'Contestació a la dissipació de l'assimilació lingüística' Vs 'El jaciment políglota'.


Introducció.  A l’espai lingüístic de qualsevol llengua del món hi ha una dissipació de la seva assimilació. Aquesta dissipació es deguda a la il·lusòria coneixença de l’edificació del llenguatge. La solució és que cal saber com es modulen les paraules. Tal i com es demostra a la metodologia de formació modular etimològica estem capacitats per assimilar les paraules des de la seva modulació i significat conjunt a la modulació. La resposta a la pregunta 'Sabeu quin és l'origen de les llengües?' en quan a les etimologies el que donen a entendre els diccionaris està esmerçat, però incomplerta i portada a l’engany, i això suposa l'error de comprensió i la no assimilació lingüística de qualsevol llenguatge existent, a més la utilitat de la derivació dels mots als diccionaris com a descripció etimològica és més complexe que el coneixement de l'aplicació del mètode de la modulació compositiva amb raó etimológica. 


Cal puntualitzar, que la transmissió i interpretació d'aquesta llengua referida, sigui quina sigui, es deu a la llibertat lingüística. Aquesta llibertat lingüística ha format la diversitat dels mots degut a les diferents maneres de referir-se i de definir una mateixa cosa. Aquesta diversitat de maneres d'anomenar, definir i nombrar una mateixa cosa a distingit diferents llengües que com a l'antiguitat els clans mantenien la seva manera de autoanomenar-se i de comunicar-se entre ells. Sense aquesta llibertat creativa les llengües i el seu saber és matèria morta. És oportú senyalar que el bilinguísme va en detriment de les llengües minoritàries, doncs ocupa un espai de les conversacions que no s'executa amb una de les llengües i si una és minoritària aquesta pateix poder caure en l'oblit i l'alteració de la seva forma. Per altre banda, també cal senyalar que les llengües s'han format a partir d'altres llengües, de llengües que s'han barrejat, o que s'han distingit d'un lloc a un altre, això suposa que sense la capacitat de poder barrejar les llengües, estem davant la mort intel·lectual del coneixement lingüístic. Per ser més clars, dic que s'ha de donar lloc a totes les llengües, s'han de donar el mateix valor a les minoritzades, i s'ha de tenir la capacitat de poder gestionar-les totes aquelles que et són més properes, a més amb un métode com el de la composició modular es pot facilitar poder entendre aquelles paraules que encara no hem arribat a escoltar.


Encara avui dia tot i els grans esforços pels filòlegs i els coneixedors de llengües en formar els estudis semítics, o de la filologia individual no s’ha arribat a poder donar a conèixer als estudiants les qualitats que generen i construeixen la llengua. Tot i que això ara d'hores pot canviar. Saber com estàn fetes les paraules ens dona poder, saber el significat de les paraules ens dona poder. Aquest projecte és una demostració de que podem tenir una eina per entendre totes les llengües de la humanitat, demostra que comparteixen un substrat comú molt antic que es pot descompondre en mòduls semàntics que es repeteixen; també busca unir totes les llengües en comptes dels conflictes identitaris i lingüístics, fent que sigui un objectiu noble i necessari per a resoldre l'existència de la diversitat lingüística. L'acadèmia li està costant aceptar el funcionament d'aquest mètode produïnt la metàfora del menjar, ells aleguen la descripció dels pasos de la  Això és una eina ja necesària per poder significar les paraules, els noms. Per exemple, jo recordo durant els estudis de grau a un exàmen d'Iconologia clàssica, davant una imatge projectada d'un quadre d'un personatge mitològic lligat encadenat a un lloc destruit i mig enclotat amb un estrany voltor menjant-li el costellam o el ventre. La pregunta, era part de l'exàmen, i havíem de saber identificar-lo, la gent dubtava amb Tici i Prometeu, aquesta era la prova. L'obra era de Gregorio Martínez i es troba al Museo del Prado. Què respondrieu? Evidentment, primer critèri a tenir en compte: Escoltar al professor i la seva explicació, i no dubtar d'aquesta; segón criteri, entendre que Zeus els castiga als dos per tant la transformació lógica de Zeus és la de l'àguila però això no ens aporta res, per altre banda i en aquest em solucionava l'examinació, doncs ajudar-se del cercador d'internet alhora d'estudiar va ocasionar que varis companys errèsin en aquesta part de l'exàmen inclòs arribant a suspendre'l, tot i que van tenir la bona intenció en intentar informar-se i s'ho havien mirat al famós cercador, prova no suficient per anular la pregunta i resposta de la qual s'ha d'advertir que per això cal tenir criteri i informar-se de les diverses fonts que es donen, va confirmar el professor. A mí personalment em va solucionar saber la modulació d'aquestes dues paraules i el que signifiquen. Mireu les següents entrades:

Prometeu. personatge mitològic Prometeu.

sumeri PU (+UR) + RU + ME + TE / TI + U U

Clot, profunditat, forat, curs inferior d'aigua (+entranyes, fetge) + eliminar, remoure, reposicionar + combatent, batallar - calor - desig - propietat o culte diví + àguila / costella - ocell rapinyaire + ocell, forat, abusar, derrotar (bis)

"Va ser en un clot per batallar amb o pel culte diví amb un ocell rapinyaire que removia les seves entranyes o fetge".

"Va ser en un clot combatent l'abús d'un àguila". 


Tici. català Tici nom de personatge mitològic castellà Tício

sumeri TI + ZI

Costella - ocell rapinyaire + arrencar

"Li tallaven la costella".

"A qui li arrencava un ocell rapinyaire".


Si bé, la solució modular pot induïr a l'érror, no si l'acotem de bona manera, totalment és més clar que el nom Prometeu es forma pel módul TE, que pel módul TI, si ho compares a com es pronuncia a altres llengües com l'anglès, el castellà, etc. Mentre, és més clar en el cas del nom Tíci que el módul que el forma és TI. Per tant, diferenciem completament un módul amb significat més específic a TE, i més global al módul TI. Mentre TE vol dir 'àguila –que és un ocell rapinyaire i caçador– específic'; TI vol dir 'ocell rapinyaire, costella', genéric. Per tant, tot i que els dos tenen el mateix càstic en les qualitats de que és càstigat per Zeus, que en un lloc oblidat està lligat i un ocell rapinyaire el menja el costellam o el ventre i el fetge. Podem distingir per qüestions de un módul diferent tot i que és prou semblant en valor fonètic i en significat, que Prometeu està castigat per una àguila, i per això sempre que veiem una àguila menjant un ventre d'un ésser mitològic humà es tracta de Prometeu. Mentre si veiem un voltor, es tracta de Tíci. Tot i així podriem arribar a considerar que si hi apareix un voltor podria tractar-se tant de Tíci com de Prometeu. Mentre que si hi apareix una àquila és segur dels segurs Prometeu. Aquesta és la vertadera resposta i a mí em va solucionar fer un molt bon exàmen. Això és un bon exemple de com saber els noms ens dona poder, i com saber el significat dels noms ens dona poder. I això mostra com d'interessant és aquest mètode modular amb raó etimològica per entendre les paraules siguin quines siguin.


 La falta d’aquests coneixements de la modulació i del seu significat als diccionaris i a les aules filològiques, no som capaços de donar a entendre què podem formar paraules, tal i com sí fan els alemanys i els xinesos. Tampoc podem arribar a entendre que les etimologies que són presents als diccionaris són un treball que s’ha d’anar actualitzant amb els nous avenços científics, arqueològics, històrics, etc. Ja porten uns quants anys en un estat vegetatiu, de no afinar les etimologies. Donat a aquesta predisposició s'ha format un corpus estricte, sense cap enraonament de la modulació, i prohibitiu. Si bé les regles ortogràfiques són una eina apta per a facilitar l'estudi i aprenentatge i exercici d'un idioma determinat. També cal esmenar que la estigmatització de les parles fa que s'introdueixi la idea del mot ‘genuí’, com a determinació originaria d’aquella part del vocabulari que s’ha d’admetre i promoure a la llengua fent-ne l'acció de seleccionar i admetre un vocabulari o altre i discriminant-ne un d'altri. Els nazis abans d’arribar al poder ja van promoure que es deixessin d’utilitzar paraules a raó de que les consideressin com hebrees tot i no semblar paraules hebrees, una font documental de primera mà d’aquesta mania es contempla per Victor Klemperer, un jueu que va sobreviure pels pèls i que era un professor de lingüística i de manera molt antropologica, tot en un, va escriure i publicar a ‘La llengua del Tercer Reich’[1]. És a dir, vull puntualitzar, hi ha uns vessants interessants sobre l'esmena dels mots genuins, un és mantenir les formes pròpies de la mateixa llengua i l'estil que el conforma amb les maneres d'entendre, dir i crear el seu vocabulari, per tant, s'ha d'entendre el següent que esmena Thiong'o: 'Les llengües vives creixen com qualsevol ésser viu' [2], per tant sí s'ha de promoure el coneixement del vocabulari existent que existeix per les maneres culturals d'entendre la realitat, a més cal ser oberts a crear nou vocabulari i per això cal saber com es crea el vocabulari quin fonament té, quina manera de modular-se existeix a les paraules per definir-les i dotar-les de significat, i això vol dir que es pot admetre altres paraules sempre que es transformin a les formes i aspectes de la llengüa amb la que es vol parlar. Una cosa és molt correcte la de promoure el contingut i l'altre és molt negativa la de fer la negació de crear-se el contingut. Que hi hagin coses que podrien ajudar a entendre una direcció a definir, no vol dir que s'hagi de prohibir ni taxar aquelles paraules que fan sentir a la població un significat més proper a allò que volen definir; sempre que sàpiguen o tinguin raó suficient per treballar i fer la lectura correcte del vocabulari. Per altre banda, tenir bona ortografia és una capacitat que ajuda a entendre’ns i facilita l’estudi, però tanmateix, com és cert el que s’ha anomenat, no s'hi representa una eina que dona la capacitat de garantir el camí cap a ser bons estudiants, és una eina d'estil, una eina per formalitzar i facilitar l'entendre's. És a dir s’ha d'ensenyar, oferir els coneixements, corregir, però el càstig s’ha demostrat a partir de l’escola moderna que és una eina dolenta per a la sensibilització i l’aprenentatge que s’ha d’obtenir, per tant vull dir que la ortografia és una part indiscutible però no la raó suprema per avaluar. La ortografía ens ajuda a mantenir la raó verídica de la modulació que incorpora el significat de les paraules tal i com facilita el treball de la metodologia modular, però s'ha de ser conseqüents si la nova creació és lógica en quant a contingut modular relacionat amb la manera de la llengua escrita. És un fet que s'arriba a discriminar als parlants per saber paraules i utilitzar-les. Saber no fer ni una falta ortogràfica no és símptoma de tenir una bona comprensió i aquestes situacions es veuen a les aules de les escoles primàries i secundàries, tampoc saber repapiejar de pe a pa tot un text no vol dir en cap moment ser capaç de raonar-lo, de fet sembla ser bastant incompatible tot i que és molt necessari poder memoritzar un contingut, inclòs els advocats que més s’esmercen saben fer-se seves les lleis perquè les rellegeixen. Un altre punt és el de Jean-Jacques Rousseau "Els parlants de dialectes es van perdent a mesura que la població va llegint i estudiant més, fent que els diferents dialectes acabin sent de la gent que és analfabeta o pobre"[3], per tant estem matant la llengua amb cada determinació de fermar l'estabilitat de la llengua, la deixem sense la seva base, sense les seves peces principals que són les que gesticulen les paraules, sense vocabulari. També cal breument anomenar la qualitat que del llenguatge que treballa Noam Chomsky sobre la capacitat innata del llenguatge i la gramàtica universal. Cal donar-se compte que aquestes qualitats que tenim d'infants les sobreescrivim i silenciem amb regles, normes en comptes de treballar-les i fer-les accessibles, d'infants som capaços d'aprendre i entendre la formació de les paraules, però no tenim les formes oficialitzades, això suposa també el contrari que quan es treballa sols per tenir les formes oficialitzades sense treballar la forma creativa de la llengua ni l'exercici de la seva noció estem pautant el camí de la somnolència lingüística és a dir no arribem a formalitzar la creativitat lingüística ni les bases que d'infants analitzem perceptivament sense gairebé esmenar-les més enllà del pensament de l'infant. El que vull dir és que l'ortografia i la gramàtica ha de formar part de les avaluacions i aprenentatges però no pot eclipsar tot l'altre contingut lingüístic en els valors d'una avaluació, forma una part del contingut però no és tot el que s'ha de valorar, és fundamental la seva avaluació i ensenyança per mantenir adreçada en termes significatius qualsevol idioma, però no ha de ser objecte limitador, per tant, té un límit de restar puntuació hi ha d'haver un promig. És cert, en tot moment, i un greu problema quan no es troba una paraula com a bon equivalent de l'altre i es produeix una mescla idiomàtica que no diferencia ni té sensibilitat lingüística per entendre que aquell mot no està pronunciat ni tant sols estilísticament com a propi a la llengua; fet molt corrent entre la població catalana que tota ella també sap parlar castellà. Però hem d’entendre que no existiria ni el moviment de l’Olippo (L'Ouvroir de littérature potentielle) i la seva genialitat literària de gran socialització, no tindríem  tampoc surrealisme i la seva llibertat literària d’esmerçats i aleatoris significats, tampoc tindríem els jocs de paraules que tant s’estimen grans promotors de les endevinalles i jeroglifs moderns que fan exercitar la llengua a través de l’entreteniment, no tindríem ni la mateixa llengua sense la diversificació de les paraules i de les diverses maneres d’anomenar i definir les coses, és a dir, la identitat d'un idioma qualsevol es basa en la convivència. Seriem pobres robots i, de dretes, no hi ha re pitjor en aquest món que faci tant de mal com aquests tres mots units. Ho hem vist a l’àmbit de la literatura més antiga que es va bolcar en les religions majoritàries del món, amb la història narrada de la torre de Babel, suposant que es pogués considerar com a certa els acadians haguessin sigut la gent armada que van irrompre als sumeris amb el seu llenguatge espectacularment útil conduint-los al desastre i creant la divisió entre persones, el significat dels mots modulars del sumeri van formar o comprenien en sí mateixos els mòduls del llenguatge acadià, mentre que els mòduls acadians no contenen els altres, donat a un punt inconegut, però verídic, aquests acadians es van revoltar i van destruir a mà armada els sumeris. Els mòduls sumeris amb els que es designen les cultures plantejades, més de 69 idiomes, en podrien fer constància d’aquesta part de la història i la mostra de que la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica es fomenta, encara, per la viva recerca de les escriptures sumèries; metodologia de la qual es suposa que hem admès l’oblit i el fracàs de les llengües existents al món, però que és encara avui dia recuperable. Què ens porta a parlar català si no és la bona qualitat de convivència i admissió de: el valencià amb cada un dels seus variants, el menorquí, el mallorquí, l'eivissenc, el rossellonès, alguerès, el tortosí, el tarragonès, el capcinès, el gironès, el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès, el central, el salat i el xipella? Res més que admetre'ns com iguals, que ens coneixem i reconeixem com semblants, i que ens assimilem per conviure. Ni tant sols el tortosí es limita a la seva comarca, ni el barcelonès, ni el tarragoní, és a dir, les fronteres estàtiques, polítiques i governamentals, són completament errònies en terminologia cultural. Els mapes vertaders s'han d'actualitzar de manera continuada i qualsevol altre esmena és una opressió per amagar allò veritable, que és l'obertura i la llibertat del món social humanitari.   Tornant a citar a Tiong'o: 'Qualsevol sistema colonial imposa la seva llengua a les races sotmeses i, llavors, degrda les llengües vernacles dels pobles. amb això fan que l'adquisició de la seva llengua sigui un símbol d'estatus social; qualsevol que l'aprengui començ a menysprear la majoria camperola i les seves llengües bàrbares. En adquiri els processos de pensament i els valors de la llengua adoptada, acaba per allunyar-se dels valors de la seva llengua materna. La llengua, al cap i a la fi, és portadora de valors forjats per un poble durant un període de temps. En un context econòmic i polític socialista, el desenvolupament de les llengües ètniques no seria perjudicial per a la unitat i la consciència nacional. Ho és només enun escenari capitalista competititu on els interessos enfrontats explotens les diferències lingüístiques ètniques i regionals en detriment de la causa comuna de la pagesia i els obrers' [3] .  I acabant aquest paràgraf amb el mateix Ngugi: cal, conèixer i fer ús de les seves llengües maternes per a 'Obrir noves vies per a la nostra imaginació creativa'[4], tal i com Ngugi ens parla que per a ell la paraula 'míssil' no la podria entendre ni li deia re per entendre el que describia, fins a trobar-se amb el vocabulari kikuiu equivalent que podria descriure aquell mot extranger, amb les seves paraules 's'és més capaç d'abraçar i assimilar altres pensaents sense perdre les seves arrels'[5].


Sumeri. anglès Sumerian

sumeri SUM + ERIN

Pobres - barbuts + Gent, tropes

E ací lo seus nom

“Gent pobre”

“Gent barbuda”

“E ací el nom de la gent: Els barbuts / Els pobres, humils i savis”

sumeri  SUM + ERIN

Taula, fusta + Gent 

“La gent de les tauletes ( de les escriptures en tauletes)”.


Accàdia. català Accàdia (no hi ha informació etimològica de “l’antic país de mesopotàmia”) 

Val esmenar: Acadià, amb una única C, de l’ant. nom de Nova Escòcia, Acàdia (Canadà)

sumeri A + KAK / A’AK + A +DI + A

Treballadors, mans + Armades / Constrets o vells? + armats + que marxen + a les armes

“Aquells de mans armades que marxen a la lluita armada”

Els acadians, a diferència dels sumeris, foren un poble armat que governaven autoritàriament i lluitaven contra els altres per imposar-se.

Veure Sumeri.



Tot és així, s'han d'arribar a qüestionar tots els parlants de qualsevol llengua ‘Quina és la raó formadora del seu estimat idioma?’. Posem pel cas que totes aquelles raons etimològiques que es descriuen com: 'd’origen incert', 'origen desconegut', 'origen estrany', és científic posar origen estrany a l’apartat de etimologia d’un diccionari?. En fi, aquesta desconeixença es veu explicada i totalment resolta amb la solució de la metodologia de formació modular etimològica. Cal afegir que totes aquelles explicacions que es formen derivant els mots a altres llengües veïnes o llunyanes no arriben a enraonar la seva pròpia i individual formació. És a dir, si derivés d’aquesta paraula... idò aquesta com s’ha format?. Aquesta metodologia de formació modular etimològica també els hi dona explicació, cas per cas, de manera particular i distingint cada un dels mots, i aquesta és l’explicació més acurada i afinada de l'etimologia de les paraules a la qual podem arribar a dia d’avui. Cal veure els fonaments del llenguatge i no continuar aprenent vocabulari de la manera que elaboren les criatures, copiant i escoltant però sense conèixer la fórmula. Si es copia a matemàtiques vol dir que no se sap fer el càlcul i el mateix passa a l'àmbit lingüístic. Fer el contrari a conèixer els valors constructius de la modulació de la llengua és atribuir un simple valor estètic a la formació dels mots, és a dir, assegurar-se dient-se a si mateix ‘sona bé, això pertany a la meva llengua’, ‘sona proper’, ‘sembla més d’aquí que l’altre’, 'així recordo que ho dic, així m'agrada'. Això és considerant que en aquests casos totes les paraules hagin estat incorporades al diccionari de la mateixa llengua hi hagi una abrupta raó racista, estigmatitzadora, de la que es deixa de banda una part indiscutible del seu propi cos lingüístic. Hi ha qui considera més català dir ‘la mar’ que ‘el mar’, però les dues formes estan ben admeses al diccionari català i, per tant, a la llengua catalana. Què és ser genuí per un mot? i quina és la fonamentació de que sigui genuí un mot? Ser diferent a allò que es detesta o s’exclou no indica ser l'única ni la millor opció. Per això he explicat la raó de gènere en aquesta altra entrada, doncs no aprenem en cap moment quin és el sentit d'anomenar un gènere concret a una paraula concreta i això s’ha de solucionar i conèixer.  



Cal afegir que com he indicat en una altre entrada, s'ha de distingir l'origen temporal per aquell atemporal, s'ha de distingir per exemple que hacker ho va idear un parlant d'un indret que pot estar documentat, posem l'anglès, però aquest mot considerat anglès i del que es té en consideració que s'adopta a altres llengües, anomenant-ho com a derivat d'aquella, cal preguntar-se: 'Quina etimologia pròpia té?', i 'Quines modulacions amb significat etimològic l'han format?' Per acabar de preguntar-nos, 'Aquestes modulacions amb significat incorporat i determinat i que són més remotes que la llengua admesa com origen derivatiu han estat admeses i són incorporades anteriorment a les llengües que es diu ser subjectes derivats d'aquella?'. La resposta és clara, hi ha l'explicació dels mots en totes les seves mesures i llargàries de la individualització que l'ha ocasionat però com no es té consideració de la modulació etimològica que el forma s’estanca el coneixement en la idea de derivació i no acaba de finalitzar la feina. Una vegada es té aquesta consideració modular, les etimologies troben la seva finalitat descriptiva i aproximació del punt del que es parteix, mentre que per contra, la simple etimologia admesa indica una frontera estatal i no com hauria de ser una raó atenyent-se a l'explicació de la formació i significació lingüística. Tot és documentació vàlida, tant la simple etimologia aproximada com l'etimologia modular. Aquí rau el gran error dels filòlegs d'arreu, l'error està en que en els seus transcursos de l'estudi filològic sols reconeixen l'aspecte i la formalització que tenen per norma a la seva llengua estudiada de manera individualista, intranscendent i no transhumant, però no tenen la capacitat de reconèixer la seva gestació i formació de la modulació, com s’han construït, com s’edifiquen, de quin material està feta la paraula. Senzilla resposta, s’explica dels significats que incorporen els mòduls; com tampoc estan capacitats per crear i admetre vocabulari, tot i que puguin incorporar l'estil lingüístic d'aquella llengua. Per exemple, el xinès té un corpus de vocabulari dormit enorme que exposa la determinació i capacitat de la llengua xinesa per admetre i formar explicacions a multitud d'especificacions, per altre banda la realitat és que els xinesos el desconeixen, però són accessibles. Inclòs, a la llengua xinesa les paraules estrangeres s'escriuen amb caràcters, de vegades segons una coherència en el seu significat d'altres sols fonèticament, i com altre referència tenim el cas de l'anglès mateix que es veu simplificat, el Simple English, als manuals de la NASA. Però els bons traductors, com molts dels que tenim aquí, exerceixen la traducció dels noms propis dels personatges degut a que els també bons escriptors fan normalment ús del significat dels noms per engrandir la lectura. Malauradament els noms propis no s'incorporen als diccionaris ni els topònims, "perquè si es fes caldria fer un diccionari gairebé enciclopèdic?", això he arribat a escoltar d'alguna persona, doncs bé aquesta és la finalitat, perquè ni l'enciclopèdia avui dia dona la raó dels noms dels sants, i personatges, fins i tot hi ha qui en veure el que significa sols el nom i en relació a la història que protagonitza ho considera una ciència oculta i màgica de les forces del destí, quan l'únic vertader és descriure els seus mòduls amb el significat que contribueixen a donar-hi el nom, per això aquest Diccionari Modular genera també les aportacions de noms i topònims, perquè així podem entendre més els personatges i els llocs, observant i llegint part de la seva història en ells. Perquè la gent també és bona traductora i bona escriptora. Els noms són explicacions interessants del personatge i dels llocs, descriuen aspectes i actuacions d'aquests, i hauriem de deixar de nombrar a les persones simplement per la raó de familiaritat i per allò de 'sona bé!', els autors, traductors i els personatges tenen la capacitat de nombrar-se a si mateixos, els egipcis s'honorificaven, els xinesos tant fan un breu poema com una lloança de futur gairebé ni acostumen a tipificar un nom com femení ni masculí, tot i que solen posar noms de flors a les persones femenines, al final la capacitat governamental de controlar un únic nom per individu és una eina de desconeixement i opressió. El xinesos tenen clar que s'apliquen un nom segons allà on van i això ho promouen als seus estudiants de xinès estrangers, perquè ha de ser fàcil anomenar-se, tant perquè han d'entendre i han de familiaritzar-se o perquè ha de ser una comoditat i poder tenir un sentit estètic o descriptiu en aquell nomenament per fer el nom ben apropiat.  


Ens em de qüestionar els següent, una traducció d'un autor d'un llibre en llengua xinesa una vegada traduïda continua sent una manera de transmetre xinesa? Per exemple, és conegut que quan llegim autors japonesos de manera traduïda hi ha una reflexió apreciativa pels lectors, que pensem 'Quina gran i bona manera d'escriure i descriure les coses tenen els escriptors japonesos!'. Hi ha part de certesa en que tenen una manera de visualitzar el món i de transferir-lo a l'escriptura, un bonic i precís preciosisme, i un gran detallisme de les coses petites. Però també hi ha una aportació del canvi lingüístic entre una llengua i una altre. Per exemple, la meva primera traducció d'un poema japonés va ser la que mostraré a continuació, que es va realitzar a partir de la meva base de la llengua xinesa i gairebé cap coneixement de japonès. Veureu com la versió original està composta de dos caràcters a l'inici, mentre que la traducció que em vaig trobar al Monestir de Pedralbes a l'exposició em sobtava perquè formulava una traducció molt lliure, amb oracions molt extenses i determinades i iniciava el poema amb un interrogant que no contenia el poema original, ni tampoc hi tenia cap dels dos caràcters originals del primer vers i encara menys del segon vers. En aquell moment no sabia tots els caràcters que estaven inscrits doncs alguns varien del xinès al japonès, és a dir, no eren caràcters tradicionals, però gràcies a alguns, sobretot els primers versos vaig veure que no es podrien traduïr com es va realitzar a l'exposició si es volia mostrar tal com era el poema. Així que vaig agafar un diccionari i vaig mirar de manera específica la resta. Això no suposa que faci una bona traducció, sinó una traducció més pròxima al poema escrit per l'autora Otagaki Rengetsu.



垣梅

kaki ume

鴬の

uguisu no

つまやこもると

tsuma ya komoru to

ゆかしきハ

yukashiki ha

うめ咲かこむ

une zaki kakomu

庵のやへ垣

iori noyanu kaki

蓮月

rengetsu



¿Se esconden aquí

mis queridos ruiseñores? 

Me gustaría verlos

en las flores de los prunos

que rodean mi casa. 

Rengetsu.



Barana, Pruner

La tallarola meva

a la vora, tal cosa sento, quan

la preuada llar se sobreplomar

del pruner clos en sa flor

retirant-me del meu silvestrat, la Barana

FlordeLotus.


Si mirem l'original de la ceramista, del s. XVIII- XIX, Otagaki Rengetsu veiem que s'esta dirigint a la barana i al pruner, o a la brana del pruner en relació a la tallarola (un ocell) que se'la sent seua. Està indicant que la barana l'està separant d'aquesta natura silvestrada de pruners florits; i no està dient pas que hi ha pruners que envolten la casa. Veiem com l'inici del poema canvia totalment la percepció que podem tenir del poema i de la sensibilitat de la poetesa, a més no hi ha cap demarcació de que sigui un interrogant als dos versos inicials com fan a la traducció de la exposició al Monestir de Pedralbes, aquest és un greu error. Això s'extrapola a la majoria de traduccions de haikus, i a la de poemes d'altres llengües qualsevol quina sigui. Els traductors afegeixen palla, i no mostren el poeme tal com és, obvien parts originals, les extrapolen i mouen les paraules a la seva volença. Hem de saber que no cal que rimi sempre o acabi igual els versos per ser un poema si no mantenir una manera d'explicar-se poètica, encara que sigui més o menys lliure.


Per això he fet aquesta reflexió per a tots vosaltres, per entendre xinès hi han 2 vies, entendre'l per comunicar-se o entendre'l amb tots els seus esquemes i referències on un mot té multiplicitat de raons de ser. Un traductor sol quedar-se amb la 1a via. Però la forma és més amplia on a 1 paraula hi ha varis significats. On 1 mot és de múltiples significats segueix sent 1 mot en essència. La meva primera traducció d'un poema japonés era igual de concís que el poema original. 2 caràcters igual a 2 mots. Si volem entendre l'etimologia s'ha de comprendre la multiplicitat i la forma concisa. Per traduïr no cal explicar el que es tradueix. Sino ser concís. Per ser concís no cal ser escuet sino ampliar el sentiment, el significat, els nexes d'unió, i ser igual de silenciós que l'original. 


M'agradaria que ens plantegesim aquestes qüestions: És pot entendre una traducció de xinès a un altre idioma tal i com o fan els xinesos? 

Cal fer equivalència de la gramàtica i de la formació d'oracions a la traducció entre idiomes?

Cal la gramàtica i l'anàlisi sintàctic per entendre una llengua de paraules pictofonètiques?

Han perdut els parlants pictofonètics i sil•làbics el sentit de la seva forma lingüística?

Hem perdut el simbolisme, l'il•lustració, la iconologia i els trets de qualsevol de les paraules de qualsevol idioma? 


Em temo que sí, per ajudar a treballar el llenguatge tal i com s'ha concebut hem de veure en la paraula Casa, tot el contingut i relació que pot haver en el terme Casa, mentre sols estiguem dient Casa. Dir Casa i veure sols un espai d'una propietat un sostre amb parets és una manera molt simplificadora que ennuega el llenguatge, i per tant, les traduccions queden oprimides i sobretot de manera molt enganyoses.  


Per entendre cada paraula que tenim de cada llengua, com a mínim de les analitzades en aquest treball del Diccionari Modular, hem de tenir la percepció de com funcionen els camps del llenguatge, dels conceptes i dels mots i no quedar-nos amb allò superficial, perquè l'explicació que us regalo és que cada paraula conté la seva explicació just en el moment de dir-la, d'esmenar-la, de pronunciar-la. Per tant, us estic indicant que tenim un diccionari amb la capacitat de definir multitud de llengües que fins ara es continuen considerant sense cap explicació conjunta, més per conceptes polítics, socials i culturals que per la raó d'existència vertadera de les seves lingüístiques. 



Finalment i com a bon principi de comprensió, la solució a tots els dèficits lingüístics està en conèixer com es gesta, es modula, i es modela la llengua estudiada, i això s’entén amb la metodologia de formació modular etimològica. D'altre manera sense aquest saber les llengües seran inaccessibles, i intranscendents i per consegüent malauradament esmorteïdes sigui quina sigui la finalitat i el propòsit lingüístic. 


De vegades en un somni imaginari, se'm representa la Metodologia Modular i raona: 


– T'has assabentat de mí. Si sabessis... al final totes les llengües són iguals, totes elles són diferents formes de dir o definir una cosa, i en totes elles els mòduls emprats amb un significat específic són els mateixos a totes i cada una de les llengües. 


'Tant més hauríem! Món de convivència...', li respondre. I continua dient la Metodologia Modular...


– Serà que hem oblidat la modulació i el seu sentit i ja xaparrujem per context? Oh, el món seria ple en convivència si reconeixèssim la utilitat del mètode de composició de la formació modular etimològica. En el moment que se'm contempli tindrem la capacitat d'entendre qualsevol i de crear qualsevol; o com a mínim de conviure i facilitar l'aprenentatge de qualsevol...


A la qual cosa em desvetllo del borrombori, ronc i ofegat.  


I ho emprendre amb aquesta finalitat, amb aquest jaciment lingüístic. Per una banda, la finalitat d'explicar les etimologies de manera individualitzada, aportar sobre les que desconeixem, i distingir les que no sabem distingir diferenciant la recerca diacrònica etimològica que descriu l'etimologia de com han canviat les paraules amb la recerca sincrònica etimològica que les descriu tal com són. I per l'altre costat, mirar de facilitar una eina d'aprenentatge apte per a l'estudi de qualsevol llengua, per a la seva traducció, per a la seva assimilació de vocabulari, per a poder-se entendre, per a fer-la viva i accessible, per a tenir la capacitat de respecte, per a ser instruït com un políglota obert i no fronterer, i per a una llibertat d'expressió. Refresco el següent, Cada lengua té la seva manera de visionar i anomenar tot allò existent. per tant, això faiclita la represerentació de tot l'existent en formes del vocabulari. La manera que tenen d'anomenar té un fort vincle formador amb la manera de descriure i de definir la realitat i la seva percepció. Tot dependre de la nostra habilitat per a invocar noves adhesions de vocabulari i de la capaciat de ser autors de la pròpia llengua materna. És a dir, de poder gestar, foramr i crear nous vocabularis. ja siguin per novetats  o per maneres de visionar alló que es vol anomenar. Hi ha una manca greu de coneixement del procés creatiu lingüístic quan derivem les feines creatives a l'estil d'altres llengües i no s'aplica la gestió edificadora de la llengua. La crida per conèixer la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica és una crida per redescobrir i reassumir les llengües maternes i tenir una reconnexió regenerativa, que alhora, té la capacitat de facilitar el coneixement de llengües extrangeres.



David Lázaro Lavilla, Barcelona, 2024. 



[1] KLEMPERER, V. "La llengua del Tercer Reich". Sant Llorenç d'Hortons: Folch&Folch, 2023. ISBN: 978 84 19563 28 6.

[2], [3], [4] i [5] NGŪGĪ WA TIONG'O. 'Descolonitzar la ment'. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2017. pàg. 39; 123. ISBN: 978 84 16689 44 6


Altres:

ROUSSEAU, J-J. "Ensayo sobre el origen de las lenguas". 1781.