poder sobre ell i viu una vida pacífica al marge de les guerres.

sumeri TU + UM(IA). BU + UM(ia) + BA + DI/DIL/DIL(I)

Líder, sacerdot - encanteri, conjurador + persona. Perfecció + persona + obert, remot + parla, dir/solitari, unic / manifestar, la importància

"Persona líder, i persona remota que diu de les coses úniques i perfectes".

Els noms de Sumer: la gent canaanita (kannag) 'els que manen', la llengua essencial (emegi) o la nativitat de la llengua (emegir), la terra sagrada o que torna enrere (kiengi) i la gent de Ninhursag o la humanitat (saggiga). Els fenícis (mot grec: 'els que eren als ports i molls dels països', 'els que van fer descendència als països') s'hi deien 'els canaanites'. Novembre 2024.

Tot i que és fàcil interpretar i saber el que signifiquen i amb quines paraules es defineixen els termes canaanita (kanaag), emegi i emegir, i kiengi, si ho veiem individualment és difícil arribar a una conclusió a  través de la explicació etimològica que asseguri una finalitat històrica general. Tot i així podem assegurar com aprecia i explica Monem Mahjoub que el poble canaanita que no es descriu enlloc d’on prové i el qual té un fort protagonisme a la història cristiana i era un poble semita, té una senzilla explicació que ve designada per la cultura sumeria, Mahjoub indica que Canà és una paraula sumeria i que els sumeris s’autodenominaven Kanaag sent comú en el seu estudi comparatiu del sumeri amb l’àrab que els noms pèrdin el final de la paraula sumèria [1] [2]. La terra dels sumeris es deia Kalam, també es deia Kanaag i Kanag, unes paraules molt semblants a la fonètica que ens ha arribat Canà i canaan(ita). Kanaag aporta el significat de “Aquell lloc de les persones que manen” i/o “Les persones que estimen (la parla)”, si bé a la història bíblica de les noces de Cana, representat en una infinitat de quadres, dels quals el que més m’agrada citar és el de Paolo Veronese, podria indicar sols la relació de Jesús amb la gent benestant que tenien poder a Jerusalem, per exemple Paolo Veronese incorpora a una multitud de personatges històrics i cèlebres del seu moment, molts d’ells confrontats entre si amb guerres promogudes entre ells i desavinences, com el rei Carles V del sacre Imperi Romanogermànic, en Khair ed-Din Barba-rossa, el rei dofí de França  Francesc I, Suleiman Kanuni ‘El magnífic’, Alfons d’Àvalos d’Aquino, la reina Maria d’Anglaterra, Vittoria Colonna i Leonor d’Aústria germana de Carles V i gent ben estant que probablement siguin notaris i demés jueus [3]. Per tant, representa perfectament el valor de la paraula canaanita que té el sentit d’un grup cultural i etimològicament significa ‘la gent que mana’. Si bé aquest nomenament de caananita podria ser degut sols a aquest sentit de citar a la gent que mana, a l’elit cultural que governa; també podria ser una raó que els sumeris s’autodenominèssin aquelles persones que manen. I podria tenir un sentit més que significatiu si quan es nombra el poble canaanita estarien indicant el poble dels sumeris. Cal esmenar que el mot sumeri és una paraula que anomenaven els acadians per a referir-se’ls. Sumeri ve a significar “gent barbuda” o el que penso que té més sentit “la gent de les tauletes d’escriptura” i si ens fixem en la paraula sumeri en acadià seria Sumeru “els que es van enfonsar en el silenci per imposició”. Pel que fa al nomenament de la llengua sumèria per ells mateixos era Emegi “Llenguatge essencial o llenguatge que recórrer altres llocs i que serveix per tornar enrere” tant Emegir “Llengua nativa, local”. Això podria significar en el concepte Emegi que és una llengua que recórrer altres llocs, que és essencial d’entre els llenguatges o que és l’essència del llenguatge, i que torna enrere o canvia d’estat. Un concepte que suma al darrer terme que analitzarem en aquest petit article, la paraula per designar la seva terra on viuen Kiengi que vol dir “terra sagrada, del judici o que recorren els governants”. Per tant, ells relacionaven la terra sagrada, com les terres bíbliques amb la gent canaanita que eren les persones que manaven i amb la seva llengua nativa i local (per emegir) però també la seva llengua essencial que recórrer distàncies i per a tornar enrere (per emegi). Així és com ells mateixos ens indiquen aspectes que es mostren a l’anàlisi d’aquest estudi que són el valor de la llengua capaç de tenir l’essència dels llenguatges, de contenir l’eina per a tornar des d’altres, de ser la terra sagrada com asseguren els jaciments arqueològics i específicament les tauletes d’escriptura cuneïforme trobades com la de Atrahasis amb l’origen de la creació o les trobades a Assurbanipal en llengua acadiana amb l’Epopeia de Guilgameix amb el contingut igual i anterior de la història de Noé i la seva arca pel diluvi que a fundat diverses religions com la hebrea, la cristiana i la musulmana.  A aquesta acumulació de descripció de mots que designen Sumer, caldria afegir com es designaven a si mateixos, aquesta paraula era Saggiga que normalment es tradueix malament com a 'gent amb el cap negre' però que si aprofundeixes en l'escriptura d'aquesta paraula i hi dones separació als caràcters o signes cuneiformes que l'escriuen, s'ha de tenir en compte que l'escriptura era manual amb canyes que pressionaven la terra per tant les separacions entre les paraules no era tant determinant, doncs vol dir 'la humanitat sense distinció' o 'persones nutrides per la nit (en referència a Ninhursag la divinitat que els va crear)', és la diferència entre considerar el mot de manera individualitzada o a partir de la seva composició modular. Per tant, era una cultura oberta al concepte d'humanitat, o sols o alhora feien referència a la deesa que els va crear a la seva religió o al seu llegendari.

Sols deixaré una altre cultura i citació del seu nom, els fenícis, aquests que es van originar al llevant, especialment al Líban, es van dedicar al comerç marítim i es van organitzar en ciutats estats que rivalitzaven entre elles. La llengua fenícia és una llengua semítica. Els fenícis s'autodenominaven també els canaanites. És a dir, recordo, el fenicis es deien que eren 'la gent de poder'. El mot feníci posat pels grecs té una peculiaritat i vol dir 'els que aplegaven els països o els que s'aplegaven als països'. També té unes altres lectures, 'els que van fer descendents a les terres" o bé "els que eren als ports i molls dels països", com hem dit eren un poble dedicat al comerç marítim i es van establir a diferentes terres llunyanes al Liban on van fer-hi descendents. Per tant, el nom grec que van rebre té també un sentit suficientment clar sobre allò del que se'ls hi reconèixer que van fer. Els fenicis, segons els historiadors, van establir-se a la península ibèrica i a tota la costa mediterrània portant estris, cultura, plantes, animals, tècniques, etc; d'aquí que diem que les llengües catalana i castellana estiguin emparentades amb les semítiques. Però els acadèmics en no veure, tal i com podem veure en aquesta metodologia, el nexe amb els sumeris, i aïllar-la de les altres en no veure la modulació que permet llegir les altres paraules d'altres llengües, com s'ha mostrat en aquest ampli treball, no es veuen capaços d'aceptar o entaular-se a pensar que també hi ha relació lingüística i cultural amb els sumeris, encara que sigui a través de la llunyania, i tot i encara que aquests no existissin com a tals quan al moment donat.

Bibliografia

[1] MONEM MAHJOUB, A. “أصوات بابل… قراءة جديدة للغات العاربة”. (Veus de Babel... una nova lectura de les llengües àrabs)). 20 novembre 2016.

[2] MONEM MAHJOUB, A. "ما قبل اللغة . Pre-language, The Sumerian Roots of Arabic and Afro-Asiatic Languages". 2008.

[3] LÁZARO LAVILLA, D. "Dirigents orquestradors de guerra mútua. Anàlisi d'una obra artística: Les noces de Canà (1562-63)". Academia.edu, novembre 2020. Disponible en línia: <https://www.academia.edu/95954532/Mutual_war_orchestrating_leaders_Analysis_of_a_work_of_art_The_Wedding_of_Cana_1562_63_Dirigents_orquestradors_de_guerra_m%C3%BAtua_An%C3%A0lisi_duna_obra_art%C3%ADstica_Les_noces_de_Can%C3%A0_1562_63_?source=swp_share> 

Consultes del diccionari modular etimològic

𒅴𒄀 Emegi. sumeri 𒅴𒄀 Emegi català Sumeri, nom donat per ells mateixos al seu llenguatge.

sumeri EME + GI

Llengua, idioma, llenguatge + essència, essencial - judici, jutjar, que torna, que va al voltant, que recórrer, que tornar enrere, que canviar d'estat

"Llenguatge essencial o Essència del llenguatge".

"Llenguatge que canvia d'estat".

"Llenguatge que recórrer altres llocs i és el llenguatge per a tornar enrere". 

Veure 𒆠𒂗𒄀 Kiengi.

𒅴𒂠 Emegir. sumeri  𒅴𒂠 Emegir català 'Llenguatge sumeri (clàssic, estàndard)'

sumeri EME + ĞIR 

Llengua, idioma, llenguatge + nativa, natiu, local

"Llengua nativa".

"Llengua local".

Veure Emegi i Sumeru.

𒆠𒂗𒄀 Kiengi. sumeri 𒆠𒂗𒄀 Kiengi català Sumeris, nom amb el que s'autoanomenaven els mateixos sumeris, la paraula sumeri és un terme d'un estranger per designar-los.

sumeri KI + EN + GI

Lloc, terra, inframón, terra baixa, contrada, país + sagrat, del senyor, mestre, governant + essència, essencial - judici, jutjar, que torna, que va al voltant, que recórrer, que tornar enrere, que canviar d'estat

"País o lloc de terra en essència sagrada o governada pel judici o que recórrer a allò sagrat o que recorren els governants".

Veure 𒅴𒄀 Emegi.

Canà. català Canà. Veure Kanaag.

Canaan. català Canà. Veure Kanaag.

Fenici. català Fenici s'autodenominaven cananeus o fills de cananeus. grec Phoinikes castellà Fenicio

sumeri PES / PIS + NI + KI

Descendents, aplegar - desaparèixer - ungits / Ports, moll + de si mateixos + terra, contrada, país

"Els mateixos que aplegaven els països".

"Els que van fer descendents a les terres".

"Els que eren als ports i molls dels països".
"Els descendents de la mateixa terra".

"Els mateixos que van desaparèixer de la terra".

Veure Phoinikies.

Kanaag. sumeri Ka-na-ag català i castellà Canà o Canaan

sumeri KA + NA + AG

Acció, parlar + de les persones + instruir, manar, comandar, estimar

“Dit d’un lloc comandat per l’acció de les persones o de persones que manen”.

“Les persones que estimen (la parla)”.

Phoenikies. grec Phoenikies  català Fenici castellà Fenicio

sumeri PU + U + E + (H)I + NI + K(I) + ES

Van construir + el món - acció + establiment, contrada + acció + de si mateixos + terra, lloc, contrada + establiment  

"El que van construir per si mateixos l'establiment terrenal de les contrades del món".

Veure Fenici.

𒊕𒈪𒂵 Saggiga. sumeri Saggiga català Sumeris

sumeri [𒊕SAG][𒈪GIG / ĞI][𒂵GA] = 

[Cap, persona, capital, rei][negre / nit][portar, transmetre, acompanyar - llet]=

sumeri [𒊕SAĞ𒈪GIG𒂵GA]=

"Persona o caps que es porten negres"

sumeri [𒊕SAĞ𒈪GI𒂵GA / SAĞGIGGA]=

[La humanitat, tota la humanitat sense distinció]=

sumeri [𒊕SAĞ𒈪ĞI𒂵GA]=

"Persones nutrides per la llet o portades durant la nit".

"Persones transmeses, o que acompanyen a la nit".

Aquest significat de persones que són portades i acompanyen la nit té la lectura del seu culte diví d'haver estat creats per NINHURSAG, la deesa que representa l'univers, la terra, el cel celestial, i la fosca nit que és la divinitat que va crear els humans i mare d'altres déus.

Cal proposar-se a pensar que no tenen perqué significar les persones negres, sinó que s'anomenaven en nom del déu que els va crear, un déu femení, relacionat amb la nit i la lluna, un element associat amb els parts i els cicles menstruals tot i no científicament cert, i amb els quals explicaven com de bé sortirien els parts. La relació prové de la similitud tot i no ser igual entre els dies del cicle menstrual i les llunes plenes, i entre l'espai aproximat entre les llunes plenes entre si i els cicles menstruals entre si, tot i que no sempre una cosa i l'altre és realment coincident. D'altre manera La traducció de SAGGIGA com a conjunt formant un únic significat que és el de 'humanitat', això dona valor a que és un mot per designar 'la humanitat sense cap distinció ni tret físic' i a relacionaro amb la creença de la seva divinitat creadora que les ha portat i transmés. 

Veure Ningursag.

𒊩𒌆𒉺𒂅 Ninhursag. sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅 Ninhursag català Divinitat sumeria creadora de la humanitat, representació de la terra, el cel, l'univers, la nit i la lluna, formada per un cos femení.

sumeri 𒊩NIN + 𒌆HUR + 𒉺SAG +(𒂅niŋir)

Propietària, senyora, mestressa + teixir + fer caure, fer estremir (+ proclamar, anunciar, precursora)

"Divinitat precursora que teixeix i fa estremir".

Sumeri. anglès Sumerian

sumeri SUM + ERIN

Pobres - barbuts + Gent, tropes

E ací lo seus nom

“Gent pobre”

“Gent barbuda”

“E ací el nom de la gent: Els barbuts / Els pobres, humils i savis”

sumeri  SUM + ERIN

Taula, fusta + Gent 

“La gent de les tauletes ( de les escriptures en tauletes)”.

Sumeru. acadià Sumeru o Sumeritum

acadià [forma inexacte] SU + ME + RU / RI + TUM

Enfonsar – verb + batallar, silenciar + construcció / imposar, distanciar, imbuir, derruir + adequat, portar a

"Aquella llengua enfonsada i silenciada per imposició".

Recorregut sobre els sobrenoms, pseudònims i toponímics significatius.

Com voleu ser recordats? Les històries personals que introdueixen els noms, i un petit glossari. Novembre 2024.

Una de les aportacions interessants de la recerca sobre la metodologia de composició de la formació modular etimològica és la descripció dels valors significatius dels noms, siguin propis o toponímics. Aquesta part de la recerca ha donat veu als noms en que conegudes personalitats s’han fet per a si com a sobrenoms o pseudònims i dels quals en són coneguts arreu. La sorpresa ha estat presenciar que hi ha més raó etimològica en els sobrenoms en relació a la seva vida i obra literària del que podríem arribar a pensar. Normalment els noms propis i toponímics no se’ls considera el seu significat, senzillament es diuen. Però un cúmul de personatges i autors literaris han fet del seu nom la característica que els identifica amb una raó plenament etimològica. L’expert lingüista de xinès del FICB, Manuel Pavón, explicava que tots els noms xinesos signifiquen coses, tots ells estan formats per caràcters que són paraules, però la gent quan els nombra no està pensant en el seu significat, 'O vosaltres ho feu?', interpel·lava, això es pot extrapolar a les altres llengües. És a la actualitat que la gent no veu la raó del nom personal de les persones, ‘senzillament i bàsicament es diu així’, aquesta ètica conviu als estudis dels historiadors, arqueòlegs i filòlegs, i demés persones que obvien la raó del nom, en tal cas que hi entenguessin la metodologia modular etimològica entendrien de manera particular perquè són recordats amb aquell nom. La gent sí que recorda que hi ha cognoms i noms que parlen d’un ofici, la gent que ha tingut relació amb els pobles bé saben que a cada poble cada casa o grup familiar rebre un sobrenom ‘de Cal Boter’, per exemple, tot perquè es dedicaven a fer botes de vi; hi havia la tradició molt estesa de posar sobrenoms a la gent, Barcelona té un personatge dels carrers molt conegut ‘La Monyos’, perquè tenia un bon monyo molt característic. Encara a l’Eixample al voltant del carrer Diputació núm. 214, des de finals del s. XIX fins a finals del s. XX, i recordat encara al s. XXI per la mateixa família, es posaven de manera molt corrent els noms següents: ‘La dels Ulls’, ‘La Xata’, ‘La Lloro’, ‘La de la Gallina’, i un que sona d’allò més bé ‘La Brutícies’, hi ha diversitat de raons de citar a les persones amb sobrenoms es feia per: 

• Honorar i/o recordar una gesta.

•  Recordar un tret o aspecte físic o del caràcter bo o dolent.

• Recordar la professió.

• Riure o en fotre’s d’algú.

• Recordar un fet que hagi realitzat en el passat o durant.

• Per a nombrar en record d’allò pel que serà recordat.

• Per l’anonimat personal o públic de qui és anomenat o de qui diu el nom en relació als altres.

La majoria i a mode de resum són per mantenir la descripció de la seva persona. Vull exposar la necessitat i recomanació adient de que es tingui en consideració aquesta raó de nombrar alhora de pensar en gent corrent, en els fills, en personatges històrics, en personatges bíblics, faraons, reis, escriptors, sants, filòsofs, poetes, actors, monstres, sers fantàstics, sers de faules i llegendes, personatges de la narrativa, a la toponímia dels llocs, etc. És així, no ens ha d’estranyar pas que trobem un o varis dels trets que s’ha exposat als punts anteriors alhora de conèixer i nombrar un nom. 

El que succeeix amb normalitat és que ens acabem dient d’una manera que és banal, no té significat, i ho contenim com una raó habitual en quan és vertaderament anòmal i fruit de la desconeixença lingüística, tot i majoritàriament habitual, molts de noms de la població a Espanya s'escollien en relació al sant més proper al moment en que naixia o era inscrit al registre civil, després i amb la pèrdua de les creences religioses els noms han estat subjectes a la moda i la estètica. També, hi ha un corrent que veu estrany els noms llargs i els vol cada vegada més reduïts, perquè per a ells no té interès i els hi espanten els noms llargs i sonants sense tenir-hi una ni cap altre raó més seria. S’ha format un absurd en que certs noms no se’ls hi atribueix l’aspecte d’una criatura i en canvi si la d’una persona vella. Aquest és el recorregut que va del significat real a la definició de l’absurd. És corrent que les persones cerquin a la xarxa el significat del seu nom o d'algun nom que els hi és curiós o estrany, és un fet que la resposta que troben és nul·la, normalment reben la informació de pàgines de caire religiós on qualsevol nom sigui quin sigui significa 'estimat per déu', 'amat per déu', 'amic de déu', 'protegit per déu'; això a la majoria dels casos és il·lusori, qualsevol persona serà considerada a l'àmbit religiós per déu, però els noms no signifiquen això ni molt menys, tot i així si que hi ha vegades que els noms estan estretament relacionats a la història dels sant de mateix nom. 

Durant el desenvolupament de l’estudi s’ha investigat l’etimologia sobre diversos noms que han suposat una gran sorpresa al descobriment. Alguns estudiats eren noms de sants o noms corrents que contenen la descripció i el resum d’aquella raó per la que són recordats a la seva santificació, altres per la qualitat honoraria o fets i/o trets pels que són recordats, de personatges històrics, mitològics i de personatges cèlebres com poden ser escriptors renaixentistes o posteriors. La majoria d’aquests personatges que he pogut analitzar eren sobrenoms, i no els seus noms propis, tot i que de vegades sols els podem conèixer per aquest sent el principal nomenament que reben col·loquial o oficialment. D’altres que no són considerats sobrenoms suposa que o ve prenem la visió dels creients de tota índole de que aquell personatge estava destinat a fer el que va fer d’alguna manera, o fem la reflexió tocant de peus a terra de que en realitat era un sobrenom, una manera d’anomenar el personatge, ja sigui a manera donada a si mateix, o per aquella manera en que era recordat pels altres que en parlaven d’ell o per les seves habilitats o característiques, tal i com s’ha descrit als punts de la llista. La gent antigament es batejava quan eren adults i això pot ser una indicació de rebre un nom concret. També pot ser que tenir un nom específic porti a la persona a pensar d'una manera que representa el seu nom no per casualitat sinó que degut per l'estimació.

Cal saber que a l’antiguitat i en alguns àmbits culturals actuals és habitual trobar-se amb persones que tenen sobrenoms, la gent acaba coneixent aquella persona pel seu sobrenom i no arriben a saber per res quin és el seu nom corrent. De vegades, això succeeix perquè el nom pot ser massa habitual i pot confondre’s amb el d’algú altre, d’altres perquè s’honorifica o es dona valor a una qualitat d’aquesta persona.  Més personatges dels que podríem arribar a pensar i us en donaré uns quants exemples, han rebut el nom degut a allò que els defineix públicament. Encara avui dia qualsevol persona que entra a una congregació religiosa rebrà un nom pel que serà recordat com a germà. Durant la meva estada treballant a l’Arxiu Nacional de Catalunya vaig intervenir, amb una companya de professió, en un fons de fotografies de format de carnet sobre els monjos de la Cartoixa de santa Maria de Montalegre de Tiana on documentaven el nom i cognom seu i el sobrenom que rebien a l’entrar a l’ Ordre de la Cartoixa a mode de fitxa.

Per exemple,  i només per citar-ne alguns dels que s’han inclòs al Diccionari Modular Etimològic, tenim casos molt interessants. Veiem-los!  

Adam. català Adam de Adam, nom bíblic hebreu del primer home creat per déu

sumeri ADDA / ADAMA + AM(A)

Pare / disputa + cos, esquelet, marc - mare

"El cos de la disputa".

"El cos del pare (primer home)".

"Qui discuteix a la mare (Eva)".

Breu explicació del significat Adam, es comenta en terminologia bíblica que tots provenim de l’arbre d’Adam, és a dir és el pare anterior de tots. Adam és qui discuteix a la mare Eva. Adam vol dir aquestes dues coses, res fora de més enllà.

Agiripina. Agripina fou emperadora, i va matar a través del verí de bolets al seu marit l'emperador Claudi. Agripina i el seu fill Neró manaven a Locusta que fes per ells els envenenaments, es considera recentment que Locusta va arrivar a assesinar 400 persones amb verí.

sumeri AH + (GIR / GI + RI) + I + IB + PI + NA

Verí + (noble, local - lliscar, fer desaparéixer - estrany / matar + conduir lluny, col•locar) + rei - guarniment, vestir+ enfadada, maleïr + unitat de capacitat- vestir + persona, home

"Qui matar amb un verí a la persona que l'enfada o maleeix i que fou vestit rei".

Veure Locusta.

Locusta. Locusta era una esclava de Agripina i Neró. Agripina i el seu fill Neró manaven a Locusta que fes per ells els envenenaments, es considera recentment que Locusta va arrivar a assesinar 400 persones amb verí. Finalment va ser jutjada en vida i condemnada a mort en exiliar-se Neró i perdre la protecció.

sumeri LU / LU-UG + (U)G + US + TA

Persona / Vida, morar, habitar + matar - planta - furiósa, enuig + verí, emmetzinar + adherir, augmentar, incrementar

"Qui adheri verí per emmetzinar i matar les persones que li causen enuig".

Veure Agripina. Cal diferenciar-ho de Locust (català Llagosta).

Locust. anglès Locust català Llangosta castellà Langosta

sumeri LU + U + KUS + T(A) / T(U)

Pertorbar, cobrir completament - ser abundant + plantes, herbes - el terre + devastació - estiu + incrementar, adherir, augmentar / maledicció, encanteri, conjurar - acció

"Qui cobrir completament les plantes i el terre devastant-lo a l'estiu".

Adonis. castellà Adonis, de Adonis, personaje mitológico, por alus. a su hermosura.

sumeri A + DU + U + NI + I + SI

Força, poder, moment, temps, treball, progenitor - aigua + ser perfecte, perfecció, complet, completar + tota - conduir + un mateix, la pròpia persona - aura, por + lloar, celebrar + beure

"Qui lloar beure de la poder-aigua de la perfecció de la pròpia persona".

Veure com comparteix els móduls DU U NI les paraules Adonis i Anhedonia.

Anhedonia. Del fr. anhédonie, y este del gr. ἀν- an- 'an-', ἡδονή hēdonḗ 'placer2' e -ie '-ia'.

sumeri AN(A) E + E + DU + U + NI + A

Morir + recollir, marxar, treure, calmar, vigilar - confiar - veure's + ser perfecte, perfecció, complet, completar - bondat, satisfer, bona + tota - conduir + un mateix, la pròpia persona - aura, por + força, moment, temps, treball, progenitor

"Sentir la mort en completar un tota l'aura d'un treball o moment".

"Mort en veure's complet o amb por sobre una cosa completada o perfecte"".

"Morir en la satisfacció presentada conduixa a un mateix p".

Veure com comparteix els móduls DU U NI les paraules Adonis i Anhedonia.

Aguirre. basc 'espai obert, prada, lloc exposat'

sumeri A / A GAR / GI / GE + ER-RE

Lloc, espai, força, treballar / Plom + canvi d'estat / còpia, exemplar, moviment que crea un corrent d'aire + anar, venir, marxar

"Lloc o espai amb corrent d'aire, exposat".

"Copia o exemplar de plom".

"Aquell que treballa fent còpies".

Veure Daguerre, es diu que aquest nom prové del basc Aguirre, cosa que hauríem de saber diferenciar. Com heu vist Aguirre que es descriu com a espai obert, prada o lloc exposat estaria relacionat amb aquests sentits degut a que indica ' lloc o espai amb corrent d'aire, exposat', un lloc amb corrent d'aire és un lloc obert i en qüestió dels paratges ho és una prada.

Alesteir Crowley. 1875 - 1947, mag cerimonial, ocultista, poeta fundador de la religió de Thelema, que té el següent lema: "Fer el que vulguis serà tota la teva llei i Amor és llei, amor sota voluntat". Destacat per ser amic de Bram Stoker, qui es va vasar per escriure Dràcula, surt a la portada dels Beatles de 'st. Pepper's lonley hearts club band'. A una contraportada de Led Zeppelin. I hi ha la cançó d'Ozzy Ousbourn 'Mr. Crowley'.

sumeri ALA + ES + TE + IR / IR(I) .  KU RU + U + U U + LE + I

Dimoni + santuari, establiment + apropar-se, estar a prop de + poderós / manifestar, esdevenir. Diferent; (ser) estrany; (ser) alienat; (ser) hostil; canviar, alterar; alternar (mat.); negar, disputar; reemplaçar; alienar; eliminar, emportar; ésser en el futur; hostil, enemic + sacerdot + ocell - conduir - pau - món, tot, tothom  + escriptura, escriptures + lloades, celebrades, honrades

"Qui manifestar ser proper i apropar-se al santuari del dimoni. Qui és un sacerdot diferent, aliè, que disputar, alterar la conducció de les lloades escriptures".

Veure Thelema. Aiwaas.

Aiwaas. Aparença mística alada i fosca que se li apareix a Alesteir Crowley i li dictamina en tres dies una mena de preceptes religiosos Thelèmics, que parlen de conduir i trobar el camí fent efectiva la voluntat pròpia, els desitjos, el seu propòssit necessari, la unió amb allò anhelat. La religió de Thelema té el següent lema: "Fer el que vulguis serà tota la teva llei i Amor és llei, amor sota voluntat".

sumeri A + I + U U + AS

Crit d'ocell - poder, treballar - ala + lloat, honrat, celebrat + ocell - conduir - pau - món, tot, tothom + desig, anhel, necesari

"Qui té el poder de celebrar per a conduir al món cap al desig, a allò que anhela i a allò que li és necesari". 

Veure Alesteir Crowley, Thelema.

Thelema. religió fundada per Alesteir Crowley. La religió de Thelema té el següent lema: "Fer el que vulguis serà tota la teva llei i Amor és llei, amor sota voluntat". Theleme és una paurala per primera vegada documentada a la novela satírica i de crítica de la civilització 'Gargantua i Pantagruel'.

sumeri TE + E + LE + MA / MAH 

Apropar-se, estar a prop de + fer emergir, treure, recollir + escriptura + casa, temple / fer gran

"On s'apropen a fer gran les escriptures emergides i recollides".

Veure Alesteir Crowley. Aiwaas.

Amos Dolbear. Inventor, descobrir la llei Amos Dalbear demostrant que les llagostes canten segons la temperatura i per tant es pot saber segons el número de carrisqueigs els graus de temperatura, (Cpm / 5) - 9 = T. Inventar la comunicació a distància precursor del teléfon, i inventar Opeidoscopi amb el qual es poden veure el so representat en una membrana. El telèfon sense fils. I un sistema de llum incandescent.

sumeri HA A (+A) + MU + US. DU + UL + BE + AR

Llagosta (+moment - poder, força) + soroll, so - crèixer alguna cosa, il•luminar + ser adjacent a, acompanyar.  Cantar + fer ràpidament - ser brillant + rebre + camí, viatge, pas

"El so de les llagostes acompanyar o segueix la llum i el cant és de manera ràpida segons com es rebre el pas de la llum".

"El poder del so pot ser llum. I aquest so de manera ràpida pot ser rebuda a un lloc viatjant".

Anisis. egipci 'NSS faraó egipci que era cec de visió, va ser descrit per Hérodot,  Anisis va ser destronat per Sàbacos, un etíop que va ajuntar Núbia i Egipte i va regnar durant 50 anys.

sumeri AN / HA + NI / NEŠE + ŠIŠ(I)

Celestial / Designació dels ulls + aura, un mateix / d'una part del cos + defecte, impediment

"Qui té un defecte o impediment a la part corporal dels ulls".

Veure Sàbacos o Shabaka i Sebka.

Sàbacos. Veure Anisis, Sebka i Shabaka.

Shabaka. àrab. faraó egipci etiop que va unir Núbia a Egipte derrotant al faraó cec Anisis

sumeri SA o SAAB + BA + KA

Xarxa + meitat, tallar + acció

"(Xarxa pot voler dir...) capturar les dues meitats".

Veure Anisis, Sebka.

El seu nom fa referència a les dues meitats d'egipte i com les va capturar o unir en una xarxa, en una sola cosa.

Sebka. castellà Sebka de l'àrab Shabaka 'terme arquitectonic en forma de retícula ornametal mixtilínia'

sumeri SA o SAAB + BA + KA

Xarxa + meitat, tallar + acció

"Retícula mixtilínia"

Mateixa etimologia que el nom del faraó Shabaka, tot i diferent significat.

Egipci. català Egipci castellà Egipcio: Del lat. Aegyptĭus, y este del gr. Αἰγύπτιος Aigýptios.

sumeri AE + GID + DA + NU

Criar, tenir cura de + passar amb un bot. portar a remolc riu amunt un vaixell + vorals, costat, línia + Engendrar, crear.

“Aquells que viuen remolcant barques riu amunt i viuen engendrant a les vores d’aquest (riu)”.

Veure Gitano.

Gitano. català Gitano: del ll. aegyptanus ‘egipcià’, pel fet de creure’s que els gitanos provenien d’Egipte

Aegyptano. castellà Gitano: De egiptano, porque se creyó que procedían de Egipto. Faig el suggeriment que no siguin la mateixa composició de paraula entre Gitano o Aegyptano i Egipci o Aegyptus. Penso que el GYP pot indicar mots diferents.

sumeri (A E+) GI + DA / TAH / TAHHUM + NU

Criar, tenir cura de + Girar, retornar, tornar enrere, anar en marxa, canviar l’estatus, la situació, matar, judici, essència + línia, vora, costat / incrementar / reemplaçar + engendrador, creador

"Aquells que anar en marxa i tornen enrere incrementant i tenint cura de les seves generacions descendents". D’aquí la roda a la bandera.

Veure Egipci. 

Pot ser diferent el mot gitano del egipci? Veieu-ho: GID: remolcar una barca riu amunt. Podria indicar un significat diferent els egipcis i els gitanos? S’ha utilitzat el mot egipcià per anomenar els gitanos des de ben antic, però pot ser un error lingüístic de pronunciació que per uns signifiqui una cosa concreta i per d’altres mostri un altre sentit també comprés en les bases del llenguatge i el seu vocabulari formador. Gitano pot ser com he mostrat abans AE + GI + TAH + NU, aquest mostra el sentit de viure del poble gitano. Mentre, AE + GID + DA + NU, mostra el sentit de viure del poble egipci, “Aquells que viuen remolcant barques riu amunt i viuen engendrant a les vores d’aquest (riu)”. Aquesta formació sembla més lògica i determinativa. Ara bé, pot ser que de la mateixa manera que s’assemblen les dues formacions en el que signifiquen no, i s’escrivien amb incisions cuneïformes diferents, derivin una de l’altre com la forma alfabetitzada, tot i que ha tornat a ser dues paraules ben diferents escrites a dia d’avui? Recordeu que la fíbula de Pranaeste amb la primera inscripció llatina no està pas ben escrita a través de les lletres i la seva fonètica.

Apep. egipci Apep grec Apophis

sumeri A + PEP

Arma, cosa perillosa que fa mal+ afuada

sumeri  A + PU + PIS

Cosa perillosa que fa mal + Boca + Riba, voral, rierol, congost, moll

“Ser allargat perillós per la seva boca que es troba als vorals dels rius”.

Arquímedes. matemàtic grec investigador i en part descobridor del número Pi, 3,14159265... de la llei de la palanca i de la flotació dels cossos.

sumeri AR + KI + ME + DE + ES

Pas en matemàtiques + lloc, terra, avall, cap a + ofici, propietats divines + donar forma, crear + tres

"Qui donar forma al número tres com a pas matemàtic de la terra com a propietat divina".

Arsèguel. 'nom de poble d'Alt Urgell, va tenir castell amb torre i va ser derruït'

sumeri AR + SEĞ + E + E LE - EL

Elogia, himne - ruïna + cérvol, cabra de muntanya - neu, fred + llogar, treure - temple, casalot + tipus de pedra, probablement apte per construir

"Les ruïnes fredes/de la neu de les que es van treure las pedres constructives".

Aquest indret era format per un castell, que va ser derruit i destrossat, finalment van ser portades les pedres que ja eren tallades per reutilitzar-les en cases del poble. El propi nom d'Arsèguel no pot ser anterior a aquests fets.

Arthur Conan Doyle. Metge i escriptor de Sherlock Holmes, el diari que el llegia a la seva consulta era especialment la seva font d'inspiració.

sumeri AR + TU(H) + UR. KU + UNA + AN (E). DU + U + I(L) + LE

Célebre, fama, elogis + liderant - conjurant + proteccions. Enfortir + les agresions + de mort. Combinar- detenir-se + observar - supervisar + donar-se suport + l'escriptura, escriptori

"Qui és célebre fent proteccions. Per enfortir les agressions i les causes de mort. Combinant-ho amb l'observació per a donar suport a l'escriptura".

Veure Sherlock Holmes. És interessant el significat que podeu veure de Sherlock Holmes, molt relacionat amb el seu ofici de solucionar i resoldres els casos de les morts donant-se-l'hi de la manera més idònia i ràpida, com a heroi. I igualment interessant el nom del pròpi Arthur Conan Doyle que descriu completament els seus dos oficis, el de metge, receptant o conjurant proteccions per enfortir-se davant la mort. I El de combinar-ho amb l'escriptura a través de les seves observacions que feia des de la seva clínica i des dels diaris que llegia.

Sherlock Holmes. Nom de personatge de noveles de Arthur Conan Doyle, fou el detectiu més conegut i important de la literatura global. Sempre resol els casos acompanyat d'en Watson, i famós per formular sempre a les observacions de Watson, la seva famosa oració: 'Elemental estimat Watson'. Fet que va donar nom a la sèrie televíssima 'Elementary'. 

sumeri S(A) + ER + LU + UG. HUL + MES / MEŠ

Resolució + portar - anar, marxar, venir + remenar + morts, matat - exaltat. Passant-s'ho bé, alegria + heroi, jove, ser viril / home

"Qui porta les resolucions remenant les morts / qui anar a resoldre remenant els que han mort o han matat. Sent un heroi passant-s'ho bé".

Veure Arthur Conan Doyle.

Lestrade. Personatge de les històries de Sherlock Holmes, escrites per Arthur Conan Doyle. Lestrade, és el detectiu de Scotland Yard, qui filtra informació dels crims a en Sherlock Holmes, també s'apropia de les coses que esbrina en Sherlock Holmes. Tot i així no el deixa mai en mal lloc, doncs sap que és l'única manera, filtrar la informació policial al civil de Holmes, que té per a resoldre el cas.

sumeri LE + EŜ + T(A)R + A + DE

Exhibir, mostrar, supervisar, comprobar + fred - pavelló, establiment - acció + afluixar, escampar, decidir, dispersar, decretar + lloc, poder, treball - moment, temps + prendre, arreplegar - llançar

"Qui és supervisor i mostra, afluixa i escampa el seu treball que ha arreplegat".

"Qui és supervisor escampant les decisions qué prenen per a decretar".

Veure Estrado.

Estrado. castellà Estrado, lloc elevat, entarimat o amb coixins on rebre a la gent i des de on explicar i parlar per facilitar ser escoltat, a un judici és la zona elevada dels jutges, a una escola és la tarima del professor.

sumeri E + EŜ + T(A)R + A + DU + U

Confiar - parlar - veure, mirar + pavelló, establiment - acció + afluixar, escampar, decidir, dispersar, decretar + lloc, poder, treball - moment, temps + plataforma - construcció, realitzar - mantenir sota custódia, detenir + acció

"Espai on establir-se per a decretar o dispersar parlant amb poder, força o donant confiança en el lloc d'una plataforma o en un lloc on detenir-se".

Moriarty. Personatge de les històries de Sherlock Holmes, escrites per Arthur Conan Doyle. Moriarty és un assesor i orquestrador del crim, calculador que actua per pura lógica matemàtica, fou un antic professor de matemàtiques i aplica aquesta precisió als delictes. Moriarty ven estratègies i protecció als criminals a raó d'emportar-se la meitat del botí. És el némesi de Sherlock Holmes.

sumeri (MU + UR + I )+ AR + TI + E

Gran - il•luminar-se, instruir (professor, mentor, guía) - persona, viril, home jove + confinar, empresonar - enemic, hostil - servir, protegir, tancar + lloar, celebra + pas matemàtic, presagi, càlcul, calculador + costat, lloc

"Qui és l'instructor, mentor i guía de l'enemic lloat com a calculador".

"Professor (enemic) que es serveix dels pasos matemàtics".

"Persona jove o viril que es protegir lloant els càlculs i pasos matemàtics".

Veure Sherlock Holmes, Lestrade, Arthur Conan Doyle.

Watson. personatge de les històries de Sherlock Holmes, escrites per Arthur Conan Doyle. Watson és el célebre company de Sherlock Holmes a les investigacions, qui fa deduccions i recorda fets puntualitzant mirant de donar la resposta a Sherlock Holmes, amb la qual cosa Sherlock Holmes li respondre el conegut "Elemental, mi estimat Watson", tot i que mai surt escrita a les narracions.

sumeri UH + AD + SU / SUH + UN

Oblidar - conduir, montar, dirigir + veu + susurrar, abrumar, preocupar, atordir, embolicar, cobrir, enfonsar-se / confusió + alçar, elevar

"Qui dirigir-se parlant amb una elevada confusió, preocupació, atordiment".

Veure Sherlock Holmes, Lestrade, Moriarty. Arthur Conan Doyle.

Rei Arthur. célebre personatge popularitzat amb les históries sobre Camelot, i extracció màgica d'una espasa clavada a una pedra de nom Excalibur, la taula rodona, taula mística de Camelot on es reunien els cavallers i el mag Merlí. Les històries del rei Arthur es van popularitzar al s. XII, segons la narració escrita de Geoffrey de Monmouth, se suposa que el personatge d'Arthur és del ca. s. V-VI e.c.

sumeri RA o RI (+E) + I. AR + TU + UR / HUR

Assentar, imposar, cavalcar (+estat, contrada, casa, temple) + rei. (Arma +) Célebre, fama, elogis + liderant - conjurant + proteccions / arrencar

"Rei que assenta o imposa el seu estat i casa / Rei que cavalca per l'estat. Qui és célebre com a líder protector / qui de l'arma tenir la fama de líder per arrencar-la".

Veure Arthur Conan Doyle. Excàlibur. Galgano. Merlí.

Excàlibur / Escàlibur. català Excàlibur / Escàlibur anglès Excalibur castellà Excálibur. Espasa que va ser clavada a una pedra tractada com a un lloc sagrat, de reunió de la noblesa, i situada en el terreny d'una catedral, segons la narració del francès Robert de Borón, fent-se així com a santuari, com l'existent espasa de sant Galgano, a la capella de Montesiepi, també clavada a una pedra per un cavaller que es feu ermità. Excàlibur és l'espasa la qual ningú va ser capaç de extreure-la fins que Arthur, el rei, es va proposar fer-ho i ho va aconseguir, obtenint el dret diví per a regnar.

sumeri EŠ + KA(K) + LIB, AL LIB + BUR / UR

Santuari + arma + ser absent - alliberar - tallar + confinada - agafar-se / servir protecció

"Arma d'un santuari que talla que és alliberada per servir".

Galgano, Galgà Guidotti. sant qué té el seu santuari a la capella de Montesiepi, on resta clavada l'espasa a la pedra situada en el terre de la capella. Galgà Guidotti fou un cavaller que es retirar deixant l'espasa clavada convertint la seva arma en una creu i convertint-se en ermità

sumeri GAL + ALA + GA NU + NU + U. GI + DU + UTU + TI

Gran, sénior, jubilat, retirar-se + arma de metall + vinga! + creador - persona + pau - roca.  Canviar d'estatus, complir, satisfer + plataforma divinitat - detenir-se + déu solar, déu suprem - tenir un fill, engendrar, engendrat + costat, lloc

"Animar-se a retirar-se de les armes. Per detenir-se a complir o per a satisfer al costat de déu".

Veure Excalibur. Rei Arthur.

Caius Plinius. Personatge grec que és recordat per explicar a la Història Natural tots els detalls naturals, etnogràfic i geogràfics a mode de enciclopèdia. Metodologia modular: sumeri KA(L) + I'U + US  PIL + INIM + US. Igual a: Valuós, rar + complaure + seguidor, acompanyant. Home + sobre les qüestions de les coses + Vora, camí, lloc, passatge. És a dir: "L'home que li complau seguir explicant els assumptes de les vies laborals i dels paisatges", “Aquell que li complau seguir el valor de les coses i ser l’home que parla de les qüestions de les coses dels llocs i paisatges”. És a dir, veiem com el seu nom fa referència a ser un home que parlava de totes les coses dels llocs, dels paisatges i que ho feia amb gran plaer i seguint-les arreu trobant allò valuós i rar.

Caravaggio. nom de pintor de l’època barroca italiana nascut a Milà, el seu nom propi era Michelangelo Merisi da Caravaggio.

sumeri CARA(V) + AGG(IO)

Cara, ‘forma aspectual’ + amenaçada, agreujada

“De cara amenaçada o agreujada”.

sumeri KAR + A + BA + A + GI + U'U

Fugir, treure per la força + armat, de la seva progènie + eina de tall, buidat + morta, jutjat + abús ' derrotat

"Aquell que va haver de fugir degut a progenitzar i va ser mort i buidat o tallat".

La curta vida de Caravaggio va ser molt agitada a més d’omplerta d’obres pictòriques i encàrrecs, com a pintor es va fer molt conegut i sol·licitat, posteriorment era un home que fugia de Roma acusat de matar a una persona i condemnat a mort, va refugiar-se a Nàpols amb els mecenes, però després d’alguns viatges i varies pintures, va ser perseguit i va ser empresonat, la qual cosa va fugir, a les acaballes el van intentar matar cosa que el va deixar amb el rostre tot desfigurat, d’aquí el seu sobrenom ‘Carabuidada’, ‘Caravacía’. El cognom no ho puc assegurar del cert, però no seria pas estrany que degut a l’èxit de les seves pintures a la gent no li importés mantenir el nom, donar-li un recolzament i contenir el seu parentesc amb ell. Les semblances en el present i la formació modular sumèria ben semblants i en relació a la seva història poden ser raó suficient. Altre raó no explicaria el fet que el seu nom documenti un aspecte de la seva vida o fisonomia. Si que pot ser que el nom no fos el de cara buidada ni el de ser jutjat ni el de fugir, tot i que estan implícits, si no el de que té aspecte d’amenaça o una cara agreujada com la que pintava als seus quadres a tots els personatges, donant-li el sobrenom segons la seva obra pictòrica i no segons la seva història personal per la qual va ser conegut.

Casper(film de fantasma) Caspar Morrow (sèrie Invasión). Casper(film de fantasma) Caspar Morrow (sèrie Invasión), personatges filmics.

sumeri KA + AŠ / AS-A + PA E + ER / A + AR

Escàs, valuós, rar + maleit / dimoni + resplendent + esclau, servent / tenir cura, ser criat + lloança

"Dimoni o espectre rar i resplendent que és esclau o servent". (Casper)

"Ser maleït valuós ser lloat per ser criat a allò resplendent". (Caspar Morrow, Invasión)

Veure Morrow.

Morrow 'futur proper, l'endemà, dia següent', 'Caspar Morrow, sèrie Invasió'.

sumeri MU + UR + RU + U U U

Crèixer alguna cosa - casa - il•luminar-se -foc + enemic - reunir - anar endavant, ajornar + resistir + tot, món - abús - acció

"Qui va crèixer amb l'enemic per fer resistir tot el món".(Caspar Morrow)

"Ajornar-se fins que s'il•lumini tot". (Morrow)ç

Veure Casper.

Catuvolcus. rei dels Eburons que és documentat al llibre VI, capítol 31 (VI, 31), per César, ‘La Guerra de les Gal·lies’. Catuvolcus després dela fugida i massacre dels Eburons causada per la traïció d’Ambiorix i la repressió romana , Catuvolcus ja molt vell no va poder suportar la fugida i la destrucció del seu poble i es va suïcidar bevent el suc del teix (taxus), un arbre molt verinós, semblant a un avet amb fulles en forma d’agulla, però amb branques molt més amples i que forma un fruit carnós i dolç, comestible, que es torna de color roig. El fort verí extret d’aquest arbre succeeix al trencar les fulles i branques, les quals es molien per treure el seu suc, per això si es vol menjar el fruit que és totalment comestible cal anar amb peus de gat i molt en compte per a no trencar ni una fulla ni tampoc ni una branca o branquilló.

sumeri KA + TU + BU + UL + KUS

Acció – pagamet de renta o tribut + líder, cap – sacerdot – sopa, beuratge + ració de menjar + vell – terror, terrorífic, aterroritzat – refusar – moldre – fruit +  cos, persona – ritus divins – devastació

“Qui fer un beuratge que menjar-se el terror de la devastació”.

“Líder que pagava un tribut i menjar-se un fruit o una cosa molta que el devastar”.

“Líder que pagava un tribut i menjar per refusar el seu cos/la devastació”.

Veure Taxus, Teix, Tejo, Yew.

Taxus. llatí Taxus català Teix castellà Tejo anglès Yew

sumeri TA + GU / ZU + UŠ

Atacar, tocar – tenir doble força, bloquejar – incrementar, agumentar, adherir + consumir, menjar – forta – persona / conèixer + verí

“Que es coneix que ataca sent verinós”.

“Que té un verí que es coneix que ataca o bloqueja”.

El Teix conté un fort verí, la fusta s’ha d’evitar cremar-la i no s’ha d’inhalar els fums i vapors de la crema de la seva fusta ni de les seves fulles. De les branques i de les fulles s’extreu per mitjar de moldre-ho, o de infusionar-ho un fort verí que causa la mort, famós en el relat de César de la mort de Catuvolcus el rei dels Eburons durant la Guerra de les Gàllies. Aquest verí consumit dela manera que sigui ja sigui per la seva ingesta o inhalació, causa arrítmies greus, cardiopatia, bloqueix cardíac, i parada cardiorespiratòria degut a que conté un alcaloide cardiotòxic molt potent que afecta els canals de sodi i calci de les cèl·lules cardíaques.  El fruit que s'anomena aril, degut a que és una forma carnosa que recobreix la llavor és comestible i dolç, però la llavor també és tóxica.

Hi ha el film de Juan Antonio Bayona 'Un monstre ve a veurem',  2016, on el monstre és un gegant teix, representa la mort per a un nen que té a la mare amb una malaltia terminal, aquest monstre -teix apareix també en seqüencies on es parla del dol, la mort i el bulling.  El teix és emprat en la medicina per a tractar carcinomes.  

El teix també ha estat emprat per a la topiaria,  l'art d'esculpir figures i modelar els arbres en els jardins. L'arbre més antic d'europa és el Teix de Fortigall amb més de 5000 anys de longevitatm que actualment està canviant de sexe.

S'ha emprat un pal de teix per a jugar al que en castellà es diu chota i/o chocha que tracta de llençar u npal curvat donant-li un cop am buna altre peça de fusta per aproximar-la a un pal clavat a terra, semblant a la petanca. En castellà existeix l'expressió 'tirar los tejos' ("llençar els teixos", traducció lliure) per dir que es fa un gest o es diu una cosa per mostrar que s'estima a una altre persona, però aquest té una altre raó etimològica modular.

Veure Teix, Tejo, Yew, Catuvolcus. Diferenciar de Tejos 2.

Teix. català Teix castellà Tejo anglès Yew

sumeri TEHI + IZ(I) / IGI

Malaltia, causar una enfermetat + cremar

“Que si es crema causa una malaltia o et fa enfermar”.

Veure Catuvolcus, Tejo, Yew, Taxus. Diferenciar de Tejos 2.

Tejo. castellà Tejo català Teix anglès Yew

sumeri TEHI + GU + U

Malaltia, causar una enfermetat + consumir, menjar – forta – persona + arbre, planta, aliment

“Arbre que si es consumeix o menja causa una forta enfermetat”.

Veure Taxus, Teix, Yew, Catuvolcus. Diferenciar de Tejos 2.

Tejos 2. castellà Expressió 'Tirar los tejos', per dir que es fa un gest o es parla cap a una altre persona mostrant-li amor i estima

sumeri TE, TEHI + GU + US / UŠ

Apropar-se a, estar aprop de + persona + acompanyar, seguir, construir un niu / úter, membrana

"Apropar-se a una persona per a construir un niu".

"Apropar-se a una persona per ser el seu acompanyant".

Veure i diferenciar de Tejo, Teix, Taxus, Yew.

Yew. anglès Yew català Teix castellà Tejo

sumeri  I + E / EH + U + U

oli - lloat + marxar, endur-se / verí  + arbre, planta, aliment + (bis)

“Arbre que conte´un oli verinós com aliment”.

Veure Taxus, Teix, Tejo, Catuvolcus.

Chuk Krantz.  Protagonista del film "la vida de Chuk", Chuk Krantz s'asimila com "Llençar + la corona de flor o la garlanda". La pel•lícula va sobre la seva història vital comença savent que es mor sobre la trentena i figura que la mort és la fi del planeta terra, i a partir d'aquí va cap enrere explicant la seva vida.

sumeri ŠU + HU + K(U). KA + HAR + AN + TA + ZA

Mà, favor + lleuger + força, fort, enfortir - descarregar, escampar, col•locar. Acció + anella, anell, cercle, arandela + corona arbória, fullatge + lligar, agafar + tancar

"Escampar i descarregar amb lleugeresa amb el gest de la mà (llençar). Anella o arandela feta d'una corona arbória o de fulles lligades que es tanquen sobre si".

Cleòpatra VII Thea Filopator. català Cleòpatra VII Thea Filopator. Cleòpatra va ser una reina de l’antic Egipte (69 a.c. fins el 30 a.c), darrera governant de la dinastia ptolemaica de l’antic Egipte. Va ser diplomàtica, comandant naval, coneixedora de moltes llengües, i escriptora de tractats mèdics i remeis els quals es van perdre amb la crema a la Biblioteca d’Alexandria.

De Cleòpatra al sumeri GLE'UPADRA

(GES)LE'UM + PAD + ADAR / RAH

accadi (GES)LE'U 

Pissarra o Tauler d'escriptura, Escriptori + Descobridora, que posa nom + a les Plantes /a les Malalties

català 7 igual a VII

sumeri IMIN; IM+ (ADA)MIN

Tauletes (escriptures), modelar + Fer Debat de.

català Thea

sumeri TEHI

Per apropar

català Filopator

sumeri PILU + PA +. TUR

Els Ritus o remeis + del Ram + per a les Malalties

Resum del significat descriptiu del seu nom. Perfectament, el seu nom, descriu que ‘fou l'escriptora de tractats mèdics’ (Cleòpatra), que ‘ho va fer per apropar els coneixements a la gent’ (Tehi), i que ‘formava part dels ritus o remeis dedicats a les malalties’ (Filopator). Si li contem el numeral com una paraula encriptada, ens indica que ‘debatia les escriptures, és a dir, era una cercadora de solucions o moderadora’.

Damià. nom pròpi 'personatge bíblic que és juntament amb Cosme dos metges patrons de la medicina', algú ho compara amb el mot Domador però no tenen cap relació com podeu comprovar més endavant.

sumeri DA + MI + A

Barrejar en un líquid – escriure +  recomanar + tenir forces, poder - temps

"Aquell que escriu una recomanació (recepta) per un temps concret".

"Aquell que recomana una poció per tenir forces".

Damià com a representació amb Cosme dels metges, és aquell que té per nom el de escriure i recomanar receptes i pòcimes per enfortir-se.

Dante di Alighiero degli Alighieri. català Dante Alighieri nom de bateig Dante di Alighiero degli Alighieri.

sumeri DAN + TE

Ser pur i clar + Membrar

Tovet, Pessic, Tendre

“Ser sobre la puresa i claredat”.

sumeri ALI(M) / ALA o ALU + GHI + ERI(A) /ERU

Important, heavy / Dimoni + Judici, essència, devolució legal, matar + Waste Land, Infern, Erm / estar buit, nu, pela

Alighiero "de l'endomoniat descobert".

Alighieri "el important judici legal a l'infern".

sumeri DUR + AN + TE

Obstacle, totalitat + Cel, Regne del Cel + de la membrança

“Dels obstacles de la totalitat de la membrança del regne celestial”.

sumeri DI 

Parlar, Tovet, Pessic, Tendre

“Esmenar de manera tendre”.

Degli: DE + GILI(M)

Per crear, donar forma, aventar + Entrellaçar, d'allò difícil d'entendre,

Tovet, Pessic, Tendre

“Dona forma a allò difícil d’entendre”.

Nom sencer:  “Ser que s’esmena pur i clar que parla tendrament de allò endimoniat que posa al descobert donant forma a allò difícil d’entendre sobre l’important judici sobre la legalitat a l’infern”.

La raó històrica i simbòlica: Dante és globalment conegut per els seus poemes sobre l’infern, i la seva classificació. El que no es coneix és que el seu propi nom conté la descripció de la seva pròpia obra. Tot  indica que es tracta d’un sobrenom, o un nom artístic, o d’un nom batejat a una edat adulta com era un fet corrent.

David. català David anglès Dave

sumeri DA + BE

lloc, espai, superfície + retirar, rebre allotjament, reduir, eliminar, deduir, disminuir

"Persona retirada d'un lloc" (Rei David).

"Persona que rebre un lloc o espai".

sumeri DAB + BE + ID

Desenvolupar, escollir, acceptar, fer-se càrrec + retir, rebre + canal, riu, curs d'aigua

“Persona que accepta el curs del seu retir”.

El personatge bíblic del rei David, explica la forma d’un rei vell, retirat, malalt, que s’enamora d’una dona que veu a una font d’un jardí i resta amb la jove que l’acompanya i el complau en el seu final fins morir a pesar de l’edat. El seu nom designa aquest concepte, de aceptar el seu retir (del tro) de la seva vida.

David i Betsabé. mite de David i Betsabé, el rei David ja gran i malalt va enamorar-se des del seu llindar, balcó o finestra mirant al jardí d'una dona que s'hi banyava nua a la font i sembla ser segons el nom Betsabé que ella li va fer proposició, convertint-se en una de les dones del rei David. Als manuscrits i codex antics de l'època romànica i gotica es conserven moltes miniatures i ilustracions sobre aquest moment de la bíblia de l'antic testament.

sumeri DAB + BI (+ I) + D(I). BE + ED / ID + SA + BE

Ser magnètic + mirar (+ rei) + llindar. Remoure, rebre assignació + ascendir, fer pujar / canal, curs d'aigua + advertir, suggeriment + Remoure, rebre assignació

"Rei que mirant amb magnetísme des del llindar. (Amb/A) qui removia el curs d'aigua suggerint ser rebuda".

Veure altre part de la història del rei David amb l'entrada de David. Veure la semblança amb el nomd e David Poe actor de teatre pare d'Edgar Allan Poe i d'un músi contemporani a nosaltres nascut a Michigan.

David Poe. Actor de teatre pare de Edgar Allan Poe. Músic contemporani nascut a Michigan.

sumeri DAB + BI (+ I) + D(I). PU + U + E

Ser magnètic + mirar (+ rei) + llindar. Boca - caixa de ressonància + acció, conduir - veu, lament, cridar, bram + parlar

"Ser magnétic que mirar des d'un llindar i amb la seva caixa de ressonància crida i parla amb la seva veu".

Veure Edgar Allan Poe.

Edgar Allan Poe. Fill de l'actor de teatre David Poe. Edgar Allan Poe orfe, es va convertir en un célebre escriptor de contes de terror gòtic.

sumeri ED + GAR.  ALLAN. PU + U + E

Demolidor, enfurismar, rabiós, descendir, ascendir + retirat. Imatge, formar. Boca - caixa de ressonància + acció, conduir - veu, lament, bram + parlar

"Qui formar imatges demolidores parlant sobre els laments".

Poe. anglès Poe català, castellà Poema 

sumeri PU + U + E

Boca - caixa de ressonància + acció, conduir - veu, lament, bram + parlar

"Parlar de laments".

Veure Poètic i Poema.

Decameron. català Decameron

sumeri DE + KAM + ME + RUM

Portar, emportar, donar forma, crear + Alteració + del desig, combat, propietats divines + assemblea, ideal

acadià: KAMMU =  sumeri: KAM

"L’assemblea que dona forma a l'alteració del desig".

Veure Giovanni Boccaccio

L'obra del Decameró tracta sobre una assamblea o grup de trobada que parlen ilusoriament i de manera fantàstica i amb humor de tot allò que porta implícit el desig. El context és una situació de peste que asola la contrada i ells estàn refugiats a una vila. 

Delfín. castellà Delfín  Del lat. delphin, -īnis, y este del gr. δελφίς delphís. català Dofí

sumeri DE + E / ED + PIS + IN

Crear – porta – aventar + sortir -temple / ascendeix i descendeix + a la costa, ports, gargantes, molls, en bancs + sectors

"Aquell ser que ascendeix i descendeix al mar(saltirona)".

Veure Dauphine, Dofí.

Democritus de Abdera. grec Filosof presocràtic, nascut ca.460 a.e.c - ca.357 a.e.c, conegut com 'el filósof que riu', que deia de tenir distància sobre la desmesura, que la vida no és un sense fi. També va teoritzar sobre l'atomisme. Va dedicar la seva herència de 100 talents per viatjar per Egipte, Caldea i Persia. Abdera és una ciutat portuaria fundada per fenicis, es troba a la Tràcia.

sumeri AB + DE + RA

Mar + creada - portar, endur-se - recollir, arreplegar, caure, morir + puresa, claredat - acció

"Creada al mar o que és portada a la mar".

sumeri DE + MU + U + K(I) + RI + TUŠ

Portar, endur-se - recollir, arreplegar, caure, morir + bo, bonic - crèixer - casa - jove - a causa de + acció - tot, món + cap a, lloc, terra, avall, país + conduir lluny, deixa't anar, alliberar - distant + seure, residir, habitar, estar inactiu

"Que li és bo i bonic portar-se pel món residint-hi i de manera lliure".

"L'acció de la mort que se't emporta és cap als que condueixen lluny la inactivitat".

"Qui recollir i arreplegar causes pels llocs llunyans del món residint-hi".

"Caure i morir jove a causa de deixar-se anar i ser lliure mentre habita".

Edison. Inventor de múltiples patents, es considerat com l'inventor de la bombeta 1879, tot i que el que va ser és millorar les investigacions prèvies com la demostració d'una làmpada incandescent de Joseph Swan 1878. Edison va millorar el filament que fa la llum per a que durés molt més, va millorar el buit a l'interior de la bombeta, va generar tot el sistema elèctric: la bombeta, el cablejat, el generador, i la distribució eléctrica, i la va fer comercialment viable i barata per a que estigués a totes les cases. De vegades se l'acusa de robar i/o comprar l'invent i les patents.

sumeri E + DI + ŜU / SU + UN / ŠUN

Endur-se, presentar, treure, pagar + brillar - fer, performar, parlar de + tot, totalitat, tothom, món / cos + cel, elevat, celestial, alt / brillar

"Qui presentar i fer brillar el món".

"Qui presentar i fer el cos que brilla".

"Qui endur-se la brillantor i fer-la brillar per a tothom".

"Qui pagar per fer per a tothom la llum".

Éirinn go Brách.  gaelic, irlandès Éirinn go Brách és una oració irlandesa i també anomenada a Escòcia, i a tots els llocs que celebren el dia de sant Patrici, St. Patrick's Day, dia en que es vesteixen de verd i fan rues amb música com a celebració, les més famoses a Chicago, Dublín i a Nova York on tenyeixen el riu de verd, és habitual que els pubs irlandesos estesos a tot el planeta s'omplin de gent celebrant-ho bebent una bona cervesa negra Guiness. El dia de sant Patrici és el dia nacional d'Irlanda, aquest sant segons es diu va portar el cristianisme a l'illa i va expulsar a les serps, es celebra el 17 de març, el sant va morir al voltant d'aquesta datació sobre el 461 e.c. El sentit de l'oració és similar a dir 'Visca Irlanda!', i el significat és similar a exclamar 'Irlanda fins a la eternitat!', 'Irlanda fins al judici final'.

sumeri E + I[RI] + NIN . GU + U. BARAGH / BAR + A + AG / AK

Estat, país - aigua + estar alt, elevada, a la part alta [distant] + acció. Terra, marge, responsabilitat - enter, total + conduir, montar, dirigir - acció. sant, governant, déu / estendre, fons, esperit, ment + temps, moment temporal + propi compte - corona + fer, procedir, actuar

"País que és a una terra elevada de l'aigua. Conduir enterament a. Fins estendre's propi compte de l'actuació del temps / Fins el moment del propi compte del procés de déu".

Podeu veure el sentit de Éirinn definint de manera molt detallada i específica com és el país d'Irlanda, un país a una terra molt elevada de l'aigua, Irlanda és coneguda pels seus altíssims penyasegats que acaben directament en el mar com el Cliff of Moher, el Sliabh Liag, o el Croaghaun amb fins a 688 metres en alçada vertical fins al mar. 

Enola. personatge protagonista de la novela Enola: or her fatal mistake, que marxa de casa, de 1886. Nom de l'avió Enola Gay que llençar Fat Boy a Hiroshima, l'aviò porta el nom degut al nom de la mare del pilot que el tenia degut a la novel·la.

sumeri E + NU + UL + A

Marxar, sortir, presentar-se, superar + negativa, sense - humà + remot, distant + moment, lloc

"Marxa d'una persona cap a un lloc o moment remot i distant".

"Presentar o superar la negativa en un moment i lloc distant-remot".

Veure Gay. Alone.

Alone. anglès Alone català Sol, solitari castellà Solo, solitario

sumeri A + LU + UN + E

Moment, lloc + persona + elevat, fer gran + marxar, sortir, presentar-se, superar 

"Moment en que la persona fa gran la seva marxa".

Veure Enola.

Gay. anglès Gay català, castellà Gai

sumeri GA + I

Ser gran, grandiós, madur, senyor, mascle + lloar - rei

"Lloar els mascles". 

"Lloada per ser grandiosa".

Per tant, tenim que la bomba va ser portada per un avió dit Enola Gay seria una cosa com dir que l'aviò 'Fer marxar les persones cap a un lloc distant. Lloada per ser grandiosa'. Realment la bomba era d'una mida considerable d'aquí que li diguessin Fat Boy, és a dir, 'gros, enorme, tio!', 'totcho, tio'. Proclamant la seva marxa a un lloc distant per a presentar la negativa en un lloc remot amb una cosa totcha. Com si fos una mena d'humor negre.

Eva. català, castellà Eva anglès Eve francès Éva

sumeri E + BA i/o BE

Emergir, presentar-se, recollir - descendència, fills, progenitors + dividir en parts, presentar, compartir, partir

"Presentar o fer emergir la descendència".

Veure Adam, Rebeca.

Flix. català Flix ‘poble de Tarragona, a les terres de l’Ebre’

sumeri PIS + LI + IGIX / IGI(NIM)

Ribera, riba, vora de l'aigua, port, meandre + constreta, pressionada + amb bots - terra alçada

"Terra alçada d'un meandre o de la ribera".

Aquest poble té com a caràcterística que es troba a un meandre, és a dir, una formació de terra que forma una llenca muntanyosa i el riu perfila la volta a aquesta formació de terra, formant gairebé una illa.

גלעד Galed. hebreu גלעד Galed català Galed 'És el lloc on Laban deixar  de perseguir i d'estar enfadat amb Jacob i fan les paus'.

sumeri GAL +(E / A) ED

Posar, dipositar, col•locar - protegir, protecció, guardar-se de + (treure, deixar / moment) enfurismar-se, estar rabiós

"Dit del lloc on es van deixar i dipositar l'estar enfurismat".

Veure Gilead.

Galileo Galilei. nom de personatge històric del renaixement. Astrònom que va descobrir i explicar que la Terra té diversos moviments rotacionals i girava al voltant del Sol. També tocava destrament el llaut degut a que el seu pare Vicenzo fou un gran teoric i músic del llaut.

sumeri GA o HAL + IL / IL(A) + E + U U. GAL + I + LE + I

Girar, voltar + aixecar, portar / elevar + emergir, sortir, marxar + terra - conduir - acció (bis). Girar, voltar + acció - procés + suspesa + acció - procés

"La Terra marxa portada per l'efecte de voltar. Gira mentre és suspesa".

Veure Vicenzo Galilei i Galileo Bonaiuti.

Galileo Bonaiuti. avantpassat del s.XIV de Vicenzo el músic de llaut i de Galileo l'astrónom.

sumeri GAL + LIL +  E + U U. BU + U + NA + I + U + TI

Gran, vell, sabi + malalties + treure, marxar, cuidar + acció - carregar, conduir. Perfecte + acció - pau - plantes, herbes -apilar + morter + acció - procés + (bis)  + marca, senyal - mix, barreja - lloc

"Sabi que fa marxar les malalties. Amb la perfecció de les herbes i plantes barrejades ( i matxucades) amb el morter".

Veure Vicenzo Galilei i Galileo Galilei.

Galimaties. català Galimaties del fr. galimatias, potser del ll. gallus ‘gall’ i gr. -mathía ‘ciència’, aplicat als disputadors escolàstics, o bé de Joseph ab Arimathia, entès com Barimatia, país llunyà de parla incomprensible, o alteració de grammatica 1a font: 1851, DEsc. castellà Galimatias

sumeri GAL + IM(M)A + TI + ES

Posar, dipositar, col•locar - protegir, protecció, guardar-se de + aspecte, fisonomia + marcada + trampa, embolic

"Dit d'allò amb aspecte marcat de posar un embolic".

Garcia. català, castellà Garcia

sumeri GAR + ŠI + A

Ser heroi - arribar d'hora + vida + lloc - moment, temps - fort, poderós, treballar, salari

"Arribar d'hora al moment de viure".(=jove)

"Fort per viure com un heroi".

Gaspar. nom propi Gaspar, Gazpar ‘ un dels tres reis juntament a Melchior i Baltasar, que li porta un regal a Jes´sus nounat, en concret li dona encens’.

sumeri GAZ(AZ) + PA + AR

Trillar, ratllar, moldre + Queen craspe myrtle (arbre) + branca, bara + elogiar -  molí de mà

Les corones esportistes eren de mirtra, a sant Joan es posaven aquestes corones com Afrodita i Apol•lo. De la mirtra se'n fa encens i aquest és el regal que se li dona, per tant sabem un detall més que dir que el regal era encens, el regal era encens de Queen Craspe Myrtle, un arbre relacionat amb la reialesa com indica ‘queen’.

Veure Casper. Cal saber diferenciar Gaspar de Casper i de Caspar, tot i que la diferència pot sembla que sigui sols una lletra prou semblant C o G, les paraules són molt diferents en quant a modulació i significació.

Godwana. anglès, català Godwana, juntament a Lauràsia, és una de les parts de Pangea, amb el despreniment de Godwana es va reduïr la temperatura global 10°C i es va formar els pols gelats.

sumeri GU + UD + U + A + NA

Força + tempesta + terra + lloc + pedregós, verb

"Lloc de terra que va formar la força de la tempesta".

Pangea. català Pangea

sumeri PA E + ANGAMN / AN + GE + A

Causar l'aparició + Conseqüència de / celestial + revelar + lloc

"Lloc que va ser revelat celestialment".

"(Lloc que va ser)  conseqüència i causa de l'aparició".

Godzilla. japonès, català, anglès, castellà, etc. Godzilla ‘monste de ciència ficció que surt del mar i destrossa ciutats amb un fort raig de llum que crema tot, relacionat amb els atacs de les bombes nuclears, aquest ésser també està relacionat amb l’estrella dient que s’ha menjat una, té aspecte de llangardaix o drac amb una cresta a l’esquena dentada i camina sobre dos potes’ 

sumeri GU + UD + ZI + IL + LA

Cridar – força – menjar + com un dimoni turmentós, tormenta, tempesta - al Sol, dia, calor + tallant + elevant – se + inundació, lloc cobert d'aigua

"Crida amb la força del Sol o, és fort com un dimoni, que talla erigint-se d'un lloc cobert d'aigua".

Gratallops. català Gratallops ‘poble de terres de l’Ebre, Tarragona’.

sumeri GARA + TAH + LU + U + PU + US

Ser desertat + incrementar + Pertorbar, agitar + pastor + boca, pap + imposar -se – ovelles - lloc, camí - seguir, coagular

"Lloc desertat de les pertorbacions de l'animal que agita i pertorba al pastor i les ovelles".

Aquest poble té per escut la representació d'un arbre amb un llop al seu desota. El nom de Gratallops ens descriu el significat de ser un lloc on ja no hi han pertorbacions d'aquests animals que pertorben i agiten als pastors i a les ovelles, senyal de que és un lloc tranquil per hospedar els ramats, siguint transeünts o no.

Gronzo. Personatge de Dragon Quest VII Reimagined, es tracta d'un llop convertit en un jove humà que ataca a l'enemic tot ell montant un altre gran llop etzibant mossegades.

sumeri GUR + U + UN + ZU + U

Fer la volta, girar-se, evitar - designació animal - frenar, restringir, matar, doblegar-se + montar, conduir + alçat, elevat + dents, mossegada + acció

"Que matar montat i conduint les mossegades d'un animal".

Gonzo. anglès, irish Gonzo català Que exagera, estrafalàri, inusual, algú que aguanta molt una borratxera, tipus de periodisme en que el periodista exagera, treu sarcasme i es fa el protagonista

sumeri GU + UN + ZU / SU + U

Enteresa, suma, total - força - persona + alçat, elevat + fer saber, conèixer, ensenyar, mostrar / cos, entranyes + abusar - acció

"Persona o enteresa que es té per abusar elevadament del cos".

Diferenciar de Bonzo, Bonze, Bozu, Gronzo.

Helena. català Helena, nom grec

sumeri HAL o ELLA / HILI + E + NA 

Bola, anella / Atractiu, luxuriant, sex apple + es vista, mirada + home, persona - acció

"Que és atractiva i mirada pels homes".

"Feta d'una bola".

Helena es diu que era d'una gran bellesa i atractiu ja recent nascuda i durant al llarg de la seva vida desitjada per diversos homes al primer cop d'ull, tant que estant casada el matrimoni no els van deixar entrar a la ciutat per por a una revolta degut a la seva bellesa, fet per la qual va ser, fins i tot, raptada i jugada a sorts. Es diu que va néixer d'un ou juntament amb un germà i un altre ou que eren dos germans més de part d'un altre pare.

Hellerstein. jutge Alvin K. Hellerstein que porta el judici de Maduro a Nova York. Va portar el judici que va condemnar a Trump pels 'pagaments silenciats ', hush money. Els cas Harvey Weistein sobre els diversos abusos sexuals. Paris Hilton sobre litigis i drets d'imatge. A Shakira sobre drets d'autor. També casos post 11-S contra aerolínies. Sobre detencions a Guantànamo. I litigis sobre el govern  com de llibertat civil, llibertat  de presos, i llibertat d'informació.

sumeri (E)H-LE - E + ER + {EŠ+ TE o TEHI + [IN / EN (/+(G)EN)]}

Malvat, pervers, dolent, corrompre, criminal, fals, deshonest, enemic, destruir, assaltar + lamentar - portar + {establiment, establir, elit dominant - prèstec amb interessos + aproximant-se, abordar, dirigir-se + [Acció - abusar - sector / Encantat, Creador (/+ Pedra, duresa)]}

"Que porta als criminals, enemics, corromputs, dolents, malvats dirigits o que aborden el sector de l'elit dominant".

"Que lamenta la perversió dirigida per l'establiment".

"Que aborda i es dirigeix lamentant l'establishment o la lamentació d'aquest".

Heller. anglès Heller, Haller català "Persona sorollosa, entremaliada, problemàtica, delinqüent, imprudent". 

sumeri (E)H-LE - E + ER

Malvat, pervers, dolent, corrompre, criminal, fals, deshonest, enemic, destruir, assaltar + lamentar - portar

"Que porta als criminals, enemics, corromputs, dolents, malvats".

"Que lamenta allò deshonest, pervers o que corrompre". (ex. Ágnes Heller, filosofa sociologa i professora hongaresa. I d'Hermann Heller sobre la teoria de l'estat).

Isidorus. llatí Isidorus, nom personal català Isidre, relacionat amb la divinitat Isis, déu de la vida, la mort i el renaixement, figurat per una dona amb un tro al cap castellà Isidoro, el bisbe Isidoro de Sevilla, s. VI-VII e.c., és un clergue que acompanyava al tro reial i a la propia divinitat celestial, també ho va fer en el seu féretre al Panteó de la Basílica de Lleó, també va ser una persona lloada en vida, també el destí d'aquest conegut Isidoro de Sevilla, que en realitat era de Cartagena tot i que morí a Sevilla, era dedicar-se a ser bisbe, és a dir, dedicar-se a acompanyar la representació divina durant la seva vida, doncs el seu pare també ho va ser.

sumeri I + SI / ŠI + DU + UR + US / UŠ

Lloat, celebrar, rei + lamentació, tristesa, riure’s / vida +  construir, fer - plataforma de divinitat, divinitat + home, persona - enemic, hostil + trencar, imposar-se, acompanyar - costat, vora, camí, manera / fundador

"La divinitat que celebra la vida imposant-se a les persones / Nom personal Isidorus".

"Persona que acompanyar el tro, o la plataforma de la divinitat en vida".

"Persona fundadora que construir i és lloada en vida".

Iteru. egipci Iteru català Riu Nil castellà Río Nilo anglès Nile river

sumeri I / ID + TE + RU

Rei - celebrar, lloar / riu, curs d'aigua + bot, vaixell, barca, pailebot + navegar riu amunt

"Lloat per navegar amb pailebot riu amunt".

"Que el rei navega amb pailebot riu amunt".

"Riu per on navegar amb bot riu amunt".

Veure Nile, Nil, Néilos, Nilo.

Nil. català Nil castellà Nilo anglès Nile grec Neilos egipci Iteru

sumeri NI. L(E)  o NI + L(E) 

Qualificació per l'aigua, aigua / o / Qualificació per l'aigua, aigua + portar

"Portador d'aigua".

"Qualificat per portar aigua". 

sumeri NI + (LIB)

Aura + (riquesa)

Veure Iteru. Nilo. Nile. Nilus, Neílos.

Nile. anglès Nile català Nil castellà Nilo grec Neilos egipci Iteru

sumeri NI. LE  o NI + LE 

Qualificació per l'aigua, aigua / o / Qualificació per l'aigua, aigua + portar

"Portador d'aigua".

"Qualificat per portar aigua". 

sumeri NI + (LIB)

Aura + (riquesa)

Veure Iteru. Nilo. Nil. Nilus, Neílos.

Nilo. castellà Nilo català Nil anglès Nile grec Neilos egipci Iteru

sumeri NI + LU + U

Aigua, qualificació d'aigua + abundant - peixos - persones - cobrir completament, barrejar, enterbolida + acció - terra - tot, món, totalitat, tothom - aliment 

"Aigua enterbolida".

"Aigua abundant".

"Que cobreix completament d'aigua".

"Aigua que és per a totes les persones".

"Aigua que alimenta a les persones/peixos".

"Aigua que alimenta amb la seva abundància".

Veure Iteru. Nile. Nil. Nilus, Neílos.

Nilus. llatí Nilus grec Neílos català Nil castellà Nilo anglès Nile egipci Iteru

sumeri NI + L(U) + US

Aigua, qualificació d'aigua + abundant - peixos - persones - cobrir completament, barrejar, enterbolida + amarrar un vaixell, arrossegar, vorejar

"Aigua que té aigua abundant per amarrar vaixells".

"Que arrosega aigua per cobrir-ho completament amb ella".

Veure Iteru. Nile. Nil. Nilos, Neílos.

Jerusalem. Ciutat sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: cristianisme, judaisme, islam; capital d'Israel pels jueus i de Palestina pels àrabs.

sumeri GI + ER + U + SA + ALA / LE + M(E)

Resistir, reclamar, tornar - judici, essència - matar + laments - esclau, servent, servir - portar + competir, rival, igual - advertir, consell, resolució + dimoni / taula d'escriptura + propietats divines, ritus, culte, ordenança

"Els que reclament que porten la resolució de les escriptures dels cultes i ordenances divins".

"Els que jutgen servint-se dels advertiments i consells de les escriptures dels cultes i ordenances divins".

Jester. anglès Jester 

sumeri GIS / GES + TE + AR o RE

Advertir + Seguici, Tro + Bromes

“Ser que forma advertiments a un seguici”.

“Ser que adverteix amb bromes”.

Jeroglífic. català Jeroglífic: del ll. hieroglyphicus, i aquest, del gr. hieroglyphikós, íd., comp. de hierós ‘sagrat’ i glýphō ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis 1a font: 1696, DLac.

grec Hieroglyphos

sumeri HI + E + RU + GI + PES

Mixtió, barreja, composició + de parla, vista + suportar, contenir + tallats, carvar

"Senyals carvades i tallades que barrejades contenen la parla".

Jeroni (Eusebi Jeroni Sofroni). Eusebi Jeroni Sofroni va ser el traductor al llatí a partir del grec de l’obra bíblica que conté textos mesopotamis.

català Eusebi

sumeri E + US + EBI

Qui parla + amb imposició, recolzat, verificant (amb encert?) + espedaçant les paraules, fragmentant-les

"La persona que és tot un orador i un assidu a espedaçar les paraules i verificar-les."

català Jeroni

sumeri GIR + (G)UN + E / NI

Qui canvia l'estat + dels signes de les paraules + Entrar-los / la pronunciació, la manera de dir-les.

De les quals, "és una persona capaç de canviar l'estat de les paraules a través dels signes i la pronunciació".

O Gerònim, Gerónimo.

sumeri GE + ER + U + UN + IM+ UŠ / US. 

Escrit, còpia, exemplar, traçar per escriure + plor, dol, llàgrimes + terra, abús, maltractament, acció, món, totalitat + celestial + taula, tauleta + fundació, mort / arrossegar, seguir, acompanyar, lloc, espai, manera.

"Traçar l'escrit o fer la còpia i exemplar de les tauletes de la fundació o que segueix el món celestial".

sumeri EŠ + TIRI + DU + UN

Santuari, sepulcre + foraster + humil, servil

"Humil servidor celestial del santuari com a foraster".

català Sofroni

sumeri SUH + (H=F?/PS?) + (DU)RU(N) + NI

Capaç d'extreure, de seleccionar + assegut, ben fresc + per sí mateix. 

...i a més, té la capacitat d’extreure-les ben fresc per sí mateix (un prodigi).

John Ronald Reuel Tolkien. escriptor i lingüísta d'Oxford, reconegut per el seu món fantàstic sobre la terra mitja, 'El senyor dels Anells' i 'El Hobbit'. A més de la seva labor com a colaborador en la creació del diccionari d'Oxford treballant en les entrades etimològiques i com a traductor de llengües antigues. Personatge al que li he dedicat un altre artícle on podeu veure part de la seva bibliografia.

sumeri [GU +  U / UH + UN]. [RU + UN + AL(AL) + DU]. [R(I) + E + U + IL]. [TU + UL + KI + EN]

[Alimentar-se - responsabilitat + acció / oblidat - tràquea + persones]. [Acció - reposicionar - arquitecte + celestial, elevat + expressió + fer, construir, performar]. [Abocar-se, deixar-se anar + lloar, celebrar + parlar - observar - confiar + acció + donar suport]. [Encanteri - liderar - parlar, dir, negociar, ordenar + ser distès, alegrar-se, estimar, atractiu, alegria + lloc, terra, contrada + acció - líder, governador - sacerdot]

▪︎John > GUUHUN

"Sobre la responsabilitat personal". (San Joan apostol)

"Sobre l'alimentació de les persones". (san Joan apostol)

"Sobre la responsabilitat de l'oblit sobre les persones".(san Joan de la Creu)

▪︎Ronald > RUUNAL(AL)D(U)

"Elevat arquitecte que construir expressions".

▪︎Reuel > RIEUIL

"Qui abocar-se a lloar les parles i donar-lis suport".

▪︎Tolkien > TUULKIEN

"Qui estima les parles de la terra".

"Qui té atractiu per les parles / per negociar".

"Que és un líder que lidera alegre".

"Qui parla de manera distesa pels llocs".

Juliol. català Juliol del ll. julius, mes en memòria de Juli Cèsar, que donà l’ant. juyl, transformat en jullol/juyol per evitar la confusió fonètica amb juny i, per reacció cultista, en la forma actual 1a font: 1277 castellà Julio anglès July

sumeri GUL + LI / (H)I + U + UL

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció + acció - abús - carregar + brillant, brillar 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

Cal entendre els dos significats adequats que hi ha tant per al personatge de Juli Caesar, com per el més de juliol. Per una banda el personatge és reconegut per les seves gestes de les guerres de les gàl·lies, per contenir tot l'imperi a Roma adquirint i destruint tot al seu pas per tota la selva hercinia i la resta d'Europa de manera que va oprimir tots els altres poblats i llengües, és a dir els va destruir i anihilar. Per altre banda, el mes de juliol té el significat associat a les habilitats representades en Juniper, que és el de la llum i les tempestes de llum, per tant del bon temps on hi ha més llum i més calor i el del mes de l'any que també inclou les tempestes amb trons i raigs de manera abundant i molt fortes, en aquesta situació és més adient associar el mes al calendari del pagés com el que s'explica a les metamorfosis d'Ovidi, i el primer módul s'ha d'entendre amb el significat de fer malbé els aliments degut a aquests efectes del temps. Tot i així en aquest cas les dues descripcions modulars s'escriurien amb els mateixos vessants cuneiformes sumeris, per tant, és fàcil entendre que hi va haver en algún moment de la història passada una barreja dels significats que va probocar que desapareixés la seva distinció, fins i tot associant-se el JU a Júpiter/Juniper en comptes del LI quant això és un error.

Veure Julio, July.

July. anglès July català Juliol castellà Julio

sumeri GUL + LI / (H)I

Fer malbé aliments, gravar, destruir, contenir + juniper-jupiter(déu de la llum i de les tempestes) / procés - acció 

"(Quan) els aliments es fan malbé per l'acció abusiva de la llum i les tempestes".

"Qui és il·luminat per a  contenir i destruir". 

Veure Juliol, Julio.

Júpiter. català, castellà Júpiter del nom del déu Júpiter

sumeri GU + PA E + I + TE + ER(A)

Responsable - força - suma, total - nom de persona + causar, aparèixer + aliga, aligot + líder

"Qui rebre el nom a causa de l'aligot líder".

La representació més comuna a pesar de les diverses transformacions de déu i en concret de júpiter és la de l'àguila.

Juniper. Nom donat al déu Júpiter. També nom de l’arbre Juniper, o ginebre, que fa un fruit semblant al nabiu i/o a l’aranyó tot i ser diferent, i que s’ha utilitzat com a ungüent i com a maquillatge per untar-se la pell contra l’acne, els grans i les taques, i com a colorant dels llavis i de la pell amb un to marró-grisenc, una mica tirant a morat. D’aquest arbre també se’n fa licor, la ginebra, famosa a Menorca (Gin Xoriguer). Com a maquillatge, històricament ha estat associat a les dones que havien perdut un familiar o parella i estaven de dol. També es pren en infusió per obrir la gana, com a digestiu, contra l’acidesa i el reflux, i per eliminar líquids, és a dir, com a diürètic i desintoxicant, a més de combatre infeccions intestinals. Tot i això, pot ser tòxic per a l’ésser humà si se’n consumeix en excés.

Així mateix, les seves branques penjades, el seu oli o la seva crema s’empraven per netejar l’aire i allunyar puces, polls, paparres, mosquits i mosques, arnes i corcs, rates i ratolins, serps i víbores; per això s’utilitzava per curar pernils i embotits i evitar que les mosques hi posessin ous, de manera que se solen penjar branques al voltant dels secaders, bodegues, cambres de curació, txokos i curadoiros. En les tradicions pirinenques i alpines, quan moria un animal del ramat es cremaven branques de ginebre —també anomenat juniper— per treure la mala olor i els mals esperits i evitar els insectes que portarien futures infestacions parasitàries i malalties.

A Catalunya i al País Basc existeix la dita «el ginebre espanta les serps», de fet a tota l’àrea pirinenca, per això les cases solien plantar ginebrers al voltant, ja que només amb la seva presència —gràcies al fet que desprenen molts olis essencials volàtils molt forts (alfa-pinen i sabinè, aquests dos són els que més estrès causen a les víbores i serps i fan que fugin; també mircè, terpinen i beta-pinen)— tots els compostos químics que té i desprèn el ginebre són molt irritants per al sistema olfactiu de les serps; precisament per això, i per fer les cremes pertinents, ja que quan es crema es multiplica la concentració d’aquests compostos a l’aire. Ningú vol serps al seu lloc de cria, ni al bestiar, ni als galliners.

És corrent des del segle X —gràcies a una recepta inventada per un monjo— que per Nadal es mengin galetes de ginebre, en anglès juniperbread, en alemany Wacholderplätzchen, pels seus efectes beneficiosos per a l’estómac i perquè aquestes dates estan marcades per grans àpats familiars; també com a fruit acompanyant dels guisats de carn i com a beguda alcohòlica. 

El ginebre suporta les gelades de –40 °C i la calor de 40 °C, però pateix amb la humitat alta i la calor, no li convenen els sòls encharcats, li afavoreix el vent per assecar les seves fulles en forma d’agulla i li afavoreixen els sòls calcaris i silícics, pobres i ben drenats. Hi ha grans ginebrars als Pirineus i als Alps.

Vegem-ne l’etimologia:

sumeri GU + NI (+ I) / GUN + PI + (E / EH) + ER(A) / ER / ERES (+UŠ)

Responsable – força – suma, total – nom de persona + ocell, ocell rapinyaire – por, aura (+rei – celebrat, lloat) / Tacar, ungir, untar, multicolor + capacitat + (recollir, sembrar, enhebrar / insecte, poll, arna, larva) líder / lament, dol / cultiu (+ bloquejar – verí, intoxicar)

Déu i com a arbre ginebre:

«Qui rep el nom pel seu temor i aura celebrada per ser líder».

«Qui rep el nom de liderar pel seu temor i aura».

Arbre ginebre:

«Que té la capacitat de tacar, ungir i untar-se pel dolor i el lament i quan es porta dol per algú i per bloquejar i intoxicar insectes».

Per tant, en relació amb el déu Júpiter/Juniper, quan se l’anomena amb la paraula Júpiter es fa referència al seu lideratge amb la representació de l’àliga reial. En canvi, quan se l’anomena Juniper s’al·ludeix al temor que causa i a la seva aura de líder sobre els altres (i, per extensió, també vol dir al seu poder per bloquejar i intoxicar plagues i insectes).

Vegeu Juliol, Júpiter, July.

Enebro. castellà Enebro Del lat. vulg. iinipĕrus, y este del lat. iunipĕrus.

sumeri E / EH + NE + BURU + (RU) + U (+UŠ)

Recollir, sembrar, enhebrar / insecte, poll, arna, larva + braser, cremar - força, fort + sacrifici, temps de menjar, ofrena + (remoure, treure) + arbre (+ bloquejar - verí, intoxicar)

"Arbre que recollir-se per als moments de menjar i per a cremar".

"Arbre que recollir-se per a cremar en ofrenes i sacrificis per a bloquejar".

"Cremar-se com a sacrifici per bloquejar o intoxicar als insectes, polls, arnes, larves, etc".

Veure Juniper.

Kennedy. anglès Kennedy, nom popularitzat per John Fitzgerald Kennedy, JFK, 35é president dels EEUU, del 1961 fins el 1963 quan va ser assassinat a l'espai públic amb un tret al cap. Aquest president juntament amb el seu germà Robert Francis Kennedy, fiscal general, van defensar els drets civils, i van impulsar una lluita contra el crim organitzat, van resoldre la crisis dels missils de Cuba, va intentar la distensió amb l'URSS, i va impulsar el programa espaial Apollo, van oposar-se a la guerra del Vietnam. I Edward Kennedy, senador va fer polítiques sobre el salari mínim, drets dels discapacitats, cobertura mèdica. Hi han hagut altres familiars amb el cognom Kennedy en política. Es comenta que el nom probé del gaelic o irish Cinnéidigh.

sumeri KI + EN + NE + DI + I

Inframón, terra, avall, abaix, estat, contrada, país, lloc + senyor, amo, governant + fort, enfortir + fer-se càrrec, apoderar + lloat, celebrar, honrat - parlar, actuar

"Governant fort que fer-se càrrec i actua pel país".

"Que fer-se càrrec per actuar enfortit com a governant del país".

Veure Cinnéidigh.

Cinnéidigh. gaelic Cinnéidigh català Cap amb casc

sumeri ŠE-EN + NE. + E + I + DI + GI + HI

Cap - batalla + fort, enfortir + recollir, presentar, treure - contenir, contenidor + lloar, celebrar, guarniment o equipament + brillar - parlar, actuar - fer-se càrrec, apoderar + resistir, bloquejar - matar + aliatge de metall, acció

"Cap fort. Per un contenidor d'equipament d'aliatge de metall que brilla per ser resistent i bloquejar".

"Fort o que s'enfortir per a combatre i és un equipament que n'apoderar per a bloquejar o matar".

Veure Kennedy.

Kurt Vonnegut. escriptor satíric i irònic i d'humor negre, nascut i mort als Estats Units, 1922 - 2007. Les seves narracions tenen la capacitat de riure de les tragedies humanes, visualitza un món on el destí és absurd i inebitable però amb bondad als humans. Narrativa de tipus fantàstica, de ciència ficció i de crítica social. El nom Vonnegut es diu que deriva del riu Funne canviant la F per la modulació V per evitar el nom ' Funny Gut' que voldria dir 'budells contents, panxa contenta'. A 'El bressol del gat' va inventar una religió per criticar-les a totes, esmenant que són mentides, però que les mentides estàn bé si et fan ser millor humà, aquesta religió a la novel•la es diu Bokononisme. A l'obra 'L'escorxador 5' que el va fer conegut treballa sobre la pròpia experiència com a presoner de guerra fent al protagonista un antiheroi i divulgant la fragilitat humana.

sumeri KUR + T(U). BU / PU + UN + NE + GU / GUD / GUDU + TU

Diferent; (ser) estrany; (ser) alienat; (ser) hostil; canviar, alterar; alternar (mat.); negar, disputar; reemplaçar; alienar; eliminar, emportar; ésser en el futur; hostil, enemic + purificar - acció.  Perfecte / Boca, parlar - pou, cisterna + sorgir, alt, elevar, cel + enfortir, força + Responsabilitat, lloc de rec o inundat, banc - menjar / escapar, saltar, atacar, ballar - heroi, guerrer / negligir, ignorar, menyspreuar + (TU bis)

"Qui purifica allò hostil i aliè. Fent sorgir la força per escapar-se-hi / Parlant enfortint-hi la negligència i l'ignorant o el menyspreu".

Bokono. protagonista fundador del Bokonisme a l'obra fictícia 'El bressol del gat' escrita per Kurt Vonnegut.

sumeri BU + U + KU + U + NU + U

Perfecte + conduir - tot, tothom, món - abusar - pau + lloc, descarregar, pondre - enfortir-se + (U bis) + creador, engendrador - persones + (U bis)

"Que fa l'acció d'enfortir a les persones conduint-les cap a la perfecció".

Funny. anglès Funny català Divertit castellà Divertido

sumeri BU / PU + UN + (NE + I / NI)

Perfecte / Boca, parlar - pou, cisterna + sorgir, alt, elevar, cel + (enfortir, força + lloar, celebrar, honrar / Un mateix, aura)

"Aura elevada que sorgeix en parlar".

"Perfecció que sorgeix i que es lloa i celebra amb força".

Fuhne. Riu a alemània.

sumeri PU + UN + NE

Boca, parlar - pou, cisterna, font, curs d'aigua, curs d'aigua profund + sorgir, alt, elevar, cel + enfortir, força

"Curs d'aigua que sorgeix amb força".

Leonardo di Ser Piero da Vinci. català Leonardo di Ser Piero da Vinci

sumeri LE'U(M) + NAR + DU

Escrivent + Músic, cantant, estrella + De tot, recopilador, constructor

sumeri DI

Parlar

sumeri SER

Viure

sumeri PI + ERU

Mesura de capacitat + persona famolenca, desitjosa

sumeri DA

Línia, lloc, llinatge, moure al líquid, escriptori

sumeri BE + IN + CI

Deductor, locust + del sector (instrument matemàtic que consta d’un regle amb mesures de distàncies i angles per transportar-les) + recordar

Significat del nom sencer: "L’escrivent, músic i constructor de tot, que parla de viure del desig (intel·lectual) i és escrivent i recorda les deduccions de les proporcions del sector (instrument matemàtic de mesures)".

La raó històrica i simbòlica: Leonardo di Ser Piero da Vinci. Leonardo da Vinci és conegut pels seus invents i aportacions teòriques en els camps de l’estudi de l’anatomia, la geometria i les matemàtiques, la naturalesa i la seva representació dibuixada i pictòrica, entre els seus invents de maquinàries. E aquí el seu nom propi.

Lewis Carroll. Autor de Alicia al país de les meravelles i davant el mirall, entre altres contes també va publicar varis llibres de matemàtiques i de lògica, de fet fou professor de matemàtiques, i fotògraf entre altres oficis.

sumeri LE + U U + IS. ĞAR + RU + ULUL

Escriptor, escriure + tot, món - acció + riure, pena, xiuxiueig. Plantejament matemàtic + construcció + cultiu de

"L'escriptor sobre el món o de tot allò que causa riure o pena. Pel cultiu de les construccions dels plantejaments matemàtics".

Mary Anning. Mary Anning és considerada la primera paleontóloga, va dedicar la seva vida a la venta i cerca de fóssil a Lyme Regis, no tenia estudis i era prou pobre, tot i així la seva fascinació i treball de camp la va fer especialitzar-se en els fóssils, descobrint dos fóssils grossos de dinosaures, a més molts d'altres de petits que els venia a la seva botiga degut a l'auge turístic de la ciutat de Lyme Regis. També va descobrir que una part dels fóssils tenia 'coprólits' és a dir, excrements fossilitzats que contenien la dieta d'aquell animal. Era tant experta que classificava els fóssils per especímen, degut a que feia biopsies a animals marins vius, va poder esbrinar quines parts corresponien

sumeri MA + RI. A + N(A) + NI + NIG

Marxa, anar + caminant. Treballa + pedra - morter, maça + acció + possessió 

"Qui marxa caminant. I treballa amb el que posseir les pedres".

"Qui marxa caminant i treballa amb la possessió de la maça".

Menelau. Marit d'Helena que fa la guerra de Troia quan se la rapte París en ser aquest hospedat a casa seduit per la seva bellessa

sumeri ME + NE + LA + U

Rígid - silènci - desig - combat, combatir, batallar + força + estar suspés, pagar, exhibir, mostrar + derrotar -abusar-llit

"Qui es va forçar a combatre per fer pagar amb la derrota/ per haver exhibit el seu llit / degut a mostrar-se-li un abús".

Veure Helena i Troia.

Miguel de Cervantes de Saavedra. castellà Miguel de Cervantes Saavedra escriptor del Quixot, que fou combatent a la batalla de Lepant, capturat dues vegades per l’enemic, va perdre la utilitat d’un braç per un tret durant aquesta guerra.

català Miquel de Cervantes Saavedra

sumeri MI + GE + EL

Expressió d’aprovació o admiració, lloança + Escriptor, escriure, fer copies o exemplars, traç de ploma + dosser, o baldaquí, és a dir honrat

"Admirat i honrat com escriptor"

sumeri SER + BAN + TES

Debilitat, adquisició + tret a distància(fletxa) + amb orgull

"Va adquirir amb orgull un tret a distància".

sumeri SE + ER + BAN + TES

Garfi o manc + d'un Dol + Assignat o d'un tret + amb orgull

"Degut a un tret a distància és manc amb orgull".

sumeri SAR: Escriure

sumeri SA + A BAD + RA

Rival, mogut, va competir + va entregar els braços + per la puresa

"Va competir per la puresa i es va entregar als braços".

sumeri ABBA: Vell, antic

No vindria pas de cérvol... El seu nom és una qualitat significativa del personatge. És el manc més famós de la literatura. Que lluita al final per la puresa del cavaller i mor en braços de l'enemic.  A més l'escriptor com a tal d'ofici, era manc degut a la batalla de Lepant a un tret que va rebre al braç. Aquestes diverses relacions amb la seva professió, el seu aspecte, i el seu personatge o honor possibiliten que aquest nom de l'autor sigui un sobrenom que va rebre o amb el qual es va donar a conèixer.

Veure Miguel, Miquel, Misha, Michael.

Munda. Batalla entre els ibers amb Pompeu i els romans amb Cesar que va suposar la conquesta del llatí sobre les cultures iberes, va succeir al sud d'andalusia

sumeri MUN / MU + (U)N + DA (A)

Taxa, tributo, carga / Aixafar, mutilar + elevat + lloc, superfície - encerclar, envoltar (Arma, armada).

"Lloc que tributava una taxa".

"Lloc que va ser encerclat amb una càrrega armada o amb la imposició del tribut o taxa".

Narcís. sant Narcís, sant patró de Girona, Catalunya,  fou un bisbe, s'explica la història que va ser buscat a casa seva per Dioclecià per ser jutgat del qual va haver de fugir per potes saltant per la finestra, deixant a terra la petjada indicant que havia anat cap a la direcció contrària, es diu que en saltar deixar la petjada a la roca, normalment identificat amb el símbol d'un peu i una mosca. El símbol de la mosca ve de quant s'explica que es va llevar el seu sepulcre de la Basílica de sant Feliu quan la van profanar les tropes franceses de Felip l'Ardid, fent sortir mosques molt groses i tàbecs que van picar i fer fugir les cavalleries.

sumeri NA + (AR(A) / (A +) RA) + SI + SI

Roca - persona + (camí, presagi, pasa - moldre /  (vol, el vol +) aplastar, imprimir, ser imprés) + borrar, erosionar  (bis)

"Persona que erosionar la roca o que borrar les pases del camí".

"Persona que fer volar (mosques) per aplastar i erosionar (a l'enemic)".

sumeri (AB )+ (A +) RA + AŠ

Deixar escapar, finestra, orifici + (vol, el vol +) aplastar, imprimir, ser imprés + acció - aranya

"Que vola i es deixa escapar per la finestra o s'aplasta".

sumeri AB A RA AS

Mosca

"Mosca".

Niccolò Machiavelli. castellà Maquiavelo català Maquiavel italià Niccolò Machiavelli. Diplomàtic, filòsof polític i escriptor, nascut el 1469-1527 a Florència. El 1512 amb el retorn dels Médici, Maquiavel va ser acusat de conspirar, va ser torturat i desterrat a la seva vila a Sant'Andrea in Percussina lloc on va escriure el Príncep. Rebutjava l'abús del poder personal i defensava un estat fort i estable. Argumentava que el poble és més savi i estable que el governant.

sumeri NI + KI + KU UL (+ LU) + U. MAH + KI + A + BE + (LU + U / LI)

Por, aura - un mateix + sòl, terra, cap a vall + posar avall, estendre, descarregar (+ treure, endur-se - honrar a una persona, ser pesat - córrer + governant, persona) + tot, total, món - acció - abus, abusar - derrotar. Madurar - fer o ser gran + estat, país + poder + disminuir, retirar, treure, eliminar + (governant, persona + tot, total, món - acció - abus, abusar - derrotar / ser ric, benestant)

"Persona qui córrer estenent la seva aura / Persona que estendre l'aura per honrar a les persones / Qui fer aterrar les pors treient l'aura dels governants. Qui fer gran o madurar sobre el poder de l'estat del país per retirar i eliminar l'abús dels governants o benestants / Qui fer gran o madurar sobre el poder de l'estat del país per retirar i eliminar l'abús que fa a les persones".

Niza. català Niza castellà Niza françès Nise 

sumeri NI / NEŠ o NI-IŠ + ZA  / SA, ŠA o SE

Por, aura / Presagia, ominós + estat, propietat -homes, persones / competir, rivalitzar, comparar

"Que presagia i és ominós de l'estat i les persones".

"Que van presagiar i haver fets ominosos rivalitzant i competint".

Niza, va ser fundada al lloc dels liguris ca. IV-V a.e.c pels grecs per rivalitzar amb Antipolis i controlar el comerç. Les dones liguris van matar a totes les gregues per aconseguir barrejar-se amb els grecs, però els grecs van assasinar-les amb venjança.

Ocata. català Ocata, lloc situat a la costa del Maresme, població que fou marinera, està localitzat al costat del Masnou i adscrit a aquest anteriorment a Teià, el Masnou a l'actualitat té un port prou impotant de petites dimensions. Fins no fa gaires anys encara es mantenien les barques dels pescadors com a simbol del que hi havia estat, pintades i conservades com un objecte patrimonial i ornamental, a l'actualitat de 2025 ja no en queden. Les platjes dels pobles de costa sempre anaven acompanyades de barques de pescadors que les arrossegaven cap a l'aigua fent-les entrar-hi, també hi havia els mestres d'aixa que les fabricaven a la mateixa sorra, avui dia el més proper es troba al port de Premià de Mar, tot i molt canviat. Ha estat un ofici que s'ha volgut preservar, però l'administració va arribar molt tard a gestionar-ho, perdent-se tots els mestres d'aixa que hi havien sense cap mena de relleu, tot i que es va proposar una titulació per treballar-hi de manera homologada.

sumeri U U + KAD-DA

Navegar un vaixell, cabina d'un vaixell - acció - terra + reunir-se

"On es reuneixen el vaixells que naveguen".

Pénelope. grec pene=fil, lopia=inflor / oca o ànec català Penèlope castellà Penélope anglès Penelope

sumeri PE(S) + NE + LU + U + PE(S)

Pentinar, netejar, desfer la llana, aranya, teranyina (teixir, filar) + acció - força + esclatar - persona + oca - acció + inflar-se, engruixir, descendent, embaràs, recollir, respirar - ocell

"Persona que teixir embarasada o l'acció dels descendents".

"Persona que engruixia el que teixir o que teixia i ho recollia".

Veure Pene, Pene 2.

El nom descriu completament el seu mite, la seva història llengendària de ser la dona d'aquell protagonista de l'obra d'Homer la 'Odisea', de nom Odiseu, que a la seva marxa, se li proposen a Penèlope tot de pretendents per fer-se reis, però Penèlope es passa el temps teixint esperant la seva tornada i negant a qualsevol altre home, aquest teixit que teixeix durant 20 anys, ho fa permanentment omplint-se el temps per tal de que no acabi mai de teixir-lo cada dia teixeix un tros que després el desfà, és a dir recull el que ha teixit desteixint-lo per tornar a començar i no avançar mai.

Rebeca. hebreu, català, castellà, anglès, francès Rebeca, Revekah, Rivka,. 

sumeri RI + E + E - BI / BE + KA + A

Cavalcar, conduir lluny - ser distant + Emergir, presentar-se, recollir - descendència, fills, progenitors - casa, temple, país - curs d'aigua + princesa / dividir en parts, presentar, compartir, partir + ser valuós, rar, tractat com a valuós, respectar, escàs + descendència, fills, progenitors - poder, força

"Princesa que fou conduida lluny tractada valuosament, que fou escasa".

"Qui va ser presentada  a una casa i temple distants per ser poderosament valuosa i escasa".

"Qui presentar-se a un curs d'aigua, i fou conduida lluny per ser valuosament respectable".

Rebeca, es portada per un servent, enviat per Abraham, que no volia que fos cananea, el servent va lluny cavalgant i troba a Rebeca a l'aigua d'una font o pou, tot per trobar a la futura dona d'Isaac. Qui sols veure a Rebeca i en saber de la seva diligència la trobar molt bella. Dintre de l'explicació etimològica modular que forma el nom Rebeca, queda inclòs el concepte que es sol donar com a significat de cautivadora i fèrtil. Però no vol dir de manera específica aquests mots que solen explicar com etimologia derivativa. Ens diu molt més del propi mite.

Veure Eva, Adam.

Saladino. Saladí amb les seves cavalleries lleugeres i tiradores d'arc a cavall va derrotar als Creuats, els van anar encerclant evitant les cavalleries pesades dels creuats atacant-los des de lluny amb els arcs.

sumeri SA + ALA / LA + DI / DIH / TI + NU + U / UŠ

Rival, competidor, rivalitzar + figura, estatua, estatua deificada, icone - temple / acusar + veredicte - enfadat, ira, cremar / caos - herba / tirar amb l'arc + home + montar a cavall / sanguinolent - matar

"Home que montat a cavall rivalitzar amb una acusada ira".

"Home que montat a cavall i tirant amb l'arc va competir i ser un acusat rival".

"Home que montat a cavall va competint contra el caos que sels hi acusava".

"Home que montat a cavall va ser qui mostrar la ira amb els icones estatuaris deificats que rivalitzaven".

"Home sanguinolent o que fer vessar sang rivalitzant amb els icones estatuaris".

Salem. El mot de Salem és conegut per diverses novel•les, com la d'Arthur Miller 'Las brujas de Salem', portada al cinema, la de Stephen King 'Salem's Lot' portada a un film. Salem fou un poblat a Massachusetts on l'any 1692 i 1693 es van realitzar uns judicis sobre dones que fóren acusades de bruixeria i de satanisme, van morir families inclós algun pare religiós, la resolució dels judicis es completaven amb la resolució de la condemna de mort a la forca. Fóra un segle on els judicis de la Inquisició eren abundants. Les al•lucinacións i histèria podria venir a causa de l'ergotisme produit per un fong habitual del ségol que té efectes semblants al LCD i causa cangrena.

sumeri SA + ALA / LE + M(E)

Competir, rival, igual - advertir, consell, resolució + dimoni / taula d'escriptura + propietats divines, ritus, culte, ordenança

"Culte i ritus d'una ordenança que són aconsellats pel dimoni".

"Que fan consell de les escriptures dels cultes i ordenances divins".

Shabaka. àrab Shabaka, faraó egipci etíop que va unir Núbia a Egipte derrotant al faraó cec Anisis

sumeri SA o SAAB + BA + KA

Xarxa, retícula + meitat, tallar, mixta + acció

"(Xarxa pot voler dir...) capturar les dues meitats".

Veure Anisis, Sebka (en àrab és també Shabaka però ).

Shaun. nom del protagonista a 'El Xai Shaun', animació feta a partir de la tècnica del stop motion, amb ninots de plastilina. La situació d'aquest animació sempre succeeix a l'àrea d'una granja, els protagonistes són el granjer que és curt de gambals, el gos pataner fidel a l'amo, i l'ovella Shaun que és la més llesta de totes i de tots els habitants d'aquesta granja, sempre resolent els inconvenients.

sumeri SAH / SA + (A'U) + UN

Figureta / advertir, resoldre, inteligent + (expressió carinyosa) + habitatge, domicili, residencia

"Qui és resolta i inteligent a l'habitatge".

Suert. català Suert. Poble conegut pel seu pont que dona nom al poble 'Pont de Suert', Es comenta que suert ja vol dir pont, i ho relacionen amb el basc antic subiriti 'pont', per derivació. Els ponts a el Pont de Suert creuen el riu Noguera Ribagorçana, va ser un important lloc de pas des del segle X. I per anar al poble sols es podia entra pel pont, si no considerem passar mullats pel riu nant a gual, o fent una gran volta.

sumeri SU / SUH + (U, E) + ER + T(E)

Submergir, enfonsar-se - marxar, escapar, abandonar - treure aigua / extreure + (curs d'aigua) + marxar, anar, venir + estar aprop - bot

"Bot per on anar per fora i escapant de l'aigua".

"Per on anar escapant del curs d'aigua encara i estar aprop".

Taüll. català Taüll, de Sant Climent de Taüll: Opino que Coromines es va descuidar en l'etimologia del mot Taüll, d'un basc" el poble de la portella" segons ell anomena.

Té lloc pensar que Taüll prové de 

l'acadià TA'U + UL

Locus, espai / habitació pel culte + volta del firmament

"Locus caelestis",en referència al Pantocràtor celestial.

Taüll és recordat per tenir l'habitació del culte, l'esglèsia i l'absis amb el déu cristià romànic, representant que és o que surt de la volta del firmament, aquesta representació tracta d'un mural a la tècnica del fresc que està conservat al Museu Nacional de Catalunya i museitzat virtualment a l'indret de Sant Climent de Taüll. El seu nom ens està describint el que s'hi troba en aquest indret.

Thor. català Thor, déu nòrdic del tro

sumeri TU + UR

Encantat, vencedor + Protector, fornejar, ungit, (acadià:) brillant, raig, tro.

sumeri TUR

El ferit

“Ésser protector encantador del tro”.

“Ésser brillant com el tro”.

“El ferit ungit” (Veure següent explicació).

La raó històrica i simbòlica. Divinitat representativa del tro màxim representant del vèncer. Odín el maleeix per a que en cada batalla sigui severament ferit. E ací el seu nom.

Tychè. Prostituta a la qual se li dedica algún grafiti en els murs del corredor que conectà els dos teatres de Pompeya. 

(Font <https://historia.nationalgeographic.com.es/a/grafitis-paredes-pompeya-red-social-pasado_25422  >)

sumeri TI + I + (KE / KI IG) + E

Estar aprop de, apropar-se a - costat, lloc - llençar, tirar, disparar + celebrar, lloar + (cap a, inferior, avall / estimar, amar) + criar, sembrar, calmar, presentar - casa

"Qui és lloada i es presenta per amar properament".

Vongole. italià Vongole català Cloïsses castellà Berberechos, almeja

sumeri BU + UN + GU + ULLA + E

Rentar, refinar + sorgir + menjar, usufructe - marge, marge de terra al costat del mar, costat, dispositiu de reg + peix o ésser viu del mar + treure, emergir. 

"Ésser viu del mar que es menja que sorgeix i es treu dels marges de terra que són rentats per l'aigua".

Les cloïsses estàn enterrades i són pescades a les zones humides on puja la marea i durant unes hores aquesta marea baixa, deixant el terra del marge amb el mar exposat podent trepitjar-lo sense córrer perill i permetent poder rascar el terre per extreure-les. Tot i que hi ha al llarg de totes les costes i mars, les cloïsses són pescades d'aquesta manera, i això ens condueix al nom italià per a definir aquest menjar.

I aquí ho deixarem per ara, entre tants altres noms treballats al diccionari i que no els citaré ara i aquí, i tants altres que podran venir d’ara endavant.

Recordeu aquesta recomanació... Poseu noms que signifiquin una cosa interessant. I també als Estats m’anomeno per a que haurien de facilitar adherir un sobrenom en qualsevol moment sobre el nom propi de cada persona i documentar-ho al DNI o a una altre base de dades, per exemple quan t'adhereixes a CEDRO, aquest et demana si tens un sobrenom saber quin és i estem parlant de drets d'autor. Els xinesos es posen ràpidament un nom xinès i un amb alfabet, i el mateix demanen als estudiant de la seva llengua que s’hi posin un nom xinès, i documenten tots dos sigui a un examen de llengua oficial, una sol·licitud d'una beca, una fitxa i arreu.

 La història del llibre II que Heròdot va desconèixer.

La llengua encomanada a L'enfant sauvage. Octubre 2024.

En aquest article us aniré a explicar una història d’Heròdot i com entendre-la. El recorregut serà inspirador i us pot fer somriure. És apte per a ésser explicat a una criatura i per a comentar-ho. 

El gran viatger i considerat el pare de la història Heròdot, que va néixer el 484 a.e.c, a Halicarnàs, explica a l’inici del llibre segon el següent que redactaré a la meva manera tot respectant el que ell informa:

Va haver-hi un faraó de nom Psammètic que va governar als egipcis abans de la unificació de l’imperi Persa. Psammètic, que va néixer al s. VII a.e.c. a Tahpanes, Egipte, al veure que els egipcis creien que eren els de la cultura i llengua més antiga, va voler comprovar quina ho era realment. Després de molta recerca sobre la manera de saber-ho, se li va ocórrer esbrinar-ho d'una manera molt peculiar, així que va encomanar collir a dos criatures de recent nascuts que s'havien d'entregar aquests a un pastor, i que els tingués tancats a una sala molt ben aïllats, amb la obligació del pastor d’entrar mut i a la gàbia una vegada al dia per a alimentar-los amb llet de cabra. D’aquesta manera arribaria el moment en que aquestes dues criatures dirien la primera paraula sense haver escoltat parlar a ningú abans, és a dir, sense influenciar-se. Transcorregut el temps un bon dia va entrar el pastor a donar a les criatures la seva ració de llet de cabra i aquests se li van abalançar dient els dos a la vegada.

– Bekós!

Al començament el pastor s’anava sense donar-li més importància, però al veure que ara se li llençaven a les cames una altre vegada i van repetir.

– Bekós!, Bekós!

Així el pastor va decidir avisar a qui li havia encomanat aquesta tasca, així que va anar a explicar-li a Psammètic el que havien dit. Psammètic va escoltar que van dir ‘Bekós’ i va començar a buscar un idioma que contingués aquesta paraula, semblava que no trobarien cap però finalment van donar amb que fou la llengua frígia que diuen la paraula ‘Bekós’ per a significar ‘pa’. Així va ser que els hi va explicar a tots els egipcis, que els frigis, i no ells, eren de cultura i llengua més antiga, la qual cosa els egipcis van haver de cedir.

Tant bon punt ja sou coneixedors de la història podem fer la reflexió. El que Heròdot explica amb la serietat de l'historiador, dient que ho va sentir a la viva veu dels sacerdots del temple d’Hefest, a Memfis, i que així deuria succeir. I que en veu dels grecs es diu una versió més cínica, on s’explica que Psammètic va arribar a tallar la llengua a dues dones i va obligar als nens a viure amb elles, documentant així una altre versió d’aquesta història. Ho hem de veure com un conte, com una historia reflexiva i com un acudit de molta subtilesa.  Si veiem la metodologia de composició de la formació modular etimològica notarem que és cert que a l’idioma frigi el mot Bekós signifiqui ‘Pa’, veure:

Bekós. frigi ‘Pa’

sumeri BE + (KU + U + US / KUS)

Rebre, treure + (posar ous – llaurar – forat + pa, aliment + batre, qualificació del gra – estirar / farina de malta)

“Rebre el pa fet amb gra de malta o de manera foradat o estirat o fet lligant la massa amb ou”.

Però això no és tot. Tal i com veieu l’explicació modular a través del sumeri, també és cert que podria estar dient:

Bekós.

sumeri BE + KU + US

Retirar, treure + del lloc – d’aquest forat + imposat

“Treu-nos-en d’aquest lloc o forat (que se’ns ha) imposat”.

Més entendre el sumeri U com a ‘pedra’. Més sumeri U com 'plor, veu, lament'.

Perfectament és un acudit molt agut. Aquestes criatures estan dient ‘Bekós, bekós!’, és a dir, ‘Treu-nos! Retira’ns aquesta imposició d’estar tancats’. A més de dir una paraula que sembla el so del bé i de la cabra, l'unic ser que havien conegut i que probablement exclamaria en algun moment aprop d'ells tot belant-hi.

Però l’enginy no acaba aquí. Els frigis dels quals el fundador fou el rei Mides, qui provenia d’Àsia Menor, dels Balcans, i es van situar a l’actual Turquia, més a dintre de la zona territorial de Lídia, vivien a les roques, en coves excavades, en coves artificials, a forats oberts a la pedra de la muntanya. De fet, es considera la tomba de Midas a la ciutat de coves Yazilikaya, aquesta cultura tot i viure en coves artificials aquestes arribaven a constituïr vertaders temples a l'estil clàssic de manera semblant als de Petra de Jordània. Els Frigis també van ocupar Capadocia, zona avui dia és la més coneguda per poder-se allotjar en coves o veure jaciments d'aquestes. Així doncs, s’ha d’entendre la cova com aquell lloc cavernícola, en unió amb la idea de lloc habitat ancestral, de l’habitatge prehistòric. Aquell espai al qual la finestra és la mateixa porta i res més, sense cap altre obertura, un lloc no apte per a claustrofòbics. Per tant, aquelles criatures estan dient també ‘Treu-nos-en d’aquests forats a la pedra’. 

Cal preguntar-se, ‘Quina possibilitat té de parlar una criatura que no ha escoltat parlar mai?’. La resposta està al film de ‘L’enfant sauvage’, estranya, rara o cap opció. I aquesta història, o aquesta anècdota jocosa està relacionat amb el mite del bon salvatge, on aquestes criatures aïllades de la civilització tan sols demanen el seu desig bondadós de llibertat mentre la civilització ho comprendre com que els estan suplicant que els hi donin pa, que encara estan plens de fam, que són encara al servei del capritx de la prova encomanada per Psammètic, submissió que els corrompre la seva probitat, és a dir, la seva integritat conscient. Heròdot també descriu després de parlar de la geografia i sobre les distàncies d'Egipte, que Psammètic també va fer la creació d'una llarguíssima trena de corda rígida per mesurar la fondària del pou del naixement del Nil, la qual cosa no li va donar resultats, suposant Heròdot que aquest pou contenia moltes corrents que feien que la corda no estigués mai recta ni quieta. Probablement és una altre història relacionada amb el nom i la llegenda de Psammètic. Així és com a Heròdot se’l ha de prendre amb pinces varies vegades als seus relats o a les traduccions de la seva Història.

Per finalitzar, us deixo l’etimologia modular de Frigi i del castellà Frigio, que resten sense determinar-se als diccionaris. Recordo que no hi ha F a la transcripció sumèria i l’equivalent habitualment és la forma ‘P + Vocal + S’, semblant a la forma antiga ‘Ph’. Vull puntualitzar, tot i que no vull entrar en detall, que les cultures ronden pel món i s’explica que els celtes es van arribar a establir al territori frigi, estenent el culte a la Cíbele. 

Frigi. català Frigi castellà Frigio

sumeri PIS + RIG + GI + U

Els del congost o wadi o canó + donat a + essència + roca – forat – acció – món, tot (bis)

“Aquells que són donats en essència al wadi (lloc desert i rocós menys en èpoques de fortes pluges) o a un congost o un canó en forats a les roques o per totes les roques”.

I afegiré l'etimologia del nom propi del narrador, pare de la historia, Heròdot. Nom que sols indica la seva tasca de publicar allò conegut als seus viatges.

Heròdot. català Heròdot grec Herodotos castellà Herodoto

sumeri HE + RU + DU / DUH + TUŠ / TU + US

Sigui ell + constructor + marxar, fer trajectes, viatges, realitzar, performar / donar llibertat de moviments, publicar + seure, habitar / tipus de sacerdot + comprovar, acompanyar, seguir, costat, vora, camí.

"Aquell constructor de com s'habiten els viatges que performar".

"Aquell que fa publicacions dels viatges".

I per acabar l'etimologia del nom propi del faraó Psammètic, que ens mostra dues raons, segurament la primera lectura indiqui la oficial en relació a ser qui va independitzar Egipte dels assiris, la segona i tercera segurament sigui l'altre lectura que acompanya a aquest nom el de la llegenda el de qui vol resoldre a través de mostrar coses evidents, el del protagonista dels acudits.

Psammètic. català Psammètic grec Psammétijos castellà Psamético egipci Psmtk, Psametak, Psametek 

sumeri PA E + SA + ME + TI + IG(I) ( + KUS)

Causar l'evidència, fer aparèixer + comparar, rivalitzar - resolució + silenci, existència, combatre, batalla + apropar-se + davanter, primer, afrontar (+ persona, home)

"El primer que va apropar la resolució del combat" (va independitzar Egipte dels assiris).

"Aquell que capdavanter en apropar-se a resoldre causant l'evidència sobre les coses existents".

"És el primer en comparar i causar l'evidència de l'existència".

Com podeu veure al llarg d’aquest article, les paraules parlen per si soles.

Font

HERODOT. '1-Història'. Barcelona: La Magrana, 2009. ISBN: 978 84 19013 13 2