Diccionari Etimològic Modular

Vaca. català del ll. vacca, íd. 1a font: s. XI

sumeri BA + GA

Animal + Llet, formatge, mamar, xuclar

"Vaca/Animal lleter".

Veure Gabacho que erroniament es diu que prové de vaca doncs l’expressió francesa de ‘ser una vaca’ designa també ser un ‘gabacho’. Tampoc prové del riu Gaba, si no que comparteix paraula amb el riu doncs, aporten el concepte de frontera, hostil...

Vagi. català Vagi: del ll. venīre, íd. 1a font: 1100

sumeri BA(D) [= BA'U de l'acadià que és “anar”] + GI

Camal + recórrer, anar al voltant

“Anar pels volts amb els camals. Recórrer als camals”.

Valent. català Valent del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Valiente

sumeri BAL(A) + EN + TE / INTI

Regnar, transgredir, hissar, revoltar-se, treure, bloquejar + conjurar, governar + forçar un pas / camí, manera

"Capacitat de forçar el pas per a regnar, hissar-se, revoltar-se, treure-ho, o bloquejar-ho".

Valiente. castellà Valiente De valer1 y -nte; lat. valens, -entis. català Valent

sumeri BAL(A) + LI + EN + TE / INTI

Regnar, transgredir, hissar, revoltar-se, treure, bloquejar + pressionar + conjurar, governar + forçar un pas / camí, manera

"Capacitat de forçar el pas i fer pressió per a regnar, hissar-se, revoltar-se, treure-ho, o bloquejar-ho".

Valley. anglès Valley català Vall castellà Valle

sumeri BA + LA + E + (H)I

Dividir per la meitat o en parts, compartir + quedar penjat, suspés + calma, sembrar, collir - casa, cabana, finca, solar +  acció - procés

"Solar que divideix (una finca o terreny) que queda suspés o penjant i es sembrar".

Valor. català, castellà Valor del ll. td. valor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull anglès Value

sumeri BAL + U + UR

Refer-se, recuperar + tot, món, abús, menjar + assegurar-se, protegir-se, bloquejar

"Refer-se de tota cosa, o amb menjar o d'un abús ja sigui per protegir-se, estar segur o bloquejar-ho".

Value. anglès Value català, castellà Valor

BA + LU + E

Refer-se, recuperar + tot, món, abús, menjar + confiar, deixar anar, fer marxar, remoure, cuidar/criar

"Refer-se de tota cosa, amb menjar, o d'un abús amb confiança o cuidant-se en fer-ho marxar".

Vampir. català Vampir castellà Vampiro francès, anglès Vampire  del fr. vampire (d’on passà a les altres llengües romàniques), i aquest, de l’al. Vampir, pres de l’hongarès vampir, comú amb el serbocroat vampir i amb parònims en altres llengües eslaves que podrien remuntar al turc uber ‘bruixa’ 1a font: 1864, DLab.

sumeri BA + A + M(AH) + PI + RI(G) + U

Eina de fer talls - animal, criatura + progenetitza + mal, malaltia + indicant amb RI 'de la llum' (PI +RI(G)) + Beure, menjar, tendir - estaca, pal +  derrotar - dormir - abusar 

"Animal o criatura que progenetitza la malaltia de la llum, en abusar de beure o que se'l derrota amb una estaca o per tendir en dormir (en excés)".

Variable. català, castellà, anglès Variable del ll. variabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull 

sumeri BAR + (R)I + A + AB LE

Esperit,ment,a causa de, exterior, fora, altre +deixar anar,alliberar+ temps, moment -part d'una balança, costat +capgirar, rotar, conversió, canviar, transgredir

"Deixar anar o causar que hi hagi [canvi de / capgirar el] costat de la balança".

Vas. català Vas del ll. vg. vasum, ll. cl. vas, -is ‘vas, recipient’ 1a font: s. XIV, Llull anglès Vase castellà Vaso

sumeri BA + HAS

Vas, gerra + desviar aigua

"Vas per desviar aigua".

Veure Taza/tassa, Vaso, Vase, Vaso, Búcaro, Botijo, Càntir.

Vase. anglès Vase català Vas castellà Vaso

sumeri BA + HAS+ E

Vas, gerra + desviar aigua + treure, portar, entrar

"Vas per desviar, i portar o entrar-hi aigua".

Veure Taza/tassa, Vas, Vaso, Búcaro, Botijo, Càntir.

Vaso. castellà Vaso. Del lat. vasum. català Vas anglès Vase

sumeri BA + HAS + SU U

Vas, gerra + desviar aigua + amb la mà - submergir, enfonsar + acció

"Vas per desviar l'aigua amb la mà o en submergir-lo".

Veure Taza/tassa, Vas, Vase, Búcaro, Botijo, Càntir.

Vassall. català Vassall del b. ll. vassallus, íd., ‘servidor’, der. de vassus ‘servidor, criat’, i aquest, del cèlt. vassos, íd. (com també vassallus té una probable base cèlt. *vassallos ‘semblant a un criat’), relacionat amb l’indoeuropeu upo-stho- ‘el qui està a sota’ (cf. vailet) 1a font: s. XIV, Llull

sumeri BA’ALAZLA> BALAZL(A) > BAZAL 

sumeri BA’AL + AZLA

Rei + engarjolat, engabiat, captat, pressionat, sotmès, súbdit, sotmès i pressionat pel rei

“Captats, pressionats, sotmesos, súbdits, castellà aprisionados per l’aristòcrata rei”

Per exemple en el cas dels cavallers, marquesos, nobles i burgesos que en són vassalls.

Vate. català, castellà Vate 'augurador, poeta, vident, agorer' Del lat. vates

sumeri BAD + DE

Remot, obrir, dessasir, desencadenar + creador, formador

"Aquell que dessasir-se  creant, o que forma als semblants per a que es dessasir-se. Aquell creador desencadenat, obert, d'allò remot".

Vàter. català Vàter de l’angl. water-closet, íd., comp. de water ‘aigua’ i closet ‘recambró’, és a dir ‘recambró amb aigua’ castellà Váter

sumeri BAD + DE + ER(E)

Remot, obrir, dessasir, desencadenar + abocar + pressionar

"Dessasir-se abocant fent pressió".

acadià TE(ŞÛ) o ZÛ

excrement, defecar

S'hauria de distingir el mot water 'aigua' de vàter 'lloc on dessasir-se i defecar pressionant'.

Vaticini. català Vaticini del ll. vaticinium, íd., der. de vates, -is ‘endevinador, profeta’ 1a font: 1803, DEst. castellà Vaticinio

sumeri BAL + DID + SI + NI

Rei, reial + procés judicial + lloc situació + un mateix, orgullós, idèntic

"Judici situació de la qual em sento orgullós, o veig idèntic a una altre situació".

Veer. català antic Veser, Veer actual 'veure, mirar i percebre'.

sumeri  BE + E + ER(E)

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar- mirar + anar, marxar, venir - pressionar, accelerar

"Deduir o rebre l'assignació de mirar una cosa que venir, anar o marxar".

Veure Veure, Ver, Veser.

Vencejo. castellà Vencejo De oncejo, alterado desde antiguo por confusión con vencejo1 'ligadura'.  català Falçiot, tipus d'ocell que viu, dorm, menja i s'aparella volant pel cel i que si cau al terra no pot tornar a aixecar el vol ell sol.

sumeri BE + AN + SE / ZI + EH + HU + GU 

Rebre assignació + cel + viure - habitar / piular, tuit, so d'ocells i d'insectes que és agut i curt + insectes + menjar, consumir - ocell - enterament, totalment

"Que s'assigna el cel per habitar-lo en la seva totalitat i menjar els insectes".

Vencejo. castellà Vencejo Del lat. *vincicŭlum, de vincīre 'atar'. Llaç o lligadura de les messes o d'una cintura

sumeri BE + E / EN  + ZAG + GU

Rebre assignació + tira o tros de cuir - palla, ordi / acció + limitar, la vora, el costat + corda

"Corda que té l'acció de limitar o anar per una vora o costat (de la palla o ordi)".

Ver. castellà Ver català Veure català antic Veser, Veer. Veure Veer, Veser, Veure.

Verema. català Verema: del ll. vindemia, íd., comp. de vinum ‘vi’ i demĕre ‘treure, tallar’ 1a font: 1460, Roig. Part del calendari republicà.

sumeri BE + RE + MAH

Recollir, remoure, retirar + Allò + Madur

“(Estació) on es recull i retira allò madur (del conjunt de fruits)”.

Veremari. Veremari o Vendémiaire (del llatí vindemia "verema") a partir del 22, 23 o 24 de setembre. Part del calendari republicà.

sumeri BE + EN + DE + MI + A + [IR + E] / I + RE / IRARA

Recollir, remoure, retirar + verb + abocar, portar + elogiar + treballar, situar, estrènyer + [Exsudar + Finca, fer sortir, sembrar] / Oli, substància + aquell, allò /premsa d'oli

“(Estació) on es  recull i retira el que s’ha sembrat”.

“Estació on es recull la sembra i es premsa l’oli”.

Durant aquest temps en endavant és quan es produeix la primera premsada d’oli d’oliva, a aquest oli se li diu Oli de Prima, i és característic per tenir cos, no ser transparent si no setinat i contenir molta més matèria de condiment, a més de ser molt més afruitat, menys fort, no és pas àcid si no que és més dolç i té una textura més verda i groga no tant daurat fosc, a més de ser més dens. És un oli que no es comercialitza en els supermercats, raó per la qual molta gent avui dia en desconeix la seva existència i la ignoren. Però si que es comercialitza en alguns Mercats de barri, normalment en marques d’empreses petites i més locals. Fora d’aquests mesos no es troba més fins l’any vinent. Caduca en 3 mesos fet que fa que sigui més difícil la seva exportació i emmagatzematge.

Veure Verema.

Verd. català Verd castellà Verde

sumeri BE / BIR(GAMLA'E) + ER o ERE + DE

Deduït de / de la llagosta – dispersat - arbre + arbre o cosa cultivada + Crear - portar, donar

"(Color) portat per la vegetació i els cultius".

Verdolaga. català Verdolaga (Nom científic: Portulaca): del ll. portŭlaca, íd., der. de portŭla ‘porteta’, per la forma de porta de l’opercle de la llavor d’aquesta planta, a través d’un *berdolaca, amb variants àr. bardilâqa, barduqâla, que apareixen en botànics musulmans 1a font: s. XIII

sumeri PU + UR + TU(G) + (A)LA + KA

KA designa mot dedicat a l'agricultura.

Veure Calafell i Portugal.

Verga.  català Verga del ll. vĭrga, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri BE + ER + GA

Rebre allotjament + exsudar líquid + llet

"Part que dona líquid lletós".

Veure Penis, Pendoa, Coa, Fal·lus, Mentual.

Vermell. A l’etimologia de vermell surt la paraula llatina vermiculus amb traducció de cotxinilla. Aquí rau la següent explicació. Per començar fixem-nos en la paraula anglesa per a cotxinilla, després en la llatina a través del sumeri:

anglès Woodlose

Wood + lose

Remogut de la fusta o dels arbres o les plantes del bosc

llatí Vermiculus, Vermi

català Cotxinilla: del cast. cochinilla, d’origen incert, potser mossàrab 1a font: 1704

sumeri BE + ER+ MES + KULUS

Remogut + amb un Pal + Arbre o planta + Recolectar i Contener o Cocinar, també indica Insecte (per exemple el mot: KUZAZU, referint-se a aquells que s’apilen en llocs concrets de les plantes, és a dir, que no te’ls trobes allunyats, si no en munió).

Conclusió, vermiculus del llatí fa referència a l’animal de la cotxinilla, però té unes arrels que ens condueixen al significat de la seva collita i tècnica d’obtenció. El diccionari de l’IEC, català, descriu que prové del castellà d’origen incert potser mossàrab, arrels de les quals podrien significar:

sumeri KU(DA) + HI + NI + TILLA

Animal + que és Barrejada + Despendre (aura) + en l’Aigua una Part Concentrada del seu Cos.

Vermut. català Vermut de l’al. Wermut ‘donzell’, per la substància d’aquesta herba usada en aquesta beguda 1a font: 1888, DLab.

sumeri BIR / BA / BE + ERE + MUD

triturar - dispersada / vas contenidor / Rebre, remoure, deduïda + pressionar - anar, marxar + sang

"Aquell vas que va amb una substància de (color) sang".

"Sang que es va marxar en un vas".

Verra. català verra: de verro 1a font: s. XIV, Torcimany castellà berra: Del lat. tardío berŭla, y este del galo berula; cf. berro. Voz onomat.

sumeri BAR TAB

Ser enfadat, groller, sentir-se amb una febrada de ràbia + També vol dir cremar, foc, abrandar

BAR + RA

Cremar, encendre un foc + purament o clarament com… o indica un component verbal per fer camí, o per acompanyar-los).

Usos de la paraula. A la Guerra Civil, na Matilde deia des d'un quart pis: "Ja ve la verra! La verra!". 

Aleshores, encesa l'alarma, amb gran soroll s'apropaven els verds (avions italians feixistes) i els bombardejos hi deixaven la ciutat en flames causant el seu desgast civil.

Doncs, actualment significa brutal, groller, però prové d’encendre, de ràbia, de foc. Hi ha res més brutal que el foc? Res més groller que una persona encesa?

Veser. català antic Veser, Veer actual 'veure, mirar i percebre'.

sumeri  BE + E + SE + ER(E)

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar- mirar + habitar, viure + anar, marxar, venir - pressionar, accelerar

"Deduir o rebre assignació d'anar o venir a habitar o viure una cosa parlada, o que es mira, o s'enuncia".

Vessar. català Vessar del ll. versare, freqüentatiu de vĕrtĕre ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’ 1a font: s. XIII, Cerverí

sumeri BE + EŠ + SAR

Eliminar, remoure, treure + l’aigua + unitats de volums

“Treure’n unitats de volums d’aigua o altre líquid”.

Veu. català Veu  cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Voz Del lat. vox, vocis. anglès Voice

sumeri BE + E + U

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar + conduir, guanyar el control

"Rebre la parla i dominar-la o saber conduir-la".

Veure. català Veure cat. ant. veser i veer, ll. vĭdēre, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.

sumeri  BE + E + U + RI

Deduir, rebre assignació + parlar, enunciar, explicar- mirar + conduir, guanyar el control - admirar (observar) + distant + mirar

"Rebre assignació o deduir observant i mirant una cosa distant".

Veure Veser i Veer.

Viatge. del ll. viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’ 1a font: s. XIII

sumeri BE + AD + GE

Rebre allotjament, deduir, remoure + aturar-se + inscriure's o allotjament, casa

"Aturar-se a inscriure's per a rebre allotjament".

"Moure's i rebre allotjament on parar quiet".

Veure Viatger.

Viatger. català Viatger: del ll. viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’ 1a font: s. XIII castellà Viajero: Del occit. o cat. viatge.

sumeri BE + AD o ADAM / AT + GIR (U) / GI

Rebre allotjament + paralitzar-se, aturar-se, registrar-se / habitatge + estrany, estranger (a un llit) / Canviar estatus, anar, tornar

"L’estrany que s'atura / es registra per a un allotjament".

“Marxar, canviar d’habitatge i tornar a rebre allotjament”.

Veure Traveler.

Víbria. català Víbria, Vibra 'mena de drac, sobre la idea d'infidel, de vegades amb atributs femenins, serpent fabulosa vençuda per sant Jordi‘ del ll. vīpĕra, íd. 1a font: s. XIII

sumeri BI(L) + BIR / B(A)R + RI(B) + A

Cremar, foc + dispersar / foc + ser fort – imposar + poder, força

"Ser fort que dispersa foc i mostra força".

Veure Drac, Guiverno.

Vida. català Vida del ll. vīta, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.

sumeri BE + DA

Rebre, retirar-se + Lloc, línia, espai - inscripció

"Acció de rebre un lloc".

"Espai de retir".

"Rebre la inscripció (el nom)".

"Lloc determinat per una línia (destí)".

Veure David.

Vídeo. català i castellà Vídeo de l’angl. nord-americà video, i aquest, del ll. video, primera pers. del pres. d’indicatiu de vidēre ‘veure’

sumeri BE + DE + E + U + U

Donar, rebre allotjament + Forma, donar forma externa + veure, mirar + admirar – carregar - tot, món

"Dona allotjament i forma externa  per mirar tot el món".

Vidre. català Vidre  del ll. vĭtrĕum ‘objecte de vidre’, substantivació de l’adj. vĭtrĕus, -a, -um ‘de vidre’, der. de vĭtrum ‘vidre’; la -i- reapareix després de l’accent en els der. : vidrier, vidriós, etc 1a font: 1252 castellà Vidrio anglès Glass

sumeri BE / BI(BRA) + ID + DE + RE

Reducció, deducció / vas de pedra + ribera + creat + realitzat

"Material realitzat amb la matèria (esmicolada) de pedra de les riberes".

Violant. català Violant, Iolanda castellà Yolanda grec Iolanthe

sumeri BE + I + U / UL + LA + AN / LAHAN + DA / TE / T(A)

Rebre assignació, deduir, reduir, retir + Oli aromàtic, ungüent + terra – plantes, herba, pastura – gra – regal -admiració / roseta, flor, fruit + cuidar – anegada, regada - supervisar, mostrar, disposar, suspesa-ser en ordre a + copa d'arbre, alçada, cel, fullatge - déu celestial / Flasc, ampolla, flasc de perfum + lloc, espai, superfície / Galta - roba  / adherir, incrementar, augmentar

sumeri [I U (U) LA AN DA]

“Flor i fullatge que disposa un oli aromàtic a un lloc o superfície”. 

sumeri [I U (U) LAHAN DA]

“Flor que  fa un ungüent o oli aromàtic per portar a un flasc de perfum”.

sumeri [BE U UL LA AN TE]

“Terra assignada (on s’incrementen /adherir-se les) flors i el fullatge”.

sumeri [(BE) I U UL LA AN TE]

“Oli aromàtic de plantes d’herba amb flor (que s’assignen) a un flasc de perfum per a la roba i les galtes”.

Veure Bioma, Biologia, Landa. 

Visita. català, castellà Visita del ll. visitare, íd., freqüentatiu de visĕre ‘mirar atentament’, i aquest, der. de vidēre ‘veure’ 1a font: s. XIV, Llull

sumeri BE + E + IŠI + DA

Rebre + sortir, treure, entrar + radiant + acció

"Acció de rebre algu que entra (de manera radiant)"

Visió. català Visió del ll. visio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Visión anglès Vision.

sumeri BE (HI)+ SI + U 

Rebre assignat (acció de), establir + remot, distant + admirar, observar

"Establir una observació sobre la distància".

Veure Televisió.

Visión. castellà Visión Del lat. visio, -ōnis. anglès Vision català Visió 

sumeri BE (HI)+ SI + U + UN

Rebre assignat (acció de), establir + remot, distant + admirar, observar + alçar, elevar, molt

"Establir una observació elevant la vista sobre la distància".

Veure Televisión.

Vision. anglès Vision català Visió castellà Visión

Veure Television.

Vitruvi. en referència a Marc Vitruvi Pol·lió arquitecte i enginyer i tractadista conegut per l'Home de Vitruvi, un esquema del cos humà amb la proporció aurea o la geometria a la qual està incorporat que són el cercle, simbol de perfecció i el quadrat.

sumeri BE + (accadià IDU / DU / DUR(I)) + RU + BE 

deduir + (límits / construir, performar, fer - adequar / homes, viril) + construcció, arquitectura + deduïr, rebre assignació

"Deduir l'arquitectura o propia construcció que reben els homes".

"Va deduir els límits que ens construeixen, ens fan adequats i rebem com a homes".

Com veiem es vol relacionar Vitruvi amb el significat de Vidre (Veure Vidre) però Vitruvi va més enllà en la apropiació del propi personatge, aquest nom propi fa referència a les seves qualitats per la que és reconegut és a dir, el de arquitecte i deductor de l'arquitectura del cos humà.

Vicenzo Galilei. pare Galileo Galilei, fou guitarrista molt conegut, l'astrònom també fou bon intérpret.

sumeri BI + SEN + ZU +U. GAL / GAL(A) + IL + E + HI

Deduir, treure, remoure, rebre assignació de + batallar, combatre - cap - clar, pur, purificar + conèixer, ensenyar, donar a saber + acció. Gran, vell, sabi / cantant, cançó + aixecar, portar + cordes + acció - procés - escales

"Qui treure, deduir amb el cap el coneixement i ensenyar-lo. Qui porta/portant les cançons fent escales per les cordes".

Veure Galileo Galilei i Galileo Bonaiuti.

Voda. rus Voda 'aigua'

sumeri BU + UD + DA

Volar, perseguir – secret – perfecte + tempesta, dimoni de la tempesta + aigua

"Aigua que segueix les tempestes".

Vodka. rus Vodka català, anglès, castellà Vodka del rus vodka, íd., dimin. de voda ‘aigua’

sumeri BU + UD + KA / KAG

Volar, perseguir – secret – perfecte + tempesta, dimoni de la tempesta + acció / boca

"Dimoni de la tempesta que et persegueix".

"Tempesta que persegueix, que és secreta, o que és perfecte per a la boca".

“Dimoni tempestuós perfecte a la boca”.

El vodka és una arma perillosa com a beguda que crea dependència. Jo penso que no és tant sols un diminutiu dit amb la boca petita, si no que se li carrega el verb d’acció per la sensació de dependència que crea. En canvi Voda de la que diuen que prové si que contindria el mòdul d’aigua. Tot i que podria estar omesa degut a la no repetició de dues a al final de paraula.

Volcà. català Volcà  del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus ‘déu del foc’, nom aplicat a les illes volcàniques sicilianes de Lípari, anomenades en l’antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot 1a font: 1681, DEst. castellà Volcán anglès Volcano

sumeri BUL / BU + UL + KA

Sacsejar / inflar-se amb gas, expandir-se anormalment + volta celeste, firmament + acció

"Que inflar-se amb gas i expandir-se (i sacsejar)".

Volcán. castellà Volcán Del port. volcão, y este del lat. Vulcānus 'Vulcano', dios romano del fuego. català Volcà anglès Volcano

sumeri BUL / BU + UL + KA + AN (+U)

Sacsejar / inflar-se amb gas, expandir-se anormalment + volta celeste, firmament + acció + elevar-se, alçar, cap al cel (+ pila o tipus de terra)

"Que inflar-se amb gas i expandir-se (i sacsejar) cap al cel".

Volcano. anglès Volcano català Volcà castellà Volcán

Veure Volcán.

Volver. castellà Volver Del lat. volvĕre 'hacer rodar, voltear', 'enrollar', 'desenrollar'.

sumeri BU + U'IL / UL / BUL + BE + IR / IRI

Recórrer, perseguir + portar / Distància de temps / Cop, tamisar-sacsejar + deduir, disminuir, reduir + Acció - poderós – dient / ciutat - manifestar, esdevenir

"Manifestar que hi ha una distància (de temps) que es redueix i que es recórrer".

Vostè. català Vostè: contracció, en parlar ràpid i relaxat, de vostra mercè 1a font: s. XVI

Vos. castellà Usted: Afér. de vusted. Vusted

sumeri (BU)US + TE + (E)ED

(Perseguir, secret, perfecte) Seguir, acompanyar + galta, membrar + (el que diu, parla) l'ascendent: qui té influència sobre altri)

"(Et) segueixo ascendent al que expliques".

"Acompanyant perfecte (donar honor, respecte)".

“Acompanyant ascendent” sap si....

Vot. català Vot castellà Voto anglès Vote francès Voter

sumeri BU + UTT(U) + E / ER(A)

Secret + recompte + Confiar + líder assamblea

"Recompte secret". (BUUTTU).

"Confiar-se a un recompte secret". (BUUTTE).

"Confiar amb un líder a través d'un recompte secret". (BUUTTER).

Vote. anglès Vote francès Voter català Vot castellà Voto

Veure Vot.

Voter. francès Voter català Vot castellà Voto anglès Vote 

Veure Vot.

Voto. castellà Voto anglès Vote francès Voter català Vot

Veure Vot.

8 Vuit. català Vuit del ll. ŏcto, íd. 1a font: s. XIV castellà Ocho anglès Eight

sumeri BU'I + ID

palmera datilera salvatge (s'acostuma a representar-la a les arts amb vuit palmes, tot i que a la realitat és molt més frondosa) + salvatge

"La representació de 8 branques de la palma datilera salvatge".

Veure Ocho i eight.